Accés més ràpid que el navegador!
107 les relacions: Acarnània, Acròtat d'Esparta, Agàtocles de Siracusa, Alexandre el Gran, Alexandre I de l'Epir, Alexandre V de Macedònia, Ambràcia, Amfilòquia, Antígon II Gònatas, Antígon Monoftalm, Antígona (esposa de Pirros), Antíoc I Soter, Antípatre I de Macedònia, Api Claudi Cec, Arístees d'Argos, Areu II, Argos, Aristip I d'Argos, Asculum, Benevent, Berea de Macedònia, Berenice I, Brutis, Campània, Cassandre, Cinees, Cleònim d'Esparta, Corfú, Creta, Danubi, Deidamia I de l'Epir, Demèter, Demetri Poliorceta, Descripció de Grècia, Diodor de Sicília, Dionisi d'Halicarnàs, Eàcides de l'Epir, Edessa (Mesopotàmia), Egipte, Erix, Esparta, Etòlia, Etrúria, Farsàlia, Ftia de Tessàlia, Gai Fabrici Luscí (cònsol), Geló II, Glàucies d'Il·líria, Halcioneu, Helenos, ..., Il·líria, Ipsos, Justí (historiador), Lanassa, Larisa (Tessàlia), Làmia (ciutat), Lilibèon, Lisímac de Tràcia, Locres Epizefiris, Lucans, Lucània, Magna Grècia, Mamertins, Mani Curi Dentat, Marc Valeri Leví, Miló de l'Epir, Molossos, Museu del Louvre, Neoptòlem II de l'Epir, Olimpíada de l'Epir, Palestrina, Pandòsia (Epir), Pausànias (geògraf), Peloponès, Península Itàlica, Peonis, Plini el Vell, Plutarc de Queronea, Porfiri, Prosèrpina, Ptolemeu Ceraune, Ptolemeu de l'Epir, Ptolemeu I Soter, Publi Deci Mus (cònsol 279 aC), Publi Herenni Dexip, Publi Sulpici Saverrió (cònsol 279 aC), Pulla, Quelidonis, Regne de l'Epir, Regne de Macedònia, Samnites, Saturnals, Sàmnium, Seleuc I Nicàtor, Servi Corneli Merenda, Sicília, Siracusa, Siris, Taulantis, Tàrent, Tebes (Grècia), Tessalònica, Tessàlia, Timfea, Tràcia, Venosa, Victòria pírrica. Ampliar l'índex (57 més) »
Acarnània
'''Imatge que destaca en fosc les regions d'Etòlia i d'Acarnània''' Acarnània (en Ἀκαρνανία) era una regió de l'antiga Grècia, a l'oest, limitada al nord pel golf d'Ambràcia, al nord-est per Amfilòquia (Argos d'Acaia), al sud-oest per la mar Jònica, i al sud-est per l'Etòlia (separades pel riu Aqueloos, si bé cap a l'any 430 aC la frontera era una mica més a l'est, ja que la ciutat d'Eníades dominava ambdós costats).
Nou!!: Pirros і Acarnània · Veure més »
Acròtat d'Esparta
Acròtat (en llatí Acrotatus en grec antic Ἀκρότατος "Akrótatos") fou rei d'Esparta, fill del rei d'Esparta Areos I, i net d'Acròtat fill de Cleòmenes II d'Esparta.
Nou!!: Pirros і Acròtat d'Esparta · Veure més »
Agàtocles de Siracusa
Agàtocles (Agathŏcles, Ἀγαθοκλῆς) (segles IV i III aC) fou tirà de Siracusa i rei de Sicília.
Nou!!: Pirros і Agàtocles de Siracusa · Veure més »
Alexandre el Gran
Alexandre III de Macedònia (grec antic: Αλέξανδρος ὁ Μακεδών, Aléxandros ho Makedon; nascut a Pel·la el 21 de juliol del 356 aC i mort a Babilònia el 10 de juny del 323 aC), conegut habitualment com a Alexandre el Gran o Alexandre Magne, fou un rei argèada del Regne de Macedònia, a l'antiga Grècia.
Nou!!: Pirros і Alexandre el Gran · Veure més »
Alexandre I de l'Epir
Alexandre I de l'Epir (en llatí Alexander, en grec antic Ἀλέξανδρος Α') fou rei de l'Epir, fill de Neoptòlem I de l'Epir i germà d'Olímpia la mare d'Alexandre el Gran.
Nou!!: Pirros і Alexandre I de l'Epir · Veure més »
Alexandre V de Macedònia
Alexandre V (en grec antic Ἀλέξανδρος) fou el tercer fill de Cassandre, rei de Macedònia, i de Tessalònica (germana d'Alexandre el Gran).
Nou!!: Pirros і Alexandre V de Macedònia · Veure més »
Ambràcia
Ambràcia (en grec antic Ἀμβρακία) era una ciutat i regió de l'antiga Grècia, prop de la costa del golf d'Ambràcia, que va rebre el seu nom de la ciutat i a la riba del riu Arethon.
Nou!!: Pirros і Ambràcia · Veure més »
Amfilòquia
Amfilòquia (Amphilochia) fou una regió de l'antiga Grècia situada a l'extrem oriental del golf d'Ambràcia, entre Acarnània, Ambràcia i el territori dels dòlops i els agreesos.
Nou!!: Pirros і Amfilòquia · Veure més »
Antígon II Gònatas
Antígon II Gònatas (en grec Ἀντίγονος Γονατᾶς) fou rei de Macedònia.
Nou!!: Pirros і Antígon II Gònatas · Veure més »
Antígon Monoftalm
Antígon Monoftalm o Antígon el Borni (en Antigonus; vers 382-301 aC) fou un general macedoni que va arribar a rei d'Àsia i rei de Macedònia.
Nou!!: Pirros і Antígon Monoftalm · Veure més »
Antígona (esposa de Pirros)
Antígona (Ἀντιγόνη) fou filla de Berenice i de Filip de Macedònia.
Nou!!: Pirros і Antígona (esposa de Pirros) · Veure més »
Antíoc I Soter
Antíoc I Soter (Antiochus Soter, 'Antíoc el Salvador') fou el segon rei selèucida, fill de Seleuc I Nicàtor i d'Apama, princesa de Sogdiana.
Nou!!: Pirros і Antíoc I Soter · Veure més »
Antípatre I de Macedònia
Antípatre I de Macedònia (Antipater) fou el segon fill de Cassandre, rei de Macedònia, i nét d'Antípatre, el regent.
Nou!!: Pirros і Antípatre I de Macedònia · Veure més »
Api Claudi Cec
Placa commemorativa a Api Claudi Cec (Museu de la civilització romana). Personatge considerat significatiu pel que fa al seu esforç per fer que la cultura romana adoptès les formes més destacades de la civilització grega.G. Clemente, p.43 miniatura Api Claudi Cec (Appius Claudius C. f. Ap.) era fill del dictador romà Gai Claudi Cras.
Nou!!: Pirros і Api Claudi Cec · Veure més »
Arístees d'Argos
Arístees d'Argos (en llatí Aristeas, en grec antic) fou un polític i dirigent d'Argos.
Nou!!: Pirros і Arístees d'Argos · Veure més »
Areu II
Àreu II (en Ἄρευς; en Areus) fou fill pòstum d'Acròtat d'Esparta.
Nou!!: Pirros і Areu II · Veure més »
Argos
La ciutat moderna d'Argos, i una part de l'excavació de l'Argos antiga. Argos (Άργος) és una ciutat de Grècia, a la península del Peloponès, capital del nomós de l'Argòlida.
Nou!!: Pirros і Argos · Veure més »
Aristip I d'Argos
Aristip I d'Argos (en llatí Aristippus, en grec antic Αρίστιππος "Arístippos") fou tirà d'Argos.
Nou!!: Pirros і Aristip I d'Argos · Veure més »
Asculum
Asculum (en llatí Asculum, Ausclum i Osculum en osc, i en grec antic Ἄσκλον, segons Plutarc) va ser una ciutat de la Pulla a uns 15 km al sud d'Herdònia i uns 50 al sud-oest de Canusium.
Nou!!: Pirros і Asculum · Veure més »
Benevent
Benevent (en Benevento, en Beneventum, en Βενεβέντος) és una ciutat d'Itàlia a la Campània, capital de la província de Benevent.
Nou!!: Pirros і Benevent · Veure més »
Berea de Macedònia
Berea（Beroea) era una ciutat de Macedònia situada a la part nord del país al districte d'Emàtia, a la vora d'un afluent de l'Haliacmó i al peu del Mont Bèrmion, tal com diu Estrabó. La tradició deia que la va fundar Beres, fill del mític Macèdon, o la filla del mític rei de Berea, fill al seu torn de Macèdon. Existia segurament des de l'entorn de l'any 1000 aC i va ser poblada pels briges fins que els van substituir els macedonis. És esmentada per primer cop quan l'atenenc Càl·lies la va atacar l'any 432 aC, però sense èxit, segons Tucídides. Sota el regne de Macedònia era la segona ciutat després de Pel·la. Després de la batalla de Pidna el 168 aC es va rendir al cònsol romà Luci Emili Paulus Macedònic i va ser inclosa a la tercera regió de Macedònia. Pau de Tars i Silas es van retirar a aquesta ciutat de Tessalònica cap a l'any 54 o 55, on van trobar molt bona acollida per part dels residents jueus. Sòpater, un nadiu de la ciutat, va acompanyar a Pau a l'Àsia. Llucià de Samòsata descriu la ciutat i diu que era gran i populosa. La Taula de Peutinger diu que es trobava a uns 45 km (30.000 passes) de Pella i lItinerari d'Antoní diu que era a 75 km (51.000 passes) de Tessalònica. Dioclecià la va erigir en una de les dues capitals de Macedònia. Va ser una de les primeres ciutats gregues a tenir bisbe, en la persona d'Onèsim, probablement un llibert de Filèmon de Colosses. Sota els romans d'Orient era una de les ciutats importants del tema de Macedònia. Al va caure en mans dels búlgars i va agafar el nom de Ber. El 1185 els normands de Sicília la van conquerir i el 1204 els croats llatins. Va passar als serbis a la meitat del. Els otomans la van ocupar el 8 de maig de 1387, i l'anomenaren Karaferye, 'Berea negra'. Correspon a la moderna vila de Berea o Véria.
Nou!!: Pirros і Berea de Macedònia · Veure més »
Berenice I
Berenice I fou reina d'Egipte.
Nou!!: Pirros і Berenice I · Veure més »
Brutis
Els brutis (en Bruttii) foren un antic poble itàlic que habitava entre el país dels lucans i els estrets de Sicília, és a dir, l'actual Calàbria.
Nou!!: Pirros і Brutis · Veure més »
Campània
La Campània (Campania en italià i en napolità) és una regió d'Itàlia meridional, amb capital a Nàpols.
Nou!!: Pirros і Campània · Veure més »
Cassandre
Cassandre o Casandre (Kássander, Κάσσανδρος) fou un epígon, rei de facto de Macedònia.
Nou!!: Pirros і Cassandre · Veure més »
Cinees
Cinees (Cineas, Kinéas, Κινέας) fou un polític d'origen tessali, amic i ministre del rei Pirros de l'Epir.
Nou!!: Pirros і Cinees · Veure més »
Cleònim d'Esparta
Cleònim (en llatí Cleonymus, en grec antic Κλεώνυμος) fou fill de Cleòmenes II rei d'Esparta i oncle d'Àreu I. Va ser exclòs del tron a la mort del seu pare l'any 309 aC a causa del seu caràcter violent i tirànic.
Nou!!: Pirros і Cleònim d'Esparta · Veure més »
Corfú
Corfú (Κέρκυρα, Kérkira), antigament coneguda com a Corcira, és l'illa grega més septentrional de les situades a la mar Jònica, situada prop de la costa d'Albània, de la qual està separada per un petit estret d'entre 3 i 25 km.
Nou!!: Pirros і Corfú · Veure més »
Creta
Creta (Κρήτη) és l'illa més gran de Grècia i la cinquena de la Mediterrània.
Nou!!: Pirros і Creta · Veure més »
Danubi
El Danubi és un riu de l'Europa central, el segon en longitud després del Volga. Neix a la Selva Negra (Alemanya), el nom s'aplica a partir de la unió del Brigach i el Breg a Donaueschingen, i recorre 2.860 km abans d'arribar a les costes romaneses i ucraïneses del mar Negre. Tanmateix, la font del Danubi és la del Breg, de manera que el seu primer afluent és el Brigach. La conca hidrogràfica del Danubi té una superfície d'uns 801.463 km² i abasta nombrosos països de l'Europa central i oriental. El Danubi creua Europa d'oest a est, i adquireix els següents noms pels països per on passa: Donau (a Alemanya i Àustria), Dunaj (a Eslovàquia), Duna (a Hongria), Dunav (a Croàcia), Дунав (Dúnav, a Sèrbia i Bulgària), Dunărea (a Romania) i Дунай (Dunai, a Ucraïna). Històricament, el Danubi va ser una de les fronteres de l'Imperi Romà. Des de fa segles, és una important via fluvial; és navegable per a grans vaixells fins a la ciutat de Brãila (Romania) i per a vaixells més petits fins a Ulm (Alemanya) a 2.575 km de la mar. Travessa importants capitals com ara Viena, Bratislava, Budapest i Belgrad. A la seva desembocadura a la mar Negra forma el delta del Danubi entre Romania i Ucraïna, un paratge natural que és considerat Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO.
Nou!!: Pirros і Danubi · Veure més »
Deidamia I de l'Epir
Deidamia (en Deidameia) fou una filla del rei Eàcides de l'Epir i germana de Pirros.
Nou!!: Pirros і Deidamia I de l'Epir · Veure més »
Demèter
En la mitologia grega, Demèter o Demetra (en Δημήτηρ o Δήμητρα, 'dea mare' o potser 'mare distribuïdora', de l'indoeuropeu *dheghom *mhter) és la deessa de l'agricultura, substància pura de la terra verda i jove, vivificadora del cicle de la vida i la mort, i protectora del matrimoni i la llei sagrada.
Nou!!: Pirros і Demèter · Veure més »
Demetri Poliorceta
Moneda amb l'efígie de Demetri Poliorceta. Demetri Poliorceta, o Demetri l’Assetjador, (Demetrius Poliorcetes) o Demetri I de Macedònia (337 aC-283 aC) fou rei de Macedònia.
Nou!!: Pirros і Demetri Poliorceta · Veure més »
Descripció de Grècia
Pausànias. Karl Christoph Traugott Tauchnitz, 1829 La Descripció de Grècia o Periple de Grècia (en grec), és un llibre de viatges escrit per Pausànies o Pausànias al.
Nou!!: Pirros і Descripció de Grècia · Veure més »
Diodor de Sicília
Diodor de Sicília o Diodor Sícul (en llatí Diodorus Siculus, en grec antic Διόδωρος) va ser un historiador grec nascut a Sicília que va viure al contemporani de Juli Cèsar i d'August.
Nou!!: Pirros і Diodor de Sicília · Veure més »
Dionisi d'Halicarnàs
Dionisi d'Halicarnàs (en Dionysius) va ser un historiador de l'antiga Grècia natural d'Halicarnàs, a l'Àsia Menor, grec, fill d'Alexandre d'Halicarnàs, que va néixer entre el 78 aC i el 54 aC i va morir poc després del 7 aC, any en què va completar i publicar el seu gran llibre sobre la història de Roma, que ha arribat fins als nostres dies.
Nou!!: Pirros і Dionisi d'Halicarnàs · Veure més »
Eàcides de l'Epir
Aecides o Eacides, (en llatí Aeacides, en grec antic Αἰακίδης "Aiakídes") fou rei de l'Epir del 322 aC fins al 317 aC i altre cop breument el 313 aC.
Nou!!: Pirros і Eàcides de l'Epir · Veure més »
Edessa (Mesopotàmia)
Edessa fou una antiga ciutat, actualment anomenada Şanlıurfa o Urfa, situada en allò que avui en dia és el sud-est de Turquia.
Nou!!: Pirros і Edessa (Mesopotàmia) · Veure més »
Egipte
Egipte ((sahídic) o (bohàiric); egipci antic: Kemet), oficialment República Àrab d'Egipte, és un estat de l'Àfrica nord-oriental.
Nou!!: Pirros і Egipte · Veure més »
Erix
Erix (Ἔρυξ; Eryx) va ser una ciutat de Sicília a l'oest de l'illa a uns 10 km de Drèpana i a 3 km de la costa; és l'actual Erice.
Nou!!: Pirros і Erix · Veure més »
Esparta
Esparta (grec dòric: Σπάρτα, Sparta; grec modern: Σπάρτη, Sparti) o Lacedemònia (grec dòric: Λακεδαίμων, Lakedàimon) fou una destacada polis grega del Peloponès, precursora de la ciutat moderna del mateix nom.
Nou!!: Pirros і Esparta · Veure més »
Etòlia
Mapa d'Etòlia Etòlia (Aetolia) era un territori de l'antiga Grècia.
Nou!!: Pirros і Etòlia · Veure més »
Etrúria
Etrúria era el nom del país dels etruscs.
Nou!!: Pirros і Etrúria · Veure més »
Farsàlia
Farsàlia (en grec modern: Φάρσαλα; Pharsālus; en turc Çatalca) és una població de Grècia situada a la Unitat perifèrica de Làrissa, a la riba esquerra de l'Enipeu.
Nou!!: Pirros і Farsàlia · Veure més »
Ftia de Tessàlia
Ftia (en llatí Phthia, en grec antic Φθία) fou la filla de Menó de Farsàlia, hiparc de Tessàlia, i esposa d'Aecides de l'Epir, rei de l'Epir, amb el que va ser la mare de Pirros i de dues filles; Didàmia de l'Epir (esposa de Demetri Poliorcetes) i Troies.
Nou!!: Pirros і Ftia de Tessàlia · Veure més »
Gai Fabrici Luscí (cònsol)
Gai Fabrici Luscí (en Gaius Fabricius C. f. C. n. Luscinus) va ser un magistrat romà del.
Nou!!: Pirros і Gai Fabrici Luscí (cònsol) · Veure més »
Geló II
Gelo II (en llatí Gelon, en grec antic Γέλων) fou fill del rei Hieró II de Siracusa i associat al tron d'aquesta ciutat juntament amb el seu pare del 240 aC al 216 aC, al que va premorir per poc temps.
Nou!!: Pirros і Geló II · Veure més »
Glàucies d'Il·líria
Glàucies (en llatí Glaucias, en grec antic Γλαυκίας) era un rei dels taulantis, una de les tribus d'Il·líria i amb poder sobre altres tribus menors.
Nou!!: Pirros і Glàucies d'Il·líria · Veure més »
Halcioneu
Halcioneu (en llatí Halcyoneus, en grec antic Ἀλκυονεύς "Alkuoneús") fou un príncep del Regne de Macedònia, fill d'Antígon II Gònates.
Nou!!: Pirros і Halcioneu · Veure més »
Helenos
Helè o Helenos (en llatí Helenus, en grec antic Έλενος "Helenos") fou un príncep epirota fill del rei Pirros, i de la reina Lanassa, filla d'Agàtocles de Siracusa.
Nou!!: Pirros і Helenos · Veure més »
Il·líria
Il·líria (Illyricum; Ιλλύρις) fou el nom que rebia a l'antiguitat la terra poblada pels il·liris, un poble heterogeni i força desconegut però d'acceptada filiació indoeuropea.
Nou!!: Pirros і Il·líria · Veure més »
Ipsos
Ipsos (en llatí Ipsus, en grec antic Ἴψους o Ἴψος) va ser una ciutat de Frígia propera a Synnada.
Nou!!: Pirros і Ipsos · Veure més »
Justí (historiador)
Marc Junià Justí (en llatí Marcus Junianus Justinus Frontinus), va ser un historiador romà, que va viure probablement al final del.
Nou!!: Pirros і Justí (historiador) · Veure més »
Lanassa
Lanassa (en grec antic Λάνασσα) fou la filla d'Agàtocles, el tirà de Siracusa.
Nou!!: Pirros і Lanassa · Veure més »
Larisa (Tessàlia)
Antic teatre Larisa o Larissa (Λάρισα; Λάρισα, i, menys sovint, Λάρισσα) és una ciutat de Grècia, capital de Tessàlia i de la unitat perifèrica de Larisa.
Nou!!: Pirros і Larisa (Tessàlia) · Veure més »
Làmia (ciutat)
Làmia (Λαμία; a l'edat mitjana anomenada Zituni, Zητούνι; en català medieval el Citó) és una ciutat de la Grècia Central que fa part de la unitat perifèrica de Ftiòtida, situada a una plana vora el golf Malíac, la desembocadura del riu Esperqueu.
Nou!!: Pirros і Làmia (ciutat) · Veure més »
Lilibèon
Lilibèon (grec antic: Λιλύβαιον, Lilíbaion), de vegades Lilibeu (llatí: Lilybaeum), la moderna Marsala, va ser una ciutat de Sicília situada al cap del mateix nom, a l'extrem oest de Sicília (avui Cap Boèo), un dels tres cap que van donar a Sicília el nom de Trinàcria.
Nou!!: Pirros і Lilibèon · Veure més »
Lisímac de Tràcia
Lisímac de Tràcia (en llatí Lysimachus, en grec antic Λυσίμαχος) (nascut circa el 350 aC, mort el 281 aC) fou rei de Tràcia i de Macedònia.
Nou!!: Pirros і Lisímac de Tràcia · Veure més »
Locres Epizefiris
Locres Epizefiris (Locri) va ser una ciutat de la costa sud-est del Bruci, no lluny de l'extrem sud, a la Magna Grècia.
Nou!!: Pirros і Locres Epizefiris · Veure més »
Lucans
Els lucans van ser un poble d'ètnia sabèl·lica, que va viure al sud d'Itàlia al segle V aC i després es van expandir cap a la Pulla i Bruttium.
Nou!!: Pirros і Lucans · Veure més »
Lucània
Lucània (Lucania) fou una regió del sud d'Itàlia compresa entre la mar Tirrena i el golf de Tàrent.
Nou!!: Pirros і Lucània · Veure més »
Magna Grècia
Magna GrèciaMagna Grècia (Magna Graecia; Megálē Hellás) és el nom donat en l'antiguitat al territori ocupat pels colons grecs del sud de la península italiana i Sicília, on van fundar nombroses polis que van comerciar amb la seva metròpoli.
Nou!!: Pirros і Magna Grècia · Veure més »
Mamertins
Mamertins (en osc mamertini, fills de Mart) era el nom que van prendre els habitants de Messana a partir del quan uns mercenaris van assumir el poder a la ciutat.
Nou!!: Pirros і Mamertins · Veure més »
Mani Curi Dentat
Mani Curi Dentat (en llatí Manius Curius Dentatus) va ser un magistrat romà del.
Nou!!: Pirros і Mani Curi Dentat · Veure més »
Marc Valeri Leví
Marc Valeri Leví (en llatí Marcus Valerius Laevinus) va ser un magistrat romà.
Nou!!: Pirros і Marc Valeri Leví · Veure més »
Miló de l'Epir
Miló de l'Epir (en llatí Milon, en grec antic Μίλων) fou un general al servei del rei Pirros de l'Epir.
Nou!!: Pirros і Miló de l'Epir · Veure més »
Molossos
Moneda de l'Epir amb el nom dels molossos Els molossos (en Μολοσσοί) eren una de les tribus que habitaven l'Epir.
Nou!!: Pirros і Molossos · Veure més »
Museu del Louvre
El Museu del Louvre (en francès Musée du Louvre) o simplement el Louvre és un dels museus més importants i visitats del món.
Nou!!: Pirros і Museu del Louvre · Veure més »
Neoptòlem II de l'Epir
Neoptòlem II de l'Epir (Neoptolemos) fou rei de l'Epir vers 326 aC a 323 aC.
Nou!!: Pirros і Neoptòlem II de l'Epir · Veure més »
Olimpíada de l'Epir
Olimpíada (Olympias) fou una princesa del Regne de l'Epir, filla del rei Pirros.
Nou!!: Pirros і Olimpíada de l'Epir · Veure més »
Palestrina
Carrer del poble Palestrina és un municipi de 18.012 habitants de la ciutat metropolitana de Roma Capital, al Laci (Itàlia).
Nou!!: Pirros і Palestrina · Veure més »
Pandòsia (Epir)
Pandòsia (en llatí Pandosia, en grec antic Πανδοσία) era una antiga colònia d'Elis i ciutat dels cassopeis al districte dels Tesprotis, a l'Epir a la vora del riu Aqueront (Acheron).
Nou!!: Pirros і Pandòsia (Epir) · Veure més »
Pausànias (geògraf)
Pausànias o Pausànies (en grec: Παυσανίας) fou un historiador, viatger i geògraf grec que va viure a l'època dels emperadors Adrià i Marc Aureli.
Nou!!: Pirros і Pausànias (geògraf) · Veure més »
Peloponès
El Peloponès o Peloponnès (en grec Πελοπόννησος Pelopónnisos) és una extensa península del sud de Grècia, situada més avall del golf de Corint.
Nou!!: Pirros і Peloponès · Veure més »
Península Itàlica
La península Itàlica, o península Apenina és una de les penínsules més grans d'Europa.
Nou!!: Pirros і Península Itàlica · Veure més »
Peonis
Els peonis (en Παίονες, Pàiones) van ser un poble del nord de Grècia que va ocupar el país que després es va dir Macedònia, amb centre al riu Àxios.
Nou!!: Pirros і Peonis · Veure més »
Plini el Vell
o Gai Plini Segon va ser un escriptor llatí, científic, naturalista i militar romà.
Nou!!: Pirros і Plini el Vell · Veure més »
Plutarc de Queronea
Plutarc Plutarc de Queronea (Πλούταρχος; c. 46 - c. 120) va ser un historiador i assagista grec que va viure en temps de la Grècia romana.
Nou!!: Pirros і Plutarc de Queronea · Veure més »
Porfiri
Porfiri (Porphyrius; 232/233, Tir - c. 304, Roma) fou un filòsof neoplatònic, deixeble de Plotí i de Longí.
Nou!!: Pirros і Porfiri · Veure més »
Prosèrpina
En la mitologia romana, Prosèrpina (Prōserpĭna, adaptació del grec Περσεφόνη, Persephonē, per via de l'etrusc, influïda potser pel llatí prōserpĕre, 'emergir') era la deessa dels Inferns, esposa de Plutó i filla Ceresi Júpiter.
Nou!!: Pirros і Prosèrpina · Veure més »
Ptolemeu Ceraune
Ptolemeu Ceraune (en grec antic Πτολεμαῖος Κεραυνός, circa 320-278 aC) fou rei de Macedònia probablement de l'any 280 aC al 278 aC.
Nou!!: Pirros і Ptolemeu Ceraune · Veure més »
Ptolemeu de l'Epir
Ptolemeu de l'Epir (en llatí Ptolemaeus, en grec antic Πτολεμαῖος), fou rei de l'Epir des aproximadament el 248 aC fins potser el 235 aC.
Nou!!: Pirros і Ptolemeu de l'Epir · Veure més »
Ptolemeu I Soter
Ptolemeu I Soter ('Ptolemeu el Salvador') (367-282 aC) fou governador i després rei d'Egipte.
Nou!!: Pirros і Ptolemeu I Soter · Veure més »
Publi Deci Mus (cònsol 279 aC)
Publi Deci Mus (en Publius Decius Mus) va ser un magistrat romà.
Nou!!: Pirros і Publi Deci Mus (cònsol 279 aC) · Veure més »
Publi Herenni Dexip
Publi Herenni Dexip (en llatí Publius Herennius Dexippus, en grec Δέξιππος) fou un retòric i historiador grec, fill de Ptolemeu, nascut a la demos àtica d'Herms.
Nou!!: Pirros і Publi Herenni Dexip · Veure més »
Publi Sulpici Saverrió (cònsol 279 aC)
Publi Sulpici Saverrió (en llatí Publius Sulpicius P. F. Ser. N. Saverrio) va ser un magistrat romà.
Nou!!: Pirros і Publi Sulpici Saverrió (cònsol 279 aC) · Veure més »
Pulla
La Pulla (en italià Puglia, en tarentí Pugghie, en llatí Apulia) és una regió d'Itàlia meridional a la costa Adriàtica.
Nou!!: Pirros і Pulla · Veure més »
Quelidonis
Quelidonis (en llatí Chelidonis, en grec antic Χελιδονίς) fou una dona espartana de gran bellesa i sang reial, filla de Leotíquides.
Nou!!: Pirros і Quelidonis · Veure més »
Regne de l'Epir
Regnes de l'Epir Epir (en Ἤπειρος) era un regne hel·lènic que va existir al nord-oest de Grècia des del temps de la Guerra de Troia fins a la conquesta romana del 159 aC.
Nou!!: Pirros і Regne de l'Epir · Veure més »
Regne de Macedònia
El Regne de Macedònia (grec: Μακεδονία) fou un regne hel·lènic que va existir des d'una època desconeguda fins a la conquesta romana del 168 aC.
Nou!!: Pirros і Regne de Macedònia · Veure més »
Samnites
- Els samnites (en llatí clàssic: Samnīs, -ītis, en forma singular i Samnītes, -ium, en plural) eren una ètnia indoeuropea seminòmada que habitava al centre de la península Itàlica des del 1000 aC aproximadament.
Nou!!: Pirros і Samnites · Veure més »
Saturnals
Les saturnals (en llatí Saturnalia) eren unes festes romanes dedicades al déu Saturn, que se celebrava cada any el dia 17 de desembre.
Nou!!: Pirros і Saturnals · Veure més »
Sàmnium
Situació del '''Samnium''', delimitat amb la línia verda, en l'època de la segona guerra samnita. El Sàmnium (en llatí: Samnium; en osc: Σαυνῖτις) va ser una regió de la península Itàlica.
Nou!!: Pirros і Sàmnium · Veure més »
Seleuc I Nicàtor
va ser el fundador i primer rei de l'Imperi Selèucida.
Nou!!: Pirros і Seleuc I Nicàtor · Veure més »
Servi Corneli Merenda
Servi Corneli Merenda (en llatí Servius Cornelius Merenda) va ser un magistrat romà.
Nou!!: Pirros і Servi Corneli Merenda · Veure més »
Sicília
Sicília (Sicìlia en sicilià i Sicilia en italià) és l'illa més gran de la Mediterrània, al sud de Nàpols, entre la mar Tirrena i la Jònica, que pertany a l'estat italià i en forma una regió amb estatut especial.
Nou!!: Pirros і Sicília · Veure més »
Siracusa
Siracusa (en català medieval Saragossa o Saragossa de Sicília, en sicilià Sarausa) és una ciutat de l'illa de Sicília, a l'est de l'illa.
Nou!!: Pirros і Siracusa · Veure més »
Siris
Siris (en grec antic Σῖρις) era una antiga ciutat de la Magna Grècia, a la desembocadura del riu del mateix nom que desaigua al golf de Tàrent, riu que actualment s'anomena Sinni.
Nou!!: Pirros і Siris · Veure més »
Taulantis
Els taulantis (en llatí taulantii, en grec antic ταυλάντιοι) eren un poble preromà d'Il·líria, situats a la mar Adriàtica, a la regió de Dirràquium i Epidamne.
Nou!!: Pirros і Taulantis · Veure més »
Tàrent
Tàrent (en català antic Taràntol, en italià Taranto, en tarentí, Tarde) és un municipi italià, situat a la regió de la Pulla (en italià Puglia, en tarentí Pugghie) i a la província de Tàrent.
Nou!!: Pirros і Tàrent · Veure més »
Tebes (Grècia)
Tebes (Θήβα, Thíva; Θῆβαι, Thḗbai; en català medieval, Estives) és una ciutat de Grècia de la regió de Beòcia situada a 48 km al nord-oest d'Atenes, al nord de la serralada del Citeró, que separa Beòcia de l'Àtica.
Nou!!: Pirros і Tebes (Grècia) · Veure més »
Tessalònica
Tessalònica o Tessalonica (Θεσσαλονίκη), dita també Salònica o, en català medieval, Salonic, és una ciutat de Grècia, capital de la regió de Macedònia central i cap del nomós de Tessalònica.
Nou!!: Pirros і Tessalònica · Veure més »
Tessàlia
Mapa de la Tessàlia clàssica. Tessàlia (tr) és una regió de Grècia.
Nou!!: Pirros і Tessàlia · Veure més »
Timfea
Tribus antigues de l'Epir Timfea (en llatí: Tymphaea o Stymphaea, en grec antic Τυμφαία) era un districte a l'antiga Grècia situat a l'Epir, poblat pel poble epirota dels timfeis.
Nou!!: Pirros і Timfea · Veure més »
Tràcia
Tràcia és una regió del sud-est d'Europa situada al nord-est de Grècia, sud de Bulgària, nord-oest de Turquia i separada d'Àsia pels canals del Bòsfor i Çanakkale Bogazi.
Nou!!: Pirros і Tràcia · Veure més »
Venosa
Venosa és una ciutat d'Itàlia a la Basilicata, província de Potenza, a la conca del riu Ofanto.
Nou!!: Pirros і Venosa · Veure més »
Victòria pírrica
Una victòria pírrica és aquella que s'aconsegueix mitjançant grans pèrdues en el bàndol guanyador.
Nou!!: Pirros і Victòria pírrica · Veure més »
Redirigeix aquí:
Pirros I, Pirros I d'Epir, Pirros I de l'Epir, Pirros d'Epir, Pirros de l'Epir, Pirrus, Pirrus d'Epir, Pirrus de l'Epir, Pyrrhus.
