Logo
Uniopèdia
Comunicació
Disponible a Google Play
Nou! Descarregar Uniopèdia al dispositiu Android™!
Instal·la
Accés més ràpid que el navegador!
 

Poder públic

Índex Poder públic

Representants dels poders públics estatal, autonòmic i d'una ciutat, acompanyats d'unes falleres Els poders públics són el conjunt d'autoritats que dirigeixen l'administració pública d'un estat i que tenen poder per aplicar les lleis al seu territori.

34 les relacions: Administració pública, Anarquisme, Autogovern, Autoritat, Ciències polítiques, Constitució, Democràcia directa, Democràcia representativa, Estat, Estat de dret, Govern, Legislació, Max Weber, Monarca, Monopoli de la violència, Nous moviments socials, Parlament, Partit polític, Poder (sociologia), Poder executiu, Poder judicial, Poder legislatiu, Poder polític, Pràctica, Referèndum, Sector públic, Segle XVIII, Segle XX, Senat, Separació de poders, Servei públic, Supervisor, Tribunal constitucional, Universitat Autònoma de Barcelona.

Administració pública

L' administració pública és el tipus d'organització destinada al control dels recursos i de la direcció del treball humà enfocada a l'interès públic, entenent aquest darrer com les expectatives de la col·lectivitat ciutadana.

Nou!!: Poder públic і Administració pública · Veure més »

Anarquisme

L'anarquisme pot ser percebut de dues maneres: a) Com un impuls llibertari o com una sensibilitat anarquista que ha existit al llarg de la història de la humanitat, un impuls que s'ha manifestat de formes diverses (als escrits de Lao Tsé i dels taoistes; en el mutualisme de les societats fonamentades en el parentesc; a lethos de diverses sectes religioses; en moviments agraris com els diggers a Anglaterra o els zapatistes a Mèxic; en les col·lectivitzacions de l'Espanya de la Guerra Civil; en el pensament de la Grècia Clàssica; i actualment en les accions i ideari dels moviments feminista, antiglobalització, ecologistes, decreixentistes, altermundistes, etc). b) Com un moviment històric i una teoria política que té els seus orígens a finals del segle XVIII, amb William Godwin com a pioner amb el clàssic text anarquista An Enquiry Concerning Political Justice (1798), així com amb les accions dels sans-cullotes i els enragés durant la revolució francesa, i amb els radicals de Gran Bretanya Thomas Spence i William Blake. El terme anarquista fou utilitzat per primera vegada en la Revolució Francesa per a descriure els sans-cullotes (sense calçons), les treballadores franceses que durant la Revolució propugnaven l'abolició del govern. L'anarquisme com a moviment social es va donar al segle XIX, amb una filosofia bàsica trenada per personatges com Bakunin, Proudhon, Kropotkin, Goldman, Reclus i Malatesta. En la seva forma clàssica, l'anarquisme era una part important del moviment socialista dels anys precedents a la Gran Guerra, però el seu socialisme era llibertari, no marxista. Morris apunta que "La tendència d'escriptores com David Pepper (1996) de crear una dicotomia entre socialisme i anarquisme és un error en termes històrics i conceptuals." Sovint s'identifica amb símbols que inclouen la "A" d'anarquia circumscrita en un cercle, normalment negre o vermell. Des del punt de vista anarquista l'estat i les multinacionals són unes de les múltiples estructures opressores utilitzades per a justificar l'autoritat d'una elit sobre les persones. Per aquest mateix motiu la tradició anarquista s'ha oposat radicalment a la imposició de poder d'uns sobre altres per mitjà dels exèrcits, monarquies, religions, mercats, així com per qualsevol de les estructures de poder del capitalisme; i advoca per societats sense estat sobre la base d'associacions lliures no jeràrquiques.

Nou!!: Poder públic і Anarquisme · Veure més »

Autogovern

L'autogovern és l'autonomia d'una jurisdicció que es regeix a si mateixa, en què cap poder extern té autoritat sobre aquesta.

Nou!!: Poder públic і Autogovern · Veure més »

Autoritat

L'autoritat és el poder que té una persona o institució per ser obeït (potestas) per subordinats, acompanyat d'un sistema de drets i deures.

Nou!!: Poder públic і Autoritat · Veure més »

Ciències polítiques

Les ciències polítiques tenen com a objecte l'estudi la política, incloent-hi l'estructura i el funcionament dels governs i les administracions públiques, els sistemes de partits o altres sistemes organitzats que promoguin la seguretat, la justícia i l'accés a determinats serveis per als seus membres (com per exemple, sindicats, corporacions, esglésies i altres organitzacions que no es consideren habitualment polítiques).

Nou!!: Poder públic і Ciències polítiques · Veure més »

Constitució

Una constitució és un conjunt de principis fonamentals o precedents establerts segons els quals un estat o una altra organització es governa.

Nou!!: Poder públic і Constitució · Veure més »

Democràcia directa

Democràcia directa al Cantó de Glarus (Suïssa): a mà alçada, es reuneix tota la població censada electoral i pren les decisions directes de govern (2009). La democràcia directa és una forma de democràcia en la qual els ciutadans participen directament en el procés de presa de decisions polítiques.

Nou!!: Poder públic і Democràcia directa · Veure més »

Democràcia representativa

La democràcia representativa o GOVERN REPRESENTATIU (depen de la ideologia política pot canviar el nom) és un sistema de govern en què el poble delega la sobirania en autoritats triades de forma periòdica per mitjà d'eleccions lliures.

Nou!!: Poder públic і Democràcia representativa · Veure més »

Estat

''Leviathan'' del filòsof Thomas Hobbes, qui defensava l'estat governat per la monarquia absoluta com la millor forma possible de govern per evitar la barbàrie de la guerra civil Veneçuela és una federació formada per 23 estats federats. Un Estat és una àrea geogràfica delimitada i políticament independent, amb un Govern propi que s'atribueix un poder indiscutible sobre el territori i la població i amb capacitat per a participar en relacions internacionals amb altres Estats.

Nou!!: Poder públic і Estat · Veure més »

Estat de dret

L'estat de dret és un sistema institucional en què un estat garanteix els drets individuals a partir de l'aplicació de la llei, d'acord amb la dignitat de les persones i fent que la sanció de les conductes il·legals recaigui exclusivament sobre els seus autors.

Nou!!: Poder públic і Estat de dret · Veure més »

Govern

Parlament de Catalunya. Un govern és un cos o un ens que té l'autoritat i la potestat administrativa per a fer i el poder per a executar les lleis dintre d'un grup o organització civil, corporativa, religiosa o acadèmica.

Nou!!: Poder públic і Govern · Veure més »

Legislació

La legislació és el conjunt de lleis que regulen un aspecte de la vida d'una comunitat.

Nou!!: Poder públic і Legislació · Veure més »

Max Weber

Maximilian Weber (Erfurt, 21 d'abril de 1864 – Munic, 14 de juny de 1920) va ser un sociòleg, politòleg, filòsof, economista i jurista alemany.

Nou!!: Poder públic і Max Weber · Veure més »

Monarca

Un Monarca és la persona que governa una monarquia, una forma d'estat (en oposició a la República) i una forma de govern en la qual una entitat política és governada o controlada per un individu que, en la majoria de casos, ha rebut aquesta funció per herència i l'exercirà de per vida o fins a l'abdicació.

Nou!!: Poder públic і Monarca · Veure més »

Monopoli de la violència

Retrat de Max Weber, autor del concepte. L'anomenat monopoli en l'ús legítim de la força física, conegut en la seva forma abreujada no sense certa controvèrsia com el monopoli de la violència és un terme provinent de l'alemany Gewaltmonopol des Staates.

Nou!!: Poder públic і Monopoli de la violència · Veure més »

Nous moviments socials

Nous moviments socials és l'expressió amb què en els anys 60 i 70 del segle XX era referit un únic moviment social conformat pel pacifisme, el feminisme i l'ecologisme tal com s'entenien a l'època.

Nou!!: Poder públic і Nous moviments socials · Veure més »

Parlament

Vista del Parlament de Catalunya Un parlament, o assemblea legislativa, és una assemblea de persones que exerceixen el poder legislatiu i que controlen els actes del govern sota el model de Westminster o parlamentari.

Nou!!: Poder públic і Parlament · Veure més »

Partit polític

Un partit polític durant la campanya electoral Un partit polític és una organització política que s'adscriu a una ideologia determinada i/o representa algun grup en particular amb l'objectiu de participar en algun tipus d'elecció o sufragi.

Nou!!: Poder públic і Partit polític · Veure més »

Poder (sociologia)

El poder, en el context sociològic, és el domini (potestas) que una persona pot exercir sobre altres persones, entitats o coses; podent incloure la possessió o capacitat per diposar d'algú, o alguna cosa, i l'autoritat.

Nou!!: Poder públic і Poder (sociologia) · Veure més »

Poder executiu

Sota la doctrina de la separació de poders, l'executiu és la branca del govern que s'encarrega d'implementar o executar les lleis, i de treballar en els assumptes diaris de l'estat.

Nou!!: Poder públic і Poder executiu · Veure més »

Poder judicial

El poder judicial, o la judicatura, és una de les tres branques del poder de l'Estat (les altres són el poder legislatiu i el poder executiu), i està constituït pels jutges i magistrats.

Nou!!: Poder públic і Poder judicial · Veure més »

Poder legislatiu

Estats sense parlamentEl poder legislatiu és un dels tres poders en què està dividit un Estat modern que viu en democràcia (juntament amb el poder executiu i el poder judicial).

Nou!!: Poder públic і Poder legislatiu · Veure més »

Poder polític

El poder polític és una conseqüència lògica de l'exercici de les funcions per part de les persones que ocupen un càrrec representatiu dins d'un sistema de govern en un país.

Nou!!: Poder públic і Poder polític · Veure més »

Pràctica

La pràctica o praxi (πρᾱξις, en grec antic) és una manera de procedir a l'acció o una acció concreta i particular.

Nou!!: Poder públic і Pràctica · Veure més »

Referèndum

Un referèndum o plebiscit és una votació popular convocada pel poder legislatiu (parlament) o pel cap d'un estat amb l'objectiu que la ciutadania doni la seva opinió davant d'un determinat tema d'interès general reforma usualment amb l'establiment (o modificació) de lleis o tractats internacionals.

Nou!!: Poder públic і Referèndum · Veure més »

Sector públic

El sector públic és aquell sector de l'economia i de l'administració pública destinat a produir béns i serveis de màxim benefici social per al govern nacional, regional o local.

Nou!!: Poder públic і Sector públic · Veure més »

Segle XVIII

Parlant en termes temporals estrictes, el segle XVIII va des de l'any 1701 fins al 1800, en el calendari gregorià.

Nou!!: Poder públic і Segle XVIII · Veure més »

Segle XX

Formalment, el segle XX comprèn el període d'anys entre l'1 de gener de 1901 fins al 31 de desembre de 2000, tots dos inclosos.

Nou!!: Poder públic і Segle XX · Veure més »

Senat

El Senat és una cambra de representació, existent en els països amb sistemes bicamerals, i que és considerada la cambra alta, formant junt amb la cambra baixa, el parlament.

Nou!!: Poder públic і Senat · Veure més »

Separació de poders

Il·lustració de la separació dels poders estatals dels religiosos de 1905 a França La separació de poders és un principi que estableix que els poders d'un govern sobirà han d'estar dividits entre dues o més entitats fortament independents, així doncs, prevenint que una persona o un grup tingui massa poder.

Nou!!: Poder públic і Separació de poders · Veure més »

Servei públic

El servei públic es pot definir com la reconducció d'un sector d'activitats socioeconòmiques a l'òrbita del poder públic o sector públic.

Nou!!: Poder públic і Servei públic · Veure més »

Supervisor

Esquema d'una jerarquia on "f" és l'element superior del que depenen tots els altres. Un cap, superior, encarregat, supervisor o director és algú que en una jerarquia té autoritat sobre algú altre per ser considerat en aquesta en un grau, rang, importància o valor més alt.

Nou!!: Poder públic і Supervisor · Veure més »

Tribunal constitucional

Un tribunal constitucional és un tribunal que s'ocupa principalment de dret constitucional.

Nou!!: Poder públic і Tribunal constitucional · Veure més »

Universitat Autònoma de Barcelona

La Universitat Autònoma de Barcelona és una universitat pública catalana creada el 1968, encara que l'origen del seu nom es remunta a la Segona República Espanyola, quan la Universitat de Barcelona, en virtut de la Constitució espanyola de 1931 i de l'Estatut de Núria del 1932, va canviar el seu nom pel d'Universitat Autònoma de Barcelona.

Nou!!: Poder públic і Universitat Autònoma de Barcelona · Veure més »

Redirigeix aquí:

Poders públics.

SortintEntrant
Hey! Estem a Facebook ara! »