Accés més ràpid que el navegador!
30 les relacions: Alemany, Arquitectura longobarda, Bretanya, Cas datiu, Cas locatiu, Català occidental, Català oriental, Consell d'Europa, Francès, Francoprovençal, Gal·ló, Gal·loitàlic, Gramàtica, Italià, Itàlia, Llatí, Llengües gal·loromàniques, Llengües romàniques, Manlleu (lingüística), Occità, Occità vivaroalpí, Ortografia, Piemont, Plural, Pronom, Torí, Walser, 1783, 1967, 1990.
Alemany
L'alemany (Deutsch) és una llengua germànica occidental parlada principalment a l'Europa Central.
Nou!!: Piemontès і Alemany · Veure més »
Arquitectura longobarda
L'arquitectura longobarda, també anomenada arquitectura llombarda, constitueix un conjunt d'obres arquitectòniques realitzades a la península Itàlica durant el regnat dels germànics longobards —també anomenats llombards— (568-774), amb una permanència residual a la part meridional de la península, la part anomenada Langobardia Minor governada per reis i ducs longobards, fins als segles i. Baptisteri de Lomello (Pavia) L'activitat arquitectònica desenvolupada a Langobardia Maior, la part septentrional de l'actual Itàlia (citada en endavant com Itàlia a seques), ha arribat als nostres dies molt fragmentada, especialment per motiu de les successives reconstruccions dels edificis sacres i profans aixecats durant els segles i. Excepte el Tempietto Longobardo de Cividale del Friuli, conservat intacte en gran part, les edificacions llombardes civils i religioses de Pavia, Monza i altres localitats han estat molt refetes en els segles posteriors.
Nou!!: Piemontès і Arquitectura longobarda · Veure més »
Bretanya
La Bretanya (gal·ló: Bertaèyn) és una nació europea, d'origen cèltic, situada sobre la costa atlàntica.
Nou!!: Piemontès і Bretanya · Veure més »
Cas datiu
En lingüística, el cas datiu s'associa amb l'objecte indirecte, és a dir, amb el beneficiari de l'acció d'un verb.
Nou!!: Piemontès і Cas datiu · Veure més »
Cas locatiu
El cas locatiu s'empra, a part del que s'ha esmentat, o s'ha emprat en.
Nou!!: Piemontès і Cas locatiu · Veure més »
Català occidental
El català occidental o bloc occidental del català és el conjunt de dialectes del català parlats a l'oest del Principat (a la Lleida, al Priorat i a les terres de l'Ebre), a la Franja, a Andorra i al País Valencià.
Nou!!: Piemontès і Català occidental · Veure més »
Català oriental
El català oriental o bloc oriental del català és el conjunt de dialectes del català parlats a l'est del Principat (províncies de Girona i Barcelona senceres i la vegueria de Tarragona), a la Catalunya Nord, a les Illes Balears i a l'Alguer.
Nou!!: Piemontès і Català oriental · Veure més »
Consell d'Europa
El Consell d'Europa és una organització internacional fundada després de la Segona Guerra Mundial per defensar els drets humans, la democràcia i l'Estat de Dret a Europa.
Nou!!: Piemontès і Consell d'Europa · Veure més »
Francès
El francès o francés (français o la langue française és una llengua romànica occidental també coneguda com a llengua d'oïl -encara que no ho és, només és una llengua que prové de la llengua d'oïl- (per la manera de dir el mot «sí», i en oposició a l'occità, que empra «òc»). Es va originar a l'àrea de París i es va estendre per tot França, imposada primer com a llengua de la reialesa. La República Francesa en va fer un element d'homogeneïtzació social i cultural en detriment de les altres llengües de l'Estat francès (occità, bretó, basc, català, alsacià, cors, etc.) i les altres llengües d'oïl (altres variants lingüístiques emparentades amb el mateix francès: picard, való, normand, gal·ló, etc.). Amb el colonialisme, el seu ús es va estendre arreu del món, sobretot a l'Àfrica i en alguns punts d'Amèrica (fonamentalment Louisiana i el Quebec) i Oceania, on encara es conserva, i d'Àsia, on el seu ús com a llengua colonial és en reculada. A Europa, gaudeix de reconeixement oficial, a més de França, a Bèlgica (Valònia i Brussel·les), a Suïssa (cantons occidentals), a Itàlia (Vall d'Aosta), a Luxemburg i a Mònaco. Es calcula que parlen francès uns 80 milions de persones al món com a llengua materna, i uns 220 milions en total si s'hi inclouen els qui el parlen com a segona llengua.
Nou!!: Piemontès і Francès · Veure més »
Francoprovençal
Larpità, conegut històricament per la romanística com a francoprovençal, és una llengua romànica de la branca gal·loromànica, amb el domini lingüístic dividit administrativament entre França, Suïssa i Itàlia, i mancada d'oficialitat arreu.
Nou!!: Piemontès і Francoprovençal · Veure més »
Gal·ló
Distribució geogràfica del ''gal·ló'' i el bretó a la Bretanya El gal·ló (o brito-romaènn) és una de les llengües pròpies de la Bretanya, juntament amb el bretó.
Nou!!: Piemontès і Gal·ló · Veure més »
Gal·loitàlic
El gal·loitàlic, també conegut com a padà, és una família de llengües romàniques occidentals que presenten característiques comunes d'una banda amb les llengües gal·loromàniques (com l'occità i el francès), i d'altra amb les italoromàniques (com l'italià).
Nou!!: Piemontès і Gal·loitàlic · Veure més »
Gramàtica
Una de les primeres gramàtiques catalanes datada l'any 1676: '''''Gramatica cathalana, breu y clara: explicada ab molts exemples''','' escrita per Llorenç Cendrós La gramàtica és la ciència del llenguatge o estudi del sistema d'una llengua determinada.
Nou!!: Piemontès і Gramàtica · Veure més »
Italià
Litalià (o lingua italiana) és una llengua romànica parlada principalment a Europa: Itàlia, Suïssa, San Marino, Ciutat del Vaticà, com a segon idioma a Malta, Eslovènia i Croàcia, i per minories a Albània, Crimea, Eritrea, França, Líbia, Mònaco, Montenegro, Romania i Somàlia, - Gordon, Raymond G., Jr.
Nou!!: Piemontès і Italià · Veure més »
Itàlia
Itàlia (en italià: Italia), oficialment la República Italiana (en italià: Repubblica Italiana), és un Estat europeu situat a la península Itàlica i que inclou les dues illes més grans de la mar Mediterrània, Sicília i Sardenya.
Nou!!: Piemontès і Itàlia · Veure més »
Llatí
El llatí és una llengua indoeuropea de la branca itàlica, parlada antigament pels romans.
Nou!!: Piemontès і Llatí · Veure més »
Llengües gal·loromàniques
Les llengües gal·loromàniques són un grup de llengües romàniques (descendents del llatí vulgar) que es localitzen a l'antiga Gàl·lia.
Nou!!: Piemontès і Llengües gal·loromàniques · Veure més »
Llengües romàniques
Les llengües romàniques o neollatines són llengües que històricament deriven del llatí vulgar (entès en el sentit etimològic de «popular», «parlat pel poble», com a oposat al llatí clàssic i literari).
Nou!!: Piemontès і Llengües romàniques · Veure més »
Manlleu (lingüística)
Un manlleu és un element lingüístic manllevat que passa d'una llengua a una altra llengua i que s'hi integra.
Nou!!: Piemontès і Manlleu (lingüística) · Veure més »
Occità
L'occità o llengua d'oc (en occità: occitan, lenga d'òc) és la llengua romànica pròpia d'Occitània.
Nou!!: Piemontès і Occità · Veure més »
Occità vivaroalpí
El vivaroalpí (en occità vivaroalpenc, vivaroaupenc) és un dialecte de l'occità.
Nou!!: Piemontès і Occità vivaroalpí · Veure més »
Ortografia
L'ortografia és un conjunt de convencions per escriure una llengua, que inclou les normes ortogràfiques, l'ús dels accents, signes de puntuació, i les majúscules, l'espai entre mots i les negretes, que configuren la manera considerada correcta d'escriure les paraules d'una llengua.
Nou!!: Piemontès і Ortografia · Veure més »
Piemont
El Piemont (Piemont en piemontès i occità, Piemonte en italià) és una de les 20 regions d'Itàlia.
Nou!!: Piemontès і Piemont · Veure més »
Plural
El plural és un nombre gramatical que designa diversos individus (de quantitat indeterminada).
Nou!!: Piemontès і Plural · Veure més »
Pronom
El pronom és una categoria gramatical a la qual pertanyen les paraules el referent dels quals no és fix, sinó que es determina en relació amb altres que normalment ja s'han anomenat.
Nou!!: Piemontès і Pronom · Veure més »
Torí
Torí (en piemontès Turin, en italià Torino) és una important ciutat industrial del nord-oest d'Itàlia, capital del Piemont, una regió situada majoritàriament a l'oest del riu Po.
Nou!!: Piemontès і Torí · Veure més »
Walser
Walser (de l'alemany Walliser, vallesà, habitant del cantó de Valais (alemany Wallis) és el membre d'una població d'origen alamànic que va emigrar en el de l'actual cantó de Berna al cantó de Valais, i d'ací en el es va estendre en algunes valls veïnes que avui són part d'Itàlia, Liechtenstein i Àustria. Són dispersos dins l'arc alpí i potser són 17.000 individus, d'ells 10.000 a Suïssa, 3.500 a Itàlia i 3.500 a Àustria.
Nou!!: Piemontès і Walser · Veure més »
1783
;Països Catalans;Resta del món.
Nou!!: Piemontès і 1783 · Veure més »
1967
Sense descripció.
Nou!!: Piemontès і 1967 · Veure més »
1990
1990 (MCMXC) fou un any començat en dilluns.
Nou!!: Piemontès і 1990 · Veure més »
Redirigeix aquí:
Idioma piemontès, Piamontès, Piemontèis, Piemontés.
