Accés més ràpid que el navegador!
72 les relacions: Absolutisme, Agricultura, Ajuntament de París, Alphonse de Lamartine, Assemblea Constituent, Berlín, Bohèmia, Boiar, Brasil, Budapest, Bundestag, Burgesia, Carles Albert I de Sardenya, Classe treballadora, Confederació Germànica, Croats, Democràcia, Dinamarca, Dinastia dels Habsburg, Europa, França, François Guizot, Francesc Josep I d'Àustria, Frankfurt del Main, Frederic Guillem IV de Prússia, Gran fam irlandesa, Guerres Napoleòniques, Hongria, Igualtat social, Imperi, Imperi Alemany, Imperi Austríac, Itàlia, Joan d'Àustria (comte de Meran), Klemens Wenzel Lothar von Metternich, Lajos Kossuth, Liberalisme, Llombardia, Lluís d'Àustria, Lluís Felip I de França, Londres, Magiars, Míldiu, Milà, Nacionalisme, Napoleó III, Pangermanisme, París, Patatera, Petita burgesia, ..., Piemont, Pius IX, Polònia, Praga, Primer Ministre de França, Proletariat, Radicalisme, Revolució de 1820, Revolució de 1848 a Luxemburg, Revolució francesa de Juliol, Revolució Industrial, Roma, Sacre Imperi Romanogermànic, Segona República Francesa, Sobirania popular, Socialisme, Sufragi masculí, Sufragi universal, Unificació alemanya, Viena, 1847, 1848. Ampliar l'índex (22 més) »
Absolutisme
Labsolutisme fou una filosofia política característica de l'Europa d'època moderna, que propugnava que la monarquia havia de tenir un poder absolut, és a dir sense límits i sense compartir-lo, i per això anomenaren aquesta forma de govern com a monarquia absoluta.
Nou!!: Revolució de 1848 і Absolutisme · Veure més »
Agricultura
Camps de conreu: ja s'ha acabat de segar, al centre unes bales de palla, al fons, el que pareixen edificis blancs són hivernacles miniatura Lagricultura, en un sentit ampli, és el conjunt de coneixements i d'activitats que tenen per objecte l'explotació del medi natural, per mitjà del conreu de certes plantes.
Nou!!: Revolució de 1848 і Agricultura · Veure més »
Ajuntament de París
LAjuntament de París (Hôtel de Ville, en francès) allotja les institucions del govern municipal de París.
Nou!!: Revolució de 1848 і Ajuntament de París · Veure més »
Alphonse de Lamartine
Alphonse Marie Louise Prat de Lamartine va ser un escriptor, poeta i polític francès.
Nou!!: Revolució de 1848 і Alphonse de Lamartine · Veure més »
Assemblea Constituent
L'Assemblea Constituent de 1789 (en francès: Assemblée constituante o Assemblée nationale constituante) és la primera de les assemblees constituents franceses, instituïda pels diputats dels Estats generals quan s'erigiren ells mateixos en una «Assemblée nationale» el 17 de juny de 1789, data que es té com la del naixement del sistema representatiu francès.
Nou!!: Revolució de 1848 і Assemblea Constituent · Veure més »
Berlín
Berlín (en alemany: Berlin) és la capital i la ciutat més gran d'Alemanya, amb 3.499.879 habitants (2011), anomenats berlinesos.
Nou!!: Revolució de 1848 і Berlín · Veure més »
Bohèmia
Bohèmia (Čechy en txec, Böhmen en alemany) és una de les tres regions històriques que componen la República Txeca, que anteriorment era una part de Txecoslovàquia, mentre que les altres dues regions són Moràvia (Morava en txec, Mähren en alemany) i Silèsia (Slezsko en txec, Schlesien en alemany).
Nou!!: Revolució de 1848 і Bohèmia · Veure més »
Boiar
XVII Boiars russos Boiar (en rus: боя́рин (sing.) i боя́ре (pl.)) és el títol dels nobles terratinents eslaus, que s'empra sobretot en l'àmbit rus, serbi, búlgar i romanès (inclosa Moldàvia).
Nou!!: Revolució de 1848 і Boiar · Veure més »
Brasil
El Brasil, oficialment República Federal del Brasil (en portuguès: República Federativa do Brasil), és una federació d'estats de l'Amèrica del Sud, continent del qual és el país més gran.
Nou!!: Revolució de 1848 і Brasil · Veure més »
Budapest
Budapest (pronúncia hongaresa) és la capital d'Hongria i el principal centre polític, industrial i econòmic del país.
Nou!!: Revolució de 1848 і Budapest · Veure més »
Bundestag
El Bundestag (Dieta Federal) és el parlament alemany.
Nou!!: Revolució de 1848 і Bundestag · Veure més »
Burgesia
Una burgesa catalana retratada al voltant de 1572 La burgesia (antigament també burguesia) és una classe social, tal com l'entenen l'economia política i el marxisme, que acostuma a estar caracteritzada per posseir els mitjans de producció, sobretot el capital, en les relacions econòmiques.
Nou!!: Revolució de 1848 і Burgesia · Veure més »
Carles Albert I de Sardenya
Carles Albert I de Sardenya o Carles Albert de Savoia-Carginano (París, França 1798 - Porto, Regne de Portugal 1849) fou un príncep de Savoia-Carignano amb el tractament d'altesa reial que esdevingué l'any 1831 rei de Sardenya.
Nou!!: Revolució de 1848 і Carles Albert I de Sardenya · Veure més »
Classe treballadora
Treballadora industrial 1940 La classe treballadora comprèn les persones que s'ocupen en feines com assalariats, comprèn gairebé la totalitat de la població activa de les economies industrialitzades, així com els ocupats a les zones urbanes (ciutats i pobles) d'economies no industrialitzades o de la mà d'obra rural.
Nou!!: Revolució de 1848 і Classe treballadora · Veure més »
Confederació Germànica
La Confederació Germànica va ser una unió establerta el 1815 pel Congrés de Viena, va agrupar a 38 estats alemanys en una confederació d'estats sobirans sota la presidència de la Casa d'Àustria.
Nou!!: Revolució de 1848 і Confederació Germànica · Veure més »
Croats
Els croats són un poble eslau que actualment habita Croàcia i part de Bòsnia i Hercegovina.
Nou!!: Revolució de 1848 і Croats · Veure més »
Democràcia
La democràcia és una forma de govern en la qual la titularitat de l'autoritat política resideix en tota la comunitat i el procediment de presa de decisions té en la mateixa consideració a tots els seus membres.
Nou!!: Revolució de 1848 і Democràcia · Veure més »
Dinamarca
Dinamarca (en danès: Danmark), oficialment el Regne de Dinamarca (en danès, Kongeriget Danmark), és un país escandinau de l'Europa septentrional localitzat a la península de Jutlàndia, i forma una comunitat integrada per tres parts autònomes, la mateixa Dinamarca i els seus dos territoris d'ultramar o territoris dependents, Groenlàndia i les Illes Fèroe.
Nou!!: Revolució de 1848 і Dinamarca · Veure més »
Dinastia dels Habsburg
Escut dels Habsburg La família dels Habsburg, també coneguda com a casa d'Àustria, van ser una de les grans famílies de l'aristocràcia europea, ja que des de 1291 fins a 1918 dominaren sobre grans extensions de l'Europa central (conegut com a Imperi Habsburg amb l'arxiducat d'Àustria com una de les seves principals possessions).
Nou!!: Revolució de 1848 і Dinastia dels Habsburg · Veure més »
Europa
Europa (del nom de la princesa fenícia Europa que, d'acord amb la mitologia grega, va ser segrestada per Zeus) és un dels continents de la Terra.
Nou!!: Revolució de 1848 і Europa · Veure més »
França
França, oficialment la República Francesa, és un estat constituït per una metròpoli i per territoris d'ultramar.
Nou!!: Revolució de 1848 і França · Veure més »
François Guizot
François Pierre Guillaume Guizot (Nimes, 4 d'octubre de 1787 - Saint-Ouen-le-Pin (Calvados), 12 de setembre de 1874) va ser Primer Ministre de França i historiador.
Nou!!: Revolució de 1848 і François Guizot · Veure més »
Francesc Josep I d'Àustria
Francesc Josep I d'Àustria (1830-1916) amb uniforme de Mariscal de Camp, per Franz Xaver Winterhalter (1865) Francesc Josep I d'Àustria (Viena, Imperi Austríac 1830 - íd., Imperi Austrohongarès 1916) fou emperador d'Àustria, rei de Bohèmia i Hongria entre 1846 i 1916, esdevenint el penúltim sobirà d'una de les famílies més importants de la història europea, la Dinastia Habsburg.
Nou!!: Revolució de 1848 і Francesc Josep I d'Àustria · Veure més »
Frankfurt del Main
Frankfurt del Main (en alemany), generalment anomenada Frankfurt tot i la possible confusió amb Frankfurt de l'Oder, és una ciutat alemanya situada a la vora del riu Main, la més gran del Land de Hessen, però no la capital, amb una població per sobre dels 750.000 (2019) habitants.
Nou!!: Revolució de 1848 і Frankfurt del Main · Veure més »
Frederic Guillem IV de Prússia
Frederic Guillem IV de Prússia (Berlín, 15 d'octubre de 1795 - Berlín, 2 de gener de 1861) fou rei de Prússia de la dinastia dels Hohenzollern.
Nou!!: Revolució de 1848 і Frederic Guillem IV de Prússia · Veure més »
Gran fam irlandesa
La Gran Fam (en anglès Great Famine o Great Hunger, en irlandès An Gorta Mór) o fam irlandesa de la patata (sobretot fora d'Irlanda) fou un període de fam i malalties massives a Irlanda del 1845 al 1852.
Nou!!: Revolució de 1848 і Gran fam irlandesa · Veure més »
Guerres Napoleòniques
Les Guerres Napoleòniques són el conjunt de conflictes bèl·lics que es van produir durant el període que Napoleó Bonaparte va governar el Primer Imperi Francès.
Nou!!: Revolució de 1848 і Guerres Napoleòniques · Veure més »
Hongria
Hongria (hongarès: Magyarország IPA) és una república de l'Europa central, basada en l'històric Regne d'Hongria.
Nou!!: Revolució de 1848 і Hongria · Veure més »
Igualtat social
Igualtat social La igualtat social és l'objectiu de buscar una mateixa quantitat de riquesa, de felicitat, de respecte i d'igual tracte en la justícia per a totes les persones.
Nou!!: Revolució de 1848 і Igualtat social · Veure més »
Imperi
Un imperi és un gran estat multiètnic, on el poder polític està dominat per una part o una persona, habitualment l'emperador, que té poder absolut.
Nou!!: Revolució de 1848 і Imperi · Veure més »
Imperi Alemany
LImperi Alemany, Deutsches Kaiserreich, es va construir al i va ser la culminació d'un procés d'unificació en un sol estat dels diversos estats alemanys, tret d'Àustria.
Nou!!: Revolució de 1848 і Imperi Alemany · Veure més »
Imperi Austríac
LImperi Austríac fou un estat creat el 1804 i format per un conjunt de territoris sota dominació austríaca.
Nou!!: Revolució de 1848 і Imperi Austríac · Veure més »
Itàlia
Itàlia (en italià: Italia), oficialment la República Italiana (en italià: Repubblica Italiana), és un Estat europeu situat a la península Itàlica i que inclou les dues illes més grans de la mar Mediterrània, Sicília i Sardenya.
Nou!!: Revolució de 1848 і Itàlia · Veure més »
Joan d'Àustria (comte de Meran)
Joan d'Àustria (Florència, Gran Ducat de Toscana, 1782 - Graz el dia 11 de maig de 1859) fou Arxiduc d'Àustria, príncep d'Hongria, de Bohèmia i de Toscana amb el doble tractament d'altesa reial i imperial.
Nou!!: Revolució de 1848 і Joan d'Àustria (comte de Meran) · Veure més »
Klemens Wenzel Lothar von Metternich
Klemens Wenzel (o Clemens Wenceslaus) Nepomuk Lothar, comte (des del 1813), príncep de Metternich-Winneburg a Beilstein (Coblença, 15 de maig del 1773-Viena, 11 de juny del 1859), comte de Königswart, i des de 1818 duc de Portella. Va ser un polític d'Àustria.
Nou!!: Revolució de 1848 і Klemens Wenzel Lothar von Metternich · Veure més »
Lajos Kossuth
Fotografia de Lajos Kossuth Lajos Kossuth de Udvard et Kossuthfalva (anglès: Louis Kossuth; 19 de setembre de 1802 – 20 de març de 1894) va ser un advocat, periodista, polític i governador president d'Hongria el 1849.
Nou!!: Revolució de 1848 і Lajos Kossuth · Veure més »
Liberalisme
El liberalisme és un grup d'ideologies polítiques, socials i religioses, que s'oposen a l'absolutisme i que afirma la llibertat de la persona i la supremacia de la iniciativa individual per sobre de la col·lectiva.
Nou!!: Revolució de 1848 і Liberalisme · Veure més »
Llombardia
Mapa administratiu de la Llombardia amb les seves 11 províncies Llombardia, o la Llombardia, (en llombard i italià Lombardia, pronunciat en llombard occidental, en llombard oriental o, en italià) és una de les 20 regions d'Itàlia, i una de les àrees econòmicament més riques i dinàmiques d'Europa.
Nou!!: Revolució de 1848 і Llombardia · Veure més »
Lluís d'Àustria
Lluís Josep d'Habsburg i Lorena (Florència, Itàlia; 13 de desembre de 1784 - Viena, 1854), amb el nom d'Arxiduc Ludwig Joseph, va ser l'onzè fill de l'Emperador Leopold II d'Àustria i de Maria Lluïsa de Borbó Infanta d'Espanya i filla de Carles III d'Espanya.
Nou!!: Revolució de 1848 і Lluís d'Àustria · Veure més »
Lluís Felip I de França
Lluís Felip I de França (París, 6 d'octubre de 1773 - Claremont House, Regne Unit, 1850) fou rei dels francesos (1830-1848) i el darrer sobirà que ha regnat a França amb el títol reial.
Nou!!: Revolució de 1848 і Lluís Felip I de França · Veure més »
Londres
Londres (anglès: London) és la capital i ciutat més poblada d'Anglaterra i del Regne Unit.
Nou!!: Revolució de 1848 і Londres · Veure més »
Magiars
Els magiars van ser un grup ètnic que envaí i conquerí al el territori que correspon aproximadament a l'actual Hongria, cosa que explica l'existència d'una illa d'habitants de llengua úgrica en una zona envoltada per llengües eslaves, germàniques o romàniques.
Nou!!: Revolució de 1848 і Magiars · Veure més »
Míldiu
El míldiu (de l'anglès mildew) és una malaltia produïda per fongs.
Nou!!: Revolució de 1848 і Míldiu · Veure més »
Milà
Milà (Milan en llombard, miˈlãː, Milano en italià, miˈlaːno) és la ciutat principal del nord d'Itàlia, capital de la regió de la Llombardia, una de les regions italianes més desenvolupades.
Nou!!: Revolució de 1848 і Milà · Veure més »
Nacionalisme
Mural independentista dels Països Catalans a Belfast (Irlanda del Nord). Manifestació "Som una nació. Nosaltres decidim" El nacionalisme és un corrent de pensament que propugna la nació com una de les bases del desenvolupament de la humanitat, tant en termes polítics com culturals.
Nou!!: Revolució de 1848 і Nacionalisme · Veure més »
Napoleó III
Charles Louis Napoléon Bonaparte (París, 20 d'abril, 1808 - Chislehurst, Kent, Anglaterra 9 de gener 1873).
Nou!!: Revolució de 1848 і Napoleó III · Veure més »
Pangermanisme
Atles dels parlants de llengua alemanya segons el cens del 1910. El Pangermanisme (del grec pān-, tot, i Germania) és un moviment ideològic i polític partidari de la unificació de tots els pobles d'origen alemany en la Grossdeutschland (Gran Alemanya).
Nou!!: Revolució de 1848 і Pangermanisme · Veure més »
París
París (en francès: Paris) és la capital i la ciutat més gran de la República Francesa i de la regió de l'Illa de França, també coneguda com a regió Parisenca, creuada pel Sena; és una de les aglomeracions urbanes més grans d'Europa, amb una població de 13.067.000 habitants, dels quals resideixen al municipi de París.
Nou!!: Revolució de 1848 і París · Veure més »
Patatera
La patatera, trumfera, creïllera o pataquera (Solanum tuberosum) és una planta herbàcia perenne de la família de les solanàcies originària d'Amèrica i cultivada arreu del món pels seus tubercles comestibles.
Nou!!: Revolució de 1848 і Patatera · Veure més »
Petita burgesia
La petita burgesia és una classe social que defineix la banda baixa de la burgesia.
Nou!!: Revolució de 1848 і Petita burgesia · Veure més »
Piemont
El Piemont (Piemont en piemontès i occità, Piemonte en italià) és una de les 20 regions d'Itàlia.
Nou!!: Revolució de 1848 і Piemont · Veure més »
Pius IX
Pius IX (nascut Giovanni Maria Mastai Ferretti; 13 de maig de 1792 - 7 de febrer de 1878) va ser el cap de l'Església catòlica del 1846 al 1878, el regnat papal més longeu.
Nou!!: Revolució de 1848 і Pius IX · Veure més »
Polònia
Polònia, oficialment República de Polònia, és un estat de l'Europa central.
Nou!!: Revolució de 1848 і Polònia · Veure més »
Praga
Praga (txec: Praha) és la principal ciutat i la capital de la República Txeca.
Nou!!: Revolució de 1848 і Praga · Veure més »
Primer Ministre de França
A França, el Primer Ministre és el cap de govern de la Cinquena República.
Nou!!: Revolució de 1848 і Primer Ministre de França · Veure més »
Proletariat
Infants proletaris El proletariat (del llatí proles, llinatge o descendència) és el terme encunyat per Karl Marx per designar la classe obrera.
Nou!!: Revolució de 1848 і Proletariat · Veure més »
Radicalisme
El radicalisme en el sentit filosòfic pot ser definit com una doctrina política reformista.
Nou!!: Revolució de 1848 і Radicalisme · Veure més »
Revolució de 1820
''Disparate del miedo'', gravat nº 2, on es representa en els personatges uniformats que cauen o fugen davant una gegantina figura fantasmal. Nigel Glendinning, ''Francisco de Goya'', Madrid, Cuadernos de Historia 16 (col. «El arte y sus creadores», n.º 30), 1993. D.L. 34276-1993. Revolució de 1820 o Cicle revolucionari de 1820 foren un conjunt de processos revolucionaris que van tenir lloc a Europa al voltant de 1820.
Nou!!: Revolució de 1848 і Revolució de 1820 · Veure més »
Revolució de 1848 a Luxemburg
Ettelbruck, centre de la insurrecció. La Revolució de 1848 a Luxemburg va formar part al Gran Ducat de Luxemburg que en aquest moment era en unió personal amb el Regne dels Països Baixos, de l'ona revolucionària que es va produir a tot Europa el 1848.
Nou!!: Revolució de 1848 і Revolució de 1848 a Luxemburg · Veure més »
Revolució francesa de Juliol
A França, es coneix com a Revolució de Juliol la revolució que va aconseguir posar fi al règim polític de la Segona Restauració, que va ser succeïda per un nou règim, la dita Monarquia de Juliol, en la qual el nou rei de la casa d'Orleans, Lluís Felip I, no ho és de França sinó dels francesos.
Nou!!: Revolució de 1848 і Revolució francesa de Juliol · Veure més »
Revolució Industrial
La Revolució Industrial és el procés d'industrialització amb el conjunt de canvis econòmics i socials que aquest comporta.
Nou!!: Revolució de 1848 і Revolució Industrial · Veure més »
Roma
Roma és la capital i la ciutat més gran i més poblada d'Itàlia, de la regió del Laci i de la ciutat metropolitana homònima.
Nou!!: Revolució de 1848 і Roma · Veure més »
Sacre Imperi Romanogermànic
El Sacre Imperi Romanogermànic (alemany: Heiliges Römisches Reich; llatí: Sacrum Romanum Imperium) fou un imperi medieval amb terres a l'Europa occidental, central i meridional i governat per un sobirà investit amb el títol d'«emperador dels romans».
Nou!!: Revolució de 1848 і Sacre Imperi Romanogermànic · Veure més »
Segona República Francesa
La Segona República Francesa va ser el règim polític republicà instaurat a França durant el període comprès entre el 25 de febrer de 1848 i el 2 de desembre de 1852.
Nou!!: Revolució de 1848 і Segona República Francesa · Veure més »
Sobirania popular
El terme sobirania popular es va encunyar enfront del de sobirania nacional, que interpretava d'una forma restrictiva com la sobirania resident a la nació, terme de difícil definició que pot identificar-se amb més dificultat i restringir-se en la seva representació efectiva a les capes més elevades de la societat (sufragi censatari), mentre que el principi de la sobirania popular fa residir la sobirania en el poble, que estaria format per la totalitat del cos social, en especial pels més humils (el poble menut), i que només podria expressar-se mitjançant el sufragi universal.
Nou!!: Revolució de 1848 і Sobirania popular · Veure més »
Socialisme
El socialisme és un conjunt de doctrines en oposició a l'individualisme, que propugnen una reforma radical de l'organització de la societat per la supressió de les classes socials mitjançant la col·lectivització dels mitjans de producció i de canvi de la de distribució de la riquesa, així com les teories i moviments polítics associats amb ells.
Nou!!: Revolució de 1848 і Socialisme · Veure més »
Sufragi masculí
El sufragi masculí va ser un estat en l'evolució de la democràcia que es va situar, en alguns casos, entre el sufragi censatari, que era el que tenia en compte determinats aspectes (renda, estat civil, nivell d'instrucció o pertinença a una classe social), i el sufragi universal.
Nou!!: Revolució de 1848 і Sufragi masculí · Veure més »
Sufragi universal
El sufragi universal consisteix a donar el dret a vot tota la població adulta d'un estat, independentment de la seva ètnia, sexe, creences o classe social.
Nou!!: Revolució de 1848 і Sufragi universal · Veure més »
Unificació alemanya
L'imperi alemany de 1871-1918. Com que la part germanòfona del plurinacional Imperi austríac va ser exclosa, aquesta construcció geogràfica va representar una solució anomenada Alemanya petita (Kleindeutsch). Frederic Guillem IV La unificació alemanya fou un procés polític endegat al que va portar a l'agrupació en un únic estat dels diversos estats alemanys, esdevenint l'Imperi alemany.
Nou!!: Revolució de 1848 і Unificació alemanya · Veure més »
Viena
Viena (en alemany Wien) és la capital d'Àustria, alhora que un dels seus nou estats federats (Bundesland Wien, Land Wien).
Nou!!: Revolució de 1848 і Viena · Veure més »
1847
;Països Catalans.
Nou!!: Revolució de 1848 і 1847 · Veure més »
1848
s), Francesc Pagès i Serratosa (Barcelona, 1852-99) relleu original en guix, base del bronze "Al·legoria del Ferrocarril" de la façana del Palau de Justícia de Barcelona. Es conserva al Museu de Mataró, número de catàleg MCMM 5415.; Països Catalans.
Nou!!: Revolució de 1848 і 1848 · Veure més »
Redirigeix aquí:
Any de les Revolucions, Primavera de les Nacions, Primavera dels Pobles, Revolucions de 1848, Revolució de Març, Revolució del 1848.
