Logo
Uniopèdia
Comunicació
Disponible a Google Play
Nou! Descarregar Uniopèdia al dispositiu Android™!
Gratis
Accés més ràpid que el navegador!
 

Persis

Índex Persis

Persis o Pèrsida (Perside) (''Parsa''.; پارس, Pars) fou una regió de l'antiga Pèrsia al Iran considerada el cor de Pèrsia i el districte que dóna nom al poble dels perses entre les muntanyes Zagros o el llac Urmia.

96 les relacions: Adiabene, Alexandre de Persis, Alexandre el Gran, Alexandre Sever, Alexandria d'Ària, Amardis, Antígon el Borni, Antíoc Híerax, Antíoc III, Antíoc VII Sidetes, Antioquia de Pèrsia, Anxan, Arbela, Ardaixir I, Ariobarzanes de Persis, Armènia, Artaban I de Pàrtia, Artavasdes de Pàrtia, Atropatene, Azes, Èumenes de Càrdia, Àrtemis, Babak, Babak Khorramdin, Babel, Babilònia, Bactriana, Buz Abeh, Caracal·la, Caracene, Cir I d'Anxan, Ctesifont, Darios III de Pèrsia, Demetri II Nicàtor, Diàdocs, Dura Europos, Elimaida, Etxmiadzin, Eufrates, Felip l'Àrab, Firozabad, Gabiene, Golf Pèrsic, Gregori l'Il·luminador, Hatra, Hekatompilos, Herat, Hircània, Imperi Aquemènida, Imperi Sassànida, ..., Imperi Selèucida, Indus, Inscripció de Behistun, Iran, Isfahan, Judea, Kabulistan, Kirman, Kuixan, Macrí, Magnèsia del Sipilos, Mesene, Moisès de Khoren, Moló de Mèdia, Osroene, Pacte de Triparadisos, Parts, Pasargada, Pàrtia, Pèrsia, Persèpolis, Perses, Peucestes de Mieza, Polibi, Província de Fars, Província de Lorestan, Regne d'Armènia Occidental, Regne grec de Bactriana, Sapor I, Saques, Satrapia de Mèdia, Sàtrapa, Selèucia del Tigris, Seleuc I Nicàtor, Seleuc II Cal·línic, Seleuc III Ceraune, Sistan, Susiana, Tigris, Tiridates II, Vasudeva, Vologès VI de Pàrtia, Xuixtar, Zab, 217, 8 d'abril. Ampliar l'índex (46 més) »

Adiabene

Adiabene fou el nom clàssic de l'antiga regió anomenada també Assíria, entre Armènia (al nord), el Tigris (al sud i sud-oest), Susiana (al sud-est), i Atropatene (a l'est).

Nou!!: Persis і Adiabene · Veure més »

Alexandre de Persis

Alexandre de Persis fou un sàtrapa selèucida.

Nou!!: Persis і Alexandre de Persis · Veure més »

Alexandre el Gran

Estàtua d'Alexandre el Gran a Tessalònica Alexandre III el Gran o Alexandre el Magne (grec: Μέγας Αλέξανδρος) (21 de juliol del 356 aC - 10 de juny del 323 aC) va ser rei del Regne grec de Macedònia (336-323 aC), conqueridor de l'Imperi persa i un dels líders militars més importants del món antic.

Nou!!: Persis і Alexandre el Gran · Veure més »

Alexandre Sever

Marc Aureli Sever Alexandre (Marcus Aurelius Severus Alexandrus) (Arca Caesarea, Judea, 1 d'octubre del 208 – Moguntiacum, Germània Superior, 18 de març del 235, dit popularment Alexandre Sever, fou el darrer emperador romà (222-235) de la Dinastia Severa. El seu nom original fou probablement Alexandre Bassià (Alexander Bassianus).

Nou!!: Persis і Alexandre Sever · Veure més »

Alexandria d'Ària

Alexandria d'Ària o Alexandria Àrion (Ἀλεξάνδρεια ἐν Ἀρίοις) fou una ciutat suposadament fundada per Alexandre el Gran a Ària o Ariana el 330 aC, que correspon a la moderna Herat, capital de la regió del Gran Khorasan, al nord-oest de l'Afganistan.

Nou!!: Persis і Alexandria d'Ària · Veure més »

Amardis

Els amardis o mardis (llatí amardi o mardi, grec Ἀμαρδοί, Μαρδοί), foren una nació o tribu asiàtica, propera als Hircanis i als Harmato Trophi, a la vora de la mar Càspia.

Nou!!: Persis і Amardis · Veure més »

Antígon el Borni

Antígon el Borni Ἀντίγονος en grec - (vers 382-301 aC) fou un general macedoni que va arribar a rei d'Àsia i rei de Macedònia.

Nou!!: Persis і Antígon el Borni · Veure més »

Antíoc Híerax

Antíoc Híerax (Grec Aντιoχoς Ἰέραξ; Híerax vol dir, en sentit figurat, "Voltor") fou rei d'una part dels dominis selèucides (243 aC-227 aC).

Nou!!: Persis і Antíoc Híerax · Veure més »

Antíoc III

Moneda amb la imatge d'Antíoc. Antíoc III dit «el gran» (vers 241 aC–187 aC) fou rei selèucida del 223 aC al 187 aC.

Nou!!: Persis і Antíoc III · Veure més »

Antíoc VII Sidetes

Antíoc VII Sidetes (de Sidó) o Evergetes fou rei selèucida del 138 aC al 129 aC.

Nou!!: Persis і Antíoc VII Sidetes · Veure més »

Antioquia de Pèrsia

Antioquia de Pèrsia (Antiochia ad Persis) fou una ciutat fundada o refundada a Persis per Antíoc I Sòter (324-263 aC).

Nou!!: Persis і Antioquia de Pèrsia · Veure més »

Anxan

Anxan fou un regne de la regió d'Elam, situat al sud-est a l'oest del modern Fars.

Nou!!: Persis і Anxan · Veure més »

Arbela

Arbela (assiri Arbairu/Arbail, persa Arbaira, grec Arbela, àrab Erbil o Irbil, kurd Erbel o Hawler) és una ciutat de Mesopotàmia, entre els dos Zab, administrativament part del Kurdistan (Iraq).

Nou!!: Persis і Arbela · Veure més »

Ardaixir I

Relleu d'Ardaixir I prop de Persèpolis, Iran. Ardaixir I, del grec Artaxerxes (? - 240), fou el primer Xahanxa (Rei de reis) de la dinastia sassànida, i rei de reis de Pèrsia des de l'any 226, quan prengué el poder a Artaban V de Pàrtia (rei de l'imperi Part) fins a l'any 240.

Nou!!: Persis і Ardaixir I · Veure més »

Ariobarzanes de Persis

Ariobarzanes fou sàtrapa de Persis abans del 331 aC.

Nou!!: Persis і Ariobarzanes de Persis · Veure més »

Armènia

La República d'Armènia o Armènia (en armeni, Հայաստանի Հանրապետություն, Hayastani Hanrapetut'yun; o Հայաստան, Hayastan) (Armínia en Ramon Muntaner) és un país del Caucas, des del 1990 una república independent que es va segregar de la Unió Soviètica.

Nou!!: Persis і Armènia · Veure més »

Artaban I de Pàrtia

Artaban I fou rei dels parts del 214 aC al 196 aC.

Nou!!: Persis і Artaban I de Pàrtia · Veure més »

Artavasdes de Pàrtia

Artavades fou rei de Pàrtia proclamat el 226 i va resistir als perses un temps probablement inferior a cinc anys.

Nou!!: Persis і Artavasdes de Pàrtia · Veure més »

Atropatene

Atropatene és el nom amb què es va conèixer al període clàssic la regió que equival a l'actual Azerbaidjan independent i a l'Azerbaidjan iranià.

Nou!!: Persis і Atropatene · Veure més »

Azes

* Azes I, rei indoescita, considerat per alguns historiadors d'arrel parta i per altres escita.

Nou!!: Persis і Azes · Veure més »

Èumenes de Càrdia

Èumenes de Cardia o Càrdia o Kàrdia (362 aC-316 aC) fou un general grec de Kàrdia al Quersonès, un dels diàdocs d'Alexandre el gran.

Nou!!: Persis і Èumenes de Càrdia · Veure més »

Àrtemis

En la mitologia grega, Àrtemis (en grec antic Ἄρτεμις) era la deessa dels llocs salvatges o naturals on els humans no han actuat, els boscos i selves, la caça i el regne animal.

Nou!!: Persis і Àrtemis · Veure més »

Babak

*Babak o Papak, fill de Sassan, iniciador de la dinastia Sassànida.

Nou!!: Persis і Babak · Veure més »

Babak Khorramdin

Babak Khorramdin o Babek (en persa: بابک, پاپک) (mort 838) fou cap de la secta dels khurramites a l'Azerbaidjan, a la primera meitat del segle IX.

Nou!!: Persis і Babak Khorramdin · Veure més »

Babel

* Bíblia: vegeu Torre de Babel.

Nou!!: Persis і Babel · Veure més »

Babilònia

Babilònia era un antic estat de Mesopotàmia (actualment l'Iraq).

Nou!!: Persis і Babilònia · Veure més »

Bactriana

La Bactriana o Bactris (Bāxtriš) fou una satrapia de l'imperi persa i després de l'imperi selèucida, que tenia per capital Bactra, que correspon a la moderna Balkh.

Nou!!: Persis і Bactriana · Veure més »

Buz Abeh

Buz Abeh o Boz-Abeh (mort 1147) fou governador de Fars en temps dels seljúcides.

Nou!!: Persis і Buz Abeh · Veure més »

Caracal·la

Caracal·la (Lugdunum (actual Lió), Gàl·lia, 4 d'abril del 186 - Harran, Pàrtia, 8 d'abril del 217) va regnar com a emperador romà del 211 fins al 217.

Nou!!: Persis і Caracal·la · Veure més »

Caracene

Caracene fou una regió de l'Imperi Selèucida i després de l'Imperi Part, situada al sud de l'Iraq/Kuwait, a la zona d'unió dels rius Tigris i Eufrates i fins a la desembocadura.

Nou!!: Persis і Caracene · Veure més »

Cir I d'Anxan

Cir I (antic persa Koroush) fou rei d'Anshan vers el 640 aC i fins vers el 580 aC.

Nou!!: Persis і Cir I d'Anxan · Veure més »

Ctesifont

Ctesifont fou la capital de l'imperi Part i després de l'imperi dels perses sassànides, a la riba del Tigris a uns 30 km al sud de Bagdad.

Nou!!: Persis і Ctesifont · Veure més »

Darios III de Pèrsia

batalla d'Issos. Darios III Codomà (vers 380 aC - 330 aC) fou el darrer rei aquemènida de l'Imperi Persa, del 336 aC al 330 aC.

Nou!!: Persis і Darios III de Pèrsia · Veure més »

Demetri II Nicàtor

Demetri II Nicàtor (el Victoriós) fou rei selèucida del 145 aC al 138 aC i del 129 aC al 126 aC.

Nou!!: Persis і Demetri II Nicàtor · Veure més »

Diàdocs

Efígie d'Alexandre el Gran Diàdocs, del grec antic: διάδοχοι, "successors", foren aquells generals d'Alexandre el Gran que, després de la seva inesperada mort el 323 aC, es van repartir l'imperi.

Nou!!: Persis і Diàdocs · Veure més »

Dura Europos

Restes de la ciutadella principal i del palau Dura Europos fou una ciutat al nord de Mesopotàmia, no lluny de l'Eufrates (a uns 90 m), i al costat de Circesium.

Nou!!: Persis і Dura Europos · Veure més »

Elimaida

Elimaida (llatí Elymais, grec Elymaia) fou una província, continuació del regne d'Elam, que formà part de la satrapia de Susiana que va existir sota l'Imperi Persa dels aquemènides i l'Imperi selèucida i fou regió o província separada sota i sota l'Imperi part i sota els sassànides). En general es considera que ocupava la regió entre els Zagros i Susis (la regió de Susa) però alguns autors clàssics l'esmenten com formant part d'Assíria i estenent-se des Assíria fins Susis. Plini la fa arribar fins al golf pèrsic (el mateix diu Estrabó). Ptolemeu situa el límit nord al riu Eulaeus (Eulaeos) i per l'est amb l'Oroatos, que feia frontera amb Persis o Persida, deixant també al sud el golf pèrsic. El nom deriva del antic regne d'Elam. Vegeu també: Ellipi.

Nou!!: Persis і Elimaida · Veure més »

Etxmiadzin

Etxmiadzin, també Echmiatsin, Echmiadzin, Ejmiatsin (armeni: Էջմիածին), és el centre espiritual d'Armènia i la seu de la Catholicós de tots els armenis, el cap de la Santa Església apostòlica armènia.

Nou!!: Persis і Etxmiadzin · Veure més »

Eufrates

LEufrates (en àrab الفرات, al-Furāt; en turc i en kurd Fırat; en persa فرات, Furât; en arameu, en l'Antic Testament, Prath; en assiri Pu-rat-tu; en persa antic Ufratu; en siríac, Frot o, Prât; en grec antic Ευφράτης, Eufrates) és un riu que en gran part discorre per l'Iraq.

Nou!!: Persis і Eufrates · Veure més »

Felip l'Àrab

Marc Juli Felip (c. 204 - 249) més conegut com a Felip l'Àrab, fou emperador romà entre els anys 244 i 249.

Nou!!: Persis і Felip l'Àrab · Veure més »

Firozabad

Firozabad (hindi: फ़ीरोज़ाबाद, urdú: فیروزآباد) és una ciutat de l'Índia a l'estat d'Uttar Pradesh, capital del districte de Firozabad, a 40 km d'Agra.

Nou!!: Persis і Firozabad · Veure més »

Gabiene

Gabiene o Gabiana fou un districte o eparquia d'Elimais a la satrapia de Susiana.

Nou!!: Persis і Gabiene · Veure més »

Golf Pèrsic

Mapa El golf Pèrsic (en llatí Persicus Sinus; en grec Περσικός κόλπος, Persikos kolpos; en persa خلیج فارس, Khalij-e-Fars; en àrab الخليج العربي, al-Ḫalīj al-ʿArabī, literalment "golf Aràbic", i, menys usual, الخليج الفارسي, al-Ḫalīj al-Fārisī, "golf Pèrsic", tot i que històricament també بحر فارس, Baḥr Fāris, "mar de Pèrsia", entre altres noms) és un gran golf format per una part del mar de Pèrsia, entre Aràbia i l'Iran.

Nou!!: Persis і Golf Pèrsic · Veure més »

Gregori l'Il·luminador

Gregori l'Il·luminat (en armeni: Գրիգոր Լուսաւորիչ, Grigor Lusavorich, en grec: Γρηγόριος Φωστήρ/Φωτιστής), (257-325), fou el primer patriarca d'Armènia (298-325).

Nou!!: Persis і Gregori l'Il·luminador · Veure més »

Hatra

Hatra (en llatí Atra, en grec antic, en àrab الحضر, al-Ḥaḍr) fou una antiga ciutat en ruïnes de l'Iraq a la governació de Nínive, a la regió de la Jazira.

Nou!!: Persis і Hatra · Veure més »

Hekatompilos

Hekatompilos (o Hecatompylos) fou la capital de l'Imperi part fins al 129 aC i la capital d'estiu després d'aquesta data.

Nou!!: Persis і Hekatompilos · Veure més »

Herat

Herat (2009) Herat (en farsi: هرات, clàssica Aria) és una ciutat del nord-oest de l'Afganistan, capital de la província d'Herat, situada a la vall del riu Hari (que passa a 5 km al sud de la ciutat).

Nou!!: Persis і Herat · Veure més »

Hircània

Mapa d'Iran i països del costat (incloent-hi el Turkmenistan), que mostra la ubicació d'Hircània, on avui es troba la província iraniana de Golestan Mapa de l'Imperi aquemènida amb Hircània Hircània o Verkâna (en llatí: Hyrcania, en grec: Hyrkania) fou una satrapia i regió de Pèrsia al sud de la mar Càspia (anomenada en l'antiguitat mar Hircània. Limitava al nord-est amb l'Oxus (Amudarià), que el separava de la Margiana; al sud-est, limitava amb la Margiana; al sud, amb les muntanyes Sariphi (avui Hazari), que la separaven d'Ariana i la satrapia de Pàrtia (al sud-oest); i a l'oest, amb les muntanyes Coronus i el riu Charindas, que la separaven de Mèdia Menor. Tot i això, els límits no en foren permanents al llarg de la seva història. El seu nom va originar el modern Gurgan o Djorkan, nom que porta una ciutat a l'est d'Astarabad. Al nord-est, hi vivien tribus escites com els danes (danae) i, a l'oest, els mardis o amardis i els tapuris.

Nou!!: Persis і Hircània · Veure més »

Imperi Aquemènida

Limperi Aquemènida o dels aquemènides fou el primer i més extens imperi dels perses, el qual es va estendre pels territoris dels actuals estats de l'Iran, l'Iraq, el Turkmenistan, l'Afganistan, l'Uzbekistan, Turquia, Xipre, Síria, el Líban, Israel-Palestina i Egipte.

Nou!!: Persis і Imperi Aquemènida · Veure més »

Imperi Sassànida

L'Imperi Sassànida és el període de govern del segon Imperi Persa (226 - 651) per part de la dinastia sassànida (quarta dinastia iraniana).

Nou!!: Persis і Imperi Sassànida · Veure més »

Imperi Selèucida

Limperi Selèucida fou un dels estats sorgits de la descomposició de l'imperi d'Alexandre el Gran.

Nou!!: Persis і Imperi Selèucida · Veure més »

Indus

El riu Indus i els seus afluents L'Indus (en sindhi सिन्‍धु नदी, Sindhu nadi, conegut com a Sindhu en sànscrit; grec, Sinthos, llatí Sintus) és el principal riu del Pakistan.

Nou!!: Persis і Indus · Veure més »

Inscripció de Behistun

La inscripció de Behistun o Bisutun (en persa: بیستون) és una inscripció en persa antic, elamita i babiloni, que es va trobar a Behistun, una muntanya a la província de Kermanxah, i que ha permès desxifrar l'escriptura cuneïforme.

Nou!!: Persis і Inscripció de Behistun · Veure més »

Iran

La República Islàmica de l'Iran és un país de l'Orient Mitjà.

Nou!!: Persis і Iran · Veure més »

Isfahan

Hotel Abbasi Isfahan o Ispahan (en persa اصفهان Esfahān), localitzada a 340 kilòmetres al sud de Teheran, és la capital de la província d'Isfahan i la tercera ciutat més gran de l'Iran (després de la mateixa Teheran i Mashhad).

Nou!!: Persis і Isfahan · Veure més »

Judea

Regne de Moab Judea fou un antic regne i província romana, format a partir de l'encara més antic regne de Judà i situat en els actuals Israel (al sud) i Palestina (la franja de Gaza).

Nou!!: Persis і Judea · Veure més »

Kabulistan

Kabulistan o Zabulistan eren els territoris orientals del Gran Khorasan centrats a la ciutat de Kabul.

Nou!!: Persis і Kabulistan · Veure més »

Kirman

Kirman (en persa کرمان Kerman) fou una regió històrica del centre de l'Iran a Pèrsia, originada en l'antiga satrapia de Carmània esmentada per Estrabó, Claudi Ptolemeu i Ammià Marcel·lí entre altres i que derivaria del nom de Carmana, una població i capital regional.

Nou!!: Persis і Kirman · Veure més »

Kuixan

* Imperi Kuixan.

Nou!!: Persis і Kuixan · Veure més »

Macrí

Marcus Opellius Macrinus (dit Macrí en català) (c. 165 - 218) va ser emperador romà durant catorze mesos entre el 217 i el 218.

Nou!!: Persis і Macrí · Veure més »

Magnèsia del Sipilos

Magnèsia del Sipilos (Magnesia Ad Sipylum, Μαγνησία ὑπὸ Σιπύλῳ) fou una ciutat de Lídia a la part nord-oest de la muntanya de Sipilos (Sipylum) i a la part sud del riu Hermos (Hermus).

Nou!!: Persis і Magnèsia del Sipilos · Veure més »

Mesene

Mesene (Μεσηνή) fou una regió de Mesopotàmia situada a l'extrem sud.

Nou!!: Persis і Mesene · Veure més »

Moisès de Khoren

Moisès de Khoren (Movses de Khoren o Movses Khorenatzi) fou un historiador armeni que va viure vers el segle V. Fou dirigent espiritual i filòsof.

Nou!!: Persis і Moisès de Khoren · Veure més »

Moló de Mèdia

Moló (Molon) fou un general i sàtrapa selèucida.

Nou!!: Persis і Moló de Mèdia · Veure més »

Osroene

Osroene (Osrhoene) o Regne d'Edessa fou un regne a la part nord-oest de Mesopotàmia entre l'Eufrates i el Tigris entre els anys 137 aC i 249 dC quan fou conquerida i integrada a l'Imperi Romà com una prvíncia d'Osroene.

Nou!!: Persis і Osroene · Veure més »

Pacte de Triparadisos

El pacte de Triparadisos (grec Triparádeisos, llatí Triparadisus) fou un acord signat al petit poblat de Triparadisos (a Síria, prop de les fonts de l'Orontes) el 321 aC entre els generals d'Alexandre el Gran (els diàdocs) per repartir-se l'imperi.

Nou!!: Persis і Pacte de Triparadisos · Veure més »

Parts

Els parts (llatí parthi o parthyaei, grec parthuaoi o parthoi), originàriament anomenats parnis foren un poble indoeuropeu establert a la zona del nord-est del modern Iran.

Nou!!: Persis і Parts · Veure més »

Pasargada

Pasargada fou la capital de les tribus iranianes del sud-oest i de la dinastia fundada per Aquemenes, situada entre l'actual Marvdasht i Saadat Abad, a 130 km al nord-est de Shiraz, a uns 87 km al nord-est de Persèpolis (província de Fars), a la vora d'un riu anomenat Cir (Cyrus, modern Kur).

Nou!!: Persis і Pasargada · Veure més »

Pàrtia

La regió de Pàrtia (en groc), durant l'Imperi romà (en morat) any 200 aC. Pàrtia va ser el nom d'una regió d'Àsia, més coneguda per haver estat la base política i cultural de la dinastia Arsàcida, els governants de l'Imperi Part.

Nou!!: Persis і Pàrtia · Veure més »

Pèrsia

Pèrsia, modernament Iran, és el país dels perses, originats a l'antiga regió de Perside (després Fars).

Nou!!: Persis і Pèrsia · Veure més »

Persèpolis

Persèpolis (llatí: Persepolis) fou la capital de Pèrsia, que va substituir Pasargada.

Nou!!: Persis і Persèpolis · Veure més »

Perses

Els perses van ser una branca del poble ari establert a l'Altiplà Iranià, que vivia a la província coneguda per Persis.

Nou!!: Persis і Perses · Veure més »

Peucestes de Mieza

Peucestes de Mieza (Peucestas), fill d'Alexandre, fou un militar macedoni nadiu de Mieza a Macedònia.

Nou!!: Persis і Peucestes de Mieza · Veure més »

Polibi

Estela de Polibi Polibi (Polybius), fill de Licortes, nascut a Megalòpolis, fou un historiador grec que visqué al voltant dels anys 205 a 120 aC, famós per la seva obra Històries, que cobreix amb detall el període del 264 aC al 146 aC.

Nou!!: Persis і Polibi · Veure més »

Província de Fars

Ruïnes de Persèpolis. Fars (en persa: فارس, Fârs) és una de les trenta-un províncies de l'Iran al sud del país, coneguda en època clàssica com Pèrsida (Perside) o Persis.

Nou!!: Persis і Província de Fars · Veure més »

Província de Lorestan

Comtats de Lorestan Khorramabad La província de Lorestan (també província de Luristan, de Lurestan o de Loristan; en persa Lorestān; en lori: Luressu) és una divisió administrativa de l'Iran a la part occidental del país, a les muntanyes Zagros.

Nou!!: Persis і Província de Lorestan · Veure més »

Regne d'Armènia Occidental

El regne d'Armènia Occidental és un estat sense territori autoproclamat pel titulat Gran Príncep Roland Bagratouni "Llegatari del Trone d'Armènia Occidental" resident a Budapest i el qual proposa la cessió voluntària per Turquia de la regió d'Ani (la capital històrica), i la integració del regne al espai europeu i a l'OTAN.

Nou!!: Persis і Regne d'Armènia Occidental · Veure més »

Regne grec de Bactriana

El regne grec de Bactriana fou un estat instal·lat a Bactriana i Sogdiana al nord de l'actual Afganistan i part de l'Àsia Central vers el 250 aC fins al 125 aC.

Nou!!: Persis і Regne grec de Bactriana · Veure més »

Sapor I

Sapor I o Xapur I (215-272) va ser el segon Rei de reis (240-270) de la dinastia sassànida.

Nou!!: Persis і Sapor I · Veure més »

Saques

Els saques era el nom donat pels perses a la branca oriental dels escites: Saka (grec sakai, llatí sacae, xinès sseu pronunciat sseuk) Els sacae (saques) segons Ptolemeu limitaven a l'oest amb els sogdians, al nord amb els escites, i a l'est amb els seres.

Nou!!: Persis і Saques · Veure més »

Satrapia de Mèdia

Media (Māda), fou una gran satrapia persa amb capital a Ecbatana, generalment encarregada als prínceps aquemènides fills del rei, com Tanyoxarces o Tanaoxares, fill de Cir II el Gran (que va governar també Armènia i els territori dels cadusis); al segle IV aC un altre príncep fou Bistanes, fill d'Artaxerxes III de Pèrsia Ocus.

Nou!!: Persis і Satrapia de Mèdia · Veure més »

Sàtrapa

Satrapia o Sàtrapa (en grec: σατράπης satrápēs, de l'antic persa xšaθrapā(van), protector de la terra/país) és el nom que es va donar als governadors de les divisions administratives, entre 20 i 25, en què Darios I va dividir l'imperi Persa.

Nou!!: Persis і Sàtrapa · Veure més »

Selèucia del Tigris

Selèucia (Σελεύκεια) o Selèucia del Tigris, fou una ciutat de la vora del Tigris construïda per Seleuc I Nicàtor, a uns 60 km al nord de Babilònia, amb materials de la qual fou construïda.

Nou!!: Persis і Selèucia del Tigris · Veure més »

Seleuc I Nicàtor

Seleuc I Nicàtor fou sàtrapa de Babilònia, rei de Síria, i fundador de l'Imperi Selèucida.

Nou!!: Persis і Seleuc I Nicàtor · Veure més »

Seleuc II Cal·línic

Moneda encunyada per Seleuc II, amb l'efígie del rei per una cara i d'Apol·lo per l'altra. Seleuc II Cal·línic (Bell victoriós) o Pogon (Barbut), fou rei selèucida del 246 aC al 225 aC.

Nou!!: Persis і Seleuc II Cal·línic · Veure més »

Seleuc III Ceraune

Seleuc III Ceraune (Tro) o Soter (Salvador) fou rei selèucida del 225 aC al 223 aC.

Nou!!: Persis і Seleuc III Ceraune · Veure més »

Sistan

Sistan (Persa: سیستان) fou una regió de Pèrsia.

Nou!!: Persis і Sistan · Veure més »

Susiana

Susiana (Σουσιανή) fou una regió i satrapia de l'Imperi Persa i després selèucida que limitava al nord amb la Mèdia; a l'est amb les muntanyes Parachoathras i el riu Oroatis; al sud el golf Pèrsic; i a l'oest les planes de Babilònia.

Nou!!: Persis і Susiana · Veure més »

Tigris

El Tigris (en persa antic Tigr; en arameu Deqlath; en àrab دجلة, Dijla; en turc i kurd Dicle; en hebreu, en textos bíblics, חִדֶּקֶל, Hiddéqel; en grec antic Τίγρης, Tigres, i en llatí Tigris) és, juntament amb l'Eufrates, un dels dos grans rius que defineixen la Mesopotàmia; és el més oriental de tots dos i travessa l'Iraq des de les muntanyes de l'Anatòlia.

Nou!!: Persis і Tigris · Veure més »

Tiridates II

Tiridates II fou rei d'Armènia des del 216 fins almenys el 238, potser fins al 252.

Nou!!: Persis і Tiridates II · Veure més »

Vasudeva

* Vasudeva, pare de Krixna, esmentat al Mahabharata.

Nou!!: Persis і Vasudeva · Veure més »

Vologès VI de Pàrtia

Vologès VI fou rei de Pàrtia del 208 o 209 al 228.

Nou!!: Persis і Vologès VI de Pàrtia · Veure més »

Xuixtar

Xuixtar (Persa: شوشتر, àrab Tustar) és una ciutat i antiga fortalesa a la província de Khuzestan a l'Iran a uns 92 km d'Ahwaz, la capital provincial.

Nou!!: Persis і Xuixtar · Veure més »

Zab

Zab és el nom de dos rius que recorren l'Iran, Turquia i Iraq i van a parar al Tigris.

Nou!!: Persis і Zab · Veure més »

217

Sense descripció.

Nou!!: Persis і 217 · Veure més »

8 d'abril

El 8 d'abril és el noranta-vuitè dia de l'any del calendari gregorià i el noranta-novè en els anys de traspàs.

Nou!!: Persis і 8 d'abril · Veure més »

Redirigeix aquí:

Perside, Pèrsida.

SortintEntrant
Hey! Estem a Facebook ara! »