Accés més ràpid que el navegador!
37 les relacions: Adaltruda, Alpaida, Ansegisel, Arnulf (pipínida), Arnulf de Metz, Arnulfians, Arquebisbat de Rouen, Austràsia, Bega d'Andenne, Bercari, Carles Martell, Clotari I, Clotilde Doda, Dinastia Agilolfinga, Dinastia carolíngia, Dinastia merovíngia, Drogó de Xampanya, Garibald I de Baviera, Gertrudis de Nivelles, Godofreu (pipínida), Grimoald I, Grimoald II, Hug de Xampanya, Hugobèrtides, Ita Idoberga, Khildebert l'Adoptat, Khildebrand I, Nibelúngides, Pierre Riché, Pipí d'Héristal, Pipí de Landen, Plectruda, Teodebald (majordom de palau), Teodoric III (rei dels francs), Vandregisil de Fontenelle, Vulfetruda de Nivelles, Waldrada.
Adaltruda
Adaltrude o Adeltrude fou una dama franca de la fi del segle VII i del començament del, filla de Bercari, majordom de palau de Nèustria, i esposa de Drogó de Xampanya, duc de Xampanya.
Nou!!: Pipínids і Adaltruda · Veure més »
Alpaida
Alpaida, Alpais o Khalpais fou la segona esposa de Pipí d'Héristal, majordom de palau d'Austràsia.
Nou!!: Pipínids і Alpaida · Veure més »
Ansegisel
Ansegisel (nascut abans del 613, assassinat entre 648 i 669 i probablement el 662 al castell de Chèvremont), fou un fill de sant Arnulf, bisbe de Metz i de santa Doda.
Nou!!: Pipínids і Ansegisel · Veure més »
Arnulf (pipínida)
Arnulf o Arnoul fou un duc pipínida citat el 704 i el 723.
Nou!!: Pipínids і Arnulf (pipínida) · Veure més »
Arnulf de Metz
Arnulf de Metz o Arnau de Metz (Lay-Saint-Christophe, vall del Mosel·la, Lorena, 13 d'agost de 582 - Monestir de Remiremont, Lorena, 18 de juliol de 641) fou un franc bisbe de Metz, conseller de diversos sobirans merovingis.
Nou!!: Pipínids і Arnulf de Metz · Veure més »
Arnulfians
Els arnulfians foren un llinatge de la noblesa franca d'Austràsia derivat agnàticament del bisbe Arnulf de Metz del 613 al 626.
Nou!!: Pipínids і Arnulfians · Veure més »
Arquebisbat de Rouen
Mapa dels bisbats històrics de Normandia abans de la revolució francesa. XVI. El seminari ''Saint-Nicaise'', instituït el 1707 per l'arquebisbe Jacques-Nicolas Colbert. Avui és la seu del col·legi Fontenelle. San Mellone, bisbe de Rouen, a l'església ''Saint-Gervais'' de Rouen. El Palauo arxiepiscopal de Rouen, l'únic palauo episcopal de França que segueix sent de proprietat eclesiàstica després l'antic règim i fins avui El castell de Gaillon, que fou residència estival dels arquebisbes de Rouen fins a la revolució francesa. Abadia de la Trinitat a Fécamp. Restes de l'església abacial ''Saint-Pierre'' de Jumièges. Larquebisbat de Rouen (francès: Archidiocèse de Rouen, llatí: Archidioecesis Rothomagensis) és una seu metropolitana de l'Església Catòlica a França.
Nou!!: Pipínids і Arquebisbat de Rouen · Veure més »
Austràsia
Mapa d’'''Austràsia''' Austràsia (Austrasie en francès i Austrasien en alemany) fou la part nord-oriental del Regne Franc durant el període de la monarquia merovíngia, en contraposició a Nèustria, que era la part nord-occidental.
Nou!!: Pipínids і Austràsia · Veure més »
Bega d'Andenne
Bega, també coneguda com a Begga o Begga d'Andenne (Landen, Principat de Lieja, llavors Austràsia, 615 - Andenne, (avui a la Província de Lieja - Bèlgica), 17 de desembre del 693) fou una filla de Pipí de Landen, majordom de palau d'Austràsia, i de la seva esposa Itta.
Nou!!: Pipínids і Bega d'Andenne · Veure més »
Bercari
Bercari (francès Berchier o Berthier) († 686) fou un majordom de palau de Nèustria que va exercir el càrrec del 686 a la seva mort el 688 en el regnat de Teodoric III.
Nou!!: Pipínids і Bercari · Veure més »
Carles Martell
Carles Martell (Herstal, actualment a Valònia, Bèlgica, 23 d'agost del 686 – 22 d'octubre del 741) fou majordom de palau dels tres regnes francs: Austràsia (714 - 741) i Nèustria i Borgonya (717 - 741).
Nou!!: Pipínids і Carles Martell · Veure més »
Clotari I
Clotari I -també Khlothar, Hlothar o Clotaire- (497 - 561), anomenat el Vell (le Vieux), va ser rei dels francs de la Dinastia merovíngia des del 511 fins a la mort.
Nou!!: Pipínids і Clotari I · Veure més »
Clotilde Doda
Clotilde (llatí Chrothildis) igualment anomenada Doda († 3 de juny de 694) fou una reina dels Francs en tant que esposa del rei merovingi Teodoric III (vers 651 † 690-691).
Nou!!: Pipínids і Clotilde Doda · Veure més »
Dinastia Agilolfinga
El Agilolfings (dinastia Agilolfinga o dels Agilòlfides) foren els membres de la primera nissaga de Baviera.
Nou!!: Pipínids і Dinastia Agilolfinga · Veure més »
Dinastia carolíngia
La dinastia carolíngia o carolingis va controlar el Regne Franc entre els segles i. Oficialment, la dinastia carolíngia va succeir a la merovíngia el 751.
Nou!!: Pipínids і Dinastia carolíngia · Veure més »
Dinastia merovíngia
L'extensió de l'Imperi franc La dinastia merovíngia és la família d'estirp germànica que va governar els territoris que comprenen l'actual França, Bèlgica i part d'Alemanya entre els segles V i VIII.
Nou!!: Pipínids і Dinastia merovíngia · Veure més »
Drogó de Xampanya
Drogó o Drocus.
Nou!!: Pipínids і Drogó de Xampanya · Veure més »
Garibald I de Baviera
Garibald I de Baviera (v. 540-591) va ser Duc de Baviera entre 555 i 591.
Nou!!: Pipínids і Garibald I de Baviera · Veure més »
Gertrudis de Nivelles
Gertrudis de Nivelles (Landen, Brabant, 626 - Nivelles, 17 de març de 659) fou una monja flamenca, abadessa de Nivelles.
Nou!!: Pipínids і Gertrudis de Nivelles · Veure més »
Godofreu (pipínida)
Godofreu fou un noble franc arnulfià citat el 715 i el 723.
Nou!!: Pipínids і Godofreu (pipínida) · Veure més »
Grimoald I
Grimoald I (~615 - 657).
Nou!!: Pipínids і Grimoald I · Veure més »
Grimoald II
Genealogia Grimoald II o Grimoald d'Héristal o Grimoald el Jove († 714) fou un noble franc de la branca dels arnúlfides, fill de Pipí d'Héristal (duc dels francs) i de Plectrudis.
Nou!!: Pipínids і Grimoald II · Veure més »
Hug de Xampanya
Hug de Rouen o de Xampanya (Xampanya, s. VII - Jumièges, 9 d'abril del 730) fou un noble franc, després monjo i bisbe de Rouen.
Nou!!: Pipínids і Hug de Xampanya · Veure més »
Hugobèrtides
Els Hugobertides foren un llinatge de la noblesa franca descendents d'Hugobert.
Nou!!: Pipínids і Hugobèrtides · Veure més »
Ita Idoberga
Ita Idoberga, també escrit com a Itta, Ita Iduberga o Ida de Nivelles, (Austràsia ?, 592. - Nivelles, 8 de maig del 652) fou l'esposa de Pipí de Landen, i després la fundadora de l'abadia de Nivelles.
Nou!!: Pipínids і Ita Idoberga · Veure més »
Khildebert l'Adoptat
Khildebert l'Adoptat (Adoptivus) (vers 650–vers 662), va ser fill del majordom de palau Grimoald i ascendí a rei d'Austràsia l'any 656.
Nou!!: Pipínids і Khildebert l'Adoptat · Veure més »
Khildebrand I
Khildebrand I. († després de 751) fou un fill de Pipí d'Héristal, majordom de palau dels merovingis, i germà (o germanastre) de Carles Martell.
Nou!!: Pipínids і Khildebrand I · Veure més »
Nibelúngides
Els Nibelúngides foren una família de la noblesa franca, descendent de Khildebrand, fill de Pipí d'Héristal i germà de Carles Martell.
Nou!!: Pipínids і Nibelúngides · Veure més »
Pierre Riché
va ser un historiador francès, especialista en el període carolingi i l'any mil.
Nou!!: Pipínids і Pierre Riché · Veure més »
Pipí d'Héristal
Pipí d'Héristal o Herstal (Herstal, c. 635/45 – Jupille, (actualment a Bèlgica), 16 de desembre de 714), de vegades conegut com a Pipí II o Pipí el Jove, fou un majordom de palau d'Austràsia, des de 680 fins a la seva mort, i de Nèustria i Borgonya des de 687 fins a 695.
Nou!!: Pipínids і Pipí d'Héristal · Veure més »
Pipí de Landen
Pipí de Landen o Pipí el Vell (Landen, 580 (?) – Landen, 21 de febrer de 640) fou majordom de palau d'Austràsia (623-629) durant el regnat del rei merovingi Dagobert I, i més tard (639-640) durant el de Sigebert III.
Nou!!: Pipínids і Pipí de Landen · Veure més »
Plectruda
Plectruda o Plectrudis (nascuda cap a 650 i morta després 717), filla d'Hugobert, senescal de Clodoveu III, i probablement d'Irmina d'Oeren fou l'esposa de Pipí d'Héristal, majordom del palau d'Austràsia.
Nou!!: Pipínids і Plectruda · Veure més »
Teodebald (majordom de palau)
Teodebald, Teodobald o Teodald (vers 708 † 741 ?) fou un fill il·legítim de Grimoald II; fou majordom de palau d'Austràsia, de Nèustria i de Borgonya de 714 a 717.
Nou!!: Pipínids і Teodebald (majordom de palau) · Veure més »
Teodoric III (rei dels francs)
Teodoric III (654 – 691) va ser rei de Nèustria i Borgonya durant l'any 673, càrrec que recuperà a partir del 675 i fins a la seva mort.
Nou!!: Pipínids і Teodoric III (rei dels francs) · Veure més »
Vandregisil de Fontenelle
Vandregisil de Fontenelle, en francès Wandrille, anomenat també Wandó (en llatí Wandregisil, del germànic Wandergisel, és a dir «company de camí» ») (prop de Verdun, Regne Franc ~600 - Saint-Wandrille-Rançon, 22 de juliol del 668), fou un monjo, fundador de l'abadia de Fontenelle.
Nou!!: Pipínids і Vandregisil de Fontenelle · Veure més »
Vulfetruda de Nivelles
Vulfetruda, Wulfetruda de Nivelles (Landen?, comtat de Loon (avui a Bèlgica), - Nivelles, 669), fou una abadessa de Nivelles de 659 a 669.
Nou!!: Pipínids і Vulfetruda de Nivelles · Veure més »
Waldrada
Waldrada o Vuldetrada (531- 572) fou una dama franca filla de Wacho, rei dels Longobards (governat vers 510-539) i de la seva segona muller anomenada Austrigusa o Ostrogota, una dona gèpida.
Nou!!: Pipínids і Waldrada · Veure més »
