Accés més ràpid que el navegador!
101 les relacions: Adiabene, Alexandre de Persis, Alexandre el Gran, Alexandre Sever, Alexandria d'Ària, Amardis, Antígon Monoftalm, Antíoc Híerax, Antíoc III, Antíoc VII Sidetes, Antioquia de Pèrsia, Arbela, Ardaixir I, Ariobàrzanes de la Pèrsida, Armènia, Artavasdes de Pàrtia, Artàban I de Pàrtia, Atropatene, Azes, Èumenes de Càrdia, Àrtemis, Babak Khorramdin, Babel, Babilònia, Bactriana, Batalla de les Portes Perses, Buz Abeh, Caracal·la, Caracene, Cir I d'Anxan, Ctesifont, Darios III de Pèrsia, Demetri II Nicàtor, Diàdocs, Dura Europos, Edjmiatsín, Elimaida (província), Eufrates, Felip l'Àrab, Firozabad, Gabiene, Golf Pèrsic, Gregori l'Il·luminador, Hatra, Hekatompilos, Herat, Hircània, Imperi Aquemènida, Imperi Kuixan, Imperi Sassànida, ..., Imperi Selèucida, Indus, Inscripció de Behistun, Iran, Isfahan, Joan Zonaràs, Judea, Kabulistan, Kirman, Macrí, Magnèsia del Sípil, Mesene, Mesopotàmia, Mitridates I de Pàrtia, Moisès de Khoren, Moló de Mèdia, Osroene, Pacte de Triparadisos, Parts, Pasàrgada, Pàrtia, Pèrsia, Pèrsida, Persèpolis, Perses, Peucestes de Mieza, Polibi, Província de Fars, Província de Lorestan, Regne d'Armènia Occidental, Regne grec de Bactriana, Saces, Sapor I, Sarvestan, Satrapia de Mèdia, Sàtrapa, Selèucia del Tigris, Seleuc I Nicàtor, Seleuc II Cal·linic, Seleuc III Ceraune, Sistan, Susiana, Tigris, Tiridates II, Vasudeva I, Vologès VI de Pàrtia, Xuixtar, Zab, 140 aC, 217, 8 d'abril. Ampliar l'índex (51 més) »
Adiabene
Adiabene fou el nom clàssic de l'antiga regió anomenada també Assíria, entre Armènia (al nord), el Tigris (al sud i sud-oest), Susiana (al sud-est), i Atropatene (a l'est).
Nou!!: Pèrsida і Adiabene · Veure més »
Alexandre de Persis
Alexandre de Persis (en grec antic Αλέξανδρος) fou un sàtrapa selèucida.
Nou!!: Pèrsida і Alexandre de Persis · Veure més »
Alexandre el Gran
Alexandre III de Macedònia (grec antic: Αλέξανδρος ὁ Μακεδών, Aléxandros ho Makedon; nascut a Pel·la el 21 de juliol del 356 aC i mort a Babilònia el 10 de juny del 323 aC), conegut habitualment com a Alexandre el Gran o Alexandre Magne, fou un rei argèada del Regne de Macedònia, a l'antiga Grècia.
Nou!!: Pèrsida і Alexandre el Gran · Veure més »
Alexandre Sever
Marc Aureli Sever Alexandre (Marcus Aurelius Severus Alexandrus; Arca Caesarea, Judea, 1 d'octubre del 208 – Moguntiacum, Germània Superior, 18 de març del 235), dit popularment Alexandre Sever, fou el darrer emperador romà (222-235) de la Dinastia Severa.
Nou!!: Pèrsida і Alexandre Sever · Veure més »
Alexandria d'Ària
Alexandria d'Ària o Alexandria Àrion (Ἀλεξάνδρεια ἐν Ἀρίοις) fou una ciutat suposadament fundada per Alexandre el Gran a Ària o Ariana el 330 aC, que correspon a la moderna Herat, capital de la regió del Gran Khorasan, al nord-oest de l'Afganistan.
Nou!!: Pèrsida і Alexandria d'Ària · Veure més »
Amardis
Els amardis o mardis (en llatí amardi o mardi, en grec Ἀμαρδοί, Μαρδοί), van ser una nació o tribu asiàtica, propera als hircanis, segons Estrabó, i als harmatòtrofs, a la vora de la mar Càspia.
Nou!!: Pèrsida і Amardis · Veure més »
Antígon Monoftalm
Antígon Monoftalm o Antígon el Borni (en Antigonus; vers 382-301 aC) fou un general macedoni que va arribar a rei d'Àsia i rei de Macedònia.
Nou!!: Pèrsida і Antígon Monoftalm · Veure més »
Antíoc Híerax
Antíoc Híerax (Grec Aντιoχoς Ἰέραξ) (el mot grec Ἰέραξ designa l'astor, el malnom li'n venia de la seva rapacitat i cobdícia), fou rei d'una part dels dominis selèucides (243 aC-227 aC).
Nou!!: Pèrsida і Antíoc Híerax · Veure més »
Antíoc III
Moneda amb la imatge d'Antíoc. Antíoc III dit «el gran» (vers 241 aC-187 aC) fou rei selèucida del 223 aC al 187 aC.
Nou!!: Pèrsida і Antíoc III · Veure més »
Antíoc VII Sidetes
Antíoc VII Sidetes (de Sidó) o Evergetes (en llatí Antiochus Sidetes, en grec antic Αντίοχος Ζ' Σιδήτης) fou rei selèucida del 138 aC al 129 aC.
Nou!!: Pèrsida і Antíoc VII Sidetes · Veure més »
Antioquia de Pèrsia
Antioquia de Pèrsia (Antiochia ad Persis) fou una ciutat fundada o refundada a Persis per Antíoc I Sòter (324-263 aC).
Nou!!: Pèrsida і Antioquia de Pèrsia · Veure més »
Arbela
Arbela (assiri Arbairu/Arbail, persa Arbaira, grec Arbela, àrab Erbil o Irbil, kurd Erbel o Hawler) és una ciutat de Mesopotàmia, entre els dos Zab; administrativament forma part del Kurdistan (Iraq).
Nou!!: Pèrsida і Arbela · Veure més »
Ardaixir I
Relleu d'Ardaixir I prop de Persèpolis, Iran. Ardaixir I, del grec Artaxerxes (? - 240), fou el primer Xahanxà (Rei dels reis) de la dinastia sassànida, i rei dels reis de Pèrsia des de l'any 226, quan prengué el poder a Artaban V de Pàrtia (rei de l'Imperi Part) fins a l'any 240.
Nou!!: Pèrsida і Ardaixir I · Veure més »
Ariobàrzanes de la Pèrsida
Ariobàrzanes (en Ἀριοϐαρζάνης) era sàtrapa de la Pèrsida abans del 331 aC.
Nou!!: Pèrsida і Ariobàrzanes de la Pèrsida · Veure més »
Armènia
La República d'Armènia o simplement Armènia (en armeni, Հայաստանի Հանրապետություն, Haiastaní Hanrapetutiún; o Հայաստան, Haiastan; Armínia, en Ramon Muntaner) és un país del Caucas, del 1990 ençà una república independent que es va segregar de la Unió Soviètica.
Nou!!: Pèrsida і Armènia · Veure més »
Artavasdes de Pàrtia
Artavades fou rei de Pàrtia proclamat el 226 i va resistir als perses un temps probablement inferior a cinc anys.
Nou!!: Pèrsida і Artavasdes de Pàrtia · Veure més »
Artàban I de Pàrtia
Artàban I va ser rei de Pàrtia de l'any 214 al.
Nou!!: Pèrsida і Artàban I de Pàrtia · Veure més »
Atropatene
Atropatene o Media Atropatene (originalment conegut com a Atropatkan i Atorpatkan) és el nom amb què es va conèixer al període clàssic la regió que equival a l'actual Azerbaidjan independent i a l'Azerbaidjan iranià, i el Kurdistan iranià.
Nou!!: Pèrsida і Atropatene · Veure més »
Azes
* Azes I, rei indoescita, considerat per alguns historiadors d'arrel parta i per altres escita.
Nou!!: Pèrsida і Azes · Veure més »
Èumenes de Càrdia
Èumenes de Càrdia (Εὐμένης, Eumenes) (362 aC-316 aC) fou un general grec de Càrdia, al Quersonès, i un dels diàdocs d'Alexandre el Gran.
Nou!!: Pèrsida і Èumenes de Càrdia · Veure més »
Àrtemis
En la mitologia grega, Àrtemis (en Ἄρτεμις) era la deessa dels llocs salvatges o naturals on els humans no han actuat, els boscos i selves, la caça, el regne animal, la natura, la vegetació, el part, la cura dels nens i la castedat.
Nou!!: Pèrsida і Àrtemis · Veure més »
Babak Khorramdin
Babak Khorramdin o Babek (mort 838) fou cap de la secta dels khurramites a l'Azerbaidjan Iranià, a la primera meitat del.
Nou!!: Pèrsida і Babak Khorramdin · Veure més »
Babel
* Bíblia: vegeu Torre de Babel.
Nou!!: Pèrsida і Babel · Veure més »
Babilònia
Babilònia era un antic estat de Mesopotàmia (actualment l'Iraq).
Nou!!: Pèrsida і Babilònia · Veure més »
Bactriana
La Bactriana o Bactris (Bāxtriš) fou una satrapia de l'Imperi Persa i després de l'Imperi Selèucida, que tenia per capital Bactra, que correspon a la moderna Balkh.
Nou!!: Pèrsida і Bactriana · Veure més »
Batalla de les Portes Perses
La batalla de les Portes Perses va ser un conflicte militar entre l'Imperi Aquemènida i Alexandre el Gran a les Portes Perses.
Nou!!: Pèrsida і Batalla de les Portes Perses · Veure més »
Buz Abeh
Buz Abeh o Boz-Abeh (mort 1147) fou governador de Fars en temps dels seljúcides.
Nou!!: Pèrsida і Buz Abeh · Veure més »
Caracal·la
Caracal·la (Caracalla), conegut formalment com a Marc Aureli Antoní (Marcus Aurelius Antoninus) (Lugdúnum, Gàl·lia Celta, Imperi Romà, 4 d'abril de 188 - Haran, Imperi Romà, 8 d'abril de 217) fou emperador romà entre el 198 i la seva mort el 217.
Nou!!: Pèrsida і Caracal·la · Veure més »
Caracene
Caracene (grec antic: Χαρακηνή), va ser un regne fundat pels espaosins iranians situat al capdavant del golf Pèrsic, principalment a l'Iraq actual.
Nou!!: Pèrsida і Caracene · Veure més »
Cir I d'Anxan
Cir I (en persa antic Kuruš) va ser rei d'Anxan possiblement entre els anys 640 aC i 580 aC.
Nou!!: Pèrsida і Cir I d'Anxan · Veure més »
Ctesifont
Ctesifont (Ktēsiphōn; persa sassànida: 𐭲𐭩𐭮𐭯𐭥𐭭, tysfwn; تیسفون; ܩܛܝܣܦܘܢ) fou la capital de l'Imperi part i després de l'imperi dels perses sassànides.
Nou!!: Pèrsida і Ctesifont · Veure més »
Darios III de Pèrsia
batalla d'Issos. Darios III Codomà (vers 380 aC - 330 aC) fou el darrer rei aquemènida de l'Imperi Persa, del 336 aC al 330 aC.
Nou!!: Pèrsida і Darios III de Pèrsia · Veure més »
Demetri II Nicàtor
Demetri II Nicàtor (el Victoriós) fou rei selèucida del 145 aC al 138 aC i del 129 aC al 126 aC.
Nou!!: Pèrsida і Demetri II Nicàtor · Veure més »
Diàdocs
Efígie d'Alexandre el Gran Diàdocs, del grec antic: διάδοχοι, 'successors', foren aquells generals d'Alexandre el Gran que, després de la seva inesperada mort el 323 aC, es van repartir l'imperi.
Nou!!: Pèrsida і Diàdocs · Veure més »
Dura Europos
Dura Europos (en grec antic Δοῦρα Εὐρωπός) era una ciutat al nord de Mesopotàmia, no lluny de l'Eufrates i al costat de Circesium, on segons Zòsim es va erigir un monument militar en honor de l'emperador Gordià III.
Nou!!: Pèrsida і Dura Europos · Veure més »
Edjmiatsín
Edjmiatsín (armeni: Էջմիածին), és el centre espiritual d'Armènia i la seu de la Catholicós de tots els armenis, el cap de la Santa Església apostòlica armènia.
Nou!!: Pèrsida і Edjmiatsín · Veure més »
Elimaida (província)
Elimaida (llatí Elymais, grec Elymaia) fou una província, continuació del regne d'Elam, que formà part de la satrapia de Susiana que va existir sota l'Imperi AquemènidaG.
Nou!!: Pèrsida і Elimaida (província) · Veure més »
Eufrates
LEufrates (en turc i en;, Furât; en arameu, en l'Antic Testament, Prath; en assiri Pu-rat-tu; en persa antic Ufratu;, Frot o) és un riu que en gran part discorre per l'Iraq.
Nou!!: Pèrsida і Eufrates · Veure més »
Felip l'Àrab
Marc Juli Felip (c. 204 - 249) més conegut com a Felip l'Àrab, fou emperador romà entre els anys 244 i 249.
Nou!!: Pèrsida і Felip l'Àrab · Veure més »
Firozabad
Firozabad (hindi: फ़ीरोज़ाबाद, urdú: فیروزآباد) és una ciutat de l'Índia a l'estat d'Uttar Pradesh, capital del districte de Firozabad, a 40 km d'Agra.
Nou!!: Pèrsida і Firozabad · Veure més »
Gabiene
Gabiene o Gabiana (en grec antic Γαβιηνή) era un districte o eparquia d'Elimais a la satrapia de Susiana.
Nou!!: Pèrsida і Gabiene · Veure més »
Golf Pèrsic
Mapa El golf Pèrsic (literalment ‘golf Aràbic’, i, menys usual,, ‘golf Pèrsic’, tot i que històricament també, ‘mar de Pèrsia’, entre altres noms) és un gran golf format per una part del mar de Pèrsia, entre Aràbia i l'Iran.
Nou!!: Pèrsida і Golf Pèrsic · Veure més »
Gregori l'Il·luminador
Gregori l'Il·luminador - en armeni Գրիգոր Լուսաւորիչ, Grigor Lusavorich, en grec Γρηγόριος Φωστήρ/Φωτιστής - (257-325), va ser el primer patriarca d'Armènia (298-325).
Nou!!: Pèrsida і Gregori l'Il·luminador · Veure més »
Hatra
Hatra fou una antiga ciutat en ruïnes de l'Iraq a la governació de Nínive, a la regió de la Jazira.
Nou!!: Pèrsida і Hatra · Veure més »
Hekatompilos
Hekatompilos (o Hecatompylos) fou la capital de l'Imperi part fins al 129 aC i la capital d'estiu després d'aquesta data.
Nou!!: Pèrsida і Hekatompilos · Veure més »
Herat
Herat (en farsi: هرات, clàssica Aria) és una ciutat del nord-oest de l'Afganistan, capital de la província d'Herat, situada a la vall del riu Hari (que passa a 5 km al sud de la ciutat).
Nou!!: Pèrsida і Herat · Veure més »
Hircània
Mapa d'Iran i països del costat (incloent-hi el Turkmenistan), que mostra la ubicació d'Hircània, on avui es troba la província iraniana de Golestan Mapa de l'Imperi aquemènida amb Hircània Hircània o Verkâna (en llatí: Hyrcania, en grec: Hyrkania) fou una satrapia i regió de Pèrsia al sud de la mar Càspia (anomenada en l'antiguitat mar Hircània).
Nou!!: Pèrsida і Hircània · Veure més »
Imperi Aquemènida
LImperi Aquemènida o dels aquemènides fou el primer i més extens imperi dels perses, el qual es va estendre pels territoris dels actuals estats de l'Iran, l'Iraq, el Turkmenistan, l'Afganistan, l'Uzbekistan, Turquia, Xipre, Síria, el Líban, Israel-Palestina i Egipte.
Nou!!: Pèrsida і Imperi Aquemènida · Veure més »
Imperi Kuixan
L'Imperi kuixan (Kušān) fou un estat que, en el seu apogeu, aproximadament els anys 105-250 dC, s'estengué des del Tadjikistan fins a l'Afganistan, el Pakistan i la vall del Ganges al nord de l'Índia.
Nou!!: Pèrsida і Imperi Kuixan · Veure més »
Imperi Sassànida
LImperi Sassànida és el període de govern del segon Imperi Persa (226 - 651) per part de la dinastia sassànida (quarta dinastia iraniana).
Nou!!: Pèrsida і Imperi Sassànida · Veure més »
Imperi Selèucida
LImperi Selèucida fou un dels estats sorgits de la descomposició de l'imperi d'Alexandre el Gran.
Nou!!: Pèrsida і Imperi Selèucida · Veure més »
Indus
El riu Indus i els seus afluents L'Indus (en hindi सिन्धु नदी, Sindhu nadi, conegut com a Sindhu en sànscrit; grec, Sinthos, llatí Sintus) és el principal riu del Pakistan, encara que neix a la Xina i travessa una part de territori de l'Índia.
Nou!!: Pèrsida і Indus · Veure més »
Inscripció de Behistun
La inscripció de Behistun o Bisutun (en persa: بیستون) és una inscripció en persa antic, elamita i babiloni, que es va trobar a Behistun, una muntanya a la província de Kermanxah, i que ha permès desxifrar l'escriptura cuneïforme.
Nou!!: Pèrsida і Inscripció de Behistun · Veure més »
Iran
La República Islàmica de lIran, anomenat simplement lIran, és un país de l'Orient Mitjà.
Nou!!: Pèrsida і Iran · Veure més »
Isfahan
Plaça Naqsh-e Jahan Isfahan o Ispahan, localitzada a 340 kilòmetres al sud de Teheran, és la capital de la província d'Isfahan i la tercera ciutat més gran de l'Iran (després de la mateixa Teheran i Mashad).
Nou!!: Pèrsida і Isfahan · Veure més »
Joan Zonaràs
Joan Zonaràs o Zonares (c. 1074 - d. de 1159) fou un teòleg i historiador romà d'Orient del, sota els emperadors Aleix I Comnè i Calojoannes (Joan II Comnè).
Nou!!: Pèrsida і Joan Zonaràs · Veure més »
Judea
Regne de Moab Judea fou un antic regne i província romana, format a partir de l'encara més antic regne de Judà i situat en la actual Palestina.
Nou!!: Pèrsida і Judea · Veure més »
Kabulistan
Kabulistan o Zabulistan eren els territoris orientals del Gran Khorasan centrats a la ciutat de Kabul.
Nou!!: Pèrsida і Kabulistan · Veure més »
Kirman
Kirman fou una regió històrica del centre de l'Iran a Pèrsia, originada en l'antiga satrapia de Carmània esmentada per Estrabó, Claudi Ptolemeu i Ammià Marcel·lí entre altres i que derivaria del nom de Carmana, una població i capital regional.
Nou!!: Pèrsida і Kirman · Veure més »
Macrí
Marc Opel·li Macrí (Marcus Opellius Macrinus; c. 165 - 218), conegut simplement com a Macrí, va ser emperador romà durant catorze mesos entre el 217 i el 218.
Nou!!: Pèrsida і Macrí · Veure més »
Magnèsia del Sípil
Magnèsia del Sipilos (Magnesia Ad Sipylum, Μαγνησία ὑπὸ Σιπύλῳ) fou una ciutat de Lídia a la part nord-oest de la muntanya de Sipilos (Sipylum) i a la part sud del riu Hermos (Hermus).
Nou!!: Pèrsida і Magnèsia del Sípil · Veure més »
Mesene
Mesene (Μεσηνή) era una regió de Mesopotàmia situada a l'extrem sud.
Nou!!: Pèrsida і Mesene · Veure més »
Mesopotàmia
Mesopotàmia al Creixent Fèrtil. Mesopotàmia (del grec antic, Me.so.po.taˈmi.a, ‘entre dos rius’) és l'antiga denominació de la regió situada entre l'Eufrates i el Tigris, que era dividida en dues parts: la Baixa Mesopotàmia, entre el golf Pèrsic i el punt on els dos rius s'acostaven a la mínima distància, anomenada sovint Babilònia o Sumer, i l'Alta Mesopotàmia, on es va desenvolupar la civilització semita d'Accàdia (Accad) i posterior d'Assíria, la civilització hurrita amb el regne de Mitanni, i va florir després el regne d'Assíria.
Nou!!: Pèrsida і Mesopotàmia · Veure més »
Mitridates I de Pàrtia
Mitridates I el gran o el diví fou rei del l'imperi Part del 173 aC al 136 aC.
Nou!!: Pèrsida і Mitridates I de Pàrtia · Veure més »
Moisès de Khoren
Moisès de Khoren o també Movses Khorenatzi (en armeni Մովսես Խորենացի) va ser un historiador armeni que va viure potser al.
Nou!!: Pèrsida і Moisès de Khoren · Veure més »
Moló de Mèdia
Moló (en llatí Molon, en grec antic Μόλων) fou un general i sàtrapa selèucida.
Nou!!: Pèrsida і Moló de Mèdia · Veure més »
Osroene
Osroene (Osrhoene) o Regne d'Edessa fou un regne a la part nord-oest de Mesopotàmia entre l'Eufrates i el Tigris entre els anys 137 aC i 249 dC quan fou conquerida i integrada a l'Imperi Romà com una província d'Osroene.
Nou!!: Pèrsida і Osroene · Veure més »
Pacte de Triparadisos
El pacte de Triparadisos (en grec antic Τριπαράδεισος Triparádeisos, en llatí Triparadisus) va ser un acord signat al petit poblat de Triparadisos (a Síria, prop de les fonts de l'Orontes) l'any 321 aC entre els generals d'Alexandre el Gran (els diàdocs) per repartir-se l'imperi.
Nou!!: Pèrsida і Pacte de Triparadisos · Veure més »
Parts
Els parts (en llatí: parthi o parthyaei, en grec antic Πάρθοι), originàriament anomenats parnis o aparnis (Πάρνοι, 'Parnoi', Ἄπαρνοι, 'Aparnoi') van ser un poble indoeuropeu establert a la zona del nord-est del modern Iran.
Nou!!: Pèrsida і Parts · Veure més »
Pasàrgada
Pasàrgada fou la capital de les tribus iranianes del sud-oest i de la dinastia fundada per Aquèmenes, situada entre l'actual Marvdasht i Saadat Abad, a 130 km al nord-est de Xiraz, a uns 87 km al nord-est de Persèpolis (província de Fars), a la vora d'un riu anomenat Cir (Cyrus, modern Kur).
Nou!!: Pèrsida і Pasàrgada · Veure més »
Pàrtia
La regió de Pàrtia (en groc), durant l'Imperi romà (en morat) any 200 aC. Pàrtia va ser el nom d'una regió d'Àsia, més coneguda per haver estat la base política i cultural de la dinastia Arsàcida, els governants de l'Imperi Part.
Nou!!: Pèrsida і Pàrtia · Veure més »
Pèrsia
Pèrsia, modernament Iran, és el país dels perses, originats a l'antiga regió de Perside (després Fars).
Nou!!: Pèrsida і Pèrsia · Veure més »
Pèrsida
Persis o Pèrsida (Perside) (''Parsa''.) fou una regió de l'antiga Pèrsia, a l'Iran, considerada el cor de Pèrsia i el districte que dona nom al poble dels perses entre les muntanyes Zagros o el llac Urmia.
Nou!!: Pèrsida і Pèrsida · Veure més »
Persèpolis
Persèpolis (literalment ‘la ciutat persa’; en persa antic: Pārsa; en persa modern, Takht-i Jamshid, ‘el tron de Jamxid') va ser la capital de l'Imperi Persa durant l'època aquemènida.
Nou!!: Pèrsida і Persèpolis · Veure més »
Perses
miniatura Els perses van ser una branca del poble ari establert a l'Altiplà Iranià, que vivia a la província coneguda per Persis.
Nou!!: Pèrsida і Perses · Veure més »
Peucestes de Mieza
Peucestes de Mieza (Peucestas), fill d'Alexandre, fou un militar macedoni nadiu de Mieza a Macedònia.
Nou!!: Pèrsida і Peucestes de Mieza · Veure més »
Polibi
Estela de Polibi Polibi (Polybius), fill de Licortes, nascut a Megalòpolis, fou un historiador grec que visqué al voltant dels anys 205 a 120 aC, famós per la seva obra Història, que cobreix amb detall el període del 264 aC al 146 aC.
Nou!!: Pèrsida і Polibi · Veure més »
Província de Fars
Ruïnes de Persèpolis Fars (Fârs) és una de les trenta-un províncies de l'Iran al sud del país, coneguda en època clàssica com Pèrsida (Perside) o Persis.
Nou!!: Pèrsida і Província de Fars · Veure més »
Província de Lorestan
Comtats de Lorestan Khorramabad La província de Lorestan (també província de Luristan, de Lurestan o de Loristan; en persa Lorestān; en lori: Luressu) és una divisió administrativa de l'Iran a la part occidental del país, a les muntanyes Zagros.
Nou!!: Pèrsida і Província de Lorestan · Veure més »
Regne d'Armènia Occidental
El regne d'Armènia Occidental és un estat sense territori autoproclamat pel titulat Gran Príncep Roland Bagratouni "Llegatari del Trone d'Armènia Occidental" resident a Budapest i el qual proposa la cessió voluntària per Turquia de la regió d'Ani (la capital històrica), i la integració del regne al espai europeu i a l'OTAN.
Nou!!: Pèrsida і Regne d'Armènia Occidental · Veure més »
Regne grec de Bactriana
El regne grec de Bactriana fou un estat instal·lat a Bactriana i Sogdiana al nord de l'actual Afganistan i part de l'Àsia Central vers el 250 aC fins al 125 aC.
Nou!!: Pèrsida і Regne grec de Bactriana · Veure més »
Saces
Els saces era el nom donat pels perses a la branca oriental dels escites: Saka (grec sakai, llatí sacae, xinès sseu pronunciat sseuk) Els sacae (saces) segons Ptolemeu limitaven a l'oest amb els sogdians, al nord amb els escites, i a l'est amb els seres.
Nou!!: Pèrsida і Saces · Veure més »
Sapor I
Sapor I o Xapur I (215-272) va ser el segon Rei de reis (240-270) de la dinastia sassànida.
Nou!!: Pèrsida і Sapor I · Veure més »
Sarvestan
Sarvestān o Sarwistan (en persa سروستان, de sarv.
Nou!!: Pèrsida і Sarvestan · Veure més »
Satrapia de Mèdia
Media (Māda), fou una gran satrapia persa amb capital a Ecbàtana, generalment encarregada als prínceps aquemènides fills del rei, com Tanyoxarces o Tanaoxares, fill de Cir II el Gran (que va governar també Armènia i els territori dels cadusis); al un altre príncep fou Bistanes, fill d'Artaxerxes III de Pèrsia Ocus.
Nou!!: Pèrsida і Satrapia de Mèdia · Veure més »
Sàtrapa
Principals satrapies de l'Imperi Persa Sàtrapa (en grec: σατράπης satrápēs, de l'antic persa xšaθrapā(van), protector de la terra/país) és el nom que es va donar als governadors de les províncies dels antics imperis dels Medes i Aquemènides i de diversos dels seus successors, com ara l'Imperi Sassànida i els imperis hel·lenístics.
Nou!!: Pèrsida і Sàtrapa · Veure més »
Selèucia del Tigris
Selèucia o Selèucia del Tigris, fou una ciutat de la vora del Tigris construïda per Seleuc I Nicàtor, a uns 60 km al nord de Babilònia, amb materials de la qual fou construïda.
Nou!!: Pèrsida і Selèucia del Tigris · Veure més »
Seleuc I Nicàtor
va ser el fundador i primer rei de l'Imperi Selèucida.
Nou!!: Pèrsida і Seleuc I Nicàtor · Veure més »
Seleuc II Cal·linic
Moneda encunyada per Seleuc II, amb l'efígie del rei per una cara i d'Apol·lo per l'altra. Seleuc II Cal·linic Pogó (Σέλευκος ὁ Καλλίνικος ὁ Πώγων, 'Seleuc de Bella Victòria, el Barbut'), fou rei selèucida del 246 aC al 225 aC.
Nou!!: Pèrsida і Seleuc II Cal·linic · Veure més »
Seleuc III Ceraune
Seleuc III Ceraune o Soter (en grec antic Σέλευκος Γ΄ ὁ Κεραυνός, ὁ Σωτήρ) fou rei selèucida del 225 aC al 223 aC.
Nou!!: Pèrsida і Seleuc III Ceraune · Veure més »
Sistan
Sistan fou una regió de Pèrsia.
Nou!!: Pèrsida і Sistan · Veure més »
Susiana
Susiana (Σουσιανή) fou una regió i satrapia de l'Imperi Persa i després selèucida que limitava al nord amb la Mèdia; a l'est amb les muntanyes Parachoathras i el riu Oroatis; al sud el golf Pèrsic; i a l'oest les planes de Babilònia.
Nou!!: Pèrsida і Susiana · Veure més »
Tigris
El Tigris (en persa antic Tigr; en arameu Deqlath;; en turc i; en hebreu, en textos bíblics, חִדֶּקֶל, Hiddéqel; en grec antic Τίγρης, Tigres, i en) és, juntament amb l'Eufrates, un dels dos grans rius que defineixen la Mesopotàmia; és el més oriental de tots dos i travessa l'Iraq des de les muntanyes de l'Anatòlia.
Nou!!: Pèrsida і Tigris · Veure més »
Tiridates II
Tiridates II fou rei d'Armènia des del 216 fins almenys el 238, potser fins al 252.
Nou!!: Pèrsida і Tiridates II · Veure més »
Vasudeva I
Moneda d'or de Vasudeva I o II. '''Davant:''' Vasudeva amb un gran elm,i portant un ceptre, fent una ofrena en un altar; la llegenda és en grec amb una lletra kuixan (la Ϸ equivalent a "sh"): ϷΑΟΝΑΝΟϷΑΟ ΒΑΖΟΔΗΟ ΚΟϷΑΝΟ ("Shaonanoshao Bazodeo Koshano"): "rei de reis, Vasudeva el Kuixan". '''Revers:''' ΟΗϷΟ (''oesho''), una fusió del zoroastrià Vayu i l'hindú Siva, portant el ceptre tridentat amb el brau Nandi. Monograma (''tamgha'') a l'esquerra. Vasudeva I (Bactrià o kuixan-bactrià: ΒΑΖΟΔΗΟ "Bazodeo", xinès: 波調 "Bodiao") fou un emperador kuixan, el darrer dels anomenats "Grans Kuixans".
Nou!!: Pèrsida і Vasudeva I · Veure més »
Vologès VI de Pàrtia
Vologès VI fou rei de Pàrtia del 208 o 209 al 228.
Nou!!: Pèrsida і Vologès VI de Pàrtia · Veure més »
Xuixtar
Xuixtar - شوشتر, Tustar - és una ciutat i antiga fortalesa a la província de Khuzestan a l'Iran a uns 92 km d'Ahwaz, la capital provincial.
Nou!!: Pèrsida і Xuixtar · Veure més »
Zab
Zab és el nom de dos rius que recorren l'Iran, Turquia i Iraq i van a parar al Tigris.
Nou!!: Pèrsida і Zab · Veure més »
140 aC
Sense descripció.
Nou!!: Pèrsida і 140 aC · Veure més »
217
Sense descripció.
Nou!!: Pèrsida і 217 · Veure més »
8 d'abril
El 8 d'abril és el noranta-vuitè dia de l'any del calendari gregorià i el noranta-novè en els anys de traspàs.
Nou!!: Pèrsida і 8 d'abril · Veure més »
