Accés més ràpid que el navegador!
86 les relacions: Adria, Aistulf, Ancona, Antiga Roma, Apenins, Api Claudi Rus (cònsol 268 aC), Ascoli Piceno, Asculum, Úmbria, August, Auximum, Belisari, Campània, Cònsol romà, Chienti, Ciutadania romana, Dionisi el Vell, Ducat de la Pentàpolis, Esino, Estrabó, Exarcat de Ravenna, Fermo, Forlì, Forlimpopoli, Gai Fonteu, Gens Flamínia, Gneu Pompeu Estrabó, Gneu Pompeu Magne, Grec antic, Guerra social, Imperi Romà, Imperi Romà d'Orient, Judacili, Juli Cèsar, Legat (antiga Roma), Liburns, Llatí, Llista d'emperadors romans d'Orient, Longobards, Lucània, Mar Adriàtica, Marsos, Mart (mitologia), Numana, Osimo, Ostrogots, Pícids, Pelignes, Península Itàlica, Picè, ..., Picentins, Plini el Vell, Polibi, Potentia (Picè), Potenza, Pretutis, Publi Semproni Sop (cònsol 268 aC), Quint Servili Cepió (questor 103 aC), Ravenna, Rubicó, Sabins, Sal·lentins, Sènons, Sículs, Segona Guerra Púnica, Septempeda, Sili Itàlic, Siracusa, Tàcit, Tívoli, Tenna, Teramo, Titus Livi, Tronto, Umbres, Valèria (província romana), Vespasià, Vestins, Via Flamínia, Via Valèria, Vitel·li, Vomano, 404, 69, 751, 754. Ampliar l'índex (36 més) »
Adria
Adria és un municipi italià, situat a la regió del Vèneto i a la província de Rovigo.
Nou!!: Picè і Adria · Veure més »
Aistulf
Aistulf o Astolf († desembre del 756) fou duc de Friül el 744, fill del duc Pemmó, on va succeir al seu germà Ratquis al que també va succeir quan el seu germà fou deposat com a rei del longobards i d'Itàlia el 749.
Nou!!: Picè і Aistulf · Veure més »
Ancona
Ancona és una ciutat italiana, capital de la província d'Ancona a la regió de les Marques.
Nou!!: Picè і Ancona · Veure més »
Antiga Roma
Imperi Romà d'Orient (405-1453) Lantiga Roma és l'estat fundat per la ciutat de Roma en l'edat antiga i la civilització que en sorgí, basada en la cultura llatina.
Nou!!: Picè і Antiga Roma · Veure més »
Apenins
Subdivisions segons la latitud. Els Apenins o Apennins (en italià: Appennini) és una serralada de plegament alpí (Orogènesi alpina) que recorre Itàlia de nord-oest a sud-est; i en forma la columna vertebral.
Nou!!: Picè і Apenins · Veure més »
Api Claudi Rus (cònsol 268 aC)
Api Claudi Rus (Appius Claudius App.) va ser el fill gran del cònsol Api Claudi Cec.
Nou!!: Picè і Api Claudi Rus (cònsol 268 aC) · Veure més »
Ascoli Piceno
Ascoli Piceno, històricament anomenada Ascoli, és una ciutat de la regió de les Marques, capital de la província d'Ascoli Piceno, amb 47.404 habitants l'any 2020.
Nou!!: Picè і Ascoli Piceno · Veure més »
Asculum
Asculum (en llatí Asculum, Ausclum i Osculum en osc, i en grec antic Ἄσκλον, segons Plutarc) va ser una ciutat de la Pulla a uns 15 km al sud d'Herdònia i uns 50 al sud-oest de Canusium.
Nou!!: Picè і Asculum · Veure més »
Úmbria
L'Úmbria (Umbria en italià) és una regió centre-meridional d'Itàlia situada entre les Marques, a l'est; el Laci, al sud; i la Toscana, a l'oest.
Nou!!: Picè і Úmbria · Veure més »
August
August (llatí: Imperator Caesar divi filius Augustus; nascut el 23 de setembre del 63 aC i mort el 19 d'agost del 14) fou un home d'estat i líder militar romà que esdevingué el primer emperador de l'Imperi Romà entre el 27 aC i la seva mort el 14.
Nou!!: Picè і August · Veure més »
Auximum
Auximum (Auximum Αὔξουμον o Αὔξιμον) va ser una ciutat del Picè, avui anomenada Osimo, situada dalt d'un turó a uns 20 km al sud d'Ancona.
Nou!!: Picè і Auximum · Veure més »
Belisari
Flavi Belisari (llatí: Flavius Belisarius; grec: Φλάβιος Βελισάριος, Flàvios Velissàrios; nascut cap al 500 i mort el 13 de març del 565), sovint conegut simplement com a Belisari, fou el general més destacat de l'Imperi Romà d'Orient en l'antiguitat tardana.
Nou!!: Picè і Belisari · Veure més »
Campània
La Campània (Campania en italià i en napolità) és una regió d'Itàlia meridional, amb capital a Nàpols.
Nou!!: Picè і Campània · Veure més »
Cònsol romà
Els cònsols (llatí: consules) eren magistrats romans que, amb noms i atribucions diferents segons el període, desenvoluparen les seves funcions des dels primers anys de la República Romana, cap al principi del, fins que l'emperador romà d'Orient Lleó VI el Filòsof abolí el càrrec a la darreria del.
Nou!!: Picè і Cònsol romà · Veure més »
Chienti
El Chienti és un riu d'Itàlia de les províncies de Macerata i Ascoli Piceno.
Nou!!: Picè і Chienti · Veure més »
Ciutadania romana
La ciutadania romana (en llatí civis, plural cives, 'ciutadà' i també civitas, 'nació, estat, poble) era un estatus polític i jurídic privilegiat atorgat als individus lliures pel que respecta a les lleis, la propietat i el govern.
Nou!!: Picè і Ciutadania romana · Veure més »
Dionisi el Vell
Dionisi el Vell (Dyonisius; vers 431 aC-367 aC) fou tirà de Siracusa (405-367 aC).
Nou!!: Picè і Dionisi el Vell · Veure més »
Ducat de la Pentàpolis
El Ducat de la Pentàpolis foren cinc ciutats d'Itàlia sota domini romà d'Orient formant un districte de l'Exarcat de Ravenna.
Nou!!: Picè і Ducat de la Pentàpolis · Veure més »
Esino
LEsino és un riu d'Itàlia a Les Marques.
Nou!!: Picè і Esino · Veure més »
Estrabó
Estrabó va ser un geògraf i escriptor grec nascut a Amàsia a mitjans del segle I aC vers 62 aC, mort cap a l'any 20 dC.
Nou!!: Picè і Estrabó · Veure més »
Exarcat de Ravenna
L'exarcat de Ravenna fou un territori situat al centre de la península Itàlica que formava part de l'Imperi Romà d'Orient.
Nou!!: Picè і Exarcat de Ravenna · Veure més »
Fermo
Fermo és un municipi italià de la regió Marques.
Nou!!: Picè і Fermo · Veure més »
Forlì
Forlì és una ciutat d'Itàlia a la regió de l'Emília-Romanya, província de Forlì-Cesena.
Nou!!: Picè і Forlì · Veure més »
Forlimpopoli
Castell de Forlimpopoli. Forlimpopoli és una ciutat d'Itàlia a la regió d'Emília-Romanya, província de Forlì-Cesena, amb vora 15.000 habitants.
Nou!!: Picè і Forlimpopoli · Veure més »
Gai Fonteu
Gai Fonteu (en llatí Caius Fonteius) va ser un militar romà del.
Nou!!: Picè і Gai Fonteu · Veure més »
Gens Flamínia
La gens Flamínia (gens Flaminia) va ser una família romana d'origen plebeu que apareix ja avançada la República i no se la menciona mai durant cinc primers segles de la història de Roma.
Nou!!: Picè і Gens Flamínia · Veure més »
Gneu Pompeu Estrabó
Gneu Pompeu Estrabó (en llatí Cnaeus Pompeius o Pompaeus Sex. F. Cn. N. Strabo) era segon fill de Sext Pompeu i de Lucília, germana del poeta Gai Lucili.
Nou!!: Picè і Gneu Pompeu Estrabó · Veure més »
Gneu Pompeu Magne
Gneu Pompeu Magne — Gnaeus Pompeius Magnus —, sovint citat només com a Pompeu (Roma, 30 de setembre del 106 aC - Egipte Ptolemaic, 20 de setembre del 48 aC), fou un famós general i estadista al final de la República Romana fill del també reputat general Gneu Pompeu Estrabó.
Nou!!: Picè і Gneu Pompeu Magne · Veure més »
Grec antic
El grec antic és el grec que es parlava a la Grècia antiga i a les seves colònies (segles XI aC a III aC).
Nou!!: Picè і Grec antic · Veure més »
Guerra social
La Guerra social fou un conflicte intern romà que es va lliurar entre el 91 aC i el 87 aC, en què un grup d'aliats itàlics (socii, d'aquí el nom del conflicte) es va revoltar contra Roma, després de no haver pogut aconseguir la ciutadania romana.
Nou!!: Picè і Guerra social · Veure més »
Imperi Romà
L'Imperi Romà (llatí: Imperium Romanum; grec: Βασιλεία Ῥωμαίων, Vassilia Roméon), successor de la República Romana, va controlar el món mediterrani i bona part de l'Europa occidental a partir del.
Nou!!: Picè і Imperi Romà · Veure més »
Imperi Romà d'Orient
L'Imperi Romà d'Orient, conegut igualment com a Imperi Bizantí en la seva fase medieval, fou la part oriental de l'Imperi Romà, amb capital a Constantinoble (actualment Istanbul i antigament Bizanci), que després de la caiguda de l'Imperi Romà d'Occident el 476 assumí la jurisdicció sobre la totalitat de l'imperi i es mantingué durant un mil·lenni fins a la seva conquesta pels otomans el 1453.
Nou!!: Picè і Imperi Romà d'Orient · Veure més »
Judacili
Judacili (Judacilius) va ser un general italià del.
Nou!!: Picè і Judacili · Veure més »
Juli Cèsar
Gai Juli Cèsar (Gaius Iulius Caesar), més conegut com a, va ser un líder polític i militar de l'era tardorepublicana.
Nou!!: Picè і Juli Cèsar · Veure més »
Legat (antiga Roma)
El legat (en llatí legatus) va ser una magistratura de l'antiga Roma.
Nou!!: Picè і Legat (antiga Roma) · Veure més »
Liburns
Els liburns (en llatí Liburni, en grec antic Λιβυρνοί) eren un poble de la part nord d'Il·líria que ocupava el districte de Libúrnia ((Λιβυρνὶς χώρα), segons Escílax de Carianda o Λιβουρνία (Liburnia), segons Claudi Ptolemeu. Els liburns eren un poble molt antic que juntament amb els sículs havien ocupat la costa oposada al Picè. La seva capital era Truentum (Trieste), segons Plini el Vell. Se suposa que eren una ètnia dels pelasgs. S'havia estès molt, i aquest poble ocupava Issa, Melita i altres illes, i havia poblat Còrcira, segons Estrabó, abans de què hi arribessin els grecs. Sembla que havien arribat, cap al nord, fins a la Nòrica, on se sap que hi havia població il·lírica. Estrabó els distingeix dels breunes i dels genauns, que també eren pobles il·lírics. Virgili sembla que anomena als vènets, liburns, i diu que el seu país era el lloc on va arribar Antènor des de Troia. Van ser expulsats dels territoris que ocupaven entre Panònia i el país dels vènets pels invasors gals i van quedar reduir a un districte petit que va agafar el nom de Libúrnia. Es van dedicar a la pirateria, i per les seves incursions feien servir les "naves Liburnicae", els lembus, amb una vela llatina molt gran que després els romans van adoptar en la seva lluita contra Cartago, i a la Segona guerra macedònica van substituir les grans naus que fins llavors s'havien utilitzat. Libúrnia es va incorporar després a Il·líria, i aquesta regió com a província romana es va dir també Dalmàcia. La seva capital, Iadera va ser una colònia romana. Altres ciutats dels liburns eren Scardona (cap d'un convent jurídic) segons Plini el Vell que reunia els habitants de catorze pobles, Alvona, Flanona, Tarsatica, Senia, Lopsica, Ortopula, Vegium, Argyruntum, Corinium, Aenona, i Civitas Pasini. L'any 634 l'emperador romà d'Orient Heracli va invitar als corbats (chorvates o khrobati) que vivien al nord dels Carpats (al sud de Polònia) per ocupar la regió com a vassalls bizantins. Els nouvinguts van adoptar el cristianisme al segle VII.
Nou!!: Picè і Liburns · Veure més »
Llatí
El llatí és una llengua indoeuropea de la branca itàlica, parlada antigament pels romans.
Nou!!: Picè і Llatí · Veure més »
Llista d'emperadors romans d'Orient
Llista d'emperadors de l'Imperi Romà d'Orient.
Nou!!: Picè і Llista d'emperadors romans d'Orient · Veure més »
Longobards
Els longobards (llatí: Langobardi; grec: Λαγγοβάρδοι, Λογγοβάρδοι, Λαγγοβάρδαι o Λογγοβάρδαι) van ser un poble germànic originat en el poble dels sueus, dels quals constituïen probablement una de les tribus, i que va habitar diverses zones de la península Itàlica com la Llombardia (regió entre els Alps i el riu Po), o el Benevent al sud.
Nou!!: Picè і Longobards · Veure més »
Lucània
Lucània (Lucania) fou una regió del sud d'Itàlia compresa entre la mar Tirrena i el golf de Tàrent.
Nou!!: Picè і Lucània · Veure més »
Mar Adriàtica
La mar Adriàtica o Hadriàtica, o el mar Adriàtic o Hadriàtic, és una part de la mar Mediterrània entre les costes de la península Itàlica, al sud i a l'oest, i de la península Balcànica, al nord i a l'est, des del golf de Venècia fins al canal d'Òtranto, que la uneix amb la resta de la Mediterrània, a l'àrea anomenada mar Jònica.
Nou!!: Picè і Mar Adriàtica · Veure més »
Marsos
Els marsos (en Marsi; en Μάρσοι) foren un poble itàlic instal·lat al centre de la península Itàlica que habitaven l'entorn del llac Fucin.
Nou!!: Picè і Marsos · Veure més »
Mart (mitologia)
Mart era el déu romà de la guerra, fill de Juno i una flor màgica.
Nou!!: Picè і Mart (mitologia) · Veure més »
Numana
Numana és una ciutat d'Itàlia a la regió de les Marques, província d'Ancona, amb uns 4.000 habitants.
Nou!!: Picè і Numana · Veure més »
Osimo
Osimo és un municipi italià, situat a la regió de les Marques i a la província d'Ancona.
Nou!!: Picè і Osimo · Veure més »
Ostrogots
Els ostrogots són un dels pobles germànics.
Nou!!: Picè і Ostrogots · Veure més »
Pícids
Els pícids són una família d'ocells de l'ordre dels piciformes que comprèn 223 espècies, la major part de les quals són conegudes habitualment amb el nom de picot o pigot i picacarrasques.
Nou!!: Picè і Pícids · Veure més »
Pelignes
Els pelignes o pelignis (en llatí peligni, en grec antic Πελίγνοι) eren un poble d'Itàlia Central que vivia al cor dels Apenins.
Nou!!: Picè і Pelignes · Veure més »
Península Itàlica
La península Itàlica, o península Apenina és una de les penínsules més grans d'Europa.
Nou!!: Picè і Península Itàlica · Veure més »
Picè
Mapa del Picé El Picè (en llatí Picenum, en grec antic Πικηνοί) va ser una regió d'Itàlia a l'època de l'antiga Roma.
Nou!!: Picè і Picè · Veure més »
Picentins
sículs Picentins (en llatí: picentini, en grec Πίκεντες, pikentes) foren un poble de la Itàlia central entre la Campània i la Lucània, que pel seu nom semblaven connectats estretament als habitants del Picenum.
Nou!!: Picè і Picentins · Veure més »
Plini el Vell
o Gai Plini Segon va ser un escriptor llatí, científic, naturalista i militar romà.
Nou!!: Picè і Plini el Vell · Veure més »
Polibi
Estela de Polibi Polibi (Polybius), fill de Licortes, nascut a Megalòpolis, fou un historiador grec que visqué al voltant dels anys 205 a 120 aC, famós per la seva obra Història, que cobreix amb detall el període del 264 aC al 146 aC.
Nou!!: Picè і Polibi · Veure més »
Potentia (Picè)
Potentia (Ποτεντία) va ser una ciutat del Picenum a la costa de la mar Adriàtica a la boca del riu Potentia (Potenza) a uns 25 km al sud d'Ancona.
Nou!!: Picè і Potentia (Picè) · Veure més »
Potenza
Potenza és una ciutat d'Itàlia a la regió de Basilicata (l'antiga Lucània).
Nou!!: Picè і Potenza · Veure més »
Pretutis
Els pretutis (en llatí praetutii en grec antic Πραιτούττιοι o Πραιτεττιανός) eren un poble d'Itàlia central, que ocupaven un districte al Picenum, entre el riu Vomanus al sud, i el riu Albula al nord, riu que no s'ha pogut identificar amb certesa, i en aquest lloc el text de Plini el Vell, que és el que en parla, està corrupte.
Nou!!: Picè і Pretutis · Veure més »
Publi Semproni Sop (cònsol 268 aC)
Publi Semproni Sop (en llatí Publius Sempronius Sophus) va ser un magistrat romà del.
Nou!!: Picè і Publi Semproni Sop (cònsol 268 aC) · Veure més »
Quint Servili Cepió (questor 103 aC)
Quint Servili Cepió (Quintus Servilius Caepio) va ser un magistrat romà.
Nou!!: Picè і Quint Servili Cepió (questor 103 aC) · Veure més »
Ravenna
Ravenna —Ravêna en emilià-romanyol— és una ciutat d'Itàlia a l'Emília-Romanya, província de Ravenna.
Nou!!: Picè і Ravenna · Veure més »
Rubicó
Localització del Rubicó El Rubicó (Rubicon, Ῥουβικων) és el nom d'un riu del nord-est d'Itàlia.
Nou!!: Picè і Rubicó · Veure més »
Sabins
Territori dels sabins i els pobles veïns. Els sabins (en llatí) eren un poble que habitava el centre de la península Itàlica durant la prehistòria i que van ser absorbits per l'antiga Roma, la unió entre ambdós pobles es remunta als inicis de Roma, alguns reis romans eren immigrants sabins.
Nou!!: Picè і Sabins · Veure més »
Sal·lentins
Els salentins o sal·lentins (en llatí salentini o sallentini, en grec antic Σαλεντῖνοι) eren un poble del sud d'Itàlia que vivia a la península que forma l'extrem sud-est d'Itàlia, a la regió que els grecs anomenaven Iapígia o Messàpia i els romans Calàbria.
Nou!!: Picè і Sal·lentins · Veure més »
Sènons
Els sènons (llatí Senones, grec Σένονες, Σέννονες o Σήνωνες) eren un poble gal de la Gàl·lia Transalpina que es va establir també a la Gàl·lia Cisalpina.
Nou!!: Picè і Sènons · Veure més »
Sículs
Els sículs o síquels o sicels (en llatí siculi, siceli, en grec antic Σικελοί) eren els primers habitants de Sicília.
Nou!!: Picè і Sículs · Veure més »
Segona Guerra Púnica
La Segona Guerra Púnica fou la guerra més important de les tres Guerres Púniques; lliurades entre Roma i Cartago, van comportar la fi de l'imperi cartaginès en benefici de Roma, que va esdevenir la potència hegemònica indiscutible del Mediterrani occidental, malgrat que Cartago va sobreviure i va continuar, en teoria, essent sobirana del seu reduït territori nord-africà.
Nou!!: Picè і Segona Guerra Púnica · Veure més »
Septempeda
Septempeda, (Σεπτέμπεδα segons Estrabó i Claudi Ptolemeu) va ser una ciutat de Picenum, moderna San Severino Marche a uns 50 km al sud-oest d'Ancona, i a la part alta de la vall del riu Potenza.
Nou!!: Picè і Septempeda · Veure més »
Sili Itàlic
''Sili Itàlic davant la tomba de Virgili'', pintura de Joseph Wright. Tiberi Caci Asconi Sili Itàlic (Tiberius Catius Asconius Silius Italicus) va ser un poeta èpic llatí nascut l'any 25.
Nou!!: Picè і Sili Itàlic · Veure més »
Siracusa
Siracusa (en català medieval Saragossa o Saragossa de Sicília, en sicilià Sarausa) és una ciutat de l'illa de Sicília, a l'est de l'illa.
Nou!!: Picè і Siracusa · Veure més »
Tàcit
Publi o Gaius Corneli Tàcit (en llatí Publius o Caius Cornelius Tacitus) (56 - 120), historiador romá que va ser un senador, cònsol i governador romà.
Nou!!: Picè і Tàcit · Veure més »
Tívoli
Tivoli, antiga Tibur, és una ciutat del Laci, a Itàlia, que pertany a l'àrea administrativa anomenada ciutat metropolitana de Roma Capital, amb uns 80.000 habitants.
Nou!!: Picè і Tívoli · Veure més »
Tenna
Tenna (Atzenach o Tann) és una comune (municipi) a Trentino dins la regió italiana del nord Trentino - Alto Adige/Südtirol, va localitzar aproximadament 13 quilòmetres cap al sud-est de Trento.
Nou!!: Picè і Tenna · Veure més »
Teramo
Campanar de la catedral Teramo és una ciutat d'Itàlia, a la regió dels Abruços, província de Teramo de que n'és la capital.
Nou!!: Picè і Teramo · Veure més »
Titus Livi
Tit Livi, Titus Livi (en llatí: Titus Livius) o simplement Livi (Pàdua, 59 aC – 17 dC) fou un historiador romà.
Nou!!: Picè і Titus Livi · Veure més »
Tronto
El Tronto és un riu d'Itàlia a les Marques, Abruços i Laci.
Nou!!: Picè і Tronto · Veure més »
Umbres
sículs Els umbres —en llatí — eren un poble antic d'Itàlia que, des del segon mil·lenni, poblaven una extensa regió part de la qual (a l'occident) els hi fou arrabassada vers el 1200-1000 aC pels etruscs (unes 300 ciutats dels umbres van passar als etruscs segons la llegenda) i una altra part (l'orient) pels gals (segle VI o V aC).
Nou!!: Picè і Umbres · Veure més »
Valèria (província romana)
Valèria o Panònia Valèria (en llatí Valeria) va ser una província romana segregada de Pannònia de la que formava la part nord-est.
Nou!!: Picè і Valèria (província romana) · Veure més »
Vespasià
Tit Flavi Vespasià (Titus Flavius Vespasianus; nascut el 17 de novembre del 9 i mort el 24 de juny del 79), conegut simplement com a Vespasià, fou emperador romà entre el 69 i el 79 després de ser proclamat per les seves tropes i imposar-se en la guerra civil de l'any dels quatre emperadors.
Nou!!: Picè і Vespasià · Veure més »
Vestins
Mapa de Sabínia, els vestins habitaven al nord d'aquest territori. Els vestins (en llatí) foren un poble del centre de la península Itàlica, el seu territori s'estenia des de la costa de la mar Adriàtica fins a les muntanyes on neix el riu Aternus.
Nou!!: Picè і Vestins · Veure més »
Via Flamínia
La '''via Flamínia''', de color violeta Via Flamínia (en llatí Via Flaminia, en grec ἡ Φλαμινία ὁδός) va ser una via romana que portava de Roma a Ariminium i era la via principal que es dirigia al nord d'Itàlia.
Nou!!: Picè і Via Flamínia · Veure més »
Via Valèria
Via Valèria (Via Valeria en llatí, en grec ἡ Οὐαλερία ὁδός, segons Estrabó) va ser una antiga via romana de les més importants, que sortia de Roma, o més concretament de Tibur i anava cap al Lacus Fucinus, al país dels marsis, i continuava cap a l'Adriàtic fins a la desembocadura de l'Aternus.
Nou!!: Picè і Via Valèria · Veure més »
Vitel·li
Aulus o Aule Vitel·li Germànic (Aulus Vitellius Germanicus Imperator Augustus, Roma, 24 de setembre del 15- 22 de desembre del 69) fou emperador romà, aclamat per les legions de Germània l'any 68.
Nou!!: Picè і Vitel·li · Veure més »
Vomano
El Vomano és un riu d'Itàlia a la regió dels Abruços.
Nou!!: Picè і Vomano · Veure més »
404
El 404 (CDIV) fou un any de traspàs començat en divendres del calendari julià.
Nou!!: Picè і 404 · Veure més »
69
; Països Catalans.
Nou!!: Picè і 69 · Veure més »
751
Sense descripció.
Nou!!: Picè і 751 · Veure més »
754
El 754 (DCCLIV) fou un any comú començat en dimarts del calendari julià.
Nou!!: Picè і 754 · Veure més »
