Logo
Uniopèdia
Comunicació
Disponible a Google Play
Nou! Descarregar Uniopèdia al dispositiu Android™!
Instal·la
Accés més ràpid que el navegador!
 

Propaganda pel fet

Índex Propaganda pel fet

La propaganda pel fet és un acte d'estratègia d'origen anarquista basat en el suposat impacte d'accions per part d'uns per a ensenyar a uns altres.

15 les relacions: Acció directa, Acció Directa, Anarquisme, Classe treballadora, Comuna de París, Dinamita, França, Johann Most, Paul Brousse, Piotr Kropotkin, Terrorisme, Violència, 1844, 1877, 1912.

Acció directa

L'acció directa és la intervenció sens mediadors aliens a un problema per tractar de donar una solució i fer valer la raó per una sortida adequada.

Nou!!: Propaganda pel fet і Acció directa · Veure més »

Acció Directa

Acció Directa (AD), en francès Action Directe, va ser un grup armat autònom francès que practicava la guerrilla urbana.

Nou!!: Propaganda pel fet і Acció Directa · Veure més »

Anarquisme

El símbol tradicional de l'anarquisme, representat per una "A" circumscrita dins un cercle. L'anarquisme pot ser percebut de dues maneres: a) Com un impuls llibertari o una sensibilitat anarquista que ha existit al llarg de la història de la humanitat i s'ha manifestat de formes diverses, com ara els escrits de Lao Tsé i dels taoistes; el mutualisme de les societats fonamentades en el parentesc; lethos de diverses sectes religioses; moviments agraris com els diggers a Anglaterra o els zapatistes a Mèxic; les col·lectivitzacions de l'Espanya de la Guerra Civil; el pensament de la Grècia Clàssica, i molts altres moviments. b) Com un moviment històric i una teoria política que té els seus orígens a final del, amb William Godwin com a pioner amb el clàssic text anarquista An Enquiry Concerning Political Justice (1798), així com amb les accions dels sans-cullotes i els enragés durant la revolució francesa, i amb els radicals de Gran Bretanya Thomas Spence i William Blake. El terme anarquista fou utilitzat per primera vegada en la Revolució Francesa per a descriure els sans-cullotes (sense calçons), les treballadores franceses que durant la Revolució propugnaven l'abolició del govern. L'anarquisme com a moviment social es va donar al, amb una filosofia bàsica trenada per personatges com Bakunin, Proudhon, Kropotkin, Goldman, Reclus i Malatesta. En la seva forma clàssica, l'anarquisme era una part important del moviment socialista dels anys precedents a la Gran Guerra, però el seu socialisme era llibertari, no marxista. Morris apunta que "La tendència d'escriptores com David Pepper (1996) de crear una dicotomia entre socialisme i anarquisme és un error en termes històrics i conceptuals." Sovint s'identifica amb símbols que inclouen la "A" d'anarquia circumscrita en un cercle, normalment negre o vermell. Des del punt de vista anarquista l'estat i les multinacionals són unes de les múltiples estructures opressores utilitzades per a justificar l'autoritat d'una elit sobre les persones. Per aquest mateix motiu la tradició anarquista s'ha oposat radicalment a la imposició de poder d'uns sobre altres per mitjà dels exèrcits, monarquies, religions, mercats, així com per qualsevol de les estructures de poder del capitalisme; i advoca per societats sense estat sobre la base d'associacions lliures no jeràrquiques.

Nou!!: Propaganda pel fet і Anarquisme · Veure més »

Classe treballadora

Treballadora industrial 1940 La classe treballadora comprèn les persones que s'ocupen en feines com assalariats, comprèn gairebé la totalitat de la població activa de les economies industrialitzades, així com els ocupats a les zones urbanes (ciutats i pobles) d'economies no industrialitzades o de la mà d'obra rural.

Nou!!: Propaganda pel fet і Classe treballadora · Veure més »

Comuna de París

El terme Comuna de París es referia originàriament al govern de París durant la Revolució Francesa.

Nou!!: Propaganda pel fet і Comuna de París · Veure més »

Dinamita

Patent d'Alfred Nobel sobre la nitroglicerina (1864). La dinamita és un explosiu usat en la mineria, demolició, i altres aplicacions.

Nou!!: Propaganda pel fet і Dinamita · Veure més »

França

França, oficialment la República Francesa, és un estat constituït per una metròpoli i per territoris d'ultramar.

Nou!!: Propaganda pel fet і França · Veure més »

Johann Most

Johann Joseph Most (Augsburg, Baviera 5 de febrer de 1846 - Cincinnati, Ohio 17 de març de 1906) va ser un polític alemany i estatunidenc, editor d'un diari i orador.

Nou!!: Propaganda pel fet і Johann Most · Veure més »

Paul Brousse

Paul Brousse (Montpeller, Llenguadoc-Rosselló 1844 -París 1912) fou un metge i polític socialista francès.

Nou!!: Propaganda pel fet і Paul Brousse · Veure més »

Piotr Kropotkin

El príncep va ser geògraf i zoòleg, a banda de pensador polític rus, considerat un dels principals teòrics del moviment anarquista, en el qual va defensar la tesi del comunisme llibertari.

Nou!!: Propaganda pel fet і Piotr Kropotkin · Veure més »

Terrorisme

Escena després d'un atemptat terrorista a Gao. El mot terrorisme s'utilitza per a definir un tipus d'utilització de la violència de manera sistemàtica i sovint indiscriminada per aconseguir objectius polítics, condicionar el comportament de la societat civil o aclarir comptes per decisions preses i irreversibles.

Nou!!: Propaganda pel fet і Terrorisme · Veure més »

Violència

Escena violenta La violència és l'ús de la força o de poder usat per a dominar, coaccionar, malmetre, destruir o matar, implicant sofriment o fins i tot destrucció d'elements naturals, béns humans, etc.

Nou!!: Propaganda pel fet і Violència · Veure més »

1844

;Països Catalans.

Nou!!: Propaganda pel fet і 1844 · Veure més »

1877

; Països Catalans.

Nou!!: Propaganda pel fet і 1877 · Veure més »

1912

;Països Catalans.

Nou!!: Propaganda pel fet і 1912 · Veure més »

SortintEntrant
Hey! Estem a Facebook ara! »