Accés més ràpid que el navegador!
158 les relacions: Adolphe Thiers, Afers exteriors, Alain Poher, Albert Lebrun, Alexandre Millerand, Amnistia, André Tardieu, Armand Fallières, Assemblea Nacional (França), Émile Loubet, Cap d'estat, Centre Demòcrata (França), Centre Nacional d'Independents i Agraris, Charles de Gaulle, Charles Dupuy, Cinquena República, Cohabitació, Consolat francès, Convenció Nacional, Copríncep d'Andorra, Directori francès, Domènec Francesc Joan Aragó, Emblema nacional de França, Emmanuel Macron, Ex officio, Félix Faure, Félix Gouin, França, François Hollande, François Mitterrand, Francès, Frédéric François-Marsal, Gaston Doumergue, General de Brigada, Georges Bidault, Georges Pompidou, Govern de Vichy, Henri Philippe Pétain, Jacques Chirac, Jacques-Charles Dupont de l'Eure, Jean Paul Pierre Casimir-Perier, Jules Armand Stanislas Dufaure, Jules Grévy, Léon Blum, Legió d'Honor, Legitimisme, Llista de bisbes d'Urgell, Llista de reis de França, Louis Jules Trochu, Louis-Eugène Cavaignac, ..., Marie François Sadi Carnot, Mariscal de França, Maurice Rouvier, Ministeri d'Afers Exteriors, Mouvement Républicain Populaire, Napoleó III, Nicolas Sarkozy, Palau de l'Elisi, París, Partit Republicà Radical i Radical-Socialista, Partit Socialista (França), Patrice de Mac Mahon, Paul Deschanel, Paul Doumer, Pena de mort, Presó perpètua, Primera República Francesa, Quarta República, Raymond Poincaré, Reagrupament per la República, Renaixement (partit), René Coty, Republicans Independents, Secció Francesa de la Internacional Obrera, Segona República Francesa, Sufragi universal, Tercera República Francesa, Unió de Demòcrates per la República, Unió per a la Democràcia Francesa, Unió per a un Moviment Popular, Unió per la Nova República, Valéry Giscard d'Estaing, Vincent Auriol, 10 de maig, 10 de novembre, 11 de juliol, 11 de juny, 13 de juny, 14 de maig, 15 de maig, 16 de desembre, 16 de febrer, 16 de gener, 16 de maig, 17 de febrer, 17 de gener, 17 de maig, 1792, 1795, 1799, 18 de febrer, 18 de maig, 1804, 1848, 1852, 1870, 1871, 1873, 1879, 1887, 1894, 1895, 1899, 1906, 1913, 1920, 1924, 1931, 1932, 1940, 1944, 1946, 1947, 1954, 1959, 1969, 1974, 1981, 1995, 2 d'abril, 2 de desembre, 2 de novembre, 20 d'agost, 20 de desembre, 20 de juny, 20 de setembre, 2007, 2012, 2017, 21 de maig, 21 de setembre, 24 de febrer, 24 de juny, 24 de maig, 25 de juny, 26 de gener, 27 de juny, 27 de maig, 28 d'abril, 28 de juny, 28 de novembre, 3 de desembre, 30 de gener, 31 d'agost, 4 de setembre, 7 de maig, 8 de gener, 9 de maig. Ampliar l'índex (108 més) »
Adolphe Thiers
Adolphe Thiers a la seva joventut Louis Adolphe Thiers, conegut com a Adolphe Thiers (Marsella, 16 d'abril de 1797 – Saint-Germain-en-Laye, 3 de setembre de 1877) fou historiador i home d'estat francès.
Nou!!: President de la República Francesa і Adolphe Thiers · Veure més »
Afers exteriors
Afers exteriors és un programa de televisió emès per Televisió de Catalunya i presentat per Miquel Calçada.
Nou!!: President de la República Francesa і Afers exteriors · Veure més »
Alain Poher
Alain Poher (Ablon-sur-Seine, Val-de-Marne, França, 17 d'abril de 1909 - París, 9 de desembre de 1996) va ser un polític francès membre del Moviment Republicà Popular.
Nou!!: President de la República Francesa і Alain Poher · Veure més »
Albert Lebrun
Albert Lebrun (Mercy-le-Haut, 29 d'agost de 1871 - París, 6 de març de 1950) fou un polític francès, President de la República francesa del 1932 al 1940, el darrer president de la Tercera República.
Nou!!: President de la República Francesa і Albert Lebrun · Veure més »
Alexandre Millerand
Alexandre Millerand (París, 10 de febrer, 1859 - Versalles, 7 d'abril, 1943) fou un polític socialista francès.
Nou!!: President de la República Francesa і Alexandre Millerand · Veure més »
Amnistia
miniatura L'amnistia (del grec amnestia, oblit/perdó) és una causa d'extinció de la responsabilitat penal.
Nou!!: President de la República Francesa і Amnistia · Veure més »
André Tardieu
André Pierre Gabriel Amédée Tardieu (París, 22 de setembre de 1876 - Menton, 15 de setembre de 1945) va ser president de França durant tres legislatures: del 3 de novembre de 1929 fins al 17 de febrer de 1930; del 2 de març fins al 4 de desembre de 1930; i del 20 de febrer fins al 10 de maig de 1932.
Nou!!: President de la República Francesa і André Tardieu · Veure més »
Armand Fallières
Armand Fallières (Mesin, Olt i Garona, Aquitània, 6 de novembre 1841 - 22 de juny de 1931) fou un polític francès, President de la República francesa del 1906 al 1913.
Nou!!: President de la República Francesa і Armand Fallières · Veure més »
Assemblea Nacional (França)
L'Assemblea Nacional francesa (en francès Assemblée nationale) és una de les dues parts del parlament bicameral de França.
Nou!!: President de la República Francesa і Assemblea Nacional (França) · Veure més »
Émile Loubet
Émile Loubet (Marçana (Droma), 31 de desembre de 1838 - Montelaimar (Droma), 20 de desembre de 1929) fou polític i estadista francès, president de la Tercera República Francesa del 18 de febrer de 1899 al 18 de febrer 1906 Un dels primers càrrecs que va ocupar va ser l'alcaldia de Montelaimar (1870-1877, 1878-1899).
Nou!!: President de la República Francesa і Émile Loubet · Veure més »
Cap d'estat
El terme cap d'estat és un terme genèric per referir-se a l'individu que és el principal representant públic d'un estat.
Nou!!: President de la República Francesa і Cap d'estat · Veure més »
Centre Demòcrata (França)
Centre Demòcrata (Centre démocrate, CD) fou un partit polític francès de caràcter centrista i demòcrata-cristià fundat per Jean Lecanuet per a la campanya de les eleccions presidencials franceses de 1965 i que aplegava els membres del MRP, independents i radicals.
Nou!!: President de la República Francesa і Centre Demòcrata (França) · Veure més »
Centre Nacional d'Independents i Agraris
El Centre Nacional d'Independents i Agraris (CNIP) és un partit polític francès de caràcter liberal-conservador fundat el 6 de gener de 1949.
Nou!!: President de la República Francesa і Centre Nacional d'Independents i Agraris · Veure més »
Charles de Gaulle
Charles André Joseph Marie de Gaulle (Lilla, 22 de novembre de 1890 - Colombey-les-Deux-Églises, 9 de novembre de 1970) fou un general francès i home d'Estat que va dirigir a les Forces Franceses Lliures durant la Segona Guerra Mundial.
Nou!!: President de la República Francesa і Charles de Gaulle · Veure més »
Charles Dupuy
Charles Alexandre Dupuy (Le Puy-en-Velay, 5 de novembre de 1851 - Illa (Rosselló), 23 de juliol de 1923) fou un polític francès, tres vegades primer ministre de la República Francesa.
Nou!!: President de la República Francesa і Charles Dupuy · Veure més »
Cinquena República
La cinquena república és el règim republicà en vigor a França des del 4 d'octubre de 1958, regit per la Constitució de 1958.
Nou!!: President de la República Francesa і Cinquena República · Veure més »
Cohabitació
La cohabitació és un sistema de govern dividit que es dona en els sistemes semipresidencials, com França, sempre que el president pertany a un partit polític diferent del de la majoria dels membres del parlament.
Nou!!: President de la República Francesa і Cohabitació · Veure més »
Consolat francès
El Consolat francès és el govern de la República Francesa que va des de la caiguda del directori arran del Cop d'estat del 18 de brumari de l'any VIII (9 de novembre de 1799) fins a la proclamació de Napoleó Bonaparte com a emperador el 18 de maig de 1804.
Nou!!: President de la República Francesa і Consolat francès · Veure més »
Convenció Nacional
Calendari republicà francès de 1794, dibuixat per ''Louis-Philibert Debucourt'' Durant la Revolució Francesa, la Convenció Nacional o, simplement, la Convenció, fou el govern de França des del 20 de setembre de 1792 fins al 4 de brumari de l'any IV (26 d'octubre de 1795).
Nou!!: President de la República Francesa і Convenció Nacional · Veure més »
Copríncep d'Andorra
Els coprínceps d'Andorra són, conjuntament i indivisa, el cap d'Estat del Principat d'Andorra, tal com estableix el Títol III de la seva Constitució, promulgada el 1993.
Nou!!: President de la República Francesa і Copríncep d'Andorra · Veure més »
Directori francès
El Directori fou el sistema de govern vigent durant la Primera República Francesa entre el 4 de brumari de l'any IV (26 d'octubre de 1795) i el 18 de brumari de l'any VIII (9 de novembre de 1799).
Nou!!: President de la República Francesa і Directori francès · Veure més »
Domènec Francesc Joan Aragó
Domènec Francesc Joan Aragó i Roig (en francès, Dominique François Jean Arago Roig), conegut als Països Catalans com a Francesc Aragó i internacionalment com a François Arago (Estagell, Rosselló, 26 de febrer del 1786 - París, 2 d'octubre del 1853), fou un matemàtic, físic, astrònom i polític.
Nou!!: President de la República Francesa і Domènec Francesc Joan Aragó · Veure més »
Emblema nacional de França
L'emblema nacional de la República Francesa té l'origen en la Revolució de 1789 i n'és el símbol des del 1953.
Nou!!: President de la República Francesa і Emblema nacional de França · Veure més »
Emmanuel Macron
, de nom complet Emmanuel Jean-Michel Frédéric Macron, és un polític francès.
Nou!!: President de la República Francesa і Emmanuel Macron · Veure més »
Ex officio
Ex officio o «d'ofici» és una locució llatina que s'utilitza quan una actuació pot ésser o ha d'ésser iniciada per l'autoritat competent sense cap instància externa.
Nou!!: President de la República Francesa і Ex officio · Veure més »
Félix Faure
fou un polític francès, president de la Tercera República Francesa del 1895 al 1899.
Nou!!: President de la República Francesa і Félix Faure · Veure més »
Félix Gouin
fou un polític socialista francès, cap del govern provisional el 1946.
Nou!!: President de la República Francesa і Félix Gouin · Veure més »
França
França, oficialment la República Francesa, és un estat constituït per una metròpoli i per territoris d'ultramar.
Nou!!: President de la República Francesa і França · Veure més »
François Hollande
François Gérard Georges Nicolas Hollande (Rouen, 12 d'agost de 1954) és un polític francès, president de la República Francesa i copríncep d'Andorra entre 2012 i 2017.
Nou!!: President de la República Francesa і François Hollande · Veure més »
François Mitterrand
François Maurice Adrien Marie Mitterrand (Jarnac, França, 26 d'octubre de 1916 - París, 8 de gener de 1996) fou un polític francès que va esdevenir el 21è president de la República francesa i copríncep d'Andorra entre 1981 i 1995, en el mandat més longeu de la història de la República francesa.
Nou!!: President de la República Francesa і François Mitterrand · Veure més »
Francès
El francès o francés (français o la langue française és una llengua romànica occidental també coneguda com a llengua d'oïl -encara que no ho és, només és una llengua que prové de la llengua d'oïl- (per la manera de dir el mot «sí», i en oposició a l'occità, que empra «òc»). Es va originar a l'àrea de París i es va estendre per tot França, imposada primer com a llengua de la reialesa. La República Francesa en va fer un element d'homogeneïtzació social i cultural en detriment de les altres llengües de l'Estat francès (occità, bretó, basc, català, alsacià, cors, etc.) i les altres llengües d'oïl (altres variants lingüístiques emparentades amb el mateix francès: picard, való, normand, gal·ló, etc.). Amb el colonialisme, el seu ús es va estendre arreu del món, sobretot a l'Àfrica i en alguns punts d'Amèrica (fonamentalment Louisiana i el Quebec) i Oceania, on encara es conserva, i d'Àsia, on el seu ús com a llengua colonial és en reculada. A Europa, gaudeix de reconeixement oficial, a més de França, a Bèlgica (Valònia i Brussel·les), a Suïssa (cantons occidentals), a Itàlia (Vall d'Aosta), a Luxemburg i a Mònaco. Es calcula que parlen francès uns 80 milions de persones al món com a llengua materna, i uns 220 milions en total si s'hi inclouen els qui el parlen com a segona llengua.
Nou!!: President de la República Francesa і Francès · Veure més »
Frédéric François-Marsal
Frédéric François-Marsal (París, 16 de març de 1874 - Gisors, 20 de maig de 1958) fou un polític francès, president interí de Tercera República Francesa l'any 1924.
Nou!!: President de la República Francesa і Frédéric François-Marsal · Veure més »
Gaston Doumergue
Gaston Doumergue (Aigasvivas (Gard), Provença 1 d'agost de 1863 - 18 de juny de 1937) fou un polític francès, que fou President de la República francesa del 1924 al 1931.
Nou!!: President de la República Francesa і Gaston Doumergue · Veure més »
General de Brigada
El de general de brigada és un rang superior dins les forces armades.
Nou!!: President de la República Francesa і General de Brigada · Veure més »
Georges Bidault
fou un polític francès, president del govern provisional el 1946.
Nou!!: President de la República Francesa і Georges Bidault · Veure més »
Georges Pompidou
Georges Pompidou -en occità Jòrdi Pompidor- (Montboudif, Cantal, 1911 – París, 1974) fou un polític francès que fou President de la República francesa del 1969 al 1974.
Nou!!: President de la República Francesa і Georges Pompidou · Veure més »
Govern de Vichy
El Govern de Vichy, la França de Vichy o el Règim de Vichy, denominat oficialment Estat francès, fou el govern de França des de juliol de 1940 fins a l'agost de 1944, és a dir, durant la Segona Guerra Mundial des de l'ocupació del país pels alemanys fins a la intervenció dels Aliats mitjançant els desembarcaments de Normandia i Provença.
Nou!!: President de la República Francesa і Govern de Vichy · Veure més »
Henri Philippe Pétain
Henri Philippe Benoni Omer Joseph Pétain (Cauchy-a-la-Tour, Pas de Calais, 24 d'abril de 1856 – L'Île-d'Yeu, 23 de juliol de 1951), generalment conegut com a Philippe Pétain o Mariscal Pétain, fou un general i heroi de guerra francès durant la primera guerra mundial, més tard Cap d'Estat de la França de Vichy, del 1940 al 1944.
Nou!!: President de la República Francesa і Henri Philippe Pétain · Veure més »
Jacques Chirac
Jacques René Chirac (París, 29 de novembre de 1932 - París, 26 de setembre de 2019) va ser un polític francès, Primer Ministre de França (1974-1976; 1986-1988), alcalde de París (1977-1995), President de la República Francesa i copríncep d'Andorra (1995-2007).
Nou!!: President de la República Francesa і Jacques Chirac · Veure més »
Jacques-Charles Dupont de l'Eure
Jacques-Charles Dupont de l'Eure (Le Neubourg, 27 de febrer de 1767 - Rouge-Perriers, 3 de març de 1855) va ser un advocat i estadista francès.
Nou!!: President de la República Francesa і Jacques-Charles Dupont de l'Eure · Veure més »
Jean Paul Pierre Casimir-Perier
Jean Casimir-Perier Jean Paul Pierre Casimir-Perier (París, 8 de novembre 1847 - 11 de març 1907) fou un polític francès, president de la Tercera República Francesa del 27 de juny del 1894 al 16 de gener del 1895.
Nou!!: President de la República Francesa і Jean Paul Pierre Casimir-Perier · Veure més »
Jules Armand Stanislas Dufaure
Jules Armand Stanislas Dufaure (pronunciació francesa:, conegut com a Jules Dufaure, (Saujon, 4 de desembre de 1798 - París, 28 de juny de 1881) fou un polític francès.
Nou!!: President de la República Francesa і Jules Armand Stanislas Dufaure · Veure més »
Jules Grévy
François Paul Jules Grévy (Mont-sous-Vaudrey, Jura, Franc Comtat, 15 d'agost, 1807 - 9 de setembre, 1891) fou president de la Tercera República Francesa del 1879 al 1887.
Nou!!: President de la República Francesa і Jules Grévy · Veure més »
Léon Blum
Léon Blum (París, 9 d'abril 1872 - Jouy-en-Josas, vora Versalles, 30 de març, 1950) fou un polític socialista francès que arribà a ser primer ministre i fins i tot cap del govern provisional entre els anys 1946 i 1947.
Nou!!: President de la República Francesa і Léon Blum · Veure més »
Legió d'Honor
La Legió d'Honor (francès: Légion d'honneur) és la distinció francesa més elevada.
Nou!!: President de la República Francesa і Legió d'Honor · Veure més »
Legitimisme
El legitimisme és una doctrina política sorgida en l'onada revolucionària de finals del, principis del, que s'oposava als principis liberals i racionals de la Revolució Francesa i que creia que els monarques havien de ser homes de la dinastia tradicional.
Nou!!: President de la República Francesa і Legitimisme · Veure més »
Llista de bisbes d'Urgell
Llista dels bisbes titulars del Bisbat d'Urgell, amb seu a la Seu d'Urgell, ordenats cronològicament amb les dates corresponents.
Nou!!: President de la República Francesa і Llista de bisbes d'Urgell · Veure més »
Llista de reis de França
;Dinastia carolíngia.
Nou!!: President de la República Francesa і Llista de reis de França · Veure més »
Louis Jules Trochu
fou un militar i polític francès.
Nou!!: President de la República Francesa і Louis Jules Trochu · Veure més »
Louis-Eugène Cavaignac
'''Cavaignac''' el 1848, per Jean-Baptiste-Adolphe Lafosse (1810-1879). Louis-Eugène Cavaignac (pronunciació francesa:; 15 d'octubre del 1802 - 28 d'octubre del 1857), fill del general francès Jean-Baptiste Cavaignac i germà de Godefroi Cavaignac, va ser un polític i militar francès, candidat a la presidència de la segona república francesa, que va néixer a París i va morir a Flée (Sarthe).
Nou!!: President de la República Francesa і Louis-Eugène Cavaignac · Veure més »
Marie François Sadi Carnot
Marie-François Sadi-Carnot Marie François Sadi Carnot (Llemotges 11 d'agost de 1837 - Lió 25 de juny de 1894) fou un polític francès, fill de Lazare Hippolyte Carnot.
Nou!!: President de la República Francesa і Marie François Sadi Carnot · Veure més »
Mariscal de França
El bastó de mariscal de França. El títol de mariscal de França és la més alta distinció militar francesa.
Nou!!: President de la República Francesa і Mariscal de França · Veure més »
Maurice Rouvier
Maurice Rouvier (pronunciació francesa:; Ais de Provença, 17 d'abril de 1842 - Neuilly-sur-Seine, 7 de juny de 1911 va ser un estadista francès. Va néixer a Ais de Provença, i va passar la seva carrera en els negocis a Marsella. Va donar suport a la candidatura de Léon Gambetta des d'allà el 1867, i el 1870 va fundar una revista anti-imperial, L'Egalité. Convertint-se en secretari general de la prefectura de les Boques del Roine el 1870-71, va rebutjar el càrrec de prefecte. El juliol de 1871 va ser retornat a l'Assemblea Nacional de Marsella en una elecció, i van votar de manera constant amb el Partit Republicà. Es va convertir en una reconeguda autoritat en les finances, i en repetides ocasions que es presenten a la Comissió de Pressupost com a reporter o president. A les eleccions generals del 1881 després de la caiguda del gabinet de Jules Ferry, tornà a la cambra i hi va defensar la separació entre Església i Estat, una política de descentralització, i la imposició d'un impost sobre la renda. Després es va unir al gabinet de Gambetta com a ministre de comerç i de les colònies, i en el 1883-1885 va ocupar el mateix càrrec al gabinet de Jules Ferry. Es va convertir en primer ministre d'Hisenda el 31 de maig de 1887, amb el suport dels grups de republicans moderats, els radicals explotació al marge de suport del general Boulanger, que van començar una violenta agitació contra el govern. Després va venir l'escàndol de les distincions (venda de nominacions a la Legió d'Honor), en el qual participava Daniel Wilson, gendre del President Jules Grévy, i el gabinet ministerial va caure en l'intent de protegir la imatge del president. L'oposició de Rouvier va ser una de les causes de la derrota del gabinet de Charles Floquet, el febrer de 1889. Al ministeri de Tirard troba una nova forma de lluita contra l'agitació de Boulanger, va ser ministre d'Hisenda. Es va mantenir en el mateix lloc en el Freycinet, Loubet i gabinets de Ribot de 1890-93. Les seves relacions amb Cornelius Herz i el baró de Reinach va obligar a la seva retirada del gabinet Ribot en el moment dels escàndols de Panamà el desembre de 1892. Una vegada més, el 1902, va ser ministre de Finances, després de quasi deu anys, aquesta vegada en el gabinet radical d'Émile Combes. A la caiguda del ministeri de Combes, el gener de 1905 va ser convidat pel president per formar un nou ministeri. En aquest gabinet, Rouvier tingué inicialment la cartera d'Hisenda. En la seva declaració inicial a la Cambra el nou primer ministre havia declarat la seva intenció de continuar la política de l'anterior gabinet, comprometent el nou ministeri a una política de conciliació, a la consideració de les pensions de vellesa, un impost sobre la renda, i la separació de l'Església i l'Estat. L'atenció del públic, però, es concentrava principalment en la política exterior. Durant el govern Combes, el ministre Théophile Delcassé havia arribat a un acord secret amb Espanya sobre la qüestió del Marroc, i n'havia establert un altre amb Anglaterra. Aquesta política havia despertat la gelosia alemanya, que es va fer evident en l'aspror amb què la qüestió del Marroc va ser manejada a Berlín. En una reunió de gabinet del 5 de juny, Rouvier acusà el Ministre de Relacions Exteriors d'imprudència sobre l'afer del Marroc, i després d'una acalorada discussió Delcassé dimití. El mateix Rouvier va prendre la cartera d'Afers Exteriors en aquest punt crucial. Després de crítiques negociacions, el 8 de juliol aconseguí un acord amb Alemanya acceptant la conferència internacional proposada pel sultà del Marroc, sobre la garantia que Alemanya reconeixeria la naturalesa especial dels interessos de França en el manteniment de l'ordre a la frontera algeriana del seu imperi. Llargs debats van donar lloc a una nova convenció al setembre, que contenia el programa de la conferència proposada, i al desembre Rouvier va ser capaç de fer una declaració de tot el procés a la cambra, que va rebre el consentiment de totes les parts. El govern Rouvier no va sobreviure gaire temps a l'elecció presidencial de 1906. Els disturbis que sorgiren en relació amb la Llei de Separació de l'Església i l'Estat van ser hàbilment manejats per Georges Clemenceau per a desacreditar el ministeri, que fou substituït per un gabinet sota la direcció de Ferdinand Sarrien. Categoria:Diputats dels Alps Marítims a l'Assemblea Nacional francesa Categoria:Primers ministres de França Categoria:Persones d'Ais de Provença Categoria:Senadors francesos Categoria:Diputats de les Boques del Roine a l'Assemblea Nacional francesa Categoria:Alumnes del Lycée Thiers Categoria:Morts a Neuilly-sur-Seine Categoria:Persones de la Valclusa Categoria:Ministres de Comerç de França.
Nou!!: President de la República Francesa і Maurice Rouvier · Veure més »
Ministeri d'Afers Exteriors
Palacio de Santa Cruz, seu del Ministeri d'Afers Exteriors d'Espanya Un ministeri dels Afers Estrangers, d'Afers Exteriors o de Relacions Exteriors és el departament ministerial, dins de l'administració civil d'un estat, al qual correspon participar en la formulació de la política exterior de cada país, així com dur-ne a terme l'execució.
Nou!!: President de la República Francesa і Ministeri d'Afers Exteriors · Veure més »
Mouvement Républicain Populaire
Mouvement Républicain Populaire MRP (Moviment Republicà Popular) va ser un partit polític francès de la quarta república.
Nou!!: President de la República Francesa і Mouvement Républicain Populaire · Veure més »
Napoleó III
Charles Louis Napoléon Bonaparte (París, 20 d'abril, 1808 - Chislehurst, Kent, Anglaterra 9 de gener 1873).
Nou!!: President de la República Francesa і Napoleó III · Veure més »
Nicolas Sarkozy
(París, 28 de gener de 1955) és un polític francès que va ser president de la República francesa entre 2007 i 2012, una posició que comportava també els càrrecs de copríncep d'Andorra i gran mestre de la Legió d'Honor.
Nou!!: President de la República Francesa і Nicolas Sarkozy · Veure més »
Palau de l'Elisi
El palau de l'Elisi (palais de l'Élysée) és la seu de la presidència de la República francesa i la residència oficial del president de la República des de la II República (1848 a 1851).
Nou!!: President de la República Francesa і Palau de l'Elisi · Veure més »
París
París (en francès: Paris) és la capital i la ciutat més gran de la República Francesa i de la regió de l'Illa de França, també coneguda com a regió Parisenca, creuada pel Sena; és una de les aglomeracions urbanes més grans d'Europa, amb una població de 13.067.000 habitants, dels quals resideixen al municipi de París.
Nou!!: President de la República Francesa і París · Veure més »
Partit Republicà Radical i Radical-Socialista
Partit Republicà Radical i Radical Socialista (francès Parti Républicain Radical et Radical-Socialiste) fou un partit polític de centre francès fundat en 1901.
Nou!!: President de la República Francesa і Partit Republicà Radical i Radical-Socialista · Veure més »
Partit Socialista (França)
El Partit Socialista (Parti Socialiste en francès) és un partit polític francès d'esquerres, membre del Partit Socialista Europeu i de la Internacional Socialista.
Nou!!: President de la República Francesa і Partit Socialista (França) · Veure més »
Patrice de Mac Mahon
Marie Edme Patrice Maurice de Mac Mahon (Sully, Saona i Loira, 13 de juliol, 1808 - Montcresson, Loiret, 8 d'octubre 1893), comte de Mac Mahon, duc de Magenta, príncep de Solférino, fou mariscal de França i President de la República francesa del 24 de maig de 1873 al 30 de gener de 1879.
Nou!!: President de la República Francesa і Patrice de Mac Mahon · Veure més »
Paul Deschanel
Paul Eugène Louis Deschanel (Schaarbeek, Bèlgica, 13 de febrer, 1855 - París, 28 d'abril, 1922) fou un polític francès.
Nou!!: President de la República Francesa і Paul Deschanel · Veure més »
Paul Doumer
Paul Doumer (Orlhac, Cantal, Alvèrnia 1857 - París 1932) fou un polític francès, President de la República francesa el 1931-1932.
Nou!!: President de la República Francesa і Paul Doumer · Veure més »
Pena de mort
Països abolicionistes: 108 La pena de mort o pena capital és l'execució d'una persona com a càstig per un crim o delicte.
Nou!!: President de la República Francesa і Pena de mort · Veure més »
Presó perpètua
La reclusió perpètua, presó permanent, presó perpètua o cadena perpètua (calc de l'espanyol) és un terme aplicat a certa classe de penes d'empresonament.
Nou!!: President de la República Francesa і Presó perpètua · Veure més »
Primera República Francesa
* La Primera República Francesa, oficialment la República francesa (République française) fou proclamada el 21 de setembre de 1792, durant la Revolució Francesa, amb la qual cosa fou destronat Lluís XVI, a qui, després de la insurrecció del 10 d'agost de 1792, l'Assemblea Legislativa havia declarat suspès en les seves funcions i posat sota arrest.
Nou!!: President de la República Francesa і Primera República Francesa · Veure més »
Quarta República
La Quarta República és el nom donat al règim polític de França des d'octubre de 1946 fins a l'octubre de 1958.
Nou!!: President de la República Francesa і Quarta República · Veure més »
Raymond Poincaré
'''Raymond Poincaré''' Raymond Poincaré (Bar-le-Duc, Mosa (Lorena), 20 d'agost, 1860 – París 15 d'octubre, 1934) fou un polític francès que fou Primer ministre de França cinc cops i President de la República francesa del 1913 al 1920.
Nou!!: President de la República Francesa і Raymond Poincaré · Veure més »
Reagrupament per la República
Reagrupament per la República (francès, Rassemblement pour la République, RPR) és un partit polític francès de dreta que reivindica el neo-gaullisme, una forma de fer política inspirada per Charles de Gaulle i la Resistència durant la Segona Guerra Mundial.
Nou!!: President de la República Francesa і Reagrupament per la República · Veure més »
Renaixement (partit)
Renaixement (en francés: Renaissance, RE), és un partit polític liberal i centrista francès, inicialment conegut com En marxa!, i posteriorment La República en marxa!, abans d'adoptar el seu nom actual. El partit va ser creat el 6 d'abril del 2016 per Emmanuel Macron, exministre d'Economia, Indústria i Afers Digitals, que després va ser escollit president a les eleccions presidencials franceses de 2017.
Nou!!: President de la República Francesa і Renaixement (partit) · Veure més »
René Coty
René-Jules-Gustave Coty (Le Havre, 1882 - 1962) fou un polític, president de la República francesa de 1954 a 1959.
Nou!!: President de la República Francesa і René Coty · Veure més »
Republicans Independents
Els Republicans Independents van ser una formació política francesa de caràcter conservador, creada com a grup el 1962 però que no va prendre forma de partit polític fins al 1966.
Nou!!: President de la República Francesa і Republicans Independents · Veure més »
Secció Francesa de la Internacional Obrera
El Partit Socialista Unificat - Secció Francesa de la Internacional Obrera (francès:Parti socialiste unifié, Section française de l'Internationale ouvrière, PSU-SFIO), més conegut per la seva abreviatura SFIO, fou el partit polític dels socialistes francesos des de la seva fundació el 1905 fins a 1969.
Nou!!: President de la República Francesa і Secció Francesa de la Internacional Obrera · Veure més »
Segona República Francesa
La Segona República Francesa va ser el règim polític republicà instaurat a França durant el període comprès entre el 25 de febrer de 1848 i el 2 de desembre de 1852.
Nou!!: President de la República Francesa і Segona República Francesa · Veure més »
Sufragi universal
El sufragi universal consisteix a donar el dret a vot tota la població adulta d'un estat, independentment de la seva ètnia, sexe, creences o classe social.
Nou!!: President de la República Francesa і Sufragi universal · Veure més »
Tercera República Francesa
La Tercera República Francesa, (en francès, La Troisième Republique, escrit de vegades com La IIIe République) és el període que cobreix els governs que van regir França des de 1870, amb la captura de Napoleó III durant la Guerra Francoprussiana i l'esfondrament del Segon Imperi Francès, fins a 1940, quan la derrota de la Tercera República Francesa per part de l'Alemanya nazi en va provocar la substitució pel Govern de Vichy.
Nou!!: President de la República Francesa і Tercera República Francesa · Veure més »
Unió de Demòcrates per la República
La Unió de Demòcrates per la República (Union des Démocrates pour la République, UDR) fou un partit polític francès de caràcter gaullista que va tenir activitat entre 1967, quan va prendre el testimoni de la Unió per la Nova República, i el 1976, quan es va transformar en Reagrupament per la República.
Nou!!: President de la República Francesa і Unió de Demòcrates per la República · Veure més »
Unió per a la Democràcia Francesa
LUnió per a la Democràcia Francesa (francès Union pour la démocratie française - UDF) va ser un partit polític de França, membre fundador del Partit Demòcrata Europeu.
Nou!!: President de la República Francesa і Unió per a la Democràcia Francesa · Veure més »
Unió per a un Moviment Popular
LUnió per un Moviment Popular (en francès Union pour un mouvement populaire - UMP) era un partit polític francès de dretes, anomenat a la seva creació com a Unió per a la Majoria presidencial (Union pour la majorité présidentielle), en vistes de donar suport a la candidatura del president Jacques Chirac a les eleccions del 2002.
Nou!!: President de la República Francesa і Unió per a un Moviment Popular · Veure més »
Unió per la Nova República
La Unió per la Nova República (Union pour la nouvelle République, UNR) va ser un partit polític creat a França l'1 d'octubre de 1958 al voltant de la figura i de la ideologia del general Charles de Gaulle, per a unir als diversos grups de la dreta francesa en un moviment de tipus populista i tractar d'arribar al poder en el nou projecte, la Cinquena República que el mateix De Gaulle havia impulsat.
Nou!!: President de la República Francesa і Unió per la Nova República · Veure més »
Valéry Giscard d'Estaing
fou un polític francès, president de la República francesa del 1974 al 1981.
Nou!!: President de la República Francesa і Valéry Giscard d'Estaing · Veure més »
Vincent Auriol
Vicent Auriol (Revèl, Alta Garona, Migdia-Pirineus, 27 d'agost de 1884 - París, Ille-de-France, 1966) fou un polític francès, President de la República francesa del 1947 al 1954.
Nou!!: President de la República Francesa і Vincent Auriol · Veure més »
10 de maig
El 10 de maig és el cent trentè dia de l'any del calendari gregorià i el cent trenta-unè en els anys de traspàs.
Nou!!: President de la República Francesa і 10 de maig · Veure més »
10 de novembre
El 10 de novembre o 10 de santandria és el tres-cents catorzè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents quinzè en els anys de traspàs.
Nou!!: President de la República Francesa і 10 de novembre · Veure més »
11 de juliol
L11 de juliol és el cent noranta-dosè dia de l'any del calendari gregorià i el cent noranta-tresè en els anys de traspàs.
Nou!!: President de la República Francesa і 11 de juliol · Veure més »
11 de juny
L'11 de juny és el cent seixanta-dosè dia de l'any del calendari gregorià i el cent seixanta-tresè en els anys de traspàs.
Nou!!: President de la República Francesa і 11 de juny · Veure més »
13 de juny
El 13 de juny és el cent seixanta-quatrè dia de l'any del calendari gregorià i el cent seixanta-cinquè en els anys de traspàs.
Nou!!: President de la República Francesa і 13 de juny · Veure més »
14 de maig
El 14 de maig és el cent trenta-quatrè dia de l'any del calendari gregorià i el cent trenta-cinquè en els anys de traspàs.
Nou!!: President de la República Francesa і 14 de maig · Veure més »
15 de maig
El 15 de maig és el cent trenta-cinquè dia de l'any del calendari gregorià i el cent trenta-sisè en els anys de traspàs.
Nou!!: President de la República Francesa і 15 de maig · Veure més »
16 de desembre
El 16 de desembre és el tres-cents cinquantè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents cinquanta-unè en els anys de traspàs.
Nou!!: President de la República Francesa і 16 de desembre · Veure més »
16 de febrer
El 16 de febrer és el quaranta setè dia de l'any del calendari gregorià.
Nou!!: President de la República Francesa і 16 de febrer · Veure més »
16 de gener
El 16 de gener és el setzè dia de l'any del calendari gregorià.
Nou!!: President de la República Francesa і 16 de gener · Veure més »
16 de maig
El 16 de maig és el cent trenta-sisè dia de l'any del calendari gregorià i el cent trenta-setè en els anys de traspàs.
Nou!!: President de la República Francesa і 16 de maig · Veure més »
17 de febrer
El 17 de febrer és el quaranta-vuitè dia de l'any del calendari gregorià.
Nou!!: President de la República Francesa і 17 de febrer · Veure més »
17 de gener
El 17 de gener és el dissetè dia de l'any del calendari gregorià.
Nou!!: President de la República Francesa і 17 de gener · Veure més »
17 de maig
El 17 de maig és el cent trenta-setè dia de l'any del calendari gregorià i el cent trenta-vuitè en els anys de traspàs.
Nou!!: President de la República Francesa і 17 de maig · Veure més »
1792
;Països catalans.
Nou!!: President de la República Francesa і 1792 · Veure més »
1795
;Països Catalans.
Nou!!: President de la República Francesa і 1795 · Veure més »
1799
;Països Catalans;Resta del món.
Nou!!: President de la República Francesa і 1799 · Veure més »
18 de febrer
El 18 de febrer és el quaranta-novè dia de l'any del calendari gregorià.
Nou!!: President de la República Francesa і 18 de febrer · Veure més »
18 de maig
El 18 de maig és el cent trenta-vuitè dia de l'any del calendari gregorià i el cent trenta-novè en els anys de traspàs.
Nou!!: President de la República Francesa і 18 de maig · Veure més »
1804
;Països Catalans;Resta del món.
Nou!!: President de la República Francesa і 1804 · Veure més »
1848
s), Francesc Pagès i Serratosa (Barcelona, 1852-99) relleu original en guix, base del bronze "Al·legoria del Ferrocarril" de la façana del Palau de Justícia de Barcelona. Es conserva al Museu de Mataró, número de catàleg MCMM 5415.; Països Catalans.
Nou!!: President de la República Francesa і 1848 · Veure més »
1852
El 1852 (MDCCCLII) fou un any de traspàs començat en dijous del calendari gregorià i un any de traspàs començat en dimarts del calendari julià.
Nou!!: President de la República Francesa і 1852 · Veure més »
1870
Mapa dels Estats Pontificis a l'any 1870;Països Catalans.
Nou!!: President de la República Francesa і 1870 · Veure més »
1871
;Països Catalans.
Nou!!: President de la República Francesa і 1871 · Veure més »
1873
;Països Catalans.
Nou!!: President de la República Francesa і 1873 · Veure més »
1879
199x199px;Països Catalans.
Nou!!: President de la República Francesa і 1879 · Veure més »
1887
;Països Catalans.
Nou!!: President de la República Francesa і 1887 · Veure més »
1894
St. Charles Avenue, Nova Orleans.
Nou!!: President de la República Francesa і 1894 · Veure més »
1895
;Països Catalans:;Resta del món.
Nou!!: President de la República Francesa і 1895 · Veure més »
1899
1899 (MDCCCXCIX) fou un any començat en diumenge.
Nou!!: President de la República Francesa і 1899 · Veure més »
1906
;Països Catalans.
Nou!!: President de la República Francesa і 1906 · Veure més »
1913
;Països Catalans.
Nou!!: President de la República Francesa і 1913 · Veure més »
1920
Estació del Nord de Terrassa el '''1920'''.
Nou!!: President de la República Francesa і 1920 · Veure més »
1924
;Països Catalans.
Nou!!: President de la República Francesa і 1924 · Veure més »
1931
;Països Catalans.
Nou!!: President de la República Francesa і 1931 · Veure més »
1932
;Països Catalans.
Nou!!: President de la República Francesa і 1932 · Veure més »
1940
;Països Catalans.
Nou!!: President de la República Francesa і 1940 · Veure més »
1944
Pont sobre el riu Llobregat a la Pobla de Lillet.
Nou!!: President de la República Francesa і 1944 · Veure més »
1946
;Països Catalans.
Nou!!: President de la República Francesa і 1946 · Veure més »
1947
;Països Catalans.
Nou!!: President de la República Francesa і 1947 · Veure més »
1954
1954 (MCMLIV) fon un any començat en divendres.
Nou!!: President de la República Francesa і 1954 · Veure més »
1959
1959 (MCMLIX) fou un any començat en dijous.
Nou!!: President de la República Francesa і 1959 · Veure més »
1969
1969 fon un any normal del calendari gregorià (MCMLXIX) començat un dimecres, destacable per l'arribada de l'home a la lluna, els moviments socials LGBT i la creació d'Internet.
Nou!!: President de la República Francesa і 1969 · Veure més »
1974
;Països Catalans.
Nou!!: President de la República Francesa і 1974 · Veure més »
1981
1981 (MCMLXXXI) fou un any normal del calendari gregorià començat en dijous.
Nou!!: President de la República Francesa і 1981 · Veure més »
1995
1995 (MCMXCV) fon un any normal del calendari gregorià començat en diumenge.
Nou!!: President de la República Francesa і 1995 · Veure més »
2 d'abril
El 2 d'abril és el noranta-dosè dia de l'any del calendari gregorià i el noranta-tresè en els anys de traspàs.
Nou!!: President de la República Francesa і 2 d'abril · Veure més »
2 de desembre
El 2 de desembre és el tres-cents trenta-sisè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents trenta-setè en els anys de traspàs.
Nou!!: President de la República Francesa і 2 de desembre · Veure més »
2 de novembre
El 2 de novembre o 2 de santandria és el tres-cents sisè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents setè en els anys de traspàs.
Nou!!: President de la República Francesa і 2 de novembre · Veure més »
20 d'agost
El 20 d'agost és el dos-cents trenta-dosè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents trenta-tresè en els anys de traspàs.
Nou!!: President de la República Francesa і 20 d'agost · Veure més »
20 de desembre
El 20 de desembre és el tres-cents cinquantè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents cinquanta-cinquè en els anys de traspàs.
Nou!!: President de la República Francesa і 20 de desembre · Veure més »
20 de juny
El 20 de juny és el cent setanta-unè dia de l'any del calendari gregorià i el cent setanta-dosè en els anys de traspàs.
Nou!!: President de la República Francesa і 20 de juny · Veure més »
20 de setembre
El 20 de setembre és el dos-cents seixanta-tresè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents seixanta-quatrè en els anys de traspàs.
Nou!!: President de la República Francesa і 20 de setembre · Veure més »
2007
2007 fou un any normal, començat en diumenge segons el calendari gregorià.
Nou!!: President de la República Francesa і 2007 · Veure més »
2012
L'any 2012 fou un any de traspàs començat en diumenge.
Nou!!: President de la República Francesa і 2012 · Veure més »
2017
El 2017 fou un any normal començat en diumenge.
Nou!!: President de la República Francesa і 2017 · Veure més »
21 de maig
El 21 de maig és el cent quaranta-unè dia de l'any del calendari gregorià i el cent quaranta-dosè en els anys de traspàs.
Nou!!: President de la República Francesa і 21 de maig · Veure més »
21 de setembre
El 21 de setembre és el dos-cents seixanta-quatrè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents seixanta-cinquè en els anys de traspàs.
Nou!!: President de la República Francesa і 21 de setembre · Veure més »
24 de febrer
El 24 de febrer és el cinquanta-cinquè dia de l'any del calendari gregorià.
Nou!!: President de la República Francesa і 24 de febrer · Veure més »
24 de juny
El 24 de juny és el cent setanta-cinquè dia de l'any del calendari gregorià i el cent setanta-sisè en els anys de traspàs.
Nou!!: President de la República Francesa і 24 de juny · Veure més »
24 de maig
El 24 de maig és el cent quaranta-quatrè dia de l'any del calendari gregorià i el cent quaranta-cinquè en els anys de traspàs.
Nou!!: President de la República Francesa і 24 de maig · Veure més »
25 de juny
El 25 de juny és el cent setanta-sisè dia de l'any del calendari gregorià i el cent setanta-setè en els anys de traspàs.
Nou!!: President de la República Francesa і 25 de juny · Veure més »
26 de gener
El 26 de gener és el vint-i-sisè dia de l'any del calendari gregorià.
Nou!!: President de la República Francesa і 26 de gener · Veure més »
27 de juny
El 27 de juny és el cent setanta-vuitè dia de l'any del calendari gregorià i el cent setanta-novè en els anys de traspàs.
Nou!!: President de la República Francesa і 27 de juny · Veure més »
27 de maig
El 27 de maig és el cent quaranta-setè dia de l'any del calendari gregorià i el cent quaranta-vuitè en els anys de traspàs.
Nou!!: President de la República Francesa і 27 de maig · Veure més »
28 d'abril
El 28 d'abril és el cent divuitè dia de l'any del calendari gregorià i el cent dinovè en els anys de traspàs.
Nou!!: President de la República Francesa і 28 d'abril · Veure més »
28 de juny
El 28 de juny és el cent setanta-novè dia de l'any del calendari gregorià i el cent vuitantè en els anys de traspàs.
Nou!!: President de la República Francesa і 28 de juny · Veure més »
28 de novembre
El 28 de novembre o 28 de santandria és el tres-cents trenta-dosè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents trenta-tresè en els anys de traspàs.
Nou!!: President de la República Francesa і 28 de novembre · Veure més »
3 de desembre
El 3 de desembre és el tres-cents trenta-setè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents trenta-vuitè en els anys de traspàs.
Nou!!: President de la República Francesa і 3 de desembre · Veure més »
30 de gener
El 30 de gener és el trentè dia de l'any del calendari gregorià.
Nou!!: President de la República Francesa і 30 de gener · Veure més »
31 d'agost
El 31 d'agost és el dos-cents quaranta-tresè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents quaranta-quatrè en els anys de traspàs.
Nou!!: President de la República Francesa і 31 d'agost · Veure més »
4 de setembre
El 4 de setembre és el dos-cents quaranta-setè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents quaranta-vuitè en els anys de traspàs.
Nou!!: President de la República Francesa і 4 de setembre · Veure més »
7 de maig
El 7 de maig és el cent vint-i-setè dia de l'any del calendari gregorià i el cent vint-i-vuitè en els anys de traspàs.
Nou!!: President de la República Francesa і 7 de maig · Veure més »
8 de gener
El 8 de gener és el vuitè dia de l'any del calendari gregorià.
Nou!!: President de la República Francesa і 8 de gener · Veure més »
9 de maig
El 9 de maig és el cent vint-i-novè dia de l'any del calendari gregorià i el cent trentè en els anys de traspàs.
Nou!!: President de la República Francesa і 9 de maig · Veure més »
Redirigeix aquí:
Llista de presidents de França, President de França, President de la República francesa, President francès, Presidents de França, Presidents de la República Francesa, Presidents de la República francesa, Presidència de la República Francesa.
