Logo
Uniopèdia
Comunicació
Disponible a Google Play
Nou! Descarregar Uniopèdia al dispositiu Android™!
Instal·la
Accés més ràpid que el navegador!
 

Perusa

Índex Perusa

Perusa (en Perugia) és una ciutat d'Itàlia situada a la regió de l'Úmbria, província de Perusa, amb 165.683 habitants l'1 de gener de 2018.

87 les relacions: Arezzo, Arquitectura longobarda, Úmbria, August, Belisari, Braccio da Montone, Chiusi, Congrés de Viena, Cortona, Ducat de Milà, Estats Pontificis, Etrúria, Exarcat de Ravenna, Foligno, Gai Asini Pol·lió, Gneu Fulvi Màxim Centumal, Guerra de Perusa, Honori II, Honori IV, Institut d'Estudis Catalans, Institut Nacional d'Estadística (Itàlia), Itàlia, Joachim Murat, Juno, Llac Trasimè, Lleó X, Luci Antoni, Marc Vipsani Agripa, Màntua, Narsès, Nomenclàtor mundial, Odoacre, Papa Bonifaci IX, Papa Celestí V, Pere Lluís I de Parma, Província de Perusa, Publi Corneli Escipió Africà Major, Publi Ventidi Bas, Quint Salvidiè Rufus, Regne d'Itàlia (1861-1946), Regne de Sardenya-Piemont, República Romana, Sarsina, Segona Guerra Púnica, Servi Maure Honorat, Siena, Spoleto, Tíber, Tòtila, Todi, ..., Trebonià Gal, Umbres, Vadimonis, Volsinii, Xocolata, 1124, 1285, 1294, 1305, 1307, 1393, 14 de juny, 1400, 1520, 1553, 1797, 1798, 1799, 1808, 1814, 1832, 1838, 1849, 1854, 1859, 1860, 20 de juny, 4 de febrer, 537, 547, 549, 552, 580, 592, 593, 727, 756. Ampliar l'índex (37 més) »

Arezzo

Arezzo és una ciutat de Toscana, capital de la província d'Arezzo, que antigament es deia Arretium, i era a Etrúria.

Nou!!: Perusa і Arezzo · Veure més »

Arquitectura longobarda

L'arquitectura longobarda, també anomenada arquitectura llombarda, constitueix un conjunt d'obres arquitectòniques realitzades a la península Itàlica durant el regnat dels germànics longobards —també anomenats llombards— (568-774), amb una permanència residual a la part meridional de la península, la part anomenada Langobardia Minor governada per reis i ducs longobards, fins als segles  i. Baptisteri de Lomello (Pavia) L'activitat arquitectònica desenvolupada a Langobardia Maior, la part septentrional de l'actual Itàlia (citada en endavant com Itàlia a seques), ha arribat als nostres dies molt fragmentada, especialment per motiu de les successives reconstruccions dels edificis sacres i profans aixecats durant els segles  i. Excepte el Tempietto Longobardo de Cividale del Friuli, conservat intacte en gran part, les edificacions llombardes civils i religioses de Pavia, Monza i altres localitats han estat molt refetes en els segles posteriors.

Nou!!: Perusa і Arquitectura longobarda · Veure més »

Úmbria

L'Úmbria (Umbria en italià) és una regió centre-meridional d'Itàlia situada entre les Marques, a l'est; el Laci, al sud; i la Toscana, a l'oest.

Nou!!: Perusa і Úmbria · Veure més »

August

August (llatí: Imperator Caesar divi filius Augustus; nascut el 23 de setembre del 63 aC i mort el 19 d'agost del 14) fou un home d'estat i líder militar romà que esdevingué el primer emperador de l'Imperi Romà entre el 27 aC i la seva mort el 14.

Nou!!: Perusa і August · Veure més »

Belisari

Flavi Belisari (llatí: Flavius Belisarius; grec: Φλάβιος Βελισάριος, Flàvios Velissàrios; nascut cap al 500 i mort el 13 de març del 565), sovint conegut simplement com a Belisari, fou el general més destacat de l'Imperi Romà d'Orient en l'antiguitat tardana.

Nou!!: Perusa і Belisari · Veure més »

Braccio da Montone

Andrea Fortebraccio, conegut com a Braccio da Montone (Perusa, 1 de juliol de 1368 - L'Aquila, 5 de juny de 1424) va ser un condottiero italià, governador de Bolonya, rector de Roma, senyor de Perusa, príncep de Càpua, comte de Montone i de Foggia i Gran Conestable del Regne de Nàpols.

Nou!!: Perusa і Braccio da Montone · Veure més »

Chiusi

Chiusi és una ciutat de Toscana a Itàlia, a la província de Siena, amb uns 15.000 habitants.

Nou!!: Perusa і Chiusi · Veure més »

Congrés de Viena

El congrés de Viena fou una conferència entre ambaixadors de les majors potències d'Europa que va ser presidit per l'estadista austríac Klemens Wenzel von Metternich.

Nou!!: Perusa і Congrés de Viena · Veure més »

Cortona

Cortona és una ciutat d'Itàlia a la província d'Arezzo, regió de la Toscana, amb prop de trenta mil habitants.

Nou!!: Perusa і Cortona · Veure més »

Ducat de Milà

El Ducat de Milà, també anomenat Milanesat o Estat de Milà, va ser durant l'edat mitjana i la moderna la principal potència feudal del nord de la península Itàlica.

Nou!!: Perusa і Ducat de Milà · Veure més »

Estats Pontificis

Mapa dels Estats Pontificis a l'any 1870 Els Estats Pontificis, també coneguts com a Estats de l'Església, van ser uns territoris de la Itàlia central, que es van mantenir independents i sota govern dels Papes de Roma entre el 752 i el 1870, hereus de l'antic Exarcat de Ravenna.

Nou!!: Perusa і Estats Pontificis · Veure més »

Etrúria

Etrúria era el nom del país dels etruscs.

Nou!!: Perusa і Etrúria · Veure més »

Exarcat de Ravenna

L'exarcat de Ravenna fou un territori situat al centre de la península Itàlica que formava part de l'Imperi Romà d'Orient.

Nou!!: Perusa і Exarcat de Ravenna · Veure més »

Foligno

Foligno és una ciutat de la regió de l'Úmbria a Itàlia, província de Perusa, a l'esquerra del riu Topino.

Nou!!: Perusa і Foligno · Veure més »

Gai Asini Pol·lió

Gai Asini Pol·lió (en llatí Caius Asinius Pollio) va ser un destacat poeta, orador i historiador del temps d'August.

Nou!!: Perusa і Gai Asini Pol·lió · Veure més »

Gneu Fulvi Màxim Centumal

Gneu Fulvi Màxim Centumal (en llatí Cneus Fulvius CN. F. CN. N. Maximus Centumalus) va ser un militar i magistrat de la República Romana.

Nou!!: Perusa і Gneu Fulvi Màxim Centumal · Veure més »

Guerra de Perusa

La Guerra de Perusa –Bellum Perusinum – fou una guerra civil disputada entre el 41 aC i el 40 aC entre Octavi i Luci Antoni a la República Romana.

Nou!!: Perusa і Guerra de Perusa · Veure més »

Honori II

Honori II —nom de bateig Lamberto Scannabecchi— (Fagnano, ? -Roma, 13 de febrer de 1130) fou papa de Roma del 1124 al 1130.

Nou!!: Perusa і Honori II · Veure més »

Honori IV

Honori IV (Roma, vers 1210 - mort el 3 d'abril de 1287) va ser papa de l'Església Catòlica del 1285 al 1287.

Nou!!: Perusa і Honori IV · Veure més »

Institut d'Estudis Catalans

LInstitut d'Estudis Catalans (IEC) és una corporació acadèmica, científica i cultural que té per objecte la recerca científica en tots els elements de la cultura catalana.

Nou!!: Perusa і Institut d'Estudis Catalans · Veure més »

Institut Nacional d'Estadística (Itàlia)

LInstitut Nacional d'Estadística (ISTAT) (en italià: Istituto Nazionale di Statistica) és l'òrgan estadístic del govern d'Itàlia.

Nou!!: Perusa і Institut Nacional d'Estadística (Itàlia) · Veure més »

Itàlia

Itàlia (en italià: Italia), oficialment la República Italiana (en italià: Repubblica Italiana), és un Estat europeu situat a la península Itàlica i que inclou les dues illes més grans de la mar Mediterrània, Sicília i Sardenya.

Nou!!: Perusa і Itàlia · Veure més »

Joachim Murat

Joachim Murat, (La Bastida de Murat, Òlt, 25 de març de 1767 - Pizzo, Calàbria, Itàlia, 13 d'octubre de 1815) va ser un noble i militar francès al servei del seu cunyat Napoleó, Gran Duc de Berg i Clèveris, mariscal de França i rei de Nàpols entre 1808 i 1815.

Nou!!: Perusa і Joachim Murat · Veure més »

Juno

En la mitologia romana, Juno era l'esposa de Júpiter.

Nou!!: Perusa і Juno · Veure més »

Llac Trasimè

El llac Trasimè (en italià: Trasimeno) és un dels més grans i importants llacs italians, situat a la regió d'Umbria(antiga Etrúria), entre els municipis de Cortona i Perusa.

Nou!!: Perusa і Llac Trasimè · Veure més »

Lleó X

Lleó X, nascut Giovanni di Lorenzo de Mèdici (Florència, República de Florència, 1475 - Roma, Estats Pontificis, 1521) fou un cardenal florentí que va esdevenir senyor de Florència entre 1512 i 1513, i papa de l'Església Catòlica del 1513 al 1521.

Nou!!: Perusa і Lleó X · Veure més »

Luci Antoni

Luci Antoni (en Lucius Antonius M. F.), anomenat Pietas, va ser fill de Marc Antoni Crètic i germà petit del triumvir Marc Antoni.

Nou!!: Perusa і Luci Antoni · Veure més »

Marc Vipsani Agripa

Marc Vipsani Agripa (en Marcus Vipsanius Agrippa; Dalmàcia, 63 aC - Campània, 12 aC) va ser un militar i polític romà del.

Nou!!: Perusa і Marc Vipsani Agripa · Veure més »

Màntua

Màntua (en italià Mantova; en llombard Màntoa ˈmantua o ˈmantoa) és una ciutat d'Itàlia, capital de la província de Màntua a la regió de Llombardia.

Nou!!: Perusa і Màntua · Veure més »

Narsès

Narsès (Narses, Ναρσῆς) (472-568) fou un general i home d'estat romà d'Orient.

Nou!!: Perusa і Narsès · Veure més »

Nomenclàtor mundial

El Nomenclàtor mundial és un recull de noms i topònims d'arreu del món, en català, editat l'any 2022 per la Generalitat en col·laboració amb l'Institut d'Estudis Catalans.

Nou!!: Perusa і Nomenclàtor mundial · Veure més »

Odoacre

Odoacre o Odovacar (del germànic *ˈˀaʊ̯ðaˌwakraz, gòtic *Audawakrs, 'el que vigila la riquesa', en llatí Odoacer, Odovacer, Odoacar, Odovacar o Odovacrius, en grec) (Pannònia, vers 433 – Ravenna, 15 de març de 493), va ser el primer rei d'Itàlia bàrbar (476-493), després de deposar Ròmul Augústul, el darrer dels emperadors de l'Imperi Romà d'Occident.

Nou!!: Perusa і Odoacre · Veure més »

Papa Bonifaci IX

Bonifaci IX (Nàpols, 1356 - † Roma, 1 d'octubre de 1404) va ser Papa de l'Església Catòlica del 1389 al 1404.

Nou!!: Perusa і Papa Bonifaci IX · Veure més »

Papa Celestí V

Celestí V, de nom de bateig Pietro Angeleri di Murrone, també conegut com a Sant Pere Celestí (Isernia, 1215 - Ferentino, 19 de maig de 1296) va ser Papa de l'Església Catòlica el 1294, monjo i fundador de l'Orde dels Celestins.

Nou!!: Perusa і Papa Celestí V · Veure més »

Pere Lluís I de Parma

Pere Lluís Farnese o Pere Lluís I de Parma (Roma, Estats Pontificis 1503 - Piacenza, Ducat de Parma 1547) fou un membre de la Dinastia Farnese que va esdevenir el primer duc de Parma i Piacenza, càrrec que va ocupar entre 1545 i 1547.

Nou!!: Perusa і Pere Lluís I de Parma · Veure més »

Província de Perusa

La Província de Perusa forma part de la regió d'Úmbria dins d'Itàlia.

Nou!!: Perusa і Província de Perusa · Veure més »

Publi Corneli Escipió Africà Major

Publi Corneli Escipió Africà Major (llatí: Publius Cornelius Scipio Africanus Maior; nascut el 236 aC/235 aC i mort el 183 aC) fou un general i polític de l'antiga Roma que fou cònsol el 205 aC i el 194 aC.

Nou!!: Perusa і Publi Corneli Escipió Africà Major · Veure més »

Publi Ventidi Bas

Publi Ventidi Bas (en llatí Publius Ventidius Bassus) va ser un magistrat romà nadiu del Picè.

Nou!!: Perusa і Publi Ventidi Bas · Veure més »

Quint Salvidiè Rufus

Quint Salvidiè Rufus (Quintus Salvidienus Rufus) va ser un cavaller romà d'origen humil.

Nou!!: Perusa і Quint Salvidiè Rufus · Veure més »

Regne d'Itàlia (1861-1946)

El Regne d'Itàlia (italià: Regno d'Italia) fou un estat fundat el 1861 durant la Unificació d'Itàlia sota la direcció de Piemont-Sardenya; i existí fins al 1946, quan els italians optaren per la república.

Nou!!: Perusa і Regne d'Itàlia (1861-1946) · Veure més »

Regne de Sardenya-Piemont

Piemont-Sardenya és el nom amb què sovint la historiografia designa sintèticament els Estats de Savoia (el conjunt d'estats governats per la dinastia dels Savoia) a partir del moment que s'hi inclogué el Regne de Sardenya (1720) i fins a la transformació en Regne d'Itàlia (1861).

Nou!!: Perusa і Regne de Sardenya-Piemont · Veure més »

República Romana

La República de Roma o República Romana fou el període de la civilització romana en què la forma de govern era la república.

Nou!!: Perusa і República Romana · Veure més »

Sarsina

Sarsina és una ciutat d'Itàlia a la regió d'Emília-Romanya, província de Forlì-Cesena, amb una població d'uns 4.000 habitants.

Nou!!: Perusa і Sarsina · Veure més »

Segona Guerra Púnica

La Segona Guerra Púnica fou la guerra més important de les tres Guerres Púniques; lliurades entre Roma i Cartago, van comportar la fi de l'imperi cartaginès en benefici de Roma, que va esdevenir la potència hegemònica indiscutible del Mediterrani occidental, malgrat que Cartago va sobreviure i va continuar, en teoria, essent sobirana del seu reduït territori nord-africà.

Nou!!: Perusa і Segona Guerra Púnica · Veure més »

Servi Maure Honorat

XVI amb el text de Virgili i els comentaris de Servius a la part esquerra. Servi Maure Honorat (en llatí Servius Maurus Honoratus) o Servi Mari Honorat (Servius Marius Honoratus) va ser un cèlebre gramàtic llatí contemporani de Macrobi, conegut principalment com a Servi (Servius, que era un nom romà força comú, algunes vegades usat també com a cognom).

Nou!!: Perusa і Servi Maure Honorat · Veure més »

Siena

Siena (en català també Sena) és una ciutat d'Itàlia, regió de Toscana, província de Siena, amb prop de 60.000 habitants.

Nou!!: Perusa і Siena · Veure més »

Spoleto

Spoleto és una ciutat d'Itàlia a la regió d'Úmbria, província de Perusa, amb una població de 39.339 habitants l'any 2010.

Nou!!: Perusa і Spoleto · Veure més »

Tíber

El Tíber (en italià Tevere) és el riu principal de la Itàlia central a la conca tirrènica, amb 405 km de longitud.

Nou!!: Perusa і Tíber · Veure més »

Tòtila

Tòtila enderrocant les muralles de Florència Tòtila va ser rei dels Ostrogots (541-552).

Nou!!: Perusa і Tòtila · Veure més »

Todi

Todi és una ciutat i comune (municipi) de la província de Perusa, a la regió d'Úmbria, al centre d'Itàlia.

Nou!!: Perusa і Todi · Veure més »

Trebonià Gal

Gai Vibi Trebonià Gal (en Gaius Vibius Trebonianus Gallus) fou un emperador romà del 251 al 253.

Nou!!: Perusa і Trebonià Gal · Veure més »

Umbres

sículs Els umbres —en llatí — eren un poble antic d'Itàlia que, des del segon mil·lenni, poblaven una extensa regió part de la qual (a l'occident) els hi fou arrabassada vers el 1200-1000 aC pels etruscs (unes 300 ciutats dels umbres van passar als etruscs segons la llegenda) i una altra part (l'orient) pels gals (segle VI o V aC).

Nou!!: Perusa і Umbres · Veure més »

Vadimonis

El llac Vadimonis (Lacus Vadimonis) és un petit llac d'Etrúria, que avui es diu llac de Bassano (Laghetto di Bassano), entre els turons Ciminis i el Tíber, del qual Plini el Jove diu que antigament havia tingut diverses illes flotants (terra que es mou amb els vents o corrents) i que fou teatre de dues batalles.

Nou!!: Perusa і Vadimonis · Veure més »

Volsinii

Volsinii o Vulsinii (en etrusc Velzna, en grec antic Οὐολσίνιον) va ser una antiga ciutat d'Etrúria a la vora del llac del mateix nom (lacus Volsiniensis) i a la Via Clòdia, entre Clusium i Forum Cassis, segons lItinerari d'Antoní i la Taula de Peutinger.

Nou!!: Perusa і Volsinii · Veure més »

Xocolata

La xocolata o el xocolate és un producte alimentari que s'obté a partir d'una barreja elaborada per pasta de cacau o cacau refinat en pols i sucre polvoritzat.

Nou!!: Perusa і Xocolata · Veure més »

1124

El 1124 (MCXXIV) fou un any de traspàs començat en dimarts del calendari julià.

Nou!!: Perusa і 1124 · Veure més »

1285

Sense descripció.

Nou!!: Perusa і 1285 · Veure més »

1294

Sense descripció.

Nou!!: Perusa і 1294 · Veure més »

1305

;Països Catalans.

Nou!!: Perusa і 1305 · Veure més »

1307

Sense descripció.

Nou!!: Perusa і 1307 · Veure més »

1393

Sense descripció.

Nou!!: Perusa і 1393 · Veure més »

14 de juny

El 14 de juny és el cent seixanta-cinquè dia de l'any del calendari gregorià i el cent seixanta-sisè en els anys de traspàs.

Nou!!: Perusa і 14 de juny · Veure més »

1400

; Països Catalans.

Nou!!: Perusa і 1400 · Veure més »

1520

Sense descripció.

Nou!!: Perusa і 1520 · Veure més »

1553

Sense descripció.

Nou!!: Perusa і 1553 · Veure més »

1797

;Països Catalans;Resta del món.

Nou!!: Perusa і 1797 · Veure més »

1798

;Països Catalans.

Nou!!: Perusa і 1798 · Veure més »

1799

;Països Catalans;Resta del món.

Nou!!: Perusa і 1799 · Veure més »

1808

Aquest any és popularment conegut com l'any de la vinguda del francès.

Nou!!: Perusa і 1808 · Veure més »

1814

Aprovat pel rei el 4 de maig del 1814 a València, reimprès per Vicente Olíva (Impressor Reial) el 1814 a Girona. Document escanejat per la Biblioteca de la Universitat Pompeu Fabra pdf;Països Catalans.

Nou!!: Perusa і 1814 · Veure més »

1832

;Països Catalans.

Nou!!: Perusa і 1832 · Veure més »

1838

centralització de totes les seques d'Espanya a la Fábrica Nacional de Moneda y Timbre);Països catalans.

Nou!!: Perusa і 1838 · Veure més »

1849

;Països Catalans;Resta del món.

Nou!!: Perusa і 1849 · Veure més »

1854

;Països Catalans.

Nou!!: Perusa і 1854 · Veure més »

1859

;Països Catalans.

Nou!!: Perusa і 1859 · Veure més »

1860

;Països Catalans.

Nou!!: Perusa і 1860 · Veure més »

20 de juny

El 20 de juny és el cent setanta-unè dia de l'any del calendari gregorià i el cent setanta-dosè en els anys de traspàs.

Nou!!: Perusa і 20 de juny · Veure més »

4 de febrer

El 4 de febrer és el trenta-cinquè dia de l'any del calendari gregorià.

Nou!!: Perusa і 4 de febrer · Veure més »

537

El 537 (DXXXVII) fou un any comú començat en dijous del calendari julià.

Nou!!: Perusa і 537 · Veure més »

547

Sense descripció.

Nou!!: Perusa і 547 · Veure més »

549

El 549 (DXLIX) fou un any comú començat en divendres del calendari julià.

Nou!!: Perusa і 549 · Veure més »

552

Sense descripció.

Nou!!: Perusa і 552 · Veure més »

580

El 580 (DLXXX) fou un any de traspàs començat en dilluns del calendari julià.

Nou!!: Perusa і 580 · Veure més »

592

El 592 (DXCII) fou un any de traspàs començat en dimarts del calendari julià.

Nou!!: Perusa і 592 · Veure més »

593

El 593 (DXCIII) fou un any comú començat en dijous del calendari julià.

Nou!!: Perusa і 593 · Veure més »

727

Sense descripció.

Nou!!: Perusa і 727 · Veure més »

756

Sense descripció.

Nou!!: Perusa і 756 · Veure més »

Redirigeix aquí:

Perugia, Perusia, Perúgia, Perúsia.

SortintEntrant
Hey! Estem a Facebook ara! »