Accés més ràpid que el navegador!
46 les relacions: Algues verdes, Algues vermelles, Bacteris, Bilífits, Cel·lulosa, Centríol, Cianobacteris, Clade, Clorofil·la a, Cloroplast, Criptofícies, Dicksonia antarctica, Dinoflagel·lats, Embriòfits, Endosimbiosi, Estreptòfits, Eucariotes, Fagocitosi, Falgueres, Fílum, Ficobiliproteïna, Fotosíntesi, Glaucòfits, Haptòfits, Heteroconts, Magnolia virginiana, Mesoproterozoic, Midó, Mitocondri, Monofiletisme, Neoproterozoic, Nucli cel·lular, Paleozoic, Paret cel·lular, Peptidoglicà, Plantes, Plantes verdes, Plastidi, Rellotge molecular, Tàxon, Teoria endosimbiòtica, Thomas Cavalier-Smith, Ulvofícia, 1753, 1981, 2004.
Algues verdes
Els algues verdes o cloròfits (Chlorophyta) constitueixen una divisió que inclou unes 8.671 espèciesHoek, C. van den, Mann, D.G. and Jahns, H.M. 1995.
Nou!!: Arqueplàstids і Algues verdes · Veure més »
Algues vermelles
Les algues vermelles o rodòfits (Rhodophyta) són uns organismes fotosintètics que contenen clorofil·la a que poden ser unicel·luars i pluricel·luars.
Nou!!: Arqueplàstids і Algues vermelles · Veure més »
Bacteris
lang.
Nou!!: Arqueplàstids і Bacteris · Veure més »
Bilífits
Els bilífits (Biliphyta) són un grup d'algues que es caracteritza per contenir ficobilisomes.
Nou!!: Arqueplàstids і Bilífits · Veure més »
Cel·lulosa
Estructura tridimensional, amb 4 unitats de glucosa visibles. (Negre.
Nou!!: Arqueplàstids і Cel·lulosa · Veure més »
Centríol
'''Centríol''' seccionat mostrant els nou triplets de microtúbuls. Imatge presa per un microscopi electrònic de transmissió. Els centríols són un tipus d'orgànul cel·lular propi de les cèl·lules eucariotes.
Nou!!: Arqueplàstids і Centríol · Veure més »
Cianobacteris
Els cianobacteris (Cyanobacteria, del grec.
Nou!!: Arqueplàstids і Cianobacteris · Veure més »
Clade
Un clade és un terme utilitzat en cladística que s'utilitza per a referir-se a.
Nou!!: Arqueplàstids і Clade · Veure més »
Clorofil·la a
La Clorofil·la a és una forma específica de clorofil·la usada en la fotosíntesi oxigènica.
Nou!!: Arqueplàstids і Clorofil·la a · Veure més »
Cloroplast
Cèl·lules vegetals en les quals són visibles els cloroplasts Els cloroplasts són orgànuls presents a les cèl·lules de les plantes i algues eucariotes que realitzen la fotosíntesi.
Nou!!: Arqueplàstids і Cloroplast · Veure més »
Criptofícies
Les criptofícies (Cryptophyceae) són una petita classe d'organismes amb 24 gèneres que es troben en aigües marines i continentals.
Nou!!: Arqueplàstids і Criptofícies · Veure més »
Dicksonia antarctica
Brot ''Dicksonia antarctica'' Dicksonia antarctica és una espècie de falguera arborescent perennifòlia.
Nou!!: Arqueplàstids і Dicksonia antarctica · Veure més »
Dinoflagel·lats
Els dinoflagel·lats (Dinoflagellata, del grec dinos, girant i del llatí, flagellum, fuet) són un extens fílum d'alveolats flagel·lats.
Nou!!: Arqueplàstids і Dinoflagel·lats · Veure més »
Embriòfits
Els embriòfits (Embryophyta) o metàfits (Metaphyta) són organismes eucariotes pluricel·lulars amb òrgans reproductors especialitzats que, amb poques excepcions, fan la fotosíntesi oxigènica i utilitzen el diòxid de carboni.
Nou!!: Arqueplàstids і Embriòfits · Veure més »
Endosimbiosi
fixen el nitrogen. L'endosimbiosi és qualsevol relació simbiòtica en què un simbiont viu dins dels teixits d'un altre, ja sigui dins de les cèl·lules o extracel·lularment.
Nou!!: Arqueplàstids і Endosimbiosi · Veure més »
Estreptòfits
Els estreptòfits (Streptophyta) són formalment una subdivisió o subfilum que inclou dues classes: Charophyceae, que conté l'ordre Charales (Charophyta sensu stricto), i Embryophyceae, que conté els embriòfits (plantes terrestres), briòfits i les plantes vasculars.
Nou!!: Arqueplàstids і Estreptòfits · Veure més »
Eucariotes
Arbre filogenètic. Els eucariotes apareixen en marró, a la dreta. Els noms científics en llatí apareixen en cursiva. Els eucariotes (de noms científics Eucaryotae, Eukaryotae, Eukarya o Eucarya) són, en taxonomia i histologia, el domini d'organismes cel·lulars amb nucli diferenciat, i altres orgànuls tancats dins de les membranes biològiques, contraposats així als procariotes.
Nou!!: Arqueplàstids і Eucariotes · Veure més »
Fagocitosi
El procés de la fagocitosi. La fagocitosi ve del grec i significa –fagos, "el que menja" i kytos, "cèl·lula".
Nou!!: Arqueplàstids і Fagocitosi · Veure més »
Falgueres
Els polipodiòpsids (Polypodiopsida o Polypodiophyta) són un clade de plantes vasculars conegudes popularment com a falgueres.
Nou!!: Arqueplàstids і Falgueres · Veure més »
Fílum
En biologia, el fílum o embrancament (phylum en llatí, en plural phyla) és la unitat sistemàtica (tàxon) entre el regne i la classe.
Nou!!: Arqueplàstids і Fílum · Veure més »
Ficobiliproteïna
Les ficobiliproteïnes (PBP) o bilicromoproteids són holoproteïnes amb grups prostètics tetrapirròlics linears (ficobilines) que es troben units covalentment a residus de cisteïna específics de l'apoproteïna.
Nou!!: Arqueplàstids і Ficobiliproteïna · Veure més »
Fotosíntesi
terrestre La fotosíntesi (del grec φώτο foto, 'llum', i σύνθεσις synthesis, 'composició') és un procés bioquímic que converteix el diòxid de carboni en compostos orgànics utilitzant l'energia de la llum solar.
Nou!!: Arqueplàstids і Fotosíntesi · Veure més »
Glaucòfits
Els glaucòfits o glaucocistòfits (Glaucophyta) són una divisió d'algues d'aigua dolça.
Nou!!: Arqueplàstids і Glaucòfits · Veure més »
Haptòfits
Els haptòfits (Haptophyta) és un grup d'algues unicel·lulars.
Nou!!: Arqueplàstids і Haptòfits · Veure més »
Heteroconts
Els heteroconts (Heterokonta, Heterokontophyta o Stramenopiles) són una de les línies principals de cromalveolats, amb prop de 10.500 espècies.
Nou!!: Arqueplàstids і Heteroconts · Veure més »
Magnolia virginiana
Magnolia virginiana és una espècie de planta dins la família Magnoliaceae.
Nou!!: Arqueplàstids і Magnolia virginiana · Veure més »
Mesoproterozoic
El Mesoproterozoic.
Nou!!: Arqueplàstids і Mesoproterozoic · Veure més »
Midó
creus d'extinció El midó és el polisacàrid de reserva propi de les cèl·lules vegetals.
Nou!!: Arqueplàstids і Midó · Veure més »
Mitocondri
Micrografia electrònica de dos mitocondris del teixit pulmonar d'un mamífer en els quals es poden apreciar la matriu i les membranes. Un mitocondri és un orgànul envoltat per una doble membrana que es troba en la majoria de les cèl·lules eucariotes.
Nou!!: Arqueplàstids і Mitocondri · Veure més »
Monofiletisme
aus formen un grup '''monofilètic'''En canvi els rèptils, animals de sang freda formarien un grup parafilètic, En contraposició els animals homeoterms (aus i mamífers) formarien un grup polifilètic. En filogènia el monofiletisme és una teoria evolucionista en la qual es determina que una branca jeràrquica qualsevol o un tronc taxonòmic deriva d'una única forma fonamental.
Nou!!: Arqueplàstids і Monofiletisme · Veure més »
Neoproterozoic
El Neoproterozoic és la tercera i última de les subdivisions (eres) de l'eó Proterozoic, i durà entre fa 1.000 i 542 milions d'anys.
Nou!!: Arqueplàstids і Neoproterozoic · Veure més »
Nucli cel·lular
Cèl·lules HeLa tintades per ADN nuclear amb tinció de Hoechst blava fluorescent. Les cèl·lules del centre i de la dreta es troben en interfase i mostren el nucli sencer, mentre que la de l'esquerra ha iniciat la mitosi i té l'ADN condensat. El nucli (del llatí nucleus o nuculeus, 'núcula') és un orgànul envoltat per una membrana que existeix únicament en les cèl·lules eucariotes.
Nou!!: Arqueplàstids і Nucli cel·lular · Veure més »
Paleozoic
El Paleozoic és l'era geològica que començà fa milions d'anys i s'acabà fa milions d'anys.
Nou!!: Arqueplàstids і Paleozoic · Veure més »
Paret cel·lular
Diagrama d'una cèl·lula vegetal, amb la paret cel·lular de color verd La paret cel·lular és una matriu extracel·lular present en diferents organismes com: bacteris, fongs, algues i plantes.
Nou!!: Arqueplàstids і Paret cel·lular · Veure més »
Peptidoglicà
El peptidoglicà és un heteropolímer format per monosacàrids i aminoàcids que esdevé el component principal de la paret bacteriana, junt amb els àcids teicoïcs (en bacteris Gram-positius) o el lipopolisacàrid (en bacteris Gram-negatius).
Nou!!: Arqueplàstids і Peptidoglicà · Veure més »
Plantes
Les plantes (Plantae) són organismes multicel·lulars autòtrofs (productors primaris).
Nou!!: Arqueplàstids і Plantes · Veure més »
Plantes verdes
Les plantes verdes o viridiplantes (Viridiplantae, literalment "plantes verdes") són un clade d'eucariotes format per algues verdes, que són principalment aquàtiques, i plantes terrestres (embriòfits).
Nou!!: Arqueplàstids і Plantes verdes · Veure més »
Plastidi
Arbre filogenètic dels plastidis. Plastidi - Cloroplast i etioplast - Cromoplast Leucoplast - Amiloplast - Eleoplast - Proteoplast Un plastidi o plast és un grup d'orgànuls presents en la cèl·lula vegetal.
Nou!!: Arqueplàstids і Plastidi · Veure més »
Rellotge molecular
El rellotge molecular és un terme figuratiu per descriure una tècnica que utilitza la taxa de mutació de les biomolècules per deduir el temps en el qual dues o més formes de vida van divergir en la prehistòria.
Nou!!: Arqueplàstids і Rellotge molecular · Veure més »
Tàxon
En biologia, un tàxon (del grec τάξις, transliterat táxis, 'ordenament') és un grup d'organismes emparentats, que en una classificació donada han estat agrupats, assignant-li al grup un nom en llatí, una descripció si és una espècie, i un tipus.
Nou!!: Arqueplàstids і Tàxon · Veure més »
Teoria endosimbiòtica
Lynn Margulis La teoria endosimbiòtica va ser formulada per la biòloga americana Lynn Margulis (1938-2011) el 1967, per tal d'explicar la presència d'orgànuls intracel·lulars amb genoma propi en les cèl·lules eucariotes.
Nou!!: Arqueplàstids і Teoria endosimbiòtica · Veure més »
Thomas Cavalier-Smith
fou un professor de biologia evolutiva del departament de zoologia de la Universitat d'Oxford.
Nou!!: Arqueplàstids і Thomas Cavalier-Smith · Veure més »
Ulvofícia
Els Ulvophyceae o Ulvophytes són una classe d'algues verdes, que es distingeixen principalment sota la base de la morfologia ultraestructural.
Nou!!: Arqueplàstids і Ulvofícia · Veure més »
1753
;Països Catalans.
Nou!!: Arqueplàstids і 1753 · Veure més »
1981
1981 (MCMLXXXI) fou un any normal del calendari gregorià començat en dijous.
Nou!!: Arqueplàstids і 1981 · Veure més »
2004
2004 fon un any de traspàs començat en dijous, segons el calendari gregorià.
Nou!!: Arqueplàstids і 2004 · Veure més »
Redirigeix aquí:
Arcaeplàstid, Archaeplastida, Arqueplàstid, Plantae sensu lato, Plastida, Primoplanta, Primoplantae, Primoplantes.
