Accés més ràpid que el navegador!
20 les relacions: Bacallà, Canelons, Capó, Coca (pastís), Endocarpi, Espinacs amb panses i pinyons, Fibra alimentària, Gall dindi, Nadal, Països Catalans, Panada, Panellet, Pansa, Pastís, Pi (arbre), Pi pinyer, Picada, Postres de músic, Principat, Proteïna.
Bacallà
El bacallà comú o de l'Atlàntic, (també bacallar, abadejo i juliana o merluça (en rossellonès i català antic), (Gadus morhua) és una espècie de peix teleosti de l'ordre dels gadiformes. Viu en mars fredes del nord. Generalment el bacallà és de talla menuda, encara que alguns exemplars poden assolir cent kilograms de pes amb una mida de fins a quasi dos metres. S'alimenta d'altres peixos més petits, com l'areng (Clupea harengus) o la sardina (Sardina pilchardus).
Nou!!: Pinyó (botànica) і Bacallà · Veure més »
Canelons
Els canelons són un plat de pasta d'origen italià que deu el seu nom a la forma en què es presenta.
Nou!!: Pinyó (botànica) і Canelons · Veure més »
Capó
* Capó (mecànica), coberta amb frontissa que cobreix el compartiment del motor d'un automòbil i permet l'accés per a fer-hi manteniment i reparacions.
Nou!!: Pinyó (botànica) і Capó · Veure més »
Coca (pastís)
reis, un exemple de la coca dolça Coca de mullador, un exemple de la coca salada Coca de xulla, una coca habitual a indrets de muntanya. Aquesta s'anomena ''bollo'' i es fa a la Plana d'Utiel Coca de garlanda, una coca foradada típica del Penedès Coca d'anís, una coca plana típica d'Osona. Aquesta és d'Altafulla, Tarragonès Coca d'escalivada Coca de peix i coca de recapte en preparació Coca de Sant Joan Coca de molletes, típica de l'Alacantí Coca de crema a Les, Vall d'Aran. És una preparació habitual arreu de Catalunya. En aquest cas, hom pot notar la semblança amb el ''fogasset'' o brioix occità. Coca de llanda de sabor carabassa, a València. És una coca habitual arreu del centre del País Valencià Coca de sucre del Priorat Coca bamba de Menorca Coca de xoriç de la Marina Alta, un berenar o esmorzar molt habitual Ribera, que s'assembla molt a una pizzeta Coca de trempó, molt típica als sopars d'estiu a les illes Balears Corpus Coca de cireres de la Salzadella, consumides per la collita de juny La coca i en algunes zones occidentals, coc o també fogassa a la Catalunya del Nord (calc del occità fogaça), és un menjar que té molta tradició arreu de la conca mediterrània.
Nou!!: Pinyó (botànica) і Coca (pastís) · Veure més »
Endocarpi
Diagrama de l'endocarpi d'un fruit en drupa, és el pinyol dur que envolta la llavor. Endocarpi de l'oliva, sencer (esquerra), trencat i amb la llavor que conté dins En botànica, l'endocarpi o pinyol és la part interna del pericarpi que està en contacte amb la llavor, és a dir, la llavor és dins de l'endocarpi.
Nou!!: Pinyó (botànica) і Endocarpi · Veure més »
Espinacs amb panses i pinyons
Els espinacs amb panses i pinyons, també coneguts com a espinacs a la catalana era ja una combinació molt apreciada a l'època medieval i encara ara és la manera més característica, en la cuina catalana, de preparar els espinacs i que ha esdevingut un plat popular a tot l'Estat Espanyol i Andorra.
Nou!!: Pinyó (botànica) і Espinacs amb panses i pinyons · Veure més »
Fibra alimentària
La fibra alimentària o fibra cel·lulosa és el component de diversos aliments d'origen vegetal, com els cereals, fruites, verdures i llegums, que no pot ser digerit per l'organisme.
Nou!!: Pinyó (botànica) і Fibra alimentària · Veure més »
Gall dindi
El gall dindi (Meleagris gallopavo) és una de les dues espècies d'ocells del gènere Meleagris, gènere d'aus gal·liformes de la família dels fasiànids.
Nou!!: Pinyó (botànica) і Gall dindi · Veure més »
Nadal
L'arbre de Nadal és un dels elements típics de la festa arreu del món. Nadal és la festivitat cristiana del naixement de Jesús que correspon al 25 de desembre, i el cicle de temps entre l'advent i l'epifania.
Nou!!: Pinyó (botànica) і Nadal · Veure més »
Països Catalans
Els Països Catalans són els territoris de cultura catalana on la llengua autòctona és el català, o bé els territoris que formen part d'una unitat geogràfica, històrica, cultural i lingüística de predomini català.
Nou!!: Pinyó (botànica) і Països Catalans · Veure més »
Panada
La panada és una pasta cuita normalment de farina, en forma d'una capsa rodona o triangular, farcida de carn, de peix o de verdura.
Nou!!: Pinyó (botànica) і Panada · Veure més »
Panellet
Típic panellet de pinyons Els panellets, també anomenats migetes a les comarques lleidatanes, són uns pastissos petits, generalment rodons, fets amb una massa de sucre, ametlla i ou –de vegades, en receptes casolanes, també porten patata o moniato.
Nou!!: Pinyó (botànica) і Panellet · Veure més »
Pansa
Panses de raïm. Una pansa és un aliment obtingut per l'assecament del raïm.
Nou!!: Pinyó (botànica) і Pansa · Veure més »
Pastís
Pastís de xocolata Pastís de formatge Un pastís és un aliment elaborat amb una base de pasta i un farcit, dolç o salat, de diversos ingredients.
Nou!!: Pinyó (botànica) і Pastís · Veure més »
Pi (arbre)
''Araucaria araucana'' Pi és el nom comú de nombroses espècie d'arbres, principalment coníferes de diversos gèneres de la família de les pinàcies, per bé que espècies d'altres famílies que també es coneixen popularment com a pins.
Nou!!: Pinyó (botànica) і Pi (arbre) · Veure més »
Pi pinyer
El pi pinyer (Pinus pinea) és una espècie de pi de la família de les pinàcies caracteritzat per tenir la llavor comestible, el pinyó.
Nou!!: Pinyó (botànica) і Pi pinyer · Veure més »
Picada
La picada és una de les salses i tècniques culinàries essencials de la cuina catalana.
Nou!!: Pinyó (botànica) і Picada · Veure més »
Postres de músic
Les postres de músic o grana de capellà són unes darreries tradicionals molt simples, consistents a un grapat de fruita seca variada, típicament ametlla marcona i allargada, avellana i pinyons, sovint acompanyat d'un gotet de moscatell.
Nou!!: Pinyó (botànica) і Postres de músic · Veure més »
Principat
Un principat és un territori històric sota la jurisdicció d'un príncep, com ara Andorra.
Nou!!: Pinyó (botànica) і Principat · Veure més »
Proteïna
Representació tridimensional de la mioglobina, que mostra acolorides les hèlix alfa. L'estructura d'aquesta proteïna va ser la primera que Max Perutz i Sir John Cowdery Kendrew van resoldre per cristal·lografia de raigs X l'any 1958, fet pel qual van rebre el Premi Nobel de Química de l'any 1962. Les proteïnes, també denominades polipèptids, són compostos orgànics fets d'aminoàcids arranjats en una cadena lineal i units per enllaços peptídics entre els grups carboxil i amino de residus adjacents.
Nou!!: Pinyó (botànica) і Proteïna · Veure més »
