Accés més ràpid que el navegador!
186 les relacions: Aiguats de la conca del Segre de 1982, Alguaire, Andorra, Andreu Nin i Pérez, Antoni Samarra i Tugues, Art romànic a Catalunya, Associació d'Amics de Sant Pere de Ponts, Aurembiaix d'Urgell, Autoritat Territorial de la Mobilitat de l'Àrea de Lleida, Òmnium Cultural, Àger, Àrea Bàsica de Salut, Barcelona, C-14, C-1412b, Calaf, Canal d'Urgell, Canal Segarra-Garrigues, Carles VI del Sacre Imperi Romanogermànic, Carnaval, Castell de Ponts, Catalunya, Catalunya Central, Cervera, Charles d'Espagnac, Comarca, Convergència i Unió, Corona d'Aragó, Corpus Christi, Dalmau de Queralt i de Codina, Dimarts de Carnaval, Dimecres, El Tossal (Ponts), Eleccions generals espanyoles de 1936, Eleccions generals espanyoles de 1979, Embat, Ermengol VIII d'Urgell, Ermessenda de Carcassona, Esquerra Republicana de Catalunya, Estació de Balaguer, Estació de Calaf, Estació de Cervera, Festes del Ranxo, Folquer, Freqüència modulada, Front Popular (Espanya), Gòtic català, Generalitat, Gots, Gravats de Mas de n'Olives, ..., Guerau IV de Cabrera, Guerra Civil espanyola, Guerra de Successió Espanyola, Guillem I de Tolosa, Guissona, Humbert Torres i Barberà, Jaume el Conqueridor, Joan Benlloch i Vivó, Joaquim Maurín i Julià, Jorba, Jordi Pujol i Soley, Josep Comabella i Rabassa, Junts per Catalunya (coalició), La Baronia de Rialb, La Força (Ponts), La Seu d'Urgell, Línia Barcelona-Manresa-Lleida-Almacelles, Línia Lleida - la Pobla de Segur, Lleida, Llevant (vent), Llista de topònims de Ponts, Llobregós, Lluís XIII de França, Mancomunitat de Catalunya, Manresa, Marca (territori), Miquelet, Monestir de Santa Maria de Ripoll, Motocròs, Muhàmmad al-Tawil, Municipi, Museu Francesc Boncompte, N-2, Nadal, Neogòtic, Noguera, Oliana, Oliola, Osca, Pallars Jussà, Pantà de Rialb, París, Partit dels Socialistes de Catalunya, Partit judicial, Partit Obrer d'Unificació Marxista, Pasqua de Resurrecció, Patatera, Pau Claris i Casademunt, Pere Salsas i Trillas, Perla de Segre, Pesseta, Pirineus, Ponent (vent), Ponts (desambiguació), Portaveu del Segre Mitjà, Prepirineus, President de la Generalitat de Catalunya, Primera Guerra Carlina, Publicacions de l'Abadia de Montserrat, Quartera, Ramon Berenguer I, Ramon Borrell I, Ràtzia de 909, Retaule, Reus, Salou, Sant Joan Baptista de Torreblanca, Sant Pere de Ponts, Santa Cecília de Torreblanca, Santa Coloma de Queralt, Segre, Segre Mitjà, Serra del Cadí, Serra del Castellar, Servei Meteorològic de Catalunya, Setembre, Solsona, Tarragona, Torreblanca (Ponts), Tossal de les Forques (Ponts), Tramuntana, Vall de Lord, Vila, Vilanova de l'Aguda, 1 de maig, 1057, 1061, 1185, 1228, 13 d'agost, 14 de setembre, 15 de gener, 1628, 1643, 1708, 1857, 1864, 1886, 1888, 1896, 1908, 1911, 1913, 1914, 1917, 1920, 1922, 1926, 1930, 1936, 1938, 1939, 1957, 1973, 1978, 1979, 1981, 1983, 1985, 1987, 1991, 1994, 1995, 2000, 2003, 2011, 2012, 2015, 2017, 3 d'abril, 449, 6 de gener, 797, 888, 890, 909. Ampliar l'índex (136 més) »
Aiguats de la conca del Segre de 1982
Junta d'Emergència. Esvoranc a la carretera al Congost dels Tresponts. Els aiguats de la conca del Segre de 1982 fou una inundació que tingué lloc entre el 7 i 8 de novembre del 1982, arran de la pluja que caigué aquella nit i que va culminar amb el desbordament del riu Segre i el riu Valira.
Nou!!: Ponts і Aiguats de la conca del Segre de 1982 · Veure més »
Alguaire
Alguaire és una vila i municipi de la comarca del Segrià als països catalans.
Nou!!: Ponts і Alguaire · Veure més »
Andorra
Situació d'Andorra respecte als Països Catalans Andorra, oficialment Principat d'Andorra, és un microestat independent de l'Europa sud-occidental situat als Pirineus entre Catalunya i França.
Nou!!: Ponts і Andorra · Veure més »
Andreu Nin i Pérez
Andreu Nin i Pérez (el Vendrell, el Baix Penedès, 4 de febrer de 1892 - Madrid/Alcalá d'Henares?, 20 de juny de 1937) fou un destacat polític marxista revolucionari, molt crític amb l'estalinisme i traductor català.
Nou!!: Ponts і Andreu Nin i Pérez · Veure més »
Antoni Samarra i Tugues
Antoni Samarra i Tugues (Ponts, 31 de març de 1886 - Castell de Burriac, Cabrera de Mar, 4 de desembre de 1914) fou un polifacètic artista català.
Nou!!: Ponts і Antoni Samarra i Tugues · Veure més »
Art romànic a Catalunya
Campanar de Sant Just i Sant Pastor de Son al Pallars Sobirà Sant Cristòfol de Beget és una mostra del romànic prepirinenc en el seu estat més pur.El romànic és l'art que es va desenvolupar per la major part d'Europa Occidental, incloent les Illes Britàniques i la Sicília normanda, d'ençà el fins ben entrat el.
Nou!!: Ponts і Art romànic a Catalunya · Veure més »
Associació d'Amics de Sant Pere de Ponts
Interior de la col·legiata de Sant Pere de PontsAssociació d'Amics de Sant Pere de Ponts és una associació cívica i cultural fundada el 1975, que s'ha ocupat de la restauració de l'església de Sant Pere de Ponts (la Noguera), un edifici romànic de tipus llombard situat a la zona del Segre Mitjà.
Nou!!: Ponts і Associació d'Amics de Sant Pere de Ponts · Veure més »
Aurembiaix d'Urgell
Aurembiaix d'Urgell (Balaguer, 1196 — Balaguer, 1231) fou l'última comtessa d'Urgell entre 1209 i 1231.
Nou!!: Ponts і Aurembiaix d'Urgell · Veure més »
Autoritat Territorial de la Mobilitat de l'Àrea de Lleida
Mapa de la zona integrada. En lila la Zona 1 i en groc la Zona 2 L'Autoritat Territorial de la Mobilitat de l'Àrea de Lleida (ATM Àrea de Lleida) és un consorci integrat per la Generalitat de Catalunya, el Consell Comarcal del Segrià i l'Ajuntament de Lleida amb la finalitat de planificar i coordinar el transport públic a la regió de Lleida.
Nou!!: Ponts і Autoritat Territorial de la Mobilitat de l'Àrea de Lleida · Veure més »
Òmnium Cultural
Òmnium Cultural és una entitat sense ànim de lucre fundada el 1961 que treballa per la promoció de la llengua i la cultura catalanes, l'educació, la cohesió social i la identitat dels Països Catalans.
Nou!!: Ponts і Òmnium Cultural · Veure més »
Àger
Àger (pronunciat) és una vila i municipi de la comarca de la Noguera, Catalunya.
Nou!!: Ponts і Àger · Veure més »
Àrea Bàsica de Salut
Àrea Bàsica de Salut (ABS) és el terme amb el que es coneix a Catalunya el territori, amb la seva població, que és atès per un Equip d'Atenció Primària (de 5.000 a 25.000 persones).
Nou!!: Ponts і Àrea Bàsica de Salut · Veure més »
Barcelona
Barcelona (pronunciat en català central) és una ciutat i metròpoli a la costa mediterrània de la península Ibèrica.
Nou!!: Ponts і Barcelona · Veure més »
C-14
La Carretera C-14 (Comarcal C-14) anomenada Eix Tarragona-Andorra, és una carretera de la Xarxa Bàsica Primària de Catalunya que uneix Salou a la comarca del Tarragonès amb la capital del Pirineu, La Seu d'Urgell a la comarca de l'Alt Urgell.
Nou!!: Ponts і C-14 · Veure més »
C-1412b
La C-1412b és una carretera comarcal que comença a la C-14, dins el terme municipal de Ponts, a la comarca de la Noguera, i mena a Tremp, capital de la comarca del Pallars Jussà.
Nou!!: Ponts і C-1412b · Veure més »
Calaf
Calaf és una vila i municipi situat al nord de la comarca de l'Anoia.
Nou!!: Ponts і Calaf · Veure més »
Canal d'Urgell
240px Canal d'Urgell - Plànol General ca.1890 Vista per satèl·lit de l'Àrea Regada pel Canal d'Urgell. El Canal d'Urgell és una infraestructura hidràulica destinada bàsicament al reg, que porta aigua des del riu Segre als camps de cultiu situats a diferents termes municipals de les comarques de l'Urgell, Pla d'Urgell, Noguera, Segrià i Garrigues, amb una superfície regada total d'unes 70.000 hectàrees i donant servei a uns 77.000 habitants.
Nou!!: Ponts і Canal d'Urgell · Veure més »
Canal Segarra-Garrigues
A l'altura de Tàrrega (28 de juliol de 2011) El canal Segarra-Garrigues és una infraestructura hidràulica dissenyada per crear 70.150 noves hectàrees de regadiu a les comarques catalanes de la Noguera, la Segarra, el Pla d'Urgell, l'Urgell, el Segrià i les Garrigues, beneficiant 17.000 regants d'una setantena de municipis.
Nou!!: Ponts і Canal Segarra-Garrigues · Veure més »
Carles VI del Sacre Imperi Romanogermànic
Carles VI del Sacre Imperi Romanogermànic (Viena, Sacre Imperi Romanogermànic, 1 d'octubre de 1685 - 20 d'octubre de 1740) fou emperador del Sacre Imperi (1711-1740).
Nou!!: Ponts і Carles VI del Sacre Imperi Romanogermànic · Veure més »
Carnaval
El carnaval de Venècia. El carnaval (o carnestoltes, nom habitual als Països Catalans, també conegut a Mallorca i Menorca com a els Darrers Dies) és una celebració pertanyent al calendari lunar.
Nou!!: Ponts і Carnaval · Veure més »
Castell de Ponts
El castell de Ponts és un castell del municipi de Ponts (Noguera) declarat bé cultural d'interès nacional.
Nou!!: Ponts і Castell de Ponts · Veure més »
Catalunya
Situació de Catalunya respecte als Països Catalans Catalunya és un país europeu situat a la Mediterrània occidental, constituït com a comunitat autònoma d'Espanya.
Nou!!: Ponts і Catalunya · Veure més »
Catalunya Central
Àmbit de les Comarques Centrals Comarques Centrals és una regió de Catalunya definida com un dels set àmbits funcionals territorials del Pla territorial general de Catalunya.
Nou!!: Ponts і Catalunya Central · Veure més »
Cervera
Cervera és una ciutat del centre-oest de Catalunya, capital de la comarca de la Segarra i cap del partit judicial de Cervera, a la Vegueria de Ponent.
Nou!!: Ponts і Cervera · Veure més »
Charles d'Espagnac
Charles d'Espagne de Cousserans de Cominges o d'Espagne, conegut a Catalunya com a Comte d'Espanya i a Espanya com a Carlos de España (Castell de Ramefòrt, Foix, Llenguadoc, 15 d'agost del 1775 - Organyà, Alt Urgell, 2 de novembre del 1839) fou un noble i militar francès al servei de la monarquia del Regne d'Espanya.
Nou!!: Ponts і Charles d'Espagnac · Veure més »
Comarca
En general, una comarca és una extensió de territori reduïda que agrupa diverses poblacions, que té una certa unitat a causa de les condicions naturals, la història o les relacions de veïnatge entre els pobles que la formen.
Nou!!: Ponts і Comarca · Veure més »
Convergència i Unió
Convergència i Unió (CiU) va ser, primer, una coalició estable (1978-2001), i, després, una federació (2001-2015) entre dos partits polítics catalanistes, formada per Convergència Democràtica de Catalunya (CDC), liberal, i Unió Democràtica de Catalunya (UDC), democristiana.
Nou!!: Ponts і Convergència i Unió · Veure més »
Corona d'Aragó
La Corona d'Aragó coneguda també per altres denominacions com ara Corona catalanoaragonesa, fou el conjunt de territoris que estigueren sota la jurisdicció del rei d'Aragó des del 1162 fins al 1715.
Nou!!: Ponts і Corona d'Aragó · Veure més »
Corpus Christi
L'ou com balla al claustre de la Catedral de Barcelona Processó del ''Corpus Christi'' a l'avinguda del Portal de l'Àngel de Barcelona Corpus a Picanya El Corpus Christi (en llatí «cos de Crist») o simplement corpus és una festa de l'església Catòlica en què es venera l'eucaristia.
Nou!!: Ponts і Corpus Christi · Veure més »
Dalmau de Queralt i de Codina
Dalmau de Queralt i de Codina, conegut com a Dalmau III de Queralt, (17 de setembre de 1593 Barcelona - 7 de juny de 1640 a Barcelona).
Nou!!: Ponts і Dalmau de Queralt i de Codina · Veure més »
Dimarts de Carnaval
El Dimarts de Carnaval és l'últim dia del carnestoltes que precedeix el dimecres de cendra de la quaresma.
Nou!!: Ponts і Dimarts de Carnaval · Veure més »
Dimecres
Un carrer de Riudecanyes porta el nom d'aquest dia de la setmana. El dimecres és el tercer dia de la setmana.
Nou!!: Ponts і Dimecres · Veure més »
El Tossal (Ponts)
El Tossal és un poble agregat al municipi de Ponts, a la comarca de la Noguera, inclòs en l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.
Nou!!: Ponts і El Tossal (Ponts) · Veure més »
Eleccions generals espanyoles de 1936
El 16 de febrer de 1936 es van celebrar a Espanya les terceres eleccions generals, i últimes, de la Segona República Espanyola.
Nou!!: Ponts і Eleccions generals espanyoles de 1936 · Veure més »
Eleccions generals espanyoles de 1979
Les eleccions generals espanyoles de 1979 se celebraren el dijous, 1 de març de 1979.
Nou!!: Ponts і Eleccions generals espanyoles de 1979 · Veure més »
Embat
Les brises marines: A) Brisa marina diürna B) Brisa terrestre nocturna. L'embat o marinada és el vent que bufa de la mar cap a terra i sol durar des que acaba el terral (cap a mitjan matí) fins que es fa fosc.
Nou!!: Ponts і Embat · Veure més »
Ermengol VIII d'Urgell
Ermengol VIII d'Urgell, anomenat Ermengol VIII el de Sant Hilari (1158 - Sant Hilari Sacalm, 1209) fou comte d'Urgell (1184-1209).
Nou!!: Ponts і Ermengol VIII d'Urgell · Veure més »
Ermessenda de Carcassona
Ermessenda de CarcassonaErmessén, Ermessindis, Ermessendis, Ermessenz o Armessén en textos anteriors al (Carcassona?,Sòria (1989) ca. 972 / 975-977Gil (2004:35) - Sant Quirze de Besora, 1 de març de 1058) va ser comtessa consort de Barcelona, Girona i Osona. Va estar casada des del 991 amb el comte de Barcelona Ramon Borrell, amb qui cogovernà fins que morí el 1017; el seu difunt marit li donà en escriptura testamentària el condomini dels tres comtats en violarium per tota la vida, de manera que governà en solitari com a regent durant la minoria d'edat de son fill (1017-1021), i a partir d'aleshores cogovernà amb aquest en qualitat de copropietària. Amb tot, ràpidament, varen sorgir desavinences entre tots dos, que no es resolgueren fins al repartiment del domini: foren per a son fill Berenguer Ramon I els comtats de Barcelona i Osona, i per a Ermessenda el comtat de Girona. Però son fill morí sobtadament el 1035 llegant els seus dominis als seus descendents, moment en el qual Ermessenda tornà a fer valdre el seu condomini per assumir la regència primer (1035-1039), i cogovernar amb el seu net després. En aquest context, marcat per l'afebliment de lauctoritas comtal barcelonina, hagué d'enfrontar-se a la revolució feudal quan mers oficials designats pels comtes de Barcelona —castlans i veguers— s'aixecaren en armes esdevenint barons feudals que amb epicentre al Penedès i encapçalats per Mir Geribert desafiaren la potestas comtal barcelonina i la seva política de mantenir la pau amb els sarraïns a canvi del cobrament de paries. Ermessenda feu costat a son net Ramon Berenguer I en la sufocació de la revolta nobiliària, que finalment s'aconseguí però no amb el retorn de l'antic ordre romanogòtic vigent fins als temps de Ramon Borrell (972-1017) sinó per la claudicació davant les noves pràctiques feudals —les convenientiae—, i l'auge de l'ordre cavalleresc. Durant el cogovern amb el seu net Ramon Berenguer I sorgiren noves dissensions que s'agreujaren quan aquest repudià la política matrimonial dissenyada per la seva àvia i es casà amb Almodis de la Marca. Aleshores, Ermessenda pressionà les jerarquies eclesiàstiques a fi que excomuniquessin el seu net, fet que aconseguí el 1055; l'excomunió afeblí encara més l'autoritat dels comtes de Barcelona i tornà a instigar la revolta nobiliària. Finalment, el 1057, Ermessenda de Carcassona vengué el condomini sobre els comtats de Barcelona, Osona i Girona al seu net i es retirà al castell de Sant Quirze de Besora, on morí l'1 de març de 1058. Fou sebollida en un sarcòfag de pedra situat a la galilea exterior de la catedral de Girona, fins que el 1385 el rei Pere el Cerimoniós ordenà que fos traslladat a l'interior de la nau i recobert amb un nou sepulcre gòtic. L'any 1982, el sepulcre gòtic fou obert i es descobrí que l'única decoració exterior del sarcòfag romànic eren disset franges pintades de color roig i daurat, la qual decoració ha estat considerada com un possible antecedent preheràldic del senyal dels quatre pals. Ermessenda va realitzar importants donacions a les diòcesis i esglésies dels seus dominis i fou una de les dones amb més autoritat dins la política del. Governà durant uns seixanta-cinc anys i morí prop dels vuitanta-cinc, esdevenint una de les dones amb més poder polític en la història de Catalunya. La seva vida exemplifica l'evolució de la condició de la dona aristocràtica a l'antiga Gòtia: passà de gaudir d'una posició privilegiada a perdre poder en el moment en què les Leges Gothorum (Lleis dels gots) es veieren relegades per les convenientiae feudals que els magnats feien entre ells al marge de les lleis. Aquests magnats -per mitjà de la violència i la guerra- posaren en dubte la potestas comtal com a garant de l'ordre públic. Aquests canvis conduïren al nou ordre feudal, que imperà durant els següents dos segles.
Nou!!: Ponts і Ermessenda de Carcassona · Veure més »
Esquerra Republicana de Catalunya
Esquerra Republicana de Catalunya (ERC), genèricament anomenat Esquerra Republicana, és un partit polític català fundat el març de 1931, que es defineix com a socialdemòcrata i és partidari de la independència dels Països Catalans.
Nou!!: Ponts і Esquerra Republicana de Catalunya · Veure més »
Estació de Balaguer
Balaguer és una estació de ferrocarril de FGC situada a la població de Balaguer, a la comarca de la Noguera.
Nou!!: Ponts і Estació de Balaguer · Veure més »
Estació de Calaf
Antic moll de mercaderies Calaf és una estació de ferrocarril propietat d'adif situada al sud de la població de Calaf a la comarca de l'Anoia.
Nou!!: Ponts і Estació de Calaf · Veure més »
Estació de Cervera
Cervera és una estació de ferrocarril propietat d'Adif situada a l'oest de la població de Cervera a la comarca de la Segarra.
Nou!!: Ponts і Estació de Cervera · Veure més »
Festes del Ranxo
Les festes de lo Ranxo són festes tradicionals d'alguns pobles del Segre Mitjà, especialment a la vila de Ponts.
Nou!!: Ponts і Festes del Ranxo · Veure més »
Folquer
Folquer és una entitat de població disseminada situada al nord del terme municipal d'Artesa de Segre, a la comarca de la Noguera.
Nou!!: Ponts і Folquer · Veure més »
Freqüència modulada
Un senyal modulador (la primera) pot transmetre modulant una ona portadora en AM (la segona) o FM (la tercera), entre d'altres. La freqüència modulada (FM) és un tipus de modulació angular que consisteix a modificar la freqüència instantània de l'ona portadora en funció de les variacions del senyal d'informació o modulador.
Nou!!: Ponts і Freqüència modulada · Veure més »
Front Popular (Espanya)
UGT. El Front Popular a Espanya va ser un pacte de coalició electoral signat el gener de 1936 per diversos partits i altres organitzacions polítiques per a presentar-se plegats a les eleccions del febrer d'aquell mateix any.
Nou!!: Ponts і Front Popular (Espanya) · Veure més »
Gòtic català
XV a la capella de Sant Jordi del Palau de la Generalitat de Catalunya El gòtic català és l'art gòtic desenvolupat a Catalunya.
Nou!!: Ponts і Gòtic català · Veure més »
Generalitat
La Generalitat és el conjunt d'institucions d'autogovern de Catalunya i del País Valencià.
Nou!!: Ponts і Generalitat · Veure més »
Gots
Els gots eren un dels pobles germànics originaris d'Escandinàvia que van expandir-se per mig Europa amenaçant el poder de l'Imperi Romà.
Nou!!: Ponts і Gots · Veure més »
Gravats de Mas de n'Olives
Els gravats de Mas de n'Olives o gravats de Mas d'en Cel és una roca amb gravats en el terme de Torreblanca a prop del Mas de n'Olives que pertany al municipi de Ponts.
Nou!!: Ponts і Gravats de Mas de n'Olives · Veure més »
Guerau IV de Cabrera
Escut d'armes del vescomtes d'Àger Escut d'armes dels comtes Cabrera-Urgell Guerau IV de Cabrera (1196-1229) fou vescomte de Cabrera i vescomte d'Àger (conegut com a Guerau III).
Nou!!: Ponts і Guerau IV de Cabrera · Veure més »
Guerra Civil espanyola
La Guerra Civil espanyolaEl conflicte que es va desenvolupar a Espanya també ha estat anomenada Guerra d'Espanya, i segons els bàndols bel·ligerants per als uns va ser el Alzamiento Nacional i per als altres la Rebel·lió Feixista.
Nou!!: Ponts і Guerra Civil espanyola · Veure més »
Guerra de Successió Espanyola
La Guerra de Successió Espanyola (1701 –1715) va ser un conflicte bèl·lic internacional que, a més d'afectar el conjunt d'Europa, va incloure la Guerra de la reina Anna a l'Amèrica del Nord, com també accions de pirates i corsaris a les costes de l'Amèrica espanyola.
Nou!!: Ponts і Guerra de Successió Espanyola · Veure més »
Guillem I de Tolosa
Guillem I el Sant (768 - 812) va ser duc d'Aquitània (781-806) i comte de Tolosa (790-806).
Nou!!: Ponts і Guillem I de Tolosa · Veure més »
Guissona
Guissona és una vila, cap del municipi del seu nom, que pertany a la comarca de la Segarra, situat al nord de Cervera.
Nou!!: Ponts і Guissona · Veure més »
Humbert Torres i Barberà
Humbert Torres i Barberà (Mont-roig de Segarra, Segarra, 28 d'agost de 1879 - Barcelona, 10 de febrer de 1955) fou un metge i polític català, diputat a les Corts Espanyoles durant la Segona República.
Nou!!: Ponts і Humbert Torres i Barberà · Veure més »
Jaume el Conqueridor
Jaume el Conqueridor, anomenat també Jaume I d'Aragó (Montpeller, Senyoria de Montpeller, 2 de febrer del 1208 - Alzira, Regne de València, 27 de juliol del 1276; en castellà Jaime o Jacobo i Santiago, en occità i català antic Jacme, en aragonès modern Chaime i en llatí Iacobus, tots provenen del nom hebreu Iaakov, que significa 'que Déu protegeixi'), fou sobirà de la Corona d'Aragó amb els títols principals de rei d'Aragó, rei de Mallorca, rei de València, comte de Barcelona, comte d'Urgell, i senyor de Montpeller (1213-1276).
Nou!!: Ponts і Jaume el Conqueridor · Veure més »
Joan Benlloch i Vivó
Joan Baptista Benlloch i Vivó (València, 29 de desembre de 1864 — Madrid, 14 de febrer de 1926) va ser un eclesiàstic, bisbe i cardenal valencià.
Nou!!: Ponts і Joan Benlloch i Vivó · Veure més »
Joaquim Maurín i Julià
Monòlit a Joaquim Maurín als Camps Elisis de Lleida Joaquim Maurín i Julià (Bonansa, Ribagorça, 12 de gener del 1896 - Nova York, 5 de novembre del 1973) fou un polític comunista.
Nou!!: Ponts і Joaquim Maurín i Julià · Veure més »
Jorba
Jorba és un municipi de la comarca de l'Anoia.
Nou!!: Ponts і Jorba · Veure més »
Jordi Pujol i Soley
Jordi Pujol i Soley (Barcelona, 9 de juny de 1930) és un polític i empresari català, líder de Convergència Democràtica de Catalunya (CDC) del 1974 al 2003 i president de la Generalitat de Catalunya del 1980 al 2003.
Nou!!: Ponts і Jordi Pujol i Soley · Veure més »
Josep Comabella i Rabassa
Josep Comabella i Rabassa (Ponts, Noguera, 1908 - Barcelona, 1981) fou un periodista, escriptor i polític marxista català.
Nou!!: Ponts і Josep Comabella i Rabassa · Veure més »
Junts per Catalunya (coalició)
Junts per Catalunya (JuntsxCat) va ser una candidatura de caràcter transversal independentista i nacionalista formada majoritàriament per membres independents que va concórrer les eleccions al Parlament de Catalunya de 2017.
Nou!!: Ponts і Junts per Catalunya (coalició) · Veure més »
La Baronia de Rialb
La Baronia de Rialb és un extens municipi prepirinenc al nord-est de la comarca de la Noguera (Catalunya), vertebrat al voltant del riu Rialb en el seu curs mitjà (Rialb Sobirà) i baix (Rialb Jussà) i que s'inicia al sud a la riba esquerra del Segre fins a la Serra de Grau de Moles, a les altures del Cogulló de Sant Quiri (1.355 m d'altitud).
Nou!!: Ponts і La Baronia de Rialb · Veure més »
La Força (Ponts)
La Força és un poble del terme municipal de Ponts, a la part més oriental de la comarca de la Noguera denominada Segre Mitjà.
Nou!!: Ponts і La Força (Ponts) · Veure més »
La Seu d'Urgell
La Seu d'Urgell (antigament Urgell o Ciutat d'Urgell) és una ciutat de Catalunya situada al Pirineu, capital de la comarca de l'Alt Urgell i cap del partit judicial de la Seu d'Urgell, seu del bisbat d'Urgell.
Nou!!: Ponts і La Seu d'Urgell · Veure més »
Línia Barcelona-Manresa-Lleida-Almacelles
La línia Barcelona-Manresa-Lleida-Almacelles o línia de Saragossa és una línia de ferrocarril catalana propietat de l'Administrador d'Infraestructures Ferroviàries (Adif) que connecta Barcelona amb Lleida i l'Aragó travessant el Vallès, el Bages, la Segarra i la plana de Lleida.
Nou!!: Ponts і Línia Barcelona-Manresa-Lleida-Almacelles · Veure més »
Línia Lleida - la Pobla de Segur
La línia ferroviària Lleida - la Pobla de Segur uneix Lleida, Balaguer, Tremp i la Pobla de Segur com a nuclis més importants connectant el Pla de Lleida i el Prepirineu.
Nou!!: Ponts і Línia Lleida - la Pobla de Segur · Veure més »
Lleida
Lleida és una ciutat de l'oest de Catalunya, capital de la comarca del Segrià, de la vegueria de Ponent, cap del partit judicial i seu del bisbat de Lleida.
Nou!!: Ponts і Lleida · Veure més »
Llevant (vent)
El llevant és el punt cardinal est, i en la rosa dels vents s'anomena també llevant el vent que prové d'aquest punt cardinal.
Nou!!: Ponts і Llevant (vent) · Veure més »
Llista de topònims de Ponts
Llista de topònims (noms propis de lloc) del municipi de Ponts, a la Noguera.
Nou!!: Ponts і Llista de topònims de Ponts · Veure més »
Llobregós
El Llobregós (o Riubregós, Lo Bregós) és un riu de Catalunya, afluent del Segre per l'esquerra.
Nou!!: Ponts і Llobregós · Veure més »
Lluís XIII de França
Lluís XIII de França i II de Navarra dit “el Just” (Fontainebleau, 27 de setembre de 1601 - Saint Germain-en-Laye, 1643) fou rei de Navarra, Comte de Foix i Bigorra, i vescomte de Bearn i Marsan (1610 - 1620), i rei de França (1610 - 1643), comte de Barcelona (1641 - 1643) i copríncep d'Andorra (1610-43).
Nou!!: Ponts і Lluís XIII de França · Veure més »
Mancomunitat de Catalunya
La Mancomunitat de Catalunya va ser una institució activa entre 1914 i 1923/1925 que agrupà les quatre diputacions catalanes: Barcelona, Girona, Tarragona i Lleida.
Nou!!: Ponts і Mancomunitat de Catalunya · Veure més »
Manresa
Manresa és un municipi i una ciutat de Catalunya, capital de la comarca del Bages i de la Catalunya central.
Nou!!: Ponts і Manresa · Veure més »
Marca (territori)
Marca és una paraula derivada del mot fràncic marka ("frontera") i es refereix a les regions de frontera.
Nou!!: Ponts і Marca (territori) · Veure més »
Miquelet
Els miquelets o micalets, convertits a partir de la Guerra de Successió en fusellers voluntaris o fusellers de muntanya, eren els membres de la milícia de caràcter mercenari o voluntari reclutada per les diputacions i juntes de la Corona d'Aragó per a accions especials o com a reforç de les forces regulars.
Nou!!: Ponts і Miquelet · Veure més »
Monestir de Santa Maria de Ripoll
El monestir de Santa Maria de Ripoll és un edifici conegut com a monestir benedictí a la localitat catalana de Ripoll.
Nou!!: Ponts і Monestir de Santa Maria de Ripoll · Veure més »
Motocròs
El motocròs és una modalitat de motociclisme que consisteix a disputar curses de velocitat en un circuit de terreny accidentat a camp obert i en la qual diferents participants disputen una cursa amb l'objectiu d'arribar primer a la meta.
Nou!!: Ponts і Motocròs · Veure més »
Muhàmmad al-Tawil
Muhàmmad ibn Abd-al-Màlik at-Tawil (? - ca. 913) fou valí de Làrida i Waixqa.
Nou!!: Ponts і Muhàmmad al-Tawil · Veure més »
Municipi
territoris de parla catalana Un municipi és l'entitat local bàsica de l'organització territorial i element primari de participació ciutadana en els assumptes públics en molts països.
Nou!!: Ponts і Municipi · Veure més »
Museu Francesc Boncompte
El Museu Francesc Boncompte, o simplement Museu Boncompte es troba al carrer de Sant Cristòfol de la vila de Ponts, al Prepirineu.
Nou!!: Ponts і Museu Francesc Boncompte · Veure més »
N-2
La (anteriorment), coneguda popularment com a Carretera de Madrid a França per Barcelona és una carretera radial que uneix Madrid i el pas fronterer de Els Límits (municipi de La Jonquera) passant per localitats com Alcalá de Henares, Guadalajara, Saragossa, Lleida, Barcelona i Girona.
Nou!!: Ponts і N-2 · Veure més »
Nadal
L'arbre de Nadal és un dels elements típics de la festa arreu del món. Nadal és la festivitat cristiana del naixement de Jesús que correspon al 25 de desembre, i el cicle de temps entre l'advent i l'epifania.
Nou!!: Ponts і Nadal · Veure més »
Neogòtic
Palau de Westminster. El nou Ajuntament de Múnic. Església votiva de Viena. La ciutat fortificada de Carcassona, restaurada per Viollet-le-Duc. Castell de Hohenzollern. La façana neogòtica de la catedral de Barcelona El neogòtic és un estil arquitectònic desenvolupat al i continuat encara al.
Nou!!: Ponts і Neogòtic · Veure més »
Noguera
La Noguera, històricament anomenada Urgell Mitjà, és una comarca de les Terres de Ponent que ocupa la part central de la Ribera del Segre.
Nou!!: Ponts і Noguera · Veure més »
Oliana
Oliana és una vila i municipi de Catalunya, situat a la part sud de la comarca de l'Alt Urgell, que s'estén entre l'esquerra del riu Segre, entre la serra de Turp i el congost dels Espluvins.
Nou!!: Ponts і Oliana · Veure més »
Oliola
Oliola és una vila i municipi de la comarca de la Noguera, al Segre Mitjà.
Nou!!: Ponts і Oliola · Veure més »
Osca
Osca (totes dues denominacions oficials) és una ciutat aragonesa, capital de la província d'Osca.
Nou!!: Ponts і Osca · Veure més »
Pallars Jussà
El Pallars Jussà és una comarca pirinenca que comprèn gran part de la plana de la conca de la Noguera Pallaresa, Flamisell i la plana de la Conca Dellà.
Nou!!: Ponts і Pallars Jussà · Veure més »
Pantà de Rialb
El pantà de Rialb és un embassament que pertany als rius Segre, Rialb i Ribera Salada, al Prepirineu català occidental.
Nou!!: Ponts і Pantà de Rialb · Veure més »
París
París (en francès: Paris) és la capital i la ciutat més gran de la República Francesa i de la regió de l'Illa de França, també coneguda com a regió Parisenca, creuada pel Sena; és una de les aglomeracions urbanes més grans d'Europa, amb una població de 13.067.000 habitants, dels quals resideixen al municipi de París.
Nou!!: Ponts і París · Veure més »
Partit dels Socialistes de Catalunya
El Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC), és un partit polític català, d'ideologia socialdemòcrata i partidari del federalisme.
Nou!!: Ponts і Partit dels Socialistes de Catalunya · Veure més »
Partit judicial
Un partit judicial a Espanya és cadascuna de les divisions territorials que estableix l'administració de justícia, habitualment integrades per un o més d'un municipi d'una mateixa província, on té la seu en el cap de partit o capital un o més d'un jutjat de primera instància i instrucció, amb jurisdicció sobre tota la divisió territorial esmentada.
Nou!!: Ponts і Partit judicial · Veure més »
Partit Obrer d'Unificació Marxista
El Partit Obrer d'Unificació Marxista (POUM) va ser un partit marxista d'àmbit de l'Estat espanyol, amb presència majoritària a Catalunya i el País Valencià, fundat el 1935.
Nou!!: Ponts і Partit Obrer d'Unificació Marxista · Veure més »
Pasqua de Resurrecció
Icona russa de la resurrecció La Pasqua de Resurrecció, Pasqua Florida, primera Pasqua, diumenge de Pasqua, diumenge de Glòria i antigament Pasqua de flors (nom que es conserva encara a l'Alguer però passant a designar la pasqua de Pentecosta), o simplement Pasqua, en el calendari cristià, és la commemoració de la resurrecció de Jesucrist tres dies després de morir a la creu.
Nou!!: Ponts і Pasqua de Resurrecció · Veure més »
Patatera
La patatera, trumfera, creïllera o pataquera (Solanum tuberosum) és una planta herbàcia perenne de la família de les solanàcies originària d'Amèrica i cultivada arreu del món pels seus tubercles comestibles.
Nou!!: Ponts і Patatera · Veure més »
Pau Claris i Casademunt
fou un polític i eclesiàstic català i el 94è president de la Generalitat de Catalunya a l'inici de la Guerra dels Segadors.
Nou!!: Ponts і Pau Claris i Casademunt · Veure més »
Pere Salsas i Trillas
Pere Salsas i Trillas o Salses i Trilles (la Llaguna, ~1701 - Ponts, 2 de setembre del 1781) va ser un religiós nord-català, autor de l'obra Promptuari moral sagrat y cathecisme pastoral, molt popular en la seva època.
Nou!!: Ponts і Pere Salsas i Trillas · Veure més »
Perla de Segre
Perla de Segre és una empresa familiar fideuera catalana del sector alimentari.
Nou!!: Ponts і Perla de Segre · Veure més »
Pesseta
La pesseta (en castellà i gallec peseta, en basc pezeta) va ser la moneda espanyola de curs legal fins a la introducció de l'euro el 1999 i la seva desaparició definitiva l'1 de març del 2002.
Nou!!: Ponts і Pesseta · Veure més »
Pirineus
Els Pirineus o Pirineu (Pyrénées en francès, Pirenèus en occità, Pireneus en aragonès, Pirinioak en èuscar, Pirineos en castellà) són una serralada situada al nord de la península Ibèrica que recorre tot l'istme que uneix la península amb la resta d'Europa.
Nou!!: Ponts і Pirineus · Veure més »
Ponent (vent)
El ponent és el punt cardinal oest, i més concretament, el vent que prové de l'oest.
Nou!!: Ponts і Ponent (vent) · Veure més »
Ponts (desambiguació)
* Ponts, plural de pont.
Nou!!: Ponts і Ponts (desambiguació) · Veure més »
Portaveu del Segre Mitjà
El Portaveu del Segre Mitjà és una publicació creada el 6 de gener de 1978 a Ponts (a la comarca natural del Segre Mitjà) per lAssociació Cultural Portaveu de Ponts.
Nou!!: Ponts і Portaveu del Segre Mitjà · Veure més »
Prepirineus
Els Prepirineus, o Prepirineu, són un conjunt de serres muntanyoses situades paral·lelament a banda i banda del Pirineu axial.
Nou!!: Ponts і Prepirineus · Veure més »
President de la Generalitat de Catalunya
El president de la Generalitat de Catalunya és el cap de la Generalitat i el cap del Govern de Catalunya.
Nou!!: Ponts і President de la Generalitat de Catalunya · Veure més »
Primera Guerra Carlina
La Primera Guerra Carlina o Guerra dels Set Anys fou el conflicte civil que va esclatar a Espanya quan va morir el rei Ferran VII i a causa de la seva successió, perquè els absolutistes no acceptaven la seva filla Isabel II d'Espanya, declarada hereva en virtut de la Pragmàtica Sanció de 1830.
Nou!!: Ponts і Primera Guerra Carlina · Veure més »
Publicacions de l'Abadia de Montserrat
Publicacions de l'Abadia de Montserrat és una editorial catalana fundada el 1498, l'entitat editorial en funcionament més antiga del món.
Nou!!: Ponts і Publicacions de l'Abadia de Montserrat · Veure més »
Quartera
Una quartera és una mesura antiga, de diferent capacitat segons què s'havia de mesurar i també segons el territori on s'aplicava.
Nou!!: Ponts і Quartera · Veure més »
Ramon Berenguer I
Ramon Berenguer I, dit el Vell (ca. 1023 - Barcelona, 26 de maig de 1076) fou comte de Barcelona, Girona (1035 - 1076), Osona (1054 - 1076), Carcassona i Rasès (1067 - 1076).
Nou!!: Ponts і Ramon Berenguer I · Veure més »
Ramon Borrell I
Ramon Borrell (? 972 - Barcelona, 8 de setembre de 1017) fou comte de Barcelona, Girona i Osona (992 o 993-1017).
Nou!!: Ponts і Ramon Borrell I · Veure més »
Ràtzia de 909
La Ràtzia de 909 fou una campanya de l'Emirat de Còrdova contra els comtats de Pallars i Ribagorça.
Nou!!: Ponts і Ràtzia de 909 · Veure més »
Retaule
Església de Sant Pere de Terrassa Un retaule o reretaule (del llatí retro tabula) és una estructura arquitectònica o de fusteria composta per diverses caselles amb representacions que s'alça a la part de darrere de l'altar de les esglésies cristianes i que constitueix la principal referència visual del presbiteri.
Nou!!: Ponts і Retaule · Veure més »
Reus
Reus és un municipi i una ciutat de Catalunya, capital de la comarca del Baix Camp, situat a l'oest del Camp de Tarragona i a uns 10 km de la mar Mediterrània.
Nou!!: Ponts і Reus · Veure més »
Salou
Salou és una vila i municipi de Catalunya situat a la comarca del Tarragonès, amb 26.558 habitants, el terme municipal de la qual va ser creat arran d'una sentència del Tribunal Suprem, del 30 d'octubre de 1989, que va concedir-li la independència administrativa de Vila-seca de Solcina.
Nou!!: Ponts і Salou · Veure més »
Sant Joan Baptista de Torreblanca
Les ruïnes de Sant Joan Baptista de Torreblanca o Sant Joan de Torreblanca del castell són les restes d'una església romànica de Ponts (Noguera) incloses a l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.
Nou!!: Ponts і Sant Joan Baptista de Torreblanca · Veure més »
Sant Pere de Ponts
Sant Pere de Ponts és una canònica agustiana de l'art medieval català al municipi de Ponts, a la zona del Segre Mitjà, dins la comarca de la Noguera, damunt del turó del Tossal de les Forques, des d'on s'albira tota la població.
Nou!!: Ponts і Sant Pere de Ponts · Veure més »
Santa Cecília de Torreblanca
Santa Cecília de Torreblanca és una capella romànica del municipi de Ponts (Noguera) inclosa en l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.
Nou!!: Ponts і Santa Cecília de Torreblanca · Veure més »
Santa Coloma de Queralt
Santa Coloma de Queralt és una població situada a l'altiplà de la Baixa Segarra, constituïda com a municipi a la Conca de Barberà.
Nou!!: Ponts і Santa Coloma de Queralt · Veure més »
Segre
En groc, la Conca del Segre (Catalunya, Andorra i Aragó). Gràfic de règim fluvial del Segre, segons l'Estació d'aforament de la Seu d'Urgell El Segre (en llatí Sĭcŏris flumen) és un riu de Catalunya, afluent de l'Ebre per l'esquerra.
Nou!!: Ponts і Segre · Veure més »
Segre Mitjà
Localització del Segre Mitjà històric Segre Mitjà més la proposta de divisió comarcal El Segre Mitjà (conegut també com a Mig Segre o Ribera del Segre i, històricament, com Urgell Mitjà) és una contrada prepirinenca de Catalunya.
Nou!!: Ponts і Segre Mitjà · Veure més »
Serra del Cadí
La serra del Cadí o el Cadí és una serra del nord de Catalunya situada als Prepirineus.
Nou!!: Ponts і Serra del Cadí · Veure més »
Serra del Castellar
La Serra del Castellar és una muntanya de 543 metres que es troba al municipi d'Oliola, a la comarca catalana de la Noguera.
Nou!!: Ponts і Serra del Castellar · Veure més »
Servei Meteorològic de Catalunya
El Servei Meteorològic de Catalunya (SMC) és una empresa pública adscrita al Departament d'Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural encarregada de gestionar els sistemes d'observació i predicció meteorològics a Catalunya.
Nou!!: Ponts і Servei Meteorològic de Catalunya · Veure més »
Setembre
Representació del setembre al jardí de Belvedere, a Viena (Àustria) El setembre és el novè mes de l'any tant en el calendari gregorià com en el calendari julià, el tercer dels quatre mesos amb una durada de 30 dies i el quart dels cinc mesos amb menys de 31 dies.
Nou!!: Ponts і Setembre · Veure més »
Solsona
Solsona és una ciutat i municipi del Principat de Catalunya, capital de la comarca del Solsonès.
Nou!!: Ponts і Solsona · Veure més »
Tarragona
Tarragona és una ciutat del sud de Catalunya, capital de la comarca del Tarragonès i de la província de Tarragona.
Nou!!: Ponts і Tarragona · Veure més »
Torreblanca (Ponts)
Torreblanca del Tossal o simplement Torreblanca es tracta d'un poble del terme municipal de Ponts, a la part més oriental de la comarca de la Noguera denominada Segre Mitjà.
Nou!!: Ponts і Torreblanca (Ponts) · Veure més »
Tossal de les Forques (Ponts)
El Tossal de les Forques és una muntanya de 528 metres que es troba al municipi de Ponts, a la comarca catalana de la Noguera.
Nou!!: Ponts і Tossal de les Forques (Ponts) · Veure més »
Tramuntana
Caractarístic núvol de tramuntana sobre Requesens i el puig Neulós a la serralada de l'Albera. La tramuntana és un vent fort i fred que ve del nord, d'origen polar, usant el nord dels Pirineus i el sud-oest del Massís Central com a zona d'acceleració.
Nou!!: Ponts і Tramuntana · Veure més »
Vall de Lord
La Vall de Lord és la zona nord-oriental de la comarca del Solsonès.
Nou!!: Ponts і Vall de Lord · Veure més »
Vila
Una vila és un nucli de població d'una certa entitat, per causes econòmiques (mercat, per exemple, o abundor de comerços), sociopolítiques (cap d'una comarca o sotscomarca o, antigament, d'un senyoriu), religioses (cap d'un bisbat o d'un centre religiós important), culturals o històriques.
Nou!!: Ponts і Vila · Veure més »
Vilanova de l'Aguda
Vilanova de l'Aguda és un municipi de Catalunya situat a la comarca de la Noguera, al Segre Mitjà.
Nou!!: Ponts і Vilanova de l'Aguda · Veure més »
1 de maig
El primer de maig és el cent vint-i-unè dia de l'any del calendari gregorià i el cent vint-i-dosè en els anys de traspàs.
Nou!!: Ponts і 1 de maig · Veure més »
1057
Sense descripció.
Nou!!: Ponts і 1057 · Veure més »
1061
Sense descripció.
Nou!!: Ponts і 1061 · Veure més »
1185
Sense descripció.
Nou!!: Ponts і 1185 · Veure més »
1228
Sense descripció.
Nou!!: Ponts і 1228 · Veure més »
13 d'agost
El 13 d'agost és el dos-cents vint-i-cinquè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents vint-i-sisè en els anys de traspàs.
Nou!!: Ponts і 13 d'agost · Veure més »
14 de setembre
El 14 de setembre és el dos-cents cinquanta-setè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents cinquanta-vuitè en els anys de traspàs.
Nou!!: Ponts і 14 de setembre · Veure més »
15 de gener
El 15 de gener és el quinzè dia de l'any del calendari gregorià.
Nou!!: Ponts і 15 de gener · Veure més »
1628
;Països Catalans;Resta del món.
Nou!!: Ponts і 1628 · Veure més »
1643
;Països Catalans.
Nou!!: Ponts і 1643 · Veure més »
1708
;Països catalans.
Nou!!: Ponts і 1708 · Veure més »
1857
;Països Catalans.
Nou!!: Ponts і 1857 · Veure més »
1864
;Països Catalans.
Nou!!: Ponts і 1864 · Veure més »
1886
;Països Catalans.
Nou!!: Ponts і 1886 · Veure més »
1888
;Països Catalans.
Nou!!: Ponts і 1888 · Veure més »
1896
;Països Catalans.
Nou!!: Ponts і 1896 · Veure més »
1908
;Països Catalans.
Nou!!: Ponts і 1908 · Veure més »
1911
;Països Catalans.
Nou!!: Ponts і 1911 · Veure més »
1913
;Països Catalans.
Nou!!: Ponts і 1913 · Veure més »
1914
Europa l'any 1914. Les potències en lletra majúscula.
Nou!!: Ponts і 1914 · Veure més »
1917
;Països Catalans.
Nou!!: Ponts і 1917 · Veure més »
1920
Estació del Nord de Terrassa el '''1920'''.
Nou!!: Ponts і 1920 · Veure més »
1922
;Països Catalans.
Nou!!: Ponts і 1922 · Veure més »
1926
;Països Catalans.
Nou!!: Ponts і 1926 · Veure més »
1930
;Països Catalans.
Nou!!: Ponts і 1930 · Veure més »
1936
;Països Catalans Bitllet emès per la Generalitat republicana el '''1936'''.
Nou!!: Ponts і 1936 · Veure més »
1938
;Països Catalans.
Nou!!: Ponts і 1938 · Veure més »
1939
Pont WPA a Nova Orleans.
Nou!!: Ponts і 1939 · Veure més »
1957
1957 (MCMLVII) fou un any començat en dimarts.
Nou!!: Ponts і 1957 · Veure més »
1973
1973 fon un any comú del calendari gregorià (MCMLXXIII) començat un dilluns.
Nou!!: Ponts і 1973 · Veure més »
1978
1978 (MCMLXXVIII) fou un any normal del calendari gregorià començat en diumenge, corresponent al 1900 en el calendari saka (Bali) i Shaka Samvat (Índia).
Nou!!: Ponts і 1978 · Veure més »
1979
1979 (MCMLXXIX) fon un any començat en dilluns.
Nou!!: Ponts і 1979 · Veure més »
1981
1981 (MCMLXXXI) fou un any normal del calendari gregorià començat en dijous.
Nou!!: Ponts і 1981 · Veure més »
1983
1983 (MCMLXXXIII) fou un any començat en dissabte.
Nou!!: Ponts і 1983 · Veure més »
1985
1985 (MCMLXXXV) fou un any normal començat en dimarts segons el calendari gregorià.
Nou!!: Ponts і 1985 · Veure més »
1987
1987 (MCMLXXXVII) fon un any començat en dijous.
Nou!!: Ponts і 1987 · Veure més »
1991
1991 (MCMXCI) fon un any normal segons el calendari gregorià, començat en dimarts.
Nou!!: Ponts і 1991 · Veure més »
1994
1994 (MCMXCIV) fon un any normal del calendari gregorià començat en dissabte.
Nou!!: Ponts і 1994 · Veure més »
1995
1995 (MCMXCV) fon un any normal del calendari gregorià començat en diumenge.
Nou!!: Ponts і 1995 · Veure més »
2000
2000 (MM, també anomenat 2K) fou un any de traspàs començat un dissabte.
Nou!!: Ponts і 2000 · Veure més »
2003
2003 fon un any normal començat en dimecres segons el calendari gregorià.
Nou!!: Ponts і 2003 · Veure més »
2011
L'any 2011 fou un any normal començat en dissabte.
Nou!!: Ponts і 2011 · Veure més »
2012
L'any 2012 fou un any de traspàs començat en diumenge.
Nou!!: Ponts і 2012 · Veure més »
2015
L'any 2015 fou un any normal començat en dijous.
Nou!!: Ponts і 2015 · Veure més »
2017
El 2017 fou un any normal començat en diumenge.
Nou!!: Ponts і 2017 · Veure més »
3 d'abril
El 3 d'abril és el noranta-tresè dia de l'any del calendari gregorià i el noranta-quartè en els anys de traspàs.
Nou!!: Ponts і 3 d'abril · Veure més »
449
Sense descripció.
Nou!!: Ponts і 449 · Veure més »
6 de gener
El 6 de gener és el sisè dia de l'any del calendari gregorià.
Nou!!: Ponts і 6 de gener · Veure més »
797
El 797 (DCCXCVII) fou un any comú començat en diumenge del calendari julià.
Nou!!: Ponts і 797 · Veure més »
888
;Països catalans.
Nou!!: Ponts і 888 · Veure més »
890
Sense descripció.
Nou!!: Ponts і 890 · Veure més »
909
El 909 (CMIX) fou un any comú començat en diumenge del calendari julià.
Nou!!: Ponts і 909 · Veure més »
Redirigeix aquí:
Lo Festeto, Pontibus, Ponts (Lleida), Ponts (la Noguera), Pontsicana, Pontsicà.
