Logo
Uniopèdia
Comunicació
Disponible a Google Play
Nou! Descarregar Uniopèdia al dispositiu Android™!
Descarregar
Accés més ràpid que el navegador!
 

Plató

Índex Plató

Plató —Πλάτων Plátōn en grec, Aflatun en àrab— (ca. 21 de maig del 427 aC - 347 aC) va ser un filòsof d'immensa influència en l'Antiga Grècia.

130 les relacions: Acadèmia platònica, Acció física, Agustí d'Hipona, Al·legoria de la caverna, Alcinous, Ammoni Saccas, Amor, Anamnesi (filosofia), Antíoc d'Ascaló, Antiga Grècia, Apol·lo, Apol·lodor d'Atenes, Apologia de Sòcrates, Aprenentatge, Arcesilau de Pítana, Arcont epònim, Aristòtil, Aristocràcia, Arquetip, Arquites de Tàrent, Atenes, Atlàntida, Èudox de Cnidos, Àfrica, Bé (filosofia), Bellesa, Boeci, Carnèades, Càrmides d'Atenes, Cleruquia, Clitòmac Àsdrubal, Codros, Cràtil, Críties, Critó (diàleg platònic), Demiürg, Democràcia, Desig, Dialèctica, Diàlegs socràtics, Diògenes Laerci, Dicearc de Messana, Dionís el Vell, Dualisme, Egipte, El banquet, Encarnació, Esclavitud, Escola socràtica major, Esparta, ..., Espeusip, Estat, Eunapi, Favorí (filòsof), Fedó, Felicitat, Filó d'Alexandria, Filó de Làrissa, Filosofia, Friedrich Wilhelm Nietzsche, Gest, Glaucó (germà de Plató), Grec antic, Guerra del Peloponès, Heràclit d'Efes, Hipòstasi (filosofia), Iàmblic de Calcis, Idea, Illa d'Egina, Infart miocardíac, Isòcrates, Itàlia, Jaume Olives i Canals, Joan Crexells i Vallhonrat, Jocs Olímpics de l'antiguitat, Josep Vives i Solé, Justícia, La República (Plató), Lacides, Les Lleis, Mani, Manuel Balasch i Recort, Marsilio Ficino, Màxim de Tir, Mègara, Món grecoromà, Melant (fill d'Andropomp), Messènia, Moral, Naturalisme, Neantes, Neoplatonisme, Oligarquia, Ontologia, Parmènides (diàleg), Parmènides d'Elea, Pau de Nícies, Pèricles, Perictione, Periodisme d'opinió, Personalitat, Plató, Platonisme, Plotí, Plutarc d'Atenes, Plutarc de Queronea, Políedre regular, Porfiri, Procle, Prudència, Pseudo-Dionís l'Areopagita, Raó, Record, Sòcrates, Sicília, Soló, Soldat, Suides, Teetet, Thomas Browne, Timeu (diàleg), Timocràcia, Tirania, Trenta Tirans, Utopia, Veritat, Virtut, Xenòcrates de Calcedònia, Xenofont, 21 de maig. Ampliar l'índex (80 més) »

Acadèmia platònica

Plató, segons Rafael, fragment de L'escola d'Atenes LAcadèmia (en grec: Ἀκαδημία) també citada com Escola d'Atenes fou una institució científica i pedagògica fundada per Plató (428/427 aC – 348/347 aC) cap a l'any 387 aC als afores d'Atenes.

Nou!!: Plató і Acadèmia platònica · Veure més »

Acció física

Una acció és un moviment d'un ésser viu fet amb voluntari i amb una intenció determinades.

Nou!!: Plató і Acció física · Veure més »

Agustí d'Hipona

Aureli Agustí (Aurelius Augustinus), més conegut com a Agustí d'Hipona o sant Agustí (Tagaste, 13 de novembre del 354 - Hipona, 28 d'agost del 430) és una de les figures més importants en el desenvolupament del cristianisme, considerat de fet com un dels pares de l'Església.

Nou!!: Plató і Agustí d'Hipona · Veure més »

Al·legoria de la caverna

El mite de la caverna (també anomenat analogia de la caverna o caverna de Plató) és una al·legoria presentada pel filòsof de l'antiga Grècia Plató en la seva obra La República (514a–520a) per comparar «l'efecte de l'educació (παιδεία) i la manca d'aquesta en la nostra natura».

Nou!!: Plató і Al·legoria de la caverna · Veure més »

Alcinous

Alcinous fou un filòsof platònic de l'època imperial romana.

Nou!!: Plató і Alcinous · Veure més »

Ammoni Saccas

Ammoni Saccas (Ammonius Saccas) fou un transportador de sacs d'Alexandria (una feina oficial consistent en el transport dels sacs de gra que arribaven o sortien de la ciutat) que fou educat en una família cristiana, però va renunciar a aquesta fe i va fundar una escola filosòfica platònica, on va tenir com a deixebles a Longí, Herenni, Plotí, Orígenes i Sant Hèracles, especialment.

Nou!!: Plató і Ammoni Saccas · Veure més »

Amor

El caràcter xinès tradicional per a l'amor (愛) consisteix en una suma dels símbols del cor (al mig) dins d'"acceptació", "sentiment", o "percepció", que mostren una gran emoció. Lamor és un gran afecte cap a altres persones, objectes o éssers.

Nou!!: Plató і Amor · Veure més »

Anamnesi (filosofia)

L'anamnesi és la paraula utilitzada per Plató en referir a la capacitat que té l'ànima per recordar l'essència que aquesta perd en entrar a un nou cos.

Nou!!: Plató і Anamnesi (filosofia) · Veure més »

Antíoc d'Ascaló

Antíoc d'Ascaló (Antiochus, Ἀντίοχος) conegut per "el fundador" per haver fundat la Cinquena Acadèmia.

Nou!!: Plató і Antíoc d'Ascaló · Veure més »

Antiga Grècia

Lantiga Grècia, o Grècia clàssica, és el període de la història de Grècia que té gairebé un mil·lenni, fins a la mort d'Alexandre Magne, també conegut com Alexandre el Gran, esdeveniment que marcaria el començament del període hel·lenístic subsegüent.

Nou!!: Plató і Antiga Grècia · Veure més »

Apol·lo

Apol·lo (grec: Απόλλων, Apóllōn), o Apol·ló, és el déu de la medicina, de la bellesa masculina, de la música i de la poesia en la mitologia grega i, posteriorment, en la mitologia romana; també va ser considerat déu del Sol, en substitució d'Hèlios.

Nou!!: Plató і Apol·lo · Veure més »

Apol·lodor d'Atenes

Apol·lodor d'Atenes fou el comandant atenenc de les tropes auxiliars perses que el rei de Pèrsia va enviar a Atenes, a sol·licitud del govern, contra el rei Filip II de Macedònia (340 aC).

Nou!!: Plató і Apol·lodor d'Atenes · Veure més »

Apologia de Sòcrates

LApologia de Sòcrates (en grec Ἀπολογία Σωκράτους), escrita entre el 393 i 389 aC, és la versió que dóna Plató del discurs de defensa pronunciat per Sòcrates davant del tribunal atenès que el va condemnar a mort (399 aC).

Nou!!: Plató і Apologia de Sòcrates · Veure més »

Aprenentatge

Quadre de la lliçó complicada. L'aprenentatge és el procés psicològic a través del qual es modifiquen i adquireixen habilitats, destreses, coneixements, conductes o valors com a resultat de l'estudi, l'experiència, la instrucció, el raonament i l'observació.

Nou!!: Plató і Aprenentatge · Veure més »

Arcesilau de Pítana

Arquesilau de Pitana (Arkhesílaos) també esmentat com Arquesiles fou un filòsof grec deixeble de Teofrast.

Nou!!: Plató і Arcesilau de Pítana · Veure més »

Arcont epònim

Arcont epònim era l'arcont atenenc principal dels nou arconts d'Atenes, i es deia així perquè el seu nom, igual que els dels cònsols de Roma, era usat de referència anyal pels arxius i documents públics.

Nou!!: Plató і Arcont epònim · Veure més »

Aristòtil

Aristòtil (Estagira, Grècia, 384 aC - Eubea, Grècia, 322 aC) va ser un filòsof de l'Antiga Grècia.

Nou!!: Plató і Aristòtil · Veure més »

Aristocràcia

El terme aristocràcia es refereix a la forma de govern en què el poder era ostentat pels millors o els notables d'una comunitat.

Nou!!: Plató і Aristocràcia · Veure més »

Arquetip

La noia verge és un exemple d'arquetip Un arquetip o arquetipus és l'encarnació artística d'un conjunt de qualitats personals, de manera que esdevé símbol i model d'aquest.

Nou!!: Plató і Arquetip · Veure més »

Arquites de Tàrent

Arquites de Tàrent (Arkhytas, Archytas) (400 aC - 347 aC), va ser un filòsof, matemàtic, general, estadista i científic de la Magna Grècia, considerat el més il·lustre dels matemàtics pitagòrics.

Nou!!: Plató і Arquites de Tàrent · Veure més »

Atenes

Atenes (en grec modern Αθήνα, en català medieval Cetines) és la capital de Grècia, la capital de la regió grega de l'Àtica i la ciutat més gran del país.

Nou!!: Plató і Atenes · Veure més »

Atlàntida

El capità Nemo visitant les restes de l'Atlàntida. L'Atlàntida, segons la mitologia grega, hauria estat una illa o un continent enfonsat sota les aigües en temps remots a causa d'un terratrèmol.

Nou!!: Plató і Atlàntida · Veure més »

Èudox de Cnidos

Èudox de Cnidos (Eudoxus, Εὔδοξος) fill d'Esclines, fou un geòmetra, astrònom i metge grec, que va viure vers el 366 aC.

Nou!!: Plató і Èudox de Cnidos · Veure més »

Àfrica

LÀfrica és un dels cinc continents, el tercer més gran del món.

Nou!!: Plató і Àfrica · Veure més »

Bé (filosofia)

Personificació de la bondat, 1839 El bé o bondat és la qualitat moral que porta al subjecte a actuar correctament, és una virtut i un objectiu vital si la persona vol obrar d'acord amb la seva ètica.

Nou!!: Plató і Bé (filosofia) · Veure més »

Bellesa

El ''Dorífor'' de Policlet és el cànon estètic més conegut de l'antiguitat. Còpia romana de marbre del Museu Arqueològic Nacional de Nàpols, còpia romana de marbre La bellesa o bellea és una característica d'una persona, animal, lloc, objecte o idea, que proporciona una percepció plaent, de valor personal i cultural, o de satisfacció.

Nou!!: Plató і Bellesa · Veure més »

Boeci

Boeci (Roma, c. 480 - Pavia, 525), de nom complet en llatí Anicius Manlius Severinus Boethius, fou un filòsof cristià, teòleg i escriptor llatí del segle VI, que tingué una gran repercussió en l'Edat mitjana.

Nou!!: Plató і Boeci · Veure més »

Carnèades

Carnèades al llibre de Thomas StanleyCarnèades (Karneádes), fill d'Epícom o Filòcom, fou un filòsof grec nascut a Cirene al voltant de l'any 213 aC al nord d'Àfrica (actual Líbia).

Nou!!: Plató і Carnèades · Veure més »

Càrmides d'Atenes

Càrmides (Charmides, Kharmídes Χαρμίδης) fou un home d'estat atenenc, fill de Glaucó, cosí de Críties i oncle matern de Plató.

Nou!!: Plató і Càrmides d'Atenes · Veure més »

Cleruquia

Una cleruquia (en grec antic: κληρουχία, klēroukhia) assignava lots de terra cívica (κλῆρος, klēros, «cleros») als ciutadans-soldats (κληροῦχος, klerûkos, «clerucs») per sorteig.

Nou!!: Plató і Cleruquia · Veure més »

Clitòmac Àsdrubal

Clitòmac (Cleitomachus, Kleitomakhos, Κλειτόμαχος) fou un filòsof cartaginès de nom Àsdrubal, que va viure a Atenes i va agafar la condició de grec, vers el 146 aC.

Nou!!: Plató і Clitòmac Àsdrubal · Veure més »

Codros

Segons la mitologia grega, Codros (en grec antic Κόδρος), va ser un rei d'Atenes, fill de Melant i descendent de Neleu i per tant, del llinatge de Posidó.

Nou!!: Plató і Codros · Veure més »

Cràtil

Cràtil (Cratylos, Krátilos, Κράτυλος) (segle V aC) fou un filòsof del que es coneixen pocs detalls.

Nou!!: Plató і Cràtil · Veure més »

Críties

Críties —Critias, Kritías Κριτίας— (vers 460 aC - 403 aC), fill de Callaeschrus (Cal·lescre) i nét de Críties, fou un sofista i orador grec deixeble de Sòcrates, i oncle carnal de Plató.

Nou!!: Plató і Críties · Veure més »

Critó (diàleg platònic)

El Critó és un diàleg escrit per Plató, amb Sòcrates i Critó d'Atenes com a interlocutors.

Nou!!: Plató і Critó (diàleg platònic) · Veure més »

Demiürg

Demiürg, déu creador amb cara de lleó. El demiürg (en grec significa "artesà"), en la filosofia idealista de Plató, és considerat un déu creador del cosmos i autor de l'univers sensible.

Nou!!: Plató і Demiürg · Veure més »

Democràcia

La democràcia és una forma d'organització de grups de persones, la característica predominant és que la titularitat del poder resideix en la totalitat dels seus membres, fent que la presa de decisions respongui a la voluntat col·lectiva dels membres del grup.

Nou!!: Plató і Democràcia · Veure més »

Desig

Antonio Canova: ''Psique reanimada pel petó de l'amor'' El desig (del llatí desidium) és l'ànsia de satisfer una necessitat o una petició interior per a aconseguir alguna cosa.

Nou!!: Plató і Desig · Veure més »

Dialèctica

La dialèctica és l'art de convèncer mitjançant el diàleg i el debat a l'altre sobre les pròpies postures filosòfiques.

Nou!!: Plató і Dialèctica · Veure més »

Diàlegs socràtics

Els Diàlegs Socràtics formen part d'un gènere en prosa literària desenvolupat a l'Antiga Grècia a finals del segle IV a. C. i que van ser preservats en els diàlegs platònics i l'obra socràtica de Xenofont - tant dramàtica com narrativa - en les quals els personatges discuteixen problemes morals i filosòfics per il·lustrar el mètode socràtic.

Nou!!: Plató і Diàlegs socràtics · Veure més »

Diògenes Laerci

Diògenes Laerci (en llatí Diogenes Laertius, en grec Διογένης) fou un historiador de la filosofia i probablement un filòsof grec, nascut suposadament a Laerte, a Cilícia.

Nou!!: Plató і Diògenes Laerci · Veure més »

Dicearc de Messana

Dicearc (Dicaearchus, Dikaíarchos, Δικαίαρχος) fill de Fídies, fou un filòsof peripatètic, geògraf i historiador contemporani de Teofrast i Aristòtil, nascut a Messana a Sicília tot i que va viure la major part de la seva vida a Grècia, especialment al Peloponès.

Nou!!: Plató і Dicearc de Messana · Veure més »

Dionís el Vell

Dionís el Vell o Dionisi el Vell (Dyonisius, Διονύσιος vers 431 aC-367 aC) fou tirà de Siracusa.

Nou!!: Plató і Dionís el Vell · Veure més »

Dualisme

Representació del dualisme per part de René Descartes. Els inputs es transmeten pels òrgans sensorials de l'epífisis al cervell i des d'allà a l'esperit immaterial. El dualisme creu que l'origen de l'univers es pot trobar en dues substàncies bàsiques o dos déus.

Nou!!: Plató і Dualisme · Veure més »

Egipte

Egipte (en àrab: مصر Miṣr, en àrab egipci Máṣr, en copte Kīmi, en egipci antic Kemet), oficialment República Àrab d'Egipte, és un estat de l'Àfrica nord-oriental.

Nou!!: Plató і Egipte · Veure més »

El banquet

El banquet o Simposi (en grec antic: Συμπόσιον, Sympósion) és un diàleg de Plató escrit cap al 380 aC que versa sobre l'amor.

Nou!!: Plató і El banquet · Veure més »

Encarnació

Lencarnació és un concepte religiós segons el qual un ser heterogeni pren possessió d'un cos físic, ja sigui humà o animal.

Nou!!: Plató і Encarnació · Veure més »

Esclavitud

''L'esclavitud al Brasil'', per Jean-Baptiste Debret (1768-1848) L'esclavitud, esclavisme o esclavatge (totes del grec bizantí sklábos que al seu torn prové d'eslau, per ser els eslaus els esclaus més freqüents quan es va encunyar el terme) és la condició que implica el control d'una o més persones contra la seva voluntat, obligades per la violència o d'altres formes de coacció.

Nou!!: Plató і Esclavitud · Veure més »

Escola socràtica major

L'escola socràtica major és el nom que rebé l'Acadèmia, l'escola filosòfica fundada per Plató el 387 aC, dotze anys després de la mort del mestre Sòcrates.

Nou!!: Plató і Escola socràtica major · Veure més »

Esparta

Territori d'Esparta. Esparta (en llatí Sparta, en grec Σπαρτη, Sparte) o Lacedemònia (en grec Λακεδαιμων, Lakedaimon) era una ciutat estat de l'antiga Grècia, situada a la península del Peloponès a la vora del riu Eurotes.

Nou!!: Plató і Esparta · Veure més »

Espeusip

Espeusip (Speusippos) (vers 393 aC - 339 aC) fou un filòsof grec deixeble de Plató, nadiu d'Atenes i fill de Eurimedó i Potona (germana de Plató) Va néixer i va morir a Atenes.

Nou!!: Plató і Espeusip · Veure més »

Estat

''Leviathan'' del filòsof Thomas Hobbes, qui defensava l'estat governat per la monarquia absoluta com la millor forma possible de govern per evitar la barbàrie de la guerra civil Veneçuela és una federació formada per 23 estats federats. Un Estat és una àrea geogràfica delimitada i políticament independent, amb un Govern propi que s'atribueix un poder indiscutible sobre el territori i la població i amb capacitat per a participar en relacions internacionals amb altres Estats.

Nou!!: Plató і Estat · Veure més »

Eunapi

Eunapi (Eunapius, Εὐνάριος) fou un sofista i historiador grec que va néixer a Sardes el 347 i va viure fins al regnat de l'emperador Teodosi II.

Nou!!: Plató і Eunapi · Veure més »

Favorí (filòsof)

Favorí (Favorinus, Φαβωρῖνος) fou un filòsof grec, seguidor d'Aristòtil i de l'escola peripatètica.

Nou!!: Plató і Favorí (filòsof) · Veure més »

Fedó

Fedó (Phaedon) o Quant a l'ànima (grec clàssic) és un diàleg platònic que parla de la immortalitat de l'ànima, ambientat en les darreres hores de vida de Sòcrates, en què apareixen bastants dels seus amics reunits a la presó d'Atenes (i en què, com conta el diàleg, no va assistir Plató), a l'espera de la seva execució mitjançant la ingesta de cicuta.

Nou!!: Plató і Fedó · Veure més »

Felicitat

La felicitat és un sentiment agradable de satisfacció i absència de patiment.

Nou!!: Plató і Felicitat · Veure més »

Filó d'Alexandria

Filó d'Alexandria o Filó Jueu (Philon Judaeus) (Alexandria, c. 13 aC? - 50 dC) és considerat el primer filòsof jueu.

Nou!!: Plató і Filó d'Alexandria · Veure més »

Filó de Làrissa

Teatre antic de la ciutat de Làrissa. Filó de Làrissa (Làrissa, Tessàlia, segles II i I aC) fou un filòsof grec.

Nou!!: Plató і Filó de Làrissa · Veure més »

Filosofia

Plató i Aristòtil en el quadre l'''Escola d'Atenes'' de Raffaello Sanzio. La filosofia (del grec "Φιλοσοφία" philo-sophia, "amor per la saviesa") és un camp d'estudi que cerca, per mitjà de la lògica i els arguments raonats, donar una explicació de tots els coneixements possibles i del lloc que ocupa la persona en la naturalesa.

Nou!!: Plató і Filosofia · Veure més »

Friedrich Wilhelm Nietzsche

Friedrich Wilhelm Nietzsche (Röcken bei Lützen, 15 d'octubre de 1844 - Weimar, 25 d'agost de 1900) fou un filòsof alemany, considerat actualment com un dels més influents en el pensament del segle XX.

Nou!!: Plató і Friedrich Wilhelm Nietzsche · Veure més »

Gest

Persones demanant permís i donant torn de paraula amb gestos Un gest és un moviment d'una certa part del cos amb intenció comunicativa, és a dir, amb un significat, sigui conscient o inconscient.

Nou!!: Plató і Gest · Veure més »

Glaucó (germà de Plató)

Glaucó (Glaucon, Γλαύκων) fou fill d'Aristó i germà de Plató.

Nou!!: Plató і Glaucó (germà de Plató) · Veure més »

Grec antic

El grec antic és el grec que es parlava a la Grècia Antiga i a les seves colònies (segles XI aC a III aC).

Nou!!: Plató і Grec antic · Veure més »

Guerra del Peloponès

La guerra del Peloponès fou un conflicte bèl·lic que va afectar Grècia del 431 aC al 404 aC i va enfrontar la Lliga de Delos (conduïda per Atenes) i els seus aliats, de tendència democràtica, contra Esparta i els seus, de tendència oligàrquica.

Nou!!: Plató і Guerra del Peloponès · Veure més »

Heràclit d'Efes

Heràclit d'Efes (544 aC / 535 aC - 484 aC / 475 aC) (en grec antic - Herákleitos ho Ephésios - Herakleitos l'Efesi) fou un filòsof presocràtic natural d'Efes, a l'Àsia Menor, fill de Blisó.

Nou!!: Plató і Heràclit d'Efes · Veure més »

Hipòstasi (filosofia)

Hipòstasi en filosofia és el fet d'atribuir a paraules o pensaments la qualitat de substància sinó d'existència física que no necessàriament tenen.

Nou!!: Plató і Hipòstasi (filosofia) · Veure més »

Iàmblic de Calcis

Iàmblic de Calcis (Iamblichus) (segle III-segle IV) fou un famós filòsof neoplatònic nascut a Calcis, a Celesíria, possible descendent de l'escriptor del mateix nom (vegeu Iàmblic de Babilònia).

Nou!!: Plató і Iàmblic de Calcis · Veure més »

Idea

Idees Una idea és un producte del pensament, l'expressió d'un concepte.

Nou!!: Plató і Idea · Veure més »

Illa d'Egina

L'illa d'Egina és una de les Illes Saròniques, que pertany a la prefectura o nomós de l'Àtica, Grècia.

Nou!!: Plató і Illa d'Egina · Veure més »

Infart miocardíac

L'infart miocardíac o infart de miocardi, conegut en l'ús col·loquial com a atac de cor, atac cardíac o infart, fa referència a una irrigació sanguínia insuficient, per necrosi del miocardi, produït per una obstrucció en una de les artèries coronàries, generalment a conseqüència de la trombosi d'una d'elles, esclerosada.

Nou!!: Plató і Infart miocardíac · Veure més »

Isòcrates

Isòcrates d'Atenes —Isocrates, — (436 aC-338 aC) fou un famós orador i retòric atenenc, fill de Teodor.

Nou!!: Plató і Isòcrates · Veure més »

Itàlia

Itàlia (en italià: Italia), oficialment la República Italiana (en italià: Repubblica Italiana), és un Estat europeu situat a la península Itàlica i que inclou les dues illes més grans de la mar Mediterrània, Sicília i Sardenya.

Nou!!: Plató і Itàlia · Veure més »

Jaume Olives i Canals

Jaume Olives i Canals (Barcelona, 1907 - Maó, 1987) va ser un humanista cristià i hel·lenista català.

Nou!!: Plató і Jaume Olives i Canals · Veure més »

Joan Crexells i Vallhonrat

Joan Crexells i Vallhonrat (Barcelona 1896 - 13 de desembre del 1926) fou un escriptor i intel·lectual català.

Nou!!: Plató і Joan Crexells i Vallhonrat · Veure més »

Jocs Olímpics de l'antiguitat

''El discòbol'', còpia de Mirón. Estàtua que representa el llançament de disc. Els Jocs Olímpics de l'antiguitat, originalment anomenats simplement els Jocs Olímpics (en grec: Ολυμπιακοί Αγώνες; Olympiakoi Agones), foren una sèrie de competicions atlètiques celebrades a la ciutat d'Olímpia entre diferents polis de l'Antiga Grècia.

Nou!!: Plató і Jocs Olímpics de l'antiguitat · Veure més »

Josep Vives i Solé

Josep Vives i Solé (Montferri, 14 de març de 1928 - Sant Cugat del Vallès, 26 de desembre de 2015) fou un sacerdot jesuïta, patròleg i hel·lenista català.

Nou!!: Plató і Josep Vives i Solé · Veure més »

Justícia

Al·legoria de la justícia La justícia és un concepte moral que implica tractar a cada persona i afer d'una manera imparcial.

Nou!!: Plató і Justícia · Veure més »

La República (Plató)

La República és un tractat de política escrit pel filòsof Plató.

Nou!!: Plató і La República (Plató) · Veure més »

Lacides

Lacides (Lacydes) fill d'Alexandre, fou un poeta grec nadiu de Cirene.

Nou!!: Plató і Lacides · Veure més »

Les Lleis

Les lleis (en grec antic: Νομοι) és un diàleg de Plató pertanyent a la seva època de maduresa.

Nou!!: Plató і Les Lleis · Veure més »

Mani

Mani (vers el 216 a Mardinu - 277, Gundixapur, Imperi Sassànida) va ser un profeta i predicador de l'antiga Pèrsia, fundador del maniqueisme. La seva doctrina gnòstica i sincrètica (barreja dels ensenyaments cristià, mazdeista i budista), va assolir una gran difusió, encara que avui dia s'hagi extingit. I si bé els seus escrits s'han perdut, el seu ensenyament s'ha conservat parcialment en manuscrits coptes procedents d'Egipte i en texts més tardans del maniqueisme que es va desenvolupar posteriorment a la Xina. Després del 762 fou la religió adoptada pels uigurs. Els musulmans els anomenen Mananiyya, i al mateix Mani li donen el nom de Mani ibn Fatik o Fattik.

Nou!!: Plató і Mani · Veure més »

Manuel Balasch i Recort

Manuel Balasch i Recort (Cornellà de Llobregat, 13 de maig de 1928 - ibídem, 13 de febrer de 2009) fou un eclesiàstic i hel·lenista català.

Nou!!: Plató і Manuel Balasch i Recort · Veure més »

Marsilio Ficino

Marsilio Ficino Marsilio Ficino (1433- 1499) va ser un humanista italià del Renaixement.

Nou!!: Plató і Marsilio Ficino · Veure més »

Màxim de Tir

Màxim de Tir o Màxim Tiri (Maximus Tyrius) fou un escriptor grec nadiu de Tir, del segle II.

Nou!!: Plató і Màxim de Tir · Veure més »

Mègara

Situació geogràfica de Mègara Mègara (Μέγαρα) fou una ciutat de Grècia al golf Sarònic, en una plana entre les muntanes Geraneies i les Kerata, al peu d'un doble turó anomenat Cària (Καρία) i Alcathoe (Ἀλκαθόη).

Nou!!: Plató і Mègara · Veure més »

Món grecoromà

Mar Mediterrània i Mar Negre (a la part superior dreta). El món grecoromà, cultura grecoromana o el terme grecoromà, quan s'utilitza com un adjectiu, com l'entenen els estudiosos i escriptors moderns, es refereix a les regions geogràfiques i països que culturalment (i també històricament) van ser directament, prolongadament i íntimament influïts per la llengua, cultura, govern i religió dels antics grecs i romans.

Nou!!: Plató і Món grecoromà · Veure més »

Melant (fill d'Andropomp)

Melant o Melanti (Melanthus o Melanthius, Mélanthos o Melánthios) va ser un mític rei de Messènia descendent de Neleu, expulsat de la seva pàtria, Pilos, pels heràclides quan van conquerir el Peloponès.

Nou!!: Plató і Melant (fill d'Andropomp) · Veure més »

Messènia

Messènia (Μεσσηνία) fou una antiga regió del sud-oest del Peloponès.

Nou!!: Plató і Messènia · Veure més »

Moral

''Moral compass'', 2015 La moral és una disciplina que determina la rectitud del comportament humà segons unes normes que expressen l'existència d'uns deures i obligacions.

Nou!!: Plató і Moral · Veure més »

Naturalisme

El naturalisme va ser un moviment que es va donar a finals del segle XIX en la literatura i en menor mesura a les altres arts.

Nou!!: Plató і Naturalisme · Veure més »

Neantes

Neantes fou un historiador grec nadiu de Cízic que vivia a la meitat del segle III aC.

Nou!!: Plató і Neantes · Veure més »

Neoplatonisme

El neoplatonisme és una doctrina que existí entre els segles III dC i VI dC.

Nou!!: Plató і Neoplatonisme · Veure més »

Oligarquia

L’oligarquia (del grec Ὀλιγαρχία, oligarkhía) és una forma de govern o d'organització social en què la majoria o tot el poder polític recau de manera efectiva sobre un segment petit de la societat (sovint els més poderosos en virtut de llur riquesa, llur posició familiar, llur poder militar o llur influència política).

Nou!!: Plató і Oligarquia · Veure més »

Ontologia

L’ontologia és l'estudi de l'ésser o de l'existència.

Nou!!: Plató і Ontologia · Veure més »

Parmènides (diàleg)

Parmènides és un dels diàlegs de Plató.

Nou!!: Plató і Parmènides (diàleg) · Veure més »

Parmènides d'Elea

Vèlia (Elea en grec), la ciutat on va néixer Parmènides Parmènides d'Elea (en llatí Parmenides, en grec, 570 aC-475 aCSobre les dificultats per establir la data del seu naixement, vegeu la secció «Data de naixement») fou un dels filòsofs més importants de l'antiga Grècia (pertany al gran grup dels presocràtics).

Nou!!: Plató і Parmènides d'Elea · Veure més »

Pau de Nícies

La pau de Nícies fou un tractat de pau entre Atenes i Esparta signat el març del 421 aC que va posar fi temporalment a la guerra del Peloponès.

Nou!!: Plató і Pau de Nícies · Veure més »

Pèricles

Pèricles (Pericles) (495 aC - 429 aC) va ser un home d'estat grec atenenc tan important que va donar nom a tot el segle V aC (segle de Pèricles).

Nou!!: Plató і Pèricles · Veure més »

Perictione

Perictione (Perictione o Perictyone), va ser suposadament la mare de Plató.

Nou!!: Plató і Perictione · Veure més »

Periodisme d'opinió

El periodisme d'opinió pretén interpretar la realitat des del punt de vista de l'autor, que en tots els casos, excepte en l'editorial, signa l'article (escrit, radiat o televisat) o el dibuix.

Nou!!: Plató і Periodisme d'opinió · Veure més »

Personalitat

La personalitat és el constructe psicològic que fa referència al còmput de característiques psíquiques d'un individu.

Nou!!: Plató і Personalitat · Veure més »

Plató

Plató —Πλάτων Plátōn en grec, Aflatun en àrab— (ca. 21 de maig del 427 aC - 347 aC) va ser un filòsof d'immensa influència en l'Antiga Grècia.

Nou!!: Plató і Plató · Veure més »

Platonisme

El platonisme és la doctrina filosòfica desenvolupada pels seguidors de Plató a partir del segle I aC que va arribar a ser el moviment intel·lectual dominant en els primers segles de la nostra era afavorit per la influència poderosa que va exercir sobre el cristianisme i judaisme.

Nou!!: Plató і Platonisme · Veure més »

Plotí

Plotí (205 - 270), en grec Πλωτίνος, en llatí Plotinus, fou el principal filòsof del neoplatonisme, corrent que integrà també Numeni d'Apamea, Porfiri, Jàmblic i Procle.

Nou!!: Plató і Plotí · Veure més »

Plutarc d'Atenes

Plutarc d'Atenes (Plutarchus) (vers 350 - 430) fill de Nestori, fou un filòsof neoplatònic grec que va dirigir l'escola neoplatònica d'Atenes al començament del segle V. Fou conegut com a Plutarc el Gran.

Nou!!: Plató і Plutarc d'Atenes · Veure més »

Plutarc de Queronea

Plutarc Luci Mestri Plutarc (en grec: Πλούταρχος; c. 46 - c. 120) va ser un historiador i assagista grec que va viure en temps de la Grècia romana.

Nou!!: Plató і Plutarc de Queronea · Veure més »

Políedre regular

Un políedre regular és un políedre les cares del qual són polígons regulars iguals i que formen entre elles angles diedres iguals; així, totes les seves arestes mesuren igual.

Nou!!: Plató і Políedre regular · Veure més »

Porfiri

Porfiri (232/233, Tir - c. 304, Roma) fou un filòsof neoplatònic, deixeble de Plotí i Longí.

Nou!!: Plató і Porfiri · Veure més »

Procle

Procle (Proclus) (Constantinoble, 412 dC - Atenes, 485 dC), anomenat també el successor o diadochos (en grec: Próklos ho Diádokhos; en llatí: Proclus Lycaeus), fou un filòsof neoplatònic, contemporani de Plutarc.

Nou!!: Plató і Procle · Veure més »

Prudència

Metis; Luca Giordano. La prudència és una de les virtuts clàssiques i es considera com la capacitat de jutjar correctament la situació i no actuar prenent riscos innecessaris.

Nou!!: Plató і Prudència · Veure més »

Pseudo-Dionís l'Areopagita

Pseudo-Dionís l'Areopagita, o simplement Pseudo-Dionís, és un teòleg i filòsof anònim de finals del segle V o principis del VI l'obra del qual va ser incorrectament atribuïda a Dionís l'Areopagita, el convers atenenc de Sant Pau mencionat a Fets 17:34.

Nou!!: Plató і Pseudo-Dionís l'Areopagita · Veure més »

Raó

La raó és una facultat que consisteix a aplicar normes i lògica en el pensament per obtenir judicis, observacions comprovables o servir de base per a teories.

Nou!!: Plató і Raó · Veure més »

Record

El record és la dada emmagatzemada a la memòria que pot ser recuperada posteriorment per la ment.

Nou!!: Plató і Record · Veure més »

Sòcrates

Sòcrates (en rec Σωκράτης; Atenes, ca. 470 aC - 399 aC) fou un filòsof de l'Antiga Grècia que es considera el fundador de la filosofia occidental.

Nou!!: Plató і Sòcrates · Veure més »

Sicília

Sicília (Sicìlia en sicilià i Sicilia en italià) és l'illa més gran de la Mediterrània, al sud de Nàpols, entre la mar Tirrena i la Jònica, que pertany a l'estat Italià i en forma una regió amb estatut especial.

Nou!!: Plató і Sicília · Veure més »

Soló

Soló (en grec) (aproximadament entre 638 aC i 558 aC) va ser un famós estadista, legislador i poeta grec.

Nou!!: Plató і Soló · Veure més »

Soldat

Un soldat, en el seu sentit més general, és qualsevol persona que forma part o bé serveix en un exèrcit.

Nou!!: Plató і Soldat · Veure més »

Suides

La Suïda (Suidas) o la Suda (Souda) és una gran enciclopèdia bizantina sobre el món antic, escrita en grec vers el segle X. Va ser probablement escrita per diversos erudits, tot i que sovint s'ha considerat el nom de Suides com el de l'autor, però Suides o Suda és també una paraula grega que vol dir 'fortí', 'guia', 'rasa', i per això tant es pot parlar de la Suda com de Suides.

Nou!!: Plató і Suides · Veure més »

Teetet

El Teetet és un diàleg escrit per Plató.

Nou!!: Plató і Teetet · Veure més »

Thomas Browne

Thomas Browne (Londres, 1605 - 1682) va ser un escriptor i filòsof anglès que va ensenyar a Oxford i va ser nomenat cavaller pels seus serveis al coneixement.

Nou!!: Plató і Thomas Browne · Veure més »

Timeu (diàleg)

Timeu (grec: Τίμαιος, Timaios) és un dels diàlegs de Plató, principalment en forma de monòleg llarg donat pel caràcter del títol, escrit sobre el 360 aC.

Nou!!: Plató і Timeu (diàleg) · Veure més »

Timocràcia

En la filosofia política de l'antiga Grècia, la timocràcia era una forma de govern en la qual: els únics que participen en el govern són els ciutadans que posseeixen un determinat cabal o un cert tipus de propietats; i la recerca de l'honor és un dels fonaments del règim polític.

Nou!!: Plató і Timocràcia · Veure més »

Tirania

Representació d'un tirà, d'Ambrogio LorenzettiUn tirà (del llatí tyrannis i aquest del grec τύραννος týrannos) és un individu que té poder absolut per mitjà del poble d'un estat o una organització.

Nou!!: Plató і Tirania · Veure més »

Trenta Tirans

Els Trenta Tirans (en grec οἱ Τριάκοντα, hoi Triakonta) era un govern oligàrquic pro-espartà compost de trenta magistrats anomenats tirans, que succeí a la democràcia atenenca al final de la Guerra del Peloponès, durant menys d'un any, al 404 aC.

Nou!!: Plató і Trenta Tirans · Veure més »

Utopia

l'obra homònima (1516) Utopia (del grec οὐ, "no" i τόπος, "indret", literalment: "enlloc") és un neologisme inventat per Thomas More al segle XVI per descriure una illa imaginària que acull una societat perfecta en tots els sentits.

Nou!!: Plató і Utopia · Veure més »

Veritat

''El Temps salvant la Veritat de la Falsedat i l'Enveja'' (''Time Saving Truth from Falsehood and Envy''), François Lemoyne, 1737. La veritat (del llatí veritas) és un concepte propi de la filosofia que té una gran varietat de significats.

Nou!!: Plató і Veritat · Veure més »

Virtut

Personificació de la Virtut a Efes (Turquia). Una virtut és una qualitat moral positiva, oposada al defecte (ètica) o vici (religió).

Nou!!: Plató і Virtut · Veure més »

Xenòcrates de Calcedònia

Xenòcrates de Calcedònia (Xenocrates) fou un filòsof grec de Calcedònia, a Bitínia.

Nou!!: Plató і Xenòcrates de Calcedònia · Veure més »

Xenofont

Xenofont (en grec Ξενοφῶν, 428 aC - entre 355 i 350 aC) fou un escriptor, historiador i militar grec, cèlebre pels seus escrits sobre la cultura i la història gregues.

Nou!!: Plató і Xenofont · Veure més »

21 de maig

El 21 de maig és el cent quaranta-unè dia de l'any del calendari gregorià i el cent quaranta-dosè en els anys de traspàs.

Nou!!: Plató і 21 de maig · Veure més »

Redirigeix aquí:

Analogia del sol, Antifont (fill de Plató), Antífon (fill de Plató), Diàleg platònic, Món de les idees, Món intel·ligible, Platònic, Platònics, Teoria de les idees.

SortintEntrant
Hey! Estem a Facebook ara! »