Logo
Uniopèdia
Comunicació
Disponible a Google Play
Nou! Descarregar Uniopèdia al dispositiu Android™!
Descarregar
Accés més ràpid que el navegador!
 

Política

Índex Política

La política (del grec πολιτική "política", i aquest de πόλις "ciutat") és el procés de presa de decisions en grups humans, els mètodes per guanyar i conservar el suport de les persones per a realitzar una acció en un grup determinat.

167 les relacions: Activisme, Administració pública, Anarcocapitalisme, Anarquia, Anarquisme, Anglès, Antiga Grècia, Aristòtil, Associació Internacional de Treballadors, Associació Sindical de Professors d'Ensenyament Públic de Catalunya - Sindicat de Professors de Secundària, Associació Valenciana d'Agricultors, Atzar, Autarquia, Autoritat, Barcelona, Bloc d'Estudiants Agermanats, Candidatura Autònoma de Treballadors i Treballadores de l'Administració de Catalunya, Capitalisme, Càrrec de confiança, Ciències polítiques, Ciències socials, Ciutadania, Ciutat, Col·lectivisme, Comissions Obreres, Comunisme, Confederació General del Treball, Confederació Nacional del Treball, Conflicte, Congregació, Constitució, Contracte social, Coordinadora Obrera Sindical, Corporativisme, Cultura, Déu, Democràcia, Democràcia parlamentària, Desobediència civil, Dictadura, Diner, Dirigisme, Dret, Dret internacional, Economia, Economia mixta, Edat moderna, Edicions 62, El Punt Avui, Elecció, ..., Empatia, Empresari, Escrutini proporcional plurinominal, Escrutini uninominal majoritari, Espectre polític, Estat, Estat del benestar, Estatisme, Estructura social, Etnologia, Europa, Federació Nacional d'Estudiants de Catalunya, Feix romà, Feixisme, Feudalisme, Filosofia política, Forces armades, Forma de govern, Front Nacional (França), Gerontocràcia, Giovanni Sartori, Govern, Grec, Grec antic, Història política del món, Ideologia, Ideologia política, Individu, Individualisme, Intel·ligència, Internet, Intersindical Valenciana, Intersindical-CSC, Intervencionisme, Italià, Jean-Jacques Rousseau, Joan Fuster i Ortells, Judici, Jurisdicció, Justícia, Legislació, Legitimitat, Liberalisme, Llatí, Llibertats civils, Lluita de classes, Localització, Manuel Fernández Álvarez, Matemàtiques, Matriarcat, Mediatització, Meritocràcia, Missatge, Monarquia absoluta, Monarquia constitucional, Nacionalisme, Nazisme, Oclocràcia, Opinió pública, Panarquisme, Parlament, Partit Laborista (Regne Unit), Partit polític, Partit Tory, Patriarcat, Patronal, Període d'entreguerres, Perry Anderson, Plató, Plutocràcia, Poble (política), Poder (sociologia), Poder legislatiu, Poder polític, Poliarquia, Policia, Positivisme, Premsa, Presidencialisme, Principi de Pareto, Proletariat, Propaganda, Psicologia de la intel·ligència, Ràdio, Religió, República, Representació proporcional mixta, Segle XIX, Seguretat, Seguretat Social, Seymour Martin Lipset, Sindicalisme, Sindicat, Sindicat d'Estudiants dels Països Catalans, Sindicat de Treballadores i Treballadors-Intersindical de les Illes Balears, Sistema de posicionament global, Sistema electoral, Sistema semipresidencialista, Sobirania, Socialisme, Socioliberalisme, Televisió, Teocràcia, Territori, Tirania, Totalitarisme, Unió de Pagesos de Catalunya, Unió General de Treballadors, Unió Sindical Obrera, Universitat de Salamanca, Utilitarisme, Victimisme, Vilfredo Pareto, Violència, Xovinisme, 1880, 1939. Ampliar l'índex (117 més) »

Activisme

Lactivisme és l'activitat sostinguda amb la intenció d'efectuar un canvi d'índole social o polític, usualment dirigida a favor d'una postura particular.

Nou!!: Política і Activisme · Veure més »

Administració pública

L' administració pública és el tipus d'organització destinada al control dels recursos i de la direcció del treball humà enfocada a l'interès públic, entenent aquest darrer com les expectatives de la col·lectivitat ciutadana.

Nou!!: Política і Administració pública · Veure més »

Anarcocapitalisme

Bandera de l'anarcocapitalisme L'anarcocapitalisme és una ideologia política liberal que s'autoproclama anarquista.

Nou!!: Política і Anarcocapitalisme · Veure més »

Anarquia

La paraula anarquia (del grec ἀναρχία, anarchía; de vegades anomenat acràcia) serveix per designar aquelles situacions on es dóna l'absència d'Estat o poder públic tornant inaplicable el monopoli de la força sobre un territori.

Nou!!: Política і Anarquia · Veure més »

Anarquisme

L'anarquisme pot ser percebut de dues maneres: a) Com un impuls llibertari o com una sensibilitat anarquista que ha existit al llarg de la història de la humanitat, un impuls que s'ha manifestat de formes diverses (als escrits de Lao Tsé i dels taoistes; en el mutualisme de les societats fonamentades en el parentesc; a lethos de diverses sectes religioses; en moviments agraris com els diggers a Anglaterra o els zapatistes a Mèxic; en les col·lectivitzacions de l'Espanya de la Guerra Civil; en el pensament de la Grècia Clàssica; i actualment en les accions i ideari dels moviments feminista, antiglobalització, ecologistes, decreixentistes, altermundistes, etc). b) Com un moviment històric i una teoria política que té els seus orígens a finals del segle XVIII, amb William Godwin com a pioner amb el clàssic text anarquista An Enquiry Concerning Political Justice (1798), així com amb les accions dels sans-cullotes i els enragés durant la revolució francesa, i amb els radicals de Gran Bretanya Thomas Spence i William Blake. El terme anarquista fou utilitzat per primera vegada en la Revolució Francesa per a descriure els sans-cullotes (sense calçons), les treballadores franceses que durant la Revolució propugnaven l'abolició del govern. L'anarquisme com a moviment social es va donar al segle XIX, amb una filosofia bàsica trenada per personatges com Bakunin, Proudhon, Kropotkin, Goldman, Reclus i Malatesta. En la seva forma clàssica, l'anarquisme era una part important del moviment socialista dels anys precedents a la Gran Guerra, però el seu socialisme era llibertari, no marxista. Morris apunta que "La tendència d'escriptores com David Pepper (1996) de crear una dicotomia entre socialisme i anarquisme és un error en termes històrics i conceptuals." Sovint s'identifica amb símbols que inclouen la "A" d'anarquia circumscrita en un cercle, normalment negre o vermell. Des del punt de vista anarquista l'estat i les multinacionals són unes de les múltiples estructures opressores utilitzades per a justificar l'autoritat d'una elit sobre les persones. Per aquest mateix motiu la tradició anarquista s'ha oposat radicalment a la imposició de poder d'uns sobre altres per mitjà dels exèrcits, monarquies, religions, mercats, així com per qualsevol de les estructures de poder del capitalisme; i advoca per societats sense estat sobre la base d'associacions lliures no jeràrquiques.

Nou!!: Política і Anarquisme · Veure més »

Anglès

L'anglès o anglés és la tercera llengua més parlada del món, així com la més utilitzada internacionalment com a segona llengua.

Nou!!: Política і Anglès · Veure més »

Antiga Grècia

Lantiga Grècia, o Grècia clàssica, és el període de la història de Grècia que té gairebé un mil·lenni, fins a la mort d'Alexandre Magne, també conegut com Alexandre el Gran, esdeveniment que marcaria el començament del període hel·lenístic subsegüent.

Nou!!: Política і Antiga Grècia · Veure més »

Aristòtil

Aristòtil (Estagira, Grècia, 384 aC - Eubea, Grècia, 322 aC) va ser un filòsof de l'Antiga Grècia.

Nou!!: Política і Aristòtil · Veure més »

Associació Internacional de Treballadors

Constituïda a Berlín el 1922 per diversos grups anarcosindicalistes i sindicalistes revolucionaris que rebutjaven el neutralisme sindical de la Carta d'Amiens així com la dependència de partits polítics, tant comunistes (Internacional Sindical Roja) com a socialdemòcrates (Federació Sindical Internacional).

Nou!!: Política і Associació Internacional de Treballadors · Veure més »

Associació Sindical de Professors d'Ensenyament Públic de Catalunya - Sindicat de Professors de Secundària

ASPEPC-SPS Sindicat de Professors de Secundària és un sindicat català fundat el gener de 2006, resultat de la federació entre els sindicats ASPEPC -Associació Sindical de Professors de l'Ensenyament Públic de Catalunya- i SPS -Sindicat de Professors de Secundària-, per tal de donar resposta a la necessitat del col·lectiu docent de la Secundària pública catalana, de disposar d'un mitjà per la defensa dels drets i els interessos d'aquest col·lectiu, tradicionalment negligit per al sindicalisme tradicional, i constituir una formació sindical forta que el representés i el defensés.

Nou!!: Política і Associació Sindical de Professors d'Ensenyament Públic de Catalunya - Sindicat de Professors de Secundària · Veure més »

Associació Valenciana d'Agricultors

L'Associació Valenciana d'Agricultors és un sindicat de llauradors de València.

Nou!!: Política і Associació Valenciana d'Agricultors · Veure més »

Atzar

Un mapa de bits generat de forma pseudoaleatòria Latzar és un conjunt de causes no conegudes amb el resultat d'un efecte imprevisible, que no està regit per les lleis de la natura ni per la voluntat humana conscient.

Nou!!: Política і Atzar · Veure més »

Autarquia

L'autarquia, autarcía o economia autosuficient (ambdues del grec αὐτάρκεια) o autosuficiència és un terme comunament usat en l'economia que indica la condició de les persones, llocs, mecanismes, societats, sistemes industrials o nacions que lluiten per la seva autoabastament o que rebutgen tota ajuda externa.

Nou!!: Política і Autarquia · Veure més »

Autoritat

L'autoritat és el poder que té una persona o institució per ser obeït (potestas) per subordinats, acompanyat d'un sistema de drets i deures.

Nou!!: Política і Autoritat · Veure més »

Barcelona

Barcelona és una ciutat i metròpoli a la costa mediterrània de la península Ibèrica.

Nou!!: Política і Barcelona · Veure més »

Bloc d'Estudiants Agermanats

El Bloc d'Estudiants Agermanats (BEA) és una organització d'estudiants valenciana d'esquerres i valencianista creada a la Universitat de València l'any 1984.

Nou!!: Política і Bloc d'Estudiants Agermanats · Veure més »

Candidatura Autònoma de Treballadors i Treballadores de l'Administració de Catalunya

CATAC són les sigles de la Candidatura Autònoma de Treballadors i Treballadores de l'Administració de Catalunya.

Nou!!: Política і Candidatura Autònoma de Treballadors i Treballadores de l'Administració de Catalunya · Veure més »

Capitalisme

IDH molt alts. El capitalisme es forma per mitjà de la propietat privada dels mitjans de producció i la llibertat de gestionar-los. En la imatge un exemple d'empresa privada a Oxford. El capitalisme és un sistema econòmic en què els mitjans de producció són, en la seva majoria, propietat privada, i en què el capital s'inverteix en la producció, distribució i el comerç dels béns i serveis per tal d'obtenir guanys o el benefici màxim en un mercat lliure i competitiu.

Nou!!: Política і Capitalisme · Veure més »

Càrrec de confiança

Un càrrec de confiança és una plaça laboral que cobreix un polític; aquest supleix els dèficits del càrrec electe, no figura a cap llista electoral i ha estat elegit per elecció directa segons es dictamini dins la disciplina de partit.

Nou!!: Política і Càrrec de confiança · Veure més »

Ciències polítiques

Les ciències polítiques tenen com a objecte l'estudi la política, incloent-hi l'estructura i el funcionament dels governs i les administracions públiques, els sistemes de partits o altres sistemes organitzats que promoguin la seguretat, la justícia i l'accés a determinats serveis per als seus membres (com per exemple, sindicats, corporacions, esglésies i altres organitzacions que no es consideren habitualment polítiques).

Nou!!: Política і Ciències polítiques · Veure més »

Ciències socials

Les ciències socials o humanes són les ciències que s'ocupen d'aspectes de l'home no tant en quant ésser biològic sinó en el seu aspecte d'individu que interacciona amb altres dins un sistema o societat determinada.

Nou!!: Política і Ciències socials · Veure més »

Ciutadania

La ciutadania és l'estatus reconegut pels costums o la llei i que permet a una persona ser membre d'un estat.

Nou!!: Política і Ciutadania · Veure més »

Ciutat

Urbanització mundial cap a 1995 Una ciutat és una població gran amb alta densitat de població, amb predomini del sector terciari i menys del 25% de la població treballant a l'agricultura.

Nou!!: Política і Ciutat · Veure més »

Col·lectivisme

Col·lectivisme, en general, és un terme utilitzat per descriure un èmfasi teòric o pràctic en un grup, en oposició a l'individualisme.

Nou!!: Política і Col·lectivisme · Veure més »

Comissions Obreres

Comissions Obreres (CCOO) és una confederació sindical d'àmbit espanyol que agrupa diferents organitzacions territorials (ex. Comissions Obreres de Catalunya, Comissions Obreres d'Euskadi...) i les organitzacions federatives o sectorials (Federació de Serveis a la Ciutadania, Federació d'Indústria...) de les comissions obreres d'Espanya.

Nou!!: Política і Comissions Obreres · Veure més »

Comunisme

El comunisme és una pràctica social i una teoria que s'ha manifestat al llarg de la història en diversos corrents, pràctiques i filosofies, les quals basen les seves propostes d'organització social en la igualtat absoluta de la societat, l'eliminació de les jerarquies i l'apropiació col·lectiva o la no-propietat dels mitjans de producció.

Nou!!: Política і Comunisme · Veure més »

Confederació General del Treball

Bandera principal de la CGT Seu de la CGT a Barcelona V Congrés de la CGT de les Illes Balears Manifestació de la CGT La Confederació General del Treball (CGT) és una organització anarcosindicalista amb implantació a Espanya creada l'any 1979 com a conseqüència d'un procés judicial entre dues faccions de la CNT.

Nou!!: Política і Confederació General del Treball · Veure més »

Confederació Nacional del Treball

La Confederació Nacional del Treball, CNT (Confederación Nacional del Trabajo, en castellà), és una central sindical d'estructura confederal d'ideologia anarcosindicalista, fundada al Saló de les Belles Arts de Barcelona el 30 d'octubre de 1910.

Nou!!: Política і Confederació Nacional del Treball · Veure més »

Conflicte

De dalt a baix: dues persones amb una relació amorosa i sense conflicte, dues persones sense conflicte, dues persones amb un conflicte i dues persones en conflicte violent o guerra Un conflicte és una situació de desacord o no concordança entre dues o més idees, actituds o comportaments, d'una persona (conflicte intern) o de diferents persones o grups.

Nou!!: Política і Conflicte · Veure més »

Congregació

Una congregació és un grup de persones que es reuneixen amb un fi compartit.

Nou!!: Política і Congregació · Veure més »

Constitució

Una constitució és un conjunt de principis fonamentals o precedents establerts segons els quals un estat o una altra organització es governa.

Nou!!: Política і Constitució · Veure més »

Contracte social

Contracte social és una expressió que s'utilitza en filosofia, ciència política i sociologia en al·lusió a un acord real o hipotètic realitzat en l'interior d'un grup pels seus membres, com per exemple el que s'adquireix en un estat en relació als drets i deures de l'estat i dels seus ciutadans.

Nou!!: Política і Contracte social · Veure més »

Coordinadora Obrera Sindical

Bandera de la Coordinadora Obrera Sindical Megàfon corporatiu La Coordinadora Obrera Sindical (COS) és un sindicat nacional i de classe sorgit el 1987.

Nou!!: Política і Coordinadora Obrera Sindical · Veure més »

Corporativisme

El corporativisme és la doctrina política i social que propugna la intervenció de l'Estat en la solució dels conflictes d'ordre laboral, mitjançant la creació de corporacions professionals que agrupen a treballadors i empresaris.

Nou!!: Política і Corporativisme · Veure més »

Cultura

Art de l'antic Egipte La cultura és la creació i realització de valors, normes i béns materials per l'ésser humà.

Nou!!: Política і Cultura · Veure més »

Déu

200x200px Un déu o divinitat és un ésser superior, no humà, que representa el sagrat.

Nou!!: Política і Déu · Veure més »

Democràcia

La democràcia és una forma d'organització de grups de persones, la característica predominant és que la titularitat del poder resideix en la totalitat dels seus membres, fent que la presa de decisions respongui a la voluntat col·lectiva dels membres del grup.

Nou!!: Política і Democràcia · Veure més »

Democràcia parlamentària

Els estats amb sistemes parlamentaris es mostren en roig (monarquies) i taronja (repúbliques) Un sistema parlamentari, democràcia parlamentària o parlamentarisme, és un sistema d'organització política en què la branca executiva del govern depèn del suport directe o indirecte del parlament, sovint expressat per mitjà d'un vot de confiança.

Nou!!: Política і Democràcia parlamentària · Veure més »

Desobediència civil

Mohandas Karamchand Gandhi és una de les moltes persones que ha advocat per la desobediència civil La desobediència civil és el rebuig actiu a obeir certes lleis, demandes i ordres d'un govern, o d'un poder internacional d'ocupació, sense oposar-se tampoc a les penes corresponents.

Nou!!: Política і Desobediència civil · Veure més »

Dictadura

Índex de Democràcia de l'Economist Intelligence Unit, 2016."http://www.sida.se/Global/About%20Sida/S%C3%A5%20arbetar%20vi/EIU_Democracy_Index_Dec2011.pdf Democracy Index 2011" (PDF). ''Economist Intelligence Unit.'' Els països que són més vermells són autoritaris, i més sovint dictadures. Les dictadures més actuals es troben a Àfrica i Àsia. La dictadura (del llatí dictatura) és una forma de govern en la qual el poder es concentra entorn de la figura d'un sol individu (dictador), generalment a través de la consolidació d'un govern de facto, que es caracteritza per una absència de divisió de poders, una inclinació a exercitar arbitràriament el comandament en benefici de la minoria que la recolza, la inexistència de cap consentiment per part dels governats i la impossibilitat que a través d'un procediment institucionalitzat l'oposició arribi al poder.

Nou!!: Política і Dictadura · Veure més »

Diner

Paper moneda amb valor de 5 euros El diner és qualsevol bé —metalls preciosos, pedres, la sal, closques de mol·luscs, llavors de cacau, pells d'animals, fulles de te, destrals metàl·liques, papers amb dibuixos— que compleixi les següents tres propietats en una societat determinada.

Nou!!: Política і Diner · Veure més »

Dirigisme

Dirigisme (del francés "dirigisme") és un concepte polític-econòmic utilitzat per a designar un sistema en el qual el govern exercita una forta influència directiva en els sectors econòmics, generalment no a través de l'intervencionisme o de l'estatització sinó de l'ús d'incentius per a promoure pràctiques que són d'interès públic o general.

Nou!!: Política і Dirigisme · Veure més »

Dret

301x301px El dret és un ordre jurídic que s'expressa normativament (conjunt de normes) per regir una societat, regular-ne la conducta i resoldre'n els conflictes inspirats en els postulats de la justícia.

Nou!!: Política і Dret · Veure més »

Dret internacional

El dret internacional és el conjunt de principis i normes que regulen les relacions dels estats, i altres subjectes de dret internacional, i que són representats pel seu servei diplomàtic.

Nou!!: Política і Dret internacional · Veure més »

Economia

L'economia és l'activitat humana que consisteix en la producció, distribució, intercanvi i consum de béns i serveis.

Nou!!: Política і Economia · Veure més »

Economia mixta

L’Economia mixta és un sistema econòmic el qual la seva organització està dividida entre el sector públic i el sector privat.

Nou!!: Política і Economia mixta · Veure més »

Edat moderna

rei protector de les arts, distant i sever, segur de les seves col·laboracions majestuoses, guerrer i temible. Al seu voltant els personatges estan paralitzats i en actitud deferent. És la imatge que el rei difon en les diferents representacions pictòriques i que es correspon a la imposició d'una nova sociabilitat on es concedeix als nobles el privilegi visible de la seva eminència social, però a canvi d'una absoluta submissió a l'autoritat eminentíssima del rei.ARIES, Philippe i DUBY, Georges. ''Historia de la vida privada. El proceso de cambio en la sociedad de los siglos XVI-XVIII'' (Volum 5). Obra citada. pàgina 197. L'edat moderna és la tercera de les etapes en què es divideix tradicionalment la història a Occident segons la historiografia francesa.

Nou!!: Política і Edat moderna · Veure més »

Edicions 62

Façana de l'antiga Seu d'edicions 62 al carrer Peu de la Creu de Barcelona. Edicions 62 és una editorial catalana nascuda el 1961 a Barcelona sota la direcció de Max Cahner i Ramon Bastardes.

Nou!!: Política і Edicions 62 · Veure més »

El Punt Avui

El Punt Avui és un diari de Catalunya editat en català fruit de la fusió dels diaris El Punt i Avui, que va aparèixer el dia 31 de juliol del 2011.

Nou!!: Política і El Punt Avui · Veure més »

Elecció

italianesUna elecció és un procés de presa de decisions per mitjà del qual les persones voten per llurs candidats o partits polítics preferits els quals els representaran en el govern.

Nou!!: Política і Elecció · Veure més »

Empatia

L'empatia (del grec antic ἐν, dins, a l'interior i πάθoς, patiment, el que està succeint) és la participació efectiva i, en general, emotiva d'una persona en una realitat aliena.

Nou!!: Política і Empatia · Veure més »

Empresari

Un empresari és aquella persona que, de forma individual o col·lectiva, fixa els objectius i pren les decisions estratègiques sobre les metes, els mitjans, l'administració i el control de les empreses i assumeix la responsabilitat tant comercial com a legal enfront de tercers.

Nou!!: Política і Empresari · Veure més »

Escrutini proporcional plurinominal

La representació proporcional o l'escrutini proporcional plurinominal és un sistema electoral en què el percentatge de vots que reben els partits polítics determina el nombre de seients que els són assignats a les assemblees legislatives o parlament.

Nou!!: Política і Escrutini proporcional plurinominal · Veure més »

Escrutini uninominal majoritari

L'escrutini uninominal majoritari (també conegut pel seu nom anglès, first-past-the-post) és un sistema electoral en què el territori es divideix en circumscripcions que elegeixen un sol diputat cadascuna i el candidat guanyador és el que obté més vots.

Nou!!: Política і Escrutini uninominal majoritari · Veure més »

Espectre polític

Una representació d'espectre polític L'espectre polític és el conjunt de totes les ideologies polítiques coexistents en un grup social en un instant determinat de la seva història.

Nou!!: Política і Espectre polític · Veure més »

Estat

''Leviathan'' del filòsof Thomas Hobbes, qui defensava l'estat governat per la monarquia absoluta com la millor forma possible de govern per evitar la barbàrie de la guerra civil Veneçuela és una federació formada per 23 estats federats. Un Estat és una àrea geogràfica delimitada i políticament independent, amb un Govern propi que s'atribueix un poder indiscutible sobre el territori i la població i amb capacitat per a participar en relacions internacionals amb altres Estats.

Nou!!: Política і Estat · Veure més »

Estat del benestar

L'estat del benestar és un conjunt de polítiques consistents en la implantació de serveis públics i socials amb caràcter universal, hi comprés aquest serveis que no són rendibles econòmicament per al sector privat.

Nou!!: Política і Estat del benestar · Veure més »

Estatisme

Lestatisme és un terme usat a la filosofia política per a posar èmfasi en el rol de l'Estat a l'anàlisi dels canvis polítics o també per a descriure els corrents polítics que recolzen l'ús de l'Estat per a aconseguir certes fites.

Nou!!: Política і Estatisme · Veure més »

Estructura social

L'estructura social és el conjunt permanent d'articulacions entre les diverses parts de què es compon una societat.

Nou!!: Política і Estructura social · Veure més »

Etnologia

Col·lecció d'imatges que representen els objectes que poden encabir-se dins de l'estudi de la disciplina. Museu Valencià d'Etnologia. Letnologia (del grec ethnos 'poble' i logos 'ciència', 'ciència dels pobles') és una ciència social que estudia les ètnies, els pobles i llurs cultures.

Nou!!: Política і Etnologia · Veure més »

Europa

Europa (del nom de la princesa fenícia Europa que, d'acord amb la mitologia grega, va ser segrestada per Zeus) és un dels continents de la Terra.

Nou!!: Política і Europa · Veure més »

Federació Nacional d'Estudiants de Catalunya

La Federació Nacional d'Estudiants de Catalunya (FNEC) és una organització d'estudiants catalanista i nacional, que fou fundada a Barcelona l'any 1932, com a culminació d'un corrent associatiu dins el catalanisme, amb noms com el Centre Escolar Catalanista, la Federació Escolar Catalana, l'Associació Ramon Llull i l'Associació Catalana d'Estudiants.

Nou!!: Política і Federació Nacional d'Estudiants de Catalunya · Veure més »

Feix romà

'''Feix romà''' El feix era, a l'antiga Roma, un conjunt de barres en forma de paquet cilíndric lligat amb cintes de cuir vermell, que contenien una destral que emergia per la part de dalt.

Nou!!: Política і Feix romà · Veure més »

Feixisme

200x200px El ''fascio'' romà, símbol tradicional del feixisme El feixisme és una ideologia i un moviment polític que va sorgir a l'Europa d'entreguerres (1918-1939).

Nou!!: Política і Feixisme · Veure més »

Feudalisme

El feudalisme fou el sistema polític, jurídic, econòmic i social creat durant l'Edat mitjana a Europa amb l'objectiu de protegir la població d'aquella època.

Nou!!: Política і Feudalisme · Veure més »

Filosofia política

La filosofia política és una branca de la filosofia que estudia els conceptes sobre el poder, l'organització política, les lleis i la relació social entre els individus.

Nou!!: Política і Filosofia política · Veure més »

Forces armades

Soldats de l'Exèrcit alemany. Les forces armades d'un estat són el conjunt d'institucions oficials, permanents i regulars encarregades d'aplicar la política de defensa nacional, així com la política exterior, per via armada.

Nou!!: Política і Forces armades · Veure més »

Forma de govern

dictadures militars Forma de govern, forma política, règim polític, règim de govern, sistema de govern, model de govern o model polític són alguna de les diverses maneres de nomenar un concepte essencial de la ciència política i la teoria de l'estat o dret constitucional.

Nou!!: Política і Forma de govern · Veure més »

Front Nacional (França)

El Front Nacional (en francès, Front national; abreujat com a FN) és un partit polític francès nacionalista xenòfob, econòmicament proteccionista i socialment conservador.

Nou!!: Política і Front Nacional (França) · Veure més »

Gerontocràcia

Una gerontocràcia és una forma de govern oligàrquica en què el poder recau sobre els ancians de la població.

Nou!!: Política і Gerontocràcia · Veure més »

Giovanni Sartori

Giovanni Sartori (Florència, 13 de maig de 1924 - Florència, 4 d'abril de 2017) fou un politòleg italià, especialitzat en l'estudi de la política comparada.

Nou!!: Política і Giovanni Sartori · Veure més »

Govern

Parlament de Catalunya. Un govern és un cos o un ens que té l'autoritat i la potestat administrativa per a fer i el poder per a executar les lleis dintre d'un grup o organització civil, corporativa, religiosa o acadèmica.

Nou!!: Política і Govern · Veure més »

Grec

La llengua grega (ελληνική γλώσσα o simplement ελληνικά AFI hel·lènic) constitueix la seva pròpia branca dins de les llengües indoeuropees.

Nou!!: Política і Grec · Veure més »

Grec antic

El grec antic és el grec que es parlava a la Grècia Antiga i a les seves colònies (segles XI aC a III aC).

Nou!!: Política і Grec antic · Veure més »

Història política del món

La història política del món és la història de les diverses entitats polítiques creades per l'espècie humana al llarg de la seva existència a la Terra i la forma en què aquests estats defineixen les fronteres.

Nou!!: Política і Història política del món · Veure més »

Ideologia

Ideologies enfrontades: Ronald Reagan dóna un discurs flanquejat per banderes davant del mur de Berlín, 1987. La porta de Brandenburg, al seu torn, ens recorda l'ús de l'art per justificar la construcció de l'estat, com en aquest cas Prússia-Alemanya Una ideologia és un conjunt d'idees sobre un sistema (econòmic, social, polític...) que pretén la seva conservació (ideologies conservadores), la seva transformació violenta o pacífica (en qualsevol cas, pot ser radical i ràpida -ideologies revolucionàries-, o incremental i lenta -ideologies reformistes-) o la restauració del sistema prèviament existent (ideologies reaccionàries).

Nou!!: Política і Ideologia · Veure més »

Ideologia política

La ideologia política és un tipus determinat d'ideologia especialitzat en l'estructuració de societat humanes.

Nou!!: Política і Ideologia política · Veure més »

Individu

L'individu és l'ésser únic, diferenciat dels seus iguals quant a característiques i conducta.

Nou!!: Política і Individu · Veure més »

Individualisme

L'individualisme és una teoria o doctrina que determina que l'única realitat és la pròpia de l'individu i en aquesta realitat regeixen les normes que li son pròpies.

Nou!!: Política і Individualisme · Veure més »

Intel·ligència

Corba del quocient intel·lectual La intel·ligència és la facultat d'entendre i comprendre l'entorn, i l'habilitat de donar un sentit encertat a una sentència.

Nou!!: Política і Intel·ligència · Veure més »

Internet

Visualització de les diverses rutes d'una part d'Internet Internet és una xarxa pública i global d'ordinadors que estan interconnectats mitjançant el protocol d'Internet (Internet Protocol) i que comuniquen mitjançant la commutació de paquets.

Nou!!: Política і Internet · Veure més »

Intersindical Valenciana

Intersindical Valenciana és una organització sindical del País Valencià que agrupa a treballadors i treballadores dels sectors de l'ensenyament, la sanitat i els serveis públics.

Nou!!: Política і Intersindical Valenciana · Veure més »

Intersindical-CSC

La Intersindical - Confederació Sindical Catalana o Intersindical-CSC (I-CSC) és un sindicat independentista i de classe català, fundat l'any 1990 i constituït el 1993.

Nou!!: Política і Intersindical-CSC · Veure més »

Intervencionisme

S'entén en un sentit ampli per intervencionisme a l'acció de l'administració pública encaminada a regular l'activitat d'un altre àmbit públic o privat, fixant normes o realitzant activitats en substitució d'aquell.

Nou!!: Política і Intervencionisme · Veure més »

Italià

Litalià (o lingua italiana) és una llengua romànica parlada principalment a Europa: Itàlia, Suïssa, San Marino, Ciutat del Vaticà, com a segon idioma a Malta, Eslovènia i Croàcia, i per les minories d'Albània, Crimea, Eritrea, França, Líbia, Mònaco, Montenegro, Romania i Somàlia, – Gordon, Raymond G., Jr.

Nou!!: Política і Italià · Veure més »

Jean-Jacques Rousseau

Jean-Jacques Rousseau (Ginebra, Suïssa, el 28 de juny de 1712 – Ermenonville, França, 2 de juliol de 1778) fou un dels principals filòsofs del segle de les llums en llengua francesa, tanmateix les seves idees i el seu caràcter l'oposaren sovint a altres il·lustrats i als ideals del moviment.

Nou!!: Política і Jean-Jacques Rousseau · Veure més »

Joan Fuster i Ortells

Joan Fuster i Ortells (Sueca, la Ribera Baixa, 23 de novembre de 1922 - 21 de juny de 1992) fou un escriptor valencià en llengua catalana.

Nou!!: Política і Joan Fuster i Ortells · Veure més »

Judici

El judici o juí és l'acte mitjançant el qual es comparen dos conceptes i s'afirma o nega la seva conveniència o veracitat.

Nou!!: Política і Judici · Veure més »

Jurisdicció

James Earle Fraser. Hi ha tableta amb la inscripció "LEX" (del llatí "Llei") que està en mans de la figura, i es troba a la dreta de l'escalinata de l'Edifici de la Cort Suprema dels Estats Units. La jurisdicció (del llatí iuris, «dir o declarar el dret») és la potestat, derivada de la sobirania de l'Estat, d'aplicar el Dret en el cas concret, resolent de manera definitiva i irrevocable una controvèrsia, que és exercida en forma exclusiva pels tribunals de justícia integrats per jutges autònoms i independents.

Nou!!: Política і Jurisdicció · Veure més »

Justícia

Al·legoria de la justícia La justícia és un concepte moral que implica tractar a cada persona i afer d'una manera imparcial.

Nou!!: Política і Justícia · Veure més »

Legislació

La legislació és el conjunt de lleis que regulen un aspecte de la vida d'una comunitat.

Nou!!: Política і Legislació · Veure més »

Legitimitat

La legitimitat és el concepte que garanteix que una institució o persona té dret a exercir el poder que li ha estat atorgat, segons les lleis vigents o els principis morals socialment acceptats.

Nou!!: Política і Legitimitat · Veure més »

Liberalisme

El liberalisme és un grup d'ideologies polítiques, socials i religioses que afirma la llibertat de la persona i la supremacia de la iniciativa individual per sobre de la col·lectiva.

Nou!!: Política і Liberalisme · Veure més »

Llatí

El llatí és una llengua indoeuropea de la branca itàlica, parlada antigament pels romans.

Nou!!: Política і Llatí · Veure més »

Llibertats civils

Les llibertats públiques o llibertats civils són garanties i llibertats personals que el govern no pot saltar-se, ja sigui per llei o per interpretació judicial sense el degut procés.

Nou!!: Política і Llibertats civils · Veure més »

Lluita de classes

La lluita de classes és un concepte que fa referència a la contraposició i diferències d'interessos polítics i socials entre les diferents classes socials, en especial entre la classe obrera i la classe pertanyent al poder (burgesia, aristocràcia, grans empresaris, terratinents i banquers) o capitalista.

Nou!!: Política і Lluita de classes · Veure més »

Localització

Rodatge a una localització a Alemanya Una localització, a les arts audiovisuals, és cada espai concret de l’obra on es desenvolupa una o diverses accions.

Nou!!: Política і Localització · Veure més »

Manuel Fernández Álvarez

Manuel Fernández Álvarez (Madrid, 7 de novembre de 1921 - Salamanca, 19 d'abril de 2010) historiador espanyol, considerat com a autoritat en l'Espanya del segle XVI.

Nou!!: Política і Manuel Fernández Álvarez · Veure més »

Matemàtiques

Representacions matemàtiques de diversos camps La matemàtica (encara que, per a referir-se a l'estudi i ciència, s'acostuma a utilitzar el plural matemàtiques) és aquella ciència que estudia patrons en les estructures de cossos abstractes i en les relacions que s'estableixen entre aquests (del mot derivat del grec μάθημα, máthēma: ciència, coneixement, aprenentatge; μαθηματικός, mathēmatikós).

Nou!!: Política і Matemàtiques · Veure més »

Matriarcat

tuareg és un exemple de societat que reflecteix tendències matriarcals El matriarcat és el terme antropològic utilitzat per a definir la condició social en què les mares tenen autoritat suprema en llurs famílies, en què els membres femenins de la societat predominen en les posicions de poder i en què la posició de més poder serà ocupada per una dona.

Nou!!: Política і Matriarcat · Veure més »

Mediatització

Mediatització es defineix en termes generals com la incorporació d'una monarquia per una altra monarquia de tal manera que el governant de l'Estat incorporat mantenia el títol de noblesa, i generalment una part del poder.

Nou!!: Política і Mediatització · Veure més »

Meritocràcia

La meritocràcia és una forma de govern o d'organització social basada en l'habilitat, mèrit o talent en comptes de la riquesa, la posició familiar, el privilegi de la classe social o qualsevol altre determinant de la posició social.

Nou!!: Política і Meritocràcia · Veure més »

Missatge

El missatge és l'objecte o contingut de la comunicació, allò que es transmet.

Nou!!: Política і Missatge · Veure més »

Monarquia absoluta

La monarquia absoluta és un tipus de monarquia basada en el principi que el sobirà (rei, emperador, tzar…) ostenta el poder absolut, és diferència de formes més recents com ara la monarquia constitucional o parlementari.

Nou!!: Política і Monarquia absoluta · Veure més »

Monarquia constitucional

Les monarquies constitucionals es mostren en vermellUna monarquia constitucional és una forma de govern monàrquica establerta sota un sistema constitucional que reconeix un monarca electe o hereditari com a cap d'estat.

Nou!!: Política і Monarquia constitucional · Veure més »

Nacionalisme

Mural independentista dels Països Catalans a Belfast (Irlanda del Nord). Manifestació "Som una nació. Nosaltres decidim" El nacionalisme és un corrent de pensament que propugna la nació com una de les bases del desenvolupament de la humanitat, tant en termes polítics com culturals.

Nou!!: Política і Nacionalisme · Veure més »

Nazisme

L'esvàstica, símbol indoeuropeu adoptat pel nazisme. salutació feixista. El nazisme o nacionalsocialisme (de l'alemany Nationalsozialismus; AFI) és la ideologia i pràctiques del Partit Nacional Socialista dels Treballadors Alemanys (NSDAP) d'Adolf Hitler; i les polítiques adoptades pel govern de l'Alemanya Nazi a partir del 1933 fins al 1945, un període també conegut com a Tercer Reich.

Nou!!: Política і Nazisme · Veure més »

Oclocràcia

L'oclocràcia és el govern de la massa, usualment amb plantejaments propers a l'anarquia.

Nou!!: Política і Oclocràcia · Veure més »

Opinió pública

L'opinió pública és el conjunt de creences, discursos i percepcions dominants del poble d'un indret determinat sobre un assumpte que, baix l'amenaça de l'aïllament, li'l provoca a qui no està conforme.

Nou!!: Política і Opinió pública · Veure més »

Panarquisme

El panarquisme és una filosofia política que advoca per la coexistència pacífica de tots els sistemes polítics, fent èmfasi en el dret de tot individu a afiliar-se lliurement i sortir de la jurisdicció de qualsevol govern que escullin, sense veure's obligats a canviar la seva actual localització.

Nou!!: Política і Panarquisme · Veure més »

Parlament

Vista del Parlament de Catalunya Un parlament, o assemblea legislativa, és una assemblea de persones que exerceixen el poder legislatiu i que controlen els actes del govern sota el model de Westminster o parlamentari.

Nou!!: Política і Parlament · Veure més »

Partit Laborista (Regne Unit)

La denominació Partit Laborista (de l'anglès Labour Party, partit del treball o dels treballadors) s'aplica a partits polítics de diversos països, especialment els quals han pertangut a l'imperi Britànic, generalment socialistes.

Nou!!: Política і Partit Laborista (Regne Unit) · Veure més »

Partit polític

Un partit polític durant la campanya electoral Un partit polític és una organització política que s'adscriu a una ideologia determinada i/o representa algun grup en particular amb l'objectiu de participar en algun tipus d'elecció o sufragi.

Nou!!: Política і Partit polític · Veure més »

Partit Tory

El Tory Party va ser un partit polític britànic, fundat a l'últim terç del segle XVIII pels tories, quan una part del Parlament anglès es va oposar enèrgicament a la possibilitat d'aprovar una llei en contra dels principis hereditaris.

Nou!!: Política і Partit Tory · Veure més »

Patriarcat

Mural sobre el patriarcat a la Universitat Pompeu Fabra El patriarcat és un concepte antropològic que descriu una organització social i cultural en la qual la totalitat de les relacions socials està estructurada pel domini de l'home.

Nou!!: Política і Patriarcat · Veure més »

Patronal

Una patronal és aquella organització que agrupa els empresaris d'un país o territori.

Nou!!: Política і Patronal · Veure més »

Període d'entreguerres

Europa política en el període d'entreguerres El període d'entreguerres (1918-1939) cobreix els anys transcorreguts entre la Primera Guerra mundial i la Segona Guerra mundial, especialment en el context d'Europa o la cultura occidental.

Nou!!: Política і Període d'entreguerres · Veure més »

Perry Anderson

Perry Anderson (Londres, 28 de setembre de 1938)Gregory Elliott (1998),, p. 1.

Nou!!: Política і Perry Anderson · Veure més »

Plató

Plató —Πλάτων Plátōn en grec, Aflatun en àrab— (ca. 21 de maig del 427 aC - 347 aC) va ser un filòsof d'immensa influència en l'Antiga Grècia.

Nou!!: Política і Plató · Veure més »

Plutocràcia

La plutocràcia és el sistema de govern on el poder l'exerceixen els que acumulen més riquesa.

Nou!!: Política і Plutocràcia · Veure més »

Poble (política)

Un poble és una pluralitat de persones considerades en conjunt, per exemple com a grup ètnic o com a nació.

Nou!!: Política і Poble (política) · Veure més »

Poder (sociologia)

El poder, en el context sociològic, és el domini (potestas) que una persona pot exercir sobre altres persones, entitats o coses; podent incloure la possessió o capacitat per diposar d'algú, o alguna cosa, i l'autoritat.

Nou!!: Política і Poder (sociologia) · Veure més »

Poder legislatiu

Estats sense parlamentEl poder legislatiu és un dels tres poders en què està dividit un Estat modern que viu en democràcia (juntament amb el poder executiu i el poder judicial).

Nou!!: Política і Poder legislatiu · Veure més »

Poder polític

El poder polític és una conseqüència lògica de l'exercici de les funcions per part de les persones que ocupen un càrrec representatiu dins d'un sistema de govern en un país.

Nou!!: Política і Poder polític · Veure més »

Poliarquia

La poliarquia és una ideologia política que propugna que cada individu hauria de ser lliure d'elegir el sistema en el qual viu, i que, per tant, diferents sistemes d'organització política haurien de conviure en un mateix espai geogràfic.

Nou!!: Política і Poliarquia · Veure més »

Policia

La policia és un cos encarregat de vetllar pel manteniment de l'ordre públic i la seguretat de la ciutadania i els seus béns, perseguir els delinqüents i posar-los a disposició dels jutjats.

Nou!!: Política і Policia · Veure més »

Positivisme

El positivisme és el sistema de filosofia basat en l'experiència i en el coneixement empíric dels fenòmens naturals.

Nou!!: Política і Positivisme · Veure més »

Premsa

La premsa agafant declaracions a un polític. La premsa són els elements dels mitjans de comunicació de massa que difonen notícies al públic general.

Nou!!: Política і Premsa · Veure més »

Presidencialisme

Els estats amb sistemes presidencialistes es mostren en blauUn sistema presidencialista, sistema congressual o presidencialisme, és un sistema de govern d'una república parlamentària en què la branca executiva s'elegeix de manera separada de la branca legislativa.

Nou!!: Política і Presidencialisme · Veure més »

Principi de Pareto

Vilfredo Pareto El principi de Pareto (conegut també com la llei 80-20) diu que, en molts casos, el 80% dels efectes són conseqüència del 20% de les causes.

Nou!!: Política і Principi de Pareto · Veure més »

Proletariat

Infants proletaris El proletariat (del llatí proles, llinatge o descendència) és el terme encunyat per Karl Marx per designar la classe obrera.

Nou!!: Política і Proletariat · Veure més »

Propaganda

La propaganda és una informació presentada i difosa amb el fi de donar suport una determinada agenda o promocionar un producte.

Nou!!: Política і Propaganda · Veure més »

Psicologia de la intel·ligència

La psicologia de la intel·ligència és la disciplina de la psicologia que estudia els processos psicològics bàsics en relació a les facultats d'entendre i comprendre l'entorn, i l'habilitat que es té, alhora, de donar un sentit encertat a una sentència.

Nou!!: Política і Psicologia de la intel·ligència · Veure més »

Ràdio

Una emissora de ràdio. La ràdio és la transmissió de senyals mitjançant la modulació d'ones electromagnètiques amb freqüències per sota de les de la llum visible.

Nou!!: Política і Ràdio · Veure més »

Religió

jainista, el símbol ahimsa4a fila: el lotus encès ayyavazhi, la triple deessa, la creu patent i la rece boga Una religió és el conjunt de creences i pràctiques comunes d'un grup de persones, sovint relacionades amb llur concepció del món i codificada en l'oració, els rituals i les lleis morals.

Nou!!: Política і Religió · Veure més »

República

Una república és un estat o un país dirigit per persones que basen el seu poder polític en la voluntat democràtica del poble en què els ciutadans tenen el dret al vot la qual cosa dóna al govern el fonament de legitimitat i sobirania.

Nou!!: Política і República · Veure més »

Representació proporcional mixta

La representació proporcional mixta és un sistema electoral similar als sistemes de representació proporcional, però, que inclou un nombre específic (i fins i tot major) de diputats electes per majoria relativa.

Nou!!: Política і Representació proporcional mixta · Veure més »

Segle XIX

Mapamundi el 1897. L'Imperi britànic era la superpotència del segle El segle dinou va des de l'1 de gener de 1801 fins al 31 de desembre de 1900 (en el calendari gregorià).

Nou!!: Política і Segle XIX · Veure més »

Seguretat

La seguretat és l'estat de protecció contra potencials perills i inclou tant la sensació personal d'estar sa i estalvi com les mesures adoptades per fer front a riscos i amenaces (incloent la prevenció laboral, les institucions com la policia o els mecanismes tècnics).

Nou!!: Política і Seguretat · Veure més »

Seguretat Social

Personificació de la justícia social La Seguretat Social ve garantida, a Espanya, per l'article 41 de la Constitució Espanyola de 1978 que diu que "Els poders públics mantindran un règim públic de Seguretat Social per a tots els ciutadans que garanteixi l'assistència i prestacions socials suficients davant situacions de necessitat, especialment en cas de desocupació.

Nou!!: Política і Seguretat Social · Veure més »

Seymour Martin Lipset

Seymour Martin Lipset (Nova York, 1922 - 2006) va ser un sociòleg dels Estats Units que va escriure fonamentalment sobre democràcia, opinió pública i divisió del treball.

Nou!!: Política і Seymour Martin Lipset · Veure més »

Sindicalisme

El sindicalisme o moviment sindical és l'actuació organitzada dels treballadors organitzats en sindicats que té com a objectius la millora de la qualitat de les condicions de vida i laborals.

Nou!!: Política і Sindicalisme · Veure més »

Sindicat

AIT a Barcelona. Un sindicat és una associació formada per a la defensa dels interessos econòmics i socials dels seus membres.

Nou!!: Política і Sindicat · Veure més »

Sindicat d'Estudiants dels Països Catalans

Mural del SEPC a la Universitat de Girona El Sindicat d'Estudiants dels Països Catalans (SEPC) és un sindicat estudiantil del moviment de l'Esquerra Independentista dels Països Catalans.

Nou!!: Política і Sindicat d'Estudiants dels Països Catalans · Veure més »

Sindicat de Treballadores i Treballadors-Intersindical de les Illes Balears

Cooperants d'Ensenyants Solidaris a la seu de l'Asociación de Educadores Noroccidentales, Guatemala, Agost 2007. Sindicat de Treballadores i Treballadors-Intersindical de les Illes Balears, anteriorment Sindicat de Treballadors de l'Ensenyament de les Illes-Intersindical (STEI-i), és un sindicat fundat el 1977 a Palma (Mallorca) i que pretén agrupar tots els treballadors del sector de l'ensenyament.

Nou!!: Política і Sindicat de Treballadores i Treballadors-Intersindical de les Illes Balears · Veure més »

Sistema de posicionament global

Satèl·lit NAVSTAR GPS El Sistema de posicionament global, conegut com a GPS (originàriament NAVSTAR Global Positioning System o NAVSTAR GPS), és un sistema de navegació per satèl·lit que permet saber amb molta precisió la mateixa situació geogràfica i l'hora de referència amb gran exactitud en gairebé qualsevol lloc de la Terra o en una Òrbita de la Terra.

Nou!!: Política і Sistema de posicionament global · Veure més »

Sistema electoral

Un sistema electoral està conformat per una sèrie de regles per mitjà de les quals els votants poden expressar llurs preferències, les quals, de manera agregada, defineixen un resultat final.

Nou!!: Política і Sistema electoral · Veure més »

Sistema semipresidencialista

Els sistemes semipresidencialistes es mostren en grocEl sistema semipresidencialista, semipresidencialisme, democràcia semipresidencialista o república semipresidencial, és un sistema d'organització política parlamentària en què el primer ministre i el president són participants actius de les funcions diàries del govern.

Nou!!: Política і Sistema semipresidencialista · Veure més »

Sobirania

La sobirania (castellanisme) o sobiranitat i sobiranesa és la «suma de potestats d'un Estat», és a dir, el conjunt de poders polítics imprescindibles i inalienables que requereix una societat humana per a constituir-se en Estat.

Nou!!: Política і Sobirania · Veure més »

Socialisme

El socialisme és una gamma de sistemes econòmics i socials caracteritzats per la socialització de la propietat i el control democràtic dels mitjans de producció, així com les teories i moviments polítics associats amb ells.

Nou!!: Política і Socialisme · Veure més »

Socioliberalisme

Leonard Trelawny Hobhouse contribuí al desenvolupament del socioliberalisme, principalment amb el llibre ''Liberalism'', publicat el 1911. El socioliberalisme, nou liberalisme (nom original), liberalisme social, alt liberalisme, liberalisme radical o liberalisme modern és un corrent del liberalisme que, basant-se en el pensament de John Stuart Mill, se centra en el desenvolupament individual i material de les persones en el marc de les seves interaccions socials.

Nou!!: Política і Socioliberalisme · Veure més »

Televisió

Braun HF 1, un model de l'Alemanya dels anys 50 La televisió ("tele-", en grec "lluny" i "-visió" en llatí "visió" "veure" o "vista"), abreujat TV, és un sistema de telecomunicació per a l'emissió i per a la recepció de sons i d'imatges en moviment a distància.

Nou!!: Política і Televisió · Veure més »

Teocràcia

La teocràcia és una forma de govern que estableix que l'autoritat per governar, dirigir i decidir, no pertany al poble com en el cas de la democràcia sinó que pertany a Déu, i per tant, als seus representants ací en la Terra.

Nou!!: Política і Teocràcia · Veure més »

Territori

Es denomina territori a una àrea definida (incloent-hi terres i aigües) sovint considerada possessió d'una persona, organització, institució, animal, estat o país subdividit.

Nou!!: Política і Territori · Veure més »

Tirania

Representació d'un tirà, d'Ambrogio LorenzettiUn tirà (del llatí tyrannis i aquest del grec τύραννος týrannos) és un individu que té poder absolut per mitjà del poble d'un estat o una organització.

Nou!!: Política і Tirania · Veure més »

Totalitarisme

El totalitarisme és un règim polític en què el govern intervé en tots els ordres de la vida d'un estat i que concentra tots els poders en mans d'un grup de persones o un partit, abolint o ignorant els drets polítics i les llibertats públiques.

Nou!!: Política і Totalitarisme · Veure més »

Unió de Pagesos de Catalunya

La Unió de Pagesos és l'organització sindical majoritària dels pagesos de Catalunya que representa els interessos de les petites explotacions familiars agrícoles i ramaderes del país.

Nou!!: Política і Unió de Pagesos de Catalunya · Veure més »

Unió General de Treballadors

La Unió General de Treballadors (de forma abreviada, UGT) és una organització sindical obrera espanyola d'orientació socialista fundada per Pablo Iglesias a Barcelona el 12 d'agost de 1888.

Nou!!: Política і Unió General de Treballadors · Veure més »

Unió Sindical Obrera

La Unió Sindical Obrera (USO) és una central sindical espanyola independent de partits polítics, organitzacions governamentals i empresarials, fundada en els anys 50 en nuclis cristians obrers.

Nou!!: Política і Unió Sindical Obrera · Veure més »

Universitat de Salamanca

La Universitat de Salamanca, situada a la ciutat del mateix nom, és la segona universitat més antiga d'Espanya i una de les més antigues d'Europa.

Nou!!: Política і Universitat de Salamanca · Veure més »

Utilitarisme

Imatge de Jeremy Bentham, creador d'aquest corrent L'utilitarisme és un marc teòric per a la moralitat, basat en la maximització de la utilitat per a la societat o la humanitat.

Nou!!: Política і Utilitarisme · Veure més »

Victimisme

El victimisme és la tendència a considerar o fer-se passar per víctima.

Nou!!: Política і Victimisme · Veure més »

Vilfredo Pareto

Vilfredo Pareto (París, 15 de juliol de 1848 - Céligny, 19 d'agost de 1923) fou un economista i polític italià, sobretot conegut per la teoria de l'òptim de Pareto.

Nou!!: Política і Vilfredo Pareto · Veure més »

Violència

Escena violenta La violència és l'ús de la força o de poder usat per dominar, coaccionar, malmetre, destruir o matar, implicant sofriment o fins i tot destrucció d'elements naturals, béns humans, etc.

Nou!!: Política і Violència · Veure més »

Xovinisme

S'anomena xovinisme la creença narcisista pròxima a la paranoia i la mitomania que allò propi del país és el millor en qualsevol aspecte.

Nou!!: Política і Xovinisme · Veure més »

1880

;Països Catalans.

Nou!!: Política і 1880 · Veure més »

1939

Pont WPA a Nova Orleans.

Nou!!: Política і 1939 · Veure més »

Redirigeix aquí:

Home d'estat, Home polític, Míting, Políticament, Polítics, Polítiques.

SortintEntrant
Hey! Estem a Facebook ara! »