Logo
Uniopèdia
Comunicació
Disponible a Google Play
Nou! Descarregar Uniopèdia al dispositiu Android™!
Gratis
Accés més ràpid que el navegador!
 

Proposició

Índex Proposició

Una proposició és un conjunt de paraules amb sentit, si bé el terme al·ludeix a realitats diferents segons l'escola d'estudiosos que se segueixi.

54 les relacions: Alfred Tarski, Apodíctic, Argument, Càlcul lògic, Classificació, Conjunt, Connectiva lògica, Contingència, Creença, Declaració (lògica), Definició, Enunciat, Evidència, Existència, Filosofia, Frase, Funció, Gottfried Wilhelm Leibniz, Gramàtica, Individu, Inferència, Intuïció, Lògica, Lògica binària, Lògica bivalent, Lògica de segon ordre, Lògica proposicional, Llenguatge formal, Llenguatge formalitzat, Mentida, Model conceptual, Objecte, Objectiu, Oració composta, Predicat, Principi de no contradicció, Propietat (ontologia), Raonament, Realitat, Regla d'inferència, Sentit (percepció), Ser, Significat, Sil·logisme, Sistema binari, Subconjunt, Subjecte (sintaxi), Taula de veritat, Tautologia (lògica), Teoria de conjunts, ..., Validesa lògica, Valor vertader, Veritat, Veritat lògica. Ampliar l'índex (4 més) »

Alfred Tarski

Alfred Tarski (Varsòvia, 1901 - Berkeley, 1983) va ser un filòsof polonès especialitzat en lògica i un matemàtic destacat.

Nou!!: Proposició і Alfred Tarski · Veure més »

Apodíctic

Apodíctic és en filosofia allò que presenta un caràcter d'universalitat, de necessitat absoluta.

Nou!!: Proposició і Apodíctic · Veure més »

Argument

La paraula argument s'aplica, a voltes, a un discurs amb referència a un contingut que es dirigeix a l'interlocutor amb finalitats diferents.

Nou!!: Proposició і Argument · Veure més »

Càlcul lògic

El càlcul lògic o derivació lògica és un algorisme que permet còmoda i fàcilment inferir o deduir un enunciat veritable a partir d'un altre o altres que es tenen com a vàlidament veritables.

Nou!!: Proposició і Càlcul lògic · Veure més »

Classificació

Una classificació és la determinació d'una categoria d'entre un conjunt finit de categories establertes per a un objecte o concepte.

Nou!!: Proposició і Classificació · Veure més »

Conjunt

Segons el diccionari de l'Institut d'Estudis Catalans, en matemàtiques un conjunt és una reunió d'objectes ben definits en la intuïció o en el pensament, considerada com una totalitat.

Nou!!: Proposició і Conjunt · Veure més »

Connectiva lògica

En lògica, les connectives lògiques són les eines que permeten construir enunciats o fórmules a partir dels àtoms.

Nou!!: Proposició і Connectiva lògica · Veure més »

Contingència

La contingència en filosofia indica que un fet o proposició que és d'una determinada manera podria ser diferent o fins i tot no donar-se, en oposició al concepte de necessitat, que indica que aquell esdeveniment o judici no pot variar o contradiria les lleis de la lògica.

Nou!!: Proposició і Contingència · Veure més »

Creença

Una creença és un judici de valor, idea o generalització mental no lògica ni raonada que es percep com a realitat i que pot haver estat instal·lada per l'experiència d'alguna vivència o per aprenentatge, no sempre amb consciència d'haver-la adquirida.

Nou!!: Proposició і Creença · Veure més »

Declaració (lògica)

En lògica, una declaració és (a) una oració declarativa significativa que pot ser vertadera o falsa, o (b) el que és afirmat o fet per l'ús d'una oració declarativa.

Nou!!: Proposició і Declaració (lògica) · Veure més »

Definició

Una definició és una explicació del significat d'una paraula o expressió mitjançant algun llenguatge, com per exemple el matemàtic o un d'algorítmic.

Nou!!: Proposició і Definició · Veure més »

Enunciat

Un enunciat és una seqüència aïllada de paraules que tenen sentit complet i que va emmarcades per pauses en la parla i per determinats signes de puntuació (punt, signe d'exclamació i signe d'interrogació) en l'escriptura.

Nou!!: Proposició і Enunciat · Veure més »

Evidència

L'evidència (anglicisme) o prova definitiva és la prova que permet afirmar que un determinat fet és veritat o que quelcom existeix o es produeix en un marc concret.

Nou!!: Proposició і Evidència · Veure més »

Existència

L'existència és el fet d'ésser, per exemple el fet d'ésser d'una manera absoluta, el fet de ser donat per a la percepció, o fins i tot per a la consciència.

Nou!!: Proposició і Existència · Veure més »

Filosofia

Plató i Aristòtil en el quadre l'''Escola d'Atenes'' de Raffaello Sanzio. La filosofia (del grec "Φιλοσοφία" philo-sophia, "amor per la saviesa") és un camp d'estudi que cerca, per mitjà de la lògica i els arguments raonats, donar una explicació de tots els coneixements possibles i del lloc que ocupa la persona en la naturalesa.

Nou!!: Proposició і Filosofia · Veure més »

Frase

La frase o oració és el conjunt de paraules amb sentit complet (definició de Dionís de Tràcia), que està marcada per dues pauses.

Nou!!: Proposició і Frase · Veure més »

Funció

parells ordenats (''x'',''f''(''x'')). Intuïtivament, una funció és una «transformació» d'un objecte en un altre objecte.

Nou!!: Proposició і Funció · Veure més »

Gottfried Wilhelm Leibniz

Gottfried Wilhelm Leibniz o Leibnitz (Leipzig, Ducat de Saxònia, Sacre Imperi, 1 de juliol de 1646 - Hannover, Ducat de Brunsvic-Lüneburg, Sacre Imperi, 14 de novembre de 1716) fou un filòsof, científic, matemàtic, lògic, diplomàtic, jurista, bibliotecari i filòleg, alemany de llinatge sòrab, que va escriure en llatí, francès i alemany.

Nou!!: Proposició і Gottfried Wilhelm Leibniz · Veure més »

Gramàtica

La gramàtica és la ciència del llenguatge o estudi del sistema d'una llengua determinada.

Nou!!: Proposició і Gramàtica · Veure més »

Individu

L'individu és l'ésser únic, diferenciat dels seus iguals quant a característiques i conducta.

Nou!!: Proposició і Individu · Veure més »

Inferència

La inferència és l'acte o el procés en què hom deriva una conclusió a partir d'unes premisses.

Nou!!: Proposició і Inferència · Veure més »

Intuïció

La intuïció és l'accés al coneixement sense intervenció conscient de la raó (Burke), de forma que un fet, veritat o estat s'apareix com a evident a la ment sense necessitat d'anàlisi (Descartes).

Nou!!: Proposició і Intuïció · Veure més »

Lògica

Aplicació lògica La lògica és l'estudi dels sistemes de raonament que un ésser racional podria utilitzar per raonar.

Nou!!: Proposició і Lògica · Veure més »

Lògica binària

La lògica binària estableix relacions lògiques entre dos valors possibles, associats als conceptes de "vertader" i "fals" o "1" i "0".

Nou!!: Proposició і Lògica binària · Veure més »

Lògica bivalent

Un sistema bivalent és aquell que admet només dos valors de veritat per als seus enunciats (premisses i conclusions).

Nou!!: Proposició і Lògica bivalent · Veure més »

Lògica de segon ordre

Una lògica de segon ordre és una extensió d'una lògica matemàtica de primer ordre en la qual s'afegeixen variables per propietats i quantificadors que operen sobre aquestes variables.

Nou!!: Proposició і Lògica de segon ordre · Veure més »

Lògica proposicional

La lògica proposicional és una branca de la lògica clàssica que estudia les proposicions o sentències lògiques, les seves possibles avaluacions de veritat i, en el cas ideal, el seu nivell absolut de veritat.

Nou!!: Proposició і Lògica proposicional · Veure més »

Llenguatge formal

teoremes. En alguns sistemes formals, però, el conjunt dels teoremes coincideix amb el de les fórmules ben formades. A matemàtiques, lògica, i ciències de la computació, un llenguatge formal és un llenguatge on els símbols primitius i regles per a unir aquests símbols estan formalment especificats.

Nou!!: Proposició і Llenguatge formal · Veure més »

Llenguatge formalitzat

Una de les característiques essencials de la ciència és el llenguatge formalitzat o, millor dit, el procés de formalització del llenguatge.

Nou!!: Proposició і Llenguatge formalitzat · Veure més »

Mentida

La mentida (al País Valencià, també mentira) o engany és la intenció comunicativa amb què l'emissor pretén comunicar com a cert quelcom que considera fals a algú altre.

Nou!!: Proposició і Mentida · Veure més »

Model conceptual

En el sentit més general, un model és tot allò que s'utilitza de qualsevol manera, per representar qualsevol altra cosa.

Nou!!: Proposició і Model conceptual · Veure més »

Objecte

Un objecte és un ens limitat amb una funció precisa i que pot definir-se mitjançant les relacions externes amb el seu medi.

Nou!!: Proposició і Objecte · Veure més »

Objectiu

Objectiu d'una càmera. 1:2,8/50 Macro - 1:4-5.6/70-300 - 1:4-5.6/10-20 Un objectiu és un conjunt de lents convergents i divergents que formen part de l'òptica d'una càmera tant fotogràfica com de vídeo.

Nou!!: Proposició і Objectiu · Veure més »

Oració composta

L'oració composta és aquella frase que està formada per més d'un verb que no forma perífrasi verbal.

Nou!!: Proposició і Oració composta · Veure més »

Predicat

El predicat és la part de la frase que conté el verb i s'oposa al subjecte.

Nou!!: Proposició і Predicat · Veure més »

Principi de no contradicció

El principi de no contradicció, proposat i formalitzat per Aristòtil, o de vegades anomenat principi de contradicció, és un principi clàssic de la lògica i la filosofia, segons el qual una proposició i la seva negació no poden ser totes dues veritables al mateix temps i en el mateix sentit.

Nou!!: Proposició і Principi de no contradicció · Veure més »

Propietat (ontologia)

Una propietat és allò que és caracteristic d'una cosa que quan és posseïda per un objecte contribueix a fer que aquest objecte sigui com és.

Nou!!: Proposició і Propietat (ontologia) · Veure més »

Raonament

El raonament és una facultat mental que permet resoldre problemes mitjançant la raó, és a dir, per una activitat mental que consisteix a enllaçar un conjunt de proposicions entre si per donar suport o justificar una idea.

Nou!!: Proposició і Raonament · Veure més »

Realitat

La realitat és el conjunt de tot allò que efectivament existeix, en contrast amb tot allò que és imaginari o allò que sembli altra cosa que el que és.

Nou!!: Proposició і Realitat · Veure més »

Regla d'inferència

En lògica, especialment en lògica matemàtica, una regla d'inferència és un esquema per a construir inferències vàlides.

Nou!!: Proposició і Regla d'inferència · Veure més »

Sentit (percepció)

Esquema dels sentits humans fet l'any 1619 Els sentits són les funcions fisiològiques per les quals els éssers vius perceben l'estat del seu propi cos, del seu entorn i les seves característiques.

Nou!!: Proposició і Sentit (percepció) · Veure més »

Ser

El Ser és un riu de Catalunya neix a la Serra de Finestres prop de Santa Pau dins del Parc Natural de la Zona Volcànica de la Garrotxa.

Nou!!: Proposició і Ser · Veure més »

Significat

El significat, en semiòtica i lingüística, és el contingut conceptual associat al significant (element perceptual); la unió de tots dos (indissoluble segons Jakobson i Husserl) configura el signe, i en gramàtica el signe lingüístic (monema, mot, etc.). El significat és diferent del referent (o designat) que és l'objecte de la realitat al qual es refereix el signe.

Nou!!: Proposició і Significat · Veure més »

Sil·logisme

Aristòtil. Museu del Louvre El sil·logisme és un mètode lògic creat per Aristòtil, a través del qual s'obté una conclusió mitjançant dues premisses: premissa major, que inclou el seu predicat (P), i premissa menor, que inclou el seu subjecte (S).

Nou!!: Proposició і Sil·logisme · Veure més »

Sistema binari

El sistema binari és un sistema de numeració en el qual tots els nombres es representen utilitzant com a base dues xifres: zero i un (0 i 1).

Nou!!: Proposició і Sistema binari · Veure més »

Subconjunt

Exemple gràfic, A⊆B. Un subconjunt és un conjunt format per elements d'una altre conjunt.

Nou!!: Proposició і Subconjunt · Veure més »

Subjecte (sintaxi)

El subjecte és un dels components fonamentals d'una oració i una funció sintàctica present en la majoria d'escoles de lingüística.

Nou!!: Proposició і Subjecte (sintaxi) · Veure més »

Taula de veritat

La taula de valors de veritat, també coneguda com a taula de veritat, és una eina desenvolupada per Charles Peirce en la dècada del 1880, sent no obstant això més popular el format que Ludwig Wittgenstein va desenvolupar en el seu Tractatus logico-philosophicus, publicat en 1921.

Nou!!: Proposició і Taula de veritat · Veure més »

Tautologia (lògica)

La tautologia és una fórmula proposicional que és verdadera sigui quin sigui el valor de veritat assignat als seus components proposicionals elementals.

Nou!!: Proposició і Tautologia (lògica) · Veure més »

Teoria de conjunts

La teoria de conjunts és la branca de les matemàtiques que estudia els conjunts.

Nou!!: Proposició і Teoria de conjunts · Veure més »

Validesa lògica

De manera general es diu que quelcom té validesa perquè té, i se li reconeix, la qualitat de posseir un valor determinat, o bé la capacitat o eficàcia per a realitzar el valor que se suposa ha de tenir.

Nou!!: Proposició і Validesa lògica · Veure més »

Valor vertader

En lògica, un valor veritable és un valor que indica en quina mesura una declaració és veritat.

Nou!!: Proposició і Valor vertader · Veure més »

Veritat

''El Temps salvant la Veritat de la Falsedat i l'Enveja'' (''Time Saving Truth from Falsehood and Envy''), François Lemoyne, 1737. La veritat (del llatí veritas) és un concepte propi de la filosofia que té una gran varietat de significats.

Nou!!: Proposició і Veritat · Veure més »

Veritat lògica

Una veritat lògica és una fórmula ben formada d'un llenguatge formal que és veritable sota totes les interpretacions dels components (diferents de les constants lògiques) d'aquest llenguatge.

Nou!!: Proposició і Veritat lògica · Veure més »

Redirigeix aquí:

Proposicions, Proposició (lògica).

SortintEntrant
Hey! Estem a Facebook ara! »