Accés més ràpid que el navegador!
36 les relacions: Amèrica Central, Bacalar, Castellà, Chichén Itzá, Chilam Balam, Civilització maia, Civilització tolteca, Cozumel, Cristóbal de Olid, Cuauhtémoc, El Petén, Família franciscana, Flores (Guatemala), Guatemala, Hernán Cortés, Itzá, Kukulkan, Lacandons, Llengües maies, Lliga de Mayapán, Maia, Mèxic, Mérida (Mèxic), Mopans, Península de Yucatán, Quetzalcóatl, Quintana Roo, Silvio Zavala Vallado, Usumacinta, Xcaret, Yucatán, 1525, 1618, 1697, 320, 525.
Amèrica Central
LAmèrica Central (en castellà: Centroamérica, América Central) és la regió geogràfica dins el continent d'Amèrica compresa entre Amèrica del Nord i Amèrica del Sud.
Nou!!: Poble itzá і Amèrica Central · Veure més »
Bacalar
Bacalar (Bakal ha en llengua maia) és una localitat mexicana i capçalera municipal, del Municipi de Bacalar, a el sud de l'estat de Quintana Roo.
Nou!!: Poble itzá і Bacalar · Veure més »
Castellà
El castellà o espanyol és un idioma nascut a l'antic Regne de Castella; segons Ramón Menéndez Pidal va néixer en una zona que comprèn el centre i est de l'actual Cantàbria, l'oest de Biscaia i d'Àlaba, La Rioja, i el nord de la província de Burgos.
Nou!!: Poble itzá і Castellà · Veure més »
Chichén Itzá
Chichén Itzá (grafia castellana del maia Chich'en Itza, literalment 'vora el pou dels itzàs') és una zona arqueològica de Mèxic a l'estat de Yucatán.
Nou!!: Poble itzá і Chichén Itzá · Veure més »
Chilam Balam
Dzibilchaltún, Iucatan, Mèxic. Chilam Balam és el nom de diversos llibres que relaten fets i circumstàncies històriques de la civilització maia.
Nou!!: Poble itzá і Chilam Balam · Veure més »
Civilització maia
Palenque, Mèxic Màscara maia corresponent al període postclàssic, trobada a Placeres, Campeche i exposada al Museu Nacional d'Antropologia i Història de Mèxic. Els maies eren un poble que va viure principalment al sud del que avui és Mèxic i a l'Amèrica Central, establint una de les cultures mesoamericanes més importants abans de l'arribada dels castellans.
Nou!!: Poble itzá і Civilització maia · Veure més »
Civilització tolteca
Els tolteques van ser un poble indígena mexicà que va dominar la regió central de Mèxic entre el i el.
Nou!!: Poble itzá і Civilització tolteca · Veure més »
Cozumel
Vista aèria de Cozumel. Cozumel és una illa de Mèxic situada a 45 minuts de distància de Playa del Carmen i és un municipi de l'estat de Quintana Roo.
Nou!!: Poble itzá і Cozumel · Veure més »
Cristóbal de Olid
Cristóbal de Olid (Baeza, Jaén, 1488 - Naco, Hondures, 1524) fou un militar i explorador espanyol que va participar en la conquesta de l'Imperi asteca i Hondures junt a Hernán Cortés.
Nou!!: Poble itzá і Cristóbal de Olid · Veure més »
Cuauhtémoc
Cuauhtémoc (del nàhuatl: cuāuh- 'àguila' témōhuia 'davallar, baixar'), (1496 - m. el 28 de febrer de 1525) va ser l'últim tlatoani mexicà de Mèxic-tenochtitlan.
Nou!!: Poble itzá і Cuauhtémoc · Veure més »
El Petén
El Petén (Noh Petén 'Gran Illa' en itzá) és un departament de Guatemala situat a l'extrem septentrional.
Nou!!: Poble itzá і El Petén · Veure més »
Família franciscana
Emblema de la família franciscana: dos braços creuats, un de vestit i un de despullat, sortint d'un núvol amb una creu (mosaic a Santa Dorotea in Trastevere, Roma) Francesc d'Assís, fundador de l'orde dels frares menors. Aquest és el retrat més antic conegut del sant, que es remunta a la retirada de Sant Francesc a Subiaco (1223–1224) S'anomena família franciscana al conjunt de grups i comunitats catòlics --instituts de vida consagrada (ordes i congregacions) i grups de seglars-- que segueixen alguna de les regles inspirades per Sant Francesc d'Assís.
Nou!!: Poble itzá і Família franciscana · Veure més »
Flores (Guatemala)
Flores (en honor a Cirilo Flores Estrada) és un municipi, capital del departament d'El Petén, situat a 480 km de Ciutat de Guatemala al nord de la República de Guatemala.
Nou!!: Poble itzá і Flores (Guatemala) · Veure més »
Guatemala
Guatemala és una república de l'Amèrica Central que afronta al nord i a l'oest amb Mèxic, al nord-est amb Belize i amb el mar Carib a través de la badia d'Amatique (al golf d'Hondures), al sud-est amb Hondures i El Salvador, i al sud amb l'oceà Pacífic.
Nou!!: Poble itzá і Guatemala · Veure més »
Hernán Cortés
Hernán Cortés de Monroy i Pizarro Altamirano (Medellín, Badajoz, 1485 – Castilleja de la Cuesta, Sevilla, 2 de desembre de 1547), primer Marquès de la Vall d'Oaxaca, fou un conquistador castellà que va encapçalar l'expedició que va causar la caiguda de l'Imperi asteca i de gran part del continent de Mèxic en favor de la Corona de Castella, a començament del.
Nou!!: Poble itzá і Hernán Cortés · Veure més »
Itzá
L'itzá o Itza' és una llengua maia que forma part de la branca yucateca, juntament amb el yukatek, lacandon i mopan.
Nou!!: Poble itzá і Itzá · Veure més »
Kukulkan
El Temple de Kukulkan Kukulkan (en maia: k'u uk'ulkan ("ploma i serp") és un important déu en la mitologia maia, també conegut com a Mukú-leh-chan ("colobra amb plomes") entre els maia-chontales de Tabasco. També és conegut com a Gucumatz en la mitologia quiché (en quiché: Q'uk'umatz) ("serp emplomallada"). És referit amb aquest últim nom al Popol Vuh com un déu creador de l'univers juntament amb Tepew. Per a alguns investigadors, aquest déu és el mateix Quetzalcóatl (en náhuatl: Quetzalcōātl) ("serp emplomallada") dels asteques i prové de la cultura tolteca; per a altres, prové de la cultura olmeca. En tot cas, el seu origen és molt anterior als maies de la península de Yucatán i als itzáes, fundadors de Chichén Itzá en el, on se li va erigir una piràmide per assenyalar el seu descens en el cicle agronòmic i polític dels maies peninsulars. La presència de la serp emplomallada com a símbol deífic és omnipresent en tota Mesoamèrica. En el jaciment arqueològic de Chichén Itzá, hom el pot observar com una serp formada com un efecte de llum i ombra que descendeix per l'alfarda de l'escalinata principal de l'edifici construït per a la seva adoració, durant la jornada equinoccial de març i setembre. Va ser una deïtat ràpidament assimilada per l'aristocràcia, malgrat que es va incorporar al panteó maia en una època tardana. Apareix com una de les divinitats creadores sota el nom de Gucumatz al Popol Vuh, llibre considerat com la Bíblia dels maies k'iche's; també apareix com a deïtat dels vents amb el nom dEhécatl a l'estela 19 de Ceibal. Va assolir especial transcendència a la península de Yucatán, on va ser venerat pels maies itzáes a Chichén Itzá, pels maies cocomes a Mayapán i pels maies tutl xiúes a Maní; en totes aquestes ciutats, s'hi van bastir temples en honor seu. D'acord amb els testimonis descrits per Diego de Landa, els maies deien que Kukulkan va existir com una persona que va arribar de ponent, abans, després, o alhora que els itzáes arribessin a Chichén Itzá. A la seva partida, es va aturar a Champotón, on també es va erigir un temple en honor seu, al costat del mar, per a posteriorment seguir el seu camí cap a l'altiplà de Mèxic. període postclàssic dels maies; en llibre sagrat Popol Vuh, és conegut com a "Gukumatz". Aquí el veiem en un dibuix d'un baix relleu de Yaxchilán. Pel que fa a les seves diferències respecte de Quetzalcóatl, sembla que moltes d'aquestes es devien a les diferències climàtiques entre ambdues regions. Per als asteques, Quetzalcóatl no sols era el Senyor del Sol, sinó el mateix Déu-Sol del país. Kukulcan, a més, té els atributs d'un Déu-Tro. En el clima tropical de Yucatán i Guatemala, el sol al migdia sembla dibuixar els núvols del seu voltant amb formes serpentejants; d'aquestes emanen el tro, la llum i la pluja, per la qual cosa Kukulkan semblaria haver atret els maies més com un déu del cel que com un déu de la mateixa atmosfera, malgrat que moltes vegades les esteles del Yucatán representen Kukulkan amb l'aire sortint-li de la boca, com moltes representacions mexicanes de Quetzalcóatl. Kukulkan, del qual parlen els arqueòlegs, és la deïtat que més sovint apareix en els manuscrits del Còdex de Dresde i d'altres. Té el nas llarg i truncat, com el d'un tapir, i s'hi troben tots i cadascun dels signes d'un déu dels elements. Camina sobre l'aigua, duu torxes ardents i s'asseu en l'arbre cruciforme dels quatre vents que, amb tanta freqüència, apareix en els mites americans. Evidentment, és un déu del cultiu i un heroi, ja que hom el pot veure plantant blat de moro, portant eines i continuant un viatge, fet que estableix la seva connexió solar. Segons les cròniques maies, Kukulkan, igual que Quetzalcóatl, és el conqueridor que va arribar a Yucatán pel mar des de l'oest, cap a finals del, i es va convertir en cabdill i fundador de la seva civilització. De la fusió dels dos mites, Kukulkan apareix com el senyor del vent i de la pluja perquè regeix i governa la nau que el va conduir a Yucatán i el poble que va fundar.
Nou!!: Poble itzá і Kukulkan · Veure més »
Lacandons
Els lacandons són un grup indígena del tronc maia que habita en la selva Lacandona a la frontera entre Mèxic i Guatemala, més específicament en l'estat de Chiapas, Mèxic.
Nou!!: Poble itzá і Lacandons · Veure més »
Llengües maies
Les llengües maies són una família lingüística que engloba una trentena d'idiomes parlats per 6 milions de persones maies ubicades a Mèxic, Guatemala i estats fronterers.
Nou!!: Poble itzá і Llengües maies · Veure més »
Lliga de Mayapán
Lliga de Mayapán (Bandera dels maies) és el nom que rebia la confederació d'Estats maies del període posclàssic mesoamericà.
Nou!!: Poble itzá і Lliga de Mayapán · Veure més »
Maia
Bandera del poble maia Els maies són un grup de pobles indígenes mesoamericans que viuen al sud-est de Mèxic (als estats de Yucatán, Quintana Roo, Campeche, Chiapas i Tabasco), Guatemala, Belize i Hondures; i que tenen una arrel comuna amb la cultura maia antiga.
Nou!!: Poble itzá і Maia · Veure més »
Mèxic
Mèxic (o Méjico,, yucatec: Meejiko, mixteca: Ñuu Koꞌyo;, totonaca: Méjiko), oficialment els Estats Units Mexicans, és una república federal constitucional de l'Amèrica del Nord.
Nou!!: Poble itzá і Mèxic · Veure més »
Mérida (Mèxic)
La ciutat mexicana de Mérida és la capital de l'estat de Yucatán.
Nou!!: Poble itzá і Mérida (Mèxic) · Veure més »
Mopans
Els mopans és un dels pobles maies de Belize i Guatemala del departament d'El Petén.
Nou!!: Poble itzá і Mopans · Veure més »
Península de Yucatán
Cantarell La península de Yucatán, del Iucatan o del Iucacatan (formes catalanitzades), localitzada al punt de trobada entre l'Amèrica del Nord i l'Amèrica Central, separa el mar Carib del golf de Mèxic.
Nou!!: Poble itzá і Península de Yucatán · Veure més »
Quetzalcóatl
Representació maia de Kukulkan o Quetzalcóatl Quetzalcóatl (Ketsalkoatl en nàhuatl modern, que significa "serp emplomallada") és el nom nahua de la deïtat de la Mesoamèrica antiga, un dels déus de la civilització asteca principalment.
Nou!!: Poble itzá і Quetzalcóatl · Veure més »
Quintana Roo
Quintana Roo és un estat de Mèxic a la regió est de la península de Yucatán.
Nou!!: Poble itzá і Quintana Roo · Veure més »
Silvio Zavala Vallado
Silvio Arturo Zavala Vallado (Mérida, Mèxic, 1909-2014), fou un jurista i historiador mexicà.
Nou!!: Poble itzá і Silvio Zavala Vallado · Veure més »
Usumacinta
LUsumacinta és un riu de l'Amèrica del Nord que marca bona part de la frontera entre Mèxic i Guatemala.
Nou!!: Poble itzá і Usumacinta · Veure més »
Xcaret
Xcaret és un jaciment arqueològic maia i parc natural de la ciutat mexicana de Playa del Carmen, a l'estat de Quintana Roo.
Nou!!: Poble itzá і Xcaret · Veure més »
Yucatán
Yucatán és un dels 31 estats que conformen la federació mexicana.
Nou!!: Poble itzá і Yucatán · Veure més »
1525
Sense descripció.
Nou!!: Poble itzá і 1525 · Veure més »
1618
Sense descripció.
Nou!!: Poble itzá і 1618 · Veure més »
1697
Sense descripció.
Nou!!: Poble itzá і 1697 · Veure més »
320
Sense descripció.
Nou!!: Poble itzá і 320 · Veure més »
525
El 525 (DXXV) va ser un any comú començat en dimarts del calendari julià.
Nou!!: Poble itzá і 525 · Veure més »
