Logo
Uniopèdia
Comunicació
Disponible a Google Play
Nou! Descarregar Uniopèdia al dispositiu Android™!
Instal·la
Accés més ràpid que el navegador!
 

Primera República Francesa

Índex Primera República Francesa

La Primera República Francesa, oficialment la República francesa (République française) fou proclamada el 21 de setembre de 1792, durant la Revolució Francesa, amb la qual cosa fou destronat Lluís XVI, a qui, després de la insurrecció del 10 d'agost de 1792, l'Assemblea Legislativa havia declarat suspès en les seves funcions i posat sota arrest.

174 les relacions: Abril, Aleksandr Suvórov, André Masséna, Assemblea Legislativa (França), Àustria, Barcelona, Batalla de Marengo, Batalla del Nil, Bèlgica, Caiena, Calendari republicà francès, Camille Desmoulins, Cassano d'Adda, Catolicisme, Charles Maurice de Talleyrand-Périgord, Club dels Cordeliers, Club dels Jacobins, Comuna de París, Concordat del 1801, Conjura dels Iguals, Consolat francès, Convenció Nacional, Cop d'estat del 18 de brumari, Descristianització (Revolució Francesa), Desembre, Directori francès, Ducat de Brunsvic-Lüneburg, Egipte, Emperador, Espanya, Estats Pontificis, Estiu, Fabre d'Églantine, Febrer, Ferran I de les Dues Sicílies, Feuillant, Filippo Buonarroti, França, François Hanriot, François-Noël Babeuf, Fugida a Varennes, Gènova, Gener, Genocidi, Georges Jacques Danton, Gilbert du Motier de La Fayette, Girondí, Gran Ducat de Baden, Guerra Gran, Horatio Nelson, ..., Jacques Pierre Brissot, Jacques Roux, Jérôme Pétion de Villeneuve, Jean Victor Moreau, Jean-Baptiste Jourdan, Jean-Nicolas Pache, Jean-Paul Marat, Joachim Murat, Joseph Fouché, Joseph Sieyès, Juliette Récamier, La Marsellesa, Lazare Hoche, Lazare Nicolas Marguerite Carnot, Le Tourneur, Legió d'Honor, Llibertat, igualtat, fraternitat, Llombardia, Lluís XVI de França, Lluís XVIII de França, Louis Antoine Léon Saint-Just, Manifest de Brunswick, Mar Mediterrània, Març, Maximilien de Robespierre, Milà, Monarquia, Napoleó Bonaparte, Niça, Països Baixos austríacs, Palau des Tuileries, París, Pau de Basilea, Paul de Barras, Piemont, Prússia, Presa de la Bastilla, Primavera, Primer Imperi Francès, Primera Coalició, Rastatt, Reacció Termidoriana, Regnat del Terror, Regne Unit, República Batava, República Partenopea, Revolta de La Vendée, Revolució Francesa, Roger Ducos, Saint-Cloud, Sardenya, Savoia (regió), Segona Coalició, Sicília, Suïssa, Teofilantropia, Torí, Tractat d'Amiens, Tractat de Campo Formio, Tractat de Lunéville, Tractat de Sant Ildefons, Turquia, Verdun (Mosa), Versalles, William Pitt «El Jove», Zuric, 1 d'agost, 10 d'agost, 10 de maig, 11 de desembre, 13 d'agost, 14 de juliol, 14 de juny, 15 d'agost, 15 de febrer, 15 de gener, 1746, 1789, 1790, 1792, 1793, 1794, 1795, 1796, 1797, 1798, 1799, 18 de maig, 1800, 1801, 1802, 1804, 1814, 1823, 2 de desembre, 2 de juny, 2 de setembre, 20 d'abril, 20 de juny, 20 de setembre, 2018, 21 de gener, 21 de setembre, 22 d'agost, 24 d'octubre, 24 de desembre, 24 de juny, 25 de març, 26 d'octubre, 26 de maig, 26 de setembre, 27 d'abril, 27 de juliol, 27 de setembre, 28 de gener, 3 d'agost, 31 de maig, 4 de setembre, 5 d'octubre, 5 de juliol, 5 de setembre, 7 de febrer, 8 d'agost, 9 de novembre. Ampliar l'índex (124 més) »

Abril

L’abril és el quart mes de l'any en el calendari gregorià i té 30 dies.

Nou!!: Primera República Francesa і Abril · Veure més »

Aleksandr Suvórov

Aleksandr Vassílievitx Suvórov (Rus: Алекса́ндр Васи́льевич Суво́ров) (de vegades traduït com Aleksandr, Aleksander i Suvarov), Comte Suvórov de Rymnik, Príncep d'Itàlia, Comte del Sant Imperi Romà (граф Рымникский, князь Италийский)(24 de novembre de 1729 - 18 de maig de 1800), va ser el quart i darrer (exceptuant Stalin) Generalíssim Rus.

Nou!!: Primera República Francesa і Aleksandr Suvórov · Veure més »

André Masséna

André Masséna (it. Andrea Massena), Niça, 6 de maig de 1758 - París, 4 d'abril de 1817.

Nou!!: Primera República Francesa і André Masséna · Veure més »

Assemblea Legislativa (França)

LAssemblea Legislativa Francesa (1 d'octubre de 1791 - 21 de setembre de 1792) va ser creada per la Constitució de 1791, i va succeir a l'Assemblea Nacional Constituent.

Nou!!: Primera República Francesa і Assemblea Legislativa (França) · Veure més »

Àustria

Àustria (en alemany Österreich), oficialment la República d'Àustria (en alemany Republik Österreich), és un estat sense litoral a l'Europa central.

Nou!!: Primera República Francesa і Àustria · Veure més »

Barcelona

Barcelona és una ciutat i metròpoli a la costa mediterrània de la península Ibèrica.

Nou!!: Primera República Francesa і Barcelona · Veure més »

Batalla de Marengo

La batalla de Marengo fou lliurada al Piemont, a la plana entre les viles actuals de Spinetta Marengo (en piamontès La Spinëta) i Castelceriolo (en piamontès Castesirió), properes a la ciutat d'Alessandria, el 14 de juny del 1800, en el marc de la Guerra de la Segona Coalició.

Nou!!: Primera República Francesa і Batalla de Marengo · Veure més »

Batalla del Nil

Mapa de les posicions i moviments durant la Batalla. Les naus britàniques en vermell, les naus franceses, en blau La batalla del Nil, fou una important batalla naval important durant les Guerres Revolucionàries Franceses entre una flota britànica ordenada per Horatio Nelson i una flota francesa comandada per François-Paul Brueys D'Aigalliers.

Nou!!: Primera República Francesa і Batalla del Nil · Veure més »

Bèlgica

Bèlgica (België en neerlandès, Belgique en francès, Belgien en alemany), oficialment el Regne de Bèlgica (Koninkrijk België en neerlandès, Royaume de Belgique en francès, Königreich Belgien en alemany) és un Estat de l'Europa occidental.

Nou!!: Primera República Francesa і Bèlgica · Veure més »

Caiena

Ajuntament de Caiena Mapa dels cantons de Caiena Caiena (en francès Cayenne) és una ciutat francesa d'Amèrica, capital del departament d'ultramar de la Guaiana Francesa i del districte del seu mateix nom.

Nou!!: Primera República Francesa і Caiena · Veure més »

Calendari republicà francès

Calendari republicà francès de 1794, dibuixat per ''Louis-Philibert Debucourt'' El calendari republicà francès (o calendari revolucionari francès) va ser un calendari utilitzat durant la Revolució Francesa que fou instaurat per un decret de la Convenció Nacional amb el qual s'abolia l'«era vulgar» per als usos civils i es definia el 22 de setembre de 1792 com el primer dia de l'«era dels francesos».

Nou!!: Primera República Francesa і Calendari republicà francès · Veure més »

Camille Desmoulins

Lucie-Simplice-Camille-Benoist Desmoulins (n. a Guise el 2 de març del 1760 - mor, executat, a París el 5 d'abril del 1794) fou un un periodista i polític que va tenir un paper important en la Revolució francesa.

Nou!!: Primera República Francesa і Camille Desmoulins · Veure més »

Cassano d'Adda

Cassano d'Adda és una ciutat italiana de la ciutat metropolitana de Milà, a la riba del riu Adda.

Nou!!: Primera República Francesa і Cassano d'Adda · Veure més »

Catolicisme

MNAC. El terme catolicisme usualment es refereix a la doctrina o la fe de l'Església Catòlica, la qual comprèn totes aquelles esglésies cristianes que estan en comunió amb el Papa de Roma, i que accepten la seva autoritat en matèries de fe i de moral.

Nou!!: Primera República Francesa і Catolicisme · Veure més »

Charles Maurice de Talleyrand-Périgord

Charles Maurice de Talleyrand-Périgord (París, França, 2 de febrer de 1754 - 17 de maig de 1838) fou un prelat i diplomàtic francès, duc de Talleyrand-Périgord, príncep de Benevento.

Nou!!: Primera República Francesa і Charles Maurice de Talleyrand-Périgord · Veure més »

Club dels Cordeliers

El convent dels Cordeliers. El club dels Cordeliers o Societat d'Amics dels drets de l'home i del ciutadà era una societat política creada el 27 d'abril de 1790 i que tenia la seu a l'antic refectori del convent dels Cordeliers, a París.

Nou!!: Primera República Francesa і Club dels Cordeliers · Veure més »

Club dels Jacobins

El Club dels Jacobins fou el més gran i poderós club polític a França durant la Revolució.

Nou!!: Primera República Francesa і Club dels Jacobins · Veure més »

Comuna de París

El terme Comuna de París es referia originalment al govern de París durant la Revolució Francesa.

Nou!!: Primera República Francesa і Comuna de París · Veure més »

Concordat del 1801

El Concordat del 1801 era un concordat entre Napoleó i Pius VII, signat el 15 de juliol de 1801.

Nou!!: Primera República Francesa і Concordat del 1801 · Veure més »

Conjura dels Iguals

La conspiració o conjura dels iguals (en francès, La Conjuration des Égaux), fou un moviment revolucionari originat a França el 1795-1796 per Babeuf, amb la finalitat d'establir una societat igualitària.

Nou!!: Primera República Francesa і Conjura dels Iguals · Veure més »

Consolat francès

El Consolat francès és el govern de la República Francesa que va des de la caiguda del directori arran del Cop d'estat del 18 de brumari de l'any VIII (9 de novembre de 1799) fins a la proclamació de Napoleó Bonaparte com a emperador el 18 de maig de 1804.

Nou!!: Primera República Francesa і Consolat francès · Veure més »

Convenció Nacional

Calendari republicà francès de 1794, dibuixat per ''Louis-Philibert Debucourt'' Durant la Revolució Francesa, la Convenció Nacional o, simplement, la Convenció, fou el govern de França des del 20 de setembre de 1792 fins al 4 de brumari de l'any IV (26 d'octubre de 1795).

Nou!!: Primera República Francesa і Convenció Nacional · Veure més »

Cop d'estat del 18 de brumari

Cop d'estat del 18 de brumari, Orangerie del parc de Saint-Cloud, per François Bouchot, 1840 El cop d'estat del 18 de brumari, en francès: coup d'État du 18 brumaire (de l'any VIII) del calendari revolucionari o 9 de novembre de 1799, de Napoleó Bonaparte marca la fi del Directori (Directoire) i de la Revolució Francesa, i el principi del Consolat francès.

Nou!!: Primera República Francesa і Cop d'estat del 18 de brumari · Veure més »

Descristianització (Revolució Francesa)

La descristianització és una política que, durant la Revolució francesa, va tenir per objectiu suprimir el cristianisme de la vida quotidiana a França: sacerdots deportats o assassinats, religiosos obligats a abjurar els seus vots, creu i imatges pietoses destruïdes, festes religioses prohibides, agendes suprimides, i prohibició del culte públic i privat.

Nou!!: Primera República Francesa і Descristianització (Revolució Francesa) · Veure més »

Desembre

El desembre és el dotzè mes de l'any del calendari gregorià i té 31 dies.

Nou!!: Primera República Francesa і Desembre · Veure més »

Directori francès

El Directori fou el sistema de govern vigent durant la Primera República Francesa entre el 4 de brumari de l'any IV (26 d'octubre de 1795) i el 18 de brumari de l'any VIII (9 de novembre de 1799).

Nou!!: Primera República Francesa і Directori francès · Veure més »

Ducat de Brunsvic-Lüneburg

Armes dels Ducs de Braunschweig-Lüneburg. El Ducat de Brunsvic-Lüneburg (en alemany, Herzogtum Braunschweig-Lüneburg) històricament va ser un estat del Sacre Imperi Romanogermànic des de l'Edat Mitjana fins a principis de l'era contemporània.

Nou!!: Primera República Francesa і Ducat de Brunsvic-Lüneburg · Veure més »

Egipte

Egipte (en àrab: مصر Miṣr, en àrab egipci Máṣr, en copte Kīmi, en egipci antic Kemet), oficialment República Àrab d'Egipte, és un estat de l'Àfrica nord-oriental.

Nou!!: Primera República Francesa і Egipte · Veure més »

Emperador

L'emperador (masculí) és un monarca, el líder o cap d'un imperi o de qualsevol altre reialme imperial.

Nou!!: Primera República Francesa і Emperador · Veure més »

Espanya

* el català a Catalunya, les Illes Balears i el País Valencià (amb el nom de valencià).

Nou!!: Primera República Francesa і Espanya · Veure més »

Estats Pontificis

Mapa dels Estats Pontificis a l'any 1870 Els Estats Pontificis, també coneguts com a Estats de l'Església, van ser uns territoris de la Itàlia central, que es van mantenir independents i sota govern dels Papes de Roma entre el 752 i el 1870, hereus de l'antic Exarcat de Ravenna.

Nou!!: Primera República Francesa і Estats Pontificis · Veure més »

Estiu

Camp de gira-sols en un paisatge estiuenc. L'estiu és una de les quatre estacions de les zones temperades.

Nou!!: Primera República Francesa і Estiu · Veure més »

Fabre d'Églantine

Philippe François Nazaire Fabre d'Églantine (28 de juliol de 1750 – 5 d'abril de 1794), comunament conegut com a Fabre d'Églantine va ser un actor, dramaturg, poeta i polític francès durant la Revolució francesa.

Nou!!: Primera República Francesa і Fabre d'Églantine · Veure més »

Febrer

El febrer és el segon mes de l'any en el calendari Gregorià i té 28 dies els anys comuns i 29 els anys de traspàs.

Nou!!: Primera República Francesa і Febrer · Veure més »

Ferran I de les Dues Sicílies

El rei Ferran I de les Dues Sicílies. Ferran I de les Dues Sicílies, també anomenat Ferran III de Sicília i Ferran IV de Nàpols (Nàpols, Regne de Nàpols 1751 - Nàpols, Regne de les Dues Sicílies 1825) fou un príncep napolità que va esdevenir Rei de Nàpols i Sicília des de 1759 i fins a l'any 1816.

Nou!!: Primera República Francesa і Ferran I de les Dues Sicílies · Veure més »

Feuillant

La Societat dels Amics de la Constitució (Société des Amis de la Constitution), eren més coneguts com el Club dels Feuillants (Club des Feuillants), va ser un agrupament polític que emergí, el 18 de juny de 1791, durant la Revolució Francesa de l'Assemblea Legislativa de 1791.

Nou!!: Primera República Francesa і Feuillant · Veure més »

Filippo Buonarroti

Filippo Buonarroti o Philippe Buonarroti (Pisa, Toscana, 1761 — París, 1837) fou un polític italià, naturalitzat francès, que tingué una participació rellevant en l'etapa posterior a la Revolució Francesa.

Nou!!: Primera República Francesa і Filippo Buonarroti · Veure més »

França

França (en francès France), oficialment la República Francesa (en francès République française) és un estat constituït per una metròpoli i per territoris d'ultramar.

Nou!!: Primera República Francesa і França · Veure més »

François Hanriot

François Hanriot (Nanterre, 3 de setembre de 1761 – 28 de juliol de 1794) va ser un líder jacobí francès durant la Revolució francesa, que va tenir un paper clau en la caiguda dels Girondins.

Nou!!: Primera República Francesa і François Hanriot · Veure més »

François-Noël Babeuf

'''François-Noël Babeuf''' François Noël Babeuf, conegut amb el nom de Gracchus Babeuf (23 de novembre de 1760 a Saint-Quentin (Picardia) – París el 8 de pradial de l'any V, ço és, 27 de maig de 1797), fou un revolucionari francès.

Nou!!: Primera República Francesa і François-Noël Babeuf · Veure més »

Fugida a Varennes

La Fugida a Varennes, esdevinguda durant la nit del 20 al 21 de juny de 1791 fou un episodi de la Revolució Francesa en què Lluís XVI i la família reial intentaren fugir, disfressats d'aristòcrates russos.

Nou!!: Primera República Francesa і Fugida a Varennes · Veure més »

Gènova

Gènova (en italià Genova, en lígur Zena) és una ciutat d'Itàlia que té 600.000 habitants, anomenats genovesos.

Nou!!: Primera República Francesa і Gènova · Veure més »

Gener

Gener (o, col·loquialment, giner) és el primer mes de l'any del calendari gregorià i té 31 dies.

Nou!!: Primera República Francesa і Gener · Veure més »

Genocidi

Hom anomena genocidi el fet delictiu d'exterminar un col·lectiu humà, amb la intenció de fer desaparèixer el grup del qual forma part, independentment que el lligam que uneix els seus membres sigui ètnic, nacional, religiós, polític o de qualsevol altre tipus.

Nou!!: Primera República Francesa і Genocidi · Veure més »

Georges Jacques Danton

Georges Jacques Danton (Arcis-sur-Aube, Xampanya, 26 d'octubre de 1759 - París, 5 d'abril de 1794) fou un dirigent de la Revolució Francesa que esdevingué el primer president del Comitè de Salvació Pública.

Nou!!: Primera República Francesa і Georges Jacques Danton · Veure més »

Gilbert du Motier de La Fayette

Marie-Joseph Paul Yves Roch Gilbert du Motier, més conegut pel seu títol nobiliari de marquès de la Fayette (castell de Chavaniac, Alvèrnia, 6 de setembre de 1757 - París, 20 de maig 1834), fou un aristòcrata i militar francès que participà en les revolucions americana i francesa.

Nou!!: Primera República Francesa і Gilbert du Motier de La Fayette · Veure més »

Girondí

Girondí era el nom d'un grup polític moderat i federalista de l'Assemblea Nacional i de la Convenció Nacional, que estava compost per diversos diputats procedents de la Gironda.

Nou!!: Primera República Francesa і Girondí · Veure més »

Gran Ducat de Baden

El Gran Ducat de Baden (en alemany: Großherzogtum Baden) va ser un estat històric del sud-oest d'Alemanya, a la vora del Rin.

Nou!!: Primera República Francesa і Gran Ducat de Baden · Veure més »

Guerra Gran

La Guerra Gran, també coneguda com la Guerra dels Pirineus, Guerra del Rosselló o la Guerra de la Convenció, un episodi de les Guerres de la Revolució Francesa, fou un conflicte bèl·lic en què s'enfrontaren el Regne d'Espanya i la República Francesa, entre el 1793 i el 1795.

Nou!!: Primera República Francesa і Guerra Gran · Veure més »

Horatio Nelson

Horatio Nelson, 1r Vescomte Nelson, 1r Baró Nelson del Nil, de Burham Thorpe i d'Hilborough (Burnham Thorpe, Norfolk 1758 - Barbate, Andalusia 1805), fou un contraalmirall anglès.

Nou!!: Primera República Francesa і Horatio Nelson · Veure més »

Jacques Pierre Brissot

Jacques Pierre Brissot, anomenat de Warville, (Chartres, 15 de gener de 1754 - París, 31 d'octubre de 1793) fou un escriptor i dirigent polític francès que va liderar als brissotins o girondins durant la Revolució Francesa (1789).

Nou!!: Primera República Francesa і Jacques Pierre Brissot · Veure més »

Jacques Roux

Jacques Roux (1752 – 1794) va ser un clergue catòlic i polític radical de la Revolució Francesa.

Nou!!: Primera República Francesa і Jacques Roux · Veure més »

Jérôme Pétion de Villeneuve

Jérôme Pétion de Villeneuve (Chartres, 3 de gener de 1756 – Sent Manhe de Castilhon, vora Sent Milion 18 de juny de 1794) fou un advocat i revolucionari francès.

Nou!!: Primera República Francesa і Jérôme Pétion de Villeneuve · Veure més »

Jean Victor Moreau

Jean Víctor Marie Moreau (Montroulez, Bretanya, 13 de febrer de 1763 - Louny, Bohèmia, 2 de setembre de 1813) fou un militar i revolucionari bretó.

Nou!!: Primera República Francesa і Jean Victor Moreau · Veure més »

Jean-Baptiste Jourdan

Jean-Baptiste Jourdan (Llemotges, 29 d’abril de 1762 — París, 13 de novembre de 1833) va ser un militar francès.

Nou!!: Primera República Francesa і Jean-Baptiste Jourdan · Veure més »

Jean-Nicolas Pache

Jean-Nicolas Pache Jean-Nicolas Pache (Verdun, 5 de maig de 1746 - Thin-le-Moutier, Ardenes, 18 de novembre de 1823) fou un polític francès, actiu durant la Revolució francesa.

Nou!!: Primera República Francesa і Jean-Nicolas Pache · Veure més »

Jean-Paul Marat

Jean-Paul Marat (Boudry, Suïssa, 24 de maig de 1743 - París, 13 de juliol de 1793).

Nou!!: Primera República Francesa і Jean-Paul Marat · Veure més »

Joachim Murat

Joachim Murat, (La Bastida de Murat, Òlt, 25 de març de 1767 - Pizzo, Calàbria, Itàlia, 13 d'octubre de 1815) va ser un noble i militar francès al servei del seu cunyat Napoleó, Gran Duc de Berg i Clèveris, mariscal de França i rei de Nàpols entre 1808 i 1815.

Nou!!: Primera República Francesa і Joachim Murat · Veure més »

Joseph Fouché

'''Joseph Fouché''' Joseph Fouché, comte d'Òtranto (Le Pellerin, vora Nantes, Loira Atlàntic, 1759 - Trieste, 1820) fou un polític francès, fill d'humils mariners.

Nou!!: Primera República Francesa і Joseph Fouché · Veure més »

Joseph Sieyès

Emmanuel-Joseph Sieyès. Comte de Sieyès, (Frejús, 3 de maig del 1748 - París, 20 de juny del 1836) va ser un polític, revolucionari, assagista i acadèmic francès, un dels teòrics de la Revolució Francesa i de l'era napoleònica.

Nou!!: Primera República Francesa і Joseph Sieyès · Veure més »

Juliette Récamier

Jeanne-Françoise Julie Adélaïde Récamier (Lió, 4 de desembre de 1777–París, 11 de maig de 1849), coneguda com a Juliette, va ser una figura de la societat francesa amb un important saló polític i literari a principi del segle XIX.

Nou!!: Primera República Francesa і Juliette Récamier · Veure més »

La Marsellesa

''La Marseillaise'' (1907). Rouget de Lisle canta ''La Marsellesa'' per primera vegada a la casa del batlle d'Estrasburg. La Marsellesa ("La Marseillaise", en francès) és l'himne nacional de França, oficialment des del 14 de juliol de 1795.

Nou!!: Primera República Francesa і La Marsellesa · Veure més »

Lazare Hoche

Louis Lazare Hoche, nascut el 25 de juny de 1768 al suburbi de Montreuil a Versalles i mort el 19 de setembre de 1797 a Wetzlar (Oberhessen), va ser un general francès de la Revolució Francesa.

Nou!!: Primera República Francesa і Lazare Hoche · Veure més »

Lazare Nicolas Marguerite Carnot

Lazare Nicolas Marguerite Carnot (Nolay (Costa d'Or), 13 de maig del 1753 - Magdeburg (Prússia), 2 d'agost del 1823) fou un militar, polític físic i matemàtic francès conegut pels malnoms dOrganitzador de la Victòria o Gran Carnot.

Nou!!: Primera República Francesa і Lazare Nicolas Marguerite Carnot · Veure més »

Le Tourneur

Le Tourneur és un municipi delegat francès, situat al departament de Calvados i a la regió de Normandia.

Nou!!: Primera República Francesa і Le Tourneur · Veure més »

Legió d'Honor

La Legió d'Honor (francès: Légion d'honneur) és la distinció francesa més elevada.

Nou!!: Primera República Francesa і Legió d'Honor · Veure més »

Llibertat, igualtat, fraternitat

Timpà de l'església de Sant-Pancraç d'Aups Llibertat, igualtat, fraternitat (en francès Liberté, égalité, fraternité) era el lema de la Revolució Francesa.

Nou!!: Primera República Francesa і Llibertat, igualtat, fraternitat · Veure més »

Llombardia

Llombardia, o la Llombardia, (en llombard i italià Lombardia, pronunciat en llombard occidental, en llombard oriental o, en italià) és una de les 20 regions d'Itàlia, i una de les àrees econòmicament més riques i dinàmiques d'Europa.

Nou!!: Primera República Francesa і Llombardia · Veure més »

Lluís XVI de França

Lluís XVI (Versalles, 23 d'agost de 1754 - París, 21 de gener de 1793), va ser rei de França i de Navarra des de 1774 fins a 1792, copríncep d'Andorra (1774-92) i duc de Berry (1754-74).

Nou!!: Primera República Francesa і Lluís XVI de França · Veure més »

Lluís XVIII de França

Lluís XVIII de França (Palau de Versalles, 17 de novembre de 1755 - París, 16 de setembre de 1824), fou rei de França i Navarra, titular entre 1795 i 1814, i efectiu des de 1814 fins a 1824, llevat del breu període conegut com el Govern dels cent dies (20 de març- 8 de juliol de 1815) en què, momentàniament, Napoleó recuperà el poder.

Nou!!: Primera República Francesa і Lluís XVIII de França · Veure més »

Louis Antoine Léon Saint-Just

Louis Antoine Léon Saint-Just (Decize, 25 d'agost de 1767 - París, 28 de juliol de 1794), va ser un polític revolucionari francès.

Nou!!: Primera República Francesa і Louis Antoine Léon Saint-Just · Veure més »

Manifest de Brunswick

El Manifest de Brunswick va ser una proclamació emesa per Charles William Ferdinand, Duc de Brunswick, commandant de les Forces Aliades (principalment austríaques i prussianes), el dia 25 de juliol de 1792 a la població de París, França durant la Guerra de la Primera Coalició.

Nou!!: Primera República Francesa і Manifest de Brunswick · Veure més »

Mar Mediterrània

La mar Mediterrània, o el mar Mediterrani, és una mar continental situada entre Europa (al nord –part occidental– i a l'oest), l'Àfrica (al sud) i Àsia (al nord –part oriental– i a l'est).

Nou!!: Primera República Francesa і Mar Mediterrània · Veure més »

Març

Març és el tercer mes de l'any en el Calendari Gregorià i té 31 dies.

Nou!!: Primera República Francesa і Març · Veure més »

Maximilien de Robespierre

Maximilien-François-Marie-Isidore de Robespierre (n. Arràs, 6 de maig de 1758 - París, el 10 de termidor de l'any II o 28 de juliol de 1794) fou un polític francès durant la Revolució, que tingué un paper destacat en els primers anys de la República.

Nou!!: Primera República Francesa і Maximilien de Robespierre · Veure més »

Milà

Milà (Milan en llombard, miˈla(n), Milano en italià, miˈlano) és la ciutat principal del nord d'Itàlia, capital de la regió de la Llombardia, una de les regions italianes més desenvolupades.

Nou!!: Primera República Francesa і Milà · Veure més »

Monarquia

Cristià IV de Dinamarca, avui dia és al Palau de Rosenborg de Copenhaguen. La monarquia és la forma d'estat en què una persona té dret, generalment per via hereditària, a regnar com a cap d'estat.

Nou!!: Primera República Francesa і Monarquia · Veure més »

Napoleó Bonaparte

Napoleó Bonaparte (Ajaccio, Còrsega, 15 d'agost de 1769 – Santa Helena, 5 de maig de 1821) fou un militar i home d'estat francès. Fou general de l'exèrcit durant la Revolució francesa, alt dirigent de França com a primer cònsol de la Primera República Francesa (11 de novembre de 1799-18 de maig de 1804), i emperador dels francesos, amb el nom de Napoleó I del Primer Imperi francès, (18 de maig de 1804-6 d'abril de 1814), i posteriorment i de forma breu des del 20 de març al 22 de juny de 1815. Va ser també rei d'Itàlia, mediador de la Confederació Suïssa i protector de la Confederació del Rin. També, mentre va ser emperador dels francesos, va ser copríncep d'Andorra. Va començar a destacar arran de la Revolució francesa, on va comandar diverses campanyes d'èxit contra la Primera Coalició i la Segona Coalició. En els anys de canvi de segle (del XVIII al XIX), en només una dècada, els exèrcits francesos sota el seu comandament van lluitar contra gairebé totes les potències europees del moment, guanyant el control de la majoria del territori de l'Europa continental per conquesta o aliança. Va nomenar monarques o importants figures de govern a membres de la seva família i amics. La desastrosa invasió de Rússia l'any 1812 va marcar el punt d'inflexió. Després d'aquesta desfeta i de la derrota a la Batalla de Leipzig, a l'octubre de 1813, la Sisena Coalició va envair França, forçant Napoleó a abdicar a l'abril de 1814. Es va exiliar a l'illa d'Elba. Poc de temps després, va retornar al poder en un episodi anomenat posteriorment el Govern dels cent dies, però va tornar a ser derrotat -definitivament- a la Batalla de Waterloo, el 18 de juny de 1815. Va passar els sis anys del final de la seva vida a l'illa de Santa Helena, a l'oceà Atlàntic sud, sota supervisió britànica. Napoleó va desenvolupar poques innovacions en el terreny militar, però va destacar per fer servir les millors i més variades tàctiques. Aquest fet, unit a la reforma i modernització de l'exèrcit francès, el va dur a les aclaparadores victòries inicials. Les seves campanyes encara són estudiades a les acadèmies militars de tot el món, i és recordat com un dels més grans comandants de la història. Més enllà d'aquest fet, Napoleó és també recordat per l'establiment del codi Napoleònic.

Nou!!: Primera República Francesa і Napoleó Bonaparte · Veure més »

Niça

Niça és una ciutat occitana al sud de França, entre Canes i Mònaco.

Nou!!: Primera República Francesa і Niça · Veure més »

Països Baixos austríacs

El Països Baixos austríacs comencen el 1713, amb el Tractat d'Utrecht, quan els Països Baixos espanyols passen sota la dominació dels Habsburgs, tot i haver-hi un control militar a certes ciutats fortificades per la República.

Nou!!: Primera República Francesa і Països Baixos austríacs · Veure més »

Palau des Tuileries

El Palau des Tuileries (Teuleries) va ser un dels palaus més importants de la monarquia francesa.

Nou!!: Primera República Francesa і Palau des Tuileries · Veure més »

París

París (en francès: Paris), és la capital i la major ciutat de la República Francesa i de la regió de l'Illa de França, també coneguda com la Regió Parisenca, creuada pel Sena, és una de les aglomeracions urbanes més grans d'Europa, amb una població de 13.067.000 habitants, dels quals resideixen al municipi de París.

Nou!!: Primera República Francesa і París · Veure més »

Pau de Basilea

La Pau de Basilea és un conjunt de tres tractats firmats respectivament entre la França i Prússia, entre França i el Regne d'Espanya i entre els revolucionaris francesos i el 1795, pels quals ambdós països firmaven la pau amb la França revolucionària i el landgraviat de Hessen-Kassel que posaven fi a la Primera Coalició.

Nou!!: Primera República Francesa і Pau de Basilea · Veure més »

Paul de Barras

Paul François Jean Nicolas de Barras (Fòs Amfós, Provença, 30 de juny 1755 - Chaillot, París, 29 de gener de 1828), anomenat també Paul Barras, fou vescomte de Barras, polític de la Revolució Francesa i principal líder del règim del Directori francès de 1795 a 1799.

Nou!!: Primera República Francesa і Paul de Barras · Veure més »

Piemont

El Piemont (Piemont en piemontès i occità, Piemonte en italià) és una de les 20 regions d'Itàlia.

Nou!!: Primera República Francesa і Piemont · Veure més »

Prússia

Prússia (alemany Preußen, prussià: Prūsa, llatí: Borussia, Prussia o Prutenia; polonès Prusy; rus Prussija; lituà Prūsija) fou el més important dels antics estats alemanys, situat al nord de l'antiga Alemanya unificada.

Nou!!: Primera República Francesa і Prússia · Veure més »

Presa de la Bastilla

La presa de la Bastilla és un esdeveniment de la Revolució Francesa que tingué lloc el 14 de juliol de 1789.

Nou!!: Primera República Francesa і Presa de la Bastilla · Veure més »

Primavera

Naixement d'una flor a la primavera La primavera és una de les quatre estacions de les zones temperades.

Nou!!: Primera República Francesa і Primavera · Veure més »

Primer Imperi Francès

El Primer Imperi Francès, conegut comunament com a Imperi Francès, Imperi Napoleònic o simplement l'Imperi, cobreix el període de la dominació de França sobre l'Europa Continental, sota el govern de Napoleó I de França.

Nou!!: Primera República Francesa і Primer Imperi Francès · Veure més »

Primera Coalició

La Primera Coalició (1793–1797) fou el primer gran intent d'aliança entre les potències europees per contenir la França revolucionària, quan de fet ja s'havien iniciat les Guerres de la Revolució Francesa.

Nou!!: Primera República Francesa і Primera Coalició · Veure més »

Rastatt

Rastatt és una ciutat de l'estat de Baden-Württemberg, a Alemanya.

Nou!!: Primera República Francesa і Rastatt · Veure més »

Reacció Termidoriana

La Reacció Termidoriana o Convenció Termidoriana, en francès:Convention thermidorienne, va ser el producte d'un cop d'estat dins la Revolució francesa.

Nou!!: Primera República Francesa і Reacció Termidoriana · Veure més »

Regnat del Terror

El Regne del Terror (2 de setembre de 1793 - 28 de juliol de 1794) o, simplement El Terror (en francès la Terreur) fou un període de la Revolució Francesa en què les lluites entre faccions polítiques rivals van dur a una mútua radicalització, que prengué un caràcter violent amb execucions massives a la guillotina.

Nou!!: Primera República Francesa і Regnat del Terror · Veure més »

Regne Unit

El Regne Unit (en anglès: The United Kingdom) oficialment, el Regne Unit de Gran Bretanya i Irlanda del Nord (en anglès: The United Kingdom of Great Britain and Northern Ireland) és un estat insular sobirà localitzat al nord-oest d'Europa.

Nou!!: Primera República Francesa і Regne Unit · Veure més »

República Batava

Rutger Jan Schimmelpennick, cap de la RepúblicaLa República Batava (neerlandès: Bataafse Republiek) fou una república amb aproximadament el mateix territori que els actuals Països Baixos, que va existir entre 1795 i 1806.

Nou!!: Primera República Francesa і República Batava · Veure més »

República Partenopea

La República Partenopea o República Napolitana (en italià Repubblica Partenopea o Repubblica Napoletana) fou un estat republicà instituït breument a la part continental del Regne de Nàpols l'any 1799 durant la invasió francesa de la península Itàlica ajudada per moviments jacobins locals.

Nou!!: Primera República Francesa і República Partenopea · Veure més »

Revolta de La Vendée

La Revolta de La Vendée va ser una insurrecció contra la Revolució Francesa de camperols, burgesos i aristòcrates reialistes de Vendée (1793-94).

Nou!!: Primera República Francesa і Revolta de La Vendée · Veure més »

Revolució Francesa

La Revolució Francesa (1789 – 1799) es considera el model de revolució política de la seva època i va suposar la conquesta del poder per la burgesia i el desplaçament de l'aristocràcia i el clergat.

Nou!!: Primera República Francesa і Revolució Francesa · Veure més »

Roger Ducos

Pierre Roger Ducos (Montfort-en-Chalosse (Aquitània), 25 de juliol del 1747 - Ulm, 16 de març de 1816), més conegut com a Roger Ducos, va ser un polític durant la Revolució francesa i el Primer Imperi francès, un dels membres de la Convenció Nacional i del Directori francès.

Nou!!: Primera República Francesa і Roger Ducos · Veure més »

Saint-Cloud

Saint-Cloud és un municipi francès, situat al departament dels Alts del Sena i a la regió de l'Illa de França.

Nou!!: Primera República Francesa і Saint-Cloud · Veure més »

Sardenya

Sardenya (Sardigna, Sardinna o Sardinnia en sard; Sardegna en italià) és la segona illa més gran de la Mediterrània, situada al sud de Còrsega i que pertany a l'estat italià, del qual és una regió autònoma.

Nou!!: Primera República Francesa і Sardenya · Veure més »

Savoia (regió)

Mapa de la Savoia Escut de la Savoia La Savoia (en francès Savoie, en savoià Savouè) és un antic estat europeu situada a l'angle nord-oest dels Alps que fou incorporada a França el 1860.

Nou!!: Primera República Francesa і Savoia (regió) · Veure més »

Segona Coalició

Es coneix com Segona Coalició (1798 - 1800) al segon esforç combinat de múltiples països europeus per contenir a la Revolució francesa.

Nou!!: Primera República Francesa і Segona Coalició · Veure més »

Sicília

Sicília (Sicìlia en sicilià i Sicilia en italià) és l'illa més gran de la Mediterrània, al sud de Nàpols, entre la mar Tirrena i la Jònica, que pertany a l'estat Italià i en forma una regió amb estatut especial.

Nou!!: Primera República Francesa і Sicília · Veure més »

Suïssa

Suïssa (en alemany: die Schweiz; en francès: la Suisse; en italià: Svizzera; en romanx: Svizra; en llatí: Helvetia), oficialment la Confederació Suïssa (en alemany: Schweizerische Eidgenossenschaft; en francès: Confédération Suisse; en italià: Confederazione Svizzera; en romanx: Confederaziun svizra) en llatí Confœderatio Helvetica, és un Estat alpí sense accés al mar localitzat a Europa central, i amb una superfície de 41.285 km².

Nou!!: Primera República Francesa і Suïssa · Veure més »

Teofilantropia

Assemblea dels Teofilantrops. La teofilantropia és un culte nascut durant la Revolució francesa, que volia trobar una alternativa a la descristianització proposant el culte a una religió «natural», amb els « Amis de Dieu et des hommes (Amics de Déu i dels homes)».

Nou!!: Primera República Francesa і Teofilantropia · Veure més »

Torí

Torí (en piemontès Turin, en italià Torino) és una important ciutat industrial del nord-oest d'Itàlia, capital del Piemont, una regió situada majoritàriament a l'oest del riu Po.

Nou!!: Primera República Francesa і Torí · Veure més »

Tractat d'Amiens

Pàgina del tractat amb els vuit segells i corresponents rúbriques dels signants El Tractat d'Amiens o Pau d'Amiens fou un tractat que va posar fi a les Guerres Napoleòniques de la Segona Coalició entre la Gran Bretanya i França que es va firmar a la ciutat d'Amiens el 27 de març de 1802.

Nou!!: Primera República Francesa і Tractat d'Amiens · Veure més »

Tractat de Campo Formio

El resultat del mapa europeu després del Tractat de Campo Formio. El Tractat de Campo Formio fou signat a Campoformido (Cjampfuarmit) el dia 17 d'octubre de 1797 pel general Napoleó Bonaparte i pel comte Ludwig von Cobenzl, en nom de l'emperador Francesc II, emperador romanogermànic, en representació de França i d'Àustria respectivament.

Nou!!: Primera República Francesa і Tractat de Campo Formio · Veure més »

Tractat de Lunéville

El Tractat de Lunéville es va signar el 9 de febrer de 1801 a Lunéville entre França i el Sacre Imperi Romanogermànic per José Bonaparte i Luis, Comte de Cobentzel, respectivament.

Nou!!: Primera República Francesa і Tractat de Lunéville · Veure més »

Tractat de Sant Ildefons

* Tractat de Sant Ildefons de 1725, acord preliminar per ajustar el matrimoni entre Josep I de Portugal i la infanta espanyola Mariana Victòria de Borbó, ratificat a Madrid el 1727 i fet efectiu en 1729.

Nou!!: Primera República Francesa і Tractat de Sant Ildefons · Veure més »

Turquia

Turquia (en turc: Türkiye), oficialment la República de Turquia (en turc: Türkiye Cumhuriyeti), és un estat eurasiàtic que ocupa la península d'Anatòlia al sud-oest de l'Àsia, així com Tràcia als Balcans, regió del sud-est d'Europa.

Nou!!: Primera República Francesa і Turquia · Veure més »

Verdun (Mosa)

Verdun és un municipi francès, situat al departament del Mosa i a la regió del Gran Est.

Nou!!: Primera República Francesa і Verdun (Mosa) · Veure més »

Versalles

Versalles (en francès, Versailles) és un municipi francès, situat al departament de Yvelines i a la regió d'Illa de França.

Nou!!: Primera República Francesa і Versalles · Veure més »

William Pitt «El Jove»

William Pitt (anomenat el Jove) (Hayes, Kent, 28 de maig de 1759 - Londres, 23 de gener de 1806), primer ministre de Gran Bretanya (entre 1783 i 1801 i 1804 i 1806), que va establir les bases d'una nova etapa de prosperitat després de la guerra d'independència nord-americana, va ser el principal dirigent de l'Estat durant la lluita contra la França revolucionària, i se li atribueix l'organització de la Tercera Coalició després de la ruptura pel Regne Unit de la Pau d'Amiens.

Nou!!: Primera República Francesa і William Pitt «El Jove» · Veure més »

Zuric

Zuric (en alemany Zürich,, pronunciat en el dialecte local) és la ciutat més gran de Suïssa i la capital del cantó de Zuric.

Nou!!: Primera República Francesa і Zuric · Veure més »

1 d'agost

L1 d'agost és el dos-cents tretzè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents catorzè en els anys de traspàs.

Nou!!: Primera República Francesa і 1 d'agost · Veure més »

10 d'agost

El 10 d'agost és el dos-cents vint-i-dosè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents vint-i-tresè en els anys de traspàs.

Nou!!: Primera República Francesa і 10 d'agost · Veure més »

10 de maig

El 10 de maig és el cent trentè dia de l'any del calendari gregorià i el cent trenta-unè en els anys de traspàs.

Nou!!: Primera República Francesa і 10 de maig · Veure més »

11 de desembre

L'11 de desembre és el tres-cents quaranta-cinquè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents quaranta-sisè en els anys de traspàs.

Nou!!: Primera República Francesa і 11 de desembre · Veure més »

13 d'agost

El 13 d'agost és el dos-cents vint-i-cinquè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents vint-i-sisè en els anys de traspàs.

Nou!!: Primera República Francesa і 13 d'agost · Veure més »

14 de juliol

El 14 de juliol és el cent noranta-cinquè dia de l'any del calendari gregorià i el cent noranta-sisè en els anys de traspàs.

Nou!!: Primera República Francesa і 14 de juliol · Veure més »

14 de juny

El 14 de juny és el cent seixanta-cinquè dia de l'any del calendari gregorià i el cent seixanta-sisè en els anys de traspàs.

Nou!!: Primera República Francesa і 14 de juny · Veure més »

15 d'agost

El 15 d'agost és el dos-cents vint-i-setè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents vint-i-vuitè en els anys de traspàs.

Nou!!: Primera República Francesa і 15 d'agost · Veure més »

15 de febrer

El 15 de febrer és el quaranta-sisè dia de l'any del calendari gregorià.

Nou!!: Primera República Francesa і 15 de febrer · Veure més »

15 de gener

El 15 de gener és el quinzè dia de l'any del calendari gregorià.

Nou!!: Primera República Francesa і 15 de gener · Veure més »

1746

;Països Catalans;Resta del món.

Nou!!: Primera República Francesa і 1746 · Veure més »

1789

Llinda d'una casa del carrer del Pont de Santa Pau.

Nou!!: Primera República Francesa і 1789 · Veure més »

1790

Sense descripció.

Nou!!: Primera República Francesa і 1790 · Veure més »

1792

;Països catalans.

Nou!!: Primera República Francesa і 1792 · Veure més »

1793

;Països Catalans.

Nou!!: Primera República Francesa і 1793 · Veure més »

1794

;Països Catalans.

Nou!!: Primera República Francesa і 1794 · Veure més »

1795

;Països Catalans.

Nou!!: Primera República Francesa і 1795 · Veure més »

1796

;Països Catalans;Resta del món.

Nou!!: Primera República Francesa і 1796 · Veure més »

1797

;Països Catalans;Resta del món.

Nou!!: Primera República Francesa і 1797 · Veure més »

1798

;Països Catalans.

Nou!!: Primera República Francesa і 1798 · Veure més »

1799

;Països Catalans;Resta del món.

Nou!!: Primera República Francesa і 1799 · Veure més »

18 de maig

El 18 de maig és el cent trenta-vuitè dia de l'any del calendari gregorià i el cent trenta-novè en els anys de traspàs.

Nou!!: Primera República Francesa і 18 de maig · Veure més »

1800

;Països Catalans.

Nou!!: Primera República Francesa і 1800 · Veure més »

1801

;Països Catalans.

Nou!!: Primera República Francesa і 1801 · Veure més »

1802

;Països Catalans.

Nou!!: Primera República Francesa і 1802 · Veure més »

1804

;Països Catalans;Resta del món.

Nou!!: Primera República Francesa і 1804 · Veure més »

1814

Aprovat pel rei el 4 de maig del 1814 a València, reimprès per Vicente Olíva (Impressor Reial) el 1814 a Girona. Document escanejat per la Biblioteca de la Universitat Pompeu Fabra pdf;Països Catalans.

Nou!!: Primera República Francesa і 1814 · Veure més »

1823

;Països Catalans;Resta del món.

Nou!!: Primera República Francesa і 1823 · Veure més »

2 de desembre

El 2 de desembre és el tres-cents trenta-sisè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents trenta-setè en els anys de traspàs.

Nou!!: Primera República Francesa і 2 de desembre · Veure més »

2 de juny

El 2 de juny és el cent cinquanta-tresè dia de l'any del calendari gregorià i el cent cinquanta-quatrè en els anys de traspàs.

Nou!!: Primera República Francesa і 2 de juny · Veure més »

2 de setembre

El 2 de setembre és el dos-cents quaranta-cinquè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents quaranta-sisè en els anys de traspàs.

Nou!!: Primera República Francesa і 2 de setembre · Veure més »

20 d'abril

El 20 d'abril és el cent desè dia de l'any del calendari gregorià i el cent onzè en els anys de traspàs.

Nou!!: Primera República Francesa і 20 d'abril · Veure més »

20 de juny

El 20 de juny és el cent setanta-unè dia de l'any del calendari gregorià i el cent setanta-dosè en els anys de traspàs.

Nou!!: Primera República Francesa і 20 de juny · Veure més »

20 de setembre

El 20 de setembre és el dos-cents seixanta-tresè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents seixanta-quatrè en els anys de traspàs.

Nou!!: Primera República Francesa і 20 de setembre · Veure més »

2018

Abril: cimera intercoreana L'any 2018 és un any que ha començat en dilluns en el calendari gregorià.

Nou!!: Primera República Francesa і 2018 · Veure més »

21 de gener

El 21 de gener és el vint-i-unè dia de l'any del calendari gregorià.

Nou!!: Primera República Francesa і 21 de gener · Veure més »

21 de setembre

El 21 de setembre és el dos-cents seixanta-quatrè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents seixanta-cinquè en els anys de traspàs.

Nou!!: Primera República Francesa і 21 de setembre · Veure més »

22 d'agost

El 22 d'agost és el dos-cents trenta-quatrè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents trenta-cinquè en els anys de traspàs.

Nou!!: Primera República Francesa і 22 d'agost · Veure més »

24 d'octubre

El 24 d'octubre és el dos-cents noranta-setè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents noranta-vuitè en els anys de traspàs.

Nou!!: Primera República Francesa і 24 d'octubre · Veure més »

24 de desembre

El 24 de desembre és el tres-cents cinquanta-vuitè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents cinquanta-novè en els anys de traspàs.

Nou!!: Primera República Francesa і 24 de desembre · Veure més »

24 de juny

El 24 de juny és el cent setanta-cinquè dia de l'any del calendari gregorià i el cent setanta-sisè en els anys de traspàs.

Nou!!: Primera República Francesa і 24 de juny · Veure més »

25 de març

El 25 de març és el vuitanta-quatrè dia de l'any del calendari gregorià i el vuitanta-cinquè en els anys de traspàs.

Nou!!: Primera República Francesa і 25 de març · Veure més »

26 d'octubre

El 26 d'octubre és el dos-cents noranta-novè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-centè en els anys de traspàs.

Nou!!: Primera República Francesa і 26 d'octubre · Veure més »

26 de maig

El 26 de maig és el cent quaranta-sisè dia de l'any del calendari gregorià i el cent quaranta-setè en els anys de traspàs.

Nou!!: Primera República Francesa і 26 de maig · Veure més »

26 de setembre

El 26 de setembre és el dos-cents seixanta-novè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents setantè en els anys de traspàs.

Nou!!: Primera República Francesa і 26 de setembre · Veure més »

27 d'abril

El 27 d'abril és el cent dissetè dia de l'any del calendari gregorià i el cent divuitè en els anys de traspàs.

Nou!!: Primera República Francesa і 27 d'abril · Veure més »

27 de juliol

El 27 de juliol és el dos-cents vuitè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents novè en els anys de traspàs.

Nou!!: Primera República Francesa і 27 de juliol · Veure més »

27 de setembre

El 27 de setembre és el dos-cents setantè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents setanta-unè en els anys de traspàs.

Nou!!: Primera República Francesa і 27 de setembre · Veure més »

28 de gener

El 28 de gener és el vint-i-vuitè dia de l'any del calendari gregorià.

Nou!!: Primera República Francesa і 28 de gener · Veure més »

3 d'agost

El 3 d'agost és el dos-cents quinzè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents setzè en els anys de traspàs.

Nou!!: Primera República Francesa і 3 d'agost · Veure més »

31 de maig

El 31 de maig és el cent cinquanta-unè dia de l'any del calendari gregorià i el cent cinquanta-dosè en els anys de traspàs.

Nou!!: Primera República Francesa і 31 de maig · Veure més »

4 de setembre

El 4 de setembre és el dos-cents quaranta-setè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents quaranta-vuitè en els anys de traspàs.

Nou!!: Primera República Francesa і 4 de setembre · Veure més »

5 d'octubre

El 5 d'octubre és el dos-cents setanta-vuitè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents setanta-novè en els anys de traspàs.

Nou!!: Primera República Francesa і 5 d'octubre · Veure més »

5 de juliol

El 5 de juliol és el cent vuitanta-sisè dia de l'any del calendari gregorià i el cent vuitanta-setè en els anys de traspàs.

Nou!!: Primera República Francesa і 5 de juliol · Veure més »

5 de setembre

El 5 de setembre és el dos-cents quaranta-vuitè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents quaranta-novè en els anys de traspàs.

Nou!!: Primera República Francesa і 5 de setembre · Veure més »

7 de febrer

El 7 de febrer és el trenta-vuitè dia de l'any del calendari gregorià.

Nou!!: Primera República Francesa і 7 de febrer · Veure més »

8 d'agost

El 8 d'agost és el dos-cents vintè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents vint-i-unè en els anys de traspàs.

Nou!!: Primera República Francesa і 8 d'agost · Veure més »

9 de novembre

El 9 de novembre és el tres-cents tretzè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents catorzè en els anys de traspàs.

Nou!!: Primera República Francesa і 9 de novembre · Veure més »

SortintEntrant
Hey! Estem a Facebook ara! »