Logo
Uniopèdia
Comunicació
Disponible a Google Play
Nou! Descarregar Uniopèdia al dispositiu Android™!
Gratis
Accés més ràpid que el navegador!
 

Persèfone

Índex Persèfone

En la mitologia grega, Persèfone (Περσεφόνη) era una deessa, filla de Zeus i de Dèmeter, que es va haver de casar amb Hades i es va convertir en deessa dels inferns.

31 les relacions: Apol·lo, Ares, Ascàlaf (fill d'Ares), Atena, Àrtemis, Dante Gabriel Rossetti, Demèter, Enna, Hades, Hèlios, Hefest, Hermes, Hesíode, Himne homèric, Inframón, Inframón grec, Isis, Lliri, Magraner, Misteris d'Eleusis, Mitologia grega, Narcís (gènere), Nimfa, Odissea, Odisseu, Olimp, Persèfone (Rossetti), Prosèrpina, Roma, Teogonia, Zeus.

Apol·lo

Apol·lo (grec: Απόλλων, Apóllōn), o Apol·ló, és el déu de la medicina, de la bellesa masculina, de la música i de la poesia en la mitologia grega i, posteriorment, en la mitologia romana; també va ser considerat déu del Sol, en substitució d'Hèlios.

Nou!!: Persèfone і Apol·lo · Veure més »

Ares

En la mitologia grega, Ares (Αρης) és el déu de la guerra.

Nou!!: Persèfone і Ares · Veure més »

Ascàlaf (fill d'Ares)

D'acord amb la mitologia grega, Ascàlaf (en grec antic Ἀσκάλαφος) va ser un heroi, fill d'Ares i d'Astíoque,, filla d'Àctor.

Nou!!: Persèfone і Ascàlaf (fill d'Ares) · Veure més »

Atena

En la mitologia grega, Atena (en grec antic Ἀθηνᾶ, Ἀθήνη o Ἀθάνα) és la deessa de la saviesa i de l'artesania, com ara el teixit i la ceràmica.

Nou!!: Persèfone і Atena · Veure més »

Àrtemis

En la mitologia grega, Àrtemis (en grec antic Ἄρτεμις) era la deessa dels llocs salvatges o naturals on els humans no han actuat, els boscos i selves, la caça i el regne animal.

Nou!!: Persèfone і Àrtemis · Veure més »

Dante Gabriel Rossetti

'''Dante Gabriel Rossetti''', retrat fet per William Holman Hunt (1853). Dante Gabriel Rossetti (Londres, 12 de maig de 1828 – Birchington-on-Siga, Kent, 10 d'abril, 1882) va ser un poeta, il·lustrador, pintor i traductor anglès.

Nou!!: Persèfone і Dante Gabriel Rossetti · Veure més »

Demèter

En la mitologia grega, Demèter o Demetra (en grec, Δημήτηρ o Δήμητρα, «dea mare» o potser «mare distribuïdora», de l'indoeuropeu *dheghom *mater) és la deessa de l'agricultura, substància pura de la terra verda i jove, vivificadora del cicle de la vida i la mort, i protectora del matrimoni i la llei sagrada.

Nou!!: Persèfone і Demèter · Veure més »

Enna

Ubicació de Enna dins la província ''Castello di Lombardia'' a Enna, Sicília Enna (sicilià Castrugiuvanni, en català medieval Castrejoan) és una ciutat de Sicília, vers el centre de l'illa a la cimera d'un gran turó rodejat de precipicis el que la feia gairebé impossible de conquerir doncs els pocs accessos eren fàcils de defendre i tenia subministrament propi d'aigua de fonts.

Nou!!: Persèfone і Enna · Veure més »

Hades

En la mitologia grega, Hades (grec Αδης o Αἵδης) (invisible) era el nom del món dels morts i alhora el del déu d'aquest món subterrani (corresponent al déu romà Dis Pater o Orc, i al déu etrusc Aita).

Nou!!: Persèfone і Hades · Veure més »

Hèlios

Hèlios (en grec antic: Ἥλιος) és la personificació del Sol en la mitologia grega.

Nou!!: Persèfone і Hèlios · Veure més »

Hefest

En la mitologia grega, Hefest (en grec antic Ἥφαιστος Hêfaistos) és fill de Zeus i d'Hera.

Nou!!: Persèfone і Hefest · Veure més »

Hermes

En la mitologia grega, Hermes (en grec clàssic: Έρμῆς) era el missatger dels Déus Olímpics, i Déu de les fronteres i dels viatgers, dels pastors, dels oradors, de l'enginy, dels literats i poetes, de l'atletisme, dels pesos i mesures, dels invents i en general del comerç, de l'astúcia, dels lladres i dels mentiders.

Nou!!: Persèfone і Hermes · Veure més »

Hesíode

Hesíode (Hesiodus) (Ascra a Beòcia, s. VIII-VII aC) fou un dels escriptors més rellevants de la primera literatura grega, famós per transcriure alguns dels mites més coneguts de la seva època.

Nou!!: Persèfone і Hesíode · Veure més »

Himne homèric

Els himnes homèrics són una col·lecció de trenta-dos (o trenta-quatre, segons altres opinions) poemes èpics curts grecs, que en l'antiguitat solien atribuir-se a Homer.

Nou!!: Persèfone і Himne homèric · Veure més »

Inframón

L'inframón és l'indret on van a parar les ànimes de les persones que moren, a un país situat sota terra (d'aquí el nom).

Nou!!: Persèfone і Inframón · Veure més »

Inframón grec

C., Staatliche Antikensammlungen (número d'inventari 2797). L'Inframón grec és un terme general que s'empra per descriure als diferents regnes de la mitologia grega que es creia que estaven situats sota la terra o més enllà de l'horitzó.

Nou!!: Persèfone і Inframón grec · Veure més »

Isis

Estàtua d'Isis. Isis (versió grega; en egipci, Aset) és la deessa de la maternitat i la fertilitat en l'Egipte antic.

Nou!!: Persèfone і Isis · Veure més »

Lliri

*Plantes del gènere Lilium.

Nou!!: Persèfone і Lliri · Veure més »

Magraner

El magraner o mangraner (Punica granatum) és un arbre conreat pel seu fruit, la magrana o mangrana.

Nou!!: Persèfone і Magraner · Veure més »

Misteris d'Eleusis

Placa d'argila anomenada ''Tauleta de Ninnion'', que es va trobar a l'antic santuari d'Eleusis i està datada del 370 dC. Representa l'arribada de la processó del ritu mistèric d'Eleusis Els misteris d'Eleusis eren els ritus pagans, dirigits pels epigrafis, que es feien a la ciutat d'Eleusis per al culte a la tríada divina formada per Demèter, Persèfone i Iacus.

Nou!!: Persèfone і Misteris d'Eleusis · Veure més »

Mitologia grega

Bust de Zeus trobat a Ocriculum (Sala Rotonda, Museus Vaticans, Vaticà). La mitologia grega és un conjunt de mites i llegendes pertanyents a la religió de l'antiga Grècia que tracten dels seus déus i herois, la naturalesa del món, els orígens i significat dels seus cultes i les pràctiques rituals.

Nou!!: Persèfone і Mitologia grega · Veure més »

Narcís (gènere)

Narcís (Narcissus) és un gènere de plantes amb flor.

Nou!!: Persèfone і Narcís (gènere) · Veure més »

Nimfa

Pan i Siringa. Les nimfes p. 69 són divinitats de la natura de la mitologia grega i la mitologia romana venerades com a genis femenins de les fonts, dels mars (nereides), dels rius i dels llacs (nàiades), dels boscos (dríades), i de les muntanyes (orèades).

Nou!!: Persèfone і Nimfa · Veure més »

Odissea

LOdissea (en grec: ΟΔΥΣΣΕΙΑ, ἡ Ὀδσσει&#945) és el segon dels grans poemes èpics grecs atribuïts a Homer; l'altre és la Ilíada.

Nou!!: Persèfone і Odissea · Veure més »

Odisseu

En la mitologia grega, Odisseu (Odysseus, p. 44) era un heroi, rei d'Ítaca, conegut pel seu enginy i astúcia.

Nou!!: Persèfone і Odisseu · Veure més »

Olimp

El mont Olimp (en grec antic Όλυμπος, transcrit Ólympos segons la pronúncia antiga i Ólimbos segons l'actual) és la muntanya més alta de Grècia, amb una alçada de 2.919 m al pic anomenat Mítikas (Μύτικας).

Nou!!: Persèfone і Olimp · Veure més »

Persèfone (Rossetti)

Persèfone és una pintura de Dante Gabriel Rossetti realitzada el 1874.

Nou!!: Persèfone і Persèfone (Rossetti) · Veure més »

Prosèrpina

Parc de Versalles, Plutó rapta Prosèrpina. François Girardon Prosèrpina (del llatí proserpere, "emergir") va ser, segons la mitologia romana, la deessa dels Inferns, equivalent a la grega Persèfone.

Nou!!: Persèfone і Prosèrpina · Veure més »

Roma

Roma és la capital d'Itàlia, de la regió del Laci i de la ciutat metropolitana homònima.

Nou!!: Persèfone і Roma · Veure més »

Teogonia

La Teogonia (del grec Θεογονία: Theogonía, literalment «origen dels déus») és una obra poètica escrita per Hesíode, que ve a ser com el Gènesi de la mitologia grega.

Nou!!: Persèfone і Teogonia · Veure més »

Zeus

En la mitologia grega, Zeus (en grec antic Θεύς) és el déu suprem de l'Olimp.

Nou!!: Persèfone і Zeus · Veure més »

Redirigeix aquí:

Core, Kore (deessa), Perséfone.

SortintEntrant
Hey! Estem a Facebook ara! »