Accés més ràpid que el navegador!
31 les relacions: Antiguitat tardana, Besòs, Can Querol, Catalunya, Comarca, Convergència i Unió, Ermessenda de Carcassona, Indústria, Iniciativa per Catalunya Verds, Josep Garcia Cugat, Llista de topònims de Polinyà, Mastodont, Montserrat Boix Piqué, Municipi, Museu d'Història de Sabadell, Museu Geològic del Seminari de Barcelona, Palau-solità i Plegamans, Partit dels Socialistes de Catalunya, Polígon industrial, Polinyà de Xúquer, Ramon Rosas i Vilaseca, Ribera Baixa, Sabadell, Sant Salvador de Polinyà, Santa Anna de Barcelona, Santa Eulàlia del Camp, Santa Perpètua de Mogoda, Sentmenat, Vallès Occidental, Via Augusta, 969.
Antiguitat tardana
V conservat a la Biblioteca Apostòlica Vaticana El terme antiguitat tardana s'usa per a designar un període de transició entre l'antiguitat clàssica i l'edat mitjana tant a Europa com a la conca mediterrània en general.
Nou!!: Polinyà і Antiguitat tardana · Veure més »
Besòs
El Besòs és un riu català, amb un curs de 17,7 km, que neix a la comarca del Vallès Oriental de la unió dels rius Mogent i Congost i desemboca al Mediterrani en el terme municipal de Sant Adrià de Besòs.
Nou!!: Polinyà і Besòs · Veure més »
Can Querol
Can Querol és un mas de tipus basilical situat al municipi de Polinyà a la comarca catalana del Vallès Occidental.
Nou!!: Polinyà і Can Querol · Veure més »
Catalunya
Situació de Catalunya respecte als Països Catalans Catalunya és un país europeu situat a la Mediterrània occidental, constituït com a comunitat autònoma d'Espanya.
Nou!!: Polinyà і Catalunya · Veure més »
Comarca
En general, una comarca és una extensió de territori reduïda que agrupa diverses poblacions, que té una certa unitat a causa de les condicions naturals, la història o les relacions de veïnatge entre els pobles que la formen.
Nou!!: Polinyà і Comarca · Veure més »
Convergència i Unió
Convergència i Unió (CiU) va ser, primer, una coalició estable (1978-2001), i, després, una federació (2001-2015) entre dos partits polítics catalanistes, formada per Convergència Democràtica de Catalunya (CDC), liberal, i Unió Democràtica de Catalunya (UDC), democristiana.
Nou!!: Polinyà і Convergència i Unió · Veure més »
Ermessenda de Carcassona
Ermessenda de CarcassonaErmessén, Ermessindis, Ermessendis, Ermessenz o Armessén en textos anteriors al (Carcassona?,Sòria (1989) ca. 972 / 975-977Gil (2004:35) - Sant Quirze de Besora, 1 de març de 1058) va ser comtessa consort de Barcelona, Girona i Osona. Va estar casada des del 991 amb el comte de Barcelona Ramon Borrell, amb qui cogovernà fins que morí el 1017; el seu difunt marit li donà en escriptura testamentària el condomini dels tres comtats en violarium per tota la vida, de manera que governà en solitari com a regent durant la minoria d'edat de son fill (1017-1021), i a partir d'aleshores cogovernà amb aquest en qualitat de copropietària. Amb tot, ràpidament, varen sorgir desavinences entre tots dos, que no es resolgueren fins al repartiment del domini: foren per a son fill Berenguer Ramon I els comtats de Barcelona i Osona, i per a Ermessenda el comtat de Girona. Però son fill morí sobtadament el 1035 llegant els seus dominis als seus descendents, moment en el qual Ermessenda tornà a fer valdre el seu condomini per assumir la regència primer (1035-1039), i cogovernar amb el seu net després. En aquest context, marcat per l'afebliment de lauctoritas comtal barcelonina, hagué d'enfrontar-se a la revolució feudal quan mers oficials designats pels comtes de Barcelona —castlans i veguers— s'aixecaren en armes esdevenint barons feudals que amb epicentre al Penedès i encapçalats per Mir Geribert desafiaren la potestas comtal barcelonina i la seva política de mantenir la pau amb els sarraïns a canvi del cobrament de paries. Ermessenda feu costat a son net Ramon Berenguer I en la sufocació de la revolta nobiliària, que finalment s'aconseguí però no amb el retorn de l'antic ordre romanogòtic vigent fins als temps de Ramon Borrell (972-1017) sinó per la claudicació davant les noves pràctiques feudals —les convenientiae—, i l'auge de l'ordre cavalleresc. Durant el cogovern amb el seu net Ramon Berenguer I sorgiren noves dissensions que s'agreujaren quan aquest repudià la política matrimonial dissenyada per la seva àvia i es casà amb Almodis de la Marca. Aleshores, Ermessenda pressionà les jerarquies eclesiàstiques a fi que excomuniquessin el seu net, fet que aconseguí el 1055; l'excomunió afeblí encara més l'autoritat dels comtes de Barcelona i tornà a instigar la revolta nobiliària. Finalment, el 1057, Ermessenda de Carcassona vengué el condomini sobre els comtats de Barcelona, Osona i Girona al seu net i es retirà al castell de Sant Quirze de Besora, on morí l'1 de març de 1058. Fou sebollida en un sarcòfag de pedra situat a la galilea exterior de la catedral de Girona, fins que el 1385 el rei Pere el Cerimoniós ordenà que fos traslladat a l'interior de la nau i recobert amb un nou sepulcre gòtic. L'any 1982, el sepulcre gòtic fou obert i es descobrí que l'única decoració exterior del sarcòfag romànic eren disset franges pintades de color roig i daurat, la qual decoració ha estat considerada com un possible antecedent preheràldic del senyal dels quatre pals. Ermessenda va realitzar importants donacions a les diòcesis i esglésies dels seus dominis i fou una de les dones amb més autoritat dins la política del. Governà durant uns seixanta-cinc anys i morí prop dels vuitanta-cinc, esdevenint una de les dones amb més poder polític en la història de Catalunya. La seva vida exemplifica l'evolució de la condició de la dona aristocràtica a l'antiga Gòtia: passà de gaudir d'una posició privilegiada a perdre poder en el moment en què les Leges Gothorum (Lleis dels gots) es veieren relegades per les convenientiae feudals que els magnats feien entre ells al marge de les lleis. Aquests magnats -per mitjà de la violència i la guerra- posaren en dubte la potestas comtal com a garant de l'ordre públic. Aquests canvis conduïren al nou ordre feudal, que imperà durant els següents dos segles.
Nou!!: Polinyà і Ermessenda de Carcassona · Veure més »
Indústria
Burés al 1905, prop d'Anglès (la Selva). La indústria és el procés d'elaboració de productes a partir de primeres matèries com les instal·lacions i sistemes associats.
Nou!!: Polinyà і Indústria · Veure més »
Iniciativa per Catalunya Verds
Iniciativa per Catalunya Verds (ICV) va ser un partit polític ecosocialista d'àmbit català.
Nou!!: Polinyà і Iniciativa per Catalunya Verds · Veure més »
Josep Garcia Cugat
José Garcia Cugat (l'Aldea, 15 d'octubre de 1924 - Polinyà, 16 de desembre de 1990) fou un cirurgià ortopeda i traumatòleg, fundador i primer president de l'Associació Espanyola d'Artroscòpia, especialista en medicina esportiva.
Nou!!: Polinyà і Josep Garcia Cugat · Veure més »
Llista de topònims de Polinyà
Llista de topònims (noms propis de lloc) del municipi de Polinyà, al Vallès Occidental.
Nou!!: Polinyà і Llista de topònims de Polinyà · Veure més »
Mastodont
Els mastodonts (Mammut) són una família de proboscidis que pertanyen a la família Mammutidae.
Nou!!: Polinyà і Mastodont · Veure més »
Montserrat Boix Piqué
Montserrat Boix Piqué (Polinyà, 26 de gener de 1960) és una periodista catalana, coneguda per desenvolupar conceptes, com ara el ciberfeminisme social o el hacktivisme feminista.
Nou!!: Polinyà і Montserrat Boix Piqué · Veure més »
Municipi
territoris de parla catalana Un municipi és l'entitat local bàsica de l'organització territorial i element primari de participació ciutadana en els assumptes públics en molts països.
Nou!!: Polinyà і Municipi · Veure més »
Museu d'Història de Sabadell
El Museu d'Història de Sabadell (MHS) és un museu local situat al carrer de Sant Antoni, 13, de Sabadell (Vallès Occidental), que explica la història de Sabadell des del poblament prehistòric fins a l'etapa de industrial dels segles XIX-XX.
Nou!!: Polinyà і Museu d'Història de Sabadell · Veure més »
Museu Geològic del Seminari de Barcelona
Museu Geològic del Seminari de Barcelona (MGSB) és un museu que té com a objecte d'estudi la paleontologia, principalment d'invertebrats.
Nou!!: Polinyà і Museu Geològic del Seminari de Barcelona · Veure més »
Palau-solità i Plegamans
Palau-solità i Plegamans és un municipi de Catalunya situat a la comarca del Vallès Occidental, format per les antigues parròquies de Plegamans i Palau-solità, que el 1698 sol·licitaren una casa del comú.
Nou!!: Polinyà і Palau-solità i Plegamans · Veure més »
Partit dels Socialistes de Catalunya
El Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC), és un partit polític català, d'ideologia socialdemòcrata i partidari del federalisme.
Nou!!: Polinyà і Partit dels Socialistes de Catalunya · Veure més »
Polígon industrial
Un polígon industrial és una àrea especialitzada on es localitzen les empreses i les indústries segons una planificació urbanística prèvia.
Nou!!: Polinyà і Polígon industrial · Veure més »
Polinyà de Xúquer
Polinyà de Xúquer és un municipi del País Valencià situat a la comarca de la Ribera Baixa.
Nou!!: Polinyà і Polinyà de Xúquer · Veure més »
Ramon Rosas i Vilaseca
Ramon Rosas i Vilaseca (Súria, Bages, 1881 - Perpinyà, 1943) fou un pagès, obrer i sindicalista català.
Nou!!: Polinyà і Ramon Rosas i Vilaseca · Veure més »
Ribera Baixa
La Ribera Baixa és una comarca valencianoparlant del centre del País Valencià, amb capital Sueca.
Nou!!: Polinyà і Ribera Baixa · Veure més »
Sabadell
Sabadell és una ciutat de Catalunya, cocapital de la comarca del Vallès Occidental juntament amb Terrassa.
Nou!!: Polinyà і Sabadell · Veure més »
Sant Salvador de Polinyà
Sant Salvador de Polinyà és una església del municipi de Polinyà (Vallès Occidental) inclosa en l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.
Nou!!: Polinyà і Sant Salvador de Polinyà · Veure més »
Santa Anna de Barcelona
Santa Anna de Barcelona és una església i antic monestir amb claustre i sala capitular, vinculat a l'Orde del Sant Sepulcre de Jerusalem des del, i situat al carrer de Santa Anna de Barcelona, prop de l'actual plaça de Catalunya.
Nou!!: Polinyà і Santa Anna de Barcelona · Veure més »
Santa Eulàlia del Camp
Santa Eulàlia del Camp fou un convent, desaparegut, a prop del Portal Nou de Barcelona a l'actual Passeig de Lluís Companys.
Nou!!: Polinyà і Santa Eulàlia del Camp · Veure més »
Santa Perpètua de Mogoda
Santa Perpètua de Mogoda és un municipi de Catalunya situat a la comarca del Vallès Occidental.
Nou!!: Polinyà і Santa Perpètua de Mogoda · Veure més »
Sentmenat
Sentmenat és una vila i municipi de Catalunya situat a la comarca del Vallès Occidental.
Nou!!: Polinyà і Sentmenat · Veure més »
Vallès Occidental
El riu Ripoll a Ripollet el 1991 Riu Ripoll 2015 Barberà i Sabadell, i al fons Terrassa; emmarquen el paisatge, al fons de tot, Montserrat a l'esquerra i Sant Llorenç del Munt a la dreta El Vallès Occidental és una comarca catalana, d'ús administratiu, que limita amb el Bages i el Moianès (al nord), el Vallès Oriental (a l'est), el Baix Llobregat (a l'oest) i el Barcelonès (al sud).
Nou!!: Polinyà і Vallès Occidental · Veure més »
Via Augusta
La Via Augusta fou una via romana que unia la península d'Hispània amb el centre del món romà.
Nou!!: Polinyà і Via Augusta · Veure més »
969
El 969 (CMLXIX) fou un any comú començat en divendres del calendari julià.
Nou!!: Polinyà і 969 · Veure més »
Redirigeix aquí:
Polinyanenc, Polinyanenca, Polinyà del Vallès.
