Logo
Uniopèdia
Comunicació
Disponible a Google Play
Nou! Descarregar Uniopèdia al dispositiu Android™!
Gratis
Accés més ràpid que el navegador!
 

Peronella d'Aragó

Índex Peronella d'Aragó

Peronella I d'Aragó (en aragonès: Peyronela/Peronella; Osca, 29 de juny?/ agost?Ubieto Arteta, Literatura medieval, pàg. 302; de 1136 – Santes Creus, 15 d'octubre de 1174) fou reina d'Aragó, comtessa de Ribagorça i Sobrarb i comtessa consort de Barcelona (1137-1162).

62 les relacions: Agnès de Peitieu, Agost, Alfons el Bataller, Alfons el Cast, Aragonès, Barcelona, Bernat I de Foix, Capítols matrimonials de Barbastre, Casa reial d'Aragó, Casal d'Aragó, Catedral, Comtat de Ribagorça, Comtat de Sobrarb, Contemplació cristiana, Cròniques dels reis d'Aragó e comtes de Barcelona, Dei gratia, Dignitat (títol), Dinastia Ximena, Dolça de Barcelona, Ermessenda de Bigorra, Felícia de Roucy, Felipa Matilde de Tolosa, Garsenda de Bigorra, Guillem IX d'Aquitània, Guillem V d'Aquitània, Guillem VIII d'Aquitània, Història de Catalunya, Honor (propietat), Lleida, Llista de comtes de Barcelona, Llista de comtes de Cerdanya, Llista de comtes de Provença, Llista de comtes de Rosselló, Llista de reis d'Aragó, Monestir de Santes Creus, Osca, Potestas, Ramir I d'Aragó, Ramir II d'Aragó, Ramon Berenguer IV, Ramon Berenguer IV de Provença, Regne d'Aragó, Renaixement del segle XII, Renúncia de Saragossa (1137), Sanç de Barcelona i d'Aragó, Sanç III de Pamplona, Sanç Ramires, Tractat d'Alagón (1136), 11 d'agost, 1136, ..., 1137, 1150, 1152, 1162, 1164, 1173, 1174, 13 d'octubre, 15 d'octubre, 18 de juny, 29 de juny, 4 d'abril. Ampliar l'índex (12 més) »

Agnès de Peitieu

Agnès de Peitieu, Agnès de Poitiers o Agnès d'Aquitània (1105-1159) va ser reina d'Aragó durant el seu breu matrimoni amb el Ramir II d'Aragó, antic monjo.

Nou!!: Peronella d'Aragó і Agnès de Peitieu · Veure més »

Agost

L'agost és el vuitè mes de l'any en el calendari gregorià i té 31 dies.

Nou!!: Peronella d'Aragó і Agost · Veure més »

Alfons el Bataller

Alfons el Bataller o Alfons I d'Aragó, nascut Alfons Sanxes (Jaca, 1073 - Poleñino, 1134)Diccionari d'Història de Catalunya; p. 27; ed.

Nou!!: Peronella d'Aragó і Alfons el Bataller · Veure més »

Alfons el Cast

Alfons el Cast o el Trobador, anomenat també Alfons II d'Aragó i Alfons I de Catalunya-Aragó (Osca, març de 1157 - Perpinyà, 25 d'abril de 1196; en aragonès Alifonso, en occità Anfós i en llatí IldefonsusDiccionari d'Història de Catalunya; p. 23; ed. 62; Barcelona; 1998), fou sobirà de la Corona d'Aragó amb els títols principals de comte de Barcelona, rei d'Aragó i menors de comte de Girona, Osona, Besalú i de Cerdanya (1162-1196).

Nou!!: Peronella d'Aragó і Alfons el Cast · Veure més »

Aragonès

Llengües occitanorromàniques Laragonès o aragonés és una llengua romànica parlada en diverses valls del Pirineu aragonès, principalment a les comarques del Somontano, la Jacetània, l'Alt Gàllego, el Sobrarb i a l'oest de la Baixa Ribagorça.

Nou!!: Peronella d'Aragó і Aragonès · Veure més »

Barcelona

Barcelona (pronunciat en català central) és una ciutat i metròpoli a la costa mediterrània de la península Ibèrica.

Nou!!: Peronella d'Aragó і Barcelona · Veure més »

Bernat I de Foix

Bernat I de Foix, dit també Bernat Roger de Foix (979/981 - ca. 1034) fou comte de Bigorra (1010-1034) i senyor de Foix (1012-1034).

Nou!!: Peronella d'Aragó і Bernat I de Foix · Veure més »

Capítols matrimonials de Barbastre

Els anomenats Capítols matrimonials de Barbastre són una carta de donacióUbieto 1987,: Ramiro II: «todo cuánto había retenido en esa otra carta de donación del reino que le había hecho cuando le dí mi hija» que féu el rei Ramir II d'Aragó l'11 d'agost del 1137 a Barbastre on es recullen els capítols matrimonials pactats entre el rei Ramir II d'Aragó i el comte Ramon Berenguer IV de Barcelona i en virtut dels quals es pactava el casament del comte de Barcelona amb l'acabada de néixer Peronella d'Aragó, filla del rei d'Aragó.

Nou!!: Peronella d'Aragó і Capítols matrimonials de Barbastre · Veure més »

Casa reial d'Aragó

Armes heràldiques de la Casa reial d'Aragó, provinents de l'emblema personal de Ramon Berenguer IV La Casa reial d'Aragó o Casa d'Aragó és la institució que regí l'organització de la cort dels reis d'Aragó.

Nou!!: Peronella d'Aragó і Casa reial d'Aragó · Veure més »

Casal d'Aragó

senyal reial és aquell que era del comte de Barcelona». Casal d'Aragó és la denominació històrica que adoptà el llinatge dels comtes de Barcelona quan esdevingueren reis d'Aragó.

Nou!!: Peronella d'Aragó і Casal d'Aragó · Veure més »

Catedral

Catedral de Tarragona Una catedral o una seu episcopal és una església cristiana que fa la funció de ser l'església principal d'una diòcesi.

Nou!!: Peronella d'Aragó і Catedral · Veure més »

Comtat de Ribagorça

El Comtat de Ribagorça fou un dels comtats catalans que es constituí en el territori de la GòtiaSabaté 1998, pàg.

Nou!!: Peronella d'Aragó і Comtat de Ribagorça · Veure més »

Comtat de Sobrarb

Escut de l'Arbre de Sobrarbedel llegendari Regne de Sobrarbe El Comtat de Sobrarb va ser creat pels francs al final del s. VIII.

Nou!!: Peronella d'Aragó і Comtat de Sobrarb · Veure més »

Contemplació cristiana

La contemplació cristiana, del llatí contemplatio (en grec θεωρία, theoria), fa referència a diverses pràctiques cristianes que tenen com a objectiu "mirar", "contemplar", "ser conscient de" Déu.

Nou!!: Peronella d'Aragó і Contemplació cristiana · Veure més »

Cròniques dels reis d'Aragó e comtes de Barcelona

Detall del manuscrit ms.2664 de la Biblioteca General de la Universitat de Salamanca Detall de manuscrit ms. 1811 de la ''Biblioteca Nacional de España'' Les Cròniques dels reis d'Aragó e comtes de Barcelona són unes cròniques històriques escrites al, d'autor anònim atribuïdes a Pere el Cerimoniós.

Nou!!: Peronella d'Aragó і Cròniques dels reis d'Aragó e comtes de Barcelona · Veure més »

Dei gratia

Dei gratia o abreujat D.G. és una expressió llatina que vol dir per la gràcia de Déu que sovint s'afegeix al títol de monarques o caps d'estats en països de tradició cristiana segons el principi del dret diví dels reis.

Nou!!: Peronella d'Aragó і Dei gratia · Veure més »

Dignitat (títol)

La Dignitat és en el dret nobiliari el títol o qualificació honorífica que s'atorga a una persona per posseir o exercir un càrrec.

Nou!!: Peronella d'Aragó і Dignitat (títol) · Veure més »

Dinastia Ximena

Es dona el nom de Dinastia Ximena a un casal de comtes i reis que van governar diferents territoris de la península Ibèrica durant l'edat mitjana.

Nou!!: Peronella d'Aragó і Dinastia Ximena · Veure més »

Dolça de Barcelona

Dolça de Barcelona (Barcelona, 1160 - Coïmbra, 1 de setembre de 1198) va ser una infanta d'Aragó i reina consort de Portugal (1185-1198), filla del comte de Barcelona, Ramon Berenguer IV, i de la reina d'Aragó, Peronella d'Aragó.

Nou!!: Peronella d'Aragó і Dolça de Barcelona · Veure més »

Ermessenda de Bigorra

Ermessenda de Bigorra (1015-1049?), també coneguda com a Gerberga o Gisberga fou reina d'Aragó.

Nou!!: Peronella d'Aragó і Ermessenda de Bigorra · Veure més »

Felícia de Roucy

Evangeliario de Felicia de Roucy (1070-1085) Felícia de Roucy (Barbastre, cap a 1050 - Barcelona, 1094) va ser una reina d'Aragó.

Nou!!: Peronella d'Aragó і Felícia de Roucy · Veure més »

Felipa Matilde de Tolosa

Felipa o Felipa Matilde de Tolosa (morta el 1117) fou duquessa d'Aquitània per matrimoni amb Guillem IX el Trobador i pretesa hereva del comtat de Tolosa i els seus drets.

Nou!!: Peronella d'Aragó і Felipa Matilde de Tolosa · Veure més »

Garsenda de Bigorra

Garsenda (995-1038) fou comtessa de Bigorra (vers 1000-1038) filla i successora de Garcia Arnau I de Bigorra.

Nou!!: Peronella d'Aragó і Garsenda de Bigorra · Veure més »

Guillem IX d'Aquitània

Guillem el Trobador, Guillem IX d'Aquitània, Guillem VII de Peitieu (22 d'octubre de 1071 - Poitiers, 1126), fou un noble occità, considerat el primer trobador en llengua occitana, comandant de la croada de 1101, Duc d'Aquitània (Guillem IX d'Aquitània) i de Gascunya (Guillem IV el Jove) i comte de Poitiers (Guillem VII de Poitiers), era fill de Guillem VIII d'Aquitània i d'Hildegarda de Borgonya, matrimoni rebutjat per l'església per raons de consanguinitat; aquest fet el va obligar a viatjar a Roma i va aconseguir que el papa Gregori VI reconegués la seva legitimitat perquè fins aleshores fou considerat un bastard.

Nou!!: Peronella d'Aragó і Guillem IX d'Aquitània · Veure més »

Guillem V d'Aquitània

Guillem V d'Aquitània el Gran (anomenat també Guillem III de Poitiers el Gran) (969/975 - 31 de gener de 1030) fou duc d'Aquitània i comte de Poitou des de 990 fins a la seva mort.

Nou!!: Peronella d'Aragó і Guillem V d'Aquitània · Veure més »

Guillem VIII d'Aquitània

Guillem VIII d'Aquitània i VI de Poitiers, de naixement Guiu o Guiu-Jofré, fou duc de Gascunya (1052-1086) i duc d'Aquitània i comte de Poitiers (1058-1086).

Nou!!: Peronella d'Aragó і Guillem VIII d'Aquitània · Veure més »

Història de Catalunya

Situació de Catalunya actual respecte els Països Catalans. Catalunya és un territori històric format originalment a partir dels comtats establerts pels francs, al nord-est de la península Ibèrica, en temps de Carlemany.

Nou!!: Peronella d'Aragó і Història de Catalunya · Veure més »

Honor (propietat)

Un Honor és un Usatge del règim consuetudinari català que determina la propietat d'un immoble o d'una finca, ja sigui rústica o urbana.

Nou!!: Peronella d'Aragó і Honor (propietat) · Veure més »

Lleida

Lleida és una ciutat de l'oest de Catalunya, capital de la comarca del Segrià, de la vegueria de Ponent, cap del partit judicial i seu del bisbat de Lleida.

Nou!!: Peronella d'Aragó і Lleida · Veure més »

Llista de comtes de Barcelona

240x240px Els comtes de Barcelona foren els sobirans del Comtat de Barcelona i més tard, per reconeixement i extensió, del Principat de Catalunya, des del fins al; posteriorment el títol l'ha ostentat el rei d'Espanya.

Nou!!: Peronella d'Aragó і Llista de comtes de Barcelona · Veure més »

Llista de comtes de Cerdanya

Llista cronològica dels comtes regnants del comtat de Cerdanya des de la seva creació el 798 fins a la seva integració definitiva a la Corona d'Aragó el 1375.

Nou!!: Peronella d'Aragó і Llista de comtes de Cerdanya · Veure més »

Llista de comtes de Provença

Les armes de Provença, blasó obtingut per la simplificació de les armes dels Anjou-Sicília La llista de comtes de Provença ordena cronològicament els governants del territori del comtat de Provença, fins a la seva integració definitiva al Regne de França el 1481.

Nou!!: Peronella d'Aragó і Llista de comtes de Provença · Veure més »

Llista de comtes de Rosselló

Llista cronològica dels comtes regnants al comtat de Rosselló, des de la seva creació el 812 fins a la seva integració definitiva a la Corona d'Aragó el 1375.

Nou!!: Peronella d'Aragó і Llista de comtes de Rosselló · Veure més »

Llista de reis d'Aragó

Segueix la llista dels comtes d'Aragó que van regnar al Comtat d'Aragó des de la seva creació vers l'any 800, passant per la seva constitució en Regne d'Aragó i la posterior Corona d'Aragó per passar a formar part finalment del Regne d'Espanya.

Nou!!: Peronella d'Aragó і Llista de reis d'Aragó · Veure més »

Monestir de Santes Creus

El Monestir de Santes Creus o Reial Monestir de Santa Maria de Santes Creus és una de les joies de l'art medieval català i està situat al poble de Santes Creus, capital del municipi d'Aiguamúrcia (l'Alt Camp).

Nou!!: Peronella d'Aragó і Monestir de Santes Creus · Veure més »

Osca

Osca (totes dues denominacions oficials) és una ciutat aragonesa, capital de la província d'Osca.

Nou!!: Peronella d'Aragó і Osca · Veure més »

Potestas

La potestas (en llatí 'potestat') és un concepte jurídic que manifesta el poder, facultat, domini, que es té sobre altri, ja siguin persones o institucions.

Nou!!: Peronella d'Aragó і Potestas · Veure més »

Ramir I d'Aragó

Ramir I d'Aragó (Aibar, Navarra, 1000 - Batalla de Graus, Ribagorça, 8 de maig de 1063) és considerat historiogràficament com a primer rei d'Aragó (1035-1063), i comte de Ribagorça i Sobrarb (1043-1063).

Nou!!: Peronella d'Aragó і Ramir I d'Aragó · Veure més »

Ramir II d'Aragó

Ramir II d'Aragó, anomenat el Monjo (24 d'abril de 1086 - Monestir de Sant Pere el Vell, 16 d'agost de 1157), fou rei d'Aragó, comte de Ribagorça i de Sobrarb (1134-1137) i bisbe de Roda-Barbastre (1134).

Nou!!: Peronella d'Aragó і Ramir II d'Aragó · Veure més »

Ramon Berenguer IV

Ramon Berenguer IV, dit el Sant (Barcelona, 1116/1119 - Lo Borg Sant Dalmatz, 6 d'agost del 1162), fou comte de Barcelona i Girona (1131-1162), príncep d'Aragó i comte de Ribagorça –on exercí la potestas– (1137-1162) i regent del comtat de Provença (1144-1161) –on s'esmenta com a Ramon Berenguer II.

Nou!!: Peronella d'Aragó і Ramon Berenguer IV · Veure més »

Ramon Berenguer IV de Provença

Ramon Berenguer IV (o III) de Provença, inicialment anomenat Pere I de Cerdanya (Murviel, 1158 — Montpeller, 5 d'abril de 1181), príncep d'Aragó, comte de Cerdanya (1162-1168) i comte de Provença (1173-1181).

Nou!!: Peronella d'Aragó і Ramon Berenguer IV de Provença · Veure més »

Regne d'Aragó

El Regne d'Aragó (en aragonès: Reino d'Aragón) naix el 1035 de la unió dels comtats d'Aragó, Sobrarb i Ribagorça en la figura de Ramir I.

Nou!!: Peronella d'Aragó і Regne d'Aragó · Veure més »

Renaixement del segle XII

Els nous descobriments tecnològics van permetre el desenvolupament de l'art gòtic El renaixement o revolució del és un període de canvis polítics, socials i econòmics i de revitalització intel·lectual basada en unes profundes arrels científiques i filosòfiques que Europa va viure durant la baixa edat mitjana.

Nou!!: Peronella d'Aragó і Renaixement del segle XII · Veure més »

Renúncia de Saragossa (1137)

Renúncia de Saragossa (13 de novembre del 1137) La Renúncia de Saragossa és un anunci d'abdicació públic del rei Ramir II d'Aragó als seus súbdits fet el 13 de novembre del 1137 a El Castellar (Torres de Berrellén), prop de Saragossa, on els comunica que ha fet donació de la seva filla i del regne al comte Ramon Berenguer IV.

Nou!!: Peronella d'Aragó і Renúncia de Saragossa (1137) · Veure més »

Sanç de Barcelona i d'Aragó

miniatura Sanç de Barcelona i d'Aragó o Sanç I de Cerdanya, Provença i Rosselló-Cerdanya (1161 - 1223) fou príncep d'Aragó i comte de Cerdanya (1168-1223); comte de Provença (1181-1185); i comte de Rosselló (1185-1223).

Nou!!: Peronella d'Aragó і Sanç de Barcelona i d'Aragó · Veure més »

Sanç III de Pamplona

Sanç III de Pamplona i Navarra, II d'Aragó i Castella i I de Ribagorça, anomenat comunament Sanç Garcés III i dit el Gran (ca. 992 - La Bureba, 22 d'octubre de 1035), fou rei de Navarra i comte d'Aragó (1004 - 1035), de Castella (1029 - 1035) i de Ribagorça (1018 - 1035).

Nou!!: Peronella d'Aragó і Sanç III de Pamplona · Veure més »

Sanç Ramires

Sanç Ramires, també conegut com a Sanç I d'Aragó, Sanç V de Pamplona i Sanç III d'Aragó (ca. 1042 – 4 de juny de 1094), fou rei d'Aragó i Pamplona (1076-1094).

Nou!!: Peronella d'Aragó і Sanç Ramires · Veure més »

Tractat d'Alagón (1136)

El Tractat d'Alagón fou un tractat firmat el 24 d'agost de 1136 a la vila d'Alagó entre el rei Ramir II d'Aragó i el rei Alfons VII de Castella.

Nou!!: Peronella d'Aragó і Tractat d'Alagón (1136) · Veure més »

11 d'agost

L11 d'agost és el dos-cents vint-i-tresè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents vint-i-quatrè en els anys de traspàs.

Nou!!: Peronella d'Aragó і 11 d'agost · Veure més »

1136

El 1136 (MCXXXVI) fou un any de traspàs començat en dimecres del calendari julià.

Nou!!: Peronella d'Aragó і 1136 · Veure més »

1137

;Països Catalans.

Nou!!: Peronella d'Aragó і 1137 · Veure més »

1150

Sense descripció.

Nou!!: Peronella d'Aragó і 1150 · Veure més »

1152

El 1152 (MCLII) fou un any de traspàs iniciat en dimarts pertanyent a l'edat mitjana.

Nou!!: Peronella d'Aragó і 1152 · Veure més »

1162

El 1162 (MCLXII) fou un any iniciat en dilluns pertanyent a l'edat mitjana.

Nou!!: Peronella d'Aragó і 1162 · Veure més »

1164

Sense descripció.

Nou!!: Peronella d'Aragó і 1164 · Veure més »

1173

Sense descripció.

Nou!!: Peronella d'Aragó і 1173 · Veure més »

1174

Sense descripció.

Nou!!: Peronella d'Aragó і 1174 · Veure més »

13 d'octubre

El 13 d'octubre és el dos-cents vuitanta-sisè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents vuitanta-setè en els anys de traspàs.

Nou!!: Peronella d'Aragó і 13 d'octubre · Veure més »

15 d'octubre

El 15 d'octubre és el dos-cents vuitanta-vuitè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents vuitanta-novè en els anys de traspàs.

Nou!!: Peronella d'Aragó і 15 d'octubre · Veure més »

18 de juny

El 18 de juny és el cent seixanta-novè dia de l'any del calendari gregorià i el cent setantè en els anys de traspàs.

Nou!!: Peronella d'Aragó і 18 de juny · Veure més »

29 de juny

El 29 de juny és el cent vuitantè dia de l'any del calendari gregorià i el cent vuitanta-unè en els anys de traspàs.

Nou!!: Peronella d'Aragó і 29 de juny · Veure més »

4 d'abril

El 4 d'abril és el noranta-quatrè dia de l'any del calendari gregorià i el noranta-cinquè en els anys de traspàs.

Nou!!: Peronella d'Aragó і 4 d'abril · Veure més »

Redirigeix aquí:

Peronella I d'Aragó, Peronella d’Aragó, Petronil·la d'Aragó.

SortintEntrant
Hey! Estem a Facebook ara! »