Accés més ràpid que el navegador!
133 les relacions: Abaqa, Adana, Aladağlar, Alep, Alta edat mitjana, Anazarb, Armènia durant l'edat mitjana, Armenis, Atabeg, Bagras, Batalla d'Ayn Jalut, Batalla de Manazkert, Batalla de Marj as-Suffar, Batalla de Wadi al-Khazandar, Bàybars I, Bohemond I d'Antioquia, Bohemond VI d'Antioquia, Califat Abbàssida, Còricos, Cilícia, Comtat d'Edessa, Constantí I, príncep d'Armènia, Constantí III, príncep d'Armènia, Constantinoble, Croades, Danixmendites, Delta del Nil, Dinastia aiúbida, Dinastia hethumiana, Edessa (Mesopotàmia), Estat sobirà, Felip d'Antioquia, Filaret Bracami, Haruniye, Hülegü, Hethum I, Homs, Il-kanat, Imperi Romà d'Orient, Imperi Seljúcida, Institut d'Estudis Baleàrics, Isabel d'Armènia Menor, Joan II Comnè, Karakorum, Kozan, Lampron, Lleó I d'Armènia, Lleó III d'Armènia, Lleó IV d'Armènia, Lleó V d'Armènia, ..., Malatya, Manuel I Comnè, Maria Barceló Crespí, Mleh, Mongòlia, Mongke, Mopsuèstia, Muntanyes del Taure, Nakharar, Nur-ad-Din Mahmud, Oshin, Pèrsia, Raban, Regió de Frígia, Regne de Xipre, República de Venècia, Rubènides, Rupen I, Rupen II, Rupen III, Sembat I Hethumian, Setge de Bagdad (1258), Sis, Soldanat Mameluc, Tars (Turquia), Toros I, Toros II, Toros III, 1064, 1071, 1072, 1080, 1083, 1094, 1095, 1096, 1097, 1098, 1103, 1105, 1107, 1108, 1110, 1112, 1114, 1115, 1116, 1137, 1143, 1151, 1158, 1162, 1163, 1168, 1173, 1174, 1176, 1187, 12 d'octubre, 1219, 1224, 1225, 1226, 1252, 1253, 1254, 1258, 1266, 1269, 1274, 1275, 1280, 1293, 1296, 1299, 13 de setembre, 1303, 1305, 1307, 2 de maig, 22 de desembre, 24 d'agost, 3 de juny. Ampliar l'índex (83 més) »
Abaqa
Abaqa (1234 - 1282) fou el segon kan mongol de Pèrsia (il-kan), successor del seu pare Hulegu.
Nou!!: Regne Armeni de Cilícia і Abaqa · Veure més »
Adana
Adana és una ciutat de Turquia, i la capital de la província d'Adana.
Nou!!: Regne Armeni de Cilícia і Adana · Veure més »
Aladağlar
Demirkazık Ala Dagh (que en idioma turc significa 'muntanyes acolorides') també dit (provinent del grec) Antitaurus, és una serralada de muntanyes, la més alta entre els monts Taurus de Turquia.
Nou!!: Regne Armeni de Cilícia і Aladağlar · Veure més »
Alep
Alep és una ciutat al nord de la República Àrab Siriana, capital de la província o governació homònima.
Nou!!: Regne Armeni de Cilícia і Alep · Veure més »
Alta edat mitjana
L'alta edat mitjana és una de les divisions convencionals de la historiografia europea que fa referència al període entre la caiguda de l'Imperi Romà d'Occident i l'any 1000.
Nou!!: Regne Armeni de Cilícia і Alta edat mitjana · Veure més »
Anazarb
La porta oest d'Anazarb Anazarbus fou una ciutat de Cilícia a la vora d'una muntanya d'igual nom situada al mig d'una plana.
Nou!!: Regne Armeni de Cilícia і Anazarb · Veure més »
Armènia durant l'edat mitjana
La història d'Armènia durant l'edat mitjana és un període de vuit segles en la història del país que comença amb la conquesta musulmana d'Armènia a mitjans del.
Nou!!: Regne Armeni de Cilícia і Armènia durant l'edat mitjana · Veure més »
Armenis
Els armenis (en armeni Հայեր, Hayer) són un grup humà i nació originari de la zona del Caucas i l'Altiplà d'Armènia. La seva distribució actual es troba al voltant d'Armènia, Geòrgia, Rússia i altres petites comunitats en la diàspora armènia (especialment després del genocidi armeni perpetrat per l'Imperi Otomà a principis del segle XX). La seva població actual es calcula en uns 8-10 milions d'habitants. Fins al setembre del 2023, els armenis també van ser la majoria de la població de la República d'Artsakh. La religió majoritària dels armenis és el cristianisme, i és la primera nació que la va abraçar oficialment (vers l'any 301); practiquen una branca pròpia d'aquesta religió, l'Església Apostòlica Armènia i la religió i les seves institucions tenen un paper rellevant en les seves comunitats. Els armenis s'autodenominen hay, en honor del fundador mític del seu poble, Haik. Descendeixen dels indoeuropeus, alguns historiadors els associen amb la branca original i uns altres amb els hitites. Haurien arribat a Armènia cap al. Els armenis parlen deu dialectes diferents, intercomprensibles: l'armeni oriental és usat a Armènia, al Caucas i a l'Iran, i l'armeni occidental s'usa a la resta del món. Situats entre Europa i l'Àsia, la nació armènia és posseidora d'una cultura única que ha perdurat al llarg dels temps. La dansa i música armènies són de les més antigues del món, i encara són practicades avui en dia. La seva cuina, tan antiga com el seu poble, és una rica combinació de diversos ingredients i aromes provinents de l'Altiplà d'Armènia.
Nou!!: Regne Armeni de Cilícia і Armenis · Veure més »
Atabeg
Atabeg fou un títol d'alt dignatari sota els seljúcides.
Nou!!: Regne Armeni de Cilícia і Atabeg · Veure més »
Bagras
Baghras (vista de la part oest) Bagras o Pagres (en llatí Pagrae, en grec antic Πάγπαι) era una ciutat de Síria al districte de Pièria prop de les Portes Síries, segons diu Ptolemeu, o al districte d'Antioquia prop de les Portes Amanides o Síries, segons precisa Estrabó.
Nou!!: Regne Armeni de Cilícia і Bagras · Veure més »
Batalla d'Ayn Jalut
La batalla d'Ayn Jalut va tenir lloc el 3 de setembre de 1260 i enfrontà el Soldanat Mameluc amb els mongols establerts a Palestina.
Nou!!: Regne Armeni de Cilícia і Batalla d'Ayn Jalut · Veure més »
Batalla de Manazkert
La batalla de Manazkert fou un enfrontament entre l'Imperi Romà d'Orient i l'Imperi Seljúcida.
Nou!!: Regne Armeni de Cilícia і Batalla de Manazkert · Veure més »
Batalla de Marj as-Suffar
La batalla de Marj as-SuffarMarj as-Suffar en àrab: marj al-suffar مرج الصُفر, el pregroc dita també batalla de XaqhabShaqhab o Shakhab, en àrab: šaqḥab شقحب. fou el darrer enfrontament dels mongols il-khànides amb els mamelucs a Síria (20 al 22 d'abril de 1303). En endavant els mongols ja no van tornar a creuar l'Eufrates.
Nou!!: Regne Armeni de Cilícia і Batalla de Marj as-Suffar · Veure més »
Batalla de Wadi al-Khazandar
La batalla de Wadi al-Khazandar també anomenada tercera batalla d'Homs fou una victòria dels mongols del kan Mahmud Ghazan contra els mamelucs manats per An-Nàssir Muhàmmad ibn Qalàwun que va tenir lloc els dies 22 i 23 de desembre de 1299.
Nou!!: Regne Armeni de Cilícia і Batalla de Wadi al-Khazandar · Veure més »
Bàybars I
Al-Màlik adh-Dhàhir Rukn-ad-Din Bàybars al-Bunduqdarí as-Salihí, més conegut simplement com a adh-Dhàhir Bàybars o com Bàybars I (nord de la mar Negra, 1223-Damasc, Síria, 1 de juliol de 1277), fou soldà mameluc bahrita o kiptxak del Caire (1260-1277).
Nou!!: Regne Armeni de Cilícia і Bàybars I · Veure més »
Bohemond I d'Antioquia
'' Bohemond de Tàrent sol davant els murs d'Antioquia '', en una pintura de Gustave Doré. Bohemond I de Tàrent o Bohemond I d'Antioquia (San Marco Argentaro, 1058 - Canosa di Puglia, 3 de març de 1111), príncep de Tàrent i després príncep d'Antioquia.
Nou!!: Regne Armeni de Cilícia і Bohemond I d'Antioquia · Veure més »
Bohemond VI d'Antioquia
Bohemond VI d'Antioquia (en francès: Bohémond VI d'Antioche; 1237 – 11 de març de 1275), príncep d'Antioquia des del 1252 fins al 1268 (després va conservar el títol i una ciutat) i comte de Trípoli des del 1252 fins al 1275, fill de Bohemond V d' Antioquia i Lucia de Segni.
Nou!!: Regne Armeni de Cilícia і Bohemond VI d'Antioquia · Veure més »
Califat Abbàssida
Els abbàssides (o) foren una dinastia de califes que governà políticament i religiosa el món musulmà des del 750 fins al 1258, amb un prolongament a Egipte fins al 1517, quan el seu paper va ser assumit pel soldà de Turquia (Imperi Otomà).
Nou!!: Regne Armeni de Cilícia і Califat Abbàssida · Veure més »
Còricos
Còricos (en grec antic Κώρυκος, en llatí Corycus) era un promontori de Cilícia que formava part de la Cilícia Tràquea, a Anatòlia, segons diu Estrabó, que no menciona la fortalesa i la ciutat amb el mateix nom allà situades.
Nou!!: Regne Armeni de Cilícia і Còricos · Veure més »
Cilícia
El regne armeni de Cilícia, 1199-1375. Mapa de les diverses regions tradicionals d'Àsia Menor. Cilícia fou una regió del sud-est d'Àsia Menor.
Nou!!: Regne Armeni de Cilícia і Cilícia · Veure més »
Comtat d'Edessa
El Comtat d'Edessa fou el primer estat croat, fundat l'any 1098 a conseqüència de la Primera Croada.
Nou!!: Regne Armeni de Cilícia і Comtat d'Edessa · Veure més »
Constantí I, príncep d'Armènia
Constantí I —Gosdantin I en armeni: Կոստանդին Ա— (vers 1060- 24 de gener de 1102) fou príncep del Regne Armeni de Cilícia, de la dinastia rubènida.
Nou!!: Regne Armeni de Cilícia і Constantí I, príncep d'Armènia · Veure més »
Constantí III, príncep d'Armènia
Constantí III o Gosdantin (armeni: Կոստանդին Ա) (1278- vers 1310) fou rei del Regne Armeni de Cilícia, fill de Lleó III, que va succeir al seu pare quan va morir el 1289.
Nou!!: Regne Armeni de Cilícia і Constantí III, príncep d'Armènia · Veure més »
Constantinoble
Mapa de Constantinoble Constantinoble (en llatí: Constantinopolis; en grec: Κωνσταντινούπολις o Κωνσταντινούπολη) és el nom antic de l'actual ciutat d'Istanbul, a Turquia.
Nou!!: Regne Armeni de Cilícia і Constantinoble · Veure més »
Croades
Història d'Ultramar'' de Guillem de Tir) Les croades foren una sèrie de guerres de religió iniciades, predicades i ocasionalment dirigides per l'Església Llatina en l'edat mitjana.
Nou!!: Regne Armeni de Cilícia і Croades · Veure més »
Danixmendites
La dinastia danixmendita o danixmèndida o dels danixmèndides o danixmendites fou una família de governants dels oghuz turcmans que van establir un beilicat o emirat centrat a Sivas, Tokat i Niksar, a l'Àsia Menor, al final del i fins al.
Nou!!: Regne Armeni de Cilícia і Danixmendites · Veure més »
Delta del Nil
El delta del Nil és el territori conformat pels fèrtils dipòsits al·luvials del riu Nil en desembocar al mar Mediterrani al nord d'Egipte.
Nou!!: Regne Armeni de Cilícia і Delta del Nil · Veure més »
Dinastia aiúbida
La dinastia aiúbida (kurd: ئەیووبیەکان, Eyûbiyan) fou la primera dinastia del Soldanat d'Egipte, fundat per Saladí el 1171 després d'abolir el Califat Fatimita.
Nou!!: Regne Armeni de Cilícia і Dinastia aiúbida · Veure més »
Dinastia hethumiana
La dinastia hethumiana fou la dinastia que va governar primer a Lampron (amb branques a Barberon i Korikos) i després al Regne Armeni de Cilícia des del 1226 per l'enllaç de Hethum, hereu de Barberon i Korikos amb Isabel d'Armènia Menor, l'hereva de la dinastia rubènida.
Nou!!: Regne Armeni de Cilícia і Dinastia hethumiana · Veure més »
Edessa (Mesopotàmia)
Edessa fou una antiga ciutat, actualment anomenada Şanlıurfa o Urfa, situada en allò que avui en dia és el sud-est de Turquia.
Nou!!: Regne Armeni de Cilícia і Edessa (Mesopotàmia) · Veure més »
Estat sobirà
Un Estat sobirà, en el dret internacional, és una entitat política representada per un govern centralitzat que té sobirania en una àrea geogràfica.
Nou!!: Regne Armeni de Cilícia і Estat sobirà · Veure més »
Felip d'Antioquia
Felip d'Antioquia o Felip d'Armènia (vers 1209-1225) fou rei consort del Regne Armeni de Cilícia.
Nou!!: Regne Armeni de Cilícia і Felip d'Antioquia · Veure més »
Filaret Bracami
Filaret Bracami (en grec: Φιλάρετος Βραχάμιος; en armeni: Փիլարտոս Վարաժնունի, Pilartòs Varajnuní; en llatí: Philaretus Brachamius) fou un general romà d'Orient d'origen armeni.
Nou!!: Regne Armeni de Cilícia і Filaret Bracami · Veure més »
Haruniye
Haruniye (antigament Al Haruniyya) fou una fortalesa de l'edat mitjana a la Djazira entre Maraix i Ayn Zarba.
Nou!!: Regne Armeni de Cilícia і Haruniye · Veure més »
Hülegü
Hülegü amb la reina Doquz Khatun Hulegu o Hülegü Khan (?, 1217 - Maragha, l'Iran, 8 de febrer de 1265) fou el primer il-kan de Pèrsia (1256-1265).
Nou!!: Regne Armeni de Cilícia і Hülegü · Veure més »
Hethum I
Hethum I (armeni: Հեթում Ա) (vers 1200-1270) fou fill de Constantí de Barberon, de la dinastia hethumiana originada a Lampron, i d'Alícia o Alix de Lampron.
Nou!!: Regne Armeni de Cilícia і Hethum I · Veure més »
Homs
El krak dels Cavallers d'Homs Homs (en; en àrab llevantí: Ḥomṣ), a l'antiguitat anomenada Èmesa (Emesa) és una ciutat de Síria a la riba de l'Orontes.
Nou!!: Regne Armeni de Cilícia і Homs · Veure més »
Il-kanat
Lil-kanat va ser un kanat mongol establert a Pèrsia al, fruit de les campanyes de Genguis Khan a Khwarizm durant els anys 1219-1224.
Nou!!: Regne Armeni de Cilícia і Il-kanat · Veure més »
Imperi Romà d'Orient
L'Imperi Romà d'Orient, conegut igualment com a Imperi Bizantí en la seva fase medieval, fou la part oriental de l'Imperi Romà, amb capital a Constantinoble (actualment Istanbul i antigament Bizanci), que després de la caiguda de l'Imperi Romà d'Occident el 476 assumí la jurisdicció sobre la totalitat de l'imperi i es mantingué durant un mil·lenni fins a la seva conquesta pels otomans el 1453.
Nou!!: Regne Armeni de Cilícia і Imperi Romà d'Orient · Veure més »
Imperi Seljúcida
LImperi Seljúcida va ser la creació d'una ètnia turca originaris del nord del mar d'Aral i es va estendre pels actuals Iran, Iraq i l'Àsia Menor entre els segles i. En el es van islamitzar adoptant la branca del sunnisme d'aquesta religió.
Nou!!: Regne Armeni de Cilícia і Imperi Seljúcida · Veure més »
Institut d'Estudis Baleàrics
LInstitut d'Estudis Baleàrics (IEB) és una institució cultural pública a través de la Conselleria de Cultura del Govern de les Illes Balears.
Nou!!: Regne Armeni de Cilícia і Institut d'Estudis Baleàrics · Veure més »
Isabel d'Armènia Menor
Isabel o Zabel (armeni: Զապել) (nascuda vers 1211, morta 1252) fou reina del Regne Armeni de Cilícia, la darrera de la dinastia dels rubènides.
Nou!!: Regne Armeni de Cilícia і Isabel d'Armènia Menor · Veure més »
Joan II Comnè
Joan II Comnè (grec: Ίωάννης Κομνηνός, Ioannis Komninós; 13 de setembre del 1087 – 8 d'abril del 1143) fou emperador romà d'Orient entre el 1118 i el 1143.
Nou!!: Regne Armeni de Cilícia і Joan II Comnè · Veure més »
Karakorum
Karakorum fou la capital de l'Imperi Mongol al i de la Mongòlia postimperial entre els segles i. El seu nom vol dir "Corró Negre".
Nou!!: Regne Armeni de Cilícia і Karakorum · Veure més »
Kozan
Kozan (antigament en armeni: Սիս, Sis; antic grec: Σισιον, Sission) és una ciutat de Turquia, capital del districte del mateix nom a la província d'Adana, a 68 km al nord de la ciutat d'Adana, a la part nord de la plana de Çukurova; la ciutat està creuada per riu Kilgen afluent del Ceyhan (antic Jibun o Pyramus).
Nou!!: Regne Armeni de Cilícia і Kozan · Veure més »
Lampron
El castell de Lampron (armeni: Լամբրոն, Lambron; francès: Les Embruns; turc: Namrun Kalesi) fou la fortalesa més important del Regne d'Armènia Menor i la llar dels prínceps de la dinastia hethumiana.
Nou!!: Regne Armeni de Cilícia і Lampron · Veure més »
Lleó I d'Armènia
Lleó I o Levond I (armeni: Լեիոն Ա) (mort el 14 de febrer del 1140) fou príncep del Regne Armeni de Cilícia, de la dinastia rubènida.
Nou!!: Regne Armeni de Cilícia і Lleó I d'Armènia · Veure més »
Lleó III d'Armènia
Lleó III o Levond III (armeni: Լեիոն Բ) (vers 1236-1289) fou rei del Regne Armeni de Cilícia, fill de Hethum I, que va succeir al seu pare quan va abdicar el 1269.
Nou!!: Regne Armeni de Cilícia і Lleó III d'Armènia · Veure més »
Lleó IV d'Armènia
Lleó IV o Levond IV (armeni: Լեիոն Գ) (1289-1307) fou rei del Regne Armeni de Cilícia, fill de Toros III, i va succeir al seu oncle Hethum II quan va abdicar el 1301.
Nou!!: Regne Armeni de Cilícia і Lleó IV d'Armènia · Veure més »
Lleó V d'Armènia
Lleó V o Levond V —en armeni Լեիոն Դ— (1309 – 28 d'agost de 1341) fou rei del Regne Armeni de Cilícia o de la Petita Armènia, fill d'Oshin, a qui va succeir quan va morir el 20 de juliol de 1320.
Nou!!: Regne Armeni de Cilícia і Lleó V d'Armènia · Veure més »
Malatya
Malatya — Melid en llengua hitita, Μαλάτεια, Malateia en grec, Մալաթիա, en armeni Malat'ya, antigament Melitealkhé, Melitene en llatí — és una ciutat al centre de la Turquia oriental, capital de la província del mateix nom.
Nou!!: Regne Armeni de Cilícia і Malatya · Veure més »
Manuel I Comnè
Manuel I Comnè (grec: Μανουήλ Κομνηνός, Manuïl Komninós; 28 de novembre del 1118 – 24 de setembre del 1180) fou un emperador romà d'Orient del que governà en un punt d'inflexió crucial per a la història de l'Imperi Romà d'Orient i el Mediterrani.
Nou!!: Regne Armeni de Cilícia і Manuel I Comnè · Veure més »
Maria Barceló Crespí
Maria Barceló i Crespí (Porreres, 1951) és una historiadora medievalista especialitzada en l'estudi de la ciutat de Mallorca durant els darrers segles medievals.
Nou!!: Regne Armeni de Cilícia і Maria Barceló Crespí · Veure més »
Mleh
Mleh (armeni: Մլեհ) (mort el 1175) fou príncep del Regne Armeni de Cilícia, de la dinastia rubènida.
Nou!!: Regne Armeni de Cilícia і Mleh · Veure més »
Mongòlia
Mongòlia (mongol: Монгол Улс, romanització: Mongol Uls) és un país extens, sense accés al mar, que es localitza entre les regions de l'Àsia oriental i Àsia central.
Nou!!: Regne Armeni de Cilícia і Mongòlia · Veure més »
Mongke
Mongke (1208 - 1259) fou el quart kakhan dels mongols, net de Genguis Khan, fill de Tului i de Sorgaqtani i germà de Khublai Khan i de Hulegu.
Nou!!: Regne Armeni de Cilícia і Mongke · Veure més »
Mopsuèstia
Mopsuèstia (grec medieval: Mamista, Manistra;;;;; francès antic: Mamistra) fou una gran ciutat de l'Imperi Romà a la part oriental de Cilícia a la riba del riu Piramos (Pyramus), prop de la costa a una plana anomenada Ἀλήιον πεδίον, al camí de Tars a Issos.
Nou!!: Regne Armeni de Cilícia і Mopsuèstia · Veure més »
Muntanyes del Taure
El massís d'Aladag. Les muntanyes del Taure és una cadena muntanyosa de Turquia situada a l'est de la península d'Anatòlia i que culmina a 3.734 m d'altitud amb el pic Kaldidag, del massís d'Aladag.
Nou!!: Regne Armeni de Cilícia і Muntanyes del Taure · Veure més »
Nakharar
Nakharar, en plural nakharark era un títol nobiliari de la gran noblesa d'Armènia, de caràcter hereditari.
Nou!!: Regne Armeni de Cilícia і Nakharar · Veure més »
Nur-ad-Din Mahmud
Abu-l-Qàssim Nur-ad-Din Mahmud ibn Imad-ad-Din Zanguí ibn Aq-Súnqur, més conegut senzillament com a Nur-ad-Din o Nur-ad-Din Mahmud (? - 15 de maig de 1174) fou el més destacat atabeg zengita de Síria, fill del fundador Zengi.
Nou!!: Regne Armeni de Cilícia і Nur-ad-Din Mahmud · Veure més »
Oshin
Oshin —en armeni Աիշին— (1282 – 20 de juliol de 1320)) fou rei del Regne Armeni de Cilícia o de la Petita Armènia, fill de Lleó III, i va succeir el seu nebot Lleó IV quan va ser assassinat l'agost del 1307. La seva mare fou Kirana de Lampron. Pertanyia a la dinastia hethumiana. Va iniciar el regnat reunint un exèrcit amb el qual va expulsar els mongols del país. Va afavorir la unió entre les esglésies romana i armènia cosa que no tenia el suport popular. El 1309 Oshin, ex generalíssim i parent de la seva dona, fou executat per la mort de Toros III. El govern de Xipre que corresponia a Enric II de Xipre, fou usurpat pel cunyat d'Oshin, Amalric de Tir (Amalric II de Xipre), casat amb la seva germana Isabel. Enric II es va refugiar a la cort d'Oshin que el va retenir presoner, però el va alliberar el 1310 després de l'assassinat d'Amalric. Es va casar tres vegades. La primera amb la seva cosina Isabel de Korikos que va morir el 1310 i amb la qual va tenir el seu primer fill Lleó V. La segona amb Isabel de Lusignan (filla d'Hug III de Xipre i vídua de Constantí senyor de Neghir i Partzerpert) de la que es va divorciar el 1316 i va morir el 1319; la tercera amb una princesa de Nàpols, Joana d'Anjou (filla de Felip de Tàrent) amb la qual va tenir un segon fill de nom Jordi que devia morir jove. Va vendre a Jaume el Just les relíquies dels dos braços de santa Tecla. Va morir el 20 de juliol de 1320 i el va succeir el seu fill Lleó V, que només tenia 10 anys.
Nou!!: Regne Armeni de Cilícia і Oshin · Veure més »
Pèrsia
Pèrsia, modernament Iran, és el país dels perses, originats a l'antiga regió de Perside (després Fars).
Nou!!: Regne Armeni de Cilícia і Pèrsia · Veure més »
Raban
Raban fou una fortalesa d'Armènia Menor dominada per Filaretos vers 1080 i que el 1082 va concedir (junt amb Kaysun) a Kog Vasil, el seu col·laborador; a la mort de Filaretos, Vasil dominava Raban i Kaysun i va reconèixer la sobirania seljúcida.
Nou!!: Regne Armeni de Cilícia і Raban · Veure més »
Regió de Frígia
El nucli de Frígia (groc) i la major extensió aproximada del Regne frigi Frígia (en llatí Phrygia, en grec antic Φρυγία) (també mencionat com a Regne de Muska) va ser una regió del centre de l'Àsia Menor habitada pels frigis (phryges Φρύξ) dels que se'n sap poc dels seus orígens.
Nou!!: Regne Armeni de Cilícia і Regió de Frígia · Veure més »
Regne de Xipre
El Regne de Xipre va ser un regne catòlic establert a l'illa de Xipre després de la Tercera Croada, al final de l'edat mitjana, entre el 1192 i el 1489.
Nou!!: Regne Armeni de Cilícia і Regne de Xipre · Veure més »
República de Venècia
La Sereníssima República de Venècia va ser una ciutat estat situada al nord d'Itàlia, a la riba de la mar Adriàtica, amb la ciutat de Venècia com a centre.
Nou!!: Regne Armeni de Cilícia і República de Venècia · Veure més »
Rubènides
Escut dels rubènides. La dinastia rubènida o dels rubènides fou una dinastia armènia establerta a Cilícia que fou de fet independent a partir del 1080.
Nou!!: Regne Armeni de Cilícia і Rubènides · Veure més »
Rupen I
Rupen I (Ռուբեն Ա) (1025 - 1095) fou el fundador del Regne Armeni de Cilícia o Regne d'Armènia Menor o Regne armeni de Cilícia, suposat descendent dels bagràtides i emparentat amb Gagik II d'Ani.
Nou!!: Regne Armeni de Cilícia і Rupen I · Veure més »
Rupen II
Rupen II (armeni: Ռուբեն Բ) (vers 1155–1170) fou príncep del Regne Armeni de Cilícia, de la dinastia rubènida.
Nou!!: Regne Armeni de Cilícia і Rupen II · Veure més »
Rupen III
Rupen III (armeni: Ռուբեն Գ) (mort el 1187) fou príncep del Regne Armeni de Cilícia, de la dinastia rubènida.
Nou!!: Regne Armeni de Cilícia і Rupen III · Veure més »
Sembat I Hethumian
Sembat o Sempat (1277 - vers 1310) fou rei del Regne Armeni de Cilícia, fill de Lleó III, que va usurpar el tron en absència dels seus germans Hethum II (rei principal) i Toros III (rei associat) que eren a Constantinoble.
Nou!!: Regne Armeni de Cilícia і Sembat I Hethumian · Veure més »
Setge de Bagdad (1258)
El Setge de Bagdad de 1258 va ser un fet d'armes que va concloure amb la victòria del cap mongol Hülegü, net de Gengis Khan i germà del cap suprem mongol Mongke, sobre el Califat Abbàssida i que va culminar en la presa, saqueig i incendi de Bagdad.
Nou!!: Regne Armeni de Cilícia і Setge de Bagdad (1258) · Veure més »
Sis
Sis (6) és el nombre natural que segueix el cinc i precedeix el set.
Nou!!: Regne Armeni de Cilícia і Sis · Veure més »
Soldanat Mameluc
El Soldanat Mameluc fou un estat monàrquic islàmic de cultura àrab establert al territori que actualment és Egipte, Líbia, la regió del Llevant i les regions costaneres de la meitat nord de la Mar Roja.
Nou!!: Regne Armeni de Cilícia і Soldanat Mameluc · Veure més »
Tars (Turquia)
''Tarsus çöreği'' (çörek de Tarsus) Tars (hitita: Tarsa), de vegades anomenada Tarsi, Tersus o Tharsos per distingir-la d'altres amb el mateix nom, és una ciutat turca de la província de Mersin, de la qual n'és un dels districtes, i que forma part de l'àrea metropolitana d'Adana-Mersin.
Nou!!: Regne Armeni de Cilícia і Tars (Turquia) · Veure més »
Toros I
Toros I (Թորոս Ա en armeni) fou príncep del Regne Armeni de Cilícia de la dinastia rubènida, que va succeir al seu pare Constantí I d'Armènia Menor el gener del 1102.
Nou!!: Regne Armeni de Cilícia і Toros I · Veure més »
Toros II
Toros II (armeni: Թորոս Բ) (mort el 1169) fou príncep del Regne Armeni de Cilícia, de la dinastia rubènida.
Nou!!: Regne Armeni de Cilícia і Toros II · Veure més »
Toros III
Toros III (armeni: Թորոս Երրորդ) (vers 1271- 23 de juliol del 1298)) fou rei del Regne Armeni de Cilícia, fill de Lleó III, que va succeir al seu germà Hethum II quan va abdicar per retirar-se a un monestir el 1293. Al cap de pocs mesos Toros va cridar al seu germà per ajudar en una aliança amb els mongols i el 1294 Hethum va assolir altre cop la corona però Toros III va restar rei associat.
Nou!!: Regne Armeni de Cilícia і Toros III · Veure més »
1064
El 1064 (MLXIV) fou un any de traspàs començat en dijous del calendari julià.
Nou!!: Regne Armeni de Cilícia і 1064 · Veure més »
1071
Sense descripció.
Nou!!: Regne Armeni de Cilícia і 1071 · Veure més »
1072
El 1072 (MLXXII) fou un any de traspàs iniciat en diumenge pertanyent a l'edat mitjana.
Nou!!: Regne Armeni de Cilícia і 1072 · Veure més »
1080
Sense descripció.
Nou!!: Regne Armeni de Cilícia і 1080 · Veure més »
1083
Sense descripció.
Nou!!: Regne Armeni de Cilícia і 1083 · Veure més »
1094
El 1094 (MXCIV) fou un any comú començat en diumenge del calendari julià.
Nou!!: Regne Armeni de Cilícia і 1094 · Veure més »
1095
El 1095 (MXCV) fou un any comú començat en dilluns del calendari julià.
Nou!!: Regne Armeni de Cilícia і 1095 · Veure més »
1096
Sense descripció.
Nou!!: Regne Armeni de Cilícia і 1096 · Veure més »
1097
Sense descripció.
Nou!!: Regne Armeni de Cilícia і 1097 · Veure més »
1098
Sense descripció.
Nou!!: Regne Armeni de Cilícia і 1098 · Veure més »
1103
El 1103 (MCIII) fou un any comú començat en dijous del calendari julià.
Nou!!: Regne Armeni de Cilícia і 1103 · Veure més »
1105
Sense descripció.
Nou!!: Regne Armeni de Cilícia і 1105 · Veure més »
1107
Sense descripció.
Nou!!: Regne Armeni de Cilícia і 1107 · Veure més »
1108
;Països Catalans.
Nou!!: Regne Armeni de Cilícia і 1108 · Veure més »
1110
El 1110 (MCX) fou un any comú començat en dissabte del calendari julià.
Nou!!: Regne Armeni de Cilícia і 1110 · Veure més »
1112
L'any 1112 fou un any de traspàs començat en dilluns que forma part de l'edat mitjana.
Nou!!: Regne Armeni de Cilícia і 1112 · Veure més »
1114
Sense descripció.
Nou!!: Regne Armeni de Cilícia і 1114 · Veure més »
1115
Sense descripció.
Nou!!: Regne Armeni de Cilícia і 1115 · Veure més »
1116
El 1116 (MCXVI) fou un any de traspàs començat en dissabte del calendari julià.
Nou!!: Regne Armeni de Cilícia і 1116 · Veure més »
1137
;Països Catalans.
Nou!!: Regne Armeni de Cilícia і 1137 · Veure més »
1143
El 1143 (MCXLIII) fou un any comú començat en divendres del calendari julià.
Nou!!: Regne Armeni de Cilícia і 1143 · Veure més »
1151
Sense descripció.
Nou!!: Regne Armeni de Cilícia і 1151 · Veure més »
1158
El 1158 (MCLVIII) fou un any comú començat en dimecres del calendari julià.
Nou!!: Regne Armeni de Cilícia і 1158 · Veure més »
1162
El 1162 (MCLXII) fou un any iniciat en dilluns pertanyent a l'edat mitjana.
Nou!!: Regne Armeni de Cilícia і 1162 · Veure més »
1163
El 1163 (MCLXIII) fou un any comú començat en dimarts del calendari julià.
Nou!!: Regne Armeni de Cilícia і 1163 · Veure més »
1168
El 1168 (MCLXVIII) fou un any de traspàs començat en dilluns del calendari julià.
Nou!!: Regne Armeni de Cilícia і 1168 · Veure més »
1173
Sense descripció.
Nou!!: Regne Armeni de Cilícia і 1173 · Veure més »
1174
Sense descripció.
Nou!!: Regne Armeni de Cilícia і 1174 · Veure més »
1176
Sense descripció.
Nou!!: Regne Armeni de Cilícia і 1176 · Veure més »
1187
Sense descripció.
Nou!!: Regne Armeni de Cilícia і 1187 · Veure més »
12 d'octubre
El 12 d'octubre és el dos-cents vuitanta-cinquè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents vuitanta-sisè en els anys de traspàs.
Nou!!: Regne Armeni de Cilícia і 12 d'octubre · Veure més »
1219
Sense descripció.
Nou!!: Regne Armeni de Cilícia і 1219 · Veure més »
1224
Països Catalans.
Nou!!: Regne Armeni de Cilícia і 1224 · Veure més »
1225
L'any 1225 va ser un any normal dins del calendari julià, que va començar en dimecres.
Nou!!: Regne Armeni de Cilícia і 1225 · Veure més »
1226
L'any 1226 va ser un any normal dins del calendari julià, que va començar en dijous.
Nou!!: Regne Armeni de Cilícia і 1226 · Veure més »
1252
L'any 1252 (MCCLII) fou un any de traspàs iniciat en dilluns pertanyent a la baixa edat mitjana.
Nou!!: Regne Armeni de Cilícia і 1252 · Veure més »
1253
Sense descripció.
Nou!!: Regne Armeni de Cilícia і 1253 · Veure més »
1254
Sense descripció.
Nou!!: Regne Armeni de Cilícia і 1254 · Veure més »
1258
Sense descripció.
Nou!!: Regne Armeni de Cilícia і 1258 · Veure més »
1266
Sense descripció.
Nou!!: Regne Armeni de Cilícia і 1266 · Veure més »
1269
Sense descripció.
Nou!!: Regne Armeni de Cilícia і 1269 · Veure més »
1274
;Països Catalans;Resta del món.
Nou!!: Regne Armeni de Cilícia і 1274 · Veure més »
1275
Sense descripció.
Nou!!: Regne Armeni de Cilícia і 1275 · Veure més »
1280
;Països Catalans.
Nou!!: Regne Armeni de Cilícia і 1280 · Veure més »
1293
El 1293 (MCCXCIII) fou un any comú començat en dijous del calendari julià.
Nou!!: Regne Armeni de Cilícia і 1293 · Veure més »
1296
Sense descripció.
Nou!!: Regne Armeni de Cilícia і 1296 · Veure més »
1299
; Països Catalans.
Nou!!: Regne Armeni de Cilícia і 1299 · Veure més »
13 de setembre
El 13 de setembre és el dos-cents cinquanta-sisè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents cinquanta-setè en els anys de traspàs.
Nou!!: Regne Armeni de Cilícia і 13 de setembre · Veure més »
1303
Sense descripció.
Nou!!: Regne Armeni de Cilícia і 1303 · Veure més »
1305
;Països Catalans.
Nou!!: Regne Armeni de Cilícia і 1305 · Veure més »
1307
Sense descripció.
Nou!!: Regne Armeni de Cilícia і 1307 · Veure més »
2 de maig
El 2 de maig és el cent vint-i-dosè dia de l'any del calendari gregorià i el cent vint-i-tresè en els anys de traspàs.
Nou!!: Regne Armeni de Cilícia і 2 de maig · Veure més »
22 de desembre
El 22 de desembre és el tres-cents cinquanta-sisè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents cinquanta-setè en els anys de traspàs.
Nou!!: Regne Armeni de Cilícia і 22 de desembre · Veure més »
24 d'agost
El 24 d'agost és el dos-cents trenta-sisè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents trenta-setè en els anys de traspàs.
Nou!!: Regne Armeni de Cilícia і 24 d'agost · Veure més »
3 de juny
El 3 de juny és el cent cinquanta-quatrè dia de l'any del calendari gregorià i el cent cinquanta-cinquè en els anys de traspàs.
Nou!!: Regne Armeni de Cilícia і 3 de juny · Veure més »
Redirigeix aquí:
Armenia minor, Armènia Cilícia, Petita Armènia, Principat Armeni de Cilícia, Regne armeni de Cilícia.
