29 les relacions: Agàties, Antonina (esposa de Belisari), Beirut, Belisari, Biblioteca Vaticana, Cesarea de Palestina, Constantinoble, Foci I de Constantinoble, Gots, Guerra Gòtica (535-554), Imperi Romà d'Orient, Justinià I, Panegíric, Ravenna, Setge de Roma (537-538), Suïdas, Tòtila, Vitigès, 1623, 395, 408, 542, 543, 545, 549, 553, 559, 562, 565.
Agàties
Agàties (en llatí Agathias, en grec) va ser un poeta retòric i historiador grec nascut a Mirina a Eòlia (a la vora del riu Pític) l'any 536 o potser el 537, i educat a Alexandria, on va estudiar literatura.
Nou!!: Procopi de Cesarea і Agàties · Veure més »
Antonina (esposa de Belisari)
Antonina (484 – després del 565) fou una patrícia romana d'Orient, esposa del general Belisari, sobre el que va exercir una gran influència.
Nou!!: Procopi de Cesarea і Antonina (esposa de Belisari) · Veure més »
Beirut
Beirut (en català, històricament Barut) és la capital del Líban, del qual és la ciutat més gran i port principal.
Nou!!: Procopi de Cesarea і Beirut · Veure més »
Belisari
Flavi Belisari (llatí: Flavius Belisarius; grec: Φλάβιος Βελισάριος, Flàvios Velissàrios; nascut cap al 500 i mort el 13 de març del 565), sovint conegut simplement com a Belisari, fou el general més destacat de l'Imperi Romà d'Orient en l'antiguitat tardana.
Nou!!: Procopi de Cesarea і Belisari · Veure més »
Biblioteca Vaticana
La Biblioteca Vaticana o Biblioteca Apostòlica Vaticana (nom complet en italià i a la seva pàgina web: Biblioteca Apostolica Vaticana, i en llatí: Bibliotheca Apostolica Vaticana, informalment coneguda com Vat) és la biblioteca de la Santa Seu, la qual es troba a la Ciutat del Vaticà.
Nou!!: Procopi de Cesarea і Biblioteca Vaticana · Veure més »
Cesarea de Palestina
Magatzems de Cesarea Cesarea de Palestina, o Cesarea Marítima, fou una ciutat de Palestina fundada per Herodes el Gran, que li va donar el nom en honor de Cèsar August.
Nou!!: Procopi de Cesarea і Cesarea de Palestina · Veure més »
Constantinoble
Mapa de Constantinoble Constantinoble (en llatí: Constantinopolis; en grec: Κωνσταντινούπολις o Κωνσταντινούπολη) és el nom antic de l'actual ciutat d'Istanbul, a Turquia.
Nou!!: Procopi de Cesarea і Constantinoble · Veure més »
Foci I de Constantinoble
Foci (en Photius, en Φώτιος 'Phótios') (Constantinoble, circa 820 - monestir de Bordi, Armènia, 6 de febrer del 893) va ser un eclesiàstic, retòric, filòsof, gramàtic i poeta romà d'Orient.
Nou!!: Procopi de Cesarea і Foci I de Constantinoble · Veure més »
Gots
Els gots eren un dels pobles germànics originaris d'Escandinàvia que van expandir-se per mig Europa amenaçant el poder de l'Imperi Romà.
Nou!!: Procopi de Cesarea і Gots · Veure més »
Guerra Gòtica (535-554)
La Guerra Gòtica fou un conflicte armat entre l'Imperi Romà d'Orient i el Regne ostrogot d'Itàlia, que tingué lloc des del 535 fins al 554, afectant els territoris d'Itàlia, Dalmàcia, Sardenya, Sicília i Còrsega.
Nou!!: Procopi de Cesarea і Guerra Gòtica (535-554) · Veure més »
Imperi Romà d'Orient
L'Imperi Romà d'Orient, conegut igualment com a Imperi Bizantí en la seva fase medieval, fou la part oriental de l'Imperi Romà, amb capital a Constantinoble (actualment Istanbul i antigament Bizanci), que després de la caiguda de l'Imperi Romà d'Occident el 476 assumí la jurisdicció sobre la totalitat de l'imperi i es mantingué durant un mil·lenni fins a la seva conquesta pels otomans el 1453.
Nou!!: Procopi de Cesarea і Imperi Romà d'Orient · Veure més »
Justinià I
Justinià I el Gran (en llatí: Flavius Petrus Sabbatius Iustinianus; en grec: Ιουστινιανός) també conegut entre els cristians ortodoxos orientals com a sant Justinià el Gran, va ser l'emperador romà d'Orient des de l'any 527 fins al 565.
Nou!!: Procopi de Cesarea і Justinià I · Veure més »
Panegíric
Un panegíric és un discurs i un gènere literari al qual s'elogia una persona, antigament l'emperador romà o un alt càrrec imperial.
Nou!!: Procopi de Cesarea і Panegíric · Veure més »
Ravenna
Ravenna —Ravêna en emilià-romanyol— és una ciutat d'Itàlia a l'Emília-Romanya, província de Ravenna.
Nou!!: Procopi de Cesarea і Ravenna · Veure més »
Setge de Roma (537-538)
El Primer setge de Roma, durant la Guerra Gòtica, es va allargar per un any i nou dies, des del 2 de març del 537 fins al 12 de març del 538.
Nou!!: Procopi de Cesarea і Setge de Roma (537-538) · Veure més »
Suïdas
Suïdas (Suidas) o La Suda (Souda) és una gran enciclopèdia romana d'Orient sobre el món antic, escrita en grec vers el.
Nou!!: Procopi de Cesarea і Suïdas · Veure més »
Tòtila
Tòtila enderrocant les muralles de Florència Tòtila va ser rei dels Ostrogots (541-552).
Nou!!: Procopi de Cesarea і Tòtila · Veure més »
Vitigès
o Witiges fou rei dels ostrogots del 536 al 540.
Nou!!: Procopi de Cesarea і Vitigès · Veure més »
1623
;Països Catalans;Resta del món.
Nou!!: Procopi de Cesarea і 1623 · Veure més »
395
Sense descripció.
Nou!!: Procopi de Cesarea і 395 · Veure més »
408
Sense descripció.
Nou!!: Procopi de Cesarea і 408 · Veure més »
542
El 542 (DXLII) fou un any comú començat en dimecres del calendari julià.
Nou!!: Procopi de Cesarea і 542 · Veure més »
543
El 543 (DXLIII) fou un any comú començat en dijous del calendari julià.
Nou!!: Procopi de Cesarea і 543 · Veure més »
545
Sense descripció.
Nou!!: Procopi de Cesarea і 545 · Veure més »
549
El 549 (DXLIX) fou un any comú començat en divendres del calendari julià.
Nou!!: Procopi de Cesarea і 549 · Veure més »
553
Sense descripció.
Nou!!: Procopi de Cesarea і 553 · Veure més »
559
Sense descripció.
Nou!!: Procopi de Cesarea і 559 · Veure més »
562
El 562 (DLXII) fou un any comú començat en diumenge del calendari julià.
Nou!!: Procopi de Cesarea і 562 · Veure més »
565
El 565 (DLXV) fou un any comú començat en dijous del calendari julià.
Nou!!: Procopi de Cesarea і 565 · Veure més »
Redirigeix aquí:
Procopi (historiador), Procopi de Cesàrea.