Accés més ràpid que el navegador!
218 les relacions: Agnès de Roma, Albà de Verulamium, Alexandre d'Alexandria, Alexandria, Algèria, Anatòlia, Antioquia de l'Orontes, Apocalipsi, Apol·lo, Apol·loni de Tíana, Apostasia, Arnobi el Vell, Ascaló, Assiut, August, August (títol), Aurelià, Àfrica, Balcans, Batalla de Tziral·lum, Bayt Jibrin, Bet-Xean, Bitínia, Bol·landistes, Britànnia, Canibalisme, Capadòcia, Capitoli, Cartago, Catània, Cavaller romà, Cèsar (títol), Cesarea de Palestina, Cilícia, Clergat, Constanci I Clor, Constantí I el Gran, Creta, Crisi del segle III, Cristianisme, Damasc, Dàcia, Dídima, Deci (emperador romà), Diaca, Dinastia Severa, Dioclecià, Donatisme, Duumvir, Edicte de Milà, ..., Edicte de tolerància de Galeri, Edward Gibbon, Egipte, Elagàbal, Epifani I de Constància, Era dels Màrtirs, Escatologia, Escíl·lium, Església primitiva, Esmirna, Estrateg, Eusebi de Cesarea, Evangeli segons Lluc, Exorcisme, Fèlix i Adaucte, Gal·liè, Galeri, Gaza, Gàl·lia, Geòrgia, Gladiador, Gran incendi de Roma, Grècia, Guàrdia Pretoriana, Guerres romano-perses, Harúspex, Hèracles, Hispània, Història Augusta, Història de Roma, Homer, Iàmblic de Calcis, Il·lustració, Illa de Màrmara, Imperi Persa, Imperi Romà, Incest, Isis, Israel, Itàlia, Júpiter (mitologia), Jesús de Natzaret, Jordània, Judaisme, Justí el Màrtir, Lactanci, Lapsi, Líban, Lió, Libació, Liber Pontificalis, Licini I, Llibert, Llucià d'Antioquia, Lod, Malatya, Maniqueisme, Marcel de Tànger, Marcel I, Marcel·lí i Pere de Roma, Marcionisme, Maxenci, Maximí Daia, Maximià, Màgia negra, Màrtir, Meleci de Licòpolis, Mercuri (mitologia), Mitologia romana, Neoplatonisme, Neró, Nicomèdia, Numídia, Olímpics, Optat, Oracle, Oracle de Delfos, Orígenes, Osi de Còrdova, Palestina, Palestina (província romana), Paneas, Papa, Papa Eusebi, Papa Fabià, Papa Marcel·lí, Papa Melquíades, Pasqua de Resurrecció, Patriarca d'Antioquia, Pau de Tars, Pena de mort, Pere I d'Alexandria, Persecució dels cristians, Plini el Jove, Porfiri, Prefecte de la ciutat, Prefecte del pretori, Procònsol, Procopi el Gran, Província de Mila, Província romana de Síria, Prudenci, Religió a l'antiga Roma, Roma, Romà de Cesarea, Sant Joan del Laterà, Sant Pere, Sant Sebastià màrtir, Saturn (mitologia), Síria, Seforis, Segle I, Segle II, Segle XIV, Senat Romà, Septimi Sever, Serapis, Sever II, Sicília, Sol Invictus, Suïdas, Talmud, Tàcit, Tebaida, Tebessa, Terminus, Tertul·lià, Tessalònica, The History of the Decline and Fall of the Roman Empire, Tir, Trajà, Tribunícia, Turquia, Valerià, Voltaire, 111, 156, 177, 180, 202, 248, 250, 251, 253, 257, 258, 260, 276, 284, 290, 295, 298, 299, 300, 302, 303, 304, 305, 306, 308, 309, 311, 312, 313, 324, 395, 411, 64. Ampliar l'índex (168 més) »
Agnès de Roma
Agnès (en llatí Agnes) va ser una jove romana, màrtir durant les persecucions de Dioclecià a causa de la seva fe cristiana.
Nou!!: Persecució de Dioclecià і Agnès de Roma · Veure més »
Albà de Verulamium
Albà de Verulamium o d'Anglaterra (Verulamium, actual Saint Albans, Anglaterra, s. III - 305) fou un militar romà, primer màrtir britànic pel cristianisme.
Nou!!: Persecució de Dioclecià і Albà de Verulamium · Veure més »
Alexandre d'Alexandria
Alexandre d'Alexandria (Egipte, 250 - Alexandria, 17 d'abril de 326) va ser el dinovè papa d'Alexandria i patriarca de la Seu de Sant Marc.
Nou!!: Persecució de Dioclecià і Alexandre d'Alexandria · Veure més »
Alexandria
Alexandria (antic egipci: raqedum) és una ciutat d'Egipte, capital de la governació d'Alexandria.
Nou!!: Persecució de Dioclecià і Alexandria · Veure més »
Algèria
Algèria, oficialment República Democràtica Popular d'Algèria, és un estat del nord d'Àfrica.
Nou!!: Persecució de Dioclecià і Algèria · Veure més »
Anatòlia
miniatura Anatòlia (del grec Anatolē, ανατολή, que significa literalment 'orient' o 'llevant') (en català medieval: Natolí), també coneguda com a Àsia Menor, que era com l'anomenaven els antics romans (del llatí Asia Minor), és una península del sud-oest d'Àsia.
Nou!!: Persecució de Dioclecià і Anatòlia · Veure més »
Antioquia de l'Orontes
Antioquia fou la capital de l'Imperi Selèucida i més tard capital regional de l'Imperi Romà i l'Imperi Romà d'Orient.
Nou!!: Persecució de Dioclecià і Antioquia de l'Orontes · Veure més »
Apocalipsi
LApocalipsi de Joan o Llibre de les Revelacions és l'últim llibre del Nou Testament, escrit vers el 95 dC.
Nou!!: Persecució de Dioclecià і Apocalipsi · Veure més »
Apol·lo
Apol·lo (Απόλλων, Apóllōn), de vegades Apol·ló, és el déu de la medicina, de la bellesa masculina, de la música i de la poesia en la mitologia grega i, posteriorment, en la mitologia romana; també va ser considerat déu del Sol, en substitució d'Hèlios.
Nou!!: Persecució de Dioclecià і Apol·lo · Veure més »
Apol·loni de Tíana
miniatura Moneda amb l'efígie d'Apol·loni Apol·loni de Tíana (en grec antic Ἀπολλώνιος ὁ Τυανεύς Apollonios ho Tyaneus) va ser un filòsof pitagòric nascut a Tíana (Capadòcia) es creu tradicionalment que a finals del segle I aC, però probablement ja en el segle I dC.
Nou!!: Persecució de Dioclecià і Apol·loni de Tíana · Veure més »
Apostasia
Logotip de la campanya per l'apostasia col·lectiva a Espanya, que demana la defecció de l'Església catòlica Estats amb pena de mort per apostasia Lapostasia (del grec αποστασία, "desertar" o "revoltar-se", de απο, apo, "fora, a part", στασις, stasis, "posició") és l'acte de renunciar a la religió que hom professa (o a la que està reconegut).
Nou!!: Persecució de Dioclecià і Apostasia · Veure més »
Arnobi el Vell
Arnobi el Vell (segles III-IV) va ser un mestre de retòrica a Sicca Veneria (Àfrica) i un somni el va animar a abraçar el cristianisme del que fins llavors era un declarat opositor.
Nou!!: Persecució de Dioclecià і Arnobi el Vell · Veure més »
Ascaló
Ascaló és una ciutat moderna d'Israel i antigament fou una ciutat cananea, una de les cinc ciutats dels filisteus a la costa de la mar Mediterrània i un centre comercial fenici.
Nou!!: Persecució de Dioclecià і Ascaló · Veure més »
Assiut
Assiut o Asyut és una ciutat d'Egipte, la més gran de l'Alt Egipte, a uns 320 km al sud del Caire.
Nou!!: Persecució de Dioclecià і Assiut · Veure més »
August
August (llatí: Imperator Caesar divi filius Augustus; nascut el 23 de setembre del 63 aC i mort el 19 d'agost del 14) fou un home d'estat i líder militar romà que esdevingué el primer emperador de l'Imperi Romà entre el 27 aC i la seva mort el 14.
Nou!!: Persecució de Dioclecià і August · Veure més »
August (títol)
August, del llatí Augustus (plural: augusti), 'majestuós', 'impulsor', o 'venerable', era un títol Romà Antic, que va ostentar per primer cop Cèsar August i posteriorment esdevinguí un dels títols amb què són ara coneguts els Emperadors Romans.
Nou!!: Persecució de Dioclecià і August (títol) · Veure més »
Aurelià
Luci Domici Aurelià — — (9 de setembre 214 o 215 - setembre o octubre 275), conegut com a Aurelià, fou emperador de Roma (270-275).
Nou!!: Persecució de Dioclecià і Aurelià · Veure més »
Àfrica
LÀfrica és un dels cinc continents, el tercer més gran del món.
Nou!!: Persecució de Dioclecià і Àfrica · Veure més »
Balcans
Els Balcans és el nom històric i geogràfic que s'utilitza per a designar el sud-est d'Europa (vegeu més avall la secció Definició política actual).
Nou!!: Persecució de Dioclecià і Balcans · Veure més »
Batalla de Tziral·lum
La batalla de Tziral·lum, d'Adrianòpolis o batalla de Campus Serenus va ser una de les guerres civils que es van donar durant la tetrarquia romana (306-324).
Nou!!: Persecució de Dioclecià і Batalla de Tziral·lum · Veure més »
Bayt Jibrin
Bayt Jibrin o Beit Jibrin —— fou una vila palestina situada 13 km al nord-oest d'Hebron.
Nou!!: Persecució de Dioclecià і Bayt Jibrin · Veure més »
Bet-Xean
Baysan o Bet-Xean Mapa de la Decàpolis (en vermell). Bet-Xean és una ciutat d'Israel al districte del Nord a la unió de les valls del Jordà amb el Jizreel.
Nou!!: Persecució de Dioclecià і Bet-Xean · Veure més »
Bitínia
Bitínia és una regió del nord-oest d'Àsia Menor, actualment Turquia, a la part asiàtica del Bòsfor i de cara a la mar Negra.
Nou!!: Persecució de Dioclecià і Bitínia · Veure més »
Bol·landistes
Joan Bolland Els bol·landistes són un grup de col·laboradors jesuïtes que prossegueix l'obra hagiogràfica iniciada al pel sacerdot Joan Bolland (1596-1665) a Anvers, dedicada a la recopilació de totes les dades possibles sobre els sants catòlics.
Nou!!: Persecució de Dioclecià і Bol·landistes · Veure més »
Britànnia
La Britànnia romana cap al 410 Britànnia fou la província romana que abraçava els dos terços del sud de l'illa de la Gran Bretanya.
Nou!!: Persecució de Dioclecià і Britànnia · Veure més »
Canibalisme
Canibalisme al Brasil, descrit per Hans Staden (1557) "Dona caníbal", escultura en vori de Leonhard Kern (c. 1650). El canibalisme és la pràctica d'alguns animals consistent a alimentar-se d'individus de la mateixa espècie.
Nou!!: Persecució de Dioclecià і Canibalisme · Veure més »
Capadòcia
Llocs d'interès turístic La Capadòcia (en turc: Kapadokya, del grec Καππαδοκίαés) és una regió de l'Àsia Menor, a Turquia.
Nou!!: Persecució de Dioclecià і Capadòcia · Veure més »
Capitoli
La plaça del Capitoli, amb l'Ajuntament i l'estàtua de Marc Aureli El Capitoli (en Campidoglio), situat entre el Fòrum i el Camp de Mart, és un dels set turons de Roma.
Nou!!: Persecució de Dioclecià і Capitoli · Veure més »
Cartago
Cartago va ser una antiga ciutat del nord d'Àfrica, a l'actual Tunísia (a uns disset quilòmetres al nord-est de la capital d'aquest país), fundada per emigrants fenicis de Tir a finals del, segons la datació moderna més acceptada, i segons la llegenda, per la princesa fenícia Dido.
Nou!!: Persecució de Dioclecià і Cartago · Veure més »
Catània
Localització de Catània Catània (en sicilià Catania) és una ciutat de l'est de Sicília, capital de la ciutat metropolitana de Catània, als contraforts de l'Etna i a la vora del golf de Catània.
Nou!!: Persecució de Dioclecià і Catània · Veure més »
Cavaller romà
Els cavallers romans, també anomenats equites o classe eqüestre, foren una classe social dominant de l'antiga Roma, per darrere dels senadors.
Nou!!: Persecució de Dioclecià і Cavaller romà · Veure més »
Cèsar (títol)
Cèsar (en plural "Cèsars") és un títol nobiliari instituït durant l'Imperi Romà.
Nou!!: Persecució de Dioclecià і Cèsar (títol) · Veure més »
Cesarea de Palestina
Magatzems de Cesarea Cesarea de Palestina, o Cesarea Marítima, fou una ciutat de Palestina fundada per Herodes el Gran, que li va donar el nom en honor de Cèsar August.
Nou!!: Persecució de Dioclecià і Cesarea de Palestina · Veure més »
Cilícia
El regne armeni de Cilícia, 1199-1375. Mapa de les diverses regions tradicionals d'Àsia Menor. Cilícia fou una regió del sud-est d'Àsia Menor.
Nou!!: Persecució de Dioclecià і Cilícia · Veure més »
Clergat
Clergat El clergat, el clero o la clerecia engloba de forma general totes aquelles persones que han estat ordenades en el servei religiós.
Nou!!: Persecució de Dioclecià і Clergat · Veure més »
Constanci I Clor
Flavi Valeri Constanci (llatí: Flavius Valerius Constantius; nascut el 31 de març d'un any proper al 250 i mort el 25 de juliol del 306), conegut habitualment com a Constanti I Clor en la historiografia romana, fou emperador de l'Imperi Romà a finals del i principis del, primer com a cèsar (emperador de rang inferior) entre el 293 i el 305 i seguidament com a august (emperador de rang superior) entre el 305 i la seva mort el 306.
Nou!!: Persecució de Dioclecià і Constanci I Clor · Veure més »
Constantí I el Gran
Constantí I el Gran (Naissus, Dàcia, 27 de febrer de 272 - Ancicrona, Pont, 22 de maig de 337), fou el primer emperador romà que professà el cristianisme.
Nou!!: Persecució de Dioclecià і Constantí I el Gran · Veure més »
Creta
Creta (Κρήτη) és l'illa més gran de Grècia i la cinquena de la Mediterrània.
Nou!!: Persecució de Dioclecià і Creta · Veure més »
Crisi del segle III
La crisi del fou un període que assolà els territoris de l'Imperi Romà a partir de les primeres invasions dels bàrbars.
Nou!!: Persecució de Dioclecià і Crisi del segle III · Veure més »
Cristianisme
Branques del cristianisme El cristianisme (del grec: Xριστός, Khristós, Crist, literalment, 'ungit') és una religió abrahàmica monoteistaLa descripció del cristianisme com a religió monoteista prové de diverses fonts: Catholic Encyclopedia (article «»); William F. Albright, From the Stone Age to Christianity; H. Richard Niebuhr; About.com,; Kirsch, God Against the Gods; Woodhead, An Introduction to Christianity; The Columbia Electronic Encyclopedia; The New Dictionary of Cultural Literacy,; New Dictionary of Theology,, pp.
Nou!!: Persecució de Dioclecià і Cristianisme · Veure més »
Damasc
Damasc (en català medieval: Domàs) és la capital de Síria i una de les ciutats més antigues del món.
Nou!!: Persecució de Dioclecià і Damasc · Veure més »
Dàcia
El país dels dacis A l'antiguitat, especialment a les fonts romanes, la Dàcia era el país de l'Europa centreoriental habitat pels dacis, que els grecs anomenaven getes.
Nou!!: Persecució de Dioclecià і Dàcia · Veure més »
Dídima
Dídima (en grec antic Δίδυμα) era un santuari grec dedicat a Apol·lo a la costa de Jònia, prop de Milet, a la rodalia del port de Panormos.
Nou!!: Persecució de Dioclecià і Dídima · Veure més »
Deci (emperador romà)
Gai Messi Quint Trajà Deci (Gaius Messius Quintus Traianus Decius) fou l'emperador romà del període 249-251, elegit per l'exèrcit revoltat a Mèsia.
Nou!!: Persecució de Dioclecià і Deci (emperador romà) · Veure més »
Diaca
Un diaca (del grec, diakonos i del llatí diaconus 'servidor') és un home que ha rebut el primer grau del sagrament de l'orde sacerdotal per la imposició de les mans del bisbe.
Nou!!: Persecució de Dioclecià і Diaca · Veure més »
Dinastia Severa
La dinastia Severa o dinastia dels Severs va ser una dinastia que va governar l'Imperi Romà entre el 193 i el 235.
Nou!!: Persecució de Dioclecià і Dinastia Severa · Veure més »
Dioclecià
Dioclecià, (c.22 de desembre del 244–3 de desembre del 311), amb nom de naixement Diocles (grec), fou emperador romà des del 20 de novembre del 284 fins al primer de maig del 305 amb el nom llatí Dioclecià posà fi al període habitualment conegut entre els historiadors com a crisi del segle III (235-284).
Nou!!: Persecució de Dioclecià і Dioclecià · Veure més »
Donatisme
El donatisme va ser un moviment paleocristià a la regió de Cartago i Numídia al.
Nou!!: Persecució de Dioclecià і Donatisme · Veure més »
Duumvir
Els duumvirs (en llatí duumvir o duovir 'dos homes') eren els diversos magistrats que actuaven conjuntament a l'antiga Roma i normalment prenien les decisions per consens.
Nou!!: Persecució de Dioclecià і Duumvir · Veure més »
Edicte de Milà
Constantí I, un dels impulsors de l'edicte pel qual es declarava la llibertat de culte. L'edicte de Milà fou un decret promulgat a la ciutat de Milà el 313 pels emperadors Constantí el Gran i Licini I, que van confirmar l'edicte de tolerància de Sàrdica i van precisar els seus termes.
Nou!!: Persecució de Dioclecià і Edicte de Milà · Veure més »
Edicte de tolerància de Galeri
Placa trilingüe (llatí, búlgar, grec) amb l'edicte davant de l'església de Santa Sofia, a Sofia, Bulgària Ledicte de tolerància de Sàrdica fou un edicte promulgat per l'emperador Galeri el 311 a la ciutat de Sàrdica (Sardica.
Nou!!: Persecució de Dioclecià і Edicte de tolerància de Galeri · Veure més »
Edward Gibbon
Edward Gibbon (Putney, Regne Unit, 1737 - Londres, Regne Unit, 1794) va ser un historiador i polític anglès, famós especialment per la seva extensa obra The History of the Decline and Fall of the Roman Empire (Història de la decadència i caiguda de l'Imperi Romà), publicada en sis volums entre 1776 i 1788, una crònica irònica, profusament documentada i plena d'atacs a la religió.
Nou!!: Persecució de Dioclecià і Edward Gibbon · Veure més »
Egipte
Egipte ((sahídic) o (bohàiric); egipci antic: Kemet), oficialment República Àrab d'Egipte, és un estat de l'Àfrica nord-oriental.
Nou!!: Persecució de Dioclecià і Egipte · Veure més »
Elagàbal
Elagàbal o, ocasionalment, Heliogàbal (Ĕlăgăbălus o Hēlĭŏgăbălus; Roma, c. 203 – 11 de març de 222), nascut Vari Avit Bassià (Varius Avitus Bassianus) i també conegut amb el nom de Vari Avit Bassià Marc Antoní, fou un emperador romà de la dinastia Severa o dels Severs que va regnar del 218 fins al 222.
Nou!!: Persecució de Dioclecià і Elagàbal · Veure més »
Epifani I de Constància
Epifani I de Constància o Epifani de Salamina (Eleuteròpolis, actual Bayt Djibrin, Palestina, ca. 315 - al mar, camí de Xipre, 403) fou un bisbe de Constància, antiga Salamina de Xipre (Xipre), considerat Pare de l'Església.
Nou!!: Persecució de Dioclecià і Epifani I de Constància · Veure més »
Era dels Màrtirs
Lera dels màrtirs (llatí: anno martyrum o AM), també coneguda com lera de Dioclecià (llatí: anno Diocletiani), és un mètode de numeració d'anys utilitzat per l'Església d'Alexandria a partir del i per l'Església ortodoxa copta d'Alexandria des del fins a l'actualitat.
Nou!!: Persecució de Dioclecià і Era dels Màrtirs · Veure més »
Escatologia
El Judici Final, fresc de Michelangelo a la Capella Sixtina L'escatologia (del grec antic ἔσχατος darrer i λόγος paraula, estudi: 'estudi de la fi') tracta del destí del món, la vida després de la mort, el temps etern o les esperances de cada religió, és a dir, del conjunt de creences i coneixements que transcendeixen els límits temporals pròpiament humans.
Nou!!: Persecució de Dioclecià і Escatologia · Veure més »
Escíl·lium
Escíl·lium o Escili —en llatí Scillium o Scilium; en italià Scilio— és una antiga seu episcopal de la província romana d'Àfrica Proconsular, sufragània de l'arxidiòcesi de Cartago, i actualment seu titular de l'Església Catòlica.
Nou!!: Persecució de Dioclecià і Escíl·lium · Veure més »
Església primitiva
Sant Jaume el Just El paleocristianisme, església primitiva o cristianisme primitiu és el període inicial del cristianisme des de la crucifixió de Jesús de Natzaret (c. 30) fins al Primer Concili de Nicea (325).
Nou!!: Persecució de Dioclecià і Església primitiva · Veure més »
Esmirna
Esmirna (en turc i oficialment: İzmir) és una ciutat de l'oest de Turquia, situada a la regió de l'Egeu (turc: Ege Bölgesi), capital de l'àrea metropolitana (turc: büyükşehir belediyesi) i de la província d'Esmirna.
Nou!!: Persecució de Dioclecià і Esmirna · Veure més »
Estrateg
Bust de Pèricles, estrateg d'Atenes L'estrateg (en strategus) era un càrrec militar a l'antiga Grècia equivalent a general.
Nou!!: Persecució de Dioclecià і Estrateg · Veure més »
Eusebi de Cesarea
va ser un historiador grec del cristianisme, exegeta i polemista cristià.
Nou!!: Persecució de Dioclecià і Eusebi de Cesarea · Veure més »
Evangeli segons Lluc
LEvangeli segons Lluc és el tercer dels evangelis canònics i sinòptics (acceptats per l'església cristiana i referint els fets consensuats sobre Jesús de Natzaret).
Nou!!: Persecució de Dioclecià і Evangeli segons Lluc · Veure més »
Exorcisme
Pintura de Goya amb Sant Francesc de Borja efectuant un exorcisme Portada del tríptic ''Exorcisme'' del Papa Lleó XIII Lexorcisme és un ritual o litúrgia mitjançant el qual es pretén expulsar o destruir un ens sobrenatural que es considera que ha pres possessió o control de l'objecte físic o ésser viu.
Nou!!: Persecució de Dioclecià і Exorcisme · Veure més »
Fèlix i Adaucte
Fèlix i Adaucte (morts a Roma, c. 302 o 303) foren dos joves cristians, morts com a màrtirs.
Nou!!: Persecució de Dioclecià і Fèlix i Adaucte · Veure més »
Gal·liè
Gal·liè (Gallienus, 218-268) fou emperador romà del 260 al 268.
Nou!!: Persecució de Dioclecià і Gal·liè · Veure més »
Galeri
Gai Galeri Valeri Maximià o Maximià II (en Gaius Galerius Valerius Maximianus) fou emperador romà del 305 al 311 i nomenat cèsar el 293.
Nou!!: Persecució de Dioclecià і Galeri · Veure més »
Gaza
Gaza és una ciutat de Palestina que dona nom a una de les dues parts en què estan dividits els territoris palestins (Franja de Gaza i Cisjordània) i capital d'aquesta zona.
Nou!!: Persecució de Dioclecià і Gaza · Veure més »
Gàl·lia
La Gàl·lia o les Gàl·lies fou una regió d'Europa occidental actualment ocupada per França, Bèlgica, l'oest de Suïssa i les zones dels Països Baixos i d'Alemanya a l'oest del Rin.
Nou!!: Persecució de Dioclecià і Gàl·lia · Veure més »
Geòrgia
Geòrgia (საქართველო, transcrit Sakàrtvelo i pronunciat) és un estat de l'Europa de l'Est.
Nou!!: Persecució de Dioclecià і Geòrgia · Veure més »
Gladiador
''Pollice Verso'' de Jean-Léon Gérôme (1872). L'escena que descriu el quadre ha donat peu, erròniament, a creure que quan el públic girava el dit polze cap a baix indicava que el vençut havia d'anar a l'inframón o regne dels morts. En realitat, el gest que condemnava a la mort el vençut, es feia amb el polze cap amunt apuntant a la gola. Un gladiador (en llatí: gladiator) era el terme emprat per referir-se als lluitadors dels jocs públics de l'antiga Roma.
Nou!!: Persecució de Dioclecià і Gladiador · Veure més »
Gran incendi de Roma
''Les torxes de Neró'', de Henryk Siemiradzki. D'acord amb Tàcit, Neró va culpar els cristians com a responsables de l'incendi. El Gran incendi de Roma (en Magnum Incendium Romae) va ser un incendi urbà que es va produir l'any 64, quan Neró era emperador.
Nou!!: Persecució de Dioclecià і Gran incendi de Roma · Veure més »
Grècia
Grècia (en grec modern: Ελλάδα, El·lada; en grec antic: Ἑλλάς, Hel·làs), oficialment la República Hel·lènica (en grec, Ελληνική Δημοκρατία El·linikí Dimokratia) és un estat del sud-est d'Europa, situat a la punta meridional de la península Balcànica.
Nou!!: Persecució de Dioclecià і Grècia · Veure més »
Guàrdia Pretoriana
I. Relleu d'un soldat pretorià procedent de Pèrgam (Turquia). Apareix amb uniforme de caserna, això és sense cuirassa, portant ''lancea, gladius, cingulum militiae'' i un petit escut tipus ''caetra''. Inscripció funerària del pretorià Quint Pomponi Poeni, natural de Norba Caesarina (Càceres, Espanya). I. I. La Guàrdia Pretoriana (o també Guàrdia Praetoriana, en llatí: praetoriani) era un cos militar que servia d'escorta i protecció als emperadors romans.
Nou!!: Persecució de Dioclecià і Guàrdia Pretoriana · Veure més »
Guerres romano-perses
Les guerres romano-perses van ser una sèrie de conflictes militars que van enfrontar l'Imperi Romà primer amb l'Imperi Part i després amb l'Imperi Sassànida entre els segles i. Les dues potències més importants de l'Antiguitat tardana a la mediterrània i el pròxim orient van combatre gairebé contínuament durant aquest període, encara que hi va haver períodes llargs de coexistència pacífica (sobretot durant el). Els conflictes es van iniciar al i van concloure amb la victoriosa campanya de l'emperador Heracli, el 628 - 630.
Nou!!: Persecució de Dioclecià і Guerres romano-perses · Veure més »
Harúspex
''fetge de Piacenza'' Harúspex o arúspex (en llatí plural Aruspices o Haruspices) és el nom dels endevins que interpretaven la voluntat dels déus.
Nou!!: Persecució de Dioclecià і Harúspex · Veure més »
Hèracles
En la mitologia grega, Hèracles (del grec antic, Hēraklḗs, nom format per la juxtaposició del nom de la deessa Hēra i kleos que significa «glòria», és a dir, «glòria d'Hera», sobrenom dAlcides o Alceu), era un semidéu fill de Zeus i d'Alcmena, neta de Perseu i esposa d'Amfitrió.
Nou!!: Persecució de Dioclecià і Hèracles · Veure més »
Hispània
Mapa de l'Imperi Romà a l'any 133 aC (vermell), 44 aC (taronja), 14 dC (groc) i 117 dC (verd). Hispània era el nom donat durant l'Imperi Romà a la península Ibèrica.
Nou!!: Persecució de Dioclecià і Hispània · Veure més »
Història Augusta
Història Augusta és el nom modern d'una col·lecció de pseudobiografies dels emperadors romans dels segles segon i tercer.
Nou!!: Persecució de Dioclecià і Història Augusta · Veure més »
Història de Roma
Imatge del Fòrum romà La història de la ciutat de Roma comprèn els dos mil vuit-cents anys transcorreguts des de la seva fundació, cap a mitjan.
Nou!!: Persecució de Dioclecià і Història de Roma · Veure més »
Homer
Homer (Homerus) és el suposat autor de les obres literàries més antigues conegudes a Europa: els poemes orals la Ilíada i lOdissea.
Nou!!: Persecució de Dioclecià і Homer · Veure més »
Iàmblic de Calcis
Iàmblic de Calcis (-) fou un famós filòsof neoplatònic nascut a Calcis, a Celesíria, possible descendent de l'escriptor del mateix nom (Iàmblic de Babilònia).
Nou!!: Persecució de Dioclecià і Iàmblic de Calcis · Veure més »
Il·lustració
La Il·lustració (en francès: Siècle des Lumières; en alemany: Aufklärung; en anglès: Enlightenment; en italià: Illuminismo) va ser un corrent filosòfic, polític i social europeu que promovia el progrés, el racionalisme i el liberalisme en contra del poder reial, la noblesa i l'obscurantisme catòlic.
Nou!!: Persecució de Dioclecià і Il·lustració · Veure més »
Illa de Màrmara
Vista aèria de l'illa de Màrmara Màrmara és una illa de Turquia al Mar de Màrmara.
Nou!!: Persecució de Dioclecià і Illa de Màrmara · Veure més »
Imperi Persa
Imperi Persa és la denominació convencional per anomenar diversos imperis de l'antiguitat en general i més pròpiament pels regits per dinasties perses originades a Pèrsia (aquemènida i sassànida).
Nou!!: Persecució de Dioclecià і Imperi Persa · Veure més »
Imperi Romà
L'Imperi Romà (llatí: Imperium Romanum; grec: Βασιλεία Ῥωμαίων, Vassilia Roméon), successor de la República Romana, va controlar el món mediterrani i bona part de l'Europa occidental a partir del.
Nou!!: Persecució de Dioclecià і Imperi Romà · Veure més »
Incest
L'incest és la pràctica de relacions sexuals entre parents en primer i segon grau.
Nou!!: Persecució de Dioclecià і Incest · Veure més »
Isis
Estàtua d'Isis Isis (versió grega; en egipci, Aset) és la deessa de la maternitat i la fertilitat a l'antic Egipte.
Nou!!: Persecució de Dioclecià і Isis · Veure més »
Israel
Israel, oficialment l'Estat d'Israel (en hebreu:; en àrab), és un estat reconegut per l'àmplia majoria d'estats amb representació a l'ONU —no obstant això, no és reconegut per 32 estats—, ubicat a l'Orient Mitjà, en la regió oriental de la mar Mediterrània.
Nou!!: Persecució de Dioclecià і Israel · Veure més »
Itàlia
Itàlia (en italià: Italia), oficialment la República Italiana (en italià: Repubblica Italiana), és un Estat europeu situat a la península Itàlica i que inclou les dues illes més grans de la mar Mediterrània, Sicília i Sardenya.
Nou!!: Persecució de Dioclecià і Itàlia · Veure més »
Júpiter (mitologia)
Estàtua de Júpiter. En la mitologia romana Júpiter (Iuppiter en llatí, genitiu Iovis) és el déu suprem del cel, cap del panteó i déu del llamp.
Nou!!: Persecució de Dioclecià і Júpiter (mitologia) · Veure més »
Jesús de Natzaret
Jesús de Natzaret (7-2 aC – 30-33 dC) és la figura central del cristianisme, en el qual també se l'anomena «Fill de Déu».
Nou!!: Persecució de Dioclecià і Jesús de Natzaret · Veure més »
Jordània
Jordània, oficialment el Regne Haiximita de Jordània, és un país de l'Àsia situat a l'Orient Pròxim.
Nou!!: Persecució de Dioclecià і Jordània · Veure més »
Judaisme
El judaisme és la religió del poble jueu.
Nou!!: Persecució de Dioclecià і Judaisme · Veure més »
Justí el Màrtir
Justí (Iustinus) (Flàvia Neàpolis, actual Nablus, c. 100 - Roma, c. 165), també anomenat Justí Màrtir i Justí el Filòsof, fou un dels primers apologistes cristians.
Nou!!: Persecució de Dioclecià і Justí el Màrtir · Veure més »
Lactanci
Luci Cecili (o Celi) Firmià Lactanci (Firmium c.245- Trèveris c.325) fou un escriptor llatí i apologeta cristià nascut al nord d'Àfrica, deixeble del mestre africà de retòrica Arnobi de Sicca.
Nou!!: Persecució de Dioclecià і Lactanci · Veure més »
Lapsi
Lapsi és la paraula llatina (els que han ensopegat) amb què es va designar als primers cristians que van abjurar de la seva fe davant la pressió de les autoritats romanes, particularment intensa durant el regnat de Deci.
Nou!!: Persecució de Dioclecià і Lapsi · Veure més »
Líban
El Líban oficialment la República libanesa, és un estat de l'Orient Mitjà que fa frontera al nord i a l'est amb Síria, al sud amb Israel i Palestina, i a l'oest és banyat pel Mediterrani.
Nou!!: Persecució de Dioclecià і Líban · Veure més »
Lió
Lió (antigament Lleó (del Roine)), en francès: Lyon, en arpità: Liyon) és una ciutat francesa, capital de la Metròpoli de Lió i de la regió d'Alvèrnia-Roine-Alps. La ciutat és la tercera més gran de França, amb 506.615 habitants, i l'àrea metropolitana és la segona després de París, amb 2.214.068 habitants. Situada al nord del corredor natural de la vall del Roine (que uneix Lió amb Marsella) i entre el Massís Central a l'oest i els Alps a l'est, la ciutat de Lió ocupa una posició estratègica en la circulació nord-sud a Europa. Antiga capital de la Gàl·lia durant l'Imperi Romà; durant l'edat mitjana, Lió es va convertir en una ciutat comercial i després al segle en una plaça financera de primer ordre. La seva prosperitat econòmica va augmentar successivament pel monopoli de la seda i després per l'aparició d'indústries, sobretot tèxtils i de productes químics. Avui dia és un important centre industrial especialitzat en indústries químiques, farmacèutiques i biotecnològiques. Lió és la segona ciutat universitària de França, acollint a la seva àrea metropolitana a més de 140.000 estudiants repartits en tres universitats i nombroses escoles d'enginyers i "grandes écoles". A més compta amb un patrimoni històric i arquitectònic important, tenint inscrita una gran superfície com Patrimoni de la Humanitat de la UNESCO l'any 1998 Històricament coneguda com la capital mundial de la seda, famosa com una de les capitals gastronòmiques de França entre les principals del país.
Nou!!: Persecució de Dioclecià і Lió · Veure més »
Libació
Secció d'una cupa (un tipus romà de sepultura). L'orifici inclinat de la dreta servia per efectuar libacions abocant-hi líquid. La libació (del llatí libatio, grec λοιβή o σπονδή) és un ritual religiós o cerimònia de nombroses religions que consisteix en l'aspersió d'una beguda com a ofrena a una divinitat o un difunt.
Nou!!: Persecució de Dioclecià і Libació · Veure més »
Liber Pontificalis
El Liber Pontificalis és la font més important per a conèixer la història dels Papes des de Sant Pere fins Esteve V. El títol Liber Pontificalis es remunta al, encara que només es va fer corrent en el.
Nou!!: Persecució de Dioclecià і Liber Pontificalis · Veure més »
Licini I
Licini (en llatí) fou emperador romà del 308 al 324.
Nou!!: Persecució de Dioclecià і Licini I · Veure més »
Llibert
Llibert (Libertus o Libertini) que vol dir "el que és alliberat (pel seu amo)" era una classe social romana formada pels esclaus alliberats; els fills dels lliberts eren llibertins (libertini) en temps d'Appi Claudi, però aquest sentit es va perdre i libertus i libertini van esdevenir sinònims.
Nou!!: Persecució de Dioclecià і Llibert · Veure més »
Llucià d'Antioquia
Llucià d'Antioquia (en Lucianus, en Λουκιανός) va ser un eclesiàstic sirià del començament del cristianisme.
Nou!!: Persecució de Dioclecià і Llucià d'Antioquia · Veure més »
Lod
Lod o Lydda és una ciutat d'Israel que es troba en la costa, a 16 km al sud de Tel Aviv.
Nou!!: Persecució de Dioclecià і Lod · Veure més »
Malatya
Malatya — Melid en llengua hitita, Μαλάτεια, Malateia en grec, Մալաթիա, en armeni Malat'ya, antigament Melitealkhé, Melitene en llatí — és una ciutat al centre de la Turquia oriental, capital de la província del mateix nom.
Nou!!: Persecució de Dioclecià і Malatya · Veure més »
Maniqueisme
Maniqueus El maniqueisme és una religió dualista i gnosticista fundada per Mani a l'antiga Pèrsia durant el segle III.
Nou!!: Persecució de Dioclecià і Maniqueisme · Veure més »
Marcel de Tànger
Marcel de Tànger o Marcel el Centurió (ca. mijtan - 298) va ser un militar de l'exèrcit romà, martiritzat com a cristià i venerat com a sant per l'Església catòlica.
Nou!!: Persecució de Dioclecià і Marcel de Tànger · Veure més »
Marcel I
Marcel I (Roma, ? - Roma, 16 de juny de 309) va ser el trentè bisbe de Roma, entre el maig/juny de 308 i la data de la seva mort.
Nou!!: Persecució de Dioclecià і Marcel I · Veure més »
Marcel·lí i Pere de Roma
Marcel·lí i Pere de Roma (Roma, s. III - 304) van ser un prevere i un exorcista de la diòcesi de Roma, morts com a màrtirs durant la persecució de Dioclecià.
Nou!!: Persecució de Dioclecià і Marcel·lí i Pere de Roma · Veure més »
Marcionisme
El marcionisme fou una de les primeres heretgies del cristianisme.
Nou!!: Persecució de Dioclecià і Marcionisme · Veure més »
Maxenci
Marc Aureli Valeri Maxenci (en llatí: Marcus Aurelius Valerius Maxentius) fou emperador romà del 306 al 312.
Nou!!: Persecució de Dioclecià і Maxenci · Veure més »
Maximí Daia
Galeri Valeri Maximí, més conegut com a Maximí Daia o Daza, fou emperador romà del 305 al 313.
Nou!!: Persecució de Dioclecià і Maximí Daia · Veure més »
Maximià
Marc Aureli Valeri Maximià (Marcus Aurelius Valerius Maximianus; nascut cap al 250 i mort cap al juliol del 310), conegut igualment com a Maximià Herculi, fou emperador romà entre el 286 i el 305.
Nou!!: Persecució de Dioclecià і Maximià · Veure més »
Màgia negra
Vareta màgica. S'anomena màgia negra a aquells actes de litúrgia màgica la naturalesa, mètodes o objectius dels quals no són comunament acceptats per la societat on es produeixen.
Nou!!: Persecució de Dioclecià і Màgia negra · Veure més »
Màrtir
Diferents tipus de martiri, recollits per Stephan Lochner a l'obra ''Martiri dels Apòstols'' (1435) La representació de la Passió de Sant Fructuós que va tenir lloc el dia abans de la Beatificació de Tarragona al vespre, al Tarraco Arena Plaça. Moment en què els guardes acaben d'encendre el foc del martiri de sant Fructuós. Un màrtir (del grec martys, "testimoni") és, en general, la persona morta en la defensa d'alguna causa, amb el qual dona "testimoniatge" de la seva fe en aquesta.
Nou!!: Persecució de Dioclecià і Màrtir · Veure més »
Meleci de Licòpolis
Meleci de Licòpolis fou un bisbe cismàtic dels segles i. Era bisbe de Licòpolis a l'Alt Egipte en temps de la persecució de Dioclecià (que va començar el 303) i es va negar a fer sacrificis als ídols.
Nou!!: Persecució de Dioclecià і Meleci de Licòpolis · Veure més »
Mercuri (mitologia)
XVII). Mercuri (en llatí Mercurius), déu de la mitologia romana, era missatger dels déus, protector del comerç i fill de Júpiter i Maia Maiestas.
Nou!!: Persecució de Dioclecià і Mercuri (mitologia) · Veure més »
Mitologia romana
Júpiter(Museo del Prado, Madrid) Júpiter'' (Rubens) La mitologia romana representa el conjunt de déus i creences de procedència diversa que integraven el pensament religiós a l'antiga Roma.
Nou!!: Persecució de Dioclecià і Mitologia romana · Veure més »
Neoplatonisme
El neoplatonisme és una doctrina que existí entre els segles i. Tot i que, ben clarament, el neoplatonisme és una doctrina basada en pensadors anteriors (Filó d'Alexandria, Hipàcia d'Alexandria, Apol·loni de Tíana i els pensadors del platonisme mitjà, per exemple), hom pot dir que el creador (o sistematitzador) del neoplatonisme és Plotí.
Nou!!: Persecució de Dioclecià і Neoplatonisme · Veure més »
Neró
Neró Claudi Cèsar August Germànic (Nero Claudius Caesar Augustus Germanicus; Antium, 15 de desembre del 37 - 9 de juny del 68), nascut Luci Domici Ahenobarb (Lucius Domitius Ahenobarbus), fou el darrer emperador romà de la dinastia julioclàudia.
Nou!!: Persecució de Dioclecià і Neró · Veure més »
Nicomèdia
Nicomèdia (llatí Nicomedeia; grec: Νικομήδεια, Nikomèdia) va ser la capital de Bitínia.
Nou!!: Persecució de Dioclecià і Nicomèdia · Veure més »
Numídia
Numídia (Numidia) va ser una regió històrica del nord d'Àfrica situada al llarg de la costa entre Mauretània i la zona d'influència de Cartago, convertida en temps dels romans en la província romana d'Àfrica.
Nou!!: Persecució de Dioclecià і Numídia · Veure més »
Olímpics
Els Olímpics fou el grup de dotze grans déus que formaven el consell suprem de l'Olimp.
Nou!!: Persecució de Dioclecià і Olímpics · Veure més »
Optat
Optat o Optat Milevità (Mila, - ?, abans de 397) fou bisbe de Milevum, a Numídia.
Nou!!: Persecució de Dioclecià і Optat · Veure més »
Oracle
Oracle de bambú Un oracle (del llatí oraculum, derivat de ōrāre 'parlar') fou la paraula emprada en l'època clàssica per a designar les revelacions dels déus a les persones i el lloc on aquestes revelacions eren fetes, i també la persona que podia fer les prediccions.
Nou!!: Persecució de Dioclecià і Oracle · Veure més »
Oracle de Delfos
Ruïnes de Delfos Loracle de Delfos fou un santuari dedicat a la serp Pitó (Pytho), prop de la ciutat de Delfos (Delphi), on es consultava la divinitat sobre temes diversos i s'obtenien les seves respostes i prediccions, de gran reputació.
Nou!!: Persecució de Dioclecià і Oracle de Delfos · Veure més »
Orígenes
Orígenes Orígenes (183/186 - c. 254; Ὠριγένης Ōrigénēs), fou exegeta, pensador i escriptor cristià, i un dels pares de l'Església cristiana que va exercir gran influència intel·lectual al seu temps i més endavant.
Nou!!: Persecució de Dioclecià і Orígenes · Veure més »
Osi de Còrdova
Hosi (Hosius) també Osi (Osius) o Hosi de Còrdova (Còrdova, 256 - 357) fou un bisbe hispà, Pare de l'Església i conseller de l'emperador Constantí I. És venerat com a sant per certes confessions cristianes.
Nou!!: Persecució de Dioclecià і Osi de Còrdova · Veure més »
Palestina
Mapa actual de l'estat d'Israel Palestina (Pléixet - Palestina, o, Eretz Israel) és una regió històrica del Pròxim Orient compresa entre el mar Mediterrani i el Jordà, on actualment es troben l'estat d'Israel i els Territoris Palestins, sota l'Autoritat Nacional Palestina.
Nou!!: Persecució de Dioclecià і Palestina · Veure més »
Palestina (província romana)
Palestina o Síria-Palestina, per bé que el primer nom és el més comunament usat, fou una província romana establerta probablement després de la revolta jueva de Bar Kokhebà aplacada l'any 135.
Nou!!: Persecució de Dioclecià і Palestina (província romana) · Veure més »
Paneas
Ruïnes de la ciutat romana Paneas o Panias o Paneias, més coneguda per Cesarea Paneas/Cesarea Philippi o Cesarea de Filip (el seu nom modern és Banias o Baniyas), fou una ciutat de Galilea.
Nou!!: Persecució de Dioclecià і Paneas · Veure més »
Papa
El papa (del llatí: papa i del grec: πάππας, papas, una fórmula infantil per anomenar el «pare») és el bisbe de Roma i el cap de l'Església Catòlica.
Nou!!: Persecució de Dioclecià і Papa · Veure més »
Papa Eusebi
Eusebi (Grècia, Imperi Romà d'Orient, ? - Siracusa, Sicília, Imperi Romà d'Occident, agost o setembre del 308/310) va ser el trenta-unè bisbe de Roma, i trentè successor de Sant Pere.
Nou!!: Persecució de Dioclecià і Papa Eusebi · Veure més »
Papa Fabià
Fabià (?, ? - Roma, 20 de gener de 250) va ser papa de Roma del 236 al 250, màrtir i santificat per diverses esglésies cristianes.
Nou!!: Persecució de Dioclecià і Papa Fabià · Veure més »
Papa Marcel·lí
Marcel·lí o Marcel·lià fou escollit papa el 30 de juny de 296 i morí el 25 d'octubre de 304.
Nou!!: Persecució de Dioclecià і Papa Marcel·lí · Veure més »
Papa Melquíades
Melquíades o MilcíadesAltres formes d'anomenar-lo són Melcíades, Meltíades, o Miltides.
Nou!!: Persecució de Dioclecià і Papa Melquíades · Veure més »
Pasqua de Resurrecció
Icona russa de la resurrecció La Pasqua de Resurrecció, Pasqua Florida, primera Pasqua, diumenge de Pasqua, diumenge de Glòria i antigament Pasqua de flors (nom que es conserva encara a l'Alguer però passant a designar la pasqua de Pentecosta), o simplement Pasqua, en el calendari cristià, és la commemoració de la resurrecció de Jesucrist tres dies després de morir a la creu.
Nou!!: Persecució de Dioclecià і Pasqua de Resurrecció · Veure més »
Patriarca d'Antioquia
El patriarca d'Antioquia és el nom tradicional donat al bisbe d'Antioquia.
Nou!!: Persecució de Dioclecià і Patriarca d'Antioquia · Veure més »
Pau de Tars
Pau de Tars conegut també com l'Apòstol dels Gentils i com Pau apòstol (originalment Saül de Tars o Saule, i després Pau), (Tars entre l'any 7 i l'any 10 - Roma 64 o 67), es considera una figura important en el desenvolupament, l'evangelisme i la predicació del cristianisme al món conegut de l'Imperi Romà, important intèrpret dels ensenyaments de Jesús de Natzaret.
Nou!!: Persecució de Dioclecià і Pau de Tars · Veure més »
Pena de mort
Països abolicionistes: 108 La pena de mort o pena capital és l'execució d'una persona com a càstig per un crim o delicte.
Nou!!: Persecució de Dioclecià і Pena de mort · Veure més »
Pere I d'Alexandria
Pere I d'Alexandria (Alexandria, - 25 de novembre de 311) fou bisbe d'Alexandria, successor de Teonàs en algun moment entre la Pasqua i el novembre del 300.
Nou!!: Persecució de Dioclecià і Pere I d'Alexandria · Veure més »
Persecució dels cristians
''Una Dirce cristiana'', per Henryk Siemiradzki. Una dona cristiana és martiritzada durant el govern de Neró en aquesta recreació del mite de Dirce (pintat per Henryk Siemiradzki, 1897, Museu Nacional de Varsòvia). La persecució dels cristians és un fet constatable tant històricament com en l'era actual.
Nou!!: Persecució de Dioclecià і Persecució dels cristians · Veure més »
Plini el Jove
Gai Plini Cecili Segon (en llatí Caius Plinius Caecilius Secundus; Como, 61 – Nicomèdia, 113) va ser un polític i escriptor llatí anomenat Plini el Jove, per distingir-lo de l'oncle homònim Plini el Vell.
Nou!!: Persecució de Dioclecià і Plini el Jove · Veure més »
Porfiri
Porfiri (Porphyrius; 232/233, Tir - c. 304, Roma) fou un filòsof neoplatònic, deixeble de Plotí i de Longí.
Nou!!: Persecució de Dioclecià і Porfiri · Veure més »
Prefecte de la ciutat
Prefecte de la ciutat o Prefecte urbà (en llatí Praefectus urbi, originàriament Custos urbis) va ser una magistratura regular romana establerta pels reis.
Nou!!: Persecució de Dioclecià і Prefecte de la ciutat · Veure més »
Prefecte del pretori
El prefecte del pretori (en llatí Praefectus Praetorio, en grec antic ἔπαρχος/ὕπαρχος τῶν πραιτωρίων) era el nom del càrrec que ostentava el comandant de les tropes encarregades de la custòdia personal dels emperadors (guàrdies pretorians).
Nou!!: Persecució de Dioclecià і Prefecte del pretori · Veure més »
Procònsol
Procònsol (en llatí proconsul) era un magistrat romà que actuava al lloc del cònsol, sense exercir l'ofici mateix de cònsol.
Nou!!: Persecució de Dioclecià і Procònsol · Veure més »
Procopi el Gran
Procopi el Gran o d'Escitòpolis (Jerusalem, s. III - Cesarea Marítima, Palestina, 303) fou un religiós cristià palestí, mort màrtir.
Nou!!: Persecució de Dioclecià і Procopi el Gran · Veure més »
Província de Mila
La província o wilaya de Mila és una província o wilaya d'Algèria, amb capital a Mila.
Nou!!: Persecució de Dioclecià і Província de Mila · Veure més »
Província romana de Síria
La província romana de Síria fou establerta el 64 aC amb els antics territoris selèucides i comprenia nombroses ciutats lliures i tetrarquies o petits principats.
Nou!!: Persecució de Dioclecià і Província romana de Síria · Veure més »
Prudenci
p.
Nou!!: Persecució de Dioclecià і Prudenci · Veure més »
Religió a l'antiga Roma
La religió a l'antiga Roma consistia en diverses pràctiques religioses que eren seguides tant pel poble de Roma com per aquells pobles que van quedar sota el seu domini.
Nou!!: Persecució de Dioclecià і Religió a l'antiga Roma · Veure més »
Roma
Roma és la capital i la ciutat més gran i més poblada d'Itàlia, de la regió del Laci i de la ciutat metropolitana homònima.
Nou!!: Persecució de Dioclecià і Roma · Veure més »
Romà de Cesarea
Romà de Cesarea o Romà d'Antioquia, és venerat com a màrtir per diverses confessions cristianes.
Nou!!: Persecució de Dioclecià і Romà de Cesarea · Veure més »
Sant Joan del Laterà
LArxibasílica de Sant Joan del Laterà (en italià San Giovanni in Laterano) és la catedral de Roma, on es troba la seu episcopal del bisbe de Roma (el papa).
Nou!!: Persecució de Dioclecià і Sant Joan del Laterà · Veure més »
Sant Pere
Sant Peretr; Šimʿōn bar Yōnāh; tr o tr, ‘Simó el Pur’; tr o tr; tr; Petrus; Aziz Petrus.
Nou!!: Persecució de Dioclecià і Sant Pere · Veure més »
Sant Sebastià màrtir
Sebastià (Narbona o Milà, ? - Roma, 288/304) fou un màrtir cristià, tradicionalment considerat, des de l'hagiografia, un soldat de la guàrdia imperial de l'emperador Dioclecià, convertit al cristianisme i martiritzat durant la Gran Persecució.
Nou!!: Persecució de Dioclecià і Sant Sebastià màrtir · Veure més »
Saturn (mitologia)
s. Segons la mitologia romana, Saturn fou una divinitat italiana de caràcter agrari, ja que protegia els camps sembrats i els fruits de la terra.
Nou!!: Persecució de Dioclecià і Saturn (mitologia) · Veure més »
Síria
La República Àrab Siriana o, senzillament, Síria és un estat de l'Orient Mitjà situat al sud de Turquia, a l'oest de l'Iraq i al nord de Jordània, Israel i el Líban.
Nou!!: Persecució de Dioclecià і Síria · Veure més »
Seforis
Paviments a Seforis Seforis o Sepforis fou una ciutat de Galilea, esmentada sovint per Flavi Josep.
Nou!!: Persecució de Dioclecià і Seforis · Veure més »
Segle I
El segle I és un període que comprèn des de l'any 1 fins a l'any 100 dC.
Nou!!: Persecució de Dioclecià і Segle I · Veure més »
Segle II
El segle II, que comprèn els anys 101 - 199, pertany a l'era de l'antiguitat clàssica i està marcat per la consolidació de les tendències i pobles del segle precedent.
Nou!!: Persecució de Dioclecià і Segle II · Veure més »
Segle XIV
El, que comprèn els anys entre 1301 i 1400, és el darrer període de la baixa edat mitjana i suposa un temps de crisi generalitzada que prepara el canvi d'època.
Nou!!: Persecució de Dioclecià і Segle XIV · Veure més »
Senat Romà
El Senat Romà fou una institució de l'antiga Roma que va sorgir com a contrapès a la institució reial.
Nou!!: Persecució de Dioclecià і Senat Romà · Veure més »
Septimi Sever
Luci Septimi Sever (11 d'abril de 146, Leptis Magna – 4 de febrer de 211, Eboracum, Britània) fou emperador romà fundador de la dinastia Severa.
Nou!!: Persecució de Dioclecià і Septimi Sever · Veure més »
Serapis
Estàtua de Serapis (Museus Vaticans) Serapis o Sarapis fou una divinitat grecoegípcia.
Nou!!: Persecució de Dioclecià і Serapis · Veure més »
Sever II
Flavi Valeri Sever — — conegut com a Sever II, fou emperador romà (306-307, nomenat cèsar el 305. El seu ascens al tron, incitat per Galeri, va desencadenar el trencament de la tetrarquia ideada per Dioclecià. Maximià va lluitar contra ell i el va fer deposar.
Nou!!: Persecució de Dioclecià і Sever II · Veure més »
Sicília
Sicília (Sicìlia en sicilià i Sicilia en italià) és l'illa més gran de la Mediterrània, al sud de Nàpols, entre la mar Tirrena i la Jònica, que pertany a l'estat italià i en forma una regió amb estatut especial.
Nou!!: Persecució de Dioclecià і Sicília · Veure més »
Sol Invictus
1.
Nou!!: Persecució de Dioclecià і Sol Invictus · Veure més »
Suïdas
Suïdas (Suidas) o La Suda (Souda) és una gran enciclopèdia romana d'Orient sobre el món antic, escrita en grec vers el.
Nou!!: Persecució de Dioclecià і Suïdas · Veure més »
Talmud
El Talmud és un cos literari d'importància i autoritat màxima pel judaisme rabínic que conté diverses discussions rabíniques de la llei jueva, de l'ètica jueva, tradicions, llegendes i històries.
Nou!!: Persecució de Dioclecià і Talmud · Veure més »
Tàcit
Publi o Gaius Corneli Tàcit (en llatí Publius o Caius Cornelius Tacitus) (56 - 120), historiador romá que va ser un senador, cònsol i governador romà.
Nou!!: Persecució de Dioclecià і Tàcit · Veure més »
Tebaida
La Diòcesi d'Egipte, el 400 AD. La Tebaida (en grec antic Θηβαΐδα, 'Thēbaïda' o Θηβαΐς, 'Thēbaïs') va ser una província romana que comprenia la zona de l'Alt Egipte (sense l'Egipte Mitjà).
Nou!!: Persecució de Dioclecià і Tebaida · Veure més »
Tebessa
Tébessa, Tbessa o Tibissa és una ciutat algeriana, capital de la província o wilaya homònima, a 16 km en línia recta de la frontera d'Algèria amb Tunísia, a les muntanyes de Tébessa, a l'est de l'Aurès, a la regió amaziga chaoui.
Nou!!: Persecució de Dioclecià і Tebessa · Veure més »
Terminus
'''Terminus''' de Hans Holbein el Jove (Kunstmuseum, Basilea); el déu se solia representar sobre una fita al camp Terminus era una antiga divinitat romana que tenia un santuari al Capitoli, dins del temple de Júpiter.
Nou!!: Persecució de Dioclecià і Terminus · Veure més »
Tertul·lià
Tertul·lià, de nom complet Quint Septimi Florent Tertul·lià (Quintus Septimus Florens Tertullianus, vers 150 a 160? - 220 a 240?) fou un dels pares de l'Església cristiana, apologeta, escriptor, filòsof i jurista.
Nou!!: Persecució de Dioclecià і Tertul·lià · Veure més »
Tessalònica
Tessalònica o Tessalonica (Θεσσαλονίκη), dita també Salònica o, en català medieval, Salonic, és una ciutat de Grècia, capital de la regió de Macedònia central i cap del nomós de Tessalònica.
Nou!!: Persecució de Dioclecià і Tessalònica · Veure més »
The History of the Decline and Fall of the Roman Empire
The History of the Decline and Fall of the Roman Empire (La història del declivi i caiguda de l'Imperi Romà) és l'obra més famosa d'Edward Gibbon i és considerat un dels llibres més influents en el pensament historiogràfic contemporani per l'ús de les fonts originàries, la barreja d'estil narratiu i fets que facilita la seva lectura i la interpretació racional de determinats fenòmens fins aleshores explicats per intervenció sobrenatural o l'atzar.
Nou!!: Persecució de Dioclecià і The History of the Decline and Fall of the Roman Empire · Veure més »
Tir
Tir és una antiga ciutat fenícia, que correspon a l'actual Ṣūr, una ciutat del Líban a la Governació del Líban-Sud.
Nou!!: Persecució de Dioclecià і Tir · Veure més »
Trajà
Marc Ulpi Trajà (Marcus Ulpius Traianus; Itàlica, 18 de setembre del 53 - Selinunt, 9/11 d'agost del 117) fou emperador romà entre el 98 i el 117.
Nou!!: Persecució de Dioclecià і Trajà · Veure més »
Tribunícia
Tribunícia era el nom genèric de les lleis romanes que es referien als poders, facultats i altres circumstàncies dels tribuns militars, amb poder consolar o als tribuns de la plebs.
Nou!!: Persecució de Dioclecià і Tribunícia · Veure més »
Turquia
Turquia (en turc: Türkiye), oficialment la República de Turquia (en turc: Türkiye Cumhuriyeti), és un estat eurasiàtic que ocupa la península d'Anatòlia al sud-oest d'Àsia, així com Tràcia als Balcans, regió del sud-est d'Europa.
Nou!!: Persecució de Dioclecià і Turquia · Veure més »
Valerià
Publi Licini Valerià (en llatí) (200-260) fou emperador romà del 253 al 260.
Nou!!: Persecució de Dioclecià і Valerià · Veure més »
Voltaire
François Marie Arouet (París, 21 de novembre del 1694 - 30 de maig del 1778), dit Voltaire, fou un escriptor i filòsof francès de la Il·lustració.
Nou!!: Persecució de Dioclecià і Voltaire · Veure més »
111
Sense descripció.
Nou!!: Persecució de Dioclecià і 111 · Veure més »
156
El 156 (CLVI) fou un any de traspàs començat en dimecres del calendari julià.
Nou!!: Persecució de Dioclecià і 156 · Veure més »
177
Sense descripció.
Nou!!: Persecució de Dioclecià і 177 · Veure més »
180
El 180 (CLXXX) fou un any de traspàs començat en divendres del calendari julià del calendari julià.
Nou!!: Persecució de Dioclecià і 180 · Veure més »
202
El 202 és un any comú començat en divendres segons el calendari gregorià, malgrat que en l'època encara no estava implantat sinó que s'usava el calendari julià.
Nou!!: Persecució de Dioclecià і 202 · Veure més »
248
Sense descripció.
Nou!!: Persecució de Dioclecià і 248 · Veure més »
250
El 250 (CCL) fou un any comú començat en dimarts del calendari julià.
Nou!!: Persecució de Dioclecià і 250 · Veure més »
251
El 251 (CCLI) fou un any comú començat en dimecres del calendari julià.
Nou!!: Persecució de Dioclecià і 251 · Veure més »
253
El 253 (CCLIII) fou un any comú començat en dissabte del calendari julià.
Nou!!: Persecució de Dioclecià і 253 · Veure més »
257
Sense descripció.
Nou!!: Persecució de Dioclecià і 257 · Veure més »
258
El 258 (CCLVIII) fou un any comú començat en divendres del calendari julià.
Nou!!: Persecució de Dioclecià і 258 · Veure més »
260
Sense descripció.
Nou!!: Persecució de Dioclecià і 260 · Veure més »
276
Sense descripció.
Nou!!: Persecució de Dioclecià і 276 · Veure més »
284
Sense descripció.
Nou!!: Persecució de Dioclecià і 284 · Veure més »
290
Sense descripció.
Nou!!: Persecució de Dioclecià і 290 · Veure més »
295
El 295 (CCXCV) fou un any comú començat en dimarts del calendari julià.
Nou!!: Persecució de Dioclecià і 295 · Veure més »
298
El 298 va ser un any del calendari julià.
Nou!!: Persecució de Dioclecià і 298 · Veure més »
299
El 299 (CCXCIX) fou un any comú començat en diumenge del calendari julià.
Nou!!: Persecució de Dioclecià і 299 · Veure més »
300
Diverses extensions i dominis vers l'any 300. (text en anglès).;Països Catalans:;Món.
Nou!!: Persecució de Dioclecià і 300 · Veure més »
302
El 302 fou un any comú començat en dijous segons els còmputs del calendari gregorià (implantat, però, segles després).
Nou!!: Persecució de Dioclecià і 302 · Veure més »
303
Sense descripció.
Nou!!: Persecució de Dioclecià і 303 · Veure més »
304
Sense descripció.
Nou!!: Persecució de Dioclecià і 304 · Veure més »
305
El 305 (CCCV) fou un any comú començat en dissabte del calendari julià.
Nou!!: Persecució de Dioclecià і 305 · Veure més »
306
El 306 (CCCVI) fou un any comú començat en dimarts del calendari julià.
Nou!!: Persecució de Dioclecià і 306 · Veure més »
308
El 308 (CCCVIII) fou un any de traspàs començat en dijous del calendari julià.
Nou!!: Persecució de Dioclecià і 308 · Veure més »
309
El 309 (CCCIX) fou un any comú començat en dissabte del calendari julià.
Nou!!: Persecució de Dioclecià і 309 · Veure més »
311
El 311 (CCCXI) fou un any comú començat en dilluns del calendari julià.
Nou!!: Persecució de Dioclecià і 311 · Veure més »
312
Sense descripció.
Nou!!: Persecució de Dioclecià і 312 · Veure més »
313
Sense descripció.
Nou!!: Persecució de Dioclecià і 313 · Veure més »
324
Sense descripció.
Nou!!: Persecució de Dioclecià і 324 · Veure més »
395
Sense descripció.
Nou!!: Persecució de Dioclecià і 395 · Veure més »
411
El 411 (CDXI) fou un any comú començat en diumenge del calendari julià.
Nou!!: Persecució de Dioclecià і 411 · Veure més »
64
Sense descripció.
Nou!!: Persecució de Dioclecià і 64 · Veure més »
