27 les relacions: Alexandre Sever, Antiga Grècia, August, Àfrica, Basseu Rufus, Britànnia, Cavaller romà, Còmmode, Constantí I el Gran, Egipte (província romana), Gàl·lia, Guàrdia Pretoriana, Hispània, Il·líria, Itàlia, Llatí, Luci Eli Sejà, Macedònia (província romana), Prefecte de l'annona, Prefecte de la ciutat, Prefecte de vigilància, Sírmium, Senat Romà, Tessalònica, Tiberi, Tràcia, Trèveris.
Alexandre Sever
Marc Aureli Sever Alexandre (Marcus Aurelius Severus Alexandrus; Arca Caesarea, Judea, 1 d'octubre del 208 – Moguntiacum, Germània Superior, 18 de març del 235), dit popularment Alexandre Sever, fou el darrer emperador romà (222-235) de la Dinastia Severa.
Nou!!: Prefecte del pretori і Alexandre Sever · Veure més »
Antiga Grècia
Lantiga Grècia és el període de la història de Grècia que té gairebé un mil·lenni, fins a la mort d'Alexandre el Gran, també conegut com a Alexandre Magne, esdeveniment que marcaria el començament del període hel·lenístic subsegüent.
Nou!!: Prefecte del pretori і Antiga Grècia · Veure més »
August
August (llatí: Imperator Caesar divi filius Augustus; nascut el 23 de setembre del 63 aC i mort el 19 d'agost del 14) fou un home d'estat i líder militar romà que esdevingué el primer emperador de l'Imperi Romà entre el 27 aC i la seva mort el 14.
Nou!!: Prefecte del pretori і August · Veure més »
Àfrica
LÀfrica és un dels cinc continents, el tercer més gran del món.
Nou!!: Prefecte del pretori і Àfrica · Veure més »
Basseu Rufus
Basseu Rufus (Bassæus Rufus) va ser prefecte del pretori sota Marc Aureli.
Nou!!: Prefecte del pretori і Basseu Rufus · Veure més »
Britànnia
La Britànnia romana cap al 410 Britànnia fou la província romana que abraçava els dos terços del sud de l'illa de la Gran Bretanya.
Nou!!: Prefecte del pretori і Britànnia · Veure més »
Cavaller romà
Els cavallers romans, també anomenats equites o classe eqüestre, foren una classe social dominant de l'antiga Roma, per darrere dels senadors.
Nou!!: Prefecte del pretori і Cavaller romà · Veure més »
Còmmode
Marc Aureli Còmmode Antoní (inicialment Luci Eli Aureli Còmmode) (31 d'agost del 161 - 31 de desembre del 192) fou un emperador romà de la dinastia Antonina que va governar del 180 fins al 192.
Nou!!: Prefecte del pretori і Còmmode · Veure més »
Constantí I el Gran
Constantí I el Gran (Naissus, Dàcia, 27 de febrer de 272 - Ancicrona, Pont, 22 de maig de 337), fou el primer emperador romà que professà el cristianisme.
Nou!!: Prefecte del pretori і Constantí I el Gran · Veure més »
Egipte (província romana)
La província romana d'Egipte (Aegyptus) va ser el nom amb què van denominar la regió d'Egipte durant l'Imperi Romà.
Nou!!: Prefecte del pretori і Egipte (província romana) · Veure més »
Gàl·lia
La Gàl·lia o les Gàl·lies fou una regió d'Europa occidental actualment ocupada per França, Bèlgica, l'oest de Suïssa i les zones dels Països Baixos i d'Alemanya a l'oest del Rin.
Nou!!: Prefecte del pretori і Gàl·lia · Veure més »
Guàrdia Pretoriana
I. Relleu d'un soldat pretorià procedent de Pèrgam (Turquia). Apareix amb uniforme de caserna, això és sense cuirassa, portant ''lancea, gladius, cingulum militiae'' i un petit escut tipus ''caetra''. Inscripció funerària del pretorià Quint Pomponi Poeni, natural de Norba Caesarina (Càceres, Espanya). I. I. La Guàrdia Pretoriana (o també Guàrdia Praetoriana, en llatí: praetoriani) era un cos militar que servia d'escorta i protecció als emperadors romans.
Nou!!: Prefecte del pretori і Guàrdia Pretoriana · Veure més »
Hispània
Mapa de l'Imperi Romà a l'any 133 aC (vermell), 44 aC (taronja), 14 dC (groc) i 117 dC (verd). Hispània era el nom donat durant l'Imperi Romà a la península Ibèrica.
Nou!!: Prefecte del pretori і Hispània · Veure més »
Il·líria
Il·líria (Illyricum; Ιλλύρις) fou el nom que rebia a l'antiguitat la terra poblada pels il·liris, un poble heterogeni i força desconegut però d'acceptada filiació indoeuropea.
Nou!!: Prefecte del pretori і Il·líria · Veure més »
Itàlia
Itàlia (en italià: Italia), oficialment la República Italiana (en italià: Repubblica Italiana), és un Estat europeu situat a la península Itàlica i que inclou les dues illes més grans de la mar Mediterrània, Sicília i Sardenya.
Nou!!: Prefecte del pretori і Itàlia · Veure més »
Llatí
El llatí és una llengua indoeuropea de la branca itàlica, parlada antigament pels romans.
Nou!!: Prefecte del pretori і Llatí · Veure més »
Luci Eli Sejà
Luci Eli Sejà (en llatí Lucius Aelius Sejanus) va ser un militar romà, prefecte del pretori, instrument de la tirania de Tiberi.
Nou!!: Prefecte del pretori і Luci Eli Sejà · Veure més »
Macedònia (província romana)
La província romana de Macedònia es va crear a partir de l'antic Regne de Macedònia.
Nou!!: Prefecte del pretori і Macedònia (província romana) · Veure més »
Prefecte de l'annona
Prefecte de l'Annona (en llatí Praefectus Annonae) era l'encarregat del proveïment de gra als mercats de Roma, ja fos des de l'interior o de l'exterior del territori de l'Antiga Roma.
Nou!!: Prefecte del pretori і Prefecte de l'annona · Veure més »
Prefecte de la ciutat
Prefecte de la ciutat o Prefecte urbà (en llatí Praefectus urbi, originàriament Custos urbis) va ser una magistratura regular romana establerta pels reis.
Nou!!: Prefecte del pretori і Prefecte de la ciutat · Veure més »
Prefecte de vigilància
Quarter (''excubitoria'') de la cohort VII (Trastevere), actualment a 8 m per sota del nivell de carrer Ubicació de les cohorts a l'antiga Roma Prefecte de vigilància (Praefectus vigilum) fou una magistratura instituïda per August per dirigir les anomenades Cohortes Vigilum o Vigiles urbani, un cos de vigilància urbana quasi militar amb la finalitat principal de lluitar contra els incendis (Adversus incendia excubias nocturnas vigilesque commentus est) que estava dividit en set cohorts (una per cada dues regions) i estacionades a catorze quarters (excubitoria).
Nou!!: Prefecte del pretori і Prefecte de vigilància · Veure més »
Sírmium
IV Sírmium (en llatí Sirmium, en grec Σίρμιον, Sírmion) va ser una ciutat del sud-est de Pannònia i capital del poble celta dels tauriscs, a l'esquerra del riu Savus prop del lloc on rebia el Bacuntius, segons diu Plini el Vell.
Nou!!: Prefecte del pretori і Sírmium · Veure més »
Senat Romà
El Senat Romà fou una institució de l'antiga Roma que va sorgir com a contrapès a la institució reial.
Nou!!: Prefecte del pretori і Senat Romà · Veure més »
Tessalònica
Tessalònica o Tessalonica (Θεσσαλονίκη), dita també Salònica o, en català medieval, Salonic, és una ciutat de Grècia, capital de la regió de Macedònia central i cap del nomós de Tessalònica.
Nou!!: Prefecte del pretori і Tessalònica · Veure més »
Tiberi
Tiberi (Tiberius; nascut el 16 de novembre del 42 aC i mort el 16 de març del 37), nascut Tiberi Claudi Neró (Tiberius Claudius Nero), fou un líder militar romà i segon emperador de l'Imperi Romà entre el 14 i la seva mort el 37.
Nou!!: Prefecte del pretori і Tiberi · Veure més »
Tràcia
Tràcia és una regió del sud-est d'Europa situada al nord-est de Grècia, sud de Bulgària, nord-oest de Turquia i separada d'Àsia pels canals del Bòsfor i Çanakkale Bogazi.
Nou!!: Prefecte del pretori і Tràcia · Veure més »
Trèveris
Trèveris (en alemany, Trier; en francès, Trèves) és una ciutat de Renània-Palatinat, Alemanya, situada a la vora del riu Mosel·la.
Nou!!: Prefecte del pretori і Trèveris · Veure més »
Redirigeix aquí:
Praefectus Praetorio, Prefecte del Pretori, Prefecte dels pretorians, Prefectura del pretori.