Logo
Uniopèdia
Comunicació
Disponible a Google Play
Nou! Descarregar Uniopèdia al dispositiu Android™!
Instal·la
Accés més ràpid que el navegador!
 

Primer Imperi Francès

Índex Primer Imperi Francès

El Primer Imperi Francès, conegut comunament com a Imperi Francès, Imperi Napoleònic o simplement l'Imperi, cobreix el període de la dominació de França sobre l'Europa Continental, sota el govern de Napoleó I de França.

135 les relacions: Abril, Aleksandr Suvórov, Alexandre I de Rússia, Amèrica, Anglaterra, Índia, Àustria, Batalla d'Aspern-Essling, Batalla d'Austerlitz, Batalla d'Ulm, Batalla de Bailèn, Batalla de Trafalgar, Batalla de Wagram, Baviera, Berlín, Bernadotte, Bloqueig Continental, Brasil, Bretanya, Cadis, Caterina II de Rússia, Cinquena Coalició, Confederació del Rin, Cop d'estat del 18 de brumari, Copenhaguen, Directori francès, Emperador, Estat satèl·lit, Estats Pontificis, Estats Units d'Amèrica, Europa, Ferran VII d'Espanya, França, Franc francès, Francès, Francesc I d'Àustria, Frederic Guillem III de Prússia, Gènova, Golf de Bòtnia, Govern dels cent dies, Gran Ducat de Varsòvia, Grande Armée, Guerra del Francès, Guerres Napoleòniques, Illa d'Elba, Imperi Alemany, Imperi Austríac, Imperi Britànic, Imperi Espanyol, Imperi Otomà, ..., Imperi Rus, Itàlia, Joan VI de Portugal, Josep Bonaparte, Kaliningrad, Lazare Nicolas Marguerite Carnot, Leipzig, Llista de reis de França, Llista de reis de Sicília i Nàpols, Lluís XVIII de França, Louis Bonaparte, Madrid, Maximilien de Robespierre, Moscou, Napoleó Bonaparte, Napoleó III, Nàpols, Nil, Notre-Dame de París, Novembre, París, Parlament, Pau de Schönbrunn, Península Ibèrica, Piemont, Portugal, Prússia, Quarta Coalició, Rússia, Regne Unit, Reis dels Països Baixos, Revolució Industrial, Rin, Royal Navy, Sacre Imperi Romanogermànic, Saxònia, Segon Imperi Francès, Sisena Coalició, Tercera Coalició, Tirol, Tractat d'Amiens, Tractat de Fontainebleau (1814), Tractat de París (1814), Tractat de Pressburg, Venècia, Wellington, 1 d'abril, 1 de març, 1 de novembre, 12 de juliol, 14 d'octubre, 14 de desembre, 1798, 1799, 18 de maig, 1802, 1803, 1804, 1805, 1806, 1807, 1808, 1809, 1810, 1812, 1814, 1815, 1852, 1870, 19 d'octubre, 2 de desembre, 2 de maig, 2 de setembre, 20 de juny, 21 d'octubre, 22 de juny, 24 d'agost, 25 de setembre, 26 de desembre, 27 d'octubre, 28 de maig, 30 de maig, 5 d'agost, 6 d'agost, 9 d'octubre. Ampliar l'índex (85 més) »

Abril

L’abril és el quart mes de l'any en el calendari gregorià i té 30 dies.

Nou!!: Primer Imperi Francès і Abril · Veure més »

Aleksandr Suvórov

Aleksandr Vassílievitx Suvórov (Rus: Алекса́ндр Васи́льевич Суво́ров) (de vegades traduït com Aleksandr, Aleksander i Suvarov), Comte Suvórov de Rymnik, Príncep d'Itàlia, Comte del Sant Imperi Romà (граф Рымникский, князь Италийский)(24 de novembre de 1729 - 18 de maig de 1800), va ser el quart i darrer (exceptuant Stalin) Generalíssim Rus.

Nou!!: Primer Imperi Francès і Aleksandr Suvórov · Veure més »

Alexandre I de Rússia

Alexandre I de Rússia (en rus: Александр I Павлович) (Sant Petersburg 1777 - Taganrog 1825) fou un tsar de Rússia entre 1801 i 1825, rei de Polònia des de 1815 i primer gran duc de Finlàndia.

Nou!!: Primer Imperi Francès і Alexandre I de Rússia · Veure més »

Amèrica

Amèrica, també anomenat el Nou Món, és un dels continents de la Terra.

Nou!!: Primer Imperi Francès і Amèrica · Veure més »

Anglaterra

Anglaterra (England en anglès, Pow Sows en còrnic, Lloegr en gal·lès) és una de les nacions que formen el Regne Unit de la Gran Bretanya i Irlanda del Nord, la més gran en extensió i població.

Nou!!: Primer Imperi Francès і Anglaterra · Veure més »

Índia

LÍndia (en hindi भारत, Bhārat)", oficialment la República de l'Índia (en hindi भारत गणराज्य, Bhārat Gaṇarājya) és un Estat del sud de l'Àsia.

Nou!!: Primer Imperi Francès і Índia · Veure més »

Àustria

Àustria (en alemany Österreich), oficialment la República d'Àustria (en alemany Republik Österreich), és un estat sense litoral a l'Europa central.

Nou!!: Primer Imperi Francès і Àustria · Veure més »

Batalla d'Aspern-Essling

La batalla d'Aspern-Essling fou una batalla entre forces franceses i austríaques el 21 i 22 de maig de 1809, dins la guerra de la Cinquena Coalició, un dels conflictes de les guerres napoleòniques.

Nou!!: Primer Imperi Francès і Batalla d'Aspern-Essling · Veure més »

Batalla d'Austerlitz

La Batalla d'Austerlitz (en txec Bitva o Slavkov u Brna) també coneguda com la Batalla dels Tres Emperadors, va ser una de les majors victòries de Napoleó I de França, que de manera eficaç va destruir la Tercera Coalició contra el Primer Imperi francès.

Nou!!: Primer Imperi Francès і Batalla d'Austerlitz · Veure més »

Batalla d'Ulm

El camp de batalla d'Elchingen, amb el monestir del mateix nom al fons La Batalla d'Ulm fou una batalla que va enfrontar l'exèrcit francès amb l'austríac en el decurs de les Guerres Napoleòniques, durant la Tercera Coalició, que va propiciar la destrucció de l'exèrcit austríac i l'entrada dels francesos a Viena.

Nou!!: Primer Imperi Francès і Batalla d'Ulm · Veure més »

Batalla de Bailèn

La Batalla de Bailèn és una batalla que es va produir en el si de la Guerra del Francès, durant les Guerres Napoleòniques que va suposar la primera derrota del potent exèrcit napoleònic conegut com la Grande Armée.

Nou!!: Primer Imperi Francès і Batalla de Bailèn · Veure més »

Batalla de Trafalgar

La Batalla de Trafalgar va ser una batalla naval que va tenir lloc el 21 d'octubre de 1805, en el marc de la Tercera Coalició iniciada pel Regne Unit, l'Arxiducat d'Àustria, l'Imperi Rus, el Regne de Nàpols i Suècia per intentar enderrocar Napoleó Bonaparte del tron ​​imperial i dissoldre la influència militar francesa existent a Europa.

Nou!!: Primer Imperi Francès і Batalla de Trafalgar · Veure més »

Batalla de Wagram

La batalla de Wagram, fou el combat més important de la Guerra de la Cinquena Coalició.

Nou!!: Primer Imperi Francès і Batalla de Wagram · Veure més »

Baviera

LEstat lliure de Baviera (en alemany Freistaat Bayern) és l'estat més meridional dels 16 Länder o estats federats d'Alemanya.

Nou!!: Primer Imperi Francès і Baviera · Veure més »

Berlín

Berlín (en alemany: Berlin) és la capital i la ciutat més gran d'Alemanya, amb 3.499.879 habitants (2011), anomenats berlinesos.

Nou!!: Primer Imperi Francès і Berlín · Veure més »

Bernadotte

450px Escut de la Casa de Bernadotte. La Casa de Bernadotte és la darrera i actual dinastia reial que governa Suècia.

Nou!!: Primer Imperi Francès і Bernadotte · Veure més »

Bloqueig Continental

Estats satèl·lits de França, - Països on es va aplicar el bloqueig continental El Bloqueig Continental fou la base principal de la política exterior de l'emperador Napoleó I de França en la lluita contra el Regne Unit de Gran Bretanya i Irlanda.

Nou!!: Primer Imperi Francès і Bloqueig Continental · Veure més »

Brasil

El Brasil, oficialment República Federal del Brasil (en portuguès: República Federativa do Brasil), és una federació d'estats de l'Amèrica del Sud, continent del qual és el país més gran.

Nou!!: Primer Imperi Francès і Brasil · Veure més »

Bretanya

Bretanya (en bretó: Breizh; en gal·ló: Bertaèyn; en francès: Bretagne) és una nació europea, d'origen cèltic, situada sobre la costa atlàntica.

Nou!!: Primer Imperi Francès і Bretanya · Veure més »

Cadis

Cadis (ant. Càliç; en castellà i oficialment Cádiz) és la capital de la província de Cadis, a Andalusia.

Nou!!: Primer Imperi Francès і Cadis · Veure més »

Caterina II de Rússia

Caterina II de Rússia anomenada la Gran -Iekaterina Alekséievna, en rus: Екатерина Великая- (Stettin, 1729 - Sant Petersburg, 1796).

Nou!!: Primer Imperi Francès і Caterina II de Rússia · Veure més »

Cinquena Coalició

La Cinquena coalició va ser una aliança entre Àustria i el Regne Unit, creada el 1809 per lluitar contra l'Imperi francès de l'emperador Napoleó I. El Regne Unit es trobava ja lluitant contra França aliat amb els rebels espanyols en la Guerra d'Independència.

Nou!!: Primer Imperi Francès і Cinquena Coalició · Veure més »

Confederació del Rin

La Confederació del Rin va durar set anys (des de l'any 1806 fins al 1813).

Nou!!: Primer Imperi Francès і Confederació del Rin · Veure més »

Cop d'estat del 18 de brumari

Cop d'estat del 18 de brumari, Orangerie del parc de Saint-Cloud, per François Bouchot, 1840 El cop d'estat del 18 de brumari, en francès: coup d'État du 18 brumaire (de l'any VIII) del calendari revolucionari o 9 de novembre de 1799, de Napoleó Bonaparte marca la fi del Directori (Directoire) i de la Revolució Francesa, i el principi del Consolat francès.

Nou!!: Primer Imperi Francès і Cop d'estat del 18 de brumari · Veure més »

Copenhaguen

Copenhaguen (København en danès) és la capital i la ciutat més gran de Dinamarca.

Nou!!: Primer Imperi Francès і Copenhaguen · Veure més »

Directori francès

El Directori fou el sistema de govern vigent durant la Primera República Francesa entre el 4 de brumari de l'any IV (26 d'octubre de 1795) i el 18 de brumari de l'any VIII (9 de novembre de 1799).

Nou!!: Primer Imperi Francès і Directori francès · Veure més »

Emperador

L'emperador (masculí) és un monarca, el líder o cap d'un imperi o de qualsevol altre reialme imperial.

Nou!!: Primer Imperi Francès і Emperador · Veure més »

Estat satèl·lit

Estat satèl·lit és un dels noms pejoratius que es dóna en política internacional a qualsevol Estat que, si bé és nominalment independent i reconegut per uns altres, en la pràctica es troba suposadament subjecte al domini polític o ideològic d'alguna potència.

Nou!!: Primer Imperi Francès і Estat satèl·lit · Veure més »

Estats Pontificis

Mapa dels Estats Pontificis a l'any 1870 Els Estats Pontificis, també coneguts com a Estats de l'Església, van ser uns territoris de la Itàlia central, que es van mantenir independents i sota govern dels Papes de Roma entre el 752 i el 1870, hereus de l'antic Exarcat de Ravenna.

Nou!!: Primer Imperi Francès і Estats Pontificis · Veure més »

Estats Units d'Amèrica

Els Estats Units d'Amèrica (anglès: The United States of America) són una república federal i constitucional integrada per 50 estats i un districte federal.

Nou!!: Primer Imperi Francès і Estats Units d'Amèrica · Veure més »

Europa

Europa (del nom de la princesa fenícia Europa que, d'acord amb la mitologia grega, va ser segrestada per Zeus) és un dels continents de la Terra.

Nou!!: Primer Imperi Francès і Europa · Veure més »

Ferran VII d'Espanya

Ferran VII d'Espanya el Deseado (el Desitjat) (L'Escorial, 14 d'octubre de 1784 — Madrid, 29 de setembre de 1833), príncep d'Astúries (1788-1808) i rei d'Espanya (1808) i (1814-1833).

Nou!!: Primer Imperi Francès і Ferran VII d'Espanya · Veure més »

França

França (en francès France), oficialment la República Francesa (en francès République française) és un estat constituït per una metròpoli i per territoris d'ultramar.

Nou!!: Primer Imperi Francès і França · Veure més »

Franc francès

El franc francès (en francès franc français o, simplement, franc) és l'antiga moneda de França, que va ser introduïda el 1795, substituïda per l'euro l'1 de gener del 1999 i desapareguda definitivament de la circulació el 28 de febrer del 2002, a una taxa de canvi d'1 euro per 6,5596 francs francesos.

Nou!!: Primer Imperi Francès і Franc francès · Veure més »

Francès

El francès o francés (le français o la langue française és una llengua romànica occidental també coneguda com a llengua d'oïl -encara que no ho és, només és una llengua que prové de la llengua d'oïl- (per la manera de dir el mot «sí», i en oposició a l'occità, que empra «òc»). Nasqué als volts de París i s'escampà extensivament per tot França com a llengua de l'Imperi i de la República en detriment de les altres llengües de l'Estat francès (occità, bretó, basc, català, alsacià, cors, etc.) i les altres llengües d'oïl (altres variants lingüístiques emparentades amb el mateix francès: picard, való, normand, gal·ló, etc.). Amb el colonialisme, el seu ús es va estendre arreu del món, sobretot a l'Àfrica i en alguns punts d'Amèrica (fonamentalment Louisiana i el Quebec) i Oceania, on encara es conserva, i d'Àsia, on el seu ús com a llengua colonial és en reculada. A Europa, gaudeix de reconeixement oficial, a més de França, a Bèlgica (Valònia i Brussel·les), a Suïssa (cantons occidentals), a Itàlia (Vall d'Aosta), a Luxemburg i a Mònaco. Es calcula que parlen francès uns 80 milions de persones com a llengua materna, i uns 220 milions en total si s'hi inclouen els qui el parlen com a segona llengua.

Nou!!: Primer Imperi Francès і Francès · Veure més »

Francesc I d'Àustria

Francesc II del Sacre Imperi Romanogermànic o Francesc I d'Àustria (Florència 1768 - Viena 1835) fou el darrer portador del mil·lenari títol d'emperador del Sacre Imperi Romanogermànic i primer emperador d'Àustria.

Nou!!: Primer Imperi Francès і Francesc I d'Àustria · Veure més »

Frederic Guillem III de Prússia

Frederic Guillem III de Prússia (Potsdam 1770 - 1840).

Nou!!: Primer Imperi Francès і Frederic Guillem III de Prússia · Veure més »

Gènova

Gènova (en italià Genova, en lígur Zena) és una ciutat d'Itàlia que té 600.000 habitants, anomenats genovesos.

Nou!!: Primer Imperi Francès і Gènova · Veure més »

Golf de Bòtnia

Situació del golf de Bòtnia entre Suècia i Finlàndia El golf de Bòtnia (Bottniska viken en suec i Pohjanlahti en finès) és el braç més septentrional de la mar Bàltica.

Nou!!: Primer Imperi Francès і Golf de Bòtnia · Veure més »

Govern dels cent dies

Napoleó, per Andrea Appiani (1805) Els Cent Dies de Napoleó va ser un breu episodi del govern de França protagonitzat per l'emperador Napoleó I quan tornà de l'exili que li va ser imposat a l'illa d'Elba pel Tractat de Fontainebleau (1814) tot i mantenir el títol d'Emperador.

Nou!!: Primer Imperi Francès і Govern dels cent dies · Veure més »

Gran Ducat de Varsòvia

El Ducat de Varsòvia (en polonès: Księstwo Warszawskie, en francès: Duché de Varsovie, en alemany: Herzogtum Warschau) va ser una unitat política creada per Napoleó I el 1807 per restablir l'Estat polonès.

Nou!!: Primer Imperi Francès і Gran Ducat de Varsòvia · Veure més »

Grande Armée

La Grande Armée fou el conjunt de forces multinacionals reunides sota el comandament de Napoleó al llarg de les Guerres Napoleòniques d'inicis del segle XIX.

Nou!!: Primer Imperi Francès і Grande Armée · Veure més »

Guerra del Francès

La Guerra del Francès (també coneguda com Campanya d'Espanya, Guerra de la Independència Espanyola, o Guerra Peninsular) fou un conflicte bèl·lic entre Espanya i el Primer Imperi Francès que s'inicià el 1808 amb l'entrada de les tropes napoleòniques, i que conclogué el 1814, amb el retorn de Ferran VII d'Espanya al poder.

Nou!!: Primer Imperi Francès і Guerra del Francès · Veure més »

Guerres Napoleòniques

Les Guerres Napoleòniques són el conjunt de conflictes bèl·lics que es van produir durant el període que Napoleó Bonaparte va governar el Primer Imperi Francès.

Nou!!: Primer Imperi Francès і Guerres Napoleòniques · Veure més »

Illa d'Elba

Cap d'Enfola Vista aèria de l'illa d'Elba. Elba és una illa de la Toscana (Itàlia) sobre la mar Tirrena, a 20 km de la ciutat costanera de Grosseto i pertany a la província de Livorno.

Nou!!: Primer Imperi Francès і Illa d'Elba · Veure més »

Imperi Alemany

LImperi Alemany (en alemany, Deutsches Reich) es va construir al i va ser la culminació d'un procés d'unificació en un sol estat dels diversos estats alemanys, tret d'Àustria.

Nou!!: Primer Imperi Francès і Imperi Alemany · Veure més »

Imperi Austríac

LImperi Austríac fou un estat creat el 1804 i format per un conjunt de territoris sota dominació austríaca.

Nou!!: Primer Imperi Francès і Imperi Austríac · Veure més »

Imperi Britànic

Les àrees en color rosa indiquen els territoris que en un moment o altre han format part de l'Imperi Britànic a través de la història. 200x200px L'Imperi Britànic eren els territoris les terres que depenien políticament i econòmica del Regne de Gran Bretanya i posteriorment del Regne Unit de Gran Bretanya i Irlanda.

Nou!!: Primer Imperi Francès і Imperi Britànic · Veure més »

Imperi Espanyol

mite romà de les Columnes d'Hèrcules (Estret de Gibraltar), que es creia que eren els límits del món, i l'advertència ''Non Terrae Plus ultra'' (No existeix terra mes allà) L'Imperi Espanyol fou al conjunt de territoris a Europa, Amèrica, Àsia, Àfrica i Oceania que estigueren sota el domini de la Monarquia Hispànica al llarg de la història.

Nou!!: Primer Imperi Francès і Imperi Espanyol · Veure més »

Imperi Otomà

L'Imperi otomà (1299-1923) també conegut com a Imperi turc otomà, va ser un estat multiètnic i multiconfessional governat per la dinastia Osman.

Nou!!: Primer Imperi Francès і Imperi Otomà · Veure més »

Imperi Rus

Limperi Rus (Российская империя, transliteració: Rossískaia Impéria) fou un estat que va existir des del 1721 fins a la declaració de la república l'agost del 1917.

Nou!!: Primer Imperi Francès і Imperi Rus · Veure més »

Itàlia

Itàlia (en italià: Italia), oficialment la República Italiana (en italià: Repubblica Italiana), és un Estat europeu situat a la península Itàlica i que inclou les dues illes més grans de la mar Mediterrània, Sicília i Sardenya.

Nou!!: Primer Imperi Francès і Itàlia · Veure més »

Joan VI de Portugal

Joan VI de Portugal dit “el Clement” (Lisboa, 13 de maig de 1767 - ibídem 10 de març de 1826) fou príncep de Brasil (1788 - 1816); regent del Regne de Portugal (1792 - 1816); rei de Brasil (1816 - 1822); i rei de Portugal (1816 - 1826).

Nou!!: Primer Imperi Francès і Joan VI de Portugal · Veure més »

Josep Bonaparte

Josep I Bonaparte, Josep I d'Espanya o Pepe Botella (Corte, Còrsega, 1768 - Florència, 1844), rei de Nàpols (1806-1808) i rei d'Espanya (1808-1813) però no de Catalunya, territori que s'incorporà al Primer Imperi Francès.

Nou!!: Primer Imperi Francès і Josep Bonaparte · Veure més »

Kaliningrad

Kaliningrad (en rus: Калининград, en honor de Mikhaïl Kalinin nom original alemany: Königsberg) és la capital de l'óblast o província de Kaliningrad, un enclavament rus situat entre Polònia i Lituània, a la vora de la mar Bàltica.

Nou!!: Primer Imperi Francès і Kaliningrad · Veure més »

Lazare Nicolas Marguerite Carnot

Lazare Nicolas Marguerite Carnot (Nolay (Costa d'Or), 13 de maig del 1753 - Magdeburg (Prússia), 2 d'agost del 1823) fou un militar, polític físic i matemàtic francès conegut pels malnoms dOrganitzador de la Victòria o Gran Carnot.

Nou!!: Primer Imperi Francès і Lazare Nicolas Marguerite Carnot · Veure més »

Leipzig

(IPA) és una ciutat de Saxònia (Alemanya).

Nou!!: Primer Imperi Francès і Leipzig · Veure més »

Llista de reis de França

;Dinastia Carolíngia.

Nou!!: Primer Imperi Francès і Llista de reis de França · Veure més »

Llista de reis de Sicília i Nàpols

Llista cronològica dels reis del Regne de Nàpols i del Regne de Sicília, així com del Regne de les Dues Sicílies, de la conquesta normanda a la unitat d'Itàlia.

Nou!!: Primer Imperi Francès і Llista de reis de Sicília i Nàpols · Veure més »

Lluís XVIII de França

Lluís XVIII de França (Palau de Versalles, 17 de novembre de 1755 - París, 16 de setembre de 1824), fou rei de França i Navarra, titular entre 1795 i 1814, i efectiu des de 1814 fins a 1824, llevat del breu període conegut com el Govern dels cent dies (20 de març- 8 de juliol de 1815) en què, momentàniament, Napoleó recuperà el poder.

Nou!!: Primer Imperi Francès і Lluís XVIII de França · Veure més »

Louis Bonaparte

'''Lluís Napoleó''' Lluís Napoleó Bonaparte o Lluís I d'Holanda (Lodewijk Napoleon en neerlandès), príncep francès, rei d'Holanda, comte de Saint-Leu (2 de setembre de 1778 - 25 de juliol de 1846) va ser un dels germans de l'emperador Napoleó I de França, fills de Carlo Buonaparte i Maria Letizia Ramolino.

Nou!!: Primer Imperi Francès і Louis Bonaparte · Veure més »

Madrid

Madrid (nom oficial i estàndard en català, l'ús de Madrit es considera vàlid però arcaic) és la capital d'Espanya i de la Comunitat de Madrid.

Nou!!: Primer Imperi Francès і Madrid · Veure més »

Maximilien de Robespierre

Maximilien-François-Marie-Isidore de Robespierre (n. Arràs, 6 de maig de 1758 - París, el 10 de termidor de l'any II o 28 de juliol de 1794) fou un polític francès durant la Revolució, que tingué un paper destacat en els primers anys de la República.

Nou!!: Primer Imperi Francès і Maximilien de Robespierre · Veure més »

Moscou

Moscou (en rus Москва́, transcrit Moskvà Pronúncia mɐˈskva) és la capital de Rússia.

Nou!!: Primer Imperi Francès і Moscou · Veure més »

Napoleó Bonaparte

Napoleó Bonaparte (Ajaccio, Còrsega, 15 d'agost de 1769 – Santa Helena, 5 de maig de 1821) fou un militar i home d'estat francès. Fou general de l'exèrcit durant la Revolució francesa, alt dirigent de França com a primer cònsol de la Primera República Francesa (11 de novembre de 1799-18 de maig de 1804), i emperador dels francesos, amb el nom de Napoleó I del Primer Imperi francès, (18 de maig de 1804-6 d'abril de 1814), i posteriorment i de forma breu des del 20 de març al 22 de juny de 1815. Va ser també rei d'Itàlia, mediador de la Confederació Suïssa i protector de la Confederació del Rin. També, mentre va ser emperador dels francesos, va ser copríncep d'Andorra. Va començar a destacar arran de la Revolució francesa, on va comandar diverses campanyes d'èxit contra la Primera Coalició i la Segona Coalició. En els anys de canvi de segle (del XVIII al XIX), en només una dècada, els exèrcits francesos sota el seu comandament van lluitar contra gairebé totes les potències europees del moment, guanyant el control de la majoria del territori de l'Europa continental per conquesta o aliança. Va nomenar monarques o importants figures de govern a membres de la seva família i amics. La desastrosa invasió de Rússia l'any 1812 va marcar el punt d'inflexió. Després d'aquesta desfeta i de la derrota a la Batalla de Leipzig, a l'octubre de 1813, la Sisena Coalició va envair França, forçant Napoleó a abdicar a l'abril de 1814. Es va exiliar a l'illa d'Elba. Poc de temps després, va retornar al poder en un episodi anomenat posteriorment el Govern dels cent dies, però va tornar a ser derrotat -definitivament- a la Batalla de Waterloo, el 18 de juny de 1815. Va passar els sis anys del final de la seva vida a l'illa de Santa Helena, a l'oceà Atlàntic sud, sota supervisió britànica. Napoleó va desenvolupar poques innovacions en el terreny militar, però va destacar per fer servir les millors i més variades tàctiques. Aquest fet, unit a la reforma i modernització de l'exèrcit francès, el va dur a les aclaparadores victòries inicials. Les seves campanyes encara són estudiades a les acadèmies militars de tot el món, i és recordat com un dels més grans comandants de la història. Més enllà d'aquest fet, Napoleó és també recordat per l'establiment del codi Napoleònic.

Nou!!: Primer Imperi Francès і Napoleó Bonaparte · Veure més »

Napoleó III

Charles Louis Napoléon Bonaparte (París, 20 d'abril, 1808 - Chislehurst, Kent, Anglaterra 9 de gener 1873).

Nou!!: Primer Imperi Francès і Napoleó III · Veure més »

Nàpols

Nàpols (en napolità Napule, en italià Napoli) és la ciutat més poblada del sud d'Itàlia i la gran ciutat amb més densitat de població del país.

Nou!!: Primer Imperi Francès і Nàpols · Veure més »

Nil

Mapa de la conca del Nil El riu Nil (del grec Neilos, literalment «vall de riu»; en àrab, an-Nīl) és el riu més gran d'Àfrica.

Nou!!: Primer Imperi Francès і Nil · Veure més »

Notre-Dame de París

Notre-Dame és la catedral de l'arxidiòcesi de París.

Nou!!: Primer Imperi Francès і Notre-Dame de París · Veure més »

Novembre

El novembre és l'onzè mes de l'any en el calendari gregorià i té 30 dies.

Nou!!: Primer Imperi Francès і Novembre · Veure més »

París

París (en francès: Paris), és la capital i la major ciutat de la República Francesa i de la regió de l'Illa de França, també coneguda com la Regió Parisenca, creuada pel Sena, és una de les aglomeracions urbanes més grans d'Europa, amb una població de 13.067.000 habitants, dels quals resideixen al municipi de París.

Nou!!: Primer Imperi Francès і París · Veure més »

Parlament

Vista del Parlament de Catalunya Un parlament, o assemblea legislativa, és una assemblea de persones que exerceixen el poder legislatiu i que controlen els actes del govern sota el model de Westminster o parlamentari.

Nou!!: Primer Imperi Francès і Parlament · Veure més »

Pau de Schönbrunn

La Pau de Schönbrunn va ser signada entre França i l'Imperi Austríac el 14 d'octubre de 1809, posant fi a la guerra de la Cinquena Coalició durant el període de les Guerres Napoleòniques.

Nou!!: Primer Imperi Francès і Pau de Schönbrunn · Veure més »

Península Ibèrica

La península Ibèrica, anomenada durant 2.000 anys i fins al segle XIX Hispania (terme provinent del llatí i probablement d'origen fenici), és una gran península del sud-oest d'Europa, entre els Pirineus i el nord d'Àfrica, entre el mar Mediterrani i l'oceà Atlàntic.

Nou!!: Primer Imperi Francès і Península Ibèrica · Veure més »

Piemont

El Piemont (Piemont en piemontès i occità, Piemonte en italià) és una de les 20 regions d'Itàlia.

Nou!!: Primer Imperi Francès і Piemont · Veure més »

Portugal

Portugal, oficialment la República Portuguesa, és un estat europeu situat al sud-oest d'Europa, en la regió occidental de la península Ibèrica i inclou arxipèlags de l'oceà Atlàntic nord.

Nou!!: Primer Imperi Francès і Portugal · Veure més »

Prússia

Prússia (alemany Preußen, prussià: Prūsa, llatí: Borussia, Prussia o Prutenia; polonès Prusy; rus Prussija; lituà Prūsija) fou el més important dels antics estats alemanys, situat al nord de l'antiga Alemanya unificada.

Nou!!: Primer Imperi Francès і Prússia · Veure més »

Quarta Coalició

La Quarta Coalició va ser una aliança organitzada contra l'Imperi Francès de Napoleó entre els anys 1806 i 1807.

Nou!!: Primer Imperi Francès і Quarta Coalició · Veure més »

Rússia

Rússia, Россия, Rossia o la Federació Russa (en rus: Российская Федерация, Rossískaia Federàtsia) és un estat transcontinental d'Euràsia.

Nou!!: Primer Imperi Francès і Rússia · Veure més »

Regne Unit

El Regne Unit (en anglès: The United Kingdom) oficialment, el Regne Unit de Gran Bretanya i Irlanda del Nord (en anglès: The United Kingdom of Great Britain and Northern Ireland) és un estat insular sobirà localitzat al nord-oest d'Europa.

Nou!!: Primer Imperi Francès і Regne Unit · Veure més »

Reis dels Països Baixos

Els Països Baixos han estat una monarquia des de la proclamació de la independència, el 16 de març de 1815.

Nou!!: Primer Imperi Francès і Reis dels Països Baixos · Veure més »

Revolució Industrial

Màquina de vapor de l'antiga fàbrica tèxtil del Vapor Aymerich, Amat i Jover, ara seu del Museu de la Ciència i de la Tècnica de Catalunya a Terrassa. La màquina de vapor aprofitava la força del vapor d'aigua per moure màquines: en multiplicava la força obtinguda i reduïa la despesa d'energia emprada (en aquest cas, el carbó) La Revolució Industrial és un conjunt de canvis econòmics (capitalisme), socials (ordre burgès) i tecnològics que es van produir inicialment a la Gran Bretanya en la segona meitat del segle XVIII.

Nou!!: Primer Imperi Francès і Revolució Industrial · Veure més »

Rin

El riu Rin és un dels rius més llargs d'Europa.

Nou!!: Primer Imperi Francès і Rin · Veure més »

Royal Navy

La Royal Navy (Marina Reial) del Regne Unit és el servei militar britànic més antic (i conegut antigament com a Servei Superior).

Nou!!: Primer Imperi Francès і Royal Navy · Veure més »

Sacre Imperi Romanogermànic

El Sacre Imperi romanogermànic o simplement Sacre Imperi (en alemany: Heiliges Römisches Reich; o Sacrum Romanum Imperium en llatí) va ser la unió política d'un conglomerat d'estats de l'Europa central, que es va mantenir des de l'edat mitjana fins a finals de l'edat moderna. Nascut el 962 de la França oriental, de les tres parts en les quals es va repartir el Regne franc el 843 (tractat de Verdun), el Sacre Imperi va ser l'entitat predominant d'Europa central durant gairebé un mil·lenni, fins a la seva dissolució el 1806 per Napoleó I. En el segle XVIII, comprenia la major part de les actuals Alemanya, República Txeca, Àustria, Liechtenstein, Eslovènia, Bèlgica i Luxemburg, així com grans àrees de l'actual Polònia i una porció dels Països Baixos. Anteriorment, n'havien format part la totalitat dels Països Baixos i Suïssa, així com zones de França i Itàlia. La denominació del Sacre Imperi va variar enormement al llarg dels segles. L'any 1034, es feia servir la fórmula Imperi romà per a referir-se a les terres sota domini de Conrad II i no va ser fins al 1157, durant el regnat de Frederic I Barba-roja, que es va començar a utilitzar el terme Sacre Imperi. D'altra banda, l'ús del terme emperador romà feia referència als governadors de les terres europees del nord i va començar a usar-se amb Otó II entre 973 i 983. Els emperadors anteriors, des de Carlemany (mort el 814) fins a Otó I el Gran (emperador entre 962 i 973), havien utilitzat simplement el títol d'Imperator Augustus ('emperador august'), encara que històricament se'ls coneix també com a emperadors d'Occident. El terme Sacre Imperi romà comença a ser utilitzat a partir de 1254; i el terme Sacre Imperi romanogermànic data del 1512, després de moltes variacions en els últims anys del segle XV. El Reich va ser des dels seus inicis un ens molt federal: de nou en contraposició amb França, que havia estat, majoritàriament, part de l'Imperi romà, en les parts orientals del Regne franc, les tribus germàniques eren molt més independents i renuents a cedir poder a una autoritat central. Tots els intents de convertir el càrrec de rei en hereditari van fracassar, mantenint-se el de monarca com un càrrec electiu. Després d'això, cada candidat a la corona havia de realitzar una sèrie de promeses als electors, les crides Wahlkapitulationen (capitulacions electives), garantint als diferents territoris més i més poder al llarg dels segles. A causa de les seves connotacions religioses, el Reich com a institució va quedar seriosament danyat per les disputes entre el papa i els reis d'Alemanya, en relació amb la seva coronació com a emperadors. Mai no va ser gaire clar sota quines condicions el papa havia de coronar l'emperador, i especialment com el poder universal de l'emperador depenia del poder del papa en matèries clericals. Freqüents disputes van tenir aquest punt com a centre, especialment al llarg del segle XI, amb motiu de la querella de les investidures i el concordat de Worms de 1122. El fet que el sistema feudal del Reich, en què el rei constituïa la cúspide de l'anomenada "piràmide feudal", fos causa o símptoma de la debilitat de l'imperi, no és clar. En tot cas, l'obediència militar, que —conforme a la tradició germana— estava íntimament lligada a la concessió de terres als vassalls, va ser sempre problemàtica: quan el Reich havia d'anar a la guerra, les decisions eren lentes i fràgils. Fins al, els interessos econòmics del sud i l'oest de l'imperi diferien notablement dels de la part nord, on estava assentada la lliga Hanseàtica. Aquesta estava més vinculada a Escandinàvia i al Bàltic que la resta d'Alemanya.

Nou!!: Primer Imperi Francès і Sacre Imperi Romanogermànic · Veure més »

Saxònia

L'Estat Lliure de Saxònia (en alemany Freistaat Sachsen, alt sòrab Swobodny stat Sakska) és un dels 16 estats d'Alemanya.

Nou!!: Primer Imperi Francès і Saxònia · Veure més »

Segon Imperi Francès

El Segon Imperi Francès fa referència a una etapa històrica de França compresa entre 1852 i 1870.

Nou!!: Primer Imperi Francès і Segon Imperi Francès · Veure més »

Sisena Coalició

La Sisena Coalició (1812 - 1814) va ser una coalició formada pel Regne Unit, Rússia, Prússia, Suècia, Àustria, i cert nombre d'estats germànics per combatre el Primer Imperi Francès de Napoleó i els seus aliats.

Nou!!: Primer Imperi Francès і Sisena Coalició · Veure més »

Tercera Coalició

La Tercera Coalició fou un tractat signat l'abril de 1805 pel Regne Unit i Rússia per expulsar dels Països Baixos i de Suïssa els francesos de la Primera República.

Nou!!: Primer Imperi Francès і Tercera Coalició · Veure més »

Tirol

Antic escut d'armes del Tirol El Tirol és una regió d'Europa, havia estat un comtat (comtat del Tirol), actualment dividida entre Àustria (estat del Tirol) i Itàlia (Trentino-Tirol del Sud).

Nou!!: Primer Imperi Francès і Tirol · Veure més »

Tractat d'Amiens

Pàgina del tractat amb els vuit segells i corresponents rúbriques dels signants El Tractat d'Amiens o Pau d'Amiens fou un tractat que va posar fi a les Guerres Napoleòniques de la Segona Coalició entre la Gran Bretanya i França que es va firmar a la ciutat d'Amiens el 27 de març de 1802.

Nou!!: Primer Imperi Francès і Tractat d'Amiens · Veure més »

Tractat de Fontainebleau (1814)

El Tractat de Fontainebleau es va signar l'11 d'abril 1814 entre Napoleó Bonaparte i els aliats Àustria, Hongria, Imperi Rus i Prússia al Palau de Fontainebleau, en un dels punts finals de la sisena Coalició.

Nou!!: Primer Imperi Francès і Tractat de Fontainebleau (1814) · Veure més »

Tractat de París (1814)

El Tractat de París (o Primer Tractat de París) va ser signat el 30 de maig de 1814, acabant la guerra entre França i la Sisena Coalició formada pel: Regne Unit, Rússia, Àustria, Suècia, Portugal i Prússia.

Nou!!: Primer Imperi Francès і Tractat de París (1814) · Veure més »

Tractat de Pressburg

El tractat de Pressburg fou un tractat de pau entre França i l'Arxiducat d'Àustria signat el 26 de desembre de 1805 a Pressburg, actualment anomenada Bratislava, com a final de la guerra de la Tercera Coalició.

Nou!!: Primer Imperi Francès і Tractat de Pressburg · Veure més »

Venècia

Venècia (en vènet: Venessia, en italià: Venezia) és una ciutat del nord d'Itàlia, capital de la regió del Vèneto i de la ciutat metropolitana homònima.

Nou!!: Primer Imperi Francès і Venècia · Veure més »

Wellington

Wellington (en maori: Te Whanga-nui-a-Tara, Pōneke o Te Upoko-o-te-Ika-a-Māui) és la capital de Nova Zelanda, la tercera àrea metropolitana més gran del país, i la ciutat capital nacional més poblada d'Oceania.

Nou!!: Primer Imperi Francès і Wellington · Veure més »

1 d'abril

L'1 d'abril és el noranta-unè dia de l'any del calendari gregorià i el noranta-dosè en els anys de traspàs.

Nou!!: Primer Imperi Francès і 1 d'abril · Veure més »

1 de març

L'1 de març és el seixantè dia de l'any del calendari gregorià i el seixanta-unè en els anys de traspàs.

Nou!!: Primer Imperi Francès і 1 de març · Veure més »

1 de novembre

L'1 de novembre és el tres-cents cinquè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents sisè en els anys de traspàs.

Nou!!: Primer Imperi Francès і 1 de novembre · Veure més »

12 de juliol

El 12 de juliol és el cent noranta-tresè dia de l'any del calendari gregorià i el cent noranta-quatrè en els anys de traspàs.

Nou!!: Primer Imperi Francès і 12 de juliol · Veure més »

14 d'octubre

El 14 d'octubre és el dos-cents vuitanta-setè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents vuitanta-vuitè en els anys de traspàs.

Nou!!: Primer Imperi Francès і 14 d'octubre · Veure més »

14 de desembre

El 14 de desembre és el tres-cents quaranta-vuitè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents quaranta-novè en els anys de traspàs.

Nou!!: Primer Imperi Francès і 14 de desembre · Veure més »

1798

;Països Catalans.

Nou!!: Primer Imperi Francès і 1798 · Veure més »

1799

;Països Catalans;Resta del món.

Nou!!: Primer Imperi Francès і 1799 · Veure més »

18 de maig

El 18 de maig és el cent trenta-vuitè dia de l'any del calendari gregorià i el cent trenta-novè en els anys de traspàs.

Nou!!: Primer Imperi Francès і 18 de maig · Veure més »

1802

;Països Catalans.

Nou!!: Primer Imperi Francès і 1802 · Veure més »

1803

Llinda a la catedral de Vic, amb la data d'acabament de les obres (15 de setembre de 1803).

Nou!!: Primer Imperi Francès і 1803 · Veure més »

1804

;Països Catalans;Resta del món.

Nou!!: Primer Imperi Francès і 1804 · Veure més »

1805

;Països Catalans;Resta del món.

Nou!!: Primer Imperi Francès і 1805 · Veure més »

1806

Plànol de Barcelona, l'any 1806.

Nou!!: Primer Imperi Francès і 1806 · Veure més »

1807

;Països Catalans:;Resta del món.

Nou!!: Primer Imperi Francès і 1807 · Veure més »

1808

Aquest any és popularment conegut com l'any de la vinguda del francès.

Nou!!: Primer Imperi Francès і 1808 · Veure més »

1809

;Països Catalans.

Nou!!: Primer Imperi Francès і 1809 · Veure més »

1810

;Països Catalans.

Nou!!: Primer Imperi Francès і 1810 · Veure més »

1812

;Països Catalans.

Nou!!: Primer Imperi Francès і 1812 · Veure més »

1814

Aprovat pel rei el 4 de maig del 1814 a València, reimprès per Vicente Olíva (Impressor Reial) el 1814 a Girona. Document escanejat per la Biblioteca de la Universitat Pompeu Fabra pdf;Països Catalans.

Nou!!: Primer Imperi Francès і 1814 · Veure més »

1815

;Països Catalans:; Resta del món.

Nou!!: Primer Imperi Francès і 1815 · Veure més »

1852

Sense descripció.

Nou!!: Primer Imperi Francès і 1852 · Veure més »

1870

Mapa dels Estats Pontificis a l'any 1870;Països Catalans.

Nou!!: Primer Imperi Francès і 1870 · Veure més »

19 d'octubre

El 19 d'octubre és el dos-cents noranta-dosè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents noranta-tresè en els anys de traspàs.

Nou!!: Primer Imperi Francès і 19 d'octubre · Veure més »

2 de desembre

El 2 de desembre és el tres-cents trenta-sisè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents trenta-setè en els anys de traspàs.

Nou!!: Primer Imperi Francès і 2 de desembre · Veure més »

2 de maig

El 2 de maig és el cent vint-i-dosè dia de l'any del calendari gregorià i el cent vint-i-tresè en els anys de traspàs.

Nou!!: Primer Imperi Francès і 2 de maig · Veure més »

2 de setembre

El 2 de setembre és el dos-cents quaranta-cinquè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents quaranta-sisè en els anys de traspàs.

Nou!!: Primer Imperi Francès і 2 de setembre · Veure més »

20 de juny

El 20 de juny és el cent setanta-unè dia de l'any del calendari gregorià i el cent setanta-dosè en els anys de traspàs.

Nou!!: Primer Imperi Francès і 20 de juny · Veure més »

21 d'octubre

El 21 d'octubre és el dos-cents noranta-quatrè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents noranta-cinquè en els anys de traspàs.

Nou!!: Primer Imperi Francès і 21 d'octubre · Veure més »

22 de juny

El 22 de juny és el cent setanta-tresè dia de l'any del calendari gregorià i el cent setanta-quatrè en els anys de traspàs.

Nou!!: Primer Imperi Francès і 22 de juny · Veure més »

24 d'agost

El 24 d'agost és el dos-cents trenta-sisè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents trenta-setè en els anys de traspàs.

Nou!!: Primer Imperi Francès і 24 d'agost · Veure més »

25 de setembre

El 25 de setembre és el dos-cents seixanta-vuitè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents seixanta-novè en els anys de traspàs.

Nou!!: Primer Imperi Francès і 25 de setembre · Veure més »

26 de desembre

El 26 de desembre és el tres-cents seixantè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents seixanta-unè en els anys de traspàs.

Nou!!: Primer Imperi Francès і 26 de desembre · Veure més »

27 d'octubre

El 27 d'octubre és el tres-centè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents unè en els anys de traspàs.

Nou!!: Primer Imperi Francès і 27 d'octubre · Veure més »

28 de maig

El 28 de maig és el cent quaranta-vuitè dia de l'any del calendari gregorià i el cent quaranta-novè en els anys de traspàs.

Nou!!: Primer Imperi Francès і 28 de maig · Veure més »

30 de maig

El 30 de maig és el cent cinquentè dia de l'any del calendari gregorià i el cent cinquanta-unè en els anys de traspàs.

Nou!!: Primer Imperi Francès і 30 de maig · Veure més »

5 d'agost

El 5 d'agost és el dos-cents dissetè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents divuitè en els anys de traspàs.

Nou!!: Primer Imperi Francès і 5 d'agost · Veure més »

6 d'agost

El 6 d'agost és el dos-cents divuitè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents dinovè en els anys de traspàs.

Nou!!: Primer Imperi Francès і 6 d'agost · Veure més »

9 d'octubre

El 9 d'octubre és el dos-cents vuitanta-dosè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents vuitanta-tresè en els anys de traspàs.

Nou!!: Primer Imperi Francès і 9 d'octubre · Veure més »

Redirigeix aquí:

Imperi Napoleònic, Primer Imperi francès.

SortintEntrant
Hey! Estem a Facebook ara! »