Logo
Uniopèdia
Comunicació
Disponible a Google Play
Nou! Descarregar Uniopèdia al dispositiu Android™!
Instal·la
Accés més ràpid que el navegador!
 

Príncep-bisbe

Índex Príncep-bisbe

Príncep-bisbe era el títol d'un bisbe que tenia també l'autoritat civil d'un territori, del qual era el senyor.

31 les relacions: Andorra, Anglaterra, Augsburg, Basilea, Bisbat d'Urgell, Bisbat d'Utrecht, Bisbat de Lieja, Bisbe, Cambrai, Celibat, Colònia (Alemanya), Diòcesi, Estrasburg, Magúncia, Münster, Montenegro, Osnabrück, Polònia, Principat de Lieja, Principat de Stavelot-Malmedy, Ratisbona, República de Macedònia, Sacre Imperi Romanogermànic, Salzburg, Segle X, Trèveris, Trento, Unió personal, Worms, 1806, 1860.

Andorra

Andorra, oficialment Principat d'Andorra, és un estat independent de l'Europa sud-occidental situat als Pirineus entre Catalunya i França.

Nou!!: Príncep-bisbe і Andorra · Veure més »

Anglaterra

Anglaterra (England en anglès, Pow Sows en còrnic, Lloegr en gal·lès) és una de les nacions que formen el Regne Unit de la Gran Bretanya i Irlanda del Nord, la més gran en extensió i població.

Nou!!: Príncep-bisbe і Anglaterra · Veure més »

Augsburg

Augsburg és una gran ciutat i districte urbà de l'estat alemany de Baviera, capital de la Regió Administrativa de Suàbia, situada a la confluència dels rius Wertach i Lech.

Nou!!: Príncep-bisbe і Augsburg · Veure més »

Basilea

Basilea és la tercera ciutat més gran de Suïssa en població amb 188.000 habitants en el cantó de Basel-Stadt el 2004 i 690.000 habitants a la conurbació, que arriba als cantons veïns.

Nou!!: Príncep-bisbe і Basilea · Veure més »

Bisbat d'Urgell

El Bisbat d'Urgell és una demarcació eclesiàstica de Catalunya i Andorra sufragània de l'església Metropolitana de Tarragona.

Nou!!: Príncep-bisbe і Bisbat d'Urgell · Veure més »

Bisbat d'Utrecht

calvinistes. El Bisbat d'Utrecht és un bisbat catòlic que va crear-se el 696 pel papa Sergi I (efectiu el 703) i que depenia de l'arquebisbat de Colònia (Cambrai era sufragània de Reims).

Nou!!: Príncep-bisbe і Bisbat d'Utrecht · Veure més »

Bisbat de Lieja

El bisbat de Lieja és un bisbat catòlic.

Nou!!: Príncep-bisbe і Bisbat de Lieja · Veure més »

Bisbe

Bisbe Vidal de Canyelles. Un bisbe (del grec επίσκοπος, vigilant) és un càrrec de la jerarquia de l'església cristiana.

Nou!!: Príncep-bisbe і Bisbe · Veure més »

Cambrai

Cambrai és un municipi francès, situat al departament del Nord i a la regió dels Alts de França.

Nou!!: Príncep-bisbe і Cambrai · Veure més »

Celibat

El celibat (del llatí cælibatus) és l'estat d'una persona que no és casada, especialment per motius religiosos.

Nou!!: Príncep-bisbe і Celibat · Veure més »

Colònia (Alemanya)

Colònia (Köln en alemany; Kölle en kölsch; Keulen en holandès) és una ciutat alemanya a l'oest del país, al nord de Bonn i al sud de Düsseldorf.

Nou!!: Príncep-bisbe і Colònia (Alemanya) · Veure més »

Diòcesi

Una diòcesi és un districte o territori de l'església catòlica on té, i hi exerceix jurisdicció espiritual, un prelat: arquebisbe, bisbe, etc.

Nou!!: Príncep-bisbe і Diòcesi · Veure més »

Estrasburg

Estrasburg (Strossburi, en alsacià; Strasbourg, en francès; Straßburg, en alemany) és la capital i principal ciutat de la regió d'Alsàcia i del departament del Baix Rin, al nord-est de França, prop de la frontera amb Alemanya.

Nou!!: Príncep-bisbe і Estrasburg · Veure més »

Magúncia

Magúncia (Mainz) és una ciutat d'Alemanya.

Nou!!: Príncep-bisbe і Magúncia · Veure més »

Münster

Münster és una ciutat situada a l'estat del Rin del Nord-Westfàlia, Alemanya, seu del Regierungsbezirk del mateix nom i capital cultural de Westfàlia.

Nou!!: Príncep-bisbe і Münster · Veure més »

Montenegro

Montenegro (en serbocroat: Црна Гора, Crna Gora, que significa "mont negre") és un petit estat muntanyós situat a la península dels Balcans.

Nou!!: Príncep-bisbe і Montenegro · Veure més »

Osnabrück

Osnabrück és una ciutat alemanya de l'antic Regne de Prússia, província de Hannover, capital de la regència i cercles del seu nom, situada en un fèrtil vall a la vora del riu Hase, a 65 m sobre el nivell del mar i amb 163.285 h. el 2006.

Nou!!: Príncep-bisbe і Osnabrück · Veure més »

Polònia

Polònia (en polonès: Polska), oficialment República de Polònia (en polonès: Rzeczpospolita Polska), és un estat de l'Europa central.

Nou!!: Príncep-bisbe і Polònia · Veure més »

Principat de Lieja

El Principat de Lieja (francès Principauté de Liège, való Principåté d'Lidje) era un estat del Sacre Imperi Romanogermànic.

Nou!!: Príncep-bisbe і Principat de Lieja · Veure més »

Principat de Stavelot-Malmedy

El principat de Stavelot-Malmedy (en alemany: Stablo-Malmedy) era un principat del Sacre Imperi Romanogermànic, del qual el príncep era l'abat de la doble Abadia de Stavelot-Malmedy des de l'any 651 fin als 1795.

Nou!!: Príncep-bisbe і Principat de Stavelot-Malmedy · Veure més »

Ratisbona

Ratisbona (en alemany Regensburg) és una ciutat de l'estat alemany de Baviera, Alemanya, que l'any 2007 tenia 151.000 habitants.

Nou!!: Príncep-bisbe і Ratisbona · Veure més »

República de Macedònia

La República de Macedònia, també coneguda com a República de Macedònia del Nord o Antiga República Iugoslava de Macedònia (ARIM o FYROM, en anglès), és un estat europeu de la península Balcànica envoltat per Grècia, Bulgària, Sèrbia, Kosovo i Albània.

Nou!!: Príncep-bisbe і República de Macedònia · Veure més »

Sacre Imperi Romanogermànic

El Sacre Imperi romanogermànic o simplement Sacre Imperi (en alemany: Heiliges Römisches Reich; o Sacrum Romanum Imperium en llatí) va ser la unió política d'un conglomerat d'estats de l'Europa central, que es va mantenir des de l'edat mitjana fins a finals de l'edat moderna. Nascut el 962 de la França oriental, de les tres parts en les quals es va repartir el Regne franc el 843 (tractat de Verdun), el Sacre Imperi va ser l'entitat predominant d'Europa central durant gairebé un mil·lenni, fins a la seva dissolució el 1806 per Napoleó I. En el segle XVIII, comprenia la major part de les actuals Alemanya, República Txeca, Àustria, Liechtenstein, Eslovènia, Bèlgica i Luxemburg, així com grans àrees de l'actual Polònia i una porció dels Països Baixos. Anteriorment, n'havien format part la totalitat dels Països Baixos i Suïssa, així com zones de França i Itàlia. La denominació del Sacre Imperi va variar enormement al llarg dels segles. L'any 1034, es feia servir la fórmula Imperi romà per a referir-se a les terres sota domini de Conrad II i no va ser fins al 1157, durant el regnat de Frederic I Barba-roja, que es va començar a utilitzar el terme Sacre Imperi. D'altra banda, l'ús del terme emperador romà feia referència als governadors de les terres europees del nord i va començar a usar-se amb Otó II entre 973 i 983. Els emperadors anteriors, des de Carlemany (mort el 814) fins a Otó I el Gran (emperador entre 962 i 973), havien utilitzat simplement el títol d'Imperator Augustus ('emperador august'), encara que històricament se'ls coneix també com a emperadors d'Occident. El terme Sacre Imperi romà comença a ser utilitzat a partir de 1254; i el terme Sacre Imperi romanogermànic data del 1512, després de moltes variacions en els últims anys del segle XV. El Reich va ser des dels seus inicis un ens molt federal: de nou en contraposició amb França, que havia estat, majoritàriament, part de l'Imperi romà, en les parts orientals del Regne franc, les tribus germàniques eren molt més independents i renuents a cedir poder a una autoritat central. Tots els intents de convertir el càrrec de rei en hereditari van fracassar, mantenint-se el de monarca com un càrrec electiu. Després d'això, cada candidat a la corona havia de realitzar una sèrie de promeses als electors, les crides Wahlkapitulationen (capitulacions electives), garantint als diferents territoris més i més poder al llarg dels segles. A causa de les seves connotacions religioses, el Reich com a institució va quedar seriosament danyat per les disputes entre el papa i els reis d'Alemanya, en relació amb la seva coronació com a emperadors. Mai no va ser gaire clar sota quines condicions el papa havia de coronar l'emperador, i especialment com el poder universal de l'emperador depenia del poder del papa en matèries clericals. Freqüents disputes van tenir aquest punt com a centre, especialment al llarg del segle XI, amb motiu de la querella de les investidures i el concordat de Worms de 1122. El fet que el sistema feudal del Reich, en què el rei constituïa la cúspide de l'anomenada "piràmide feudal", fos causa o símptoma de la debilitat de l'imperi, no és clar. En tot cas, l'obediència militar, que —conforme a la tradició germana— estava íntimament lligada a la concessió de terres als vassalls, va ser sempre problemàtica: quan el Reich havia d'anar a la guerra, les decisions eren lentes i fràgils. Fins al, els interessos econòmics del sud i l'oest de l'imperi diferien notablement dels de la part nord, on estava assentada la lliga Hanseàtica. Aquesta estava més vinculada a Escandinàvia i al Bàltic que la resta d'Alemanya.

Nou!!: Príncep-bisbe і Sacre Imperi Romanogermànic · Veure més »

Salzburg

és una ciutat estatutària, la quarta d'Àustria en població, i la capital de l'estat homònim, Salzburg.

Nou!!: Príncep-bisbe і Salzburg · Veure més »

Segle X

El segle X és un període que inclou els anys compresos entre el 901 i el 1000.

Nou!!: Príncep-bisbe і Segle X · Veure més »

Trèveris

Trèveris (en alemany, Trier, en francès, Trèves) és una ciutat de Renània-Palatinat, Alemanya, situada a la vora del riu Mosel·la.

Nou!!: Príncep-bisbe і Trèveris · Veure més »

Trento

Trento (en italià Trento, en llombard Trent, en alemany Trient, en llatí Tridentum) és una ciutat a la regió italiana de Trentino-Tirol del Sud.

Nou!!: Príncep-bisbe і Trento · Veure més »

Unió personal

Una unió personal és una situació política on una persona és al mateix temps el sobirà de dues o més terres (comtats, ducats, regnes…), per la casualitat de casaments, heretatges i altres peripècies de les cases reials.

Nou!!: Príncep-bisbe і Unió personal · Veure més »

Worms

Worms és una ciutat de l'estat federat de la Renània-Palatinat, a Alemanya.

Nou!!: Príncep-bisbe і Worms · Veure més »

1806

Plànol de Barcelona, l'any 1806.

Nou!!: Príncep-bisbe і 1806 · Veure més »

1860

;Països Catalans;Resta del món.

Nou!!: Príncep-bisbe і 1860 · Veure més »

Redirigeix aquí:

Príncep bisbe, Prínceps-bisbes.

SortintEntrant
Hey! Estem a Facebook ara! »