Logo
Uniopèdia
Comunicació
Disponible a Google Play
Nou! Descarregar Uniopèdia al dispositiu Android™!
Gratis
Accés més ràpid que el navegador!
 

Príncep de Girona

Índex Príncep de Girona

El Príncep de Girona és un títol del regne, el principal de l'hereu del tron de la Corona d'Aragó, que tenia annexes les rendes reials de la ciutat de Girona i de la vegueria de Girona.

121 les relacions: Alfons el Magnànim, Alfons XII d'Espanya, Amadeu I d'Espanya, Anales de la Corona de Aragón, Annals de l'Institut d'Estudis Gironins, Balaguer, Baltasar Carles d'Habsburg, Butlletí Oficial de l'Estat, Carles d'Habsburg (Príncep d'Astúries), Carles de Viana, Carles II de Castella, Carles III d'Espanya, Carles V del Sacre Imperi Romanogermànic, Casal de Barcelona, Catalunya, Cervera, Comarques gironines, Compromís de Casp, Comte, Comte de Cervera, Constitució espanyola de 1978, Corona d'Aragó, Corona de Castella, Dídac d'Habsburg, Decrets de Nova Planta, Dinastia borbònica, Dinastia dels Habsburg, Dinastia Trastàmara, Duc, Ducat de Montblanc, Ducat de Normandia, Elionor de Borbó i Ortiz, Felip II de Castella, Felip III de Castella, Felip IV de Castella, Felip Pròsper d'Habsburg, Felip VI d'Espanya, Ferran d'Antequera, Ferran d'Habsburg (príncep d'Astúries), Ferran el Catòlic, Francisco Franco Bahamonde, Franquisme, Girona, Guerra Civil catalana, Guerra de Successió Espanyola, Guerra dels Segadors, Isabel II d'Espanya, Jerónimo Zurita y Castro, Joan Carles I d'Espanya, Joan d'Aragó (príncep d'Astúries), ..., Joan de Borbó i Battenberg, Joan el Caçador, Joan el Sense Fe, Joana I de Castella, Llista de comtes de Barcelona, Llista de reis de Navarra, Llista de reis de Sicília i Nàpols, Martí el Jove, Martí l'Humà, Montblanc, Pere el Cerimoniós, Príncep, Príncep d'Astúries, Príncep de Girona, Príncep de Viana, Senyor de Balaguer, Sicília, Sofia de Grècia, Usatges de Barcelona, Vegueria, Violant de Bar, 1349, 1351, 1353, 1384, 1387, 1388, 1389, 1394, 1410, 1412, 1414, 1416, 1458, 1461, 1462, 1472, 1479, 1497, 1504, 1516, 1527, 1556, 1568, 1571, 1578, 1582, 1598, 1605, 1621, 1626, 1640, 1652, 1657, 1661, 1665, 1700, 1701, 1714, 1771, 1860, 1871, 1880, 19 de juny, 1961, 1975, 1977, 1990, 1996, 2014, 22 de gener. Ampliar l'índex (71 més) »

Alfons el Magnànim

Carlí d'Alfons el Magnànim. Ral d'Alfons el Magnànim. Ducat d'or d'Alfons I, 1442-1458, també anomenat alfonsí. Alfons el Magnànim, V d'Aragó, III de València, I de Nàpols, Sicília i Mallorca, II de Sardenya, i IV de Barcelona (Medina del Campo, Castella 1396 - Nàpols, 27 de juny de 1458), fou rei d'Aragó, de València, de Mallorca, de Sicília, de Sardenya (1416-1458) i de Nàpols (1442-1458), i comte de Barcelona.

Nou!!: Príncep de Girona і Alfons el Magnànim · Veure més »

Alfons XII d'Espanya

Alfons XII d'Espanya (Madrid, 28 de novembre de 1857 - El Pardo, 25 de novembre de 1885), fou rei d'Espanya (1875-1885).

Nou!!: Príncep de Girona і Alfons XII d'Espanya · Veure més »

Amadeu I d'Espanya

Amadeu I d'Espanya (Torí, Piemont, 30 de maig de 1845 - Torí, Itàlia, 18 de gener de 1890) va ser duc d'Aosta, escollit com a rei d'Espanya de 1870 a 1873, durant el Sexenni Revolucionari, per les Corts espanyoles després de la Revolució Gloriosa de 1868 que va expulsar del país a la dinastia Borbó.

Nou!!: Príncep de Girona і Amadeu I d'Espanya · Veure més »

Anales de la Corona de Aragón

Els ''Anales de la Corona de Aragón'' de Jerónimo Zurita, en una edició de 1610. ''"Armas Reales de Aragón, las del Conde de Barcelona, quatro bastones roxos en campo de oro"'' Els Anales de la Corona de Aragón, de l'escriptor aragonès Jerónimo Zurita, foren realitzats entre els anys 1562-1580.

Nou!!: Príncep de Girona і Anales de la Corona de Aragón · Veure més »

Annals de l'Institut d'Estudis Gironins

Annals de l'Institut d'Estudis Gironins és una publicació de l'Institut d'estudis Gironins (IEG).

Nou!!: Príncep de Girona і Annals de l'Institut d'Estudis Gironins · Veure més »

Balaguer

Balaguer és la capital de la comarca de la Noguera i cap del partit judicial de Balaguer, a la província de Lleida, Catalunya.

Nou!!: Príncep de Girona і Balaguer · Veure més »

Baltasar Carles d'Habsburg

Baltasar Carles Domènec d'Habsburg i de Borbó (Madrid, 17 d'octubre de 1629 - Saragossa, 9 d'octubre de 1646) anomenat usualment Baltasar Carles, va ser infant d'Espanya i príncep d'Astúries, de Girona, de Viana i de Portugal entre 1632 i 1646, però no va arribar a regnar a causa de la seva mort prematura.

Nou!!: Príncep de Girona і Baltasar Carles d'Habsburg · Veure més »

Butlletí Oficial de l'Estat

El Butlletí Oficial de l'Estat (BOE) (en castellà Boletín Oficial del Estado) és el diari oficial de l'Estat espanyol, és a dir, l'òrgan de publicació de les lleis, disposicions i actes d'inserció obligatòria.

Nou!!: Príncep de Girona і Butlletí Oficial de l'Estat · Veure més »

Carles d'Habsburg (Príncep d'Astúries)

Carles d'Habsburg, príncep d'Astúries, pintura de Alonso Sánchez Coello (Museu del Prado). Carles d'Habsburg (Valladolid 1545 -va morir Madrid 1568), infant de Castella i príncep d'Astúries, Girona i Viana (1556-1568).

Nou!!: Príncep de Girona і Carles d'Habsburg (Príncep d'Astúries) · Veure més »

Carles de Viana

Carles d'Aragó i d'Évreux, més conegut com a Carles de Viana (Peñafiel, 29 de maig de 1421 - Barcelona, 23 de setembre de 1461), fou príncep d'Aragó i infant de Navarra, príncep de Viana, duc de Gandia (1439-1461), de Girona (1458-1461) i rei titular de Navarra (1441-1461).

Nou!!: Príncep de Girona і Carles de Viana · Veure més »

Carles II de Castella

Carles II, anomenat l'Embruixat (el Hechizado, en castellà; Madrid 1661 - ídem 1700) fou monarca d'Espanya (1665-1700), rei de Castella, d'Aragó, de València, de Sicília, de Nàpols, de Sardenya; duc de Borgonya i de Milà i comte de Barcelona.

Nou!!: Príncep de Girona і Carles II de Castella · Veure més »

Carles III d'Espanya

Carles III d'Espanya, Carles VII de les Dues Sicílies i Carles I de Parma (Madrid, Regne d'Espanya, 1716 - ibídem, 1788), fou duc de Parma (1731-1735), rei de les Dues Sicílies (1735-1759) i rei d'Espanya (1759-1788).

Nou!!: Príncep de Girona і Carles III d'Espanya · Veure més »

Carles V del Sacre Imperi Romanogermànic

L'Emperador Carles I d'Espanya i V del Sacre Imperi Romanogermànic (Gant, actual Bèlgica, 24 de febrer de 1500 - Monestir de Yuste, Càceres, 21 de setembre de 1558), també conegut abans del seu ascens com a Carles de Gant, fou emperador del Sacre Imperi Romanogermànic (1519-1556), monarca d'Espanya (1516-1556), rei de Castella i Lleó, rei d'Aragó, rei de València, rei de Mallorca i Sicília i comte de Barcelona; rei de Nàpols (1516-1554); arxiduc d'Àustria (1519-1522); i, finalment, príncep d'Astúries (1504-1516).

Nou!!: Príncep de Girona і Carles V del Sacre Imperi Romanogermànic · Veure més »

Casal de Barcelona

Armes heràldiques del Casal de Barcelona, provinents de l'emblema personal de Ramon Berenguer IV El Casal de Barcelona fou el llinatge masculí del comte Guifré I de Barcelona (també anomenat Guifré el Pilós).

Nou!!: Príncep de Girona і Casal de Barcelona · Veure més »

Catalunya

Catalunya (Cataluña en castellà, Catalonha en occità) és un país europeu situat a la Mediterrània occidental.

Nou!!: Príncep de Girona і Catalunya · Veure més »

Cervera

Cervera és una ciutat del centre-oest de Catalunya, capital de la comarca de la Segarra i cap del partit judicial de Cervera, a la Vegueria de Ponent.

Nou!!: Príncep de Girona і Cervera · Veure més »

Comarques gironines

Comarques gironines Mapa comarcal i municipal Les Comarques Gironines és un dels vuit àmbits funcionals territorials de la Generalitat de Catalunya definits en el Pla territorial general de Catalunya.

Nou!!: Príncep de Girona і Comarques gironines · Veure més »

Compromís de Casp

El Compromís de Casp (1412) fou una reunió de nou notables, representants dels estats d'Aragó, València i Catalunya (tres per estat), que tenien l'objectiu de decidir qui succeiria a l'últim rei del casal de Barcelona, Martí l'Humà, mort el 1410.

Nou!!: Príncep de Girona і Compromís de Casp · Veure més »

Comte

Corona comtalComte és un títol nobiliari inferior al de marquès i superior al de vescomte o, on no n'hi ha, al de baró.

Nou!!: Príncep de Girona і Comte · Veure més »

Comte de Cervera

Escut d'armes atribuït a l'actual comtessa de Cervera (no oficial) Escut d'armes dels antics comtes i comtat de Cervera Comte de Cervera és un títol creat el 27 de gener de 1353 pel rei Pere III el Cerimoniós per al seu fill i hereu, l'infant Joan.

Nou!!: Príncep de Girona і Comte de Cervera · Veure més »

Constitució espanyola de 1978

La Constitució espanyola és la màxima llei escrita de l'ordenament jurídic i de l'Estat espanyol.

Nou!!: Príncep de Girona і Constitució espanyola de 1978 · Veure més »

Corona d'Aragó

Corona d'Aragó (en aragonès: Corona d'Aragón, en llatí: Corona Aragonum; coneguda també per altres denominacions) fou el conjunt de territoris que estigueren sota la jurisdicció del rei d'Aragó des del 1162 fins al 1715.

Nou!!: Príncep de Girona і Corona d'Aragó · Veure més »

Corona de Castella

La Corona de Castella, com a entitat històrica, comença el 1230, any en el qual Ferran III de Castella es corona rei de Castella i rei de Lleó, el qual incloïa els vells regnes de Galícia i Astúries.

Nou!!: Príncep de Girona і Corona de Castella · Veure més »

Dídac d'Habsburg

Dídac Fèlix d'Àustria i d'Àustria (Madrid, 12 de juliol de 1575 - ídem, 21 de novembre de 1582) va ser un infant d'Espanya i príncep d'Astúries, de Girona, de Viana i de Portugal, fill de Felip II de Castella i la seva quarta esposa Anna d'Àustria, mort prematurament.

Nou!!: Príncep de Girona і Dídac d'Habsburg · Veure més »

Decrets de Nova Planta

Nieva (2004:53) Reial Audiència de Catalunya, que a partir d'aleshores quedà sota la seva presidència en tots els afers governatius i d'administració, convertint-lo en l'executor de la «reial voluntat» sobre el territori. Reial Cèdula de 16-III-1716 Nova Planta de la Reial Audiència del Regne de Mallorca. Els Decrets de Nova Planta són el conjunt de lleis sancionades i promulgades per Felip V a l'inici del seu regnat —el primer decret és del 1701, i el darrer del 1719— que implantaren el règim absolutista a la Monarquia d'Espanya.

Nou!!: Príncep de Girona і Decrets de Nova Planta · Veure més »

Dinastia borbònica

Escut dels Ducs de Borbó La dinastia borbònica, o la Casa de Borbó (en francès: dynastie des Bourbons o maison de Bourbon), és un conjunt de dinasties sorgides de la casa ducal de Borbó, originària de la localitat francesa de Borbó.

Nou!!: Príncep de Girona і Dinastia borbònica · Veure més »

Dinastia dels Habsburg

La família dels Habsburg, també coneguda com a casa d'Àustria, van ser una de les grans famílies de l'aristocràcia europea, ja que des de 1291 fins a 1918 dominaren sobre grans extensions de l'Europa central (conegut com a Imperi Habsburg amb l'arxiducat d'Àustria com una de les seves principals possessions).

Nou!!: Príncep de Girona і Dinastia dels Habsburg · Veure més »

Dinastia Trastàmara

Es dóna el nom de Dinastia Trastàmara a un casal de reis que van governar el Regne de Castella, de 1369 a 1504; la Corona d'Aragó, de 1412 a 1516; el Regne de Navarra, de 1425 a 1479; i al Regne de Sicília i Nàpols, de 1412 a 1516.

Nou!!: Príncep de Girona і Dinastia Trastàmara · Veure més »

Duc

Duc és un títol nobiliari, generalment el de rang superior, per damunt del marquès; a Rússia es denominava duc al príncep.

Nou!!: Príncep de Girona і Duc · Veure més »

Ducat de Montblanc

Escut d'armes de Montblanc Muralles de Montblanc El Ducat de Montblanc fou un títol nobiliari hereditari creat el 1387 per Joan el Caçador, en esdevenir rei, per al seu germà, l'infant Martí, amb les rendes reials de la vila de Montblanc (Conca de Barberà) i de la vegueria de Montblanc annexes.

Nou!!: Príncep de Girona і Ducat de Montblanc · Veure més »

Ducat de Normandia

Escut del Ducat de Normandia, format per dos lleopards grocs sobre fons vermell Mapa del Ducat de Normandia L'origen del Ducat de Normandia l'hem de buscar al tractat de Saint-Clair-sur-Epte, acordat al 911 entre el rei Carles III de França i el cap víking Rol·ló.

Nou!!: Príncep de Girona і Ducat de Normandia · Veure més »

Elionor de Borbó i Ortiz

Elionor de Borbó i Ortiz (Madrid, 31 d'octubre de 2005), princesa d'Astúries, és la filla primogènita dels reis Felip VI i Letizia d'Espanya i ocupa el primer lloc en la línia successòria de la Corona espanyola.

Nou!!: Príncep de Girona і Elionor de Borbó i Ortiz · Veure més »

Felip II de Castella

Felip II de Castella, dit el Prudent (Valladolid, 21 de maig de 1527 – L'Escorial, 13 de setembre de 1598), va ser monarca d'Espanya des de 1556 fins a 1598.

Nou!!: Príncep de Girona і Felip II de Castella · Veure més »

Felip III de Castella

Felip III de Castella, dit el Pietós (Madrid, Regne de Castella, 14 d'abril de 1578 - L'Escorial, 31 de març de 1621), fou monarca d'Espanya (1598 - 1621), rei de Castella i Lleó, Aragó, rei de València, Portugal, Sicília, Nàpols, Sardenya, duc de Borgonya i comte de Barcelona; príncep d'Astúries (1578 - 1598) va ser el tercer rei de la Dinastia dels Àustries a les Espanyes.

Nou!!: Príncep de Girona і Felip III de Castella · Veure més »

Felip IV de Castella

Felip IV de Castella, III d'Aragó i de Portugal, dit el Gran o el Rei Planeta (Valladolid, 8 d'abril de 1605 - Madrid, 1665) fou monarca d'Espanya (1621-1665).

Nou!!: Príncep de Girona і Felip IV de Castella · Veure més »

Felip Pròsper d'Habsburg

Felip Pròsper d'Habsburg (Madrid, 28 de novembre de 1657 - 1 de novembre de 1661) va ser un infant d'Espanya, fill de Felip IV de Castella i de la seva segona esposa, Maria Anna d'Àustria.

Nou!!: Príncep de Girona і Felip Pròsper d'Habsburg · Veure més »

Felip VI d'Espanya

Felip VI d'Espanya, de naixement Felip de Borbó i Grècia (Madrid, 30 de gener de 1968), és l'actual rei d'Espanya, títol pel qual ostenta els càrrecs de cap d'Estat i capità general de les Forces Armades.

Nou!!: Príncep de Girona і Felip VI d'Espanya · Veure més »

Ferran d'Antequera

Ferran I d'Aragó, anomenat el d'Antequera, de Trastàmara, el Just i lHonest (Medina del Campo, Castella, 27 de novembre de 1380 - Igualada, 2 d'abril de 1416), fou infant de Castella, i després rei d'Aragó, de València, de Mallorca, de Sicília, de Sardenya i (nominal) de Còrsega, duc (nominal) d'Atenes i de Neopàtria, comte de Barcelona, de Rosselló i de Cerdanya (1412 - 1416), i regent de Castella (1406 - 1416), on també ocupava els títols de senyor de Lara, duc de Peñafiel i comte de Mayorga, i (per matrimoni) els de comte d'Alburquerque i de Ledesma i senyor de Castro de Haro.

Nou!!: Príncep de Girona і Ferran d'Antequera · Veure més »

Ferran d'Habsburg (príncep d'Astúries)

Ferran d'Habsburg (Madrid, 4 de desembre de 1571 - 18 d'octubre de 1578) va ser un infant d'Espanya, fill primogènit del matrimoni entre el rei Felip II de Castella i d'Anna d'Àustria, la seva quarta esposa, jurat com a príncep d'Astúries el 1573, que va morir de forma prematura el 1578, amb només sis anys.

Nou!!: Príncep de Girona і Ferran d'Habsburg (príncep d'Astúries) · Veure més »

Ferran el Catòlic

Ferran el Catòlic (Sos, Regne d'Aragó, 10 de març de 1452 - Madrigalejo, Regne de Castella, 23 de gener de 1516) fou un dels Reis Catòlics, juntament amb Isabel de Castella.

Nou!!: Príncep de Girona і Ferran el Catòlic · Veure més »

Francisco Franco Bahamonde

Francisco Franco Bahamonde (Ferrol, conegut del 1938 al 1982 com a Ferrol del Caudillo, 4 de desembre del 1892 - Madrid, 20 de novembre de 1975) fou un militar i dictador espanyol, cap d'estat autoproclamat des del 1939 fins al 1975.

Nou!!: Príncep de Girona і Francisco Franco Bahamonde · Veure més »

Franquisme

El franquisme va ser un règim polític autoritari i dictatorial vigent a Espanya entre 1939 i 1975, i també és anomenada com a tal la ideologia en què es basà.

Nou!!: Príncep de Girona і Franquisme · Veure més »

Girona

Girona és una ciutat i un municipi del nord-est de Catalunya, capital de la comarca del Gironès i de la província de Girona.

Nou!!: Príncep de Girona і Girona · Veure més »

Guerra Civil catalana

La Guerra Civil catalana (1462-1472) és l'enfrontament armat entre Joan II d'Aragó i els remences d'una part, i les institucions catalanes: Consell del Principat (Diputació del General i Consell de Cent) de l'altra, per tal de tenir el control polític del Principat de Catalunya.

Nou!!: Príncep de Girona і Guerra Civil catalana · Veure més »

Guerra de Successió Espanyola

La Guerra de Successió Espanyola (1701 –1713/1715) va ser un conflicte bèl·lic internacional que, a més d'afectar el conjunt d'Europa, va incloure la Guerra de la reina Anna a l'Amèrica del Nord, com també accions de pirates i corsaris a les costes de l'Amèrica espanyola.

Nou!!: Príncep de Girona і Guerra de Successió Espanyola · Veure més »

Guerra dels Segadors

La Guerra dels Segadors (o Guerra de Separació) és el conflicte bèl·lic que afectà bona part del Principat de Catalunya entre els anys 1640 i 1652, i que tingué com a efecte més perdurable la signatura del Tractat dels Pirineus de l'any 1659 entre Espanya i França, que separava del Principat de Catalunya el comtat de Rosselló, el Conflent, el Vallespir, el Capcir i una part del comtat de Cerdanya, que passaren així a mans franceses.

Nou!!: Príncep de Girona і Guerra dels Segadors · Veure més »

Isabel II d'Espanya

Isabel II d'Espanya o de Borbó, coneguda com La dels tristos destins (Madrid, Espanya, 10 d'octubre de 1830 – París, França, 9 d'abril de 1904), fou princesa d'Astúries (1830-1833) i reina d'Espanya (1833-1868).

Nou!!: Príncep de Girona і Isabel II d'Espanya · Veure més »

Jerónimo Zurita y Castro

Jerónimo Zurita y Castro (Saragossa, 1512-1580) fou un historiador aragonès.

Nou!!: Príncep de Girona і Jerónimo Zurita y Castro · Veure més »

Joan Carles I d'Espanya

Joan Carles Alfons Víctor Maria de Borbó i Borbó-Dues Sicílies (Roma, 5 de gener de 1938), sota el nom de Joan Carles I fou rei d'Espanya entre 1975 i 2014.

Nou!!: Príncep de Girona і Joan Carles I d'Espanya · Veure més »

Joan d'Aragó (príncep d'Astúries)

Francisco Pradilla Ortiz, "Cortejo del bautizo del Príncipe Don Juan, hijo de los Reyes Católicos, por las calles de Sevilla", 1910 ''Educació del príncep Joan'' per Salvador Martínez Cubells, quadre de 1877. Joan d'Aragó (Sevilla, 28 de juny de 1478 - Salamanca, 1497) fou Príncep de Girona (1478- 1497) i d'Astúries, duc de Montblanc, comte de Cervera i senyor de Balaguer (1479-1497).Fill segon de Ferran II el Catòlic, rei d'Aragó, i d'Isabel la Catòlica, reina de Castella, rere la infanta Isabel.

Nou!!: Príncep de Girona і Joan d'Aragó (príncep d'Astúries) · Veure més »

Joan de Borbó i Battenberg

Bust de Joan de Borbó. Joan de Borbó i Battenberg (Palau Reial de La Granja de San Ildefonso, 1913 - Pamplona, 1 d'abril de 1993) fou l'únic cap de la família dels Borbons espanyols que en cap moment de la seva vida no ha estat rei.

Nou!!: Príncep de Girona і Joan de Borbó i Battenberg · Veure més »

Joan el Caçador

Joan el Caçador, dit també «el Descurats» o «l'Amador de la Gentilesa» (conegut també com a Joan I d'Aragó i Joan I de Catalunya-Aragó) (Perpinyà, Principat de Catalunya, 27 de desembre del 1350 - Foixà, Principat de Catalunya, 19 de maig del 1396).En aragonès: Juan; en llatí: Johannes.

Nou!!: Príncep de Girona і Joan el Caçador · Veure més »

Joan el Sense Fe

Joan II, dit el Sense Fe o el Gran (Medina del Campo 1398 - Barcelona 1479), fou rei d'Aragó, de València, de Mallorca, de Sicília (1458-1468) i de Navarra (1425-1479); duc de Montblanc (1412-1458) i de Gandia (1433-1439) i (1461-1479); comte de Barcelona (1458-1479) i de Ribagorça (1425-1458).

Nou!!: Príncep de Girona і Joan el Sense Fe · Veure més »

Joana I de Castella

Joana d'Aragó i de Castella, I de Castella (Toledo, 1479 - Castell de Tordesillas, Valladolid, 1555), coneguda també com a Joana la Boja (la Loca, en castellà), fou princesa d'Astúries i de Girona (1497-1504), reina de Castella, de Lleó, etc., senyora de Biscaia (1504-1555), duquessa de Montblanc (1497-1504) i comtessa de Flandes (1504-1555).

Nou!!: Príncep de Girona і Joana I de Castella · Veure més »

Llista de comtes de Barcelona

240x240px Els comtes de Barcelona foren els sobirans del Comtat de Barcelona i més tard, per reconeixement i extensió, del Principat de Catalunya, des del segle X fins al segle XVIII; posteriorment el títol l'ha ostentat el rei d'Espanya.

Nou!!: Príncep de Girona і Llista de comtes de Barcelona · Veure més »

Llista de reis de Navarra

La llista de reis de Navarra inclou els monarques del regne de Pamplona, predecessor del navarrès, des del primer monarca Ènnec Aritza fins a Sanç VI, primer monarca a prendre el títol de rei de Navarra; la llista de reis de Navarra fins a la seva divisió entre l'alta i la baixa navarra, la primera annexionada a la Corona de Castella i, després integrada a la Monarquia Hispànica, la segona es mantindrà independent fins a la seva integració a la Corona de França amb l'adveniment d'Enric III de Navarra com a rei de França.

Nou!!: Príncep de Girona і Llista de reis de Navarra · Veure més »

Llista de reis de Sicília i Nàpols

Llista cronològica dels reis del Regne de Nàpols i del Regne de Sicília, així com del Regne de les Dues Sicílies, de la conquesta normanda a la unitat d'Itàlia.

Nou!!: Príncep de Girona і Llista de reis de Sicília i Nàpols · Veure més »

Martí el Jove

Martí I de Sicília o Martí d'Aragó i de Luna, conegut com a Martí el Jove (Perpinyà, Principat de Catalunya, 1376 - Càller, Regne de Sardenya 1409), fou infant d'Aragó (1374-1409) i rei de Sicília (1390-1409).

Nou!!: Príncep de Girona і Martí el Jove · Veure més »

Martí l'Humà

Martí l'Humà o l'Eclesiàstic (dit també Martí I d'Aragó i Martí I de Catalunya-Aragó) (Perpinyà, 29 de juliol de 1356 - Barcelona, 31 de maig de 1410) va ser sobirà dels territoris de la Corona d'Aragó des de 1396 a 1410, adquirint altres títols posteriorment com el comtat d'Empúries (1402,1407), i a la mort del seu fill Martí el Jove el regne de Sicília (1409).

Nou!!: Príncep de Girona і Martí l'Humà · Veure més »

Montblanc

Montblanc és un poble i municipi de Catalunya, capital de la comarca de la Conca de Barberà.

Nou!!: Príncep de Girona і Montblanc · Veure més »

Pere el Cerimoniós

Pere el Cerimoniós o el del Punyalet, (dit també Pere IV d'Aragó i Pere III de Catalunya-Aragó) signava com a Pere Terç (5 d'octubre de 1319, Balaguer, Principat de Catalunya - 5 de gener de 1387, Barcelona, Principat de Catalunya) fou sobirà de la Corona d'Aragó amb els títols de comte de Barcelona, rei d'Aragó, rei de València i de Sardenya (1336-1387).

Nou!!: Príncep de Girona і Pere el Cerimoniós · Veure més »

Príncep

Un príncep és un membre de la família regnant, normalment el fill del rei.

Nou!!: Príncep de Girona і Príncep · Veure més »

Príncep d'Astúries

El títol príncep d'Astúries, de fet actualment princesa d'Astúries per la seva actual titular, és un dels títols que ostenta l'hereu de la corona espanyola, juntament amb els altres tradicionalment atribuïts als hereus dels antics territoris de la Corona d'Aragó: príncep de Girona, duc de Montblanc, comte de Cervera i senyor de Balaguer; i del Regne de Navarra: príncep de Viana.

Nou!!: Príncep de Girona і Príncep d'Astúries · Veure més »

Príncep de Girona

El Príncep de Girona és un títol del regne, el principal de l'hereu del tron de la Corona d'Aragó, que tenia annexes les rendes reials de la ciutat de Girona i de la vegueria de Girona.

Nou!!: Príncep de Girona і Príncep de Girona · Veure més »

Príncep de Viana

Carles de Viana. Primer príncep de Viana Armes de l'actual princesa de Viana ''Ausiàs March i el príncep de Viana'', exposada a la Biblioteca Museu Víctor Balaguer de Vilanova i la Geltrú Príncep de Viana és el títol de l'hereu del Regne de Navarra.

Nou!!: Príncep de Girona і Príncep de Viana · Veure més »

Senyor de Balaguer

El títol de senyor de Balaguer és un títol vinculat tradicionalment als hereus de la Corona d'Aragó i actualment als de la monarquia espanyola.

Nou!!: Príncep de Girona і Senyor de Balaguer · Veure més »

Sicília

Sicília (Sicìlia en sicilià i Sicilia en italià) és l'illa més gran de la Mediterrània, al sud de Nàpols, entre la mar Tirrena i la Jònica, que pertany a l'estat Italià i en forma una regió amb estatut especial.

Nou!!: Príncep de Girona і Sicília · Veure més »

Sofia de Grècia

Sofia de Grècia i Dinamarca (Psychico, Atenes, 2 de novembre de 1938), casada amb Joan Carles I d'Espanya va ser la consort del rei d'Espanya de 1975 fins al 2014 moment en què el seu marit abdicà la Corona espanyola, tot i que actualment manté la denominació de reina.

Nou!!: Príncep de Girona і Sofia de Grècia · Veure més »

Usatges de Barcelona

Costums de Catalunya) (ACA, ms. de Ripoll, núm. 38, fol. 1) XIV que representa al comte Ramon Berenguer I de Barcelona (Biblioteca del Monasterio de San Lorenzao del Escorial, Ms. Z-III-14 f.23v) ''Ms. 1.378'' de l'Arxiu Municipal de Lleida (1336). ''Usatges i Constitucions de Catalunya'', Constitucions de Pau i Treva, Commemoracions de Pere Albert i un Tratado de Batalla Foli dels ''Commentaria super Usaticis Barchinone'' (Comentaris dels Usatges de Barcelona) Obra jurídica de Jaume Marquilles (1448-1450) Actes de cort i altres Lleis Catalunya de les Corts de Barcelona (1413) (edició impresa) Els Usatges de Barcelona (en llatí: Usatici Barchinonae) foren una recopilació dels Usatges que formaven el dret consuetudinari barceloní; a mesura que es feren noves recopilacions s'hi recolliren també normes jurídiques de diferents procedències que acabaren formant la base del Dret consuetudinari català.

Nou!!: Príncep de Girona і Usatges de Barcelona · Veure més »

Vegueria

Una vegueria (antigament vegueriu) és el territori sobre el qual tenia potestat un veguer, autoritat delegada del comte o vescomte, i posteriorment del rei, amb jurisdicció subsidiària en territoris de l'Església o baronies.

Nou!!: Príncep de Girona і Vegueria · Veure més »

Violant de Bar

Joan I al panteó reial del monestir de Poblet (reconstrucció de Frederic Marès). Violant de Bar (nord de França, vers 1365 - Bellesguard, Barcelona, 3 de juliol de 1431) fou duquessa consort de Girona (1380 - 1387) i comtessa consort de Cervera (1380 - 1387) i després reina consort d'Aragó, de València, de Mallorca, de Sardenya i de Còrsega (nominal), duquessa consort d'Atenes i de Neopàtria i comtessa consort de Barcelona, de Rosselló i de Cerdanya (1387 - 1396).

Nou!!: Príncep de Girona і Violant de Bar · Veure més »

1349

;Països Catalans.

Nou!!: Príncep de Girona і 1349 · Veure més »

1351

Sense descripció.

Nou!!: Príncep de Girona і 1351 · Veure més »

1353

Sense descripció.

Nou!!: Príncep de Girona і 1353 · Veure més »

1384

Sense descripció.

Nou!!: Príncep de Girona і 1384 · Veure més »

1387

;Països Catalans.

Nou!!: Príncep de Girona і 1387 · Veure més »

1388

Sense descripció.

Nou!!: Príncep de Girona і 1388 · Veure més »

1389

;Països Catalans.

Nou!!: Príncep de Girona і 1389 · Veure més »

1394

;Països Catalans;Resta del món.

Nou!!: Príncep de Girona і 1394 · Veure més »

1410

;Països Catalans;Resta del món.

Nou!!: Príncep de Girona і 1410 · Veure més »

1412

L'any 1412 (MCDXII) fou un any de traspàs començat en divendres de les darreries de l'edat mitjana segons la historiografia occidental.

Nou!!: Príncep de Girona і 1412 · Veure més »

1414

Sense descripció.

Nou!!: Príncep de Girona і 1414 · Veure més »

1416

Sense descripció.

Nou!!: Príncep de Girona і 1416 · Veure més »

1458

Sense descripció.

Nou!!: Príncep de Girona і 1458 · Veure més »

1461

;Països Catalans.

Nou!!: Príncep de Girona і 1461 · Veure més »

1462

Sense descripció.

Nou!!: Príncep de Girona і 1462 · Veure més »

1472

L'any 1472 (MCDLXXII) fou un any de traspàs iniciat en dimecres.

Nou!!: Príncep de Girona і 1472 · Veure més »

1479

Sense descripció.

Nou!!: Príncep de Girona і 1479 · Veure més »

1497

Sense descripció.

Nou!!: Príncep de Girona і 1497 · Veure més »

1504

Sense descripció.

Nou!!: Príncep de Girona і 1504 · Veure més »

1516

;Països Catalans;Resta del món.

Nou!!: Príncep de Girona і 1516 · Veure més »

1527

Saqueig de Roma del 1527.

Nou!!: Príncep de Girona і 1527 · Veure més »

1556

;Països Catalans.

Nou!!: Príncep de Girona і 1556 · Veure més »

1568

;Països Catalans.

Nou!!: Príncep de Girona і 1568 · Veure més »

1571

;Països Catalans.

Nou!!: Príncep de Girona і 1571 · Veure més »

1578

Placa a les muralles de Peníscola.

Nou!!: Príncep de Girona і 1578 · Veure més »

1582

Llinda d'una casa de Santa Pau L'any 1582 (MDLXXXII) fou un any comú iniciat en dilluns pertanyent a l'edat moderna.

Nou!!: Príncep de Girona і 1582 · Veure més »

1598

Sense descripció.

Nou!!: Príncep de Girona і 1598 · Veure més »

1605

Sense descripció.

Nou!!: Príncep de Girona і 1605 · Veure més »

1621

Sense descripció.

Nou!!: Príncep de Girona і 1621 · Veure més »

1626

;Països Catalans;Resta del món Peter Minnewit, director de la Companyia Holandesa de les Índies Occidentals.

Nou!!: Príncep de Girona і 1626 · Veure més »

1640

;Països Catalans.

Nou!!: Príncep de Girona і 1640 · Veure més »

1652

L'any 1652 (MDCLII) fou un any de traspàs iniciat en dilluns pertanyent a l'edat moderna.

Nou!!: Príncep de Girona і 1652 · Veure més »

1657

Llinda d'una casa de la Vall d'Aran.

Nou!!: Príncep de Girona і 1657 · Veure més »

1661

Sense descripció.

Nou!!: Príncep de Girona і 1661 · Veure més »

1665

Sense descripció.

Nou!!: Príncep de Girona і 1665 · Veure més »

1700

Terratrèmol de Cascadia/tsunami.;Països catalans.

Nou!!: Príncep de Girona і 1700 · Veure més »

1701

Llinda d'una casa del carrer Major de la Pobla de Lillet.

Nou!!: Príncep de Girona і 1701 · Veure més »

1714

;Països Catalans.

Nou!!: Príncep de Girona і 1714 · Veure més »

1771

Sense descripció.

Nou!!: Príncep de Girona і 1771 · Veure més »

1860

;Països Catalans;Resta del món.

Nou!!: Príncep de Girona і 1860 · Veure més »

1871

;Països Catalans.

Nou!!: Príncep de Girona і 1871 · Veure més »

1880

;Països Catalans.

Nou!!: Príncep de Girona і 1880 · Veure més »

19 de juny

El 19 de juny és el cent setanté dia de l'any del calendari gregorià i el cent setanta-unè en els anys de traspàs.

Nou!!: Príncep de Girona і 19 de juny · Veure més »

1961

;Països Catalans.

Nou!!: Príncep de Girona і 1961 · Veure més »

1975

;Països Catalans.

Nou!!: Príncep de Girona і 1975 · Veure més »

1977

;Països Catalans.

Nou!!: Príncep de Girona і 1977 · Veure més »

1990

;Països Catalans.

Nou!!: Príncep de Girona і 1990 · Veure més »

1996

;Països Catalans.

Nou!!: Príncep de Girona і 1996 · Veure més »

2014

L'any 2014 és un any normal començat en dimecres.

Nou!!: Príncep de Girona і 2014 · Veure més »

22 de gener

El 22 de gener és el vint-i-dosè dia de l'any del calendari gregorià.

Nou!!: Príncep de Girona і 22 de gener · Veure més »

Redirigeix aquí:

Delfí de Girona, Duc de Girona, Ducat de Girona, Principat de Girona.

SortintEntrant
Hey! Estem a Facebook ara! »