Accés més ràpid que el navegador!
213 les relacions: Absolutisme, Acadèmia de Ciències de Rússia, Ahmet III, Aiguamoll, Alaska, Aleix de Rússia (tsar de Rússia), Aleix Petróvitx Romànov, Alemanya, Alfabet ciríl·lic, Amsterdam, Anglaterra, Anna Ivànovna de Rússia, Anna Petrovna, Any zero, Aparell urinari, Arkhànguelsk, Astracan, August II de Polònia, Autocràcia, Azov (Rostov), Íngria, Àustria, Baixkirs, Baltadji Mehmed Paixà, Batalla de Holowczyn, Batalla de Narva (1700), Batalla de Poltava, Bufeta urinària, Burgmestre, Calendari gregorià, Calendari julià, Camp de batalla, Campanyes d'Azov, Carèlia, Carles Frederic de Holstein-Gottorp, Carles II de Castella, Carles XII de Suècia, Caterina I de Rússia, Companyia Neerlandesa de les Índies Orientals, Confederació de Polònia i Lituània, Conquesta russa de Sibèria, Cracòvia, Crimea, Delta fluvial, Deptford, Dimitrie Cantemir, Dinamarca, Dinastia Romànov, Drassana, Duma, ..., Elisabet I de Rússia, Epilèpsia, Escorbut, Església Ortodoxa Russa, Estanislau I de Polònia, Estats bàltics, Estònia, Eudòxia Lopukhinà, Europa, Finlàndia, Fortalesa de Sant Pere i Sant Pau, França, Frederic Guillem I de Prússia, Frederic I de Suècia, Gangrena, Golf de Finlàndia, Gran Guerra del Nord, Gran Visir, Guerra de Successió Espanyola, Guerra russo-turca (1686-1700), Guerra russo-turca (1710-1711), Hannover, Ievdokia Stréixneva, Il·lustració, Ilià Repin, Imperi Otomà, Ivan V de Rússia, Jordi Mata i Viadiu, Kaliningrad, Kiel, Kolómenskoie, Kremlin de Moscou, Leonti Magnitski, Letònia, Livònia, Llatí, Llengües eslaves, Llista de monarques de Polònia, Lluís XV de França, Mar Bàltica, Mar Blanca, Mar de Barentsz, Mar Mediterrània, Mar Negra, Mikhaïl Lomonóssov, Miquel I de Rússia, Moldàvia, Mosaic, Moscou, Narva, Natàlia Maria Petrovna, Natàlia Naríxkina, Natàlia Petrovna, Neerlandès, Nicolaes Witsen, Noruega, Numeració aràbiga, Països Baixos, Palau de Versalles, Peterhof, Polònia, Prússia, Premi Pulitzer, Princesa Charlotte Christine de Brunswick-Wolfenbüttel, Província, Pskov, Rússia, Reis de Suècia, República Democràtica Alemanya, Revolució d'Octubre de 1917, Revolució Russa, Riga, Riksdaler suec, Riu Don, Riu Nevà, Ruble, Rus, Sacre Imperi Romanogermànic, Sant patró, Sant Pere, Sant Petersburg, Sant Sínode, Saxònia, Senat, Serf, Stralsund, Streltsí, Suècia, Taganrog, Taula de Rangs de la Rússia Imperial, Tàtars de Crimea, Teodor III de Rússia, Tractat de Nystad, Tractat del Prut, Tsar, Tsars de Rússia, Ucraïna, Unió de Repúbliques Socialistes Soviètiques, Víborg, Venècia, Vitus Bering, Vorónej, Wesel, Zaandam, 1 de gener, 1 de març, 1 de setembre, 12 de setembre, 1672, 1676, 1682, 1689, 1690, 1691, 1693, 1694, 1695, 1696, 1697, 1698, 1699, 1700, 1702, 1703, 1704, 1705, 1706, 1707, 1708, 1709, 1710, 1711, 1712, 1713, 1714, 1715, 1717, 1718, 1719, 1720, 1721, 1722, 1723, 1724, 1725, 1728, 1739, 1741, 1762, 18 de juliol, 1917, 22 d'octubre, 22 de novembre, 22 de setembre, 27 d'abril, 27 de juny, 28 de gener, 3 de maig, 30 de maig, 7 de maig, 8 de febrer, 8 de juliol, 9 de juny. Ampliar l'índex (163 més) »
Absolutisme
Labsolutisme fou una filosofia política característica de l'Europa d'època moderna, que propugnava que la monarquia havia de tenir un poder absolut, és a dir sense límits i sense compartir-lo, i per això anomenaren aquesta forma de govern com a monarquia absoluta.
Nou!!: Pere I de Rússia і Absolutisme · Veure més »
Acadèmia de Ciències de Rússia
LAcadèmia de Ciències de Rússia (ARC) (Росси́йская акаде́мия нау́к (РАН) Rossíiskaia akadémia naük) consta de l'Acadèmia nacional de Rússia; una xarxa d'instituts de recerca científica al llarg de la Federació Russa; i unitats addicionals científiques i socials com biblioteques, unitats de publicacions i hospitals.
Nou!!: Pere I de Rússia і Acadèmia de Ciències de Rússia · Veure més »
Ahmet III
Ahmet III (30 de desembre de 1673 — 1 de juliol de 1736) va ser el 23è soldà de l'Imperi Otomà entre el 1703 i el 1730.
Nou!!: Pere I de Rússia і Ahmet III · Veure més »
Aiguamoll
Aiguamolls de l'Empordà Cano d'Alginet, el 1949. Actualment camp de fruiters. En geografia, un aiguamoll, aiguamoix, maresma/maresme, marenda, mareny, marjal, mullera o patamoll és un terreny impermeable i planer amb herbes, joncs, canyes, boga i altres plantes herbàcies (a vegades, amb la presència també de plantes llenyoses d'alçada reduïda, com els tamarius) en un medi d'aigües someres.
Nou!!: Pere I de Rússia і Aiguamoll · Veure més »
Alaska
Alaska és un estat dels Estats Units d'Amèrica, el 49è admès a la Unió.
Nou!!: Pere I de Rússia і Alaska · Veure més »
Aleix de Rússia (tsar de Rússia)
Aleix Mikhàilovitx Romànov (en rus: Алексей Михаилович Романов), Aleksei o Alexis I fou un tsar de Rússia durant una de les dècades més glorioses per Rússia al.
Nou!!: Pere I de Rússia і Aleix de Rússia (tsar de Rússia) · Veure més »
Aleix Petróvitx Romànov
Aleix retratat per Christoph Bernhard Francke. Aleix Petróvitx Romànov (en rus: Алексéй Петрoвич Ромáнов), (Moscou, 28 de febrer de 1690 – 7 de juliol de 1718).
Nou!!: Pere I de Rússia і Aleix Petróvitx Romànov · Veure més »
Alemanya
Alemanya (en alemany Deutschland), anomenat oficialment República Federal d'Alemanya (en alemany Bundesrepublik Deutschland), és un estat de l'Europa central que forma part de la Unió Europea.
Nou!!: Pere I de Rússia і Alemanya · Veure més »
Alfabet ciríl·lic
1025-1050) Lalfabet ciríl·lic és un alfabet utilitzat per a escriure sis llengües eslaves (rus, ucraïnès, belarús, serbi, macedònic i búlgar), així com altres llengües parlades a Rússia i en altres estats de l'antiga Unió Soviètica, com ara el tàtar (una llengua turquesa) i l'udmurt (una llengua finoúgrica), l'abkhaz, l'àzeri, el bosnià, el txetxè, el kazakh, el komi, el moldau, el mongol, el tadjik, l'uzbek i el iacut.
Nou!!: Pere I de Rússia і Alfabet ciríl·lic · Veure més »
Amsterdam
Amsterdam és la capital dels Països Baixos (tot i que la seu del govern és a La Haia).
Nou!!: Pere I de Rússia і Amsterdam · Veure més »
Anglaterra
Anglaterra (England en anglès, Pow Sows en còrnic, Lloegr en gal·lès) és una de les nacions que formen el Regne Unit de la Gran Bretanya i Irlanda del Nord, la més gran en extensió i població.
Nou!!: Pere I de Rússia і Anglaterra · Veure més »
Anna Ivànovna de Rússia
Ana Ivànovna (en rus: Анна Иоанновна) (7 de febrer de 1693 - 28 d'octubre de 1740) fou una emperadriu de Rússia de 1730 a 1740.
Nou!!: Pere I de Rússia і Anna Ivànovna de Rússia · Veure més »
Anna Petrovna
Anna Petrovna (en rus Анна Петровна) va néixer a Moscou el 27 de gener de 1708 i va morir a Kiel el 4 de març de 1728.
Nou!!: Pere I de Rússia і Anna Petrovna · Veure més »
Any zero
Lany zero és una convenció en la historiografia, ja que no existeix ni en el calendari gregorià ni en el julià.
Nou!!: Pere I de Rússia і Any zero · Veure més »
Aparell urinari
L’aparell urinari (o sistema urinari, o nefrourinari) és l'encarregat de formar i expulsar l'orina.
Nou!!: Pere I de Rússia і Aparell urinari · Veure més »
Arkhànguelsk
El port d'Arkhànguelsk el 1896 Arkhànguelsk (transliteració del rus Архангельск, abans coneguda en català com a Arcàngel) és una ciutat de l'extrem nord de la Rússia europea, situada vora el riu Dvinà Septentrional, prop de la seva desembocadura a la mar Blanca.
Nou!!: Pere I de Rússia і Arkhànguelsk · Veure més »
Astracan
Astracan (rus: А́страхань, Àstrakhan; tàtar: Ästerxan) és la ciutat més gran del sud de la Rússia europea i és la capital de la província homònima.
Nou!!: Pere I de Rússia і Astracan · Veure més »
August II de Polònia
Frederic August I de Saxònia, August II de Polònia o August el Fort (Dresden, 12 de maig de 1670 - 1733) fou Elector de Saxònia des de 1694 fins a 1733 i rei de Polònia (1697-1706 i 1709-33).
Nou!!: Pere I de Rússia і August II de Polònia · Veure més »
Autocràcia
Una autocràcia és una filosofia o forma de govern en què el poder polític és ostentat per una sola persona.
Nou!!: Pere I de Rússia і Autocràcia · Veure més »
Azov (Rostov)
Azov - Азов - és una ciutat de Rússia a la província de Rostov.
Nou!!: Pere I de Rússia і Azov (Rostov) · Veure més »
Íngria
Bandera d'Íngria. Mapa de parròquies luteranes d'Íngria vers el 1900. Íngria (en finès: Inkeri, en rus: Ингрия, Ingria, Ижорская земля, Ijórskaia zémlia, Ингерманландия, Inguermanlàndia, en suec: Ingermanland) és l'àrea geogràfica, situada al llarg de la costa sud del Golf de Finlàndia vorejada per llac Làdoga amb l'istme de Carèlia al nord i el riu Narva a la frontera amb Estònia a l'oest.
Nou!!: Pere I de Rússia і Íngria · Veure més »
Àustria
Àustria (en alemany Österreich), oficialment la República d'Àustria (en alemany Republik Österreich), és un estat sense litoral a l'Europa central.
Nou!!: Pere I de Rússia і Àustria · Veure més »
Baixkirs
Els baixkirs són un poble turc que viu a Rússia, principalment a la república de Baixkortostan.
Nou!!: Pere I de Rússia і Baixkirs · Veure més »
Baltadji Mehmed Paixà
Baltacı Mehmed Paixà Teberdar fou un gran visir otomà (1704-1706 i 1710-1711).
Nou!!: Pere I de Rússia і Baltadji Mehmed Paixà · Veure més »
Batalla de Holowczyn
La Batalla de Holowczyn o Holofzin o Golovchin enfrontà l'exèrcit rus, dirigit pel Mariscal de camp Borís Xeremétev, i l'exèrcit Suec, dirigit per Carles XII de Suècia, de només 26 anys.
Nou!!: Pere I de Rússia і Batalla de Holowczyn · Veure més »
Batalla de Narva (1700)
La Batalla de Narva el 19 de novembre de 1700 (el 30 de novembre) va ser una batalla als inicis de la Gran Guerra del Nord.
Nou!!: Pere I de Rússia і Batalla de Narva (1700) · Veure més »
Batalla de Poltava
La batalla de Poltava va ser una batalla entre els exèrcits del tsar Pere I de Rússia i Carles XII de Suècia, el 27 de juny (8 de juliol de 1709 en calendari julià), és una de les més famoses batalles de la Gran Guerra del Nord.
Nou!!: Pere I de Rússia і Batalla de Poltava · Veure més »
Bufeta urinària
La bufeta urinària dita bufeta, bufa o veixiga és un òrgan buit múscul-membranós que forma part del tracte urinari i que rep l'orina dels urèters i l'expulsa a través de la uretra a l'exterior del cos durant la micció.
Nou!!: Pere I de Rússia і Bufeta urinària · Veure més »
Burgmestre
El burgmestre és un funcionari municipal, comparable al batlle a Catalunya.
Nou!!: Pere I de Rússia і Burgmestre · Veure més »
Calendari gregorià
Gregori XIII El calendari gregorià, també conegut com a calendari occidental o calendari cristià, és el calendari civil acceptat internacionalment com a referent.
Nou!!: Pere I de Rússia і Calendari gregorià · Veure més »
Calendari julià
El calendari julià, proposat per Juli Cèsar a l'AUC 708 (46 aC), fou una reforma del calendari romà.
Nou!!: Pere I de Rússia і Calendari julià · Veure més »
Camp de batalla
Camp de batalla és el lloc on dos exèrcits lliuren una batalla o un combat.
Nou!!: Pere I de Rússia і Camp de batalla · Veure més »
Campanyes d'Azov
Les Campanyes d'Azov - Азо́вские похо́ды - foren dues campanyes militars russes desenvolupades el 1695 i 1696 durant la Guerra russo-turca de 1686-1700, encapçalada per Pere el Gran amb l'objectiu de capturar la fortificació otomana d'Azov (amb una guarnició de 7.000 homes), que bloquejava l'accés rus al Mar d'Azov i a la Mar Negra.
Nou!!: Pere I de Rússia і Campanyes d'Azov · Veure més »
Carèlia
Actuals divisions polítiques de Carèlia Mapa que mostra les divisions tradicionals de Carèlia. Carèlia és la terra que habiten els carelians, i una regió històricament significativa per Rússia, Finlàndia, i Suècia.
Nou!!: Pere I de Rússia і Carèlia · Veure més »
Carles Frederic de Holstein-Gottorp
Carles Frederic de Holstein-Gottorp (Estocolm, Suècia, 30 d'abril de 1700 - Rolfshagen, 18 de juny de 1739) fou duc de Holstein-Gottorp.
Nou!!: Pere I de Rússia і Carles Frederic de Holstein-Gottorp · Veure més »
Carles II de Castella
Carles II de Castella, dit l'Encantat (en castellà, el Hechizado; Madrid, 6 de novembre de 1661-1 de novembre de 1700) va ser el rei dels diferents territoris de la monarquia d'Espanya, entre 1665 i 1700.
Nou!!: Pere I de Rússia і Carles II de Castella · Veure més »
Carles XII de Suècia
, anomenat Carolus Rex i l'Alexandre del Nord, fou el rei de Suècia de 1697 fins a la seva mort, el 1718.
Nou!!: Pere I de Rússia і Carles XII de Suècia · Veure més »
Caterina I de Rússia
fou tsarina de Rússia de 1725 a 1727.
Nou!!: Pere I de Rússia і Caterina I de Rússia · Veure més »
Companyia Neerlandesa de les Índies Orientals
La Companyia Neerlandesa de les Índies Orientals (Verenigde Oostindische Compagnie, abreujat VOC en neerlandès, literalment Companyia Unida de les Índies Orientals).
Nou!!: Pere I de Rússia і Companyia Neerlandesa de les Índies Orientals · Veure més »
Confederació de Polònia i Lituània
La Confederació de Polònia i Lituània o República de les Dues Nacions, o també Corona de Polònia i Gran Ducat de Lituània, fou una república aristocràtica federal formada per la Corona del Regne de Polònia i el Gran Ducat de Lituània establerta el 1569 en virtut de la unió de Lublin.
Nou!!: Pere I de Rússia і Confederació de Polònia i Lituània · Veure més »
Conquesta russa de Sibèria
La conquesta russa de Sibèria es va produir als segles XVI i XVII, quan el Khanat de Sibèria es va convertir en una estructura política deslligada dels vassallatges que estaven sent soscavats per les activitats dels exploradors russos.
Nou!!: Pere I de Rússia і Conquesta russa de Sibèria · Veure més »
Cracòvia
Cracòvia o Kraków en polonès és la capital del voivodat de la Petita Polònia (Województwo Małopolskie) i la segona ciutat més important de Polònia després de la capital, Varsòvia.
Nou!!: Pere I de Rússia і Cracòvia · Veure més »
Crimea
La península de Crimea (Avtonomna Respúblika Krim; en Avtonómnaia Respúblika Krim; en Qırım Muhtar Cumhuriyeti), a l'antiguitat anomenada Tàurida (Tauriké Khersónēsos, 'Península Tàurica'), és una península situada a la costa septentrional de la mar Negra de 27.000 km² i que està envoltada gairebé completament d'aigua.
Nou!!: Pere I de Rússia і Crimea · Veure més »
Delta fluvial
group.
Nou!!: Pere I de Rússia і Delta fluvial · Veure més »
Deptford
Deptford (pronúncia en anglès: /ˈdɛtfəd/) és un barri del sud-est de Londres, a la riba sud del riu Tàmesi i actualment part del districte de Lewisham des de 1965.
Nou!!: Pere I de Rússia і Deptford · Veure més »
Dimitrie Cantemir
Dimitrie Cantemir (1673-1723), també conegut per altres grafies, fou un soldat de Moldàvia, estadista i home de lletres.
Nou!!: Pere I de Rússia і Dimitrie Cantemir · Veure més »
Dinamarca
Dinamarca (en danès: Danmark), oficialment el Regne de Dinamarca (en danès, Kongeriget Danmark), és un país escandinau de l'Europa septentrional localitzat a la península de Jutlàndia, i forma una comunitat integrada per tres parts autònomes, la mateixa Dinamarca i els seus dos territoris d'ultramar o territoris dependents, Groenlàndia i les Illes Fèroe.
Nou!!: Pere I de Rússia і Dinamarca · Veure més »
Dinastia Romànov
Escut de l'imperi Rus i dels Romànov. La dinastia Romànov (Рома́нов), fou una dinastia russa establerta a Moscou des del, que va accedir al tron del Tsarat Rus l'any 1613 amb la coronació de Miquel I, fill del patriarca Fiódor Nikítitx Romànov (cosí de Teodor I de Rússia).
Nou!!: Pere I de Rússia і Dinastia Romànov · Veure més »
Drassana
Drassanes Reials de Barcelona Una drassana (sovint també en plural, drassanes) és una instal·lació on es construeixen i reparen vaixells.
Nou!!: Pere I de Rússia і Drassana · Veure més »
Duma
El Tsar Mikhaïl Fiódorovitx en una sessió de la ''Duma Boiara'' (Andrei Riàbuixkin, 1893). La Duma (en rus: Ду́ма) és qualsevol de les diferents assemblees representatives de la Rússia moderna i al llarg de la història russa.
Nou!!: Pere I de Rússia і Duma · Veure més »
Elisabet I de Rússia
, nascuda Ielizaveta Petrovna, Елизаве́та Петро́вна, anomenada la Climent, fou emperadriu de Rússia.
Nou!!: Pere I de Rússia і Elisabet I de Rússia · Veure més »
Epilèpsia
Lepilèpsia és una síndrome cerebral crònica de causes diverses, caracteritzada per crisis recurrents degudes a una descàrrega excessiva d'impulsos nerviosos per les neurones cerebrals, associades eventualment amb diverses manifestacions clíniques i para-clíniques.
Nou!!: Pere I de Rússia і Epilèpsia · Veure més »
Escorbut
Lescorbut és una malaltia produïda pel dèficit de vitamina C (també anomenada «àcid ascòrbic» perquè prevé i cura l'escorbut).
Nou!!: Pere I de Rússia і Escorbut · Veure més »
Església Ortodoxa Russa
LEsglésia Ortodoxa Russa (Русская православная церковь Rússkaia pravoslàvnaia tsérkov) és una de les esglésies autocèfales integrades en la comunió ortodoxa, sota la jurisdicció del patriarcat de Moscou (Московский патриархат), i se li estimen uns 90 milions de membres.
Nou!!: Pere I de Rússia і Església Ortodoxa Russa · Veure més »
Estanislau I de Polònia
Estanislau Leszczyński (en polonès Stanisław Leszczyński), conegut com a Estanislau I de Polònia (Lviv, actualment Ucraïna, 20 d'octubre de 1677 - Lunéville, 23 de febrer de 1766), fou rei de Polònia del 1704 al 1709 i del 1733 al 1736 amb el nom d'Estanislau I. Va presidir la República de les Dues Nacions i va ser Gran Duc de Lituània.
Nou!!: Pere I de Rússia і Estanislau I de Polònia · Veure més »
Estats bàltics
Situació dels estats bàltics a Europa Els estats bàltics són el conjunt format per Estònia, Letònia i Lituània, tots els quals van estar sota el control de la Unió Soviètica durant els anys 1940–1941 i 1944/1945-1991.
Nou!!: Pere I de Rússia і Estats bàltics · Veure més »
Estònia
La República d'Estònia (en estonià, Eesti Vabariik o Eesti) és un estat de l'Europa del Nord, constituït per una porció continental i un gran arxipèlag al mar Bàltic.
Nou!!: Pere I de Rússia і Estònia · Veure més »
Eudòxia Lopukhinà
Eudòxia Fiódorovna Lopukhinà (Евдокия Фёдоровна Лопухина) o Praskóvia Il·lariónovna Lopukhinà (Прасковья Илларионовна Лопухина) (Moscou, 10 de juliol de 1669-Sant Petersburg, 7 de setembre de 1731, segons el calendari gregorià— i 30 de juliol i 27 d'agost, respectivament, segons el julià) fou una emperadriu russa, la primera esposa del tsar Pere I, i mare del tsarévitx Aleix Petróvitx.
Nou!!: Pere I de Rússia і Eudòxia Lopukhinà · Veure més »
Europa
Europa (del nom de la princesa fenícia Europa que, d'acord amb la mitologia grega, va ser segrestada per Zeus) és un dels continents de la Terra.
Nou!!: Pere I de Rússia і Europa · Veure més »
Finlàndia
La República de Finlàndia (en finès: Suomen Tasavalta o Suomi; en suec: Republiken Finland o Finland) és un estat del nord-est d'Europa, a Escandinàvia, voltat per la mar Bàltica al sud-oest, pel golf de Finlàndia al sud-est (que la separa d'Estònia) i pel golf de Bòtnia a l'oest.
Nou!!: Pere I de Rússia і Finlàndia · Veure més »
Fortalesa de Sant Pere i Sant Pau
Vista aèria de la '''fortalesa de Sant Pere i Sant Pau''' de Sant Petersburg, on al centre hi destaca la catedral de Pere i Pau La fortalesa de Sant Pere i Sant Pau, altrament coneguda com a fortalesa de Pere i Pau (en rus Петропавловская крепость, Petropàvlovskaia Krèpost), és el primer assentament establert al lloc on al es construiria la nova capital tsarista de Rússia, Sant Petersburg.
Nou!!: Pere I de Rússia і Fortalesa de Sant Pere i Sant Pau · Veure més »
França
França, oficialment la República Francesa, és un estat constituït per una metròpoli i per territoris d'ultramar.
Nou!!: Pere I de Rússia і França · Veure més »
Frederic Guillem I de Prússia
August II de Polònia i Frederic Guillem I de Prússia. Frederic Guillem I de Prússia (Königsberg, actual Kaliningrad, 1688 - Berlín, 1740) fou rei de Prússia des de 1713 i fins a 1740.
Nou!!: Pere I de Rússia і Frederic Guillem I de Prússia · Veure més »
Frederic I de Suècia
Federic I de Suècia, també conegut amb el nom de Federic I de Hessen-Kassel (Kassel, 17 d'abril de 1676 - Estocolm, 25 de març de 1751) va ser un noble alemany, rei de Suècia entre 1720 i 1751 i landgravi de Hessen-Kassel a partir de 1730.
Nou!!: Pere I de Rússia і Frederic I de Suècia · Veure més »
Gangrena
La gangrena és la necrosi i posterior descomposició de teixits orgànics causada per infecció, trombosi o deficiència del flux sanguini.
Nou!!: Pere I de Rússia і Gangrena · Veure més »
Golf de Finlàndia
Situació del Golf de Finlàndia El Golf de Finlàndia (finès: Suomenlahti, suec: Finska vikenestonià: Soome laht, rus: Фи́нский зали́в, Finski zaliv) és un braç oriental del mar Bàltic situat entre Finlàndia (al nord) i Estònia (al sud) que s'acaba a l'estuari del Nevà, a Rússia.
Nou!!: Pere I de Rússia і Golf de Finlàndia · Veure més »
Gran Guerra del Nord
La Gran Guerra del Nord fou una llarga sèrie de conflictes al nord i l'est d'Europa, durant el període 1700 - 1721, en la qual va estar en joc la supremacia al Mar Bàltic.
Nou!!: Pere I de Rússia і Gran Guerra del Nord · Veure més »
Gran Visir
El Gran Visir concedint audiència ''sota la cúpula'' Gran Visir, en Turc Sadr-ı Azam o Sadrazam (en Otomà: صدر اعظمor وزیر اعظم), deriva de la paraula persa visir (وزير).
Nou!!: Pere I de Rússia і Gran Visir · Veure més »
Guerra de Successió Espanyola
La Guerra de Successió Espanyola (1701 –1715) va ser un conflicte bèl·lic internacional que, a més d'afectar el conjunt d'Europa, va incloure la Guerra de la reina Anna a l'Amèrica del Nord, com també accions de pirates i corsaris a les costes de l'Amèrica espanyola.
Nou!!: Pere I de Rússia і Guerra de Successió Espanyola · Veure més »
Guerra russo-turca (1686-1700)
La guerra russo-turca de 1686-1700 va ser un dels teatres de la Gran Guerra Turca a la fi del per fer retrocedir l'Imperi Otomà.
Nou!!: Pere I de Rússia і Guerra russo-turca (1686-1700) · Veure més »
Guerra russo-turca (1710-1711)
La Campanya del Prut o Guerra russo-turca fou l'intent rus, liderat per Pere el Gran i Borís Xeremétev, de conquerir Moldàvia, amb l'ajuda del Príncep Moldau Dimitrie Cantemir, a l'Imperi Otomà el 1711.
Nou!!: Pere I de Rússia і Guerra russo-turca (1710-1711) · Veure més »
Hannover
Hannover és la capital del Bundesland de la Baixa Saxònia i una de les més importants ciutats del nord d'Alemanya.
Nou!!: Pere I de Rússia і Hannover · Veure més »
Ievdokia Stréixneva
Ievdokia Lukiànovna Stréixneva (en rus: Евдоки́я Лукья́новна Стре́шнева) va néixer l'any 1608 i va morir a Moscou el 18 d'agost de 1645.
Nou!!: Pere I de Rússia і Ievdokia Stréixneva · Veure més »
Il·lustració
La Il·lustració (en francès: Siècle des Lumières; en alemany: Aufklärung; en anglès: Enlightenment; en italià: Illuminismo) va ser un corrent filosòfic, polític i social europeu que promovia el progrés, el racionalisme i el liberalisme en contra del poder reial, la noblesa i l'obscurantisme catòlic.
Nou!!: Pere I de Rússia і Il·lustració · Veure més »
Ilià Repin
Ilià Iefímovitx Repin (en rus, Илья́ Ефи́мович Ре́пин; en ucraïnès: Ілля Юхимович Рєпін) (5 d'agost del 1844, Txugúiev, Gubèrnia de Khàrkiv, Imperi Rus - 29 de setembre del 1930, Kuokkala, Finlàndia) fou un destacat pintor i escultor rus del moviment artístic Peredvíjniki.
Nou!!: Pere I de Rússia і Ilià Repin · Veure més »
Imperi Otomà
L'Imperi Otomà (1299-1923) va ser un estat multiètnic i multiconfessional governat per la Dinastia d'Osman, la forma catalanitzada històrica de la qual dona otomà.
Nou!!: Pere I de Rússia і Imperi Otomà · Veure més »
Ivan V de Rússia
Ivan V Alekséievitx (rus: Иван V Алексеевич, 27 d'agost de 1666 — 29 de gener de 1696) fou tsar de Rússia (amb el seu mig germà més jove Pere I) amb qui va corregnar de 1682 a 1696.
Nou!!: Pere I de Rússia і Ivan V de Rússia · Veure més »
Jordi Mata i Viadiu
Jordi Mata i Viadiu (Barcelona, 27 de febrer de 1966) és un escriptor català.
Nou!!: Pere I de Rússia і Jordi Mata i Viadiu · Veure més »
Kaliningrad
Kaliningrad (en rus: Калининград, en honor de Mikhaïl Kalinin, nom original alemany: Königsberg) és la capital de l'óblast o província de Kaliningrad, un enclavament rus situat entre Polònia i Lituània, a la vora de la mar Bàltica.
Nou!!: Pere I de Rússia і Kaliningrad · Veure més »
Kiel
Kiel és una ciutat del nord d'Alemanya, capital de l'estat federat de Slesvig-Holstein.
Nou!!: Pere I de Rússia і Kiel · Veure més »
Kolómenskoie
Kolómenskoie - Коломенское - situada a l'elevada riba dreta del riu Moskvà, és l'antiga residència suburbana dels grans ducs i tsars.
Nou!!: Pere I de Rússia і Kolómenskoie · Veure més »
Kremlin de Moscou
El Kremlin de Moscou (en rus Московский Кремль, Moskovski Kreml), també conegut simplement com el Kremlin, és un complex fortificat que es troba al centre de Moscou, fundat per la dinastia ruríkida.
Nou!!: Pere I de Rússia і Kremlin de Moscou · Veure més »
Leonti Magnitski
Leonti Filípovitx Magnitski (Леонтий Филиппович Магницкий) va ser un matemàtic rus conegut pel seu llibre de text d'aritmètica.
Nou!!: Pere I de Rússia і Leonti Magnitski · Veure més »
Letònia
La República de Letònia (Latvijas Republika) és una república del nord-est d'Europa amb costa a la mar Bàltica.
Nou!!: Pere I de Rússia і Letònia · Veure més »
Livònia
Livònia al segle XV Livònia (letó: Livonija; estonià: Liivimaa; alemany: Livland; suec: Livland; polonès: Inflanty; rus: Лифляндия o Lifljandija; lituà: livonija) és un territori històric que va ser l'àrea habitada pels livonians, però en l'edat mitjana designava un territori molt més extens controlat per l'orde de Livònia en les costes orientals del mar Bàltic, en les actuals Letònia i Estònia.
Nou!!: Pere I de Rússia і Livònia · Veure més »
Llatí
El llatí és una llengua indoeuropea de la branca itàlica, parlada antigament pels romans.
Nou!!: Pere I de Rússia і Llatí · Veure més »
Llengües eslaves
Mapa de les llengües eslaves a Europa Les llengües eslaves són les llengües dels eslaus i els seus descendents, i són una branca de la família indoeuropea.
Nou!!: Pere I de Rússia і Llengües eslaves · Veure més »
Llista de monarques de Polònia
Polònia ha estat dirigida per ducs (v.962 - 1025, 1032 - 1076, 1079 - 1295, 1296 - 1300 i 1306 - 1320) i dels reis (1025 - 1032, 1076 - 1079, 1295 - 1296, 1300 - 1305 i 1320 - 1795).
Nou!!: Pere I de Rússia і Llista de monarques de Polònia · Veure més »
Lluís XV de França
Lluís XV de França, conegut com el Ben Amat, (Versalles 1710 - Versalles 1774) fou rei de França i de Navarra des de l'1 de setembre del 1715 fins a la seva mort el 1774, co-príncep d'Andorra i duc d'Anjou.
Nou!!: Pere I de Rússia і Lluís XV de França · Veure més »
Mar Bàltica
La mar Bàltica, o el mar Bàltic, és una mar del nord d'Europa, oberta a la mar del Nord i, finalment, a l'oceà Atlàntic a través dels estrets de Kattegat i Skagerrak.
Nou!!: Pere I de Rússia і Mar Bàltica · Veure més »
Mar Blanca
La mar Blanca, o el mar Blanc (en rus, Бе́лое мо́ре, Bièloie more), és un entrant de la mar de Barentsz a la costa nord-occidental de Rússia.
Nou!!: Pere I de Rússia і Mar Blanca · Veure més »
Mar de Barentsz
Localització de la mar de Barents. La mar de Barents, ressaltada en blau. Mapa de la part oriental de la mar de Barents, del Tabula Russiae", de Joan Blaeu, Amsterdam, 1614. La mar de Barentsz, Urban East Norwegian:; (en noruec Barentshavet, en rus Баренцево море, Bàrentsevo more) és una mar de l'oceà Àrtic situada al nord de Noruega i Rússia,World Wildlife Fund, 2008.
Nou!!: Pere I de Rússia і Mar de Barentsz · Veure més »
Mar Mediterrània
La mar Mediterrània, també anomenada mar Mediterrani, és una mar continental situada entre Europa (al nord –part occidental– i a l'oest), l'Àfrica (al sud) i Àsia (al nord –part oriental– i a l'est).
Nou!!: Pere I de Rússia і Mar Mediterrània · Veure més »
Mar Negra
La mar Negra (o mar Negre; vegeu la secció sobre el nom), a l'antiguitat anomenada Pont Euxí (Euxinus Pontus), és una mar continental situada entre Europa i Àsia que comunica amb la mar Mediterrània (a través de la mar de Màrmara) pel Bòsfor, i amb la mar d'Azov per l'estret de Kertx.
Nou!!: Pere I de Rússia і Mar Negra · Veure més »
Mikhaïl Lomonóssov
, nom complet amb patronímic Mikhaïl Vassílievitx Lomonóssov, Михаи́л Васи́льевич Ломоно́сов, fou un científic, escriptor i erudit rus que va fer importants contribucions a la literatura, l'educació i la ciència.
Nou!!: Pere I de Rússia і Mikhaïl Lomonóssov · Veure més »
Miquel I de Rússia
, nascut Mikhaïl Fiódorovitx Romànov, Михаи́л Фёдорович Рома́нов, fou el primer Tsar de Rússia de la casa de Romànov.
Nou!!: Pere I de Rússia і Miquel I de Rússia · Veure més »
Moldàvia
Mapa on es representa Romania sense Moldàvia (en blau) i el territori de l'antic principat de Moldàvia (en groc), que sobrepassava les fronteres de l'actual estat romanès Moldàvia (en moldau: Moldova) és una regió geogràfica i històrica que correspon aproximadament al territori del principat històric del mateix nom.
Nou!!: Pere I de Rússia і Moldàvia · Veure més »
Mosaic
Santa Sofia (Istanbul) Un mosaic, en origen, fou una composició decorativa elaborada a partir de diferents colors i materials, com ara marbre, terracota o vidre.
Nou!!: Pere I de Rússia і Mosaic · Veure més »
Moscou
Moscou (en rus Москва́, transcrit Moskvà Pronúncia mɐˈskva) és la capital de Rússia.
Nou!!: Pere I de Rússia і Moscou · Veure més »
Narva
Narva (en alemany Narwa i en rus Нарва) és la tercera ciutat més gran d'Estònia, amb una població que arriba als 67.497 habitants (2007) i amb una superfície de 84,54 km².
Nou!!: Pere I de Rússia і Narva · Veure més »
Natàlia Maria Petrovna
La gran duquessa Natàlia Maria Petrovna de Rússia fou la tercera filla de Pere I de Rússia i la seva segona esposa Caterina I de Rússia.
Nou!!: Pere I de Rússia і Natàlia Maria Petrovna · Veure més »
Natàlia Naríxkina
Natàlia Kiril·lovna Narixkina (en rus: Наталья Кирилловна Нарышкина), va ser la segona esposa del tsar Aleix I i mare de Pere I de Rússia.
Nou!!: Pere I de Rússia і Natàlia Naríxkina · Veure més »
Natàlia Petrovna
La gran duquessa Natàlia Petrovna Romànov fou la filla més petita de Pere el gran i la seva segona esposa Caterina I de Rússia.
Nou!!: Pere I de Rússia і Natàlia Petrovna · Veure més »
Neerlandès
El neerlandès o neerlandés, també anomenat holandès o holandés, és una llengua germànica occidental parlada als Països Baixos (així com antigues colònies), a Flandes (Bèlgica) i a un petit territori del nord de França, anomenat Westhoek.
Nou!!: Pere I de Rússia і Neerlandès · Veure més »
Nicolaes Witsen
Nicolaes Witsen Per Peter Schenck (1701) Nicolaes Witsen (8 de maig de 1641 - 10 d'agost de 1717, neerlandès modern: Nicolaas Witsen) va ser un estadista holandès que va ser alcalde d'Amsterdam tretze vegades, entre 1682 i 1706.
Nou!!: Pere I de Rússia і Nicolaes Witsen · Veure més »
Noruega
Noruega (en noruec bokmål:; en nynorsk), oficialment el Regne de Noruega, és un estat sobirà situat a la meitat occidental de la península d'Escandinàvia, a l'Europa del Nord.
Nou!!: Pere I de Rússia і Noruega · Veure més »
Numeració aràbiga
Nombres europeus i àrabs en un camí ferm a Abu Dhabi La numeració aràbiga és la representació dels nombres més utilitzada avui dia.
Nou!!: Pere I de Rússia і Numeració aràbiga · Veure més »
Països Baixos
Els Països Baixos són un país constituent (land) del Regne dels Països Baixos i estat membre de la Unió Europea.
Nou!!: Pere I de Rússia і Països Baixos · Veure més »
Palau de Versalles
El palau de Versalles és el gran palau dels reis de França, a la ciutat que li dona el nom, al departament d'Yvelines (l'Illa de França), a uns 20 km de París.
Nou!!: Pere I de Rússia і Palau de Versalles · Veure més »
Peterhof
Peterhof (en rus, Петергоф; Petergof) és una ciutat dins del districte Petrodvortsovi de la ciutat federal de Sant Petersburg a la riba meridional del golf de Finlàndia.
Nou!!: Pere I de Rússia і Peterhof · Veure més »
Polònia
Polònia, oficialment República de Polònia, és un estat de l'Europa central.
Nou!!: Pere I de Rússia і Polònia · Veure més »
Prússia
Prússia - Preußen en alemany, Prūsa en prussià, Borussia, Prussia o Prutenia en llatí; Prusy en polonès, Prussija en rus, en lituà Prūsija fou un regne nascut al centre d'Europa durant l'edat moderna, que esdevingué l'eix sobre el que orbità la unificació alemanya i l'Imperi Alemany, fins que fou dissolta després de la victòria dels Aliats de la Segona Guerra Mundial.
Nou!!: Pere I de Rússia і Prússia · Veure més »
Premi Pulitzer
Els Premis Pulitzer són una sèrie de 21 guardons –relacionats principalment amb el periodisme i les ciències de la informació– que comprenen també les modalitats de teatre, literatura i música (composició), i que s'entreguen cada any pels voltants del mes d'abril als Estats Units, essent la màxima distinció a la tasca professional amb què es pot guardonar els professionals de la premsa en aquell país.
Nou!!: Pere I de Rússia і Premi Pulitzer · Veure més »
Princesa Charlotte Christine de Brunswick-Wolfenbüttel
Carlota Cristina de Braunschweig-Wolfenbüttel (Braunschweig, 26 d'agost de 1694 † Sant Petersburg, 2 de novembre de 1715) va ser una princesa alemanya, esposa del tsarevitx Aleix Petróvitx Romànov i mare de Pere II de Rússia.
Nou!!: Pere I de Rússia і Princesa Charlotte Christine de Brunswick-Wolfenbüttel · Veure més »
Província
romanes d'Hispània La província és una unitat administrativa, de nivell inferior a l'Estat.
Nou!!: Pere I de Rússia і Província · Veure més »
Pskov
Pskov (Псков; en rus antic: Пльсковъ, Pleskov; en Pleskava; Pihkva; i en Pleskau) és una ciutat del nord-oest de Rússia, situada a aproximadament 20 km de la frontera amb Estònia.
Nou!!: Pere I de Rússia і Pskov · Veure més »
Rússia
Rússia (Россия, Rossia) o Federació de Rússia (Рoсси́йская Федера́ция, Rossíiskaia Federàtsia,, abreujadament РФ, RF) és un estat transcontinental d'Euràsia.
Nou!!: Pere I de Rússia і Rússia · Veure més »
Reis de Suècia
Bandera de comandament dels Reis de Suècia Abans del primer regne unit a Suècia existiren alguns estats semiindependents dels que se'n desconeix els reis.
Nou!!: Pere I de Rússia і Reis de Suècia · Veure més »
República Democràtica Alemanya
La República Democràtica Alemanya (RDA o DDR, en alemany Deutsche Demokratische Republik) va ser un estat comunista d'Europa Central que es va establir al territori alemany ocupat per la Unió Soviètica a la finalització de la Segona Guerra Mundial, que va existir entre els anys 1949 i 1990, any en què els Länder que la formaven es van unificar amb els de la República Federal Alemanya (RFA).
Nou!!: Pere I de Rússia і República Democràtica Alemanya · Veure més »
Revolució d'Octubre de 1917
La Revolució d'octubre de 1917, va ser un episodi de la història de Rússia on es va portar a terme una revolució liderada per Lenin i el partit bolxevic, que estava basada en les idees de Karl Marx i que marcà el començament d'una onada de revolucions comunistes al llarg del.
Nou!!: Pere I de Rússia і Revolució d'Octubre de 1917 · Veure més »
Revolució Russa
La Revolució Russa de 1917 fou un procés polític que culminà el mateix any amb l'establiment d'una república que substituí el sistema tsarista anterior i que portà a l'establiment de la Unió Soviètica.
Nou!!: Pere I de Rússia і Revolució Russa · Veure més »
Riga
Riga és una ciutat europea, capital de Letònia.
Nou!!: Pere I de Rússia і Riga · Veure més »
Riksdaler suec
Una placa-moneda (plåtmynt) de coure amb un valor de 8 daler de plata de 1658. El riksdaler era una moneda sueca encunyada per primer cop el 1604.
Nou!!: Pere I de Rússia і Riksdaler suec · Veure més »
Riu Don
El riu Don (en rus: Дон) és un riu de Rússia que neix al llac Ivan (Ivan Ozero).
Nou!!: Pere I de Rússia і Riu Don · Veure més »
Riu Nevà
El riu Nevà al seu pas per Sant Petersburg. Al fons la fortalesa de Sant Pere i Sant Pau El Nevà a Sant Petersburg el 1753 El Neva o Nevà (Нева́, Nevà) és un riu de Rússia, de 74 km de longitud, que va des del llac Làdoga (Ла́дожское о́зеро, Làdojskoie ózero) i, després de passar per l'istme de Carèlia (Каре́льский переше́ек, Karelski pereixéiek) i la ciutat de Sant Petersburg (Санкт-Петербу́рг, Sankt-Peterburg), desemboca al golf de Finlàndia (Фи́нский зали́в, Finski zaliv).
Nou!!: Pere I de Rússia і Riu Nevà · Veure més »
Ruble
rubles russos de 1997 rubles belarussos del 2005 El ruble (en rus рубль, transcrit rubl) és una unitat monetària actualment utilitzada a Belarús, Rússia i una part de Moldàvia (Transnístria), i històricament ho ha estat també de diversos estats i territoris sota la influència de Rússia i de la Unió Soviètica.
Nou!!: Pere I de Rússia і Ruble · Veure més »
Rus
El rus és la llengua eslava més parlada.
Nou!!: Pere I de Rússia і Rus · Veure més »
Sacre Imperi Romanogermànic
El Sacre Imperi Romanogermànic (alemany: Heiliges Römisches Reich; llatí: Sacrum Romanum Imperium) fou un imperi medieval amb terres a l'Europa occidental, central i meridional i governat per un sobirà investit amb el títol d'«emperador dels romans».
Nou!!: Pere I de Rússia і Sacre Imperi Romanogermànic · Veure més »
Sant patró
Un sant patró, o simplement patró, és en la religió catòlica, en l'ortodoxa i, en certa manera, en l'anglicana és el sant considerat protector d'un determinat grup de persones i mitjancer entre Déu i les esmentades persones.
Nou!!: Pere I de Rússia і Sant patró · Veure més »
Sant Pere
Sant Peretr; Šimʿōn bar Yōnāh; tr o tr, ‘Simó el Pur’; tr o tr; tr; Petrus; Aziz Petrus.
Nou!!: Pere I de Rússia і Sant Pere · Veure més »
Sant Petersburg
Sant Petersburg (en rus Санкт-Петербу́рг, transcrit Sankt-Peterburg, 'ciutat de sant Pere' en català), coneguda col·loquialment com a Питер (transcrit "Píter") i abans com a Leningrad (Ленингра́д, 1924-1991) i Petrograd (Петрогра́д, 1914-1924), és una ciutat de la Rússia nord-occidental, situada al delta del riu Neva, a l'extrem oriental del golf de Finlàndia, al mar Bàltic.
Nou!!: Pere I de Rússia і Sant Petersburg · Veure més »
Sant Sínode
En moltes de les esglésies ortodoxes autocèfales, el Patriarca és elegit.
Nou!!: Pere I de Rússia і Sant Sínode · Veure més »
Saxònia
L'Estat Lliure de Saxònia (en alemany Freistaat Sachsen, alt sòrab Swobodny stat Sakska) és un dels 16 estats d'Alemanya.
Nou!!: Pere I de Rússia і Saxònia · Veure més »
Senat
El Senat és una cambra de representació, existent en els països amb sistemes bicamerals, i que és considerada la cambra alta, formant junt amb la cambra baixa, el parlament.
Nou!!: Pere I de Rússia і Senat · Veure més »
Serf
Miniatura d'una caplletra d'un manuscrit medieval mostrant un '''serf''', amb un instrument de treball observant dos senyors, un noble i l'altre, eclesiàstic, que discuteixen Durant l'edat mitjana, un serf era una persona que servia a un noble en condicions que, en l'actualitat, es considerarien properes a l'esclavitud.
Nou!!: Pere I de Rússia і Serf · Veure més »
Stralsund
Nicolau i casa de la vila Stralsund Stralsund és una ciutat hanseàtica pertanyent al districte de Vorpommern-Rügen (resultat de la fusió l'1 de gener de 2011 dels antics districtes de Nordvorpommern i de Rügen així com de la ciutat sense districte de Stralsund) a l'estat de Mecklemburg-Pomerània Occidental a la costa nord-est d'Alemanya.
Nou!!: Pere I de Rússia і Stralsund · Veure més »
Streltsí
Execució dels '''Streltsí''' després de la fallida rebel·lió de 1698, pintura de Vasili Súrikov Els Streltsí (del rus стрельцы; en singular стрелец, strelets) eren un antic cos militar rus, creat el 1550 durant el regnat d'Ivan IV el Terrible.
Nou!!: Pere I de Rússia і Streltsí · Veure més »
Suècia
Suècia (Sverige en suec), oficialment el Regne de Suècia (Konungariket Sverige en suec), és un país nòrdic de la península escandinava a l'Europa septentrional.
Nou!!: Pere I de Rússia і Suècia · Veure més »
Taganrog
Taganrog (en rus:Таганро́г) és una ciutat de Rússia a la província de Rostov.
Nou!!: Pere I de Rússia і Taganrog · Veure més »
Taula de Rangs de la Rússia Imperial
Taula de Rangs La Taula de Rangs (Табель о рангах; Tàbel o ràngakh) era una llista formal de posicions i estatus de militars, del govern, i de la cort de la Rússia imperial.
Nou!!: Pere I de Rússia і Taula de Rangs de la Rússia Imperial · Veure més »
Tàtars de Crimea
Els tàtars de Crimea són una ètnia de parla turquesa (tàtar de Crimea) i de religió musulmana sunnita; eren uns 269.000 segons el darrer cens soviètic del 1989, primer en el que apareixien separats de la resta de tàtars, però segons altres fonts sobrepassen els 500.000 individus.
Nou!!: Pere I de Rússia і Tàtars de Crimea · Veure més »
Teodor III de Rússia
Teodor III (Moscou, 9 de juny de 1661 - 7 de maig de 1682) va ser tsar de Rússia.
Nou!!: Pere I de Rússia і Teodor III de Rússia · Veure més »
Tractat de Nystad
Possessions sueques cedides a Rússia el 1721 en virtut del Tractat de Nystad. Tractat de Nystad és el nom que rep l'acord de pau signat per Suècia i Rússia el 30 d'agost - 10 de setembre - de 1721 a Nystad, nom suec de la localitat finlandesa d'Uusikaupunki.
Nou!!: Pere I de Rússia і Tractat de Nystad · Veure més »
Tractat del Prut
El Tractat del Prut fou signat als bancs del riu Prut, entre l'Imperi Otomà i el Tsarat Rus, el 21 de juliol de 1711, i acabà la Campanya del Prut.
Nou!!: Pere I de Rússia і Tractat del Prut · Veure més »
Tsar
Per la regió armènia i melikat del Karabakh (Artsakh) vegeu Tsar (Vaikunik) La paraula tsar és un mot rus que deriva de la paraula llatina Caesar (cèsar) i prové de l'Antic eslau "ц︢рь" (normalment escrita amb circumflex, o "цар", "царь"), i que també es translitera com a Czar o Tzar en altres llengües d'alfabet llatí.
Nou!!: Pere I de Rússia і Tsar · Veure més »
Tsars de Rússia
En diferents moments, els governants dels principats russos van portar el títol de Kniaz (traduït com Duc o Príncep), Veliki Kniaz (traduït com Gran Duc, Gran Príncep), Tsar i Emperador.
Nou!!: Pere I de Rússia і Tsars de Rússia · Veure més »
Ucraïna
Ucraïna (en ucraïnès: Україна; TR: Ukraïna) és un estat de l'Europa de l'Est.
Nou!!: Pere I de Rússia і Ucraïna · Veure més »
Unió de Repúbliques Socialistes Soviètiques
La Unió de Repúbliques Socialistes Soviètiques, abreujat Unió Soviètica, i en sigles, URSS (en rus: Союз СоветскихСоциалистическихРеспублик, transcrit: Soiuz Sovétskikh Sotsialistítxeskikh Respúblik AFI /sɐˈjus sɐˈvʲɛtskʲɪx sətsɨəlʲɪsˈtʲitɕɪskʲɪx rʲɪˈspublʲɪk /; abreujat en rus: Советский Союз, transcrit: Sovetski Soiuz; en sigles en rus: СССР, transcrit: SSSR), va ser un estat situat al nord d'Euràsia, que va existir de 1922 a 1991 sobre el territori d'allò que havia estat l'Imperi Rus.
Nou!!: Pere I de Rússia і Unió de Repúbliques Socialistes Soviètiques · Veure més »
Víborg
Víborg http://dictionary.infoplease.com/vyborg (Вы́борг en rus, Viipuri en finès, Viborg en suec, Wiborg en alemany, en estonià Viibur) és una ciutat de Rússia dins l'oblast de Leningrad, en l'istme de Carèlia prop de la badia de Viipuri.
Nou!!: Pere I de Rússia і Víborg · Veure més »
Venècia
Venècia (en vènet: Venèsia, en italià: Venezia) és una ciutat del nord d'Itàlia, capital de la regió del Vèneto i de la ciutat metropolitana homònima.
Nou!!: Pere I de Rússia і Venècia · Veure més »
Vitus Bering
Vitus Jonassen Bering (Horsens, Jutlàndia, Dinamarca, 12 d'agost del 1681 – Illa de Bering, Rússia, 19 de desembre del 1741) va ser un navegant i explorador d'origen danès al servei de Rússia.
Nou!!: Pere I de Rússia і Vitus Bering · Veure més »
Vorónej
Vorónej (en Воро́неж) és una ciutat, capital de la província de Vorónej, a Rússia.
Nou!!: Pere I de Rússia і Vorónej · Veure més »
Wesel
La ciutat hanseàtica de Wesel pertany a l'estat federal de Renània del Nord-Westfàlia, a l'oest d'Alemanya a l'aiguabarreig del Lippe i del canal Wesel-Datteln al Rin.
Nou!!: Pere I de Rússia і Wesel · Veure més »
Zaandam
Zaandam (de vegades erròniament Sardam) és una població de la província d'Holanda Septentrional prop de la desembocadura del riu Zaan, centre del municipi de Zaanstad.
Nou!!: Pere I de Rússia і Zaandam · Veure més »
1 de gener
El primer de gener és el primer dia de l'any del calendari gregorià.
Nou!!: Pere I de Rússia і 1 de gener · Veure més »
1 de març
El primer de març és el seixantè dia de l'any del calendari gregorià i el seixanta-unè en els anys de traspàs.
Nou!!: Pere I de Rússia і 1 de març · Veure més »
1 de setembre
El primer de setembre és el dos-cents quaranta-quatrè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents quaranta-cinquè en els anys de traspàs.
Nou!!: Pere I de Rússia і 1 de setembre · Veure més »
12 de setembre
El 12 de setembre és el dos-cents cinquanta-cinquè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents cinquanta-sisè en els anys de traspàs.
Nou!!: Pere I de Rússia і 12 de setembre · Veure més »
1672
Sense descripció.
Nou!!: Pere I de Rússia і 1672 · Veure més »
1676
Sense descripció.
Nou!!: Pere I de Rússia і 1676 · Veure més »
1682
Pere I de Rússia.
Nou!!: Pere I de Rússia і 1682 · Veure més »
1689
;Països Catalans.
Nou!!: Pere I de Rússia і 1689 · Veure més »
1690
Sense descripció.
Nou!!: Pere I de Rússia і 1690 · Veure més »
1691
;Països Catalans.
Nou!!: Pere I de Rússia і 1691 · Veure més »
1693
Sense descripció.
Nou!!: Pere I de Rússia і 1693 · Veure més »
1694
Façana d'una casa del carrer de l'Església de la Pobla de Lillet.
Nou!!: Pere I de Rússia і 1694 · Veure més »
1695
;Països Catalans;Resta del món.
Nou!!: Pere I de Rússia і 1695 · Veure més »
1696
;Països Catalans.
Nou!!: Pere I de Rússia і 1696 · Veure més »
1697
Sense descripció.
Nou!!: Pere I de Rússia і 1697 · Veure més »
1698
Llinda a l'església de Sant Salvador de Castellfollit de la Roca.
Nou!!: Pere I de Rússia і 1698 · Veure més »
1699
;Països catalans;Resta del món.
Nou!!: Pere I de Rússia і 1699 · Veure més »
1700
Terratrèmol de Cascadia/tsunami.;Països Catalans.
Nou!!: Pere I de Rússia і 1700 · Veure més »
1702
;Món.
Nou!!: Pere I de Rússia і 1702 · Veure més »
1703
;Països Catalans;Resta del món.
Nou!!: Pere I de Rússia і 1703 · Veure més »
1704
miniatura.
Nou!!: Pere I de Rússia і 1704 · Veure més »
1705
Gravat representant un enfrontament marítim davant de Gibraltar del 20 de març.;Països Catalans.
Nou!!: Pere I de Rússia і 1705 · Veure més »
1706
;Països Catalans.
Nou!!: Pere I de Rússia і 1706 · Veure més »
1707
1707 (MDCCVII) fon un any normal, començat un dimecres al calendari julià i un dissabte al gregorià.
Nou!!: Pere I de Rússia і 1707 · Veure més »
1708
;Països catalans.
Nou!!: Pere I de Rússia і 1708 · Veure més »
1709
;Països Catalans Reus: Davant dels atacs borbònics a la ciutat de Tortosa, a mitjan any la ciutat s'avança a donar obediència a Felip V, per tal d'evitar els saquejos.
Nou!!: Pere I de Rússia і 1709 · Veure més »
1710
;Països catalans.
Nou!!: Pere I de Rússia і 1710 · Veure més »
1711
;Països catalans.
Nou!!: Pere I de Rússia і 1711 · Veure més »
1712
;Països Catalans.
Nou!!: Pere I de Rússia і 1712 · Veure més »
1713
;Països Catalans.
Nou!!: Pere I de Rússia і 1713 · Veure més »
1714
Constitucions de Catalunya de 1585.
Nou!!: Pere I de Rússia і 1714 · Veure més »
1715
;Països Catalans.
Nou!!: Pere I de Rússia і 1715 · Veure més »
1717
;Països Catalans.
Nou!!: Pere I de Rússia і 1717 · Veure més »
1718
La Rectoria Vella, Castellcir (Moianès).
Nou!!: Pere I de Rússia і 1718 · Veure més »
1719
;Països Catalans.
Nou!!: Pere I de Rússia і 1719 · Veure més »
1720
;Països Catalans:;Món.
Nou!!: Pere I de Rússia і 1720 · Veure més »
1721
Mapa simplificat d'Europa al final de la Gran Guerra del Nord el 1721.
Nou!!: Pere I de Rússia і 1721 · Veure més »
1722
Llinda de Cal Pauet de l'Espunyola.
Nou!!: Pere I de Rússia і 1722 · Veure més »
1723
;Països catalans;Resta del món.
Nou!!: Pere I de Rússia і 1723 · Veure més »
1724
;Països Catalans;Resta del món.
Nou!!: Pere I de Rússia і 1724 · Veure més »
1725
;Països Catalans.
Nou!!: Pere I de Rússia і 1725 · Veure més »
1728
Full de la ''Cyclopaedia'', publicat el '''1728'''.
Nou!!: Pere I de Rússia і 1728 · Veure més »
1739
;Països catalans;Resta del món.
Nou!!: Pere I de Rússia і 1739 · Veure més »
1741
; Països Catalans;Resta del món.
Nou!!: Pere I de Rússia і 1741 · Veure més »
1762
Sense descripció.
Nou!!: Pere I de Rússia і 1762 · Veure més »
18 de juliol
El 18 de juliol és el cent noranta-novè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-centè en els anys de traspàs.
Nou!!: Pere I de Rússia і 18 de juliol · Veure més »
1917
;Països Catalans.
Nou!!: Pere I de Rússia і 1917 · Veure més »
22 d'octubre
El 22 d'octubre és el dos-cents noranta-cinquè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents noranta-sisè en els anys de traspàs.
Nou!!: Pere I de Rússia і 22 d'octubre · Veure més »
22 de novembre
El 22 de novembre o 22 de santandria és el tres-cents vint-i-sisè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents vint-i-setè en els anys de traspàs.
Nou!!: Pere I de Rússia і 22 de novembre · Veure més »
22 de setembre
El 22 de setembre és el dos-cents seixanta-cinquè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents seixanta-sisè en els anys de traspàs.
Nou!!: Pere I de Rússia і 22 de setembre · Veure més »
27 d'abril
El 27 d'abril és el cent dissetè dia de l'any del calendari gregorià i el cent divuitè en els anys de traspàs.
Nou!!: Pere I de Rússia і 27 d'abril · Veure més »
27 de juny
El 27 de juny és el cent setanta-vuitè dia de l'any del calendari gregorià i el cent setanta-novè en els anys de traspàs.
Nou!!: Pere I de Rússia і 27 de juny · Veure més »
28 de gener
El 28 de gener és el vint-i-vuitè dia de l'any del calendari gregorià.
Nou!!: Pere I de Rússia і 28 de gener · Veure més »
3 de maig
El 3 de maig és el cent vint-i-tresè dia de l'any del calendari gregorià i el cent vint-i-quatrè en els anys de traspàs.
Nou!!: Pere I de Rússia і 3 de maig · Veure més »
30 de maig
El 30 de maig és el cent cinquantè dia de l'any del calendari gregorià i el cent cinquanta-unè en els anys de traspàs.
Nou!!: Pere I de Rússia і 30 de maig · Veure més »
7 de maig
El 7 de maig és el cent vint-i-setè dia de l'any del calendari gregorià i el cent vint-i-vuitè en els anys de traspàs.
Nou!!: Pere I de Rússia і 7 de maig · Veure més »
8 de febrer
El 8 de febrer és el trenta-novè dia de l'any del calendari gregorià.
Nou!!: Pere I de Rússia і 8 de febrer · Veure més »
8 de juliol
El 8 de juliol és el cent vuitanta-novè dia de l'any del calendari gregorià i el cent norantè en els anys de traspàs.
Nou!!: Pere I de Rússia і 8 de juliol · Veure més »
9 de juny
El 9 de juny és el cent seixantè dia de l'any del calendari gregorià i el cent seixanta-unè en els anys de traspàs.
Nou!!: Pere I de Rússia і 9 de juny · Veure més »
Redirigeix aquí:
Pere I El Gran, Pere I el Gran, Pere el Gran de Rússia.
