Accés més ràpid que el navegador!
37 les relacions: Acord de Múnic, Alemanya, Àustria, Bohèmia, Danubi, Darney, Edvard Beneš, Eslovac, Eslovàquia, Europa Central, Europa de l'Est, França, Hongria, Imperi Austrohongarès, Iugoslàvia, Lorena, Moràvia, Nacionalisme, Primera Guerra Mundial, Regne d'Hongria (1920–1946), Romania, Rutènia subcarpàtica, Segona República Polonesa, Silèsia, Sudets, Tercer Reich, Tomáš Garrigue Masaryk, Tractat de Saint-Germain-en-Laye, Tractat del Trianon, Txèquia, Txec, Txecoslovàquia, 1 d'octubre, 1918, 1933, 1938, 28 d'octubre.
Acord de Múnic
Canvis territorials després de l'Acord. Múnic LAcord de Múnic (en alemany Münchner Abkommen, en txec Mnichovská dohoda) es va acordar a Múnic, la ciutat capital de Baviera (Alemanya), el 1938, per resoldre la «crisi dels Sudets», acordant-se la incorporació d'aquest territori de Txecoslovàquia a l'Alemanya nazi.
Nou!!: Primera República de Txecoslovàquia і Acord de Múnic · Veure més »
Alemanya
Alemanya (en alemany Deutschland), anomenat oficialment República Federal d'Alemanya (en alemany Bundesrepublik Deutschland), és un estat de l'Europa central que forma part de la Unió Europea.
Nou!!: Primera República de Txecoslovàquia і Alemanya · Veure més »
Àustria
Àustria (en alemany Österreich), oficialment la República d'Àustria (en alemany Republik Österreich), és un estat sense litoral a l'Europa central.
Nou!!: Primera República de Txecoslovàquia і Àustria · Veure més »
Bohèmia
Bohèmia (Čechy en txec, Böhmen en alemany) és una de les tres regions històriques que componen la República Txeca, que anteriorment era una part de Txecoslovàquia, mentre que les altres dues regions són Moràvia (Morava en txec, Mähren en alemany) i Silèsia (Slezsko en txec, Schlesien en alemany).
Nou!!: Primera República de Txecoslovàquia і Bohèmia · Veure més »
Danubi
El Danubi és un riu de l'Europa central, el segon en longitud després del Volga. Neix a la Selva Negra (Alemanya), el nom s'aplica a partir de la unió del Brigach i el Breg a Donaueschingen, i recorre 2.860 km abans d'arribar a les costes romaneses i ucraïneses del mar Negre. Tanmateix, la font del Danubi és la del Breg, de manera que el seu primer afluent és el Brigach. La conca hidrogràfica del Danubi té una superfície d'uns 801.463 km² i abasta nombrosos països de l'Europa central i oriental. El Danubi creua Europa d'oest a est, i adquireix els següents noms pels països per on passa: Donau (a Alemanya i Àustria), Dunaj (a Eslovàquia), Duna (a Hongria), Dunav (a Croàcia), Дунав (Dúnav, a Sèrbia i Bulgària), Dunărea (a Romania) i Дунай (Dunai, a Ucraïna). Històricament, el Danubi va ser una de les fronteres de l'Imperi Romà. Des de fa segles, és una important via fluvial; és navegable per a grans vaixells fins a la ciutat de Brãila (Romania) i per a vaixells més petits fins a Ulm (Alemanya) a 2.575 km de la mar. Travessa importants capitals com ara Viena, Bratislava, Budapest i Belgrad. A la seva desembocadura a la mar Negra forma el delta del Danubi entre Romania i Ucraïna, un paratge natural que és considerat Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO.
Nou!!: Primera República de Txecoslovàquia і Danubi · Veure més »
Darney
Darney és un municipi francès, situat al departament dels Vosges i a la regió del Gran Est.
Nou!!: Primera República de Txecoslovàquia і Darney · Veure més »
Edvard Beneš
Edvard Beneš (Kožlany, 1884 – Sezimovo Ústí, 1948) va ser el segon President de Txecoslovàquia entre els anys 1935 i 1948, període interromput per l'ocupació alemanya entre 1938 i 1945, durant la qual va romandre a l'exili.
Nou!!: Primera República de Txecoslovàquia і Edvard Beneš · Veure més »
Eslovac
L'eslovac (en eslovac: slovenský jazyk o slovenčina, no s'ha de confondre amb slovenski jezik, slovenščina, que vol dir eslovè) és una de les llengües eslaves i és parlat per uns 6 milions de persones, principalment a Eslovàquia.
Nou!!: Primera República de Txecoslovàquia і Eslovac · Veure més »
Eslovàquia
Eslovàquia, oficialment la República Eslovaca (eslovac), és una república de l'Europa central, sense accés al mar.
Nou!!: Primera República de Txecoslovàquia і Eslovàquia · Veure més »
Europa Central
L'Europa central inclou els països de la regió central d'Europa, amb Alemanya com l'estat més potent.
Nou!!: Primera República de Txecoslovàquia і Europa Central · Veure més »
Europa de l'Est
En blau, els estats que formaven part del tradicional concepte d'Europa de l'Est segons la classificació estadística de l'ONU Europa durant la Guerra Freda - blocs La divisió d'Europa en dues meitats, una de l'Est i una altra d'Occidental, es deu a raons històriques i no geogràfiques.
Nou!!: Primera República de Txecoslovàquia і Europa de l'Est · Veure més »
França
França, oficialment la República Francesa, és un estat constituït per una metròpoli i per territoris d'ultramar.
Nou!!: Primera República de Txecoslovàquia і França · Veure més »
Hongria
Hongria (hongarès: Magyarország IPA) és una república de l'Europa central, basada en l'històric Regne d'Hongria.
Nou!!: Primera República de Txecoslovàquia і Hongria · Veure més »
Imperi Austrohongarès
LImperi Austrohongarès o simplement Àustria-Hongria (en alemany: Österreich-Ungarn, en hongarès: Osztrák-Magyar Monarchia) fou un estat dual existent a Europa entre els anys 1867 i 1918, fruit de la unió del Regne d'Hongria i l'Imperi d'Àustria amb l'Ausgleich o Compromís austrohongarès. Segons aquest acord, els dos estats passaven a formar una monarquia dual sota el domini de la dinastia dels Habsburg, que passaven a ser emperadors d'Àustria i reis d'Hongria.
Nou!!: Primera República de Txecoslovàquia і Imperi Austrohongarès · Veure més »
Iugoslàvia
IugoslàviaAquest article versa sobre el territori conegut tradicionalment com a Iugoslàvia, que, en essència, i a més d'una denominació de caràcter cultural i geogràfic, es refereix al país del sud d'Europa la història del qual abasta des del 1918 fins al 2003.
Nou!!: Primera República de Txecoslovàquia і Iugoslàvia · Veure més »
Lorena
La Lorena (en francès Lorraine; en lorenès Louréne, en alemany, Lothringen) és una antiga regió administrativa francesa, actualment inclosa en la regió del Gran Est.
Nou!!: Primera República de Txecoslovàquia і Lorena · Veure més »
Moràvia
Moràvia (txec i eslovac: Morava, alemany: Mähren, hongarès: Morvaország, polonès: Morawy) és una regió històrica a l'est de la República Txeca.
Nou!!: Primera República de Txecoslovàquia і Moràvia · Veure més »
Nacionalisme
Mural independentista dels Països Catalans a Belfast (Irlanda del Nord). Manifestació "Som una nació. Nosaltres decidim" El nacionalisme és un corrent de pensament que propugna la nació com una de les bases del desenvolupament de la humanitat, tant en termes polítics com culturals.
Nou!!: Primera República de Txecoslovàquia і Nacionalisme · Veure més »
Primera Guerra Mundial
La Primera Guerra mundial o la Gran Guerra fou un conflicte bèl·lic que va tenir lloc a Europa i al Pròxim Orient entre 1914 i 1918.
Nou!!: Primera República de Txecoslovàquia і Primera Guerra Mundial · Veure més »
Regne d'Hongria (1920–1946)
El Regne d'Hongria (també conegut com la Regència) existí de 1920 a 1946 i va ser un país de facto sota el poder del regent Miklós Horthy.
Nou!!: Primera República de Txecoslovàquia і Regne d'Hongria (1920–1946) · Veure més »
Romania
Romania (escrit România en romanès, AFI és un estat del sud-est de l'Europa central. Fa frontera amb Ucraïna al nord i al nord-est, amb la República de Moldàvia a l'est, amb Bulgària al sud, amb Sèrbia al sud-oest i amb Hongria a l'oest. A llevant, és banyat per la mar Negra. Des de l'1 de gener de 2007 forma part de la Unió Europea, on va entrar juntament amb Bulgària. Culturalment, Romania és un illot de llatinitat dins d'un oceà eslau. El seu nom ja fa referència a Roma, o bé a la Romània, nom que es donava a la part oriental de l'Imperi Romà i, en època tardana, al mateix imperi en general. Amb un terme similar, Romània, es fa referència a l'àrea d'Europa on es parlen les llengües romàniques.
Nou!!: Primera República de Txecoslovàquia і Romania · Veure més »
Rutènia subcarpàtica
Ucraïna carpàtica. La Rutènia Subcarpàtica o Transcarpàtica, coneguda també com a Rutènia Carpàtica, Ucraïna Transcarpàtica, Zakarpattia, Rusinko,Rus subcarpàtica o Subcarpàcia (rutè i ucraïnès: Карпатська Русь, romanitzat:Karpats'ka rus; rus: Карпатская Русь, romanitzat: Karpatskaya Rus '; eslovac i txec:Podkarpatská Rus; hongarès Kárpátalja; romanès Transcarpatia; polonès Zakarpacie; jiddisch קאַרפַּאטן רוּס) és una petita regió a Europa central que ara forma part en la seva major part de l'óblast de Zakarpàttia a la Ucraïna occidental (en ucraïnès:Zakarpats'ka oblast), així com una petita part de l'extrem oriental d'Eslovàquia (principalment els krai de Prešov i de Košice), Łemkowszczyzna de Polònia i Maramureș a Romania.
Nou!!: Primera República de Txecoslovàquia і Rutènia subcarpàtica · Veure més »
Segona República Polonesa
La Segona República Polonesa fou una república geogràficament assimilable a la Polònia contemporània que va existir entre 1918 i 1939.
Nou!!: Primera República de Txecoslovàquia і Segona República Polonesa · Veure més »
Silèsia
Expansió de Brandenburg-Prússia entre 1600-1795 Silèsia (silesià: Ślůnsk, polonès: Śląsk, txec: Slezsko, alemany: Schlesien, llatí i anglès: Silesia) és una regió històrica d'Europa Central, els territoris de la qual s'estenen sobretot per Polònia, amb parts menors a la República Txeca i a Alemanya.
Nou!!: Primera República de Txecoslovàquia і Silèsia · Veure més »
Sudets
Una vista des del refugi Zygmuntówka, Góry Sowie Els Sudets (Sudeten en alemany, Sudety en txec i polonès) és una cadena muntanyosa situada a Centreeuropa, entre Bohèmia i Silèsia.
Nou!!: Primera República de Txecoslovàquia і Sudets · Veure més »
Tercer Reich
El Tercer Reich, conegut oficialment com el Reich Alemany (Deutsches Reich) entre el 1933 i el 1943 i com el Gran Reich Alemany (Großdeutsches Reich) entre el 1943 i el 1945, fou la forma que prengué l'Estat alemany entre el 1933 i el 1945, sota la dictadura d'Adolf Hitler i el Partit Nazi.
Nou!!: Primera República de Txecoslovàquia і Tercer Reich · Veure més »
Tomáš Garrigue Masaryk
Tomáš Garrigue Masaryk (Hodonín, Moràvia, 7 de març de 1850 - 14 de setembre de 1937) fou el fundador de la República de Txecoslovàquia.
Nou!!: Primera República de Txecoslovàquia і Tomáš Garrigue Masaryk · Veure més »
Tractat de Saint-Germain-en-Laye
Trianon. El Tractat de Saint-Germain-en-Laye fou l'acord internacional signat al castell de la població homònima, propera a París, el 10 de setembre de 1919, com a resultat de l'assemblea reunida per a tractar les condicions de pau després de la Primera Guerra Mundial entre les potències aliades vencedores i l'Imperi Austrohongarès.
Nou!!: Primera República de Txecoslovàquia і Tractat de Saint-Germain-en-Laye · Veure més »
Tractat del Trianon
El Tractat del Trianon, signat el 4 de juny de 1920, és la conclusió de l'assemblea celebrada al palau del Grand Trianon del castell de Versalles (França), per tal d'establir lstatus d'Hongria després de la seva derrota a la I Guerra Mundial.
Nou!!: Primera República de Txecoslovàquia і Tractat del Trianon · Veure més »
Txèquia
Txèquia (en txec Česko), oficialment la República Txeca (en txec, Česká republika), és un país de l'Europa central sense sortida al mar.
Nou!!: Primera República de Txecoslovàquia і Txèquia · Veure més »
Txec
El txec (čeština en txec), també conegut com a bohemi, és una llengua eslava occidental amb uns dotze milions de parlants nadius.
Nou!!: Primera República de Txecoslovàquia і Txec · Veure més »
Txecoslovàquia
Txecoslovàquia va ser un estat que existí a l'Europa Central entre el 1918 i el 1992, tret del període de 1938 a 1945.
Nou!!: Primera República de Txecoslovàquia і Txecoslovàquia · Veure més »
1 d'octubre
L'1 d'octubre o 1r d'octubre és el dos-cents setanta-quatrè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents setanta-cinquè en els anys de traspàs.
Nou!!: Primera República de Txecoslovàquia і 1 d'octubre · Veure més »
1918
1918 (MCMXVIII) fon un any normal dels calendaris gregorià i julià, començat un dimarts i marcat per la fi de la Primera Guerra Mundial.
Nou!!: Primera República de Txecoslovàquia і 1918 · Veure més »
1933
El 1933 (MCMXXXIII) va ser un any comú començat en diumenge.
Nou!!: Primera República de Txecoslovàquia і 1933 · Veure més »
1938
;Països Catalans.
Nou!!: Primera República de Txecoslovàquia і 1938 · Veure més »
28 d'octubre
El 28 d'octubre és el tres-cents unè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents dosè en els anys de traspàs.
Nou!!: Primera República de Txecoslovàquia і 28 d'octubre · Veure més »
Redirigeix aquí:
Primera República Txecoslovaca, Primera república txecoslovaca, República de Txecoslovàquia (1918–1939).
