Taula de continguts
30 les relacions: Aigua (element), Aire (element), Angle díedre, Antiga Grècia, Aresta (geometria), Cadena de cares, Característica d'Euler, Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals, Cub, Déu, Dodecàedre, Elements clàssics, Foc (element), Gran dodecàedre, Gran dodecàedre estelat, Gran icosàedre, Grup de simetria, Icosaedre, Octàedre, Petit dodecàedre estelat, Plató, Políedre, Políedre de Kepler-Poinsot, Polígon, Polígons convexos i còncaus, Símbol de Schläfli, Sòlid platònic, Terra (element), Tetràedre, Univers.
Aigua (element)
Onada d'aigua En les cultures clàssiques, l'aigua era considerada un dels elements primordials de què estava compost cosmos.
Veure Políedre regular і Aigua (element)
Aire (element)
Vista aèria. En les cultures clàssiques, l'aire era percebut com una substància pura i homogènia que constituïa un dels elements primordials del cosmos.
Veure Políedre regular і Aire (element)
Angle díedre
Representació axonomètrica d'un angle diedre de 90°. Un angle díedre és cadascuna de les parts de l'espai delimitades per dos semiplans que parteixen d'una aresta comuna.
Veure Políedre regular і Angle díedre
Antiga Grècia
Lantiga Grècia és el període de la història de Grècia que té gairebé un mil·lenni, fins a la mort d'Alexandre el Gran, també conegut com a Alexandre Magne, esdeveniment que marcaria el començament del període hel·lenístic subsegüent.
Veure Políedre regular і Antiga Grècia
Aresta (geometria)
vèrtexs. En geometria, una aresta és un segment lineal de dimensió 1 que uneix dos vèrtexs de dimensió zero en un polígon, un políedre, o més en general un polítop.
Veure Políedre regular і Aresta (geometria)
Cadena de cares
Diagrama de cares d'una piràmide quadrada mostrant una de les seves cadenes de cares En geometria polièdrica, una cadena de cares és una seqüència de cares d'un polítop, cadascuna continguda en la següent, amb exactament una cara de cada dimensió.
Veure Políedre regular і Cadena de cares
Característica d'Euler
En matemàtiques, i més específicament en topologia algebraica i combinatòria polièdrica, la característica d'Euler (o característica d'Euler-Poincaré) és una invariant topològica, un nombre que descriu la forma o estructura en l'espai topològic independentment de la manera en què un políedre es col·loqui o es plegui.
Veure Políedre regular і Característica d'Euler
Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals
La Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals (CCMA) és un organisme de la Generalitat de Catalunya encarregat de produir i difondre productes audiovisuals tot vetllant per la normalització lingüística i cultural de Catalunya.
Veure Políedre regular і Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals
Cub
Un cub, hexàedre regular o hexaedre regular és un políedre regular format per sis cares quadrades en el qual en cada vèrtex hi coincideixen tres arestes perpendiculars entre si.
Veure Políedre regular і Cub
Déu
200x200px Un déu o divinitat és un ésser superior, no humà, que representa el sagrat.
Veure Políedre regular і Déu
Dodecàedre
Dodecàedre regular Un dodecàedre o dodecaedre (ambdues variants són acceptades) és un políedre regular de dotze cares.
Veure Políedre regular і Dodecàedre
Elements clàssics
L'al·legoria dels quatre elements, de Louis Finson (1611) Els quatre elements clàssics són l'aigua, la terra, el foc i l'aire.
Veure Políedre regular і Elements clàssics
Foc (element)
Llar de foc En les cultures clàssiques, el foc era percebut com una substància pura i homogènia que constituïa un dels elements primordials de la natura.
Veure Políedre regular і Foc (element)
Gran dodecàedre
En geometria, el gran dodecàedre (o gran dodecaedre) és un dels quatre políedres de Kepler-Poinsot (políedres regulars no convexos), amb un símbol de Schläfli i un diagrama de Coxeter-Dynkin de.
Veure Políedre regular і Gran dodecàedre
Gran dodecàedre estelat
En geometria, el gran dodecàedre estelat (o gran dodecaedre estelat) és un dels quatre políedres de Kepler-Poinsot (políedres regulars no convexos), amb un símbol de Schläfli.
Veure Políedre regular і Gran dodecàedre estelat
Gran icosàedre
En geometria, el gran icosàedre (o gran icosaedre) és un dels quatre políedres de Kepler-Poinsot (políedres regulars no convexos), amb un símbol de Schläfli i un diagrama de Coxeter-Dynkin de.
Veure Políedre regular і Gran icosàedre
Grup de simetria
permuten el tetraèdre a través de les diverses posicions. Les 12 rotacions formen el '''grup (de simetria) de rotació''' de la figura. El grup de simetria d'un objecte (imatge, senyal, etcètera) és el grup de totes les isometries sota les quals és invariant amb l'operació de composició de funcions.
Veure Políedre regular і Grup de simetria
Icosaedre
Icosàedre regular Icosàedre regular Un icosàedre o icosaedre (ambdues variants són acceptades) és qualsevol políedre de vint cares, tot i que habitualment hom fa referència a un "icosàedre regular", en el qual cada cara és un triangle equilàter.
Veure Políedre regular і Icosaedre
Octàedre
Octàedre regular Octàedre no regular (cúpula triangular) Un octàedre o octaedre (ambdues variants són acceptades); del llatí octaedros, i del grec oktáedros) és un poliedre compost de vuit cares, sis vèrtexs i dotze arestes. Un octàedre regular és un sòlid platònic compost de vuit cares, cada una de les quals és un triangle equilàter quatre de les quals es troben en cada vèrtex.
Veure Políedre regular і Octàedre
Petit dodecàedre estelat
En geometria, el petit dodecàedre estelat (o petit dodecaedre estelat) és un dels quatre políedres de Kepler-Poinsot (políedres regulars no convexos), amb un símbol de Schläfli.
Veure Políedre regular і Petit dodecàedre estelat
Plató
Plató (Plato, en àrab Aflatun; ca. 21 de maig del 427 aC - 347 aC) va ser un dels filòsofs més influents de l'antiga Grècia.
Veure Políedre regular і Plató
Políedre
Un políedre és un cos geomètric, la superfície del qual es compon d'una quantitat finita de polígons plans.
Veure Políedre regular і Políedre
Políedre de Kepler-Poinsot
Una única cara s'ha acolorit en groc i el seu perímetre de vermell per ajudar a identificar les cares. Els políedres o sòlids de Kepler-Poinsot són els políedres estelats regulars.
Veure Políedre regular і Políedre de Kepler-Poinsot
Polígon
Exemples de diferents tipus de polígons En geometria, un polígon és una figura plana formada per un nombre finit de segments lineals seqüencials (línia poligonal).
Veure Políedre regular і Polígon
Polígons convexos i còncaus
En geometria, un polígon pot ser o bé convex o bé còncau.
Veure Políedre regular і Polígons convexos i còncaus
Símbol de Schläfli
vèrtex. En geometria, el símbol de Schläfli és una notació de la forma \ que defineix tessel·lacions i polítops regulars.
Veure Políedre regular і Símbol de Schläfli
Sòlid platònic
A l'espai tridimensional, un sòlid platònic és un políedre regular i convex. Es construeix amb cares regulars congruents, amb el mateix nombre de cares que es troben en cada vèrtex.
Veure Políedre regular і Sòlid platònic
Terra (element)
La muntanya dels quatre elements, de Cole T. Catskill (1843) En les cultures clàssiques, la terra, entesa com la matèria de la qual es componen els cossos sòlids, era percebuda com un dels elements primordials del cosmos.
Veure Políedre regular і Terra (element)
Tetràedre
Un tetràedre o tetraedre (ambdues variants són acceptades) és un políedre que té quatre cares.
Veure Políedre regular і Tetràedre
Univers
LUniversEscrit amb majúscula inicial, segons les regles d'ús de les majúscules i les minúscules de l'Institut d'Estudis Catalans i nombroses entrades del DIEC; i amb minúscula inicial, segons el DNV i el TERMCAT.
Veure Políedre regular і Univers
També conegut com Els sòlids platònics, Políedre Platònic, Políedres regulars.