Accés més ràpid que el navegador!
143 les relacions: A Greek-English Lexicon, Abant (heroi), Acròpoli d'Atenes, Agènor (fill de Posidó), Alexandre el Gran, Aloïdes, Amfitrite, Amimone, Anàbasi, Anquises, Anteu, Apol·lo, Aquil·les, Aríon (cavall), Ares, Aretusa, Argos, Arne, Atena, Atenes, Atlàntida, Ítaca, Èac, Èol (fill d'Hípotes), Àiax el Major, Àiax el Menor, Belos (fill de Posidó), Beot, Bizant (mitologia), Briàreu, Calcant, Calendari àtic, Caribdis, Cavall, Cècrops, Celeno (Plèiade), Ceròesa, Ciutat, Civilització minoica, Cnossos, Constel·lació del Dofí, Coribants, Corint, Creta, Crisàor, Cronos, Dànau, Déu, Delfos (ciutat), Demèter, ..., Despina, Diodor de Sicília, Dionís, Dofins, Eges (Acaia), Egina, Eleusis (ciutat), Enees, Epilèpsia, Erectèon, Erecteu, Eumolp, Eurípil (fill de Celeno), Figàlia, Foroneu, Fragmente der griechischen Historiker, Gea, Gegant (mitologia), Glauc (fill de Posidó), Grec dòric, Grec eòlic, Grec homèric, Guerra de Troia, Hades, Hàlia (mitologia), Hèlios, Hera, Hesíode, Hipòcrates, Homer, Idomeneu (fill de Deucalió), Ifimedia, Ilíada, Illa de Rodes, Joan Tzetzes, Laomedont de Troia, Líbia (filla d'Èpaf), Licos (fill de Posidó), Lineal B, Magna Grècia, Mantinea, Mènades, Medusa (mitologia), Micènic, Mitologia grega, Mitologia romana, Naupli (fill de Posidó), Naxos, Neptú (mitologia), Nereida, Nereides, Nereu, Numen (religió), Ocèan, Oceà, Odissea, Odisseu, Olímpics, Oracle de Delfos, Orió (mitologia), Orient Pròxim, Pandròsion, Papirs d'Oxirinc, Pausànias (geògraf), Peó (mètrica), Pegàs (mitologia), Persèfone, Pilos (Messènia), Polifem (fill de Posidó), Polis, Posidó (pel·lícula), Príam, Proteu, Quadriga, Quíone (filla de Bòreas), Rea (mitologia), Rode (nimfa), Serralada de l'Atles, Telquins, Temis, Teogonia, Tetis (mare d'Aquil·les), Teucre (fill de Telamó), Toosa, Trezè, Trident, Tritó (mitologia), Troia, Tros, Unitat perifèrica d'Argòlida, Walter Burkert, Xenofont, Zeus. Ampliar l'índex (93 més) »
A Greek-English Lexicon
A Greek–English Lexicon ("Un diccionari grec-anglès") és una obra lexicogràfica estàndard del grec antic.
Nou!!: Posidó і A Greek-English Lexicon · Veure més »
Abant (heroi)
Abant (en grec antic Ἄβας) fou un heroi grec, fill de Posidó i de la nimfa Aretusa, divinitat d'una font prop de Calcis.
Nou!!: Posidó і Abant (heroi) · Veure més »
Acròpoli d'Atenes
Lacròpoli d'Atenes és l'acròpoli grega més important.
Nou!!: Posidó і Acròpoli d'Atenes · Veure més »
Agènor (fill de Posidó)
Segons la mitologia grega, Agènor (en grec Ἀγήνωρ, en llatí Ăgēnōr) va ser un rei de Fenícia, fill de Posidó i de Líbia.
Nou!!: Posidó і Agènor (fill de Posidó) · Veure més »
Alexandre el Gran
Alexandre III de Macedònia (grec antic: Αλέξανδρος ὁ Μακεδών, Aléxandros ho Makedon; nascut a Pel·la el 21 de juliol del 356 aC i mort a Babilònia el 10 de juny del 323 aC), conegut habitualment com a Alexandre el Gran o Alexandre Magne, fou un rei argèada del Regne de Macedònia, a l'antiga Grècia.
Nou!!: Posidó і Alexandre el Gran · Veure més »
Aloïdes
Segons la mitologia grega, els aloïdes (en Ἀλωεῖδαι, Aloeîdai) o alòades (Ἀλωάδαι, Alōádai) van ser dos gegants bessons, anomenats Otos (Ὦτος) i Efialtes, que Posidó va tenir d'Ifimedia, filla de Tríopas.
Nou!!: Posidó і Aloïdes · Veure més »
Amfitrite
Amfitrite (1866), per François Théodore Devaulx (1808–1870). Façana nord del ''Cour Carrée'' del palau del Louvre (París). Amfitrite (Ἀμφιτρίτη, 'el tercer que envolta ') és, en la mitologia grega, la deessa de les aigües tranquil·les.
Nou!!: Posidó і Amfitrite · Veure més »
Amimone
Posidó i Amimone Segons la mitologia grega, Amimone (en grec antic Ἀμυμώνη) va ser una de les Danaides, una de les cinquanta filles del rei Dànau.
Nou!!: Posidó і Amimone · Veure més »
Anàbasi
LAnàbasi (en grec clàssic Ἀνάβασις, literalment 'marxa terra endins'), també coneguda com L'expedició dels deu mil o La retirada dels deu mil, és l'obra més coneguda de l'historiador atenenc Xenofont.
Nou!!: Posidó і Anàbasi · Veure més »
Anquises
Fugida de Troia, Schönbrunn Segons la mitologia grega, Anquises (en grec antic Άγχίσης), va ser l'últim rei de Dardània i el pare del mític heroi Eneas.
Nou!!: Posidó і Anquises · Veure més »
Anteu
Anteu (en llatí Anthaeus o Antheus, en grec antic Ἀνθεύς) fou un escultor grec de molt bona reputació en la seva feina, però sense arribar a nivells d'excel·lència a la seva obra.
Nou!!: Posidó і Anteu · Veure més »
Apol·lo
Apol·lo (Απόλλων, Apóllōn), de vegades Apol·ló, és el déu de la medicina, de la bellesa masculina, de la música i de la poesia en la mitologia grega i, posteriorment, en la mitologia romana; també va ser considerat déu del Sol, en substitució d'Hèlios.
Nou!!: Posidó і Apol·lo · Veure més »
Aquil·les
Aquil·les o Aquil·leu (Achilles) és un dels herois més coneguts de la mitologia grega; va participar en la Guerra de Troia, i és el protagonista de la Ilíada d'Homer.
Nou!!: Posidó і Aquil·les · Veure més »
Aríon (cavall)
Segons la mitologia grega, Aríon (en Ἀρείων) va ser un cavall que va salvar la vida d'Adrast en la primera expedició dels Set Cabdills contra Tebes.
Nou!!: Posidó і Aríon (cavall) · Veure més »
Ares
En la mitologia grega, Ares (Ἄρης) és el déu de la guerra.
Nou!!: Posidó і Ares · Veure més »
Aretusa
Aretusa, Alfeu i Àrtemis Aretusa és una nimfa del grup de les nàiades.
Nou!!: Posidó і Aretusa · Veure més »
Argos
La ciutat moderna d'Argos, i una part de l'excavació de l'Argos antiga. Argos (Άργος) és una ciutat de Grècia, a la península del Peloponès, capital del nomós de l'Argòlida.
Nou!!: Posidó і Argos · Veure més »
Arne
Arne (en grec antic Ἄρνη) va ser, segons la mitologia grega, una filla d'Èol.
Nou!!: Posidó і Arne · Veure més »
Atena
Atena o Atenea (grec antic: Ἀθηνᾶ, Athenà; Ἀθήνη, Athene; o Ἀθάνα, Athana), en algunes circumstàncies també anomenada amb epítets tals com Pal·les/Pal·las, és una deessa de l'antiga Grècia associada amb la saviesa, l'artesania (com ara el teixit i la ceràmica) i alhora també de la guerra.
Nou!!: Posidó і Atena · Veure més »
Atenes
Atenes (Αθήνα, Athina; Ἀθῆναι; en català medieval Cetines) és la capital de Grècia, la capital de la regió grega de l'Àtica i la ciutat més gran del país.
Nou!!: Posidó і Atenes · Veure més »
Atlàntida
El capità Nemo visitant les restes de l'Atlàntida. L'Atlàntida, segons la mitologia grega, hauria estat una illa o un continent enfonsat sota les aigües en temps remots a causa d'un terratrèmol.
Nou!!: Posidó і Atlàntida · Veure més »
Ítaca
Ítaca p. 69 (grec Itháka, llatí Ithaca) és una illa de Grècia, a l'est de Cefalònia a les illes Jòniques, famosa perquè en ella es desenvolupen una part del fets narrats als poemes d'Homer a l'Odissea: hi va néixer Acamènides i Odisseu, l'heroi mitològic, i hi va contraure matrimoni amb Penèlope.
Nou!!: Posidó і Ítaca · Veure més »
Èac
D'acord amb la mitologia grega, Èac (en Αἴακος, Aiakos) va ser un semidéu que esdevingué rei de l'illa d'Egina.
Nou!!: Posidó і Èac · Veure més »
Èol (fill d'Hípotes)
A la mitologia grega, Èol (en grec antic Αἴολος) va ser un heroi, fill d'Hípotes (o bé de Posidó i d'Arne, o de Melanipe, segons altres genealogies).
Nou!!: Posidó і Èol (fill d'Hípotes) · Veure més »
Àiax el Major
En la mitologia grega, Àiax (Aiax) o Aiant (Αἴᾱς), fill de Telamó, és un heroi grec rei de l'illa de Salamina que va participar en la Guerra de Troia capitanejant dotze naus.
Nou!!: Posidó і Àiax el Major · Veure més »
Àiax el Menor
440), Museu del Louvre En la mitologia grega, Àiax (Aiax) o Aiant (Αἴᾱς), fill d'Oileu, és un heroi grec rei de la Lòcrida que va participar en la Guerra de Troia capitanejant quaranta naus.
Nou!!: Posidó і Àiax el Menor · Veure més »
Belos (fill de Posidó)
Segons la mitologia grega, Belos (en grec antic Βῆλος) va ser un rei d'Egipte, un dels dos bessons, fills de Posidó i de Líbia.
Nou!!: Posidó і Belos (fill de Posidó) · Veure més »
Beot
Beot (en grec antic Βοιωτός), segons la mitologia grega, fou un heroi, fill d'Itonos, rei de Tessàlia (o, segons altres, de Posidó), i de Melanipe (o Arne).
Nou!!: Posidó і Beot · Veure més »
Bizant (mitologia)
Bizant, (en grec antic Βύζας, Βύζαντας) segons la mitologia grega, és el fill de Posidó i de Ceròesa.
Nou!!: Posidó і Bizant (mitologia) · Veure més »
Briàreu
Briareu 1795 En la mitologia grega Briàreu (en grec Βριάρεως Briareôs, Βριάρηος Briarêos o Οβριάρεως, Obriareôs, «fort») és un dels Hecatonquirs, gegants de cent braços i cinquanta caps, fills d'Urà i Gea.
Nou!!: Posidó і Briàreu · Veure més »
Calcant
Calcant (a la dreta) conduint Ifigenia al sacrifici, fresc sobre guix de Pompeia, després del 62 d. C., Museu nacional arqueològic de Nàpols En mitologia grega, Calcant o Calcas (en grec antic Κάλχας / Kálkhas), és un endeví grec, de Micenes o potser de Mègara, que apareix en els relats de la guerra de Troia, sobretot en la Ilíada.
Nou!!: Posidó і Calcant · Veure més »
Calendari àtic
El calendari àtic en vigor a totes les ciutats de l'Àtica, va ser el que es va fer servir durant tota l'antiguitat clàssica (segles VIII aC al IV aC), però que encara estava en ús al segle II com així ho demostra el fet de posar el nom de l'emperador romà Adrià a un dels mesos.
Nou!!: Posidó і Calendari àtic · Veure més »
Caribdis
Caribdis p. 80 (en grec antic Χάρυϐδις Khárubdis, "xuclador", llatí Charibdis) va ser una nimfa, filla de Posidó i Gea, i durant la seva vida humana havia mostrat sempre una gran voracitat.
Nou!!: Posidó і Caribdis · Veure més »
Cavall
El cavall (Equus caballus) és un mamífer ungulat de la família dels èquids.
Nou!!: Posidó і Cavall · Veure més »
Cècrops
Representació de Cècrops I Cècrops (Cecrops, Kékrops, Κέκρωψ) fou un mític primer rei de l'Àtica.
Nou!!: Posidó і Cècrops · Veure més »
Celeno (Plèiade)
D'acord amb la mitologia grega, Celeno (en grec Κελαινό, "fosca") era una de les Plèiades, filla d'Atlas i de Plèione.
Nou!!: Posidó і Celeno (Plèiade) · Veure més »
Ceròesa
Ceròesa (en grec antic Κερόεσσα Keroessa), segons la mitologia grega, és filla de Io i de Zeus.
Nou!!: Posidó і Ceròesa · Veure més »
Ciutat
Urbanització mundial cap a 1995 Una ciutat és una població gran amb alta densitat de població, normalment amb predomini del sector terciari i menys del 25% de la població que treballa a l'agricultura.
Nou!!: Posidó і Ciutat · Veure més »
Civilització minoica
La civilització minoica fou una cultura prehel·lenística de l'edat del bronze, desenvolupada a l'illa de Creta entre els anys 3000 i 1200 aC.
Nou!!: Posidó і Civilització minoica · Veure més »
Cnossos
Cnossos (en grec antic, Κνωσός, Κνωσσός, Γνωσσός Knossós i Gnossós; en llatí, Cnossus o Cnosus, i també Gnossus i Gnosus) era la ciutat reial de Creta, situada al nord de l'illa, no gaire lluny de l'actual ciutat d'Iràklio o Càndia.
Nou!!: Posidó і Cnossos · Veure més »
Constel·lació del Dofí
El Dofí (Delphinus) és una petita constel·lació boreal molt a prop de l'equador celeste.
Nou!!: Posidó і Constel·lació del Dofí · Veure més »
Coribants
Segons la mitologia grega, els coribants (Κορύβαντες) eren sacerdots de Cíbele, a Frígia, fills de la musa Talia i Apol·lo.
Nou!!: Posidó і Coribants · Veure més »
Corint
Corint és una ciutat del Peloponès a Grècia, capital del nomós del seu mateix nom.
Nou!!: Posidó і Corint · Veure més »
Creta
Creta (Κρήτη) és l'illa més gran de Grècia i la cinquena de la Mediterrània.
Nou!!: Posidó і Creta · Veure més »
Crisàor
Naixement de Pegàs i Crisàor 1876-1885. Edward Burne-Jones Segons la mitologia grega, Crisàor (en grec antic Χρυσάωρ "l'home de l'espasa d'or") va ser un heroi, fill de Posidó i de Medusa.
Nou!!: Posidó і Crisàor · Veure més »
Cronos
En la mitologia grega, Cronos (en grec antic, Κρόνος) era fill d'Urà (el cel) i Gea (o Gaia, la Terra), i era un dels membres de la primera generació divina.
Nou!!: Posidó і Cronos · Veure més »
Dànau
Dànau (en grec antic Δαναός Danaós), segons la mitologia grega, va ser un heroi grec, fill de Belos (Belus) i d'Anquínoe (Anchinoë), i net de Posidó i de Líbia.
Nou!!: Posidó і Dànau · Veure més »
Déu
200x200px Un déu o divinitat és un ésser superior, no humà, que representa el sagrat.
Nou!!: Posidó і Déu · Veure més »
Delfos (ciutat)
Delfos (Delphi) fou una ciutat de la Fòcida i un dels llocs sagrats més importants de Grècia amb un temple dedicat a Apol·lo.
Nou!!: Posidó і Delfos (ciutat) · Veure més »
Demèter
En la mitologia grega, Demèter o Demetra (en Δημήτηρ o Δήμητρα, 'dea mare' o potser 'mare distribuïdora', de l'indoeuropeu *dheghom *mhter) és la deessa de l'agricultura, substància pura de la terra verda i jove, vivificadora del cicle de la vida i la mort, i protectora del matrimoni i la llei sagrada.
Nou!!: Posidó і Demèter · Veure més »
Despina
Despina o Despena (en llatí Despoena, en grec antic Δέσποινα) ("La senyora"), d'acord amb la mitologia grega, va ser filla de Posidó i de Demèter.
Nou!!: Posidó і Despina · Veure més »
Diodor de Sicília
Diodor de Sicília o Diodor Sícul (en llatí Diodorus Siculus, en grec antic Διόδωρος) va ser un historiador grec nascut a Sicília que va viure al contemporani de Juli Cèsar i d'August.
Nou!!: Posidó і Diodor de Sicília · Veure més »
Dionís
Dionís és el déu del vi i la vinya, del teatre, de la rauxa i de les festes, banquets i orgies, representat moltes vegades pel raïm o per una gran pantera negra.
Nou!!: Posidó і Dionís · Veure més »
Dofins
Dofí mular Dofí de Commerson Orca Dofí del riu Amazones Els dofins (col·loquialment, a València i a Eivissa, galfins) són mamífers aquàtics de l'ordre dels cetacis, que també inclou les balenes i marsopes.
Nou!!: Posidó і Dofins · Veure més »
Eges (Acaia)
Eges (Αἰγαί) va ser una ciutat d'Acaia a l'antiga Grècia, una de les dotze originals de la Lliga Aquea.
Nou!!: Posidó і Eges (Acaia) · Veure més »
Egina
Lilla d'Egina és una de les Illes Saròniques, que pertany a la prefectura o nomós de l'Àtica, Grècia.
Nou!!: Posidó і Egina · Veure més »
Eleusis (ciutat)
Eleusis (en grec antic Ἐλευσίς) era una ciutat de l'Àtica situada en una altura a poca distància del mar, enfront de l'illa de Salamina.
Nou!!: Posidó і Eleusis (ciutat) · Veure més »
Enees
Enees —o Eneas— p. 80(en Aeneas) és un heroi de la mitologia greco-romana, que apareix de forma destacada a la Ilíada, d'Homer, i és el personatge central de l'Eneida de Virgili.
Nou!!: Posidó і Enees · Veure més »
Epilèpsia
Lepilèpsia és una síndrome cerebral crònica de causes diverses, caracteritzada per crisis recurrents degudes a una descàrrega excessiva d'impulsos nerviosos per les neurones cerebrals, associades eventualment amb diverses manifestacions clíniques i para-clíniques.
Nou!!: Posidó і Epilèpsia · Veure més »
Erectèon
L'Erectèon (en grec antic: Έρέχθειον, Erékhtheion; en grec modern: Ερέχθειο, Erékhtio) és un temple grec consagrat a Erecteu, d'ordre jònic i situat a l'Acròpolis d'Atenes, al nord del Partenó.
Nou!!: Posidó і Erectèon · Veure més »
Erecteu
L'Erectèon a Atenes Segons la mitologia grega, Erecteu (en grec antic Ἐρεχθεύς), va ser el primer rei d'Atenes, fill de Pandíon i de Zeuxipe, i germà, per tant, de Butes, Procne i Filomela.
Nou!!: Posidó і Erecteu · Veure més »
Eumolp
Segons la mitologia grega, Eumolp (en grec antic Εὔμολπος) va ser un heroi, fill de Posidó i de Quíone, filla de Bòreas.
Nou!!: Posidó і Eumolp · Veure més »
Eurípil (fill de Celeno)
D'acord amb la mitologia grega, Eurípil (en grec antic Εὐρύπυλος) va ser un rei de Cirene, fill de Posidó i de Celeno.
Nou!!: Posidó і Eurípil (fill de Celeno) · Veure més »
Figàlia
Figàlia (Φιγαλία) fou una antiga ciutat d'Arcàdia al sud-oest del país, pròxima a la frontera amb Messènia, a la riba dreta del Neda.
Nou!!: Posidó і Figàlia · Veure més »
Foroneu
Segons la mitologia grega, Foroneu (en grec antic Φορωνεύς), va ser, en les llegendes del Peloponès, el primer home, fill del déu-riu Ínac i d'una nimfa, Mèlia, nom que recorda el dels freixes.
Nou!!: Posidó і Foroneu · Veure més »
Fragmente der griechischen Historiker
Primera edició dels ''Fragmenta historicorum Graecorum'', volum 1.París, Karl i Theodor Müller, 1841 Els Fragmenti der griechischen Historiker (Fragments dels historiadors grecs), més conegut per l'abreviatura de FGrH, FGH o «el Jacoby», és una col·lecció de fragments d'obres d'historiadors grecs, aplegats pel filòleg alemany Felix Jacoby (1876–1959).
Nou!!: Posidó і Fragmente der griechischen Historiker · Veure més »
Gea
Gea i/o Gaia, (en grec antic Γαῖα) en la mitologia grega, personifica la fertilitat de la terra.
Nou!!: Posidó і Gea · Veure més »
Gegant (mitologia)
Representació moderna d'un gegant mitológic El gegant és un monstre mitològic que apareix a gairebé totes les cultures.
Nou!!: Posidó і Gegant (mitologia) · Veure més »
Glauc (fill de Posidó)
Escil·la'', 1580-1582, Kunsthistorisches Museum (Viena) D'acord amb la mitologia grega, Glaucos — o Glauc— p. 80 (en grec antic Γλαῦκος Glaukos) va ser un pescador beoci, que, entre altres genealogies se'l fa fill de Posidó i una nàiade.
Nou!!: Posidó і Glauc (fill de Posidó) · Veure més »
Grec dòric
El grec dòric és un dialecte del grec antic.
Nou!!: Posidó і Grec dòric · Veure més »
Grec eòlic
verd''', subdialectes de l'eoli1: egeu o asiàtic2: lèsbic3: tessali4: beoci L'Eòlic o eoli (en grec antic Αἰολικός i Αἰόλιος) és un dialecte de la llengua grega que engloba un grup de varietats parlades a Lesbos, Beòcia, Tessàlia, l'Eòlida i altres parts de Grècia.
Nou!!: Posidó і Grec eòlic · Veure més »
Grec homèric
El grec homèric és la forma de grec antic que va usar Homer a la Ilíada i l'Odissea.
Nou!!: Posidó і Grec homèric · Veure més »
Guerra de Troia
La Guerra de Troia és un episodi de la mitologia grega en què una confederació de pobles i reis aqueus (és a dir, grecs) assetjaren durant deu anys, i finalment capturaren, la ciutat de Troia, a l'Àsia Menor.
Nou!!: Posidó і Guerra de Troia · Veure més »
Hades
En la mitologia grega, Hades (grec Αδης o Αἵδης) (invisible) era el nom del món dels morts i alhora el del déu d'aquest món subterrani (corresponent al déu romà Dis Pater o Orc, i al déu etrusc Aita).
Nou!!: Posidó і Hades · Veure més »
Hàlia (mitologia)
Hàlia (en grec antic Άλια) és, en la mitologia grega, una nereida o una nimfa germana dels Telquines i filla de Pontos i Thalassa.
Nou!!: Posidó і Hàlia (mitologia) · Veure més »
Hèlios
Hèlios (en grec antic: Ἥλιος) és la personificació del Sol en la mitologia grega.
Nou!!: Posidó і Hèlios · Veure més »
Hera
En la mitologia grega, Hera (Ἥρα) va ser la més gran de les deesses de l'Olimp.
Nou!!: Posidó і Hera · Veure més »
Hesíode
Hesíode (Hesiodus en llatí, en grec clàssic) (Ascra a Beòcia, s. VIII-VII aC) fou un dels escriptors més notables de la primera literatura grega, famós per haver transcrit alguns dels mites més coneguts de la seva època.
Nou!!: Posidó і Hesíode · Veure més »
Hipòcrates
Hipòcrates (Hipokrates; nascut cap al 460 aC i mort cap al 370 aC) fou un metge grec del segle de Pèricles (Grècia clàssica).
Nou!!: Posidó і Hipòcrates · Veure més »
Homer
Homer (Homerus) és el suposat autor de les obres literàries més antigues conegudes a Europa: els poemes orals la Ilíada i lOdissea.
Nou!!: Posidó і Homer · Veure més »
Idomeneu (fill de Deucalió)
Segons la mitologia grega, Idomeneu (en grec antic Ἰδομενεύς), va ser un rei de Creta, fill de Deucalió i net de Minos.
Nou!!: Posidó і Idomeneu (fill de Deucalió) · Veure més »
Ifimedia
Segons la mitologia grega, Ifimedia (en Ἰφιμέδεια, Ifimèdeia) va ser una heroïna filla de Tríopas i de l'estirp de Cànace.
Nou!!: Posidó і Ifimedia · Veure més »
Ilíada
La Ilíada és un poema èpic grec atribuït a Homer compost en hexàmetres per a ser recitat oralment pels rapsodes.
Nou!!: Posidó і Ilíada · Veure més »
Illa de Rodes
Topografia de Rodes. Rodes (en grec Ρόδος, Rodos) és l'illa més gran del Dodecanès i la més oriental de les illes principals de Grècia, a la mar Egea.
Nou!!: Posidó і Illa de Rodes · Veure més »
Joan Tzetzes
Joan Tzetzes (Joannes Tzetzes) fou un escriptor grec del, nadiu de Constantinoble.
Nou!!: Posidó і Joan Tzetzes · Veure més »
Laomedont de Troia
Segons la mitologia grega, Laomedont (Laomédōn, -ontos) fou el rei mític de Troia que va bastir les famoses muralles inexpugnables de la ciutat.
Nou!!: Posidó і Laomedont de Troia · Veure més »
Líbia (filla d'Èpaf)
D'acord amb la mitologia grega, Líbia (en grec antic Λιβύη, Libié) va ser una nimfa filla d'Èpaf, rei d'Egipte, i de Memfis.
Nou!!: Posidó і Líbia (filla d'Èpaf) · Veure més »
Licos (fill de Posidó)
Segons la mitologia grega, Licos (en grec antic Λύκος, "llop") va ser un heroi, fill de Posidó i de Celeno.
Nou!!: Posidó і Licos (fill de Posidó) · Veure més »
Lineal B
El lineal B és un sistema d'escriptura que es va fer servir per a escriure en grec (o micènic) durant l'època micènica de l'any 1600 aC fins al 1100 aC, aproximadament, i va ser el primer pas dels inicis de l'escriptura a Grècia.
Nou!!: Posidó і Lineal B · Veure més »
Magna Grècia
Magna GrèciaMagna Grècia (Magna Graecia; Megálē Hellás) és el nom donat en l'antiguitat al territori ocupat pels colons grecs del sud de la península italiana i Sicília, on van fundar nombroses polis que van comerciar amb la seva metròpoli.
Nou!!: Posidó і Magna Grècia · Veure més »
Mantinea
Mantinea (Μαντίνεια; gentilici Μαντινεύς, català mantineà) fou una de les antigues i poderoses ciutats d'Arcàdia, a la frontera amb l'Argòlida, al sud d'Orcomen i nord de Tègea.
Nou!!: Posidó і Mantinea · Veure més »
Mènades
s, Museo del Prado, Madrid En la mitologia grega, les mènades (en singular, mènada; del grec Μαινάς, Μαινάδες) són éssers femenins divins estretament relacionats amb el déu Dionís, déu originari de Tràcia i Frígia.
Nou!!: Posidó і Mènades · Veure més »
Medusa (mitologia)
''Medusa'', per Arnold Böcklin Medusa (Μέδουσα, Médousa, de μέδω 'manar', 'regnar') era, segons la mitologia grega, un monstre ctònic femení que convertia la gent en pedra mirant-los fixament.
Nou!!: Posidó і Medusa (mitologia) · Veure més »
Micènic
El micènic és la forma de grec més antiga documentada.
Nou!!: Posidó і Micènic · Veure més »
Mitologia grega
La mitologia grega (Ελληνική μυθολογία en grec; Mythologia Graeca en llatí) és un conjunt de mites i llegendes pertanyents a la religió de l'antiga Grècia que tracten dels seus déus i herois, la naturalesa del món, els orígens i significat dels seus cultes i les pràctiques rituals.
Nou!!: Posidó і Mitologia grega · Veure més »
Mitologia romana
Júpiter(Museo del Prado, Madrid) Júpiter'' (Rubens) La mitologia romana representa el conjunt de déus i creences de procedència diversa que integraven el pensament religiós a l'antiga Roma.
Nou!!: Posidó і Mitologia romana · Veure més »
Naupli (fill de Posidó)
Segons la mitologia grega, Naupli (en grec antic Ναύπλιος), va ser un heroi, fill de Posidó i d'Amimone, una de les cinquanta filles de Dànau.
Nou!!: Posidó і Naupli (fill de Posidó) · Veure més »
Naxos
Naxos (Νάξος; antigament també Axià, en Αξιά) és una illa grega que pertany al grup de les Cíclades.
Nou!!: Posidó і Naxos · Veure més »
Neptú (mitologia)
Neptú se sol representar amb un trident, com en aquesta obra homònima (1802), de Nicolau Travé. El grup escultòric es completa amb les dues figures de les nereides d'Antoni Solà. Barcelona: Llotja de Mar. Neptú (en llatí: Neptūnus) era un déu de la religió romana invocat per protegir les persones de la calor estival el qual enviava les pluges.
Nou!!: Posidó і Neptú (mitologia) · Veure més »
Nereida
* Nereida (satèl·lit), satèl·lit de Neptú.
Nou!!: Posidó і Nereida · Veure més »
Nereides
Andròmeda a la roca, segons una pintura de Théodore Chassériau En la mitologia grega, les nereides p. 13 (del grec antic νεράϊδα, neraida) eren les filles de Nereu i de Doris.
Nou!!: Posidó і Nereides · Veure més »
Nereu
grec, circa 590 aC, Museu del Louvre, París). Nereu p. 13 (en grec antic Νηρεύς) va ser un déu marí, fill de Pontos, l'ona marina, i de Gea, la Terra, i per tant germà de Taumant, de Forcis, de Ceto i d'Euríbia.
Nou!!: Posidó і Nereu · Veure més »
Numen (religió)
Numen ("presència", plural numina) és un terme llatí que es refereix a una deïtat meravellosa, dotada d'un poder misteriós i fascinador, que al seu torn és font idíl·lica d'inspiració.
Nou!!: Posidó і Numen (religió) · Veure més »
Ocèan
En la mitologia clàssica, Ocèan o Oceà (en grec antic, Ώκεανός Ōkeanós o Ωγενος Ōgenos, ‘riu-oceà’; en llatí, Oceanus o Ogenus) es refereix a l'oceà, del qual grecs i romans pensaven que era un riu fluïa al voltant del disc pla que era la terra.
Nou!!: Posidó і Ocèan · Veure més »
Oceà
Un oceà o, en alguerès, ocèan (del grec Ωκεανός, Okeanós, el nom del déu mitològic Ocèan/Oceà) és una gran massa d'aigua salada que, completament, cobreix prop del 71% de la superfície de la Terra (o una àrea de 361 milions de quilòmetres quadrats).
Nou!!: Posidó і Oceà · Veure més »
Odissea
LOdissea (ἡ Ὀδύσσεια) és el segon dels grans poemes èpics grecs atribuïts a Homer; l'altre és la Ilíada.
Nou!!: Posidó і Odissea · Veure més »
Odisseu
En la mitologia grega, Odisseu (Ulixes) p. 44.
Nou!!: Posidó і Odisseu · Veure més »
Olímpics
Els Olímpics fou el grup de dotze grans déus que formaven el consell suprem de l'Olimp.
Nou!!: Posidó і Olímpics · Veure més »
Oracle de Delfos
Ruïnes de Delfos Loracle de Delfos fou un santuari dedicat a la serp Pitó (Pytho), prop de la ciutat de Delfos (Delphi), on es consultava la divinitat sobre temes diversos i s'obtenien les seves respostes i prediccions, de gran reputació.
Nou!!: Posidó і Oracle de Delfos · Veure més »
Orió (mitologia)
Orió (en grec antic: Ὠρίων ó Ωαρίων) era un gegant de la mitologia grega.
Nou!!: Posidó і Orió (mitologia) · Veure més »
Orient Pròxim
L'Orient Pròxim en un sentit més ampli LOrient Pròxim o Pròxim Orient és un terme geogràfic que serveix per a designar diferents territoris segons geògrafs, arqueòlegs i historiadors, per una banda, i politòlegs, economistes i periodistes per l'altra.
Nou!!: Posidó і Orient Pròxim · Veure més »
Pandròsion
L'olivera on es trobava el '''Pandrósion''', amb l'Erectèon al fons El Pandròsion era un santuari construït en temps de Pèricles cap a l'any 421 aC al costat nord-oest de l'Erectèon vora l'Antic temple d'Atena, a l'acròpoli d'Atenes, en honor de Pàndrosos, filla de Cècrops i d'Agraulos.
Nou!!: Posidó і Pandròsion · Veure més »
Papirs d'Oxirinc
Elements'' de Euclides Els Papirs d'Oxirinc (Oxyrhynchus papyri) són un grup nombrós de manuscrits descoberts pels arqueòlegs en una antiga zona a prop d'Oxirinc (Oxyrhynchus,, actual el-Bahnasa), a Egipte.
Nou!!: Posidó і Papirs d'Oxirinc · Veure més »
Pausànias (geògraf)
Pausànias o Pausànies (en grec: Παυσανίας) fou un historiador, viatger i geògraf grec que va viure a l'època dels emperadors Adrià i Marc Aureli.
Nou!!: Posidó і Pausànias (geògraf) · Veure més »
Peó (mètrica)
En mètrica, el peó (o himne) és un peu mètric utilitzat tant en la poesia com en la prosa.
Nou!!: Posidó і Peó (mètrica) · Veure més »
Pegàs (mitologia)
En la mitologia grega, Pegàs, Pegas o Pègasos (en Πήγασος, Pégasos) era el cavall alat nascut del coll tallat de la Medusa, i aquí es relaciona amb el mite de Perseu.
Nou!!: Posidó і Pegàs (mitologia) · Veure més »
Persèfone
En la mitologia grega, Persèfone (Περσεφόνη) era una deessa, filla de Zeus i de Dèmeter, que es va haver de casar amb Hades i es va convertir en deessa dels inferns.
Nou!!: Posidó і Persèfone · Veure més »
Pilos (Messènia)
Pilos (Πύλος, habitualment transliterat Pylos; en català medieval Port Jonc, i també coneguda amb el seu nom en italià, Navarino; en àrab Iruda i en turc Anavarin) és una vila de Grècia situada al Peloponnès, capital de la prefectura de Messènia, amb 5.401 habitants al cens del 2001.
Nou!!: Posidó і Pilos (Messènia) · Veure més »
Polifem (fill de Posidó)
A la mitologia grega, Polifem (grec antic: Πολύφημος) era un ciclop, és a dir, un gegant d'un sol ull al mig del front, fill de Posidó i la nimfa Toosa, filla de Forcis.
Nou!!: Posidó і Polifem (fill de Posidó) · Veure més »
Polis
A la Grècia clàssica, la polis (πόλις) era la ciutat estat, el marc essencial on es desenvolupà i s'expandí la civilització grega fins a l'època arcaica.
Nou!!: Posidó і Polis · Veure més »
Posidó (pel·lícula)
Posidó (títol original en anglès, Poseidon) és una pel·lícula estatunidenca del 2006 dirigida pel director alemany Wolfgang Petersen.
Nou!!: Posidó і Posidó (pel·lícula) · Veure més »
Príam
Príam (grec Πρίαμος, Priamos) a la mitologia grega és el rei de Troia al temps de la guerra homònima.
Nou!!: Posidó і Príam · Veure més »
Proteu
Proteu, (grec antic: Πρωτεύς) d'acord amb la mitologia grega, fou un déu marí, fill d'Oceà i de Tetis (però també se'l fa fill de Posidó).
Nou!!: Posidó і Proteu · Veure més »
Quadriga
Quadriga sobre la Porta de Brandenburg, a Berlín s procedent de Cízic, Museu Arqueològic d'Istanbul. Fresc mostrant una quadriga. Tomba tràcia prop de Kazanlak (Bulgària). Una quadriga (del llatí, quadri-, quatre, i jungere, junyir, unir mitjançant un jou) era un carro impulsat per quatre cavalls en línia.
Nou!!: Posidó і Quadriga · Veure més »
Quíone (filla de Bòreas)
Segons la mitologia grega, Quíone (en grec antic Χιονη, "neu") va ser una filla de Bòreas (de qui, de vegades, també es deia que era esposa), el vent del Nord (també considerat déu de l'hivern) i d'Oritia, la senyora de les tempestes a la muntanya.
Nou!!: Posidó і Quíone (filla de Bòreas) · Veure més »
Rea (mitologia)
En la mitologia grega, Rea (en grec antic Ῥέα), és una de les titànides, filla d'Urà i Gea.
Nou!!: Posidó і Rea (mitologia) · Veure més »
Rode (nimfa)
Rode (en grec antic Ῥόδη) va ser una nimfa, tan aviat considerada filla d'Afrodita i d'un pare del que no se sap el nom, com de Posidó i d'Hàlia (o d'Amfítitre, segons altres versions).
Nou!!: Posidó і Rode (nimfa) · Veure més »
Serralada de l'Atles
Petit poble de l'Atles situat a la ruta que uneix Marràqueix i Ouarzazate La serralada de l'Atles (amazic chelha:; amazic cabilenc), massís de l'Atles o simplement Atles, és un sistema de serralades del nord d'Àfrica d'uns 2.700 km de llargada.
Nou!!: Posidó і Serralada de l'Atles · Veure més »
Telquins
En la mitologia grega, els telquins (Telkhines) eren unes divinitats marines amb l'aspecte de personatges amfibis, meitat terrestres i meitat marins, que tenien la part inferior del cos en forma de peix, o de serp, o tenien els peus palmats.
Nou!!: Posidó і Telquins · Veure més »
Temis
Temis (Θέμις, Themis, que vol dir «llei de la natura» més que «autoritat humana») és una deessa grega, padrona de la justícia i de la llei.
Nou!!: Posidó і Temis · Veure més »
Teogonia
La Teogonia o Teogònia (del grec Θεογονία: Theogonía, literalment «origen dels déus»; en llatí Thĕŏgŏnĭa, ae) és una obra poètica escrita per Hesíode, que és com un Gènesi de la mitologia grega.
Nou!!: Posidó і Teogonia · Veure més »
Tetis (mare d'Aquil·les)
Segons la mitologia grega, Tetis (en grec, Θέτις Thétis) és una de les nereides, més coneguda per ser la mare d'Aquil·les, l'heroi que va lluitar en la Guerra de Troia.
Nou!!: Posidó і Tetis (mare d'Aquil·les) · Veure més »
Teucre (fill de Telamó)
En la mitologia grega, Teucre (Τεύκρος) va ser un heroi grec fill de Telamó i de la seva segona esposa Hesíone (filla de Laomedont), i germanastre d'Àyax.
Nou!!: Posidó і Teucre (fill de Telamó) · Veure més »
Toosa
Toosa (en grec antic Θόωσα) va ser, segons la mitologia grega, una nimfa filla de Forcis i de Ceto i germana de les Gorgones.
Nou!!: Posidó і Toosa · Veure més »
Trezè
Trezè (Troizên) fou una ciutat del Peloponnès que formava el cantó sud-est de la regió de l'Argòlida.
Nou!!: Posidó і Trezè · Veure més »
Trident
Trident és una llança de tres puntes.
Nou!!: Posidó і Trident · Veure més »
Tritó (mitologia)
Estàtua de '''Tritó''' a la Fontana del Moro (Piazza Navona, Roma, Itàlia). Tritó (en grec antic Τρίτων), va ser, segons la mitologia grega, un déu marí, fill de Posidó i d'Amfitrite.
Nou!!: Posidó і Tritó (mitologia) · Veure més »
Troia
Troia (en luvi Taruisa/*Tarhuisa pel nom del déu hitita Taru/Tahui; en grec Τροία o Τροίας; també anomenada Ílion, en grec Ίλιον o Ίλιος; Ílium, en llatí Īlium, i Wilusa en hitita) és una ciutat tant històrica com llegendària, on es va desenvolupar la Guerra de Troia, descrita a la Ilíada, un poema èpic de l'antiga Grècia.
Nou!!: Posidó і Troia · Veure més »
Tros
Segons la mitologia grega, Tros (en grec antic Τρώς) fou rei de Dardània i de tota la regió homònima, que es va anomenar Tròade en honor seu.
Nou!!: Posidó і Tros · Veure més »
Unitat perifèrica d'Argòlida
Argòlida (en grec antic Ἀργολίς) o també Argeia (ἡ Ἀργεία) o simplement districte d'Argos era el territori dominat per la ciutat d'Argos a l'antiga Grècia.
Nou!!: Posidó і Unitat perifèrica d'Argòlida · Veure més »
Walter Burkert
Walter Burkert (2 de febrer de 1931, Neuendettelsau, Alemanya - 11 de març de 2015, Zúric, Suïssa) fou un estudiós de la religió grega.
Nou!!: Posidó і Walter Burkert · Veure més »
Xenofont
Xenofont d'Atenes ; c. 430 Strassler i al., 2022-04-20 at the Wayback Machine.
Nou!!: Posidó і Xenofont · Veure més »
Zeus
En la mitologia grega, Zeus (en Ζεύς) és el déu suprem de l'Olimp.
Nou!!: Posidó і Zeus · Veure més »
Redirigeix aquí:
Asphalios, Asphalius, Poseidó, Possidó.
