Accés més ràpid que el navegador!
73 les relacions: Aleksandr Suvórov, Aristocràcia, Arxiducat d'Àustria, August II de Polònia, Belarús, Biblioteca del Congrés dels Estats Units, Calcografia, Cambridge University Press, Carles XII de Suècia, Caterina II de Rússia, Confederació de Bar, Confederació de Polònia i Lituània, Cosacs, Cracòvia, Częstochowa, Dniéper, Document legal, Dvinà Occidental, Edmund Burke, Estanislau August Poniatowski, França, Frederic August II de Saxònia (elector), Frederic el Gran, Gdańsk, Gran Bretanya, Gran Guerra del Nord, Gran Polònia, Gubèrnia, Guerra de Successió de Polònia, Guerra dels Set Anys, Imperi Austríac, Imperi Austrohongarès, Imperi Otomà, Imperi Rus, Imperialisme, Jan Matejko, Kazimierz Pulaski, Liberum veto, Livònia, Marcgraviat de Brandenburg, Maria Teresa I d'Àustria, Noteć, Oświęcim, Pòlatsk, Pere I de Rússia, Petita Polònia, Prússia, Prússia Occidental, Prússia Oriental, Províncies de Prússia, ..., Rússia, Repartiment de Polònia, Sant Petersburg, Sejm, Sibèria, Suècia, Suborn, Szlachta, Toruń, Ucraïna, Varsòvia, Vítsiebsk, Viena, Wenzel Anton, Wieliczka, 1734, 1763, 1764, 1769, 1772, 1773, 22 de setembre, 28 d'abril. Ampliar l'índex (23 més) »
Aleksandr Suvórov
, nom complet amb patronímic Aleksandr Vassílievitx Suvórov, Алекса́ндр Васи́льевич Суво́ров Comte Suvórov de Rimnik, Príncep d'Itàlia, Comte del Sant Imperi Romà (граф Рымникский, князь Италийский) fou el quart i darrer (exceptuant Stalin) Generalíssim Rus.
Nou!!: Primera partició de Polònia і Aleksandr Suvórov · Veure més »
Aristocràcia
El terme aristocràcia es refereix a la forma de govern en què el poder era ostentat pels millors o els notables d'una comunitat.
Nou!!: Primera partició de Polònia і Aristocràcia · Veure més »
Arxiducat d'Àustria
L'arxiducat d'Àustria fou un dels estats més importants del Sacre Imperi Romanogermànic, centre de la monarquia Habsburg i el precursor de l'Imperi Austríac amb capital a Viena i governat per l'Arxiduc d'Àustria.
Nou!!: Primera partició de Polònia і Arxiducat d'Àustria · Veure més »
August II de Polònia
Frederic August I de Saxònia, August II de Polònia o August el Fort (Dresden, 12 de maig de 1670 - 1733) fou Elector de Saxònia des de 1694 fins a 1733 i rei de Polònia (1697-1706 i 1709-33).
Nou!!: Primera partició de Polònia і August II de Polònia · Veure més »
Belarús
Belarús (belarús: Беларусь, Bielarús), oficialment República de Belarús i anteriorment Bielorússia, és un estat sense litoral de l'Europa de l'Est.
Nou!!: Primera partició de Polònia і Belarús · Veure més »
Biblioteca del Congrés dels Estats Units
La Biblioteca del Congrés dels Estats Units (Library of Congress en anglès), situada a Washington DC, és la biblioteca nacional del país i arxiu administratiu del Congrés.
Nou!!: Primera partició de Polònia і Biblioteca del Congrés dels Estats Units · Veure més »
Calcografia
Goya. Aiguafort, aiguatinta, punta seca i burí. 157 x 208 mm. Etimològicament la paraula calcografia ve dels termes grecs χαλκός (khalkós) que significa 'coure' o 'bronze', i γραφή (grafí), 'escriptura'.
Nou!!: Primera partició de Polònia і Calcografia · Veure més »
Cambridge University Press
Cambridge University Press és l'editorial de la Universitat de Cambridge, considerada la més antiga del món encara activa (va ser fundada el 1534) i sense interrupcions.
Nou!!: Primera partició de Polònia і Cambridge University Press · Veure més »
Carles XII de Suècia
, anomenat Carolus Rex i l'Alexandre del Nord, fou el rei de Suècia de 1697 fins a la seva mort, el 1718.
Nou!!: Primera partició de Polònia і Carles XII de Suècia · Veure més »
Caterina II de Rússia
, anomenada la Gran, Екатери́на II Алексе́евна Вели́кая, Iekaterina II Alekséievna Velíkaia, fou una princesa alemanya que esdevingué tsarina de Rússia per l'abdicació del seu marit, el tsar Pere III.
Nou!!: Primera partició de Polònia і Caterina II de Rússia · Veure més »
Confederació de Bar
La Confederació de Bar, va ser un aixecament dels patriotes polonesos contra la ingerència russa a Polònia l'any 1768 reunits a la ciutat de Bar i al mateix temps contra el Rei Estanislau August Poniatowski i els reformadors polonesos que volien limitar el poder de la noblesa.
Nou!!: Primera partició de Polònia і Confederació de Bar · Veure més »
Confederació de Polònia i Lituània
La Confederació de Polònia i Lituània o República de les Dues Nacions, o també Corona de Polònia i Gran Ducat de Lituània, fou una república aristocràtica federal formada per la Corona del Regne de Polònia i el Gran Ducat de Lituània establerta el 1569 en virtut de la unió de Lublin.
Nou!!: Primera partició de Polònia і Confederació de Polònia i Lituània · Veure més »
Cosacs
Els cosacs (козаки transcrit kozaky, казаки transcrit kazaki, en polonès kozacy) són un grup ètnic originàriament nòmada i d'origen tàtar que viuen a parts d'Ucraïna, Rússia i Polònia.
Nou!!: Primera partició de Polònia і Cosacs · Veure més »
Cracòvia
Cracòvia o Kraków en polonès és la capital del voivodat de la Petita Polònia (Województwo Małopolskie) i la segona ciutat més important de Polònia després de la capital, Varsòvia.
Nou!!: Primera partició de Polònia і Cracòvia · Veure més »
Częstochowa
Częstochowa, AFI, és una ciutat industrial del sud de Polònia, a la part alta del riu Varta, al nord del voivodat de Silèsia, a 64 km al nord de Katowice.
Nou!!: Primera partició de Polònia і Częstochowa · Veure més »
Dniéper
El Dniéper, Dnepr, Dniapró, Dniprò o bé Özü és el quart riu més llarg d'Europa i el riu més important d'Ucraïna.
Nou!!: Primera partició de Polònia і Dniéper · Veure més »
Document legal
Un document legal (del llatí documentum, derivat de docere "ensenyar, demostrar") o en dret simplement document, és qualsevol mitjà, sobretot gràfic, que comprovi l'existència d'un fet, l'exactitu o la veritat d'una afirmació, etc., que tingui un valor de prova.
Nou!!: Primera partició de Polònia і Document legal · Veure més »
Dvinà Occidental
El Dvinà Occidental (letó: Daugava, Западная Двина (Západnaya Dviná), Заходняя Дзвіна; Väina; Väinäjoki) és un riu del nord-est d'Europa. Neix al planell de Valdai a una alçada de 221 metres i desemboca al golf de Riga, a Letònia. Travessa Rússia, Belarús i Letònia. És un riu que flueix cap a l'oest, traçant una gran corba cap al sud, el que significa que passa pel nord de Belarús. L'àrea de la seva conca és de 87.900 km². Té una longitud de 1.020 quilòmetres i un cabal hidràulic mitjà de 678 m³/s. Hi ha tres centrals hidroelèctriques al riu. La capital de Letònia, Riga, té quatre ponts a l'estuari, situat a les dues ribes, el centre de la ciutat és a 15 km de la desembocadura i és un port significatiu.
Nou!!: Primera partició de Polònia і Dvinà Occidental · Veure més »
Edmund Burke
Edmund Burke (Dublín, 12 de gener 1729 — Beaconsfield, 9 de juliol 1797) fou un escriptor, esteta i pensador polític britànic liberal-conservador.
Nou!!: Primera partició de Polònia і Edmund Burke · Veure més »
Estanislau August Poniatowski
Estanislau August Poniatowski o Estanislau II August (en polonès: Stanisław August Poniatowski, nascut Stanisław Antoni Poniatowski) (Voŭčyn (Belarús), 17 de gener de 1732 – Sant Petersburg (Rússia), 12 de febrer de 1798) fou el darrer rei de Polònia i gran duc de Lituània (Confederació de Polònia i Lituània), del 25 de novembre de 1764 al 7 de gener de 1795.
Nou!!: Primera partició de Polònia і Estanislau August Poniatowski · Veure més »
França
França, oficialment la República Francesa, és un estat constituït per una metròpoli i per territoris d'ultramar.
Nou!!: Primera partició de Polònia і França · Veure més »
Frederic August II de Saxònia (elector)
L'elector '''Frederic August I de Saxònia''' i rei August II de Polònia Frederic August II de Saxònia (Dresden, 1696 - 1763) fou Elector de Saxònia des de 1733 i fins a 1763 i Rei de Polònia des de 1734 i fins a 1763.
Nou!!: Primera partició de Polònia і Frederic August II de Saxònia (elector) · Veure més »
Frederic el Gran
Frederic el Gran fou un rei de Prússia, de la Dinastia Hohenzollern.
Nou!!: Primera partició de Polònia і Frederic el Gran · Veure més »
Gdańsk
Gdańsk (en polonès; en caixubi Gduńsk, en alemany Danzig, en llatí Dantiscum) és la ciutat que allotja el port principal de Polònia.
Nou!!: Primera partició de Polònia і Gdańsk · Veure més »
Gran Bretanya
Mapa de Gran Bretanya de Mattew Paris, de mitjans s. XIII. Gran Bretanya, és l'illa més gran de les Illes Britàniques.
Nou!!: Primera partició de Polònia і Gran Bretanya · Veure més »
Gran Guerra del Nord
La Gran Guerra del Nord fou una llarga sèrie de conflictes al nord i l'est d'Europa, durant el període 1700 - 1721, en la qual va estar en joc la supremacia al Mar Bàltic.
Nou!!: Primera partició de Polònia і Gran Guerra del Nord · Veure més »
Gran Polònia
Mapa de la Gran Polònia, realitzat el 1881 pel Dr. T. Szulc i inclòs en el quart volum del ''Codex diplomaticus Maioris Poloniae''. La Gran Polònia (polonès Wielkopolska, (Großpolen, llatí: Polonia Maior) és una regió històrica del centre-oest de Polònia. La seva ciutat principal és Poznań. Administrativament, la majoria de la regió és part del Voivodat de Gran Polònia (en polonès województwo wielkopolskie), encara que algunes parts estan en els voivodats de Lubusz, en el de Cuiàvia i Pomerània o en el de Łódź.
Nou!!: Primera partició de Polònia і Gran Polònia · Veure més »
Gubèrnia
Divisió de Rússia en vuit gubèrnies el 1708 Subdivions de l'Imperi Rus el 1914 Una gubèrnia (губе́рния, AFI /ɡʊˈbʲɛrnʲɪjə/ del rus губерна́тор gubernàtor, del llatí gubernatore i aquest al seu torn del κυβερνήτης timoner), era una subdivisió administrativa essencial de l'Imperi Rus, que normalment ha estat traduïda com a govern, governació, o província.
Nou!!: Primera partició de Polònia і Gubèrnia · Veure més »
Guerra de Successió de Polònia
La Guerra de Successió de Polònia, que va tenir lloc entre els anys 1733 i 1738, va ser una guerra amb un abast global europeu alhora que una guerra civil polonesa, amb considerable interferència d'altres països, que el seu objectiu inicial era el de determinar qui succeiria a August II com a rei de Polònia i Lituània, però que en realitat va suposar també un nou enfrontament dirigit pels Borbó amb la intenció de soscavar o eliminar el poder dels Habsburg a l'Europa occidental, com a continuació de la pròpia Guerra de Successió espanyola.
Nou!!: Primera partició de Polònia і Guerra de Successió de Polònia · Veure més »
Guerra dels Set Anys
La guerra dels Set Anys fou un conflicte armat ocorregut entre els anys 1756 a 1763 per determinar el control de Silèsia a Europa així com la supremacia colonial a l'Amèrica del Nord i a l'Índia.
Nou!!: Primera partició de Polònia і Guerra dels Set Anys · Veure més »
Imperi Austríac
LImperi Austríac fou un estat creat el 1804 i format per un conjunt de territoris sota dominació austríaca.
Nou!!: Primera partició de Polònia і Imperi Austríac · Veure més »
Imperi Austrohongarès
LImperi Austrohongarès o simplement Àustria-Hongria (en alemany: Österreich-Ungarn, en hongarès: Osztrák-Magyar Monarchia) fou un estat dual existent a Europa entre els anys 1867 i 1918, fruit de la unió del Regne d'Hongria i l'Imperi d'Àustria amb l'Ausgleich o Compromís austrohongarès. Segons aquest acord, els dos estats passaven a formar una monarquia dual sota el domini de la dinastia dels Habsburg, que passaven a ser emperadors d'Àustria i reis d'Hongria.
Nou!!: Primera partició de Polònia і Imperi Austrohongarès · Veure més »
Imperi Otomà
L'Imperi Otomà (1299-1923) va ser un estat multiètnic i multiconfessional governat per la Dinastia d'Osman, la forma catalanitzada històrica de la qual dona otomà.
Nou!!: Primera partició de Polònia і Imperi Otomà · Veure més »
Imperi Rus
LImperi Rus (Российская империя, transliteració: Rossískaia Impéria) fou un estat que va existir des del 1721 fins a la declaració de la república l'agost del 1917.
Nou!!: Primera partició de Polònia і Imperi Rus · Veure més »
Imperialisme
juncs xinesos durant les Guerres de l'Opi, provocades per les ambicions imperialistes de la Gran Bretanya. Limperialisme és l'expansió del propi territori o de la mateixa influència a força de dominar altres països i formar una unitat.
Nou!!: Primera partició de Polònia і Imperialisme · Veure més »
Jan Matejko
Jan Alojzy Matejko (28 de juny de 1838 - 1 de novembre de 1893, Cracòvia) va ser un pintor polonès.
Nou!!: Primera partició de Polònia і Jan Matejko · Veure més »
Kazimierz Pulaski
Casimir Pulaski o Kazimierz Pulaski, en polonès, (Varsòvia, 6 de març de 1745 - Savannah, 11 d'octubre de 1779) va ser un aristòcrata, militar i polític polonès de la República de les Dues Nacions, que gràcies en la seva participació a la Guerra d'Independència dels Estats Units és conegut com "el pare de la cavalleria americana".
Nou!!: Primera partició de Polònia і Kazimierz Pulaski · Veure més »
Liberum veto
Sessió del Sejm al Castell Reial, Warsaw, 1622 El Liberum veto (del llatí: vet lliure) era un dispositiu parlamentari de la República de les Dues Nacions que permetia a qualsevol diputat d'un Sejm (qualsevol de les cambres del parlament polonès) forçar la suspensió de la sessió en curs i anul·lar-ne tot el contingut ja aprovat.
Nou!!: Primera partició de Polònia і Liberum veto · Veure més »
Livònia
Livònia al segle XV Livònia (letó: Livonija; estonià: Liivimaa; alemany: Livland; suec: Livland; polonès: Inflanty; rus: Лифляндия o Lifljandija; lituà: livonija) és un territori històric que va ser l'àrea habitada pels livonians, però en l'edat mitjana designava un territori molt més extens controlat per l'orde de Livònia en les costes orientals del mar Bàltic, en les actuals Letònia i Estònia.
Nou!!: Primera partició de Polònia і Livònia · Veure més »
Marcgraviat de Brandenburg
Escut d'armes El Marcgraviat de Brandenburg - Markgrafschaft Brandenburg - va ser un dels principals principats del Sacre Imperi Romanogermànic des de 1157 fins a 1806.
Nou!!: Primera partició de Polònia і Marcgraviat de Brandenburg · Veure més »
Maria Teresa I d'Àustria
Maria Teresa I d'Àustria (Viena, Sacre Imperi Romanogermànic 1717 - íd. 1780) fou una arxiduquessa d'Àustria que alhora fou duquessa de Milà, reina d'Hongria i Bohèmia (1740-1780), gran duquessa consort de la Toscana i emperadriu consort del Sacre Imperi Romanogermànic.
Nou!!: Primera partició de Polònia і Maria Teresa I d'Àustria · Veure més »
Noteć
El riu Noteć (en polonès: Noteć) és un riu de Polònia central, afluent del Varta.
Nou!!: Primera partició de Polònia і Noteć · Veure més »
Oświęcim
Oświęcim (Auschwitz en alemany) és una ciutat polonesa situada al sud del voivodat de la Petita Polònia (Małopolska en polonès), a 50 km a l'oest de Cracòvia.
Nou!!: Primera partició de Polònia і Oświęcim · Veure més »
Pòlatsk
Plaça de la Llibertat Plànol Pòlatsk (По́лацк, По́лоцк Pólotsk, Połock) és una històrica ciutat de Belarús situada a la vora del riu Dvina occidental.
Nou!!: Primera partició de Polònia і Pòlatsk · Veure més »
Pere I de Rússia
Pere I el Gran o Pere Alekséievitx Romànov (Moscou, 9 de juny de 1672 - Sant Petersburg, 8 de febrer de 1725) fou un tsar de Rússia (1682-1725).
Nou!!: Primera partició de Polònia і Pere I de Rússia · Veure més »
Petita Polònia
Morskie Oko als Tatra La Petita Polònia (des de l'edat mitjana, en llatí, Polonia Minor, en polonès Małopolska) és - al contrari de la Gran Polònia - originalment, la part meridional de l'antic estat polonès, amb les ciutats de Cracòvia, Lublin, Zamość i Sandomierz, el ducat de la Petita Polònia.
Nou!!: Primera partició de Polònia і Petita Polònia · Veure més »
Prússia
Prússia - Preußen en alemany, Prūsa en prussià, Borussia, Prussia o Prutenia en llatí; Prusy en polonès, Prussija en rus, en lituà Prūsija fou un regne nascut al centre d'Europa durant l'edat moderna, que esdevingué l'eix sobre el que orbità la unificació alemanya i l'Imperi Alemany, fins que fou dissolta després de la victòria dels Aliats de la Segona Guerra Mundial.
Nou!!: Primera partició de Polònia і Prússia · Veure més »
Prússia Occidental
Prússia Occidental (en alemany: Westpreußen; en polonès: Prusy Zachodnie) va ser una província del Regne de Prússia de 1773 a 1824 i de 1878 a 1918, que va ser creada a partir de la província polonesa de Prússia Reial.
Nou!!: Primera partició de Polònia і Prússia Occidental · Veure més »
Prússia Oriental
La Prússia Oriental (en alemany Ostpreußen; en lituà Rytų Prūsija o Rytprūsiai; en polonès Prusy Wschodnie; en rus Восточная Пруссия, Vostótxnaia Prússia) va ser una província del Regne de Prússia (entre 1772–1824 i 1871–1919) i posteriorment de l'Estat Lliure de Prússia (1919-1945).
Nou!!: Primera partició de Polònia і Prússia Oriental · Veure més »
Províncies de Prússia
Les dotze províncies prussianes en un mapa del 1896. Les Províncies de Prússia van ser la principal divisió administrativa de Prússia.
Nou!!: Primera partició de Polònia і Províncies de Prússia · Veure més »
Rússia
Rússia (Россия, Rossia) o Federació de Rússia (Рoсси́йская Федера́ция, Rossíiskaia Federàtsia,, abreujadament РФ, RF) és un estat transcontinental d'Euràsia.
Nou!!: Primera partició de Polònia і Rússia · Veure més »
Repartiment de Polònia
Abans del repartiment, la confederació lituano-polonesa en el seu moment de major expansió (en rosa pàl·lid, els territoris perduts ja el segle XVII). El terme repartiment de Polònia designa el seguit de tres annexions successives del territori de la República de les Dues Nacions (Polònia i Lituània) cap al final del (1772, 1793 i 1795) en benefici de l'Imperi Rus, el regne de Prússia i l'Arxiducat d'Àustria.
Nou!!: Primera partició de Polònia і Repartiment de Polònia · Veure més »
Sant Petersburg
Sant Petersburg (en rus Санкт-Петербу́рг, transcrit Sankt-Peterburg, 'ciutat de sant Pere' en català), coneguda col·loquialment com a Питер (transcrit "Píter") i abans com a Leningrad (Ленингра́д, 1924-1991) i Petrograd (Петрогра́д, 1914-1924), és una ciutat de la Rússia nord-occidental, situada al delta del riu Neva, a l'extrem oriental del golf de Finlàndia, al mar Bàltic.
Nou!!: Primera partició de Polònia і Sant Petersburg · Veure més »
Sejm
Sejm és el nom que designa la cambra baixa del parlament polonès, encara que en altres èpoques designava el parlament en el seu conjunt.
Nou!!: Primera partició de Polònia і Sejm · Veure més »
Sibèria
Sibèria és una regió septentrional d'Euràsia, els límits de la qual són, aproximadament, els Urals a l'oest, l'oceà Àrtic al nord, l'oceà Pacífic a l'est i les terres temperades de clima continental de Gobi i de l'Altai (Àsia Central) al sud.
Nou!!: Primera partició de Polònia і Sibèria · Veure més »
Suècia
Suècia (Sverige en suec), oficialment el Regne de Suècia (Konungariket Sverige en suec), és un país nòrdic de la península escandinava a l'Europa septentrional.
Nou!!: Primera partició de Polònia і Suècia · Veure més »
Suborn
Representació d'un suborn. El suborn (calc del castellà) o, més pròpiament, subornació és un delicte que consisteix en el fet que una autoritat o funcionari públic accepte o sol·licite un obsequi a canvi de realitzar o d'ometre un acte.
Nou!!: Primera partició de Polònia і Suborn · Veure més »
Szlachta
''Szlachcic'' del segle XVII Szlachta (IPA era el nom de la noblesa al Regne de Polònia i el Gran Ducat de Lituània. La unió de tots dos països va formar la Confederació de Polònia i Lituània. La szlachta va sorgir a l'Edat Mitjana la qual va existir a través del temps, inclosos el i principis del XX. Tradicionalment, els seus membres eren propietaris de les terres, en general en forma de latifundis. La szlachta va gaudir de substancials i quasi exclusius privilegis polítics fins al repartiment de Polònia ja quasi al. Les distincions de la noblesa van ser oficialment abolides per la Constitució de Polònia de març de 1921, encara que parcialment restablertes per la Constitució de 1935. Mentrestant la qualitat de membre de la szlachta roman estant reivindicada en alguns cercles de la societat polonesa, dins i fora del país. En dir d'autors com Piotr Paweł Bajer i Czesław Miłosz, la «noblesa» posseïa la seva pròpia cultura, la seva pròpia escala de valors i el seu propi estil de vida.«Sent tan nombrosa, el conjunt de les seves formes de ser i actuar van influir àmpliament a la resta de la societat que es va impregnar de moltes d'elles. Alguns aspectes de la seva influència cultural poden veure's també a la Polònia actual».
Nou!!: Primera partició de Polònia і Szlachta · Veure més »
Toruń
Toruń (Thorn) és una ciutat situada al nord de Polònia, als marges del riu Vístula.
Nou!!: Primera partició de Polònia і Toruń · Veure més »
Ucraïna
Ucraïna (en ucraïnès: Україна; TR: Ukraïna) és un estat de l'Europa de l'Est.
Nou!!: Primera partició de Polònia і Ucraïna · Veure més »
Varsòvia
Varsòvia és la ciutat més gran de Polònia i la seva capital des de l'any 1596, quan el rei Segimon III Vasa va traslladar-hi la capitalitat des de Cracòvia.
Nou!!: Primera partició de Polònia і Varsòvia · Veure més »
Vítsiebsk
Vítsiebsk (també anomenada Vítebsk) (en belarús Віцебск, en rus Витебск) és una ciutat del nord-est de Belarús, centre administratiu del vóblast de Vítsiebsk i del districte de Vítsiebsk.
Nou!!: Primera partició de Polònia і Vítsiebsk · Veure més »
Viena
Viena (en alemany Wien) és la capital d'Àustria, alhora que un dels seus nou estats federats (Bundesland Wien, Land Wien).
Nou!!: Primera partició de Polònia і Viena · Veure més »
Wenzel Anton
Wenzel Anton, Príncep de Kaunitz-Rietberg (en txec: Václav Antonín z Kounic a Rietbergu), Wenzel Anton Fürst von Kaunitz-Rietberg) (1711 –1794) va ser un diplomàtic i un home d'Estat del Sacre Imperi Romanogermànic. El 1764 va ser fet príncep com a Reichfürst von Kaunitz-Rietberg i el 1776 príncep del Regne de Bohèmia. La família Kaunitz era una antiga família de nobles de Bohèmia que descendien del Ducat de Troppau, del castell Slavkov (Austerlitz) de Moràvia. Estudià dret i diplomàcia a Viena, Leipzig i Leyden. L'any 1735, va ser nomenat conseller àulic de l'Imperi (Reichshofrath). El març de 1741, va ser enviat en missió diplomàtica a Florència, Roma, i Torí, i l'agost de 1742 va ser nomenat ambaixador d'Àustria a Torí. Kaunitz va ser de fet cap de governs d'Àustria. El 1748, va ser el representant del Sagrat Imperi Germànic al Congrés d'Aquisgrà que va cloure la Guerra de Successió Austríaca. A contracor va acabar signant el resultant Tractat d'Aquisgrà pel qual Àustria perdia Silèsia. Glatzf Kaunitz també va ser ministre d'afers estrangers (1753-1793) i canceller d'estat. Kaunitz va patrocinar les arts i l'educació.
Nou!!: Primera partició de Polònia і Wenzel Anton · Veure més »
Wieliczka
Wieliczka és una ciutat de Polònia amb una mica menys de 20.000 habitants, situada a 14 km de Cracòvia i mundialment coneguda per a la seva mina de sal.
Nou!!: Primera partició de Polònia і Wieliczka · Veure més »
1734
;Països Catalans;Resta del món.
Nou!!: Primera partició de Polònia і 1734 · Veure més »
1763
Llinda al carrer Sant Josep de Calella.
Nou!!: Primera partició de Polònia і 1763 · Veure més »
1764
Sense descripció.
Nou!!: Primera partició de Polònia і 1764 · Veure més »
1769
;Països catalans;Resta del món.
Nou!!: Primera partició de Polònia і 1769 · Veure més »
1772
Sense descripció.
Nou!!: Primera partició de Polònia і 1772 · Veure més »
1773
Sense descripció.
Nou!!: Primera partició de Polònia і 1773 · Veure més »
22 de setembre
El 22 de setembre és el dos-cents seixanta-cinquè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents seixanta-sisè en els anys de traspàs.
Nou!!: Primera partició de Polònia і 22 de setembre · Veure més »
28 d'abril
El 28 d'abril és el cent divuitè dia de l'any del calendari gregorià i el cent dinovè en els anys de traspàs.
Nou!!: Primera partició de Polònia і 28 d'abril · Veure més »
