Accés més ràpid que el navegador!
35 les relacions: Antiga Corint, Arcàdia, Bari (Pulla), Batalla de l'Àl·lia, Benevent, Bitonto, Bradano, Bríndisi, Calàbria, Cal·límac de Cirene, Cambridge University Press, Canosa di Puglia, Daunis, Dionisi d'Halicarnàs, Enotre, Epònim, Estrabó, Gravina in Puglia, Hel·lenització, Il·líria, Liburns, Licàon, Magna Grècia, Messapis, Naturalis Historia, Ofanto, Península Itàlica, Peuceci, Picentins, Plini el Vell, Porsenna, Sènons, Senigallia, Tàrent, Terra di Bari.
Antiga Corint
Corint (en Κόρινθος, Kórinthos) va ser una ciutat estat (polis) ubicada a l'istme de Corint, l'estreta franja de terra que uneix el Peloponnès amb la Grècia continental, a mig camí entre Atenes i Esparta.
Nou!!: Peucecis і Antiga Corint · Veure més »
Arcàdia
Arcàdia (Ἀρκαδία) era una de les principals regions del Peloponnès a l'antiguitat, que es correspon, a grans trets, amb l'actual unitat perifèrica d'Arcàdia.
Nou!!: Peucecis і Arcàdia · Veure més »
Bari (Pulla)
Bari (Bàre en napolità) creada amb el nom grec de Βάριον, després anomenada en llatí: Barium) és una ciutat d'Itàlia, capital de la regió de la Pulla i de la Ciutat metropolitana de Bari.
Nou!!: Peucecis і Bari (Pulla) · Veure més »
Batalla de l'Àl·lia
La batalla de Àl·lia va ser una batalla esdevinguda durant la primera invasió gal·la d'Itàlia.
Nou!!: Peucecis і Batalla de l'Àl·lia · Veure més »
Benevent
Benevent (en Benevento, en Beneventum, en Βενεβέντος) és una ciutat d'Itàlia a la Campània, capital de la província de Benevent.
Nou!!: Peucecis і Benevent · Veure més »
Bitonto
Catedral de Bitonto Bitonto és un municipi italià, situat a la regió de la Pulla i a la Ciutat metropolitana de Bari.
Nou!!: Peucecis і Bitonto · Veure més »
Bradano
El Bradano és un riu del sud d'Itàlia.
Nou!!: Peucecis і Bradano · Veure més »
Bríndisi
Bríndisi (en català medieval, Brandís; a l'antiguitat, Brentèsion o Brundísium: en Brundisium) és una ciutat del sud d'Itàlia, capital de la província de Bríndisi a la regió de la Pulla, amb més de cent mil habitants.
Nou!!: Peucecis і Bríndisi · Veure més »
Calàbria
Calàbria (en calabrès: Calàbbria, en italià: Calabria, en grecano o griko: Calavría, en grec: Καλαβρíα, en albanès Kalabria) és una regió d'Itàlia meridional.
Nou!!: Peucecis і Calàbria · Veure més »
Cal·límac de Cirene
Dibuix de la biblioteca d'Alexandria, on va treballar Cal·límac Cal·límac (grec antic: Καλλίμαχος, Kal·límakhos; nascut cap al 310 aC i mort cap al 240 aC) fou un poeta, erudit i bibliotecari alexandrí i un dels autors més destacats de la literatura grega antiga del període hel·lenístic.
Nou!!: Peucecis і Cal·límac de Cirene · Veure més »
Cambridge University Press
Cambridge University Press és l'editorial de la Universitat de Cambridge, considerada la més antiga del món encara activa (va ser fundada el 1534) i sense interrupcions.
Nou!!: Peucecis і Cambridge University Press · Veure més »
Canosa di Puglia
Canosa di Puglia(llatí Canusium o Canisium) és un municipi italià, situat a la regió de la Pulla i a la província de Barletta-Andria-Trani.
Nou!!: Peucecis і Canosa di Puglia · Veure més »
Daunis
Gerra de ceràmica dàunia (550-400 aC). Els Daunis —Daunii, Δαύνιοι Dáunioi)— foren un poble considerat d'origen pelàsgic, que vivia a la costa Adriàtica al nord de la moderna Pulla. Eren veïns dels apulis (a l'oest) i dels peuquetis (al sud). Van quedar sota sobirania romana com aliats a la segona guerra samnita, a final del. De la seva cultura destaca la ceràmica, que té una decoració característica.
Nou!!: Peucecis і Daunis · Veure més »
Dionisi d'Halicarnàs
Dionisi d'Halicarnàs (en Dionysius) va ser un historiador de l'antiga Grècia natural d'Halicarnàs, a l'Àsia Menor, grec, fill d'Alexandre d'Halicarnàs, que va néixer entre el 78 aC i el 54 aC i va morir poc després del 7 aC, any en què va completar i publicar el seu gran llibre sobre la història de Roma, que ha arribat fins als nostres dies.
Nou!!: Peucecis і Dionisi d'Halicarnàs · Veure més »
Enotre
Enotre (en grec antic Οίνωτρος), va ser segons la mitologia grega un dels cinquanta fills de Licàon i de Cil·lene.
Nou!!: Peucecis і Enotre · Veure més »
Epònim
Un epònim és un terme, nom comú o indret, que prové (coincideix o és un derivat) d'un nom propi.
Nou!!: Peucecis і Epònim · Veure més »
Estrabó
Estrabó va ser un geògraf i escriptor grec nascut a Amàsia a mitjans del segle I aC vers 62 aC, mort cap a l'any 20 dC.
Nou!!: Peucecis і Estrabó · Veure més »
Gravina in Puglia
Frederic II a Gravina Gravina in Puglia és un municipi italià, situat a la regió de la Pulla i a la Ciutat metropolitana de Bari.
Nou!!: Peucecis і Gravina in Puglia · Veure més »
Hel·lenització
Imperi d'Alexandre el Gran cap a 323 aC Lhel·lenització és l'extensió de la civilització grega, especialment durant el període hel·lenístic, a partir de l'imperi d'Alexandre el Gran.
Nou!!: Peucecis і Hel·lenització · Veure més »
Il·líria
Il·líria (Illyricum; Ιλλύρις) fou el nom que rebia a l'antiguitat la terra poblada pels il·liris, un poble heterogeni i força desconegut però d'acceptada filiació indoeuropea.
Nou!!: Peucecis і Il·líria · Veure més »
Liburns
Els liburns (en llatí Liburni, en grec antic Λιβυρνοί) eren un poble de la part nord d'Il·líria que ocupava el districte de Libúrnia ((Λιβυρνὶς χώρα), segons Escílax de Carianda o Λιβουρνία (Liburnia), segons Claudi Ptolemeu. Els liburns eren un poble molt antic que juntament amb els sículs havien ocupat la costa oposada al Picè. La seva capital era Truentum (Trieste), segons Plini el Vell. Se suposa que eren una ètnia dels pelasgs. S'havia estès molt, i aquest poble ocupava Issa, Melita i altres illes, i havia poblat Còrcira, segons Estrabó, abans de què hi arribessin els grecs. Sembla que havien arribat, cap al nord, fins a la Nòrica, on se sap que hi havia població il·lírica. Estrabó els distingeix dels breunes i dels genauns, que també eren pobles il·lírics. Virgili sembla que anomena als vènets, liburns, i diu que el seu país era el lloc on va arribar Antènor des de Troia. Van ser expulsats dels territoris que ocupaven entre Panònia i el país dels vènets pels invasors gals i van quedar reduir a un districte petit que va agafar el nom de Libúrnia. Es van dedicar a la pirateria, i per les seves incursions feien servir les "naves Liburnicae", els lembus, amb una vela llatina molt gran que després els romans van adoptar en la seva lluita contra Cartago, i a la Segona guerra macedònica van substituir les grans naus que fins llavors s'havien utilitzat. Libúrnia es va incorporar després a Il·líria, i aquesta regió com a província romana es va dir també Dalmàcia. La seva capital, Iadera va ser una colònia romana. Altres ciutats dels liburns eren Scardona (cap d'un convent jurídic) segons Plini el Vell que reunia els habitants de catorze pobles, Alvona, Flanona, Tarsatica, Senia, Lopsica, Ortopula, Vegium, Argyruntum, Corinium, Aenona, i Civitas Pasini. L'any 634 l'emperador romà d'Orient Heracli va invitar als corbats (chorvates o khrobati) que vivien al nord dels Carpats (al sud de Polònia) per ocupar la regió com a vassalls bizantins. Els nouvinguts van adoptar el cristianisme al segle VII.
Nou!!: Peucecis і Liburns · Veure més »
Licàon
Licàon (Lycaon -onis), segons la mitologia grega, fou fill de Pelasg i l'oceànida Melibea (filla d'Oceà), o segons altres versions, de la nimfa Cil·lene, i rei d'Arcàdia.
Nou!!: Peucecis і Licàon · Veure més »
Magna Grècia
Magna GrèciaMagna Grècia (Magna Graecia; Megálē Hellás) és el nom donat en l'antiguitat al territori ocupat pels colons grecs del sud de la península italiana i Sicília, on van fundar nombroses polis que van comerciar amb la seva metròpoli.
Nou!!: Peucecis і Magna Grècia · Veure més »
Messapis
Els messapis (Messapii, també Calabri; Messápioi— foren un poble que habità la regió de l'Apúlia, i constituïen una branca dels iapigis. El seu nom podria derivar de la ciutat de Messàpia, situada entre Oria i Brundísium, encara que la seva existència no és segura. Els grecs anomenaven el seu país Messàpia.
Nou!!: Peucecis і Messapis · Veure més »
Naturalis Historia
Portada d'una edició de 1669 de la ''Naturalis Historia'' Naturalis Historia (Història natural) és un tractat escrit per Plini el Vell entre els anys 77 i 79.
Nou!!: Peucecis і Naturalis Historia · Veure més »
Ofanto
LOfanto és un riu del sud d'Itàlia.
Nou!!: Peucecis і Ofanto · Veure més »
Península Itàlica
La península Itàlica, o península Apenina és una de les penínsules més grans d'Europa.
Nou!!: Peucecis і Península Itàlica · Veure més »
Peuceci
Peuceci, va ser, segons la mitologia grega, un dels cinquanta fills de Licàon i de Cil·lene.
Nou!!: Peucecis і Peuceci · Veure més »
Picentins
sículs Picentins (en llatí: picentini, en grec Πίκεντες, pikentes) foren un poble de la Itàlia central entre la Campània i la Lucània, que pel seu nom semblaven connectats estretament als habitants del Picenum.
Nou!!: Peucecis і Picentins · Veure més »
Plini el Vell
o Gai Plini Segon va ser un escriptor llatí, científic, naturalista i militar romà.
Nou!!: Peucecis і Plini el Vell · Veure més »
Porsenna
Porsenna o Lars Porsenna va ser rei de la ciutat etrusca de Clusium.
Nou!!: Peucecis і Porsenna · Veure més »
Sènons
Els sènons (llatí Senones, grec Σένονες, Σέννονες o Σήνωνες) eren un poble gal de la Gàl·lia Transalpina que es va establir també a la Gàl·lia Cisalpina.
Nou!!: Peucecis і Sènons · Veure més »
Senigallia
Senigallia o Sinigaglia és una ciutat d'Itàlia a la regió de les Marques, província d'Ancona, amb 44.357 habitants l'any 2008.
Nou!!: Peucecis і Senigallia · Veure més »
Tàrent
Tàrent (en català antic Taràntol, en italià Taranto, en tarentí, Tarde) és un municipi italià, situat a la regió de la Pulla (en italià Puglia, en tarentí Pugghie) i a la província de Tàrent.
Nou!!: Peucecis і Tàrent · Veure més »
Terra di Bari
Terra di Bari és una indicació geogràfica italiana amb denominació d'origen protegida per als olis d'oliva verges extra que reuneixin les característiques definides en el seu reglament i compleixin amb tots els requisits que s'hi exigeixen.
Nou!!: Peucecis і Terra di Bari · Veure més »
Redirigeix aquí:
Pediculs, Peucetii, Peucetis, Peucets, Peuquetis, Peuquètia.
