Accés més ràpid que el navegador!
92 les relacions: Acipensèrids, Actinolèpids, Aleta caudal, Aleta pectoral, Anatomia, Anòxia, Apomorfia, Arcs branquials, Artrodirs, Austràlia, Braquiòpodes, Braquitoracis, Cambridge University Press, Cavitat abdominal, Còpula, Centímetre, Cladograma, Classe (biologia), Coccosteus, Cocosteïns, Conca oceànica, Conodonts, Convergència evolutiva, Coralls rugosos, Cordó umbilical, Crani, Cràter d'impacte, Dent, Dentina, Derma, Devonià, Diníctids, Dinictiloïdeus, Dipnous, Dunkleosteus, Edat glacial, Embrió, Escata, Escòcia, Escull, Estromatoporoïdeus, Evolució, Exoesquelet, Extinció, Extinció massiva, Família (biologia), Famennià, Fecundació, Filogènia, Frasnià, ..., Gnatostomats, Grec antic, Història natural, Holocèfals, Jean Louis Rodolphe Agassiz, Matèria orgànica, Metre, Monofiletisme, Nature, Notocordi, Omega, Opercle (peixos), Ordre, Ornitorrinc, Oviparisme, Palatoquadrat, Peixos cartilaginosos, Peixos ossis, Plantes, Polpa dental, Pterichthyodes, Pterigopodi, Quimeres (peixos), Raïformes, Sac vitel·lí, Science, Sediment, Silurià, Sistema olfactori, Suècia, Taurons, Tàxon germà, Teixit cartilaginós, Titanichthys agassizi, Trilobits, Ull, Ull parietal, Vèrtebra, Vertebrats, Viviparisme, Vulcanologia, 1969. Ampliar l'índex (42 més) »
Acipensèrids
Sense descripció.
Nou!!: Placoderms і Acipensèrids · Veure més »
Actinolèpids
Els actinolèpids (Actinolepidae) són una família extinta de peixos placoderms que visqueren al període Devonià inferior.
Nou!!: Placoderms і Actinolèpids · Veure més »
Aleta caudal
aletes pectorals (per parells) L'aleta caudal d'una iubarta. Una aleta caudal és una aleta imparella localitzada a l'extrem més caudal de l'animal nedador, la seva cua.
Nou!!: Placoderms і Aleta caudal · Veure més »
Aleta pectoral
aletes pelvianes (per parells), (10) - '''aletes pectorals''' (per parells) En el verat volador, les aletes pectorals recorden unes ales. Les aletes pectorals són unes aletes aparellades localitzades als costats del cos dels peixos o els cetacis, generalment darrere de les brànquies darrere de l'opercle, soldades a la cintura escapular.
Nou!!: Placoderms і Aleta pectoral · Veure més »
Anatomia
''Anatomia del cos humà'' per Juan Valverde de Amusco L'anatomia (del grec ανατομη, ana i tome, "tall i dissecció") és la branca de la biologia que estudia l'estructura i organització interna dels éssers vius, sovint basant-se en la dissecció.
Nou!!: Placoderms і Anatomia · Veure més »
Anòxia
Lanòxia és la manca (o gairebé manca) d'oxigen respirable en les cèl·lules, els teixits d'un organisme o en un sistema aquàtic, és la forma greu d'hipòxia.
Nou!!: Placoderms і Anòxia · Veure més »
Apomorfia
Una apomorfia (del grec απο, 'de', en el sentit de modificació, diferenciació, separació i μορφος, 'forma') és un caràcter derivat és a dir un caràcter nou, resultat de la modificació d'un caràcter ancestral en el curs de l'evolució.
Nou!!: Placoderms і Apomorfia · Veure més »
Arcs branquials
Arcs branquials, amb les seves corresponents brànquies, sota les ganyes d'un lluç de riu Els arcs branquials són una sèrie de "bucles" ossis que tenen al cap els peixos, i els amfibis almenys durant algun estadi vital, que serveixen de suport a les brànquies.
Nou!!: Placoderms і Arcs branquials · Veure més »
Artrodirs
Els artrodirs (Arthrodira) són un ordre de peixos cuirassats extints pertanyent a la classe dels placoderms, la qual predominà al període Devonià i s'extingí a finals d'aquest, sobrevivint uns 50 milions d'anys i habitant a molts nínxols ecològics marins.
Nou!!: Placoderms і Artrodirs · Veure més »
Austràlia
Austràlia, oficialment la Mancomunitat d'Austràlia (en anglès: Commonwealth of Australia), és un estat de l'hemisferi sud que conforma un continent; i que inclou, a més, diverses illes petites dels oceans Pacífic i Índic.
Nou!!: Placoderms і Austràlia · Veure més »
Braquiòpodes
Morfologia d'un braquiòpode. Els braquiòpodes (Brachiopoda, del llatí brachium, 'braç' + neollatí -poda, 'peu') són un fílum d'invertebrats marins bentònics, pertanyents al clade dels lofoforats.
Nou!!: Placoderms і Braquiòpodes · Veure més »
Braquitoracis
Els braquitoracis (Brachythoraci) són un subordre extint de placoderms artrodirs, un grup de peixos cuirassats del període Devonià.
Nou!!: Placoderms і Braquitoracis · Veure més »
Cambridge University Press
Cambridge University Press és l'editorial de la Universitat de Cambridge, considerada la més antiga del món encara activa (va ser fundada el 1534) i sense interrupcions.
Nou!!: Placoderms і Cambridge University Press · Veure més »
Cavitat abdominal
cavitats del cos humà Abdomen que mostra les marques del duodè, pàncrees i ronyons La cavitat abdominal,en llatí: cavitas abdominis, és la cavitat més gran del cos humà, i en molts animals, i sosté la major part de les vísceres.
Nou!!: Placoderms і Cavitat abdominal · Veure més »
Còpula
La còpula és un mecanisme lingüístic d'unió del subjecte amb el predicat nominal, que es realitza freqüentment amb un verb atributiu o copulatiu però que pot manifestar-se d'altres maneres.
Nou!!: Placoderms і Còpula · Veure més »
Centímetre
El centímetre (símbol cm) és una unitat de longitud que equival a una centèsima part d'un metre.
Nou!!: Placoderms і Centímetre · Veure més »
Cladograma
Exemple de cladograma Cladograma simple d'espècies amb característiques derivades. Un cladograma és un diagrama representatiu en la classificació biològica taxonòmica dels organismes, en el qual es mostra la relació entre diferents espècies segons una característica derivada, resultat de l'anàlisi cladística d'una espècie.
Nou!!: Placoderms і Cladograma · Veure més »
Classe (biologia)
En biologia, una classe és una categoria taxonòmica, un grup de la taxonomia que comprèn diversos ordres d'éssers vius.
Nou!!: Placoderms і Classe (biologia) · Veure més »
Coccosteus
Coccosteus (gr. "llavors de l'os") es un gènere extint de peixos placoderms de l'ordre dels artrodirs.
Nou!!: Placoderms і Coccosteus · Veure més »
Cocosteïns
Els cocosteïns (Coccosteina) són un infraordre de placoderms, un grup de peixos cuirassats que es diversificaren al Devonià.
Nou!!: Placoderms і Cocosteïns · Veure més »
Conca oceànica
Una conca oceànica (o cubeta oceànica) és una depressió molt extensa, relativament uniforme, de contorns més o menys arrodonits, que constitueixen el fons dels oceans.
Nou!!: Placoderms і Conca oceànica · Veure més »
Conodonts
«Dents» de conodont del Carbonífer Inferior. Els conodonts (Conodonta, gr. 'dents còniques') són una classe extinta de cordats marins.
Nou!!: Placoderms і Conodonts · Veure més »
Convergència evolutiva
La convergència evolutiva és un fenomen evolutiu pel que diferents organismes tendeixen, sota pressions ambientals equivalents, a desenvolupar en la seva evolució característiques (morfològiques, fisiològiques, etològiques, etc.) similars (estructures anàlogues).
Nou!!: Placoderms і Convergència evolutiva · Veure més »
Coralls rugosos
Els coralls rugosos, també anomenats tetracoralaris, són una classe de cnidaris paleozoics que apareixen per primera vegada a l'Ordovicià mig i s’extingeixen al Permià superior.
Nou!!: Placoderms і Coralls rugosos · Veure més »
Cordó umbilical
Tall del cordó umbilical en un nounat El cordó umbilical o vidiella és el nexe que uneix més directament el fetus i la mare.
Nou!!: Placoderms і Cordó umbilical · Veure més »
Crani
El crani és una estructura òssia que es pot trobar en molts animals que se serveixen d'un bastiment per protegir l'encèfal.
Nou!!: Placoderms і Crani · Veure més »
Cràter d'impacte
Segell soviètic de 1957 dedicat al desè aniversari de la caiguda del meteorit de Sikhote-Alin, que va crear diversos cràters d'impacte (el més gran tenia 26 m de diàmetre i 6 m de profunditat) Un cràter d'impacte és una depressió aproximadament circular a la superfície d'un planeta, satèl·lit o un altre cos sòlid del sistema solar (planeta nan, asteroide…), format per l'impacte hiperveloç d'un cos més petit (un meteorit, asteroide o cometa).
Nou!!: Placoderms і Cràter d'impacte · Veure més »
Dent
La dent és una peça anatòmica dura incrustada en els ossos maxil·lars d'alguns animals gnatostomats.
Nou!!: Placoderms і Dent · Veure més »
Dentina
Secció d'una dent humana. La '''dentina''' és la de color '''ocre'''. La dentina és un teixit intermedi, més tou que l'esmalt.
Nou!!: Placoderms і Dentina · Veure més »
Derma
Capes de la pell: epidermis, derma i teixit subcutani, mostrant un fol·licle pilós, una glàndula sudorípara i una glàndula sebàcia. El derma o la dermis és la capa de pell situada sota l'epidermis i fermament connectat a ella.
Nou!!: Placoderms і Derma · Veure més »
Devonià
Il·lustració artística d'una escena natural del Devonià. El Devonià és un període geològic del Paleozoic.
Nou!!: Placoderms і Devonià · Veure més »
Diníctids
Els diníctids (Dinichthyidae) són una família extinta de peixos placoderms que foren molt diversos durant el període Devonià.
Nou!!: Placoderms і Diníctids · Veure més »
Dinictiloïdeus
Els dinictiloïdeus (Dinichthyloidea) són una superfamília extinta de placoderms, uns peixos cuirassats que assoliren la màxima diversitat durant el Devonià.
Nou!!: Placoderms і Dinictiloïdeus · Veure més »
Dipnous
Els dipnous (Dipnoi, gr. 'dues respiracions') són una subclasse de peixos sarcopterigis proveïts d'un principi de pulmó derivat de la bufeta natatòria, per la qual cosa es coneixen com a peixos pulmonats.
Nou!!: Placoderms і Dipnous · Veure més »
Dunkleosteus
Dunkleosteus és un gènere de peixos placoderms artrodirs que existiren a finals del període Devonià, des de fa aproximadament 375 fins fa 360 milions d'anys, als estatges Frasnià i Famennià.
Nou!!: Placoderms і Dunkleosteus · Veure més »
Edat glacial
CO₂, mesurat en mostres de gel. Les edats de gel o glaciacions són períodes gelògics de la Terra durant els quals el glaç polar va envair la superfície dels continents.
Nou!!: Placoderms і Edat glacial · Veure més »
Embrió
Embrions (i un capgròs) de la granota arrugada japonesa (''Rana rugosa'') Un embrió (del grec: έμβρυον) és una etapa inicial del desenvolupament d'un organisme pluricel·lular.
Nou!!: Placoderms і Embrió · Veure més »
Escata
Escata. Les escates, o escames són petites plaques, imbricades o juxtaposades, que formen part de la pell d'animals vertebrats gnatostomats, per exemple certs peixos, rèptils i ocells.
Nou!!: Placoderms і Escata · Veure més »
Escòcia
Escòcia (en scots i anglès: Scotland; en gaèlic escocès: Alba) és el més septentrional dels quatre països constituents del Regne Unit.
Nou!!: Placoderms і Escòcia · Veure més »
Escull
Illa Pamalican amb l'escull que l'envolta, Mar Sulu, Filipines. Un escull envoltant un illot. Un escull és una roca o grup de roques a la superfície de l'aigua o a molt poca profunditat.
Nou!!: Placoderms і Escull · Veure més »
Estromatoporoïdeus
Els estromatoporoïdeus (Stromatoporoidea) són una classe extinta d'esponges.
Nou!!: Placoderms і Estromatoporoïdeus · Veure més »
Evolució
L'evolució és el procés segons el qual els caràcters hereditaris d'una població d'organismes canvien amb el pas de les generacions.
Nou!!: Placoderms і Evolució · Veure més »
Exoesquelet
Cap de formiga LexoesqueletAbans de l'Ortografia de l'IEC del 2017 s'escrivia exoesquelet.
Nou!!: Placoderms і Exoesquelet · Veure més »
Extinció
En biologia i ecologia l'extinció és el procés pel qual desapareixen d'un hàbitat determinat tots els individus d'una espècie o una població.
Nou!!: Placoderms і Extinció · Veure més »
Extinció massiva
Gràfic sobre l'extinció de gèneres marins. No representa el total de la biodiversitat, sinó una disminució a cada moment geològic Una extinció massiva (o ELE, sigles de l'anglès extinction-level event, 'esdeveniment amb nivell d'extinció') és un període en el qual desapareixen un nombre molt gran d'espècies.
Nou!!: Placoderms і Extinció massiva · Veure més »
Família (biologia)
La família és la unitat sistemàtica o taxonòmica situada entre l'ordre i el gènere.
Nou!!: Placoderms і Família (biologia) · Veure més »
Famennià
El Famennià és el segon estatge faunístic del Devonià superior.
Nou!!: Placoderms і Famennià · Veure més »
Fecundació
Micrografia d'escaneig d'una cèl·lula espermàtica fertilitzant un oòcit. La fecundació és el procés mitjançant el qual dos gàmetes, un òvul i un espermatozoide (o una cèl·lula espermàtica que arriba dins un gra de pol·len en el cas de les plantes), s'uneixen per formar un zigot.
Nou!!: Placoderms і Fecundació · Veure més »
Filogènia
Arbre filogenètic dels organismes, segons Ernst Haeckel (1866) La filogènia és la història evolutiva d'un grup taxonòmic d'organismes.
Nou!!: Placoderms і Filogènia · Veure més »
Frasnià
El Frasnià és el primer estatge faunístic del Devonià superior.
Nou!!: Placoderms і Frasnià · Veure més »
Gnatostomats
Els gnatostomats (Gnathostomata, gr. "boca amb mandíbula") o vertebrats mandibulats són un clade de vertebrats proveïts de mandíbules articulades.
Nou!!: Placoderms і Gnatostomats · Veure més »
Grec antic
El grec antic és el grec que es parlava a la Grècia antiga i a les seves colònies (segles XI aC a III aC).
Nou!!: Placoderms і Grec antic · Veure més »
Història natural
Làmina d'història natural, 1728, Cyclopaedia La història natural és la investigació científica de plantes i d'animals inclinant-se més cap a l'observació que cap a l'experimentació.
Nou!!: Placoderms і Història natural · Veure més »
Holocèfals
Els holocéfals (Holocephali, gr. "que és tot cap") són una subclasse de peixos cartilaginosos (Chondrichthyes).
Nou!!: Placoderms і Holocèfals · Veure més »
Jean Louis Rodolphe Agassiz
Jean Louis Rodolphe Agassiz (28 de maig de 1807- 12 o 14 de desembre de 1873) fou un zoòleg, glaciòleg, i geòleg americà nascut a Suïssa.
Nou!!: Placoderms і Jean Louis Rodolphe Agassiz · Veure més »
Matèria orgànica
Cicle de la matèria orgànica. Mineralització i humificació ''(en francès)'' Matèria orgànica. Bolet de bedoll ''(Piptoporus betulinus)'' sobre una branca morta. Més de la meitat del pes de la torba és matèria orgànicaMatèria orgànica (Biologia, Ecologia) és la matèria o substància que prové d’éssers vius.
Nou!!: Placoderms і Matèria orgànica · Veure més »
Metre
El metre (m) és la unitat fonamental de longitud del Sistema Internacional de pesos i mesures.
Nou!!: Placoderms і Metre · Veure més »
Monofiletisme
aus formen un grup '''monofilètic'''En canvi els rèptils, animals de sang freda formarien un grup parafilètic, En contraposició els animals homeoterms (aus i mamífers) formarien un grup polifilètic. En filogènia el monofiletisme és una teoria evolucionista en la qual es determina que una branca jeràrquica qualsevol o un tronc taxonòmic deriva d'una única forma fonamental.
Nou!!: Placoderms і Monofiletisme · Veure més »
Nature
Nature és una de les revistes científiques més antigues i famoses.
Nou!!: Placoderms і Nature · Veure més »
Notocordi
El notocordi és un cordó fi que es desenvolupa a partir de la paret dorsal de l'intestí durant la fase embrionària i que s'estén en sentit longitudinal al llarg de tot el cos, paral·lel al sistema nerviós central.
Nou!!: Placoderms і Notocordi · Veure més »
Omega
Lomegao l'òmegaAlberich i Ros proposen «òmega», tot apuntant que la grafia sense accent és la més habitual.
Nou!!: Placoderms і Omega · Veure més »
Opercle (peixos)
aletes pectorals (per parells) Lopercle és una estructura dura que cobreix les brànquies dels peixos ossis per tal de protegir-les, Facultat de Biologia · UB i suposa la major part del costat del cap darrere de l'ull; en la majoria de peixos, la seva vora posterior sol delimitar la unió entre el cap i el cos.
Nou!!: Placoderms і Opercle (peixos) · Veure més »
Ordre
En biologia, l'ordre o orde és la unitat sistemàtica entre la classe i la família.
Nou!!: Placoderms і Ordre · Veure més »
Ornitorrinc
Lornitorrinc (Ornithorhynchus anatinus) és un mamífer semiaquàtic ovípar endèmic de l'est d'Austràlia, incloent-hi l'illa de Tasmània.
Nou!!: Placoderms і Ornitorrinc · Veure més »
Oviparisme
L'oviparisme (del llatí ovum, 'ou', i parire, 'parir') és la qualitat d'aquells animals que es reprodueixen mitjançant la posta d'ous, on es desenvolupa l'embrió, i a partir dels quals neix un nou animal de la mateixa espècie.
Nou!!: Placoderms і Oviparisme · Veure més »
Palatoquadrat
En alguns peixos, el palatoquadrat és el component dorsal de l'arc mandibular, el component ventral és el cartílag de Meckel.
Nou!!: Placoderms і Palatoquadrat · Veure més »
Peixos cartilaginosos
Els peixos cartilaginosos, condrictis o condroïctis (Chondrichthyes) són una classe de peixos que presenten un esquelet de cartílag, la mateixa substància flexible que cobreix les articulacions i dona forma a les orelles i el nas de l'ésser humà.
Nou!!: Placoderms і Peixos cartilaginosos · Veure més »
Peixos ossis
Els peixos ossis o osteïctis (Osteichthyes, del grec, osteon, 'os' i ichthys, 'peix') són una classe de vertebrats que inclou tots els peixos dotats d'esquelet intern ossi, és a dir, fet principalment de peces calcificades, en contraposició als condrictis (taurons i rajades) que tenen un esquelet cartilaginós.
Nou!!: Placoderms і Peixos ossis · Veure més »
Plantes
Les plantes (Plantae) són organismes multicel·lulars autòtrofs (productors primaris).
Nou!!: Placoderms і Plantes · Veure més »
Polpa dental
La polpa dentària o polpa dental (que també s'anomena, incorrectament, «nervi») és el teixit connectiu lax localitzat a l'interior d'un òrgan dentari i envoltat per la dentina.
Nou!!: Placoderms і Polpa dental · Veure més »
Pterichthyodes
Pterichthyodes és un gènere de peixos placoderms del període Devonià.
Nou!!: Placoderms і Pterichthyodes · Veure més »
Pterigopodi
quimera (''Hydrolagus collie'') Un pterigopodi és una estructura anatòmica dels mascles d'algunes menes de peixos, que es fa servir per a la copulació.
Nou!!: Placoderms і Pterigopodi · Veure més »
Quimeres (peixos)
Els quimeriformes (Chimaeriformes) són un ordre de peixos cartilaginosos de las subclasse dels holocèfals, coneguts com a quimeres o taurons fantasma. El seu aspecte estrany, en què s'aprecia un gran cap protuberant, una boca similar a la d'un conill i una llarga cua que recorda a la d'una rata, els va valer el nom de quimeres, un monstre de la mitologia grega format per parts de diversos animals.
Nou!!: Placoderms і Quimeres (peixos) · Veure més »
Raïformes
''Paratrygon motoro'' ''Gymnura altavela'' Fòssil de ''Cyclobatis major'' del Cretaci trobat al Líban. ''Fenestraja plutonia'' ''Rhynchobatus djiddensis'' ''Zapteryx xyster'' fotografiat a Panamà. ''Pastinachus sephen'' ''Himantura fai'' capturada a Bora Bora (Illes de la Societat). ''Urolophus cruciatus'' ''Leucoraja erinacea'' Els raïformes (Rajiformes) són un ordre de peixos cartilaginosos del superordre dels Batoïdeus.
Nou!!: Placoderms і Raïformes · Veure més »
Sac vitel·lí
Embrió humà de 2,6 mm amb el seu sac vitel·lí (yolk sac) adossat. El sac vitel·lí o coberta vitel·lina és un annex membranós adossat a l'embrió que proveeix nutrients i oxigen a l'embrió en peixos, taurons, rèptils, aus i mamífers primitius, alhora que elimina deixalles metabòlics.
Nou!!: Placoderms і Sac vitel·lí · Veure més »
Science
Science ('Ciència') és la revista de l'Associació Americana per a l'Avenç de la Ciència (American Association for the Advancement of Science, AAAS), la major societat científica del món.
Nou!!: Placoderms і Science · Veure més »
Sediment
Les aigües costaneres de la província de Jiangsu (Xina), són marronoses gairebé tot l’any a causa del gran volum de sediment en suspensió que aporten els rius Yangtze, Groc i altres rius. Un sediment és una acumulació incoherent de partícules minerals, rocoses o orgàniques, transportades i dipositades per processos físics, o bé precipitades per processos químics o bioquímics, en zones marines o continentals.
Nou!!: Placoderms і Sediment · Veure més »
Silurià
El Silurià és un període geològic que pertany al Paleozoic i que s'estén des del final del període Ordovicià, fa uns 443,7 ± 1,5 milions d'anys, fins al principi del període Devonià, fa uns 416,0 ± 2,8 milions d'anys.
Nou!!: Placoderms і Silurià · Veure més »
Sistema olfactori
Cèl·lules receptores de l'olfacte El sistema olfactori (o sistema olfactiu, com a sinònim complementari) és el sistema sensorial que converteix les estructures químiques en olor.
Nou!!: Placoderms і Sistema olfactori · Veure més »
Suècia
Suècia (Sverige en suec), oficialment el Regne de Suècia (Konungariket Sverige en suec), és un país nòrdic de la península escandinava a l'Europa septentrional.
Nou!!: Placoderms і Suècia · Veure més »
Taurons
Els selaquimorfs, selacimorfs o selacis (Selachimorpha) són un superordre de peixos cartilaginosos de las subclasse dels elasmobranquis, coneguts popularment com a esquals, taurons o cans marins.
Nou!!: Placoderms і Taurons · Veure més »
Tàxon germà
Grup germà és un terme de la sistemàtica en la cladística.
Nou!!: Placoderms і Tàxon germà · Veure més »
Teixit cartilaginós
El cartílag o teixit cartilaginós (dit popularment «tendrum») és una varietat del teixit conjuntiu, que està format per cèl·lules i matriu extracel·lular.
Nou!!: Placoderms і Teixit cartilaginós · Veure més »
Titanichthys agassizi
Titanichthys agassizi és una espècie de gran placoderm marí, de la fi del Devonià.
Nou!!: Placoderms і Titanichthys agassizi · Veure més »
Trilobits
Els trilobits (Trilobita) són una classe d'artròpodes extints que aparegueren al període Cambrià inferior i prosperaren durant tot el Paleozoic inferior abans de començar un llarg declivi vers l'extinció quan, durant l'extinció del Devonià superior, s'extingiren tots els ordres de trilobits excepte els proètids.
Nou!!: Placoderms і Trilobits · Veure més »
Ull
Lull és un òrgan del sentit de vista del sistema sensorial.
Nou!!: Placoderms і Ull · Veure més »
Ull parietal
Ull parietal d'una granota toro (''Rana catesbeianus'') jove ''Anolis carolinensis'' adult en el qual es pot veure el seu ull parietal a la part superior del cap. Un ull parietal o ull pineal, també conegut com a òrgan parietal o tercer ull, és una part de l'epitàlem present en algunes espècies animals.
Nou!!: Placoderms і Ull parietal · Veure més »
Vèrtebra
Es denomina vèrtebra cada un dels ossos que conformen la columna vertebral.
Nou!!: Placoderms і Vèrtebra · Veure més »
Vertebrats
Els vertebrats (Vertebrata) són un subembrancament de metazous celomats deuteròstoms cordats, de simetria bilateral, proveïts d'un teixit ossi que forma vèrtebres que protegeixen el sistema nerviós epineure, i dotats d'una dilatació cefàlica o encèfal protegida per una caixa cranial.
Nou!!: Placoderms і Vertebrats · Veure més »
Viviparisme
''Poa alpina'', una herba en la qual les llavors germinen quan encara es troben aferrades a la planta materna. El viviparisme és una modalitat de reproducció pròpia dels organismes vivípars.
Nou!!: Placoderms і Viviparisme · Veure més »
Vulcanologia
Esquema estructural d'un volcà Erupció del Stromboli La vulcanologia (de la paraula llatina ''Vulcanus, Vulcano'', el déu romà del foc) és la branca de la geologia que estudia els volcans amb la finalitat de determinar què ocorre als volcans i fer prediccions respecte a les erupcions.
Nou!!: Placoderms і Vulcanologia · Veure més »
1969
1969 fon un any normal del calendari gregorià (MCMLXIX) començat un dimecres, destacable per l'arribada de l'home a la lluna, els moviments socials LGBT i la creació d'Internet.
Nou!!: Placoderms і 1969 · Veure més »
