Taula de continguts
64 les relacions: Amazic, Antoni Gaudí i Cornet, Arc de Triomf de Barcelona, Arquitectura de Barcelona, Art públic de Barcelona, August Font i Carreras, Autobús, Barcelona, Bartomeu Robert i Yarzábal, Batalla de Tetuan, Batalló de Voluntaris Catalans, Casa Milà, Enciclopèdia Espasa, Estació de Tetuan, Font de la Sardana (Barcelona), Franc francès, Francisco Franco Bahamonde, Frederic Marès i Deulovol, Gran Via de les Corts Catalanes, Hermenegildo Giner de los Ríos, Història de Barcelona, Joan Prim i Prats, Joan Roig i Solé, Josep Llimona i Bruguera, La Monumental, Leopoldo O'Donnell, Lluís Domènech i Montaner, Marroc, Mèxic, Metro de Barcelona, Miquel Mateu i Pla, Modernisme, Monument al Doctor Robert, Parc de la Ciutadella, Parlament de Catalunya, Passeig de Sant Joan, Plaça de la Universitat, Plaça de toros, Primera Guerra del Marroc, Projecció azimutal, Protectorat espanyol al Marroc, Segona República Espanyola, Tancament de Caixes, Temple Expiatori de la Sagrada Família, Tetuan, Trànsit, Urbanisme de Barcelona, Wenceslao González Oliveros, Xavier Barral i Altet, 14 de maig, ... Ampliar l'índex (14 més) »
- Eixample de Barcelona
- Places de Barcelona
Amazic
Bandera de la nació amaziga. Àrees lingüístiques amazigues del sector oest del Nord d'Àfrica (mapa en francès). Tamazgha, en alfabet ''tifinagh'' Lamazic, llengua amaziga, dita també amazigh o tamazight (en amazic i en alfabet llatí i en alfabet tifinag, transcrit tamazight en ambdós casos, API: o.
Veure Plaça de Tetuan і Amazic
Antoni Gaudí i Cornet
Antoni Gaudí i Cornet (Reus o Riudoms,Existeix una certa polèmica sobre si va néixer a Reus o a Riudoms, localitat molt propera a Reus d'on era originària la seva família paterna. Tanmateix, gran part dels especialistes s'inclinen per Reus: «Gaudí va néixer, segons gran part de les versions, al carrer de Sant Joan, al costat de la plaça Prim de Reus (…) Tanmateix, més tard Gaudí va deixar maliciosament obertes aquelles portes en donar a entendre que, de fet, podia haver nascut al taller del seu pare, situat tot just entrant al límit municipal de Riudoms».
Veure Plaça de Tetuan і Antoni Gaudí i Cornet
Arc de Triomf de Barcelona
LArc de Triomf és un monument de Barcelona que es troba a la confluència entre el Passeig de Lluís Companys (antic Saló de Sant Joan), el Passeig de Sant Joan i la ronda de Sant Pere.
Veure Plaça de Tetuan і Arc de Triomf de Barcelona
Arquitectura de Barcelona
consulta.
Veure Plaça de Tetuan і Arquitectura de Barcelona
Art públic de Barcelona
''Poema visual Bàrcino'' (1994), de Joan Brossa, Plaça Nova de Barcelona. El conjunt de monuments i escultures a l'aire lliure de Barcelona constitueix una destacada mostra d'art públic que atorga a la capital catalana, en conjunció amb altres elements com la seva arquitectura, la seva xarxa de museus o el seu conjunt de parcs i jardins, un inconfusible segell artístic, ja que la ciutat comtal sempre ha apostat per l'art i la cultura com una de les seves principals característiques identitàries.
Veure Plaça de Tetuan і Art públic de Barcelona
August Font i Carreras
August Font i Carreras (Barcelona, 2 de juny de 1845 - Barcelona, 6 de març de 1924) va ser un arquitecte i professor català.
Veure Plaça de Tetuan і August Font i Carreras
Autobús
Parisenc Omnibus, a finals del segle XIX 200x200px Parada d'autobús a Barcelona. L'autobús o bus és un vehicle terrestre llarg dissenyat i destinat per al transport col·lectiu de persones, per a portar nombrosos passatgers a més del conductor i de vegades del revisor o un cobrador de bitllets.
Veure Plaça de Tetuan і Autobús
Barcelona
Barcelona (pronunciat en català central) és una ciutat i metròpoli a la costa mediterrània de la península Ibèrica.
Veure Plaça de Tetuan і Barcelona
Bartomeu Robert i Yarzábal
Bartomeu Robert i Yarzábal (Tampico, Mèxic, 20 d'octubre de 1842 - Barcelona, 10 d'abril de 1902), popularment conegut com el doctor Robert, fou un metge i polític català.
Veure Plaça de Tetuan і Bartomeu Robert i Yarzábal
Batalla de Tetuan
La batalla de Tetuan fou el tercer gran combat de la guerra d'Àfrica entre el Marroc i Espanya del 1859 i 1860.
Veure Plaça de Tetuan і Batalla de Tetuan
Batalló de Voluntaris Catalans
El Batalló de Voluntaris Catalans fou una unitat militar catalana alçada a Catalunya per combatre a la Guerra d'Àfrica (1859 - 1860) sota el comandament de Joan Prim i Prats.
Veure Plaça de Tetuan і Batalló de Voluntaris Catalans
Casa Milà
La Casa Milà, també coneguda com «la Pedrera», és un edifici modernista que es troba a la cantonada del passeig de Gràcia i el carrer de Provença de Barcelona.
Veure Plaça de Tetuan і Casa Milà
Enciclopèdia Espasa
Enciclopèdia Espasa, de nom original: Enciclopedia universal ilustrada europeo-americana, és una gran enciclopèdia en castellà del, continuadora d'altres projectes de menys envergadura desenvolupats en el mateix sentit als darrers anys del.
Veure Plaça de Tetuan і Enciclopèdia Espasa
Estació de Tetuan
Tetuan és una estació de la L2 del Metro de Barcelona situada sota la Gran Via de les Corts Catalanes al districte de l'Eixample de Barcelona i es va inaugurar el 1995 com a part del primer tram de la L2 entre Sant Antoni i Sagrada Família.
Veure Plaça de Tetuan і Estació de Tetuan
Font de la Sardana (Barcelona)
La font de la Sardana, obra de Frederic Marès (1921), és a la plaça de Tetuan de Barcelona.
Veure Plaça de Tetuan і Font de la Sardana (Barcelona)
Franc francès
El franc francès (en francès franc français o, simplement, franc) és l'antiga moneda de França, que va ser introduïda el 1795, substituïda per l'euro l'1 de gener del 1999 i desapareguda definitivament de la circulació el 18 de febrer del 2002, a una taxa de canvi d'1 euro per 6,5596 francs francesos.
Veure Plaça de Tetuan і Franc francès
Francisco Franco Bahamonde
Francisco Franco Bahamonde (Ferrol, conegut del 1938 al 1982 com a Ferrol del Caudillo, 4 de desembre del 1892 - Madrid, 20 de novembre de 1975) fou un militar i dictador gallec, cap d'Estat autoproclamat des del 1939 fins al 1975.
Veure Plaça de Tetuan і Francisco Franco Bahamonde
Frederic Marès i Deulovol
fou un escultor i col·leccionista català.
Veure Plaça de Tetuan і Frederic Marès i Deulovol
Gran Via de les Corts Catalanes
La Gran Via de les Corts Catalanes és una de les vies més importants de la ciutat de Barcelona, que la travessa d'un costat a l'altre, amb un recorregut de més de nou quilòmetres (tretze comptant les prolongacions a l'Hospitalet i Sant Adrià), amb què és el carrer més llarg de l'Estat espanyol.
Veure Plaça de Tetuan і Gran Via de les Corts Catalanes
Hermenegildo Giner de los Ríos
Hermenegildo Giner de los Ríos (Cadis 1847 - Granada, 1923) va ser un pedagog, publicista i polític espanyol vinculat a la Institución Libre de Enseñanza fundada pel seu germà Francisco, diputat per Barcelona a les Corts Espanyoles durant la restauració borbònica.
Veure Plaça de Tetuan і Hermenegildo Giner de los Ríos
Història de Barcelona
Port de Barcelona, gravat de Joseph Friedrich Leopold (ca. 1720) La història de Barcelona s'estén al llarg de 4.000 anys, des de l'acabament del neolític, amb les primeres restes trobades al territori de la ciutat, fins a l'actualitat.
Veure Plaça de Tetuan і Història de Barcelona
Joan Prim i Prats
Joan Prim i Prats, marquès de Los Castillejos, comte de Reus, vescomte del Bruc, Gran d'Espanya (Reus, 6 de desembre de 1814 - Madrid, 30 de desembre de 1870) fou un militar i polític progressista català, molt influent en la política espanyola del.
Veure Plaça de Tetuan і Joan Prim i Prats
Joan Roig i Solé
''La Indústria'', a la façana de l'Antic Borsí de Barcelona. Joan Roig i Solé (Reus, el Baix Camp, 1835 – Barcelona, 1918) fou un escultor català.
Veure Plaça de Tetuan і Joan Roig i Solé
Josep Llimona i Bruguera
Josep Llimona i Bruguera (Barcelona 8 d'abril de 1863 - 27 de febrer de 1934), fou un escultor, considerat un dels millors representants de l'escultura modernista catalana.
Veure Plaça de Tetuan і Josep Llimona i Bruguera
La Monumental
La plaça de Braus de la Monumental, o simplement la Monumental, és una plaça de braus de Barcelona on es va practicar la tauromàquia entre el 12 d'abril del 1914 i el 25 de setembre del 2011.
Veure Plaça de Tetuan і La Monumental
Leopoldo O'Donnell
Leopoldo O'Donnell y Jorris (Santa Cruz de Tenerife (Canàries), 12 de gener de 1809 - Biarritz (Lapurdi), 5 de novembre de 1867) va ser un noble, militar i polític espanyol, Gran d'Espanya, Duc de Tetuan, Comte de Lucena i Vescomte d'Aliaga.
Veure Plaça de Tetuan і Leopoldo O'Donnell
Lluís Domènech i Montaner
La data atribuïda és la que figura al Registre Civil de l'Ajuntament de Barcelona, ja que històricament ha existit una disparitat de versions sobre aquesta dada.
Veure Plaça de Tetuan і Lluís Domènech i Montaner
Marroc
El Marroc, oficialment el Regne del Marroc, és un estat del nord d'Àfrica.
Veure Plaça de Tetuan і Marroc
Mèxic
Mèxic (o Méjico,, yucatec: Meejiko, mixteca: Ñuu Koꞌyo;, totonaca: Méjiko), oficialment els Estats Units Mexicans, és una república federal constitucional de l'Amèrica del Nord.
Veure Plaça de Tetuan і Mèxic
Metro de Barcelona
El Metro de Barcelona és una xarxa de ferrocarril metropolità en la seva major part soterrat que dona servei als diferents barris i districtes de Barcelona i els municipis adjacents de l'Hospitalet de Llobregat, Esplugues de Llobregat, Cornellà de Llobregat, Santa Coloma de Gramenet, Sant Adrià de Besòs, Badalona, Sant Boi de Llobregat, Montcada i Reixac i el Prat de Llobregat, en una àrea que comprèn més enllà del Llobregat i del Besòs.
Veure Plaça de Tetuan і Metro de Barcelona
Miquel Mateu i Pla
fou un financer, empresari i polític català, fill de Damià Mateu i Bisa i nebot del cardenal Enric Pla i Deniel.
Veure Plaça de Tetuan і Miquel Mateu i Pla
Modernisme
Palau de la ''Sezession'' a Viena. The Summit,'' 1912, obra modernista del pintor Cesare Saccaggi, de Tortona El modernisme va ser un moviment cultural, literari i artístic produït a Occident a la fi del i al començament del.
Veure Plaça de Tetuan і Modernisme
Monument al Doctor Robert
El Monument al Doctor Robert és un conjunt escultòric avui dia a l'interior de la Plaça de Tetuan de Barcelona, al districte de l'Eixample.
Veure Plaça de Tetuan і Monument al Doctor Robert
Parc de la Ciutadella
El parc de la Ciutadella es troba al districte de Ciutat Vella de Barcelona.
Veure Plaça de Tetuan і Parc de la Ciutadella
Parlament de Catalunya
s El Parlament de Catalunya és l'òrgan legislatiu de la Generalitat de Catalunya.
Veure Plaça de Tetuan і Parlament de Catalunya
Passeig de Sant Joan
El Passeig de Sant Joan és un bulevard de Barcelona que travessa els barris de la Dreta de l'Eixample i el Camp d'en Grassot.
Veure Plaça de Tetuan і Passeig de Sant Joan
Plaça de la Universitat
La plaça de la Universitat de Barcelona és un espai públic situat a la confluència de la ronda de Sant Antoni, ronda de la Universitat i els carrers dels Tallers i de Pelai, que forma part del circuit de les antigues Rondes de Barcelona, que separen Ciutat Vella de l'Eixample.
Veure Plaça de Tetuan і Plaça de la Universitat
Plaça de toros
La plaça de Requena, a la Plana d'Utiel. Una plaça de toros, plaça de braus o plaça de bous és un amfiteatre tancat on es pot practicar la tauromàquia i altres espectacles.
Veure Plaça de Tetuan і Plaça de toros
Primera Guerra del Marroc
La Primera Guerra del Marroc, o Guerra d'Àfrica, fou el conflicte bèl·lic entre Espanya i el sultanat del Marroc entre 1859 i 1860.
Veure Plaça de Tetuan і Primera Guerra del Marroc
Projecció azimutal
La projecció azimutal o projecció zenital, és la que s'aconsegueix projectant una porció de la Terra sobre un disc pla tangent al globus en un punt seleccionat, obtenint la visió que s'aconseguiria ja sigui des del centre de la Terra o des d'un punt de l'espai exterior.
Veure Plaça de Tetuan і Projecció azimutal
Protectorat espanyol al Marroc
El Protectorat Espanyol al Marroc és la figura jurídica aplicada a una sèrie de territoris del Marroc en què Espanya, segons els acords francoespanyols firmats el 27 de novembre de 1912, exercí un règim de protectorat.
Veure Plaça de Tetuan і Protectorat espanyol al Marroc
Segona República Espanyola
La Segona República Espanyola fou el règim polític democràtic que va existir a Espanya entre el 14 d'abril de 1931 (data de la proclamació de la República, en substitució de la monarquia d'Alfons XIII i el sistema de la Restauració) i l'1 d'abril de 1939 (final de la Guerra Civil espanyola i que va donar pas a la dictadura colpista del general Franco).
Veure Plaça de Tetuan і Segona República Espanyola
Tancament de Caixes
El Tancament de Caixes fou una protesta dels botiguers i dels industrials de Barcelona el 20 d'octubre de l'any 1899 contra la llei del Gabinet de Francisco Silvela i del seu ministre d'Hisenda Raimundo Fernández Villaverde.
Veure Plaça de Tetuan і Tancament de Caixes
Temple Expiatori de la Sagrada Família
Reconstrucció de les escoles NA.
Veure Plaça de Tetuan і Temple Expiatori de la Sagrada Família
Tetuan
muntanyes del Rif, regió Tànger-Tetuan (2014) Tetuan (de l'amazic i originàriament de Tetteiguin) és una ciutat del nord del Marroc, la capital de la regió Tànger-Tetuan, i l'antiga capital del Protectorat Espanyol al Marroc (1913-1956).
Veure Plaça de Tetuan і Tetuan
Trànsit
Exemple de Trànsit congestionat, a Alcalá la Real (província de Jaén, Espanya). El trànsit vehicular és el fenomen causat pel flux de vehicles en una via, carrer o autopista.
Veure Plaça de Tetuan і Trànsit
Urbanisme de Barcelona
Plànol de Barcelona. Lurbanisme de Barcelona s'ha desenvolupat conforme a l'evolució històrica i territorial de la ciutat, i d'acord amb altres factors definitoris de l'espai públic, com l'arquitectura, les infraestructures urbanes i l'adequació i manteniment d'espais naturals, parcs i jardins.
Veure Plaça de Tetuan і Urbanisme de Barcelona
Wenceslao González Oliveros
Wenceslao González Oliveros (Toro, província de Zamora, 28 de setembre de 1890 - Madrid, 30 de març de 1965) fou un filòsof i polític espanyol, procurador en Corts durant el franquisme i governador civil de Barcelona.
Veure Plaça de Tetuan і Wenceslao González Oliveros
Xavier Barral i Altet
Xavier Barral i Altet (Barcelona, 1947) és un historiador de l'art català.
Veure Plaça de Tetuan і Xavier Barral i Altet
14 de maig
El 14 de maig és el cent trenta-quatrè dia de l'any del calendari gregorià i el cent trenta-cinquè en els anys de traspàs.
Veure Plaça de Tetuan і 14 de maig
1860
;Països Catalans.
Veure Plaça de Tetuan і 1860
1863
;Països Catalans.
Veure Plaça de Tetuan і 1863
1874
;Països Catalans.
Veure Plaça de Tetuan і 1874
1899
1899 (MDCCCXCIX) fou un any començat en diumenge.
Veure Plaça de Tetuan і 1899
1910
1910 (MCMX) fou un any començat en dissabte.
Veure Plaça de Tetuan і 1910
1913
;Països Catalans.
Veure Plaça de Tetuan і 1913
1921
Països Catalans.
Veure Plaça de Tetuan і 1921
1931
;Països Catalans.
Veure Plaça de Tetuan і 1931
1939
Pont WPA a Nova Orleans.
Veure Plaça de Tetuan і 1939
1940
;Països Catalans.
Veure Plaça de Tetuan і 1940
1956
1956 (MCMLVI) fon un any bixest començat en diumenge, corresponent a l'any 2500 del calendari budista.
Veure Plaça de Tetuan і 1956
1979
1979 (MCMLXXIX) fon un any començat en dilluns.
Veure Plaça de Tetuan і 1979
1985
1985 (MCMLXXXV) fou un any normal començat en dimarts segons el calendari gregorià.
Veure Plaça de Tetuan і 1985
7 d'abril
El 7 d'abril és el noranta setè dia de l'any del calendari gregorià i el noranta-vuitè en els anys de traspàs.
Veure Plaça de Tetuan і 7 d'abril
Vegeu també
Eixample de Barcelona
- Avinguda Diagonal
- Avinguda de Josep Tarradellas
- Avinguda de la Llum
- Barri de la Sagrada Família
- Camp del carrer Indústria
- Carrer d'Aragó
- Carrer d'Ausiàs Marc
- Carrer d'Entença
- Carrer de Balmes
- Carrer del Consell de Cent
- Casa Amatller
- Casa Batlló
- Casa Bonaventura Ferrer
- Casa Calvet
- Casa Lleó i Morera
- Casa Milà
- Casa Ramon Mulleras
- Casa Serra (Barcelona)
- Casa Trinxet
- Dreta de l'Eixample
- Eixample de Barcelona
- Escultures de la Plaça de Catalunya
- Fort Pienc
- Futbol Club Espanya
- Gaixample
- Gran Via de les Corts Catalanes
- L'Antiga Esquerra de l'Eixample
- La Monumental
- La Nova Esquerra de l'Eixample
- Mansana de la Discòrdia
- Palau Robert
- Passeig de Gràcia
- Passeig de Lluís Companys
- Passeig de Sant Joan
- Plaça d'Urquinaona
- Plaça de Catalunya (Barcelona)
- Plaça de Mossèn Jacint Verdaguer
- Plaça de Tetuan
- Plaça de la Universitat
- Rambla de Catalunya
- Ronda de Sant Pere
- Ronda de la Universitat
- Sant Antoni (Eixample)
- Temple Expiatori de la Sagrada Família
Places de Barcelona
- Fossar de les Moreres
- Plaça Reial
- Plaça d'Espanya (Barcelona)
- Plaça d'Ildefons Cerdà
- Plaça d'Urquinaona
- Plaça de Catalunya (Barcelona)
- Plaça de Francesc Macià
- Plaça de Gal·la Placídia
- Plaça de Lesseps
- Plaça de Mossèn Jacint Verdaguer
- Plaça de Sant Felip Neri
- Plaça de Sant Jaume (Barcelona)
- Plaça de Tetuan
- Plaça de la República
- Plaça de la Universitat
- Plaça de les Glòries Catalanes
- Plaça del Duc de Medinaceli
- Plaça del Rei
- Plaça dels Països Catalans