Taula de continguts
30 les relacions: Aigua, Albedo, Amoníac, Astronomy and Astrophysics, Ciència-ficció, Criosfera, Diòxid de carboni, Encèlad (satèl·lit), Eris (planeta nan), Europa (satèl·lit), Força de marea, Fotosíntesi, Gegant de glaç, Gegant gasós, Gel sec, Llista de planetes i llunes de Star Wars, Metà, Microorganisme, Monòxid de carboni, Peixos, Planeta, Planeta nan, Planeta oceà, Plàncton, Plutí, Plutó (planeta nan), Quimiosíntesi, Sistema solar, Star Wars episodi V: L'Imperi contraataca, Tritó (satèl·lit).
- Tipus de planetes
Aigua
Gota d'aigua Laigua (variants dialectals no normatives: aiga, aigo, àuia) és un compost químic transparent, inodor, insípid, químicament format per hidrogen i oxigen, de fórmula química H2O, els quals noms sistemàtics són òxid de dihidrogen i oxidà.
Veure Planeta gelat і Aigua
Albedo
La neu fresca té una albedo d'entre el 75 i el 90% Canvis estacionals a l'albedo terrestre 2003-2004 L'albedo és la quantitat, expressada en percentatge, de radiació que incideix sobre una superfície i que és retornada a l'espai.
Veure Planeta gelat і Albedo
Amoníac
Lamoníac, de noms sistemàtics trihidrur de nitrogen o azà, és un compost químic molecular, la molècula del qual consta d'un àtom de nitrogen enllaçat mitjançant enllaços simples covalents a tres àtoms d'hidrogen d'acord amb la fórmula NH3.
Veure Planeta gelat і Amoníac
Astronomy and Astrophysics
Astronomy and Astrophysics és una revista científica preavaluada per experts que inclou l'astronomia i l'astrofísica observacional i instrumental.
Veure Planeta gelat і Astronomy and Astrophysics
Ciència-ficció
La ciència-ficció o anticipació és un gènere literari de ficció on els relats sovint ens presenten els efectes o les repercussions dels avenços científics i tecnològics, presents o futurs, en la societat o en els individus, i tot això acompanyat d'aventures i de situacions commovedores i sorprenents.
Veure Planeta gelat і Ciència-ficció
Criosfera
Mapa de la Terra amb les zones de la Criosfera La criosfera és el terme que descriu el conjunt de les parts de la superfície de la Terra on l'aigua es troba en estat sòlid.
Veure Planeta gelat і Criosfera
Diòxid de carboni
El diòxid de carboni (antigament anomenat biòxid de carboni i anhídrid carbònic) és una substància molecular constituïda per carboni i oxigen de fórmula química CO2.
Veure Planeta gelat і Diòxid de carboni
Encèlad (satèl·lit)
Encèlad és la sisena lluna més gran de Saturn (la 19a més gran del Sistema Solar).
Veure Planeta gelat і Encèlad (satèl·lit)
Eris (planeta nan)
Eris (designació de planeta menor: 136199 Eris; símbol: ⯰) és el planeta nan amb més massa i el segon objecte transneptunià més gros que s'ha descobert.
Veure Planeta gelat і Eris (planeta nan)
Europa (satèl·lit)
Europa (Júpiter II) és un satèl·lit de Júpiter, el sisè més pròxim al planeta i el més petit dels quatre satèl·lits galileans, però tot i això el quart més gran de Júpiter i el sisè de tot el sistema solar.
Veure Planeta gelat і Europa (satèl·lit)
Força de marea
Acció de la gravetat en el sistema Terra-Lluna. La direcció cap enfora de les fletxes a l'esquerra i la dreta indiquen que quan la Lluna es troba al nadir la seva força pertorbadora s'oposa i afebleix l'atracció neta de la Terra. En la direcció cap a l'interior de les fletxes a dalt i a sota, indica que quan la Lluna es troba a 90° del nadir, l'efecte de la seva força pertorbadora reforça i intensifica l'atracció neta del planeta Terra La força de marea és un efecte secundari de la força de la gravetat, que és responsable de l'existència de les marees.
Veure Planeta gelat і Força de marea
Fotosíntesi
terrestre La fotosíntesi (del grec φώτο foto, 'llum', i σύνθεσις synthesis, 'composició') és un procés bioquímic que converteix el diòxid de carboni en compostos orgànics utilitzant l'energia de la llum solar.
Veure Planeta gelat і Fotosíntesi
Gegant de glaç
Un gegant de glaç o gegant glaçat és un planeta gegant compost principalment de substàncies més pesades que l'hidrogen i l'heli, com podrien ser l'oxigen, el carboni, el nitrogen o el sofre.
Veure Planeta gelat і Gegant de glaç
Gegant gasós
Un gegant gasós és un planeta de grans dimensions que no està compost en gran part per roca o alguna altra matèria sòlida.
Veure Planeta gelat і Gegant gasós
Gel sec
Gel sec Es diu gel sec o neu carbònica a l'estat sòlid del diòxid de carboni.
Veure Planeta gelat і Gel sec
Llista de planetes i llunes de Star Wars
mapa no oficial de la galàxia. Aquest article presenta una llista dels planetes i les llunes de Star Wars, un univers fictici de la franquícia de Star Wars que presenta múltiples planetes i llunes.
Veure Planeta gelat і Llista de planetes i llunes de Star Wars
Metà
El metà és un hidrocarbur saturat, el més senzill de la sèrie dels alcans.
Veure Planeta gelat і Metà
Microorganisme
Els microorganismes o cèl·lules microbianes, com a terme més ampli, són compartiments vius que interaccionen amb l'entorn i altres cèl·lules de forma dinàmica.
Veure Planeta gelat і Microorganisme
Monòxid de carboni
El monòxid de carboni (CO), també anomenat òxid carbonós, és un gas incolor, inodor i insípid que és una mica més lleuger que l'aire.
Veure Planeta gelat і Monòxid de carboni
Peixos
Els peixos són animals craniats de vida aquàtica que tenen brànquies i manquen d'extremitats amb dits.
Veure Planeta gelat і Peixos
Planeta
Un planeta és un objecte astronòmic que orbita al voltant d'un estel o romanent estel·lar, té prou massa perquè la seva gravetat li doni una forma esfèrica, no té prou massa per iniciar una reacció de fusió termonuclear i, segons la definició aprovada per la Unió Astronòmica Internacional (UAI), que no ha estat acceptada per tots els científics planetaris, ha netejat el seu veïnatge immediat de planetesimals.
Veure Planeta gelat і Planeta
Planeta nan
Un planeta nan és un objecte de massa planetària que gira directament al voltant del Sol i té prou massa perquè les forces gravitatòries li facin adoptar una forma en equilibri hidroestàtic, generalment un esferoide, però que no ha estat capaç d'escombrar altres objectes comparables de l'entorn de la seva òrbita.
Veure Planeta gelat і Planeta nan
Planeta oceà
Il·lustració d'un hipotètic planeta oceà amb una atmosfera similar a la terrestre i dos satèl·lits. Un planeta oceà (també denominat món aquàtic) és un tipus hipotètic de planeta la superfície del qual estaria completament coberta per un oceà d'aigua, per tant no posseiria ni illes ni continents.
Veure Planeta gelat і Planeta oceà
Plàncton
Les diatomees són una de les bases de les xarxes tròfiques del mar i de l'aigua dolça. Algunes són considerades bioindicadors de la qualitat de l'aigua Zooplàncton Segons Victor Hensen (1887), el plàncton (del grec antic: πλαγκτός / plangtós, que significa 'errant', 'vagabund') és el conjunt d'organismes que viuen en aigua dolça, salobre i salada, generalment suspesos i aparentment passius: gàmetes, larves, animals no aptes per lluitar contra el corrent (petits crustacis planctònics, meduses i sifonòfors), plantes i algues microscòpiques.
Veure Planeta gelat і Plàncton
Plutí
Els plutins o plutinos són objectes del cinturó de Kuiper que presenten ressonància orbital 3:2 amb Neptú.
Veure Planeta gelat і Plutí
Plutó (planeta nan)
Plutó (designació de planeta menor: (134340) Plutó) és el planeta nan més gros del sistema solar (2.370 km de diàmetre, 44 km més que 136199 Eris) i, després d'Eris, el segon més massiu del sistema solar, cosa que en fa el novè objecte més gros i el desè més massiu que gira directament al voltant del Sol.
Veure Planeta gelat і Plutó (planeta nan)
Quimiosíntesi
La quimiosíntesi és la producció biològica de matèria orgànica a partir de molècules d'un àtom de carboni (generalment diòxid de carboni o metà) i altres nutrients, utilitzant l'oxidació de molècules inorgàniques, com per exemple l'àcid sulfhídric (H₂S), l'hidrogen gasós o el metà com a font d'energia, sense comptar amb la llum solar, a diferència de la fotosíntesi.
Veure Planeta gelat і Quimiosíntesi
Sistema solar
El sistema solar és el sistema estel·lar que es compon del Sol i els objectes que orbiten al seu voltant de manera directa o indirecta.
Veure Planeta gelat і Sistema solar
Star Wars episodi V: L'Imperi contraataca
Star Wars episodi V: L'Imperi contraataca (títol original en anglès Star Wars Episode V: The Empire Strikes Back) és una pel·lícula de ciència-ficció que s'estrenà el 21 de maig de 1980 i doblada en català el 1990, que fou dirigida per Irvin Kershner, basat en el guió de George Lucas (qui també estava com a productor executiu) i escrita per Leigh Brackett i Lawrence Kasdan.
Veure Planeta gelat і Star Wars episodi V: L'Imperi contraataca
Tritó (satèl·lit)
Tritó és el satèl·lit natural més gros del planeta Neptú, així com el primer satèl·lit neptúnic a ser descobert.
Veure Planeta gelat і Tritó (satèl·lit)
Vegeu també
Tipus de planetes
- Anàleg a la Terra
- Estel subnan marró
- Gegant gasós
- Júpiter calent
- Júpiter excèntric
- Mega Terra
- Nana marró
- Neptú calent
- Planeta circumbinari
- Planeta de ferro
- Planeta de lava
- Planeta de púlsar
- Planeta de període ultracurt
- Planeta doble
- Planeta extrasolar
- Planeta gegant
- Planeta gelat
- Planeta hiceànic
- Planeta interestel·lar
- Planeta nan
- Planeta oceà
- Planeta tel·lúric
- Protoplaneta
- Subterra
- Superjúpiter
- Superterra
- Tipus de planetes
També conegut com Planeta congelat, Planetes gelats.