Accés més ràpid que el navegador!
201 les relacions: Actitud Fest, Aeròdrom, Ajuntament, Albert Rivera Díaz, Alemanya, Alicia Sánchez-Camacho Pérez, Amèrica del Sud, Andalusia, Antic Règim, Antiga Roma, Artur Mas i Gavarró, Ausetans, Àfrica, Barcelona, Bases de Manresa, Basquetbol, Batlle (antic règim), Búnquer, Bilbao, Blanes, Bosc, Bous al carrer, Caldes de Malavella, Candidatura d'Unitat Popular, Carbonera petita, Carlisme, Carnaval, Casa de Medinaceli, Castell de Sant Iscle, Castellà, Caulès, Celrà, Cistell, Ciutadans - Partit de la Ciutadania, Colòmbia, Comarca, Comarques gironines, Comtat de Besalú, Comtat de Girona, Comtats catalans, Consulta sobre el futur del correbous a Vidreres, Convergència i Unió, David Fernàndez i Ramos, Dècada del 1960, Dècada del 1970, Edat del bronze, Empordà, Ermessenda de Carcassona, Esclop, Espardenya, ..., Esquerra Republicana de Catalunya, Esquerra Unida i Alternativa, Exèrcit Nacional, Extremadura, Felip V d'Espanya, Ferran el Catòlic, Feudalisme, Francesos, Franquisme, Freixe de l'Aulet, Gàmbia, Girona, Guàrdia Civil, Guerra Civil espanyola, Guerra de Successió Espanyola, Guerra del Francès, Guerra dels remences, Guerra dels Segadors, Ibers, Immigració, Imperi Carolingi, Indústria làctia, Indicets, Iniciativa per Catalunya Verds, Joan Herrera i Torres, Joan Josep d'Àustria, Liberalisme, Llagostera, Llista de comtes de Barcelona, Llista de topònims de Vidreres, Lloret de Mar, Maçanet de la Selva, Madrid, Mali, Mals usos, Marroc, Mas, Mas Flassià, Masia, Massís de les Gavarres, Metge, Monarquia, Monestir, Montcada (llinatge), Morella roquera, Municipi, Musulmà, Necròpolis, Oriol Junqueras i Vies, Països Baixos, Padró municipal d'habitants, Paleolític inferior, Paleolític mitjà, Partit dels Socialistes de Catalunya, Partit polític, Partit Popular de Catalunya, Pere Navarro i Morera, Pesseta, Pesta Negra, Població econòmicament activa, Pontevedra, Pubilla (folklore), Ramon Borrell I, Ranxo de Vidreres, Regne Unit, Remences, República, Roder, Romania, Salvador Massa i Passapera, Sant Feliu de Guíxols, Sant Salvador de Breda, Santa Coloma de Farners, Santa Maria d'Amer, Santa Seclina, Santander, Síndic personer, Sector terciari, Segona República Espanyola, Selva, Senegal, Sentència de Guadalupe, Sils, Sindicat, Suro, Tap de suro, Tercera Guerra Carlina, Traginer, Valldemaria, Vassallatge, Vescomtat de Cabrera, Vescomtat de Girona, Vic, Vidreres, Vila, Visigots, Xile, Xina, 1001, 1066, 1194, 1348, 1349, 1362, 1370, 14 d'octubre, 1448, 1483, 1486, 1497, 1553, 1574, 1653, 1718, 1719, 1720, 1756, 1787, 1790, 1800, 1808, 1809, 1810, 1820, 1839, 1840, 1850, 1872, 1875, 1887, 1892, 1900, 1920, 1936, 1937, 1938, 1939, 1952, 1970, 1979, 1981, 1985, 1987, 1995, 2 de febrer, 2006, 21 d'abril, 476, 720, 785, 919. Ampliar l'índex (151 més) »
Actitud Fest
LActitud Fest és un festival de música independent i do it yourself organitzat per l'Associació Soroll de Vidreres, a la Selva, sense caps de cartell i dedicat a la música hardcore punk i totes les seves variants: hardcore melòdic, post hardcore, screamo, grindcore i pop punk.
Nou!!: Vidreres і Actitud Fest · Veure més »
Aeròdrom
Vista aèria de l'Aeròdrom d'Igualada-Òdena. Un aeròdrom és una superfície especialment adaptada i amb la infraestructura necessària que permet l'enlairament i aterratge d'aeronaus.
Nou!!: Vidreres і Aeròdrom · Veure més »
Ajuntament
Ajuntament d'Elda L'ajuntament a Sandomierz, Polònia L'ajuntament a Kuopio, Finlàndia Lajuntament (dit també actualment consistori, comú, consell, paeria, batllia o batlia i antigament universitat) o seu del govern local, casa del comú, casa del poble, casa consistorial, casa de la vila o casa de la ciutat; és la institució local que té per funció el govern local i l'administració dels interessos del veïnat d'un municipi.
Nou!!: Vidreres і Ajuntament · Veure més »
Albert Rivera Díaz
Albert Rivera Díaz, en castellà Alberto Carlos Rivera Díaz, (Barcelona, 15 de novembre de 1979) és un advocat i ex polític català.
Nou!!: Vidreres і Albert Rivera Díaz · Veure més »
Alemanya
Alemanya (en alemany Deutschland), anomenat oficialment República Federal d'Alemanya (en alemany Bundesrepublik Deutschland), és un estat de l'Europa central que forma part de la Unió Europea.
Nou!!: Vidreres і Alemanya · Veure més »
Alicia Sánchez-Camacho Pérez
Alícia Sánchez-Camacho Pérez (Barcelona, 22 d'abril de 1967) és una advocada i política catalana; va ser presidenta del Partit Popular Català entre el 2008 i el 2017.
Nou!!: Vidreres і Alicia Sánchez-Camacho Pérez · Veure més »
Amèrica del Sud
LAmèrica del Sud, segons el model continental ibèric, és un subcontinent d'Amèrica travessat per l'equador terrestre.
Nou!!: Vidreres і Amèrica del Sud · Veure més »
Andalusia
Andalusia (en castellà i oficialment Andalucía) és una comunitat autònoma del sud d'Espanya.
Nou!!: Vidreres і Andalusia · Veure més »
Antic Règim
Revolució francesa (1789). Les seves ruïnes van ser objecte d'un comerç semblant al que, 200 anys més tard, van tenir les restes del mur de Berlín LAntic Règim (francès: Ancien Régime) va ser un terme que els revolucionaris francesos van emprar per a designar pejorativament el sistema de govern anterior a la Revolució francesa de 1789, la monarquia absoluta de Lluís XVI, i que es va aplicar també a la resta de les monarquies europees amb un funcionament similar; posteriorment, ha esdevingut un concepte historiogràfic aplicat a diversos països de l'Europa moderna.
Nou!!: Vidreres і Antic Règim · Veure més »
Antiga Roma
Imperi Romà d'Orient (405-1453) Lantiga Roma és l'estat fundat per la ciutat de Roma en l'edat antiga i la civilització que en sorgí, basada en la cultura llatina.
Nou!!: Vidreres і Antiga Roma · Veure més »
Artur Mas i Gavarró
Artur Mas i Gavarró (Barcelona, 31 de gener de 1956) és un economista i polític català d'ideologia catalanista i liberal.
Nou!!: Vidreres і Artur Mas i Gavarró · Veure més »
Ausetans
Els ausetans (en llatí Ausetani) eren un poble iber del nord-est de la península Ibèrica.
Nou!!: Vidreres і Ausetans · Veure més »
Àfrica
LÀfrica és un dels cinc continents, el tercer més gran del món.
Nou!!: Vidreres і Àfrica · Veure més »
Barcelona
Barcelona (pronunciat en català central) és una ciutat i metròpoli a la costa mediterrània de la península Ibèrica.
Nou!!: Vidreres і Barcelona · Veure més »
Bases de Manresa
Les Bases per a la Constitució Regional Catalana, més coneguda com a Bases de Manresa, són un document aprovat el 27 de març de 1892 per la primera Assamblea de Manresa de la Unió Catalanista, una coordinadora de diverses associacions catalanistes del moment repartides pel territori.
Nou!!: Vidreres і Bases de Manresa · Veure més »
Basquetbol
El basquetbol, popularment conegut com a bàsquet, és un esport practicat entre dos equips de cinc jugadors en joc cadascun, que cerquen d'introduir una pilota dins de la cistella defensada per l'equip contrari, amb l'objectiu d'aconseguir més punts que l'adversari, tot respectant les regles del joc.
Nou!!: Vidreres і Basquetbol · Veure més »
Batlle (antic règim)
Batlle o batle era el delegat territorial d'un senyor feudal en un lloc determinat, als Països Catalans de l'edat mitjana i moderna.
Nou!!: Vidreres і Batlle (antic règim) · Veure més »
Búnquer
búnquer d'Adolf Hitler a Berlín Un búnquer és una obra d'enginyeria militar feta de formigó armat amb una funció defensiva.
Nou!!: Vidreres і Búnquer · Veure més »
Bilbao
Bilbao (en basc: Bilbo) és la ciutat més poblada del País Basc i la capital del territori foral de Biscaia.
Nou!!: Vidreres і Bilbao · Veure més »
Blanes
Blanes és una vila i municipi de Catalunya situat a la comarca de la Selva, cap de la batllia (partit judicial) de Blanes.
Nou!!: Vidreres і Blanes · Veure més »
Bosc
La Fageda d'en Jordà, a la Garrotxa. Un bosc és una formació vegetal dominada per espècies arbòries, però amb presència d'estrats arbustiu, herbaci i muscinal més o menys importants.
Nou!!: Vidreres і Bosc · Veure més »
Bous al carrer
Bou al carrer a Alfara de Carles Bous a Albocàsser Verger Les regles dels bous al carrer prohibeixen el maltractament físic del bou Els bous al carrer, correbou o correbous és un tipus de festa taurina popular que es practica a molts pobles del País Valencià i de les Terres de l'Ebre en Catalunya, sobretot a les comarques de la Marina Alta, l'Alt Millars, l'Alt Palància, el Baix i Alt Maestrat, el nord de la Plana Alta, la Plana Baixa, l'Horta Nord, el Baix Ebre, el Montsià i la Terra Alta.
Nou!!: Vidreres і Bous al carrer · Veure més »
Caldes de Malavella
Caldes de Malavella o simplement Caldes, és una vila i municipi de la comarca de la Selva, Catalunya.
Nou!!: Vidreres і Caldes de Malavella · Veure més »
Candidatura d'Unitat Popular
La Candidatura d'Unitat Popular (CUP) és una organització política assembleària anticapitalista i d'extrema esquerra que partint de l'àmbit municipal, diuen treballar per uns Països Catalans independents, socialistes, ecològicament sostenibles, territorialment equilibrats i no patriarcals.
Nou!!: Vidreres і Candidatura d'Unitat Popular · Veure més »
Carbonera petita
La carbonera petita (Russula densifolia), també anomenada cualbra carbonera densifòlia és un bolet del grup de les carboneres que pertany a la família de les russulàcies.
Nou!!: Vidreres і Carbonera petita · Veure més »
Carlisme
Monarquia Hispànica. El carlisme, també anomenat tradicionalisme, legitimisme o jaumisme (entre 1909 i 1931), va ser —i tot i que molt reduït, encara és— un moviment polític ultraconservador d'Espanya, que pretenia entronitzar una branca alternativa de la dinastia borbònica espanyola.
Nou!!: Vidreres і Carlisme · Veure més »
Carnaval
El carnaval de Venècia. El carnaval (o carnestoltes, nom habitual als Països Catalans, també conegut a Mallorca i Menorca com a els Darrers Dies) és una celebració pertanyent al calendari lunar.
Nou!!: Vidreres і Carnaval · Veure més »
Casa de Medinaceli
Armes dels de la Cerda La Casa de Medinaceli s'origina amb Alfons X, rei de Castella, i Violant d'Aragó (1235-), filla de Violant d'Hongria (1219-1251), que van tenir dos fills: el petit Sanç IV de Castella, que continua la casa reial de Castella, i l'hereu Ferran de la Cerda (mort el 1275), casat amb Blanca de França.
Nou!!: Vidreres і Casa de Medinaceli · Veure més »
Castell de Sant Iscle
El Castell de Sant Iscle és un castell de Vidreres, a la Selva.
Nou!!: Vidreres і Castell de Sant Iscle · Veure més »
Castellà
El castellà o espanyol és un idioma nascut a l'antic Regne de Castella; segons Ramón Menéndez Pidal va néixer en una zona que comprèn el centre i est de l'actual Cantàbria, l'oest de Biscaia i d'Àlaba, La Rioja, i el nord de la província de Burgos.
Nou!!: Vidreres і Castellà · Veure més »
Caulès
Caulès és una entitat de població del municipi de Vidreres, a la comarca catalana de la Selva.
Nou!!: Vidreres і Caulès · Veure més »
Celrà
Celrà és un municipi empordanès adscrit a la comarca del Gironès i emplaçat a la plana del Ter un cop ha depassat Girona, la capital provincial, al norest.
Nou!!: Vidreres і Celrà · Veure més »
Cistell
Cistell d'anar a caçar bolets fet de canya i vímet Mostra de cistell egipci, conservat a la Biblioteca Museu Víctor Balaguer, Vilanova i la Geltrú Un cistell (o cavanya en alguerés) és un recipient portàtil fet de canyes, vímet, margalló, o d'altres plantes fibroses, entreteixides, de base oval o rectangular amb una nansa travessera a la meitat de la seua llargària.
Nou!!: Vidreres і Cistell · Veure més »
Ciutadans - Partit de la Ciutadania
Ciutadans - Partit de la Ciutadania (denominació electoral: Ciutadans-Partido de la Ciudadanía, denominació oficial en castellà: Ciudadanos-Partido de la Ciudadanía, acrònim: Cs) és un partit polític d'àmbit espanyol originat a Catalunya.
Nou!!: Vidreres і Ciutadans - Partit de la Ciutadania · Veure més »
Colòmbia
Colòmbia —o la República de Colòmbia— és un estat de l'Amèrica del Sud.
Nou!!: Vidreres і Colòmbia · Veure més »
Comarca
En general, una comarca és una extensió de territori reduïda que agrupa diverses poblacions, que té una certa unitat a causa de les condicions naturals, la història o les relacions de veïnatge entre els pobles que la formen.
Nou!!: Vidreres і Comarca · Veure més »
Comarques gironines
Comarques gironines Mapa comarcal i municipal Les Comarques Gironines és un dels vuit àmbits funcionals territorials de la Generalitat de Catalunya definits en el Pla territorial general de Catalunya.
Nou!!: Vidreres і Comarques gironines · Veure més »
Comtat de Besalú
El Comtat de Besalú fou un dels comtats catalans que es constituí en el territori de la GòtiaSabaté 1998, pàg.
Nou!!: Vidreres і Comtat de Besalú · Veure més »
Comtat de Girona
El Comtat de Girona fou un dels comtats catalans que es constituí després de la conquesta franca en el territori de la Gòtia, que alguns cronistes francs del denominaren Marca Hispànica.
Nou!!: Vidreres і Comtat de Girona · Veure més »
Comtats catalans
Els comtats catalans són un grup de comtats que aparegueren formats als volts de l'actual Catalunya arran de la conquesta carolíngia.
Nou!!: Vidreres і Comtats catalans · Veure més »
Consulta sobre el futur del correbous a Vidreres
ERC Vidreres al Casino La Unió convocant a la consulta La consulta sobre el futur dels correbous a Vidreres fou una consulta popular no referendària que es va celebrar el dissabte 18 de desembre de 2021 al municipi català Vidreres sobre el futur dels correbous.
Nou!!: Vidreres і Consulta sobre el futur del correbous a Vidreres · Veure més »
Convergència i Unió
Convergència i Unió (CiU) va ser, primer, una coalició estable (1978-2001), i, després, una federació (2001-2015) entre dos partits polítics catalanistes, formada per Convergència Democràtica de Catalunya (CDC), liberal, i Unió Democràtica de Catalunya (UDC), democristiana.
Nou!!: Vidreres і Convergència i Unió · Veure més »
David Fernàndez i Ramos
David Fernàndez en un homenatge a Guillem Agulló a Vic el 28 de juny de 2013. David Fernàndez i Ramos (Barcelona, 24 de setembre de 1974) és un periodista i activista social català.
Nou!!: Vidreres і David Fernàndez i Ramos · Veure més »
Dècada del 1960
La dècada del 1960 comprèn el període d'anys entre el 1960 i el 1969, tots dos inclosos.
Nou!!: Vidreres і Dècada del 1960 · Veure més »
Dècada del 1970
La dècada del 1970 comprèn el període d'anys entre el 1970 i el 1979, tots dos inclosos.
Nou!!: Vidreres і Dècada del 1970 · Veure més »
Edat del bronze
L'edat del bronze és un període del desenvolupament de la civilització caracteritzat pel fet que la metal·lúrgia més avançada ha desenvolupat les tècniques d'extracció del coure dels minerals i en fa aliatges per a aconseguir bronze.
Nou!!: Vidreres і Edat del bronze · Veure més »
Empordà
LEmpordà és una comarca històrica catalana sense ús administratiu compresa entre les serres de l'Albera i les Gavarres.
Nou!!: Vidreres і Empordà · Veure més »
Ermessenda de Carcassona
Ermessenda de CarcassonaErmessén, Ermessindis, Ermessendis, Ermessenz o Armessén en textos anteriors al (Carcassona?,Sòria (1989) ca. 972 / 975-977Gil (2004:35) - Sant Quirze de Besora, 1 de març de 1058) va ser comtessa consort de Barcelona, Girona i Osona. Va estar casada des del 991 amb el comte de Barcelona Ramon Borrell, amb qui cogovernà fins que morí el 1017; el seu difunt marit li donà en escriptura testamentària el condomini dels tres comtats en violarium per tota la vida, de manera que governà en solitari com a regent durant la minoria d'edat de son fill (1017-1021), i a partir d'aleshores cogovernà amb aquest en qualitat de copropietària. Amb tot, ràpidament, varen sorgir desavinences entre tots dos, que no es resolgueren fins al repartiment del domini: foren per a son fill Berenguer Ramon I els comtats de Barcelona i Osona, i per a Ermessenda el comtat de Girona. Però son fill morí sobtadament el 1035 llegant els seus dominis als seus descendents, moment en el qual Ermessenda tornà a fer valdre el seu condomini per assumir la regència primer (1035-1039), i cogovernar amb el seu net després. En aquest context, marcat per l'afebliment de lauctoritas comtal barcelonina, hagué d'enfrontar-se a la revolució feudal quan mers oficials designats pels comtes de Barcelona —castlans i veguers— s'aixecaren en armes esdevenint barons feudals que amb epicentre al Penedès i encapçalats per Mir Geribert desafiaren la potestas comtal barcelonina i la seva política de mantenir la pau amb els sarraïns a canvi del cobrament de paries. Ermessenda feu costat a son net Ramon Berenguer I en la sufocació de la revolta nobiliària, que finalment s'aconseguí però no amb el retorn de l'antic ordre romanogòtic vigent fins als temps de Ramon Borrell (972-1017) sinó per la claudicació davant les noves pràctiques feudals —les convenientiae—, i l'auge de l'ordre cavalleresc. Durant el cogovern amb el seu net Ramon Berenguer I sorgiren noves dissensions que s'agreujaren quan aquest repudià la política matrimonial dissenyada per la seva àvia i es casà amb Almodis de la Marca. Aleshores, Ermessenda pressionà les jerarquies eclesiàstiques a fi que excomuniquessin el seu net, fet que aconseguí el 1055; l'excomunió afeblí encara més l'autoritat dels comtes de Barcelona i tornà a instigar la revolta nobiliària. Finalment, el 1057, Ermessenda de Carcassona vengué el condomini sobre els comtats de Barcelona, Osona i Girona al seu net i es retirà al castell de Sant Quirze de Besora, on morí l'1 de març de 1058. Fou sebollida en un sarcòfag de pedra situat a la galilea exterior de la catedral de Girona, fins que el 1385 el rei Pere el Cerimoniós ordenà que fos traslladat a l'interior de la nau i recobert amb un nou sepulcre gòtic. L'any 1982, el sepulcre gòtic fou obert i es descobrí que l'única decoració exterior del sarcòfag romànic eren disset franges pintades de color roig i daurat, la qual decoració ha estat considerada com un possible antecedent preheràldic del senyal dels quatre pals. Ermessenda va realitzar importants donacions a les diòcesis i esglésies dels seus dominis i fou una de les dones amb més autoritat dins la política del. Governà durant uns seixanta-cinc anys i morí prop dels vuitanta-cinc, esdevenint una de les dones amb més poder polític en la història de Catalunya. La seva vida exemplifica l'evolució de la condició de la dona aristocràtica a l'antiga Gòtia: passà de gaudir d'una posició privilegiada a perdre poder en el moment en què les Leges Gothorum (Lleis dels gots) es veieren relegades per les convenientiae feudals que els magnats feien entre ells al marge de les lleis. Aquests magnats -per mitjà de la violència i la guerra- posaren en dubte la potestas comtal com a garant de l'ordre públic. Aquests canvis conduïren al nou ordre feudal, que imperà durant els següents dos segles.
Nou!!: Vidreres і Ermessenda de Carcassona · Veure més »
Esclop
albarca, un tipus d'esclop de Cantàbria. Un '''esclop''' femení suís. Un esclop o, en algunes contrades, galotxa o soc, és un tipus de calcer o calçat caracteritzat per ser especialment senzill, fet de fusta, i per no tenir part posterior, com és el cas dels esclops suïssos.
Nou!!: Vidreres і Esclop · Veure més »
Espardenya
upright.
Nou!!: Vidreres і Espardenya · Veure més »
Esquerra Republicana de Catalunya
Esquerra Republicana de Catalunya (ERC), genèricament anomenat Esquerra Republicana, és un partit polític català fundat el març de 1931, que es defineix com a socialdemòcrata i és partidari de la independència dels Països Catalans.
Nou!!: Vidreres і Esquerra Republicana de Catalunya · Veure més »
Esquerra Unida i Alternativa
Esquerra Unida i Alternativa (EUiA) és una formació política d'esquerres, anticapitalista, ecologista i feminista i d'àmbit català.
Nou!!: Vidreres і Esquerra Unida i Alternativa · Veure més »
Exèrcit Nacional
L'autoanomenat Exèrcit Nacional, i anomenat Exèrcit Franquista pels republicans, és el nom que rep l'exèrcit i combatents favorables al bàndol del general Francisco Franco una vegada es va produir el cop d'estat militar el juliol de 1936 contra el govern de la Segona República que va donar lloc a la Guerra Civil espanyola (1936-1939).
Nou!!: Vidreres і Exèrcit Nacional · Veure més »
Extremadura
Extremadura (fala de Xàlima: Estremadura) és una comunitat autònoma espanyola situada a l'oest de l'estat espanyol, entre els 37° 57′ N i els 40° 29′ N de latitud i entre els 4° 39′ O i els 7° 33′ O de longitud.
Nou!!: Vidreres і Extremadura · Veure més »
Felip V d'Espanya
Felip IV d'Aragó i V de Castella (Versalles, 19 de desembre de 1683 - Madrid, 9 de juliol de 1746), anomenat oficiosament Felip V d'Espanya, tot i que mai es va intitular així, dit l'Animós, o el Socarrat en el País Valencià, va ser monarca d'Espanya de 1700 a 1746, amb una breu interrupció d'uns mesos el 1724, quan abdicà i va regnar el seu fill Lluís.
Nou!!: Vidreres і Felip V d'Espanya · Veure més »
Ferran el Catòlic
Ferran el Catòlic (Sos, Regne d'Aragó, 10 de març de 1452 - Madrigalejo, Regne de Castella, 23 de gener de 1516) fou un dels Reis Catòlics, juntament amb Isabel de Castella.
Nou!!: Vidreres і Ferran el Catòlic · Veure més »
Feudalisme
El feudalisme fou el sistema polític, jurídic, econòmic i social dut a terme durant l'edat mitjana a Europa, amb l'objectiu de protegir la població d'aquella època.
Nou!!: Vidreres і Feudalisme · Veure més »
Francesos
Els francesos (en francès, les Français) són els ciutadans de França, que prenen el seu nom dels francs (que vol dir "lliures"), una tribu germànica que envaí la Gàl·lia cap a la fi de l'Imperi Romà.
Nou!!: Vidreres і Francesos · Veure més »
Franquisme
El franquisme va ser un règim polític autoritari i dictatorial vigent a Espanya entre 1939 i 1975, i també és anomenada com a tal la ideologia en què es basà.
Nou!!: Vidreres і Franquisme · Veure més »
Freixe de l'Aulet
El freixe de l'Aulet (Fraxinus angustifolia) és un arbre que es troba a Vidreres (La Selva), el qual, per les seues dimensions excepcionals, és, probablement, el freixe més gruixut de tot Catalunya.
Nou!!: Vidreres і Freixe de l'Aulet · Veure més »
Gàmbia
Gàmbia, oficialment República de Gàmbia, és una república de l'Àfrica occidental, voltada completament pel Senegal excepte a l'oest, en què l'estuari del riu Gàmbia toca l'oceà Atlàntic.
Nou!!: Vidreres і Gàmbia · Veure més »
Girona
Girona és una ciutat i un municipi del nord-est de Catalunya, capital de la comarca del Gironès, de la vegueria de Girona i de la província de Girona.
Nou!!: Vidreres і Girona · Veure més »
Guàrdia Civil
La Guàrdia Civil, anomenada en alguns àmbits «Benemérita», és el primer cos de seguretat pública d'àmbit estatal sorgit a Espanya.
Nou!!: Vidreres і Guàrdia Civil · Veure més »
Guerra Civil espanyola
La Guerra Civil espanyolaEl conflicte que es va desenvolupar a Espanya també ha estat anomenada Guerra d'Espanya, i segons els bàndols bel·ligerants per als uns va ser el Alzamiento Nacional i per als altres la Rebel·lió Feixista.
Nou!!: Vidreres і Guerra Civil espanyola · Veure més »
Guerra de Successió Espanyola
La Guerra de Successió Espanyola (1701 –1715) va ser un conflicte bèl·lic internacional que, a més d'afectar el conjunt d'Europa, va incloure la Guerra de la reina Anna a l'Amèrica del Nord, com també accions de pirates i corsaris a les costes de l'Amèrica espanyola.
Nou!!: Vidreres і Guerra de Successió Espanyola · Veure més »
Guerra del Francès
La Guerra del Francès (també coneguda com a Campanya d'Espanya, Guerra de la Independència Espanyola, o Guerra Peninsular) fou un conflicte bèl·lic entre Espanya i el Primer Imperi Francès que s'inicià el 1808 amb l'entrada de les tropes napoleòniques, i que conclogué el 1814, amb el retorn de Ferran VII d'Espanya al poder.
Nou!!: Vidreres і Guerra del Francès · Veure més »
Guerra dels remences
La Guerra dels remences o Revolta dels remences fou el conjunt de moviments revolucionaris que va protagonitzar la pagesia de la Catalunya Vella durant la segona meitat del per reivindicar l'abolició dels mals usos, un conjunt de gravàmens, servituds i subordinació humiliant cap al seu senyor.
Nou!!: Vidreres і Guerra dels remences · Veure més »
Guerra dels Segadors
La guerra dels Segadors (o Guerra de Separació o Secessió) fou un conflicte bèl·lic que afectà bona part del Principat de Catalunya entre els anys 1640 i 1652 i que tingué com a efecte més perdurable la signatura del Tractat dels Pirineus (1659) entre Espanya i França pel qual se separava del Principat de Catalunya el comtat de Rosselló, el Conflent, el Vallespir, el Capcir i una part del comtat de Cerdanya, que passaren a mans franceses.
Nou!!: Vidreres і Guerra dels Segadors · Veure més »
Ibers
Els ibers són un conjunt de pobles que les fonts clàssiques (Hecateu de Milet, Aviè, Heròdot, Estrabó, etc.) identifiquen a la costa oriental de la península Ibèrica amb aquest nom, almenys del ençà.
Nou!!: Vidreres і Ibers · Veure més »
Immigració
Taxa neta de migració al 2011: positiva (blau), negativa (taronja), estable (verd), sense dades (gris). Immigrants europeus arribant a l'Argentina. La immigració és l'entrada a un país per part de persones que van néixer o són procedents d'un altre Estat.
Nou!!: Vidreres і Immigració · Veure més »
Imperi Carolingi
Imperi Carolingi és un terme historiogràfic utilitzat per referir-se a un període de la història europea derivat de la política dels reis francs, Pipí i Carlemany, que va suposar un intent de recuperació en els àmbits polític, religiós i cultural de l'època medieval a Europa occidental, i és un fet rellevant i important la coronació de Carlemany com a emperador a Roma com a signe de restauració de facto de l'Imperi Romà d'Occident (segons la ficció de la translatio imperii).
Nou!!: Vidreres і Imperi Carolingi · Veure més »
Indústria làctia
Frisones-Holstein alimentant-se. La indústria làctia és el sector de la indústria que té com a matèria primera la llet procedent dels animals (en general, vaques).
Nou!!: Vidreres і Indústria làctia · Veure més »
Indicets
Els indicets, indígets o indígetes (en llatí Indiketes, Indĭgetes o Indĭgetæ; en grec Ινδικήται) foren un poble iber de l'extrem nord-oriental de la província Tarraconense.
Nou!!: Vidreres і Indicets · Veure més »
Iniciativa per Catalunya Verds
Iniciativa per Catalunya Verds (ICV) va ser un partit polític ecosocialista d'àmbit català.
Nou!!: Vidreres і Iniciativa per Catalunya Verds · Veure més »
Joan Herrera i Torres
Joan Herrera i Torres (Barcelona, 29 de gener de 1971) és un jurista i polític català.
Nou!!: Vidreres і Joan Herrera i Torres · Veure més »
Joan Josep d'Àustria
Joan Josep d'Àustria (Madrid, 7 d'abril de 1629- íd. 1679) fou un militar i administrador reial que va esdevenir Virrei de Catalunya (1652-1656).
Nou!!: Vidreres і Joan Josep d'Àustria · Veure més »
Liberalisme
El liberalisme és un grup d'ideologies polítiques, socials i religioses, que s'oposen a l'absolutisme i que afirma la llibertat de la persona i la supremacia de la iniciativa individual per sobre de la col·lectiva.
Nou!!: Vidreres і Liberalisme · Veure més »
Llagostera
Llagostera és una vila i municipi de la comarca del Gironès de 8.851 habitants que limita amb Cassà de la Selva, Santa Cristina d'Aro, Tossa de Mar i Caldes de Malavella.
Nou!!: Vidreres і Llagostera · Veure més »
Llista de comtes de Barcelona
240x240px Els comtes de Barcelona foren els sobirans del Comtat de Barcelona i més tard, per reconeixement i extensió, del Principat de Catalunya, des del fins al; posteriorment el títol l'ha ostentat el rei d'Espanya.
Nou!!: Vidreres і Llista de comtes de Barcelona · Veure més »
Llista de topònims de Vidreres
Llista de topònims (noms propis de lloc) del municipi de Vidreres, a la Selva.
Nou!!: Vidreres і Llista de topònims de Vidreres · Veure més »
Lloret de Mar
Lloret de Mar és una ciutat de Catalunya de la comarca de la Selva, dins de la Selva Marítima, al sud de la Costa Brava.
Nou!!: Vidreres і Lloret de Mar · Veure més »
Maçanet de la Selva
Maçanet de la Selva és una vila i municipi de la comarca de la Selva, Catalunya.
Nou!!: Vidreres і Maçanet de la Selva · Veure més »
Madrid
Madrid (IPA: (oc.) o (or.), en català; en castellà local) és un municipi i ciutat d'Espanya, capital de l'Estat i de la Comunitat de Madrid.
Nou!!: Vidreres і Madrid · Veure més »
Mali
Mali és un estat de l'Àfrica Occidental que limita amb Mauritània i Algèria al nord, amb el Níger a l'est, amb Burkina Faso, Costa d'Ivori i Guinea al sud i amb el Senegal i Mauritània a l'oest.
Nou!!: Vidreres і Mali · Veure més »
Mals usos
Un camperol en una Bíblia del segle XIII Els mals usos són un conjunt de determinats costums feudals, generalment gravàmens i maltractaments, a què estaven sotmesos els pagesos per part del seu senyor a l'edat mitjana a la corona d'Aragó i també en altres països feudals europeus.
Nou!!: Vidreres і Mals usos · Veure més »
Marroc
El Marroc, oficialment el Regne del Marroc, és un estat del nord d'Àfrica.
Nou!!: Vidreres і Marroc · Veure més »
Mas
El mas és un format d'explotació agrícola que va desenvolupar-se a l'edat mitjana propi del Principat i la Franja, el País Valencià i bona part d'Occitània.
Nou!!: Vidreres і Mas · Veure més »
Mas Flassià
El Mas Flassià és un edifici del municipi de Vidreres (Selva) inclosa en l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.
Nou!!: Vidreres і Mas Flassià · Veure més »
Masia
300x300px Una masia és l'edifici central d'un mas, dins una explotació agrícola solitaria o allunyada del nucli d'un poble.
Nou!!: Vidreres і Masia · Veure més »
Massís de les Gavarres
El massís de les Gavarres és una alineació muntanyosa de la Serralada Litoral Catalana que forma un arc que marca els límits geogràfics meridionals de la plana de l'Empordà.
Nou!!: Vidreres і Massís de les Gavarres · Veure més »
Metge
''El doctor i el seu pacient'' (segle XVII) de Jan Havicksz Steen. Un metge (en femení, metja o metgessa) és un professional que practica la medicina i que intenta mantenir i recuperar la salut humana mitjançant l'estudi, el diagnòstic i el tractament de la malaltia o lesió del pacient.
Nou!!: Vidreres і Metge · Veure més »
Monarquia
Cristià IV de Dinamarca, avui dia és al Palau de Rosenborg de Copenhaguen. La monarquia és la forma d'estat en què una persona té dret, generalment per via hereditària, a regnar com a cap d'estat.
Nou!!: Vidreres і Monarquia · Veure més »
Monestir
Sant Benet, en la imatge la reconstrucció actual de després de la batalla de Monte Cassino. El monestir va ser construït sobre un antic emplaçament pagà, un temple d'Apol·lo que corona el turó, rodejat per un mur sobre la fortificació de la xicoteta ciutat de Cassino, i recentment saquejat pels gots. El primer pas de Benet va ser destruir l'escultura d'Apol·lo i l'altar. El temple va ser dedicat a Joan Baptista. Una vegada instal·lat allí, Benet mai el va deixar. A Monte Cassino, va escriure la Regla benedictina que es va convertir en el principi fundador del monaquisme occidental. A Monte Cassino, va rebre la visita de Tòtila, rei dels ostrogots, tal vegada en 543 (l'única data històrica per a Benet). Monestir de Sant Cugat Un monestir és un tipus d'edificació per a la reclusió dels religiosos, que hi viuen en comú un o diversos monjos.
Nou!!: Vidreres і Monestir · Veure més »
Montcada (llinatge)
Escut dels Montcada Escut dels Montcada com a virreis de Sicília El llinatge de Montcada és un dels més importants de Catalunya, per les possessions que va acumular i per la importància dels seus membres.
Nou!!: Vidreres і Montcada (llinatge) · Veure més »
Morella roquera
La morella roquera (Parietaria officinalis) és una planta herbàcia de la família de les urticàcies.
Nou!!: Vidreres і Morella roquera · Veure més »
Municipi
territoris de parla catalana Un municipi és l'entitat local bàsica de l'organització territorial i element primari de participació ciutadana en els assumptes públics en molts països.
Nou!!: Vidreres і Municipi · Veure més »
Musulmà
260x260px Població musulmana mundial per percentatge (Pew Research Center, 2009). Un musulmà és qui professa l'islam, una religió abrahàmica monoteista basada en l'Alcorà, que els musulmans consideren la paraula literal de Déu revelada al profeta Mahoma, i, amb menor autoritat que l'Alcorà, els ensenyaments i pràctiques atribuïts tradicionalment a Mahoma.
Nou!!: Vidreres і Musulmà · Veure més »
Necròpolis
Vall dels Reis (Luxor)Una necròpolis (o necròpoli) és un cementiri o lloc de soterrament.
Nou!!: Vidreres і Necròpolis · Veure més »
Oriol Junqueras i Vies
Oriol Junqueras i Vies (Barcelona, 11 d'abril de 1969) és un historiador i polític català, president d'Esquerra Republicana de Catalunya des de 2011.
Nou!!: Vidreres і Oriol Junqueras i Vies · Veure més »
Països Baixos
Els Països Baixos són un país constituent (land) del Regne dels Països Baixos i estat membre de la Unió Europea.
Nou!!: Vidreres і Països Baixos · Veure més »
Padró municipal d'habitants
El Padró municipal d'habitants és un registre administratiu on consten els veïns d'un municipi.
Nou!!: Vidreres і Padró municipal d'habitants · Veure més »
Paleolític inferior
El paleolític inferior és una de les fases del paleolític o edat de pedra, i s'estén des d'uns 2,5 milions d'anys enrere fins fa uns 120.000 anys.
Nou!!: Vidreres і Paleolític inferior · Veure més »
Paleolític mitjà
El paleolític mitjà és la segona subdivisió del Paleolític, que abraça entre els anys 350.000 i 33.000 aC.
Nou!!: Vidreres і Paleolític mitjà · Veure més »
Partit dels Socialistes de Catalunya
El Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC), és un partit polític català, d'ideologia socialdemòcrata i partidari del federalisme.
Nou!!: Vidreres і Partit dels Socialistes de Catalunya · Veure més »
Partit polític
Presentació del llibre del 10è aniversari del partit polític italià Alleanza Nazionale. Un partit polític és una organització política que s'adscriu a una ideologia determinada i/o representa algun grup en particular amb l'objectiu de participar en algun tipus d'elecció o sufragi.
Nou!!: Vidreres і Partit polític · Veure més »
Partit Popular de Catalunya
El Partit Popular de Catalunya (abreujat PPC), abans anomenat Partit Popular Català, és la delegació del Partit Popular espanyol a Catalunya.
Nou!!: Vidreres і Partit Popular de Catalunya · Veure més »
Pere Navarro i Morera
Pere Navarro i Morera (Terrassa, Vallès Occidental, 23 de desembre de 1959) és un polític català que fou primer secretari del Partit dels Socialistes de Catalunya des del 17 de desembre de 2011 fins a l'11 de juny de 2014.
Nou!!: Vidreres і Pere Navarro i Morera · Veure més »
Pesseta
La pesseta (en castellà i gallec peseta, en basc pezeta) va ser la moneda espanyola de curs legal fins a la introducció de l'euro el 1999 i la seva desaparició definitiva l'1 de març del 2002.
Nou!!: Vidreres і Pesseta · Veure més »
Pesta Negra
La Pesta Negra fou una pandèmia, molt probablement de pesta, que possiblement s'originà el 1346 al nord de la Xina i, a través de Síria, s'estengué successivament per Anatòlia i Tràcia fins a arribar a Grècia, Egipte i els Balcans.
Nou!!: Vidreres і Pesta Negra · Veure més »
Població econòmicament activa
La població activa és un terme de l'economia que fa servir per descriure, dins de l'univers de població general però delimitat, el subconjunt de persones amb la capacitat i el desig de treballar.
Nou!!: Vidreres і Població econòmicament activa · Veure més »
Pontevedra
Pontevedra és un municipi i una ciutat del sud-oest de Galícia, capital de la província de Pontevedra i de la comarca homònima.
Nou!!: Vidreres і Pontevedra · Veure més »
Pubilla (folklore)
Pubilles a Ulldecona. Proclamació d'una pubilla a Solsona Representants del pubillatge El pubillatge, o la Pubilla i l'Hereu, és una tradició folklòrica que es practica des de mitjans del segle XX en municipis de Catalunya i que consisteix en nomenar durant un any un/a o més joves representants de la vila a nivell cultural, normalment en el marc de les festes majors.
Nou!!: Vidreres і Pubilla (folklore) · Veure més »
Ramon Borrell I
Ramon Borrell (? 972 - Barcelona, 8 de setembre de 1017) fou comte de Barcelona, Girona i Osona (992 o 993-1017).
Nou!!: Vidreres і Ramon Borrell I · Veure més »
Ranxo de Vidreres
La festa del Ranxo de Vidreres és una tradició popular, que se celebra a l'època de carnestoltes juntament amb el carnaval.
Nou!!: Vidreres і Ranxo de Vidreres · Veure més »
Regne Unit
El Regne Unit (en anglès: The United Kingdom) oficialment, el Regne Unit de Gran Bretanya i Irlanda del Nord (en anglès: The United Kingdom of Great Britain and Northern Ireland) és un estat insular sobirà localitzat al nord-oest d'Europa.
Nou!!: Vidreres і Regne Unit · Veure més »
Remences
Els pagesos de remença estaven al límit de la resistència de les injustes servituds. A la Catalunya feudal, els remences o pagesos de remença eren pagesos sotmesos a la servitud de la gleva que no podien abandonar el mas sense haver-se redimit del seu senyor.
Nou!!: Vidreres і Remences · Veure més »
República
Una república és un estat o un país dirigit per persones que basen el seu poder polític en la voluntat democràtica del poble en què els ciutadans tenen el dret al vot, la qual cosa dona al govern el fonament de legitimitat i sobirania.
Nou!!: Vidreres і República · Veure més »
Roder
Roder (en luxemburguès: Rueder) era una vila de la comuna de Munshausen fins a la fusió formal d'aquesta última comuna amb la de Clervaux l'1 de gener de 2012.
Nou!!: Vidreres і Roder · Veure més »
Romania
Romania (escrit România en romanès, AFI és un estat del sud-est de l'Europa central. Fa frontera amb Ucraïna al nord i al nord-est, amb la República de Moldàvia a l'est, amb Bulgària al sud, amb Sèrbia al sud-oest i amb Hongria a l'oest. A llevant, és banyat per la mar Negra. Des de l'1 de gener de 2007 forma part de la Unió Europea, on va entrar juntament amb Bulgària. Culturalment, Romania és un illot de llatinitat dins d'un oceà eslau. El seu nom ja fa referència a Roma, o bé a la Romània, nom que es donava a la part oriental de l'Imperi Romà i, en època tardana, al mateix imperi en general. Amb un terme similar, Romània, es fa referència a l'àrea d'Europa on es parlen les llengües romàniques.
Nou!!: Vidreres і Romania · Veure més »
Salvador Massa i Passapera
Salvador Massa i Passapera (Vidreres, Selva, 1839-1920) va ésser un metge que es va llicenciar en Medicina a Barcelona (1862), exercí a Vidreres i gaudí d'un cert prestigi en traumatologia.
Nou!!: Vidreres і Salvador Massa i Passapera · Veure més »
Sant Feliu de Guíxols
Sant Feliu de Guíxols és una ciutat de Catalunya situada a la Vall d'Aro, comarca del Baix Empordà, i cap del partit judicial de Sant Feliu.
Nou!!: Vidreres і Sant Feliu de Guíxols · Veure més »
Sant Salvador de Breda
El monestir de Sant Salvador de Breda és un antic cenobi benedictí situat a la localitat de Breda, a la comarca de la Selva, molt a prop del massís del Montseny.
Nou!!: Vidreres і Sant Salvador de Breda · Veure més »
Santa Coloma de Farners
Santa Coloma de Farners, anomenada també Farners de la Selva, és un municipi de Catalunya, capital de la comarca de la Selva i cap del partit judicial de Santa Coloma.
Nou!!: Vidreres і Santa Coloma de Farners · Veure més »
Santa Maria d'Amer
Un cotxe passa a prop de l'església el 1914. Santa Maria d'Amer, o simplement el monestir d'Amer, fou una abadia benedictina a l'antic comtat de Girona, dins els límits i jurisdicció del bisbat de Girona, a l'actual terme municipal d'Amer (la Selva).
Nou!!: Vidreres і Santa Maria d'Amer · Veure més »
Santa Seclina
Santa Seclina és una església aïllada situada en un vessant del Puig Ventós que dona nom a una entitat de població del municipi de Caldes de Malavella (Selva).
Nou!!: Vidreres і Santa Seclina · Veure més »
Santander
Santander (en càntabre: Sanander) és la capital de la comunitat autònoma i província de Cantàbria.
Nou!!: Vidreres і Santander · Veure més »
Síndic personer
El síndic personer era un càrrec municipal, d'elecció popular, que tenia la funció específica de defensar els interessos públics dins els ajuntaments.
Nou!!: Vidreres і Síndic personer · Veure més »
Sector terciari
Composició del Producte interior brut per sector de l'economia El sector terciari d'una economia (també conegut com a sector dels serveis o també sector dels servicis) és una de les tres categories industrials d'una economia (les altres són: el sector primari, relacionat amb l'extracció i/o el desenvolupament dels recursos naturals, i el sector secundari, relacionat amb la indústria de manufactura).
Nou!!: Vidreres і Sector terciari · Veure més »
Segona República Espanyola
La Segona República Espanyola fou el règim polític democràtic que va existir a Espanya entre el 14 d'abril de 1931 (data de la proclamació de la República, en substitució de la monarquia d'Alfons XIII i el sistema de la Restauració) i l'1 d'abril de 1939 (final de la Guerra Civil espanyola i que va donar pas a la dictadura colpista del general Franco).
Nou!!: Vidreres і Segona República Espanyola · Veure més »
Selva
La Selva és una comarca situada entre la Serralada Transversal i la Costa Brava que limita amb les comarques del Maresme, el Vallès Oriental, Osona, la Garrotxa, el Gironès, el Baix Empordà i la Mar Mediterrània.
Nou!!: Vidreres і Selva · Veure més »
Senegal
La República del Senegal és un estat al sud del riu Senegal, a l'Àfrica occidental.
Nou!!: Vidreres і Senegal · Veure més »
Sentència de Guadalupe
500 aniversari del compromís remença de l'arbitratge reial signat al monestir d'Amer La Sentència de Guadalupe o Sentència Arbitral de Guadalupe és una disposició adoptada per Ferran II al Monestir de Santa Maria de Guadalupe (Extremadura) el 21 d'abril de 1486.
Nou!!: Vidreres і Sentència de Guadalupe · Veure més »
Sils
Sils és un municipi i vila de la comarca de la Selva.
Nou!!: Vidreres і Sils · Veure més »
Sindicat
AIT a Barcelona. Un sindicat és una associació formada per a la defensa dels interessos econòmics i socials dels seus membres.
Nou!!: Vidreres і Sindicat · Veure més »
Suro
Detall del tronc pelat de la surera. L'escorça de l'arbre s'arranca per fer suro El suro és la part més exterior de l'escorça d'alguns arbres constituïda per un teixit extraordinàriament lleuger (d'una densitat 0,240), porós i impermeable, que sempre protegeix els troncs, les branques i les arrels grosses.
Nou!!: Vidreres і Suro · Veure més »
Tap de suro
Escorça surera El tap de suro és una peça de suro que es posa a la boca de l'ampolla.
Nou!!: Vidreres і Tap de suro · Veure més »
Tercera Guerra Carlina
La Tercera Guerra Carlina fou una guerra civil espanyola que va tenir lloc del 1872 al 1876.
Nou!!: Vidreres і Tercera Guerra Carlina · Veure més »
Traginer
Un traginer a la tradicional festa dels Tres Tombs d'Igualada Un traginer és una persona que treballa transportant mercaderies, usant bèsties de càrrega com el cavall, el ruc, la mula o el bou.
Nou!!: Vidreres і Traginer · Veure més »
Valldemaria
Valldemaria és un antic monestir romànic habilitat com a masia de Maçanet de la Selva (Selva) que forma part de l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.
Nou!!: Vidreres і Valldemaria · Veure més »
Vassallatge
El vassallatge era un pacte en el qual un vassall jurava fidelitat, ajuda militar i consell en el govern al rei.
Nou!!: Vidreres і Vassallatge · Veure més »
Vescomtat de Cabrera
El vescomtat de Cabrera fou una jurisdicció feudal del Principat de Catalunya regida pel llinatge dels Cabrera i que s'estenia per una bona part de l'actual comarca de la Selva, l'Alt Maresme, l'extrem est del Vallès Oriental i el Collsacabra, a Osona.
Nou!!: Vidreres і Vescomtat de Cabrera · Veure més »
Vescomtat de Girona
El vescomtat de Girona fou inicialment un títol funcionarial jeràrquicament inferior al comte de Girona que apareix ja el poc temps després de la Conquesta de Girona.
Nou!!: Vidreres і Vescomtat de Girona · Veure més »
Vic
Vic és un municipi i capital de la comarca d'Osona, al sud de la regió de l'Alt Ter i al nord-est de Catalunya.
Nou!!: Vidreres і Vic · Veure més »
Vidreres
Vidreres és una vila i municipi català al sud-est de la comarca de la Selva.
Nou!!: Vidreres і Vidreres · Veure més »
Vila
Una vila és un nucli de població d'una certa entitat, per causes econòmiques (mercat, per exemple, o abundor de comerços), sociopolítiques (cap d'una comarca o sotscomarca o, antigament, d'un senyoriu), religioses (cap d'un bisbat o d'un centre religiós important), culturals o històriques.
Nou!!: Vidreres і Vila · Veure més »
Visigots
Migracions visigòtiques Segons la historiografia tradicional, els visigots són una branca dels pobles germànics, i el seu nom significaria «gots de l'oest».
Nou!!: Vidreres і Visigots · Veure més »
Xile
Xile, oficialment la República de Xile (República de Chile, en castellà), és un estat de l'Amèrica del Sud que ocupa una franja llarga i estreta entre la costa de l'oceà Pacífic i els Andes.
Nou!!: Vidreres і Xile · Veure més »
Xina
La Xina (en xinès simplificat 中国, en xinès tradicional 中國, en pinyin Zhōngguó, literalment 'el País del Mig') és un territori històric asiàtic d'orígens mil·lenaris que va ser un puntal de saviesa en l'antiguitat.
Nou!!: Vidreres і Xina · Veure més »
1001
Sense descripció.
Nou!!: Vidreres і 1001 · Veure més »
1066
Sense descripció.
Nou!!: Vidreres і 1066 · Veure més »
1194
;Països Catalans:;Món.
Nou!!: Vidreres і 1194 · Veure més »
1348
s.
Nou!!: Vidreres і 1348 · Veure més »
1349
;Països Catalans.
Nou!!: Vidreres і 1349 · Veure més »
1362
El 1362 (MCCCLXII) fou un any comú iniciat en dissabte pertanyent a la baixa edat mitjana.
Nou!!: Vidreres і 1362 · Veure més »
1370
Sense descripció.
Nou!!: Vidreres і 1370 · Veure més »
14 d'octubre
El 14 d'octubre és el dos-cents vuitanta-setè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents vuitanta-vuitè en els anys de traspàs.
Nou!!: Vidreres і 14 d'octubre · Veure més »
1448
;Països Catalans.
Nou!!: Vidreres і 1448 · Veure més »
1483
;Països Catalans.
Nou!!: Vidreres і 1483 · Veure més »
1486
Països Catalans.
Nou!!: Vidreres і 1486 · Veure més »
1497
Països Catalans Resta del món.
Nou!!: Vidreres і 1497 · Veure més »
1553
Sense descripció.
Nou!!: Vidreres і 1553 · Veure més »
1574
;Països Catalans.
Nou!!: Vidreres і 1574 · Veure més »
1653
Sense descripció.
Nou!!: Vidreres і 1653 · Veure més »
1718
La Rectoria Vella, Castellcir (Moianès).
Nou!!: Vidreres і 1718 · Veure més »
1719
;Països Catalans.
Nou!!: Vidreres і 1719 · Veure més »
1720
;Països Catalans:;Món.
Nou!!: Vidreres і 1720 · Veure més »
1756
;Països Catalans.
Nou!!: Vidreres і 1756 · Veure més »
1787
Llinda de la Torre de la Corriu - IB-603.
Nou!!: Vidreres і 1787 · Veure més »
1790
Sense descripció.
Nou!!: Vidreres і 1790 · Veure més »
1800
;Països Catalans.
Nou!!: Vidreres і 1800 · Veure més »
1808
Aquest any és popularment conegut com l'any de la vinguda del francès.
Nou!!: Vidreres і 1808 · Veure més »
1809
;Països Catalans.
Nou!!: Vidreres і 1809 · Veure més »
1810
;Països Catalans.
Nou!!: Vidreres і 1810 · Veure més »
1820
Sense descripció.
Nou!!: Vidreres і 1820 · Veure més »
1839
;Països Catalans.
Nou!!: Vidreres і 1839 · Veure més »
1840
;Països Catalans.
Nou!!: Vidreres і 1840 · Veure més »
1850
Plànol de Barcelona, l'any 18503 de novembre, Barcelona: Comença a funcionar el Teatre Odeon, al carrer de l'Hospital, número 45.
Nou!!: Vidreres і 1850 · Veure més »
1872
;Països Catalans.
Nou!!: Vidreres і 1872 · Veure més »
1875
;Països Catalans.
Nou!!: Vidreres і 1875 · Veure més »
1887
;Països Catalans.
Nou!!: Vidreres і 1887 · Veure més »
1892
Llinda amb data a l'Eixample de Barcelona.
Nou!!: Vidreres і 1892 · Veure més »
1900
;Països Catalans.
Nou!!: Vidreres і 1900 · Veure més »
1920
Estació del Nord de Terrassa el '''1920'''.
Nou!!: Vidreres і 1920 · Veure més »
1936
;Països Catalans Bitllet emès per la Generalitat republicana el '''1936'''.
Nou!!: Vidreres і 1936 · Veure més »
1937
;Països Catalans: Bitllet del Consell Municipal de Reus, de '''1937'''.
Nou!!: Vidreres і 1937 · Veure més »
1938
;Països Catalans.
Nou!!: Vidreres і 1938 · Veure més »
1939
Pont WPA a Nova Orleans.
Nou!!: Vidreres і 1939 · Veure més »
1952
1958 (MCMLII) fon un any bixest començat en dimarts.
Nou!!: Vidreres і 1952 · Veure més »
1970
1970 (MCMLXX) fon un any començat en dijous.
Nou!!: Vidreres і 1970 · Veure més »
1979
1979 (MCMLXXIX) fon un any començat en dilluns.
Nou!!: Vidreres і 1979 · Veure més »
1981
1981 (MCMLXXXI) fou un any normal del calendari gregorià començat en dijous.
Nou!!: Vidreres і 1981 · Veure més »
1985
1985 (MCMLXXXV) fou un any normal començat en dimarts segons el calendari gregorià.
Nou!!: Vidreres і 1985 · Veure més »
1987
1987 (MCMLXXXVII) fon un any començat en dijous.
Nou!!: Vidreres і 1987 · Veure més »
1995
1995 (MCMXCV) fon un any normal del calendari gregorià començat en diumenge.
Nou!!: Vidreres і 1995 · Veure més »
2 de febrer
El 2 de febrer és el trenta-tresè dia de l'any del calendari gregorià.
Nou!!: Vidreres і 2 de febrer · Veure més »
2006
2006 fou un any normal, començat en diumenge segons el calendari gregorià i declarat Any internacional dels deserts i la desertització per l'Assemblea General de les Nacions Unides.
Nou!!: Vidreres і 2006 · Veure més »
21 d'abril
El 21 d'abril és el cent onzè dia de l'any del calendari gregorià i el cent dotzè en els anys de traspàs.
Nou!!: Vidreres і 21 d'abril · Veure més »
476
Sense descripció.
Nou!!: Vidreres і 476 · Veure més »
720
Sense descripció.
Nou!!: Vidreres і 720 · Veure més »
785
Sense descripció.
Nou!!: Vidreres і 785 · Veure més »
919
Sense descripció.
Nou!!: Vidreres і 919 · Veure més »
Redirigeix aquí:
Pla de la Font (Vidreres), Serres (Vidreres), Vidrerenc, Vidrerenca.
