Accés més ràpid que el navegador!
34 les relacions: Abadessa, Abat, Amanuense, Bellmunt d'Urgell, Butsènit, Castellserà, Celestí Destorrents, Cimbori, Conca de Barberà, Conquesta aragonesa de Sardenya, Corona d'Aragó, Editorial Base, Elisenda de Copons, La Fuliola, Lambert de Lieja, Llibre dels fets, Maria Carme Roca i Costa, Monestir, Monestir de Santa Maria de Benifassà, Monjo, Pere el Cerimoniós, Pesta Negra, Reial Monestir de Santa Maria de Poblet, Santa Maria de Vallbona de les Monges, Tornabous, 1311, 1316, 1322, 1323, 1343, 1348, 17 de setembre, 20 de maig, 29 de juliol.
Abadessa
En el cristianisme, l'abadessa (en llatí, abbatissa) és la cap superior d'una comunitat de monges, que sovint viuen en una abadia.
Nou!!: Ponç de Copons і Abadessa · Veure més »
Abat
Sant Antoni Abat. Labat (de l'arameu ababa, que significa «pare», és el títol amb què es designa el mestre de la vida espiritual d'una abadia o el superior d'un monestir abat al cristianisme i al budisme. En les comunitats femenines la superiora rep el nom d’abadessa. Acostuma a ser elegit, segons la regla de sant Benet, per votació dels membres de la comunitat. Duu insígnies que representen la seua primacia abacial, com ara la creu pectoral, el bàcul, l'anell, o la mitra (un abat mitrat era un abat que usava insígnies pontificals). També reben aquest títol de manera honorífica els preveres triats per a presidir un consell catedralici. L'abat coadjutor és aquell elegit per ajudar l'abat d'un monestir en les seves tasques. El substitueix en cas de malaltia o vellesa. Durant els tres primers segles del cristianisme s'anomenava abat al practicant de l'ascetisme més experimentat que fa de guia als altres. DD'ençà el, amb l'aplicació generalitzada de la Regla de Sant Benet es configurà com una institució jurídica eclesiàstica, de caràcter vitalici normalment, en què es demanava l'ordenació sacerdotal de l'abat, el cap jurídic d'un monestir. D'ençà aleshores, l'abat és la persona que té la principal responsabilitat dins d'una comunitat religiosa o d'una col·legiata i és qui en nomena tots els càrrecs. Actua només segons l'Evangeli i la regla monàstica del monestir i des de l'edat mitjana és independent de la diòcesi en els aspectes de la disciplina regular.Diccionari d'Història de Catalunya. Barcelona: ed. 62, 1998, p. 3 Avui dia la seva autoritat és moderada per la resta del capítol de monjos, que l'elegeix. Dins el cristianisme Jeroni d'Estridó criticà negativament l'ús de la paraula abat per part dels eclesiàstics cristians perquè afirmava que Jesucrist el volia només per a referir-se a son pare.
Nou!!: Ponç de Copons і Abat · Veure més »
Amanuense
Amanuense medieval copiant un manuscrit Amanuense (Amanuensis o Ad manum servus) fou antigament, en l'època romana, un esclau o llibert l'ofici del qual era d'escriure cartes i altres coses per encàrrec del seu amo o patró.
Nou!!: Ponç de Copons і Amanuense · Veure més »
Bellmunt d'Urgell
Bellmunt d'Urgell és un municipi de Catalunya situat a la comarca de la Noguera.
Nou!!: Ponç de Copons і Bellmunt d'Urgell · Veure més »
Butsènit
Butsènit (o Butsènit de Lleida) és una partida de l'Horta de Lleida, al Segrià.
Nou!!: Ponç de Copons і Butsènit · Veure més »
Castellserà
Castellserà és un municipi de la comarca de l'Urgell, pertanyent al partit judicial de Balaguer, està situat al nord-est de la comarca, al límit amb la comarca de la Noguera.
Nou!!: Ponç de Copons і Castellserà · Veure més »
Celestí Destorrents
Celestí Destorrents (també Celestí des Torrents).
Nou!!: Ponç de Copons і Celestí Destorrents · Veure més »
Cimbori
En arquitectura, el cimbori o xumbòria és el cos cilíndric o poligonal que serveix de base a la cúpula.
Nou!!: Ponç de Copons і Cimbori · Veure més »
Conca de Barberà
La Conca de Barberà és una comarca de Catalunya situada al nord del Camp de Tarragona.
Nou!!: Ponç de Copons і Conca de Barberà · Veure més »
Conquesta aragonesa de Sardenya
La Conquesta de Sardenya fou una campanya militar per part de la Corona d'Aragó encapçalada per Jaume el Just entre 1323 i 1329.
Nou!!: Ponç de Copons і Conquesta aragonesa de Sardenya · Veure més »
Corona d'Aragó
La Corona d'Aragó coneguda també per altres denominacions com ara Corona catalanoaragonesa, fou el conjunt de territoris que estigueren sota la jurisdicció del rei d'Aragó des del 1162 fins al 1715.
Nou!!: Ponç de Copons і Corona d'Aragó · Veure més »
Editorial Base
Editorial Base és una empresa editorial amb seu a Barcelona fundada el 1972.
Nou!!: Ponç de Copons і Editorial Base · Veure més »
Elisenda de Copons
Elisenda de Copons (? - Vallbona de les Monges, 18 d’agost de 1348) fou una monja cistercenca, abadessa del monestir de Santa Maria de Vallbona, a Vallbona de les Monges.
Nou!!: Ponç de Copons і Elisenda de Copons · Veure més »
La Fuliola
La Fuliola és un municipi de la comarca de l'Urgell.
Nou!!: Ponç de Copons і La Fuliola · Veure més »
Lambert de Lieja
Lambert de Lieja, també anomenat Lambert de Maastricht, o Llambert i venerat a l'església catòlica com a Sant Lambert (vers 635 a Maastricht i mort a Lieja el 17 de setembre de probablement 705) va ser bisbe del bisbat de Maastricht de 669 fins a la seva mort.
Nou!!: Ponç de Copons і Lambert de Lieja · Veure més »
Llibre dels fets
El Llibre dels fets (en català antic Llibre dels Feyts) o Crònica de Jaume I és la primera de ''Les quatre grans Cròniques''.
Nou!!: Ponç de Copons і Llibre dels fets · Veure més »
Maria Carme Roca i Costa
Maria Carme Roca (Barcelona, 21 de novembre de 1955) és una historiadora i filòloga catalana, des de l'any 1997 es dedica professionalment a l'escriptura.
Nou!!: Ponç de Copons і Maria Carme Roca i Costa · Veure més »
Monestir
Sant Benet, en la imatge la reconstrucció actual de després de la batalla de Monte Cassino. El monestir va ser construït sobre un antic emplaçament pagà, un temple d'Apol·lo que corona el turó, rodejat per un mur sobre la fortificació de la xicoteta ciutat de Cassino, i recentment saquejat pels gots. El primer pas de Benet va ser destruir l'escultura d'Apol·lo i l'altar. El temple va ser dedicat a Joan Baptista. Una vegada instal·lat allí, Benet mai el va deixar. A Monte Cassino, va escriure la Regla benedictina que es va convertir en el principi fundador del monaquisme occidental. A Monte Cassino, va rebre la visita de Tòtila, rei dels ostrogots, tal vegada en 543 (l'única data històrica per a Benet). Monestir de Sant Cugat Un monestir és un tipus d'edificació per a la reclusió dels religiosos, que hi viuen en comú un o diversos monjos.
Nou!!: Ponç de Copons і Monestir · Veure més »
Monestir de Santa Maria de Benifassà
El Reial convent de Santa Maria de Benifassà és un monestir fundat per l'orde del Cister, actualment ocupat per monges cartoixanes, i situat dins del Parc Natural de la Tinença de Benifassà, al terme municipal de La Pobla de Benifassà, Baix Maestrat (País Valencià).
Nou!!: Ponç de Copons і Monestir de Santa Maria de Benifassà · Veure més »
Monjo
Un monjo Un monjo o monge i una monja és una persona consagrada a la religió.
Nou!!: Ponç de Copons і Monjo · Veure més »
Pere el Cerimoniós
Pere el Cerimoniós o el del Punyalet, anomenat també Pere IV d'Aragó i Pere III de Catalunya-Aragó (Balaguer, Principat de Catalunya, 5 de setembre de 1319 - Barcelona, 5 de gener de 1387), fou sobirà de la Corona d'Aragó amb els títols de rei d'Aragó, de València, de Sardenya i comte de Barcelona (1336-1387).
Nou!!: Ponç de Copons і Pere el Cerimoniós · Veure més »
Pesta Negra
La Pesta Negra fou una pandèmia, molt probablement de pesta, que possiblement s'originà el 1346 al nord de la Xina i, a través de Síria, s'estengué successivament per Anatòlia i Tràcia fins a arribar a Grècia, Egipte i els Balcans.
Nou!!: Ponç de Copons і Pesta Negra · Veure més »
Reial Monestir de Santa Maria de Poblet
Vídeo aeri del monestir El Reial Monestir de Santa Maria de Poblet és un monestir de l'orde del Cister fundat l'any 1150.
Nou!!: Ponç de Copons і Reial Monestir de Santa Maria de Poblet · Veure més »
Santa Maria de Vallbona de les Monges
Santa Maria de Vallbona de les Monges és un monestir cistercenc, al municipi de Vallbona de les Monges, a la comarca de l'Urgell.
Nou!!: Ponç de Copons і Santa Maria de Vallbona de les Monges · Veure més »
Tornabous
Tornabous és un municipi de la comarca de l'Urgell.
Nou!!: Ponç de Copons і Tornabous · Veure més »
1311
Sense descripció.
Nou!!: Ponç de Copons і 1311 · Veure més »
1316
Sense descripció.
Nou!!: Ponç de Copons і 1316 · Veure més »
1322
Sense descripció.
Nou!!: Ponç de Copons і 1322 · Veure més »
1323
;Països Catalans.
Nou!!: Ponç de Copons і 1323 · Veure més »
1343
El 1343 (MCCCXLIII) fou un any comú començat en dimecres del calendari julià.
Nou!!: Ponç de Copons і 1343 · Veure més »
1348
s.
Nou!!: Ponç de Copons і 1348 · Veure més »
17 de setembre
El 17 de setembre és el dos-cents seixantè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents seixanta-unè en els anys de traspàs.
Nou!!: Ponç de Copons і 17 de setembre · Veure més »
20 de maig
El 20 de maig és el cent quarantè dia de l'any del calendari gregorià i el cent quaranta-unè en els anys de traspàs.
Nou!!: Ponç de Copons і 20 de maig · Veure més »
29 de juliol
El 29 de juliol és el dos-cents desè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents onzè en els anys de traspàs.
Nou!!: Ponç de Copons і 29 de juliol · Veure més »
