Accés més ràpid que el navegador!
105 les relacions: Abraham de Moivre, Albert Einstein, Aleksandr Puixkin, Anatoli Skorokhod, Andrei Kolmogórov, Axioma, Émile Borel, Biologia, Blaise Pascal, Borsa, Borsa de París, Bruno de Finetti, Cadena de Màrkov, Ciències naturals, Conjunt, Conjunt numerable, Corrent elèctric, David Hilbert, Dècada del 1920, Dècada del 1930, Dècada del 1940, Dècada del 1950, Dècada del 1960, Dècada del 1990, Dècada del 2000, Discretització, Distribució binomial, Distribució normal, Domini (matemàtiques), Ecologia, Element (matemàtiques), Ernest Rutherford, Espai (matemàtiques), Espai d'estats, Espai de probabilitat, Espai euclidià, Estadística, Estats Units d'Amèrica, Eugeni Oneguin, Experiment aleatori, Filtre de Kalman, Finances, Funció, George Pólya, Gilbert Hunt, Girolamo Cardano, Hans Geiger, Harald Cramér, Henri Léon Lebesgue, Informàtica, ..., Interval (matemàtiques), Irénée-Jules Bienaymé, Σ-àlgebra, Jakob Bernoulli, James Clerk Maxwell, Joseph Doob, Kiyosi Ito, Leonard Savage, Louis Bachelier, Ludwig Boltzmann, Marian Smoluchowski, Martin Hairer, Matemàtiques, Maurice Fréchet, Model matemàtic, Mostra estadística, Moviment brownià, Neurociència, Nombre enter, Nombre natural, Nombre real, Norbert Wiener, Notació matemàtica, Pafnuti Txebixov, Paul Lévy, Percy Daniell, Pierre de Fermat, Pierre-Simon Laplace, Premi Abel, Procés de Bernoulli, Procés de Poisson, Procés estacionari, Química, Recta real, Rudolf Clausius, Segle XIX, Segle XVI, Segle XX, Segona Guerra Mundial, Serguei Bernstein, Shizuo Kakutani, Siméon Denis Poisson, Sistema de coordenades cartesianes, Sistema determinista, Sistema físic, Suècia, Sydney Chapman, Temps, Teorema de Donsker, Teoria de la probabilitat, Tesi, Variable aleatòria, Vocal, William Feller, Wolfgang Döblin. Ampliar l'índex (55 més) »
Abraham de Moivre
va ésser un matemàtic francès.
Nou!!: Procés estocàstic і Abraham de Moivre · Veure més »
Albert Einstein
, AFI, fou un físic d'origen alemany, nacionalitzat posteriorment suís i estatunidenc.
Nou!!: Procés estocàstic і Albert Einstein · Veure més »
Aleksandr Puixkin
Aleksandr Serguéievitx Puixkin (en rus: Алекса́ндр Серге́евич Пу́шкин, pronunciat) (Moscou, 6 de juny del 1799 – Sant Petersburg, 10 de febrer del 1837) fou un poeta i novel·lista rus de l'era del romanticisme,Basker, Michael.
Nou!!: Procés estocàstic і Aleksandr Puixkin · Veure més »
Anatoli Skorokhod
va ser un matemàtic soviètic ucraïnès.
Nou!!: Procés estocàstic і Anatoli Skorokhod · Veure més »
Andrei Kolmogórov
fou un matemàtic rus, preeminent en el, que va avançar diversos camps científics (entre ells la teoria de probabilitats, la topologia, la lògica intuïcionista, les turbulències, la mecànica clàssica i la complexitat computacional).
Nou!!: Procés estocàstic і Andrei Kolmogórov · Veure més »
Axioma
Un axioma tradicionalment és un argument que, o bé és totalment cert per si mateix, o bé com a mínim segons els coneixements actuals es pot donar per innegable.
Nou!!: Procés estocàstic і Axioma · Veure més »
Émile Borel
fou un matemàtic i polític francès.
Nou!!: Procés estocàstic і Émile Borel · Veure més »
Biologia
La biologia estudia la varietat de formes de vida.
Nou!!: Procés estocàstic і Biologia · Veure més »
Blaise Pascal
fou un filòsof, matemàtic, físic, inventor, escriptor, moralista, místic i teòleg occità, considerat un dels personatges més brillants de la saviesa occidental i probablement l'únic que ocupa llocs de primera línia en els manuals de totes les disciplines que conreà.
Nou!!: Procés estocàstic і Blaise Pascal · Veure més »
Borsa
Entrada de la Borsa de Barcelona. Una borsa (en anglès: stock exchange) és la part més important del mercat de valors, un mercat on es compren i venen valors mobiliaris com ara accions, obligacions, i derivats sota la llei de l'oferta i la demanda.
Nou!!: Procés estocàstic і Borsa · Veure més »
Borsa de París
Palais Brongniart: de dins La Borsa de París, Bourse de Paris (es parla també de la «place de Paris»), rebatejada Euronext Paris filial d'Euronext des de l'any 2000, és el mercat oficial de les accions a França.
Nou!!: Procés estocàstic і Borsa de París · Veure més »
Bruno de Finetti
Bruno de Finetti (Innsbruck, 13 de juny de 1906 – Roma, 20 de juliol de 1985) va ser un matemàtic i estadístic italià notable per la concepció "subjectiva operacional" de la probabilitat.
Nou!!: Procés estocàstic і Bruno de Finetti · Veure més »
Cadena de Màrkov
Un diagrama que representa un procés de Markov de dos estats, amb els estats etiquetats com a ''E'' i ''A''. Cada número representa la probabilitat que el procés de Màrkov canviï d'un estat a un altre, amb la direcció indicada per la fletxa. Per exemple, si el procés de Màrkov està en l'estat ''A'', aleshores la probabilitat que canviï l'estat ''E'' és 0.4, mentre que la probabilitat que romangui en l'estat ''A'' és 0.6. Una cadena de Màrkov, que rep el seu nom del matemàtic rus Andrei Màrkov (1856-1922), és una sèrie d'esdeveniments, en la qual la probabilitat que passi un esdeveniment depèn de l'esdeveniment immediat anterior.
Nou!!: Procés estocàstic і Cadena de Màrkov · Veure més »
Ciències naturals
Les ciències naturals són aquelles que tenen per objecte l'estudi de la naturalesa.
Nou!!: Procés estocàstic і Ciències naturals · Veure més »
Conjunt
Exemple de conjunt el conjunt '''A''' conté els elements ''a'',''i'',''l'',''o'',''r'' i ''t'', o expressat matemàticament; A.
Nou!!: Procés estocàstic і Conjunt · Veure més »
Conjunt numerable
En matemàtiques, un conjunt és numerable quan els seus elements poden posar-se en correspondència un a un amb un subconjunt del conjunt dels nombres naturals.
Nou!!: Procés estocàstic і Conjunt numerable · Veure més »
Corrent elèctric
El corrent elèctric és el flux o moviment de càrregues elèctriques, normalment a través d'un cable o qualsevol altre material conductor.
Nou!!: Procés estocàstic і Corrent elèctric · Veure més »
David Hilbert
David Hilbert (Königsberg, Prússia Oriental, 23 de gener de 1862 – Göttingen, Alemanya, 14 de febrer de 1943) va ser un matemàtic alemany.
Nou!!: Procés estocàstic і David Hilbert · Veure més »
Dècada del 1920
La dècada del 1920 és la dècada compresa entre l'1 de gener de 1920 i el 31 de desembre de 1929.
Nou!!: Procés estocàstic і Dècada del 1920 · Veure més »
Dècada del 1930
Sense descripció.
Nou!!: Procés estocàstic і Dècada del 1930 · Veure més »
Dècada del 1940
Sense descripció.
Nou!!: Procés estocàstic і Dècada del 1940 · Veure més »
Dècada del 1950
La dècada del 1950 comprèn el període d'anys entre el 1950 i el 1959, tots dos inclosos.
Nou!!: Procés estocàstic і Dècada del 1950 · Veure més »
Dècada del 1960
La dècada del 1960 comprèn el període d'anys entre el 1960 i el 1969, tots dos inclosos.
Nou!!: Procés estocàstic і Dècada del 1960 · Veure més »
Dècada del 1990
La dècada del 1990 comprèn el període d'anys entre el 1990 i el 1999, tots dos inclosos.
Nou!!: Procés estocàstic і Dècada del 1990 · Veure més »
Dècada del 2000
La dècada del 2000 comprèn el període d'anys entre el 2000 i el 2009, ambdós inclosos.
Nou!!: Procés estocàstic і Dècada del 2000 · Veure més »
Discretització
mètode d'element finit. En matemàtiques aplicades, la discretització és el procés de transferir funcions contínues, models, variables i equacions a contraparts discretes.
Nou!!: Procés estocàstic і Discretització · Veure més »
Distribució binomial
En Teoria de la probabilitat i en estadística, una variable aleatòria X es diu que té una distribució binomial de paràmetres n\ i p si representa el nombre d'èxits en n\ repeticions independents d'una prova que té probabilitat d'èxit p. Per exemple, tirem 10 vegades un dau ordinari i comptem quantes vegades surt un 6; en aquest cas l'èxit és "treure un 6", i la variable que compta el nombre de sisos té una distribució binomial de paràmetres n.
Nou!!: Procés estocàstic і Distribució binomial · Veure més »
Distribució normal
La distribució normal, també coneguda com a distribució gaussiana, és una important família de distribucions de probabilitat contínues i és aplicable a molts camps.
Nou!!: Procés estocàstic і Distribució normal · Veure més »
Domini (matemàtiques)
En matemàtiques, el domini d'una funció matemàtica \,f: X \to Y és el conjunt dels valors de \,X pels quals la funció està definida.
Nou!!: Procés estocàstic і Domini (matemàtiques) · Veure més »
Ecologia
L'ecologia, com a disciplina científica abasta àrees com l'estudi de: processos globals (dalt), hàbitats marins i terrestres (centre) i interaccions interespecífiques (depredació i pol·linització) (baix).
Nou!!: Procés estocàstic і Ecologia · Veure més »
Element (matemàtiques)
En teoria de conjunts, un element o membre d'un conjunt (o família de conjunts) és un objecte atòmic que forma part d'aquest conjunt (o família).
Nou!!: Procés estocàstic і Element (matemàtiques) · Veure més »
Ernest Rutherford
Ernest Rutherford, 1r Baró Rutherford Nelson OM, FRS (Brightwater, Nova Zelanda, Imperi Britànic, 1871 - Cambridge, Anglaterra, Regne Unit, 1937) fou un físic, químic i professor universitari britànic que fou guardonat amb el Premi Nobel de Química de l'any 1908.
Nou!!: Procés estocàstic і Ernest Rutherford · Veure més »
Espai (matemàtiques)
Esquema dels tipus d'espai abstracte. La fletxa implica és també un tipus de. Per exemple, un espai vectorial normat és també un espai mètric. Una jerarquia d'espais matemàtics: El producte escalar indueix una norma. La norma indueix una mètrica. La mètrica indueix una topologia. En matemàtiques, un espai és un conjunt amb alguna estructura afegida.
Nou!!: Procés estocàstic і Espai (matemàtiques) · Veure més »
Espai d'estats
En teoria de sistemes dinàmics discrets, un espai d'estats és el conjunt de valors que un procés pot prendre.
Nou!!: Procés estocàstic і Espai d'estats · Veure més »
Espai de probabilitat
En matemàtiques, un espai de probabilitat és una modelització matemàtica d'un experiment aleatori.
Nou!!: Procés estocàstic і Espai de probabilitat · Veure més »
Espai euclidià
Un espai euclidià és un espai vectorial normat de dimensió finita, en què la norma és heretada d'un producte escalar.
Nou!!: Procés estocàstic і Espai euclidià · Veure més »
Estadística
lang.
Nou!!: Procés estocàstic і Estadística · Veure més »
Estats Units d'Amèrica
Els Estats Units d'Amèrica (anglès: United States of America) són una república federal i constitucional integrada per 50 estats i un districte federal.
Nou!!: Procés estocàstic і Estats Units d'Amèrica · Veure més »
Eugeni Oneguin
Puixkin amb Oneguin a la vora del riu Neva Eugeni Oneguin (en rus modern: Евге́ний Оне́гин) és una novel·la en vers escrita per Aleksandr Puixkin.
Nou!!: Procés estocàstic і Eugeni Oneguin · Veure més »
Experiment aleatori
En teoria de la probabilitat i estadística un experiment aleatori, experiència aleatòria o fenomen aleatori és aquell que sota el mateix conjunt de condicions inicials es pot repetir infinites vegades i sempre tindrà un resultat que està dins d'un conjunt de resultats possibles.
Nou!!: Procés estocàstic і Experiment aleatori · Veure més »
Filtre de Kalman
El filtre de Kalman és un algorisme desenvolupat per Rudolf E. Kálmán el 1960 que serveix per poder identificar l'estat ocult (no mesurable) d'un sistema dinàmic lineal, igual que l'observador de Luenberger, però serveix a més quan el sistema està sotmès a soroll blanc additiu.
Nou!!: Procés estocàstic і Filtre de Kalman · Veure més »
Finances
Dollar dels Estats Units. Wall Street, el centre de les finances dels Estats Units. Les finances (del llatí finis, "acabar") són les activitats relacionades amb els fluxos de capital i diner entre individus, empreses, o Estats.
Nou!!: Procés estocàstic і Finances · Veure més »
Funció
parells ordenats (''x'',''f''(''x'')). En matemàtiques, una funció és la idealització de com una quantitat variable depèn d'una altra quantitat.
Nou!!: Procés estocàstic і Funció · Veure més »
George Pólya
va ser un matemàtic hongarès, que va treballar en diversos temes matemàtics: geometria, àlgebra, probabilitat i combinatòria.
Nou!!: Procés estocàstic і George Pólya · Veure més »
Gilbert Hunt
va ser un matemàtic i tennista estatunidenc.
Nou!!: Procés estocàstic і Gilbert Hunt · Veure més »
Girolamo Cardano
Gerolamo Cardano, o Girolamo Cardan (Pavia, 24 de setembre de 1501 - Roma, 21 de setembre de 1576) fou un famós matemàtic del Renaixement, metge, astròleg, jugador de jocs d'atzar i filòsof.
Nou!!: Procés estocàstic і Girolamo Cardano · Veure més »
Hans Geiger
Johannes (Hans) Wilhelm Geiger (Neustadt an der Weinstraße, Imperi Alemany, 30 de setembre de 1882 - Potsdam, 24 de setembre de 1945), fou un físic alemany.
Nou!!: Procés estocàstic і Hans Geiger · Veure més »
Harald Cramér
va ser un matemàtic suec especialitzat en estadística matemàtica i teoria probabilística dels nombres.
Nou!!: Procés estocàstic і Harald Cramér · Veure més »
Henri Léon Lebesgue
Henri-Léon Lebesgue (Beauvais, 28 de juny de 1875 - París, 26 de juliol de 1941) va ser un matemàtic francès conegut sobretot per la seva aportació a la teoria del càlcul integral.
Nou!!: Procés estocàstic і Henri Léon Lebesgue · Veure més »
Informàtica
Ordinador executant la distribució Debian del sistema operatiu GNU/Linux. (any 2002) La Informàtica és la ciència o tècnica relativa a la tecnologia que estudia el tractament automàtic de la informació utilitzant dispositius electrònics i sistemes computacionals.
Nou!!: Procés estocàstic і Informàtica · Veure més »
Interval (matemàtiques)
En matemàtica, un interval (o essent més precisos, un interval real) és un conjunt que conté tots i cadascun dels nombres reals que es troben entre dos nombres indicats anomenats extrems.
Nou!!: Procés estocàstic і Interval (matemàtiques) · Veure més »
Irénée-Jules Bienaymé
Jules Bienaymé (1796-1878) fou un matemàtic francès, conegut pels seus treballs d'estadística.
Nou!!: Procés estocàstic і Irénée-Jules Bienaymé · Veure més »
Σ-àlgebra
En matemàtiques, una σ-àlgebra (dita sigma-àlgebra) o tribu sobre un conjunt Ω és una col·lecció no buida Σ de subconjunts de Ω que és tancada sota operacions numerables d'unió, intersecció i complementació de conjunts.
Nou!!: Procés estocàstic і Σ-àlgebra · Veure més »
Jakob Bernoulli
Jakob Bernoulli (també Jacob, o James o Jacques) va ser un matemàtic suís del, conegut, sobretot, pels seus treballs en càlcul diferencial i en teoria de la probabilitat.
Nou!!: Procés estocàstic і Jakob Bernoulli · Veure més »
James Clerk Maxwell
James Clerk Maxwell FRS FRSE (13 de juny de 1831 – 5 de novembre de 1879) fou un matemàtic i físic teòric escocès.
Nou!!: Procés estocàstic і James Clerk Maxwell · Veure més »
Joseph Doob
va ser un matemàtic i estadístic estatunidenc.
Nou!!: Procés estocàstic і Joseph Doob · Veure més »
Kiyosi Ito
, a vegades escrit Kiyoshi Itô, va ser un matemàtic japonès.
Nou!!: Procés estocàstic і Kiyosi Ito · Veure més »
Leonard Savage
, conegut com Jimmie, va ser un estadístic i matemàtic estatunidenc.
Nou!!: Procés estocàstic і Leonard Savage · Veure més »
Louis Bachelier
va ser un matemàtic francès recordat per haver estat el primer en estudiar els processos estocàstics en el món financer.
Nou!!: Procés estocàstic і Louis Bachelier · Veure més »
Ludwig Boltzmann
Ludwig Edward Boltzmann (Viena, 20 de febrer del 1844 - Duino, Itàlia, 5 de setembre del 1906) va ser un físic i filòsof austríac pioner de la mecànica estadística i un fervent defensor de l'existència dels àtoms.
Nou!!: Procés estocàstic і Ludwig Boltzmann · Veure més »
Marian Smoluchowski
va ser un físic, estadístic i matemàtic polonès.
Nou!!: Procés estocàstic і Marian Smoluchowski · Veure més »
Martin Hairer
Martin Hairer FRS (nascut el 14 de novembre de 1975) és un matemàtic austríac que treballa en el camp de l'anàlisi estocàstic, en particular en equacions estocàstiques en derivades parcials.
Nou!!: Procés estocàstic і Martin Hairer · Veure més »
Matemàtiques
Representacions matemàtiques de diversos camps La matemàtica (encara que, per a referir-se, a l'estudi i ciència, s'acostuma a utilitzar el plural matemàtiques) és aquella ciència que estudia patrons en les estructures de cossos abstractes i en les relacions que s'estableixen entre ells (del mot derivat del grec μάθημα, máthēma: ciència, coneixement, aprenentatge; μαθηματικός, mathēmatikós).
Nou!!: Procés estocàstic і Matemàtiques · Veure més »
Maurice Fréchet
va ser un matemàtic francès.
Nou!!: Procés estocàstic і Maurice Fréchet · Veure més »
Model matemàtic
Un model matemàtic utilitza el llenguatge matemàtic per descriure un sistema.
Nou!!: Procés estocàstic і Model matemàtic · Veure més »
Mostra estadística
Representació visual de la selecció d'una mostra Una mostra és un subconjunt dels individus d'una població.
Nou!!: Procés estocàstic і Mostra estadística · Veure més »
Moviment brownià
El moviment brownià és el moviment irregular i aleatori que segueixen petites partícules immerses en un fluid.
Nou!!: Procés estocàstic і Moviment brownià · Veure més »
Neurociència
neurones al cerebel d'un colom La neurociència (o neurobiologia) és l'estudi científic del sistema nerviós.
Nou!!: Procés estocàstic і Neurociència · Veure més »
Nombre enter
Els nombres enters són els que designen quantitats no fraccionables en parts més petites que la unitat.
Nou!!: Procés estocàstic і Nombre enter · Veure més »
Nombre natural
Un nombre natural és qualsevol dels nombres 0, 1, 2, 3…, 19, 20, 21..., que es poden utilitzar per a comptar els elements d'un conjunt finit.
Nou!!: Procés estocàstic і Nombre natural · Veure més »
Nombre real
En matemàtiques, els nombres reals (\R) informalment es poden concebre com els nombres associats a longituds o qualsevol mena de magnitud física que se suposa que és contínua.
Nou!!: Procés estocàstic і Nombre real · Veure més »
Norbert Wiener
és un dels científics més brillants i influents del.
Nou!!: Procés estocàstic і Norbert Wiener · Veure més »
Notació matemàtica
La notació matemàtica és un sistema de representacions simbòliques d'objectes matemàtics i d'idees.
Nou!!: Procés estocàstic і Notació matemàtica · Veure més »
Pafnuti Txebixov
va ser un matemàtic rus.
Nou!!: Procés estocàstic і Pafnuti Txebixov · Veure més »
Paul Lévy
va ser un matemàtic francès.
Nou!!: Procés estocàstic і Paul Lévy · Veure més »
Percy Daniell
va ser un matemàtic britànic nascut a Xile.
Nou!!: Procés estocàstic і Percy Daniell · Veure més »
Pierre de Fermat
Pierre de Fermat (17 d'agost de 1601 o 1607/8 – Tolosa de Llenguadoc, 12 de gener de 1665) fou un jurista i matemàtic occità, sobresortí pels seus treballs matemàtics.
Nou!!: Procés estocàstic і Pierre de Fermat · Veure més »
Pierre-Simon Laplace
Pierre-Simon Laplace (Beaumont-en-Auge, Normandia, 23 o 28 de març del 1749 - París, 5 de març del 1827), fou un brillant matemàtic, astrònom i físic francès.
Nou!!: Procés estocàstic і Pierre-Simon Laplace · Veure més »
Premi Abel
El Premi Abel és un guardó internacional que s'atorga anualment a un o més matemàtics per contribucions científiques excepcionals en el camp de les matemàtiques.
Nou!!: Procés estocàstic і Premi Abel · Veure més »
Procés de Bernoulli
Un Procés de Bernoulli no és altra cosa que la repetició d'un Assaig de Bernoulli.
Nou!!: Procés estocàstic і Procés de Bernoulli · Veure més »
Procés de Poisson
En estadística i simulació un Procés de Poisson (també conegut com a "Llei dels successos rars") anomenat així pel matemàtic Siméon Denis Poisson (1781-1840) és un procés estocàstic de temps continu que consisteix a "explicar" esdeveniments rars (d'aquí el nom "llei dels esdeveniments rars") que ocorren al llarg del temps.
Nou!!: Procés estocàstic і Procés de Poisson · Veure més »
Procés estacionari
A dalt es mostren dos processos de sèrie temporal simulada, un estacionari i l'altre no estacionari. En matemàtiques i estadística, un procés estacionari (o un procés estricte/estrictament estacionari o un procés fort/fortament estacionari) és un procés estocàstic la distribució de probabilitat conjunta incondicional del qual no canvia quan es desplaça en el temps.
Nou!!: Procés estocàstic і Procés estacionari · Veure més »
Química
La química és la ciència que estudia la composició, estructura i propietats de la matèria i els canvis que aquesta experimenta durant les reaccions químiques.
Nou!!: Procés estocàstic і Química · Veure més »
Recta real
En matemàtiques, la recta real és simplement el conjunt ℝ dels nombres reals.
Nou!!: Procés estocàstic і Recta real · Veure més »
Rudolf Clausius
Rudolf Julius Emmanuel Clausius (Koszalin, Regne de Prússia, 2 de gener del 1822 - Bonn, 24 d'agost del 1888), fou un físic i matemàtic prussià i és considerat un dels fundadors central de la ciència de la termodinàmica.
Nou!!: Procés estocàstic і Rudolf Clausius · Veure més »
Segle XIX
Mapamundi el 1897. L'Imperi Britànic era la superpotència del segle El segle XIX va des de l'1 de gener de 1801 fins al 31 de desembre de 1900 (en el calendari gregorià).
Nou!!: Procés estocàstic і Segle XIX · Veure més »
Segle XVI
El segle XVI és un període de l'edat moderna que inclou els anys compresos entre 1501 i 1600.
Nou!!: Procés estocàstic і Segle XVI · Veure més »
Segle XX
El segle XX comprèn el període d'anys entre l'1 de gener de 1901 fins al 31 de desembre de 2000, tots dos inclosos.
Nou!!: Procés estocàstic і Segle XX · Veure més »
Segona Guerra Mundial
La Segona Guerra Mundial va ser un conflicte bèl·lic que va implicar la majoria de les nacions del món, incloent-hi totes les grans potències, organitzades en dues aliances militars: els aliats i les potències de l'Eix.
Nou!!: Procés estocàstic і Segona Guerra Mundial · Veure més »
Serguei Bernstein
va ser un matemàtic rus.
Nou!!: Procés estocàstic і Serguei Bernstein · Veure més »
Shizuo Kakutani
va ser un matemàtic japonès de naixement, nacionalitzat estatunidenc.
Nou!!: Procés estocàstic і Shizuo Kakutani · Veure més »
Siméon Denis Poisson
Siméon Denis Poisson (1781-1840), va ser un matemàtic i físic francès.
Nou!!: Procés estocàstic і Siméon Denis Poisson · Veure més »
Sistema de coordenades cartesianes
Fig. 1 – Sistema de coordenades cartesianes. S'han assenyalat quatre punts: (2,3) en verd, (-3,1) en vermell, (-1.5,-2.5) en blau i (0,0), l'origen, en morat. Fig. 2 – Sistema de coordenades cartesianes amb la circumferència de radi 2 centrada a l'origen dibuixada en vermell. L'equació del cercle és x^2+y^2.
Nou!!: Procés estocàstic і Sistema de coordenades cartesianes · Veure més »
Sistema determinista
En matemàtiques, un sistema determinista és un sistema en el qual l'atzar no està involucrat en els futurs estats del sistema.
Nou!!: Procés estocàstic і Sistema determinista · Veure més »
Sistema físic
Un sistema físic és un agregat d'objectes o entitats materials entre les parts de les quals existeix una vinculació o interacció de tipus causal (encara que no necessàriament determinista o causal en el sentit de la Teoria de la relativitat).
Nou!!: Procés estocàstic і Sistema físic · Veure més »
Suècia
Suècia (Sverige en suec), oficialment el Regne de Suècia (Konungariket Sverige en suec), és un país nòrdic de la península escandinava a l'Europa septentrional.
Nou!!: Procés estocàstic і Suècia · Veure més »
Sydney Chapman
fou un matemàtic i geofísic britànic.
Nou!!: Procés estocàstic і Sydney Chapman · Veure més »
Temps
Deu segons en un rellotge ''Montinari Milano'' El temps és un concepte físic que tots experimentem quotidianament, però que resulta difícil de definir formalment.
Nou!!: Procés estocàstic і Temps · Veure més »
Teorema de Donsker
Principi d'invariància de Donsker per una ruta aleatòria simple en.\mathbb Z En teoria de probabilitat, el teorema de Donsker (també conegut com principi d'invariància de Donsker, o teorema del límit central funcional), que du el nom de Monroe D. Donsker, és una extensió funcional del teorema del límit central.
Nou!!: Procés estocàstic і Teorema de Donsker · Veure més »
Teoria de la probabilitat
La teoria de la probabilitat és la teoria matemàtica que modela els fenòmens aleatoris.
Nou!!: Procés estocàstic і Teoria de la probabilitat · Veure més »
Tesi
Una tesi (del grec θέσις thésis, 'establiment, proposició', ací en el sentit de «el que s'ha proposat, afirmat») assenyala una proposició científica, un axioma o un fet demostrable.
Nou!!: Procés estocàstic і Tesi · Veure més »
Variable aleatòria
A l'estudi de molts experiments aleatoris molt sovint no ens interessa el resultat que s'obté sinó alguna quantitat numèrica relacionada amb ell.
Nou!!: Procés estocàstic і Variable aleatòria · Veure més »
Vocal
Les vocals són els sons de la parla que s'articulen exclusivament amb la vibració de les cordes vocals, sense que el pas de l'aire per les cavitats superiors de l'aparell fonador (la faringe, la cavitat bucal i la cavitat nasal) hi afegeixin cap altre element sonor.
Nou!!: Procés estocàstic і Vocal · Veure més »
William Feller
, conegut en croat com Vilim Feller i en anglès com Willy Feller, va ser un matemàtic, nascut a l'actual Croàcia i que va treballar als Estats Units.
Nou!!: Procés estocàstic і William Feller · Veure més »
Wolfgang Döblin
va ser un matemàtic francès d'origen alemany.
Nou!!: Procés estocàstic і Wolfgang Döblin · Veure més »
