Logo
Uniopèdia
Comunicació
Disponible a Google Play
Nou! Descarregar Uniopèdia al dispositiu Android™!
Gratis
Accés més ràpid que el navegador!
 

Pere el Cerimoniós

Índex Pere el Cerimoniós

Pere el Cerimoniós o el del Punyalet, (dit també Pere IV d'Aragó i Pere III de Catalunya-Aragó) signava com a Pere Terç (5 d'octubre de 1319, Balaguer, Principat de Catalunya - 5 de gener de 1387, Barcelona, Principat de Catalunya) fou sobirà de la Corona d'Aragó amb els títols de comte de Barcelona, rei d'Aragó, rei de València i de Sardenya (1336-1387).

281 les relacions: Alagó, Alfons el Benigne, Alfons el Franc, Alfons IV de Portugal, Alfons XI de Castella, Almeria, Almodis, Aragó, Art, Astrolabi, Astronomia, Auditor, Àlvar I d'Urgell, Balaguer, Barbastre, Barcelona, Batalla de Llucmajor, Batalla de Mislata, Batalla naval de Ceuta, Beatriu I de Provença, Berenguer de Cruïlles, Bernat Guillem d'Entença, Bernat Guillem de Montpeller, Bernat III de Cabrera, Bisbat de Girona, Blanca de Nàpols, Bonifaci VIII, Borja (Aragó), Braç, Calataiud, Cancelleria Reial, Carles I d'Anjou, Carles II d'Anjou, Carta portolana, Cartografia, Casa reial d'Aragó, Casal de Barcelona, Castella, Català, Catalunya, Catedral de València, Cerdanya, Compàs (geometria), Comtat d'Empúries, Comtat d'Osona, Comtat d'Urgell, Comtat de Barcelona, Comtat de Berga, Comtat de Cerdanya, Comtat de Conflent, ..., Comtat de Girona, Comtat de Manresa, Comtat de Sobrarb, Comtat del Rosselló, Conflent, Constança d'Aragó i de Navarra, Constança de Bellera, Constança de Montcada, Constança de Sicília, Corona d'Aragó, Cort Comtal, Corts Catalanes, Corts de Barcelona (1368), Corts de Barcelona - Vilafranca - Cervera, Corts de Montsó (1362-1363), Crònica de Pere el Cerimoniós, Cròniques dels reis d'Aragó e comtes de Barcelona, Creu d'Aïnsa, Creu d'Alcoraç, Decrets de Nova Planta, Dei gratia, Divendres Sant, Dret canònic, Dret civil, Ducat d'Atenes, Ducat de Neopàtria, Editorial Base, Elionor d'Aragó i de Sicília, Elionor de Portugal, Elionor de Sicília, Elisabet de Mallorca, Esteve V d'Hongria, Felip III de Navarra, Felip IV de França, Fidel Fita i Colomer, Filosofia, Frederic III de Sicília, Gènova, Generalitat de Catalunya, Gibraltar, Gilabert de Cruïlles, Gombau d'Entença, Guerra catalanogenovesa (1330-1336), Guerra de Jaume IV de Mallorca, Guerra de la Unió, Guerra dels dos Peres, Guerra venecianogenovesa, Illa, Isabel d'Aragó i de Fortià, Jacob Corsino, Jaume el Conqueridor, Jaume el Just, Jaume I d'Urgell, Jaume II d'Urgell, Jaume III de Mallorca, Jaume IV de Mallorca, Joan el Caçador, Joan el Sense Fe, Joan I d'Empúries, Joan I de Castella, Joana d'Aragó i de Navarra, Joana II de Navarra, Johan de Barbastro, Jussiana d'Entença, Jutjat d'Arborea, L'Alguer, Les quatre grans Cròniques, Lleida, Llibre dels fets, Llista de comtes d'Empúries, Llista de comtes de Barcelona, Llista de comtes de Rosselló, Llista de reis d'Aragó, Llista de reis de Mallorca, Llista de reis de Navarra, Llista de reis de Sardenya, Llista de reis de València, Llobató, Lluís d'Anjou, Mallorca, Manfred I de Sicília, Maria Arpad d'Hongria, Maria Carme Roca i Costa, Maria de Navarra, Maria de Sicília, Marià IV d'Arborea, Marroc, Martí l'Humà, Múrcia, Medicament, Medicina, Mercenari, Monarca, Monarquia, Monestir de Montsió, Monestir de Sant Joan de la Penya, Montearagón, Montpeller, Neri I Acciaiuoli, Numeració del Casal d'Aragó, Ordinacions de Pere el Cerimoniós, Ordinals dels reis d'Aragó, Pacte de Madrid (1339), Pallars, Papa, Papa Climent VI, Pau de Sanluri, Pere el Gran, Pere Gilbert, Pere I de Castella, Pere II de Sicília, Pesta negra, Pirineus, President de la Generalitat de Catalunya, Princeps namque, Principat de Catalunya, Privilegi de la Unió, Província de Saragossa, Ramon Berenguer I, Regne d'Aragó, Regne de Mallorca, Regne de Sardenya, Regne de València, República de Gènova, República de Venècia, Roma, Rosselló, Sant Cugat del Vallès, Sant Joan Baptista de Perpinyà, Santa Ponça, Saragossa, Sardenya, Sarinyena, Sàpiens, Senyera Reial, Senyoria d'Alagón, Setge d'Algesires, Setge de l'Alguer, Sibil·la de Fortià, Tello Téllez de Meneses, Teologia, Teresa d'Entença, Terol, Tolosa de Llenguadoc, Tractat d'Almazán, Tractat d'Argelers, Tractat de Perpinyà (1279), Uncastillo, Unió d'Aragó, Unió de València, Universitat, Universitat de Palència (històrica), Usatges de Barcelona, València, Vallespir, Vassallatge, Violant d'Hongria, Walter Benedict, 1 d'abril, 11 d'octubre, 1213, 1220, 1247, 1268, 1276, 1279, 1288, 1289, 1291, 1297, 1298, 1300, 1309, 1319, 1320, 1325, 1327, 1328, 1335, 1336, 1338, 1339, 1343, 1344, 1345, 1346, 1347, 1348, 1349, 1350, 1354, 1356, 1357, 1358, 1359, 1361, 1362, 1363, 1364, 1370, 1372, 1373, 1374, 1375, 1376, 1377, 1379, 1380, 1381, 1382, 1384, 1385, 1386, 1387, 1390, 1395, 14 de setembre, 1407, 1410, 1424, 1464, 16 de juliol, 1714, 19 de setembre, 25 de juliol, 27 d'agost, 4 de març, 5 d'octubre, 5 de gener, 5 de setembre, 6 de desembre. Ampliar l'índex (231 més) »

Alagó

Alagó (Alagón en castellà i oficial) és un municipi d'Aragó situat a la província de Saragossa i enquadrat a la comarca de la Ribera Alta de l'Ebre, a la regió d'El Castelar, entre l'Ebre i el Jalón.

Nou!!: Pere el Cerimoniós і Alagó · Veure més »

Alfons el Benigne

Alfons el Benigne (dit també Alfons IV d'Aragó i Alfons III de Catalunya-Aragó), (Nàpols, Regne de Nàpols, 1299 - Barcelona, Principat de Catalunya, 1336).

Nou!!: Pere el Cerimoniós і Alfons el Benigne · Veure més »

Alfons el Franc

Alfons el Franc o el Liberal (dit també Alfons III d'Aragó i Alfons II de Catalunya-Aragó), (València, Regne de València, 1265 - Barcelona, Principat de Catalunya, 1291),Diccionari d'Història de Catalunya; ed.

Nou!!: Pere el Cerimoniós і Alfons el Franc · Veure més »

Alfons IV de Portugal

Alfons IV de Portugal el Brau (Lisboa 1291 - íd. 1357), rei de Portugal (1325-1357).

Nou!!: Pere el Cerimoniós і Alfons IV de Portugal · Veure més »

Alfons XI de Castella

Alfons XI de Castella, dit el Justicier (Salamanca, 1311 - Gibraltar, 1350), fou rei de Castella (1312-1350).

Nou!!: Pere el Cerimoniós і Alfons XI de Castella · Veure més »

Almeria

Almeria (en castellà i oficialment Almería, de l'àrab andalusí المرية al-Mariyya) és una ciutat capital d'una província homònima d'Andalusia.

Nou!!: Pere el Cerimoniós і Almeria · Veure més »

Almodis

Almodis de la Marca o simplement Almodis (Tolosa, Occitània, c. 1020 - Barcelona, 1071) fou comtessa consort de Barcelona (1052-1071).

Nou!!: Pere el Cerimoniós і Almodis · Veure més »

Aragó

Aragó, o l'Aragó (en castellà, en aragonès i oficialment Aragón), és un país constituït com a comunitat autònoma d'Espanya, descendent de l'antic Regne d'Aragó, i actualment regit per un Estatut d'Autonomia.

Nou!!: Pere el Cerimoniós і Aragó · Veure més »

Art

''Al·legoria de l'art'' (1690-1694), de Sebastiano Ricci. Lleó Shisa japonès. ''El naixement de Venus'' (detall) de Sandro Botticelli. L’art és el procés o el producte deliberat de l'organització dels elements en una forma que apel·la els sentits i les emocions.

Nou!!: Pere el Cerimoniós і Art · Veure més »

Astrolabi

persa del segle XVIII. Un astrolabi és un instrument de navegació, que mesurava l'altura del sol o de l'estrella polar, depenent si era de dia o de nit, i mitjançant una sèrie de càlculs els mariners podien deduir la latitud a la qual es trobaven.

Nou!!: Pere el Cerimoniós і Astrolabi · Veure més »

Astronomia

La nebulosa planetària «de la formiga» Menzel 3 (Mz3). L'ejecció de gas, des del centre d'una estrella moribunda segueix uns patrons simètrics Lastronomia és la ciència que estudia l'univers i els cossos celestes o astres, a partir de la informació que ens n'arriba per la radiació electromagnètica, tant pel que fa a la posició i moviment en l'esfera celeste com pel que fa a la seva natura, estructura i evolució (astrofísica).

Nou!!: Pere el Cerimoniós і Astronomia · Veure més »

Auditor

Un auditor és la persona encarregada de realitzar una auditoria.

Nou!!: Pere el Cerimoniós і Auditor · Veure més »

Àlvar I d'Urgell

Àlvar I d'Urgell, també conegut per Rodrigo (Burgos, 1239 - Foix, Llenguadoc, 1268), fou comte d'Urgell i vescomte d'Àger (1243-1268) com a hereu del seu germà Ermengol IX,Diccionari d'Història de Catalunya; ed.

Nou!!: Pere el Cerimoniós і Àlvar I d'Urgell · Veure més »

Balaguer

Balaguer és la capital de la comarca de la Noguera i cap del partit judicial de Balaguer, a la província de Lleida, Catalunya.

Nou!!: Pere el Cerimoniós і Balaguer · Veure més »

Barbastre

Barbastre (en aragonès Balbastro i en castellà Barbastro) és un municipi aragonès de la província d'Osca.

Nou!!: Pere el Cerimoniós і Barbastre · Veure més »

Barcelona

Barcelona és una ciutat i metròpoli a la costa mediterrània de la península Ibèrica.

Nou!!: Pere el Cerimoniós і Barcelona · Veure més »

Batalla de Llucmajor

La Batalla de Llucmajor (25 d'octubre de 1349), és la batalla que tingué lloc a Llucmajor (Mallorca), en la qual les tropes de Pere Cerimoniós, dirigides pel governador de Mallorca Gilabert de Centelles i reforçades amb tropes sardes sota el comandament de Riambau de Corbera, derrotaren les tropes de Jaume III de Mallorca, que intentava recuperar el Regne de Mallorca.

Nou!!: Pere el Cerimoniós і Batalla de Llucmajor · Veure més »

Batalla de Mislata

La Batalla de Mislata va tenir lloc el 9 de desembre del 1348; s'hi enfrontaren les tropes de Pere el Cerimoniós comandades per Lope de Luna contra les dels unionistes valencians.

Nou!!: Pere el Cerimoniós і Batalla de Mislata · Veure més »

Batalla naval de Ceuta

La batalla naval de Ceuta fou una de les batalles de la Guerra de l'Estret.

Nou!!: Pere el Cerimoniós і Batalla naval de Ceuta · Veure més »

Beatriu I de Provença

Segell de Beatriu de Provença, filla de Ramon Berenguer V de ProvençaBeatriu I de Provença (1233 - Nocera, Itàlia 1267), comtessa de Provença (1245 - 1267) i reina consort de Nàpols (1266-1267).

Nou!!: Pere el Cerimoniós і Beatriu I de Provença · Veure més »

Berenguer de Cruïlles

Palau de la Generalitat. Berenguer de Cruïlles (Peratallada, 1310 – Barcelona, estiu de 1362) fou bisbe de Girona (1349–1362) i el primer president de la Generalitat de Catalunya (1359–1362), nomenat per les Corts de Cervera.

Nou!!: Pere el Cerimoniós і Berenguer de Cruïlles · Veure més »

Bernat Guillem d'Entença

Sepulcre de Bernat Guillem d'Entença al monestir del Puig. Bernat Guillem d'Entença (?-El Puig de Santa Maria, 1235) fou senyor de Fraga.

Nou!!: Pere el Cerimoniós і Bernat Guillem d'Entença · Veure més »

Bernat Guillem de Montpeller

Bernat Guillem de Montpeller (?- El Puig de Santa Maria, 1238).

Nou!!: Pere el Cerimoniós і Bernat Guillem de Montpeller · Veure més »

Bernat III de Cabrera

Bernat III de Cabrera,vescomte de Cabrera, vescomte de Bas i comte d'Osona.

Nou!!: Pere el Cerimoniós і Bernat III de Cabrera · Veure més »

Bisbat de Girona

El Bisbat de Girona és una de les divisions administratives de l'església catòlica a Catalunya, inclòs en la província eclesiàstica de Tarragona.

Nou!!: Pere el Cerimoniós і Bisbat de Girona · Veure més »

Blanca de Nàpols

Blanca d'Anjou o Blanca de Nàpols (Nàpols, 1283 - Barcelona, 14 d'octubre de 1310) fou princesa de Nàpols i reina consort de la Corona d'Aragó (1295 - 1310) pel seu matrimoni amb Jaume el Just.

Nou!!: Pere el Cerimoniós і Blanca de Nàpols · Veure més »

Bonifaci VIII

Bonifaci VIII (Anagni, cap al 1235 – Roma, 11 d'octubre de 1303) va ser Papa de l'Església Catòlica de 1294 a 1303.

Nou!!: Pere el Cerimoniós і Bonifaci VIII · Veure més »

Borja (Aragó)

Borja és un municipi de la comarca del Camp de Borja, a l'oest de la província de Saragossa, a l'Aragó.

Nou!!: Pere el Cerimoniós і Borja (Aragó) · Veure més »

Braç

Els braços eren la representació estamental a les corts i parlaments del Principat de Catalunya i dels diversos regnes de la Corona d'Aragó.

Nou!!: Pere el Cerimoniós і Braç · Veure més »

Calataiud

Calataiud (Calatauit en català antic, Calatayú en aragonès i Calatayud, en castellà) és una ciutat aragonesa de 21.000 habitants, a la vora del riu Jalón, a la província de Saragossa.

Nou!!: Pere el Cerimoniós і Calataiud · Veure més »

Cancelleria Reial

La Cancelleria Reial era l'organisme administratiu dels reis de la Corona d'Aragó, fou creada al segle XIII.

Nou!!: Pere el Cerimoniós і Cancelleria Reial · Veure més »

Carles I d'Anjou

Carles I d'Anjou (21 de març de 1227 - Foggia, Regne d'Itàlia, 1285) fou comte d'Anjou, Provença i Maine (1246 - 1285); Rei de Sicília (1266 - 1282); rei de Nàpols (1266 -1285); rei titular d'Albània (1267-85); rei titular de Jerusalem (1278 - 85).

Nou!!: Pere el Cerimoniós і Carles I d'Anjou · Veure més »

Carles II d'Anjou

Moneda de '''Carles II d'Anjou''', rei de Nàpols, comte d'Anjou i de Provença, 1285-1309. Carles II d'Anjou dit el coix (1254 - Nàpols 1309), rei de Nàpols, Jerusalem i comte de Provença (1285-1309).

Nou!!: Pere el Cerimoniós і Carles II d'Anjou · Veure més »

Carta portolana

Un portolà de 1541 La carta portolana és un tipus de mapa nàutic que servia essencialment per a localitzar els ports de mar i conèixer els perills que s'hi podien trobar com corrents o la poca fondària.

Nou!!: Pere el Cerimoniós і Carta portolana · Veure més »

Cartografia

projecció emprada La cartografia és la ciència que tracta de la representació de la Terra sobre un mapa.

Nou!!: Pere el Cerimoniós і Cartografia · Veure més »

Casa reial d'Aragó

Armes heràldiques de la Casa reial d'Aragó, provinents de l'emblema personal de Ramon Berenguer IV La Casa reial d'Aragó o Casa d'Aragó és la institució que regí l'organització de la cort dels reis d'Aragó.

Nou!!: Pere el Cerimoniós і Casa reial d'Aragó · Veure més »

Casal de Barcelona

Armes heràldiques del Casal de Barcelona, provinents de l'emblema personal de Ramon Berenguer IV El Casal de Barcelona fou el llinatge masculí del comte Guifré I de Barcelona (també anomenat Guifré el Pilós).

Nou!!: Pere el Cerimoniós і Casal de Barcelona · Veure més »

Castella

Corona de Castella a partir del 1492. Castella és un país de la península Ibèrica, i antigament regne.

Nou!!: Pere el Cerimoniós і Castella · Veure més »

Català

El català (denominació oficial a Catalunya, a les Illes Balears, a Andorra, a la ciutat de l'Alguer i tradicional a Catalunya Nord) o valencià (denominació oficial al País Valencià i tradicional al Carxe) és una llengua romànica parlada per més d'onze milions de persones, a Catalunya, al País Valencià (tret d'algunes comarques de l'interior), les Illes Balears, Andorra, la Franja de Ponent (a l'Aragó), la ciutat de l'Alguer (a l'illa de Sardenya), la Catalunya del Nord, el Carxe (un petit territori de Múrcia poblat per immigrats valencians), i en petites comunitats arreu del món (entre les quals destaca la de l'Argentina, amb 195.000 parlants).

Nou!!: Pere el Cerimoniós і Català · Veure més »

Catalunya

Catalunya (Cataluña en castellà, Catalonha en occità) és un país europeu situat a la Mediterrània occidental.

Nou!!: Pere el Cerimoniós і Catalunya · Veure més »

Catedral de València

La catedral de València (basílica metropolitana) és seu de l'arquebisbat de València i està dedicada a Santa Maria per desig de Jaume I, fidel a la tradicional devoció mariana del segle XIII.

Nou!!: Pere el Cerimoniós і Catedral de València · Veure més »

Cerdanya

Querol (a l'esquerra) i al fons el massís del Carlit. La Cerdanya és una comarca natural de Catalunya situada als Pirineus Catalans, a la capçalera del riu Segre.

Nou!!: Pere el Cerimoniós і Cerdanya · Veure més »

Compàs (geometria)

Compàs. Un compàs és un instrument de construcció geomètrica que serveix per comparar i per transportar distàncies.

Nou!!: Pere el Cerimoniós і Compàs (geometria) · Veure més »

Comtat d'Empúries

El comtat d'Empúries fou un dels comtats catalans que es constituí en el territori que, al segle IX, alguns cronistes francs denominaren ''marca hispànica''.

Nou!!: Pere el Cerimoniós і Comtat d'Empúries · Veure més »

Comtat d'Osona

El Comtat d'Osona (Ausona) va ser constituït cap al 798, sobre la base de l'antic bisbat d'Ausona, i tenia com a capital Vic (Vicus).

Nou!!: Pere el Cerimoniós і Comtat d'Osona · Veure més »

Comtat d'Urgell

El Comtat d'Urgell va ser una divisió territorial i administrativa de la Catalunya Vella en forma de comtat des del 785 i fins al 1413 en integrar-se definitivament dins la Corona d'Aragó.

Nou!!: Pere el Cerimoniós і Comtat d'Urgell · Veure més »

Comtat de Barcelona

El comtat de Barcelona fou un dels comtats que els francs de l'imperi carolingi erigiren al segle IX sobre l'antiga GòtiaSabaté 1998, pàg.

Nou!!: Pere el Cerimoniós і Comtat de Barcelona · Veure més »

Comtat de Berga

El comtat de Berga fou un territori de la Catalunya carolíngia esmentat als documents dels segles X a XII, que gairebé sempre va dependre del comtat de Cerdanya.

Nou!!: Pere el Cerimoniós і Comtat de Berga · Veure més »

Comtat de Cerdanya

El comtat de Cerdanya fou un dels constituïts en el territori anomenat Marca Hispànica.

Nou!!: Pere el Cerimoniós і Comtat de Cerdanya · Veure més »

Comtat de Conflent

El comtat de Conflent fou un dels que es constituí al territori que, durant la primera meitat del segle IX, alguns cronistes de la cort carolíngia denominaren Marca Hispànica.

Nou!!: Pere el Cerimoniós і Comtat de Conflent · Veure més »

Comtat de Girona

El comtat de Girona fou un dels comtats que es constituí al sud del Pirineu després de la conquesta franca del territori l'any 785; formà part del territori denominat Marca Hispànica i va ser un dels comtats que donarien origen a la regió coneguda com la Gòtia.

Nou!!: Pere el Cerimoniós і Comtat de Girona · Veure més »

Comtat de Manresa

Comtat de Manresa fou una denominació que es donà a l'extrem occidental del comtat d'Osona, a partir del Moianès i del Bages; gràcies a l'expansió cristiana per terres d'al-Àndalus, l'àrea dita comtat de Manresa s'estengué vers l'Anoia, la Segarra i l'Urgell.

Nou!!: Pere el Cerimoniós і Comtat de Manresa · Veure més »

Comtat de Sobrarb

Escut de l'Arbre de Sobrarbedel llegendari Regne de Sobrarbe El Comtat de Sobrarb va ser creat pels francs al final del s. VIII.

Nou!!: Pere el Cerimoniós і Comtat de Sobrarb · Veure més »

Comtat del Rosselló

El comtat de Rosselló fou un dels comtats existents durant l'alta edat mitjana en el territori anomenat Marca Hispànica després de la conquesta carolíngia com una extensió del poder imperial.

Nou!!: Pere el Cerimoniós і Comtat del Rosselló · Veure més »

Conflent

Localització del Conflent respecte de la Catalunya del Nord El Canigó és l'element geogràfic referent al Conflent El Conflent és una comarca de la Catalunya del Nord, amb capital a Prada, administrativament part del departament francès dels Pirineus Orientals.

Nou!!: Pere el Cerimoniós і Conflent · Veure més »

Constança d'Aragó i de Navarra

Constança d'Aragó i de Navarra (Monestir de Poblet, 1343 - Catània, 1363), princesa d'Aragó i reina consort de Sicília (1361-1363).

Nou!!: Pere el Cerimoniós і Constança d'Aragó i de Navarra · Veure més »

Constança de Bellera

Constança de Bellera fou en un anomenat Temps d'espera (1351-1375) abadessa del monestir de Sant Pere Màrtir.

Nou!!: Pere el Cerimoniós і Constança de Bellera · Veure més »

Constança de Montcada

Constança de Montcada de Marsan (? - 1310), fou vescomtessa de Marsan (1290-1310) i comtessa titular de Bigorra, filla de Gastó VII de Montcada, vescomte de Bearn i de Mata de Matha, vescomtessa de Marsan.

Nou!!: Pere el Cerimoniós і Constança de Montcada · Veure més »

Constança de Sicília

Constança de Sicília (Catània, Sicília 1249-Barcelona, 8 d'abril de 1302) fou reina consort d'Aragó i de València, comtessa de Barcelona (1276-1285) i reina de Sicília (1282-1302), casada amb el rei Pere el Gran.

Nou!!: Pere el Cerimoniós і Constança de Sicília · Veure més »

Corona d'Aragó

Corona d'Aragó (en aragonès: Corona d'Aragón, en llatí: Corona Aragonum; coneguda també per altres denominacions) fou el conjunt de territoris que estigueren sota la jurisdicció del rei d'Aragó des del 1162 fins al 1715.

Nou!!: Pere el Cerimoniós і Corona d'Aragó · Veure més »

Cort Comtal

'''Corts Catalanes''' segons una miniatura d'un incunable del segle XV La Cort Comtal barcelonina, o Cúria Comtal, es formà durant el segle XI, d'acord amb el model de la Cúria reial franca, a mesura que els comtes de Barcelona es consolidaren com a prínceps sobirans.

Nou!!: Pere el Cerimoniós і Cort Comtal · Veure més »

Corts Catalanes

'''Corts Catalanes''' segons una miniatura d'un incunable del segle XV La Cort General de Catalunya o Corts Catalanes fou l'òrgan legislatiu del Principat de Catalunya des del segle XIII fins al segle XVIII.

Nou!!: Pere el Cerimoniós і Corts Catalanes · Veure més »

Corts de Barcelona (1368)

Les Corts Catalanes varen ser convocades pel rei Pere el Cerimoniós a Barcelona en 1368-1369, durant el període de regència de la Generalitat de Catalunya.

Nou!!: Pere el Cerimoniós і Corts de Barcelona (1368) · Veure més »

Corts de Barcelona - Vilafranca - Cervera

Acta de la Cort General de Catalunya de l'any 1359 celebrada a Cervera, on s'elegí el primer president de la Generalitat de Catalunya, Berenguer de Cruïlles (19 de desembre de 1359) Les Corts Catalanes celebrades entre 1358 i 1359, sota el regnat de Pere III el Cerimoniós, varen ser freqüents coincidint amb la coneguda com a guerra dels dos Peres contra Castella.

Nou!!: Pere el Cerimoniós і Corts de Barcelona - Vilafranca - Cervera · Veure més »

Corts de Montsó (1362-1363)

Les Corts de Montsó de 1362-1363, Corts Generals de la Corona d'Aragó, foren convocades per Pere el Cerimoniós, a Perpinyà estant, el 10 d'octubre de 1362, per a celebrar-se el 10 de novembre a Montsó, amb l'objectiu d'aconseguir ràpidament recursos per a fer front a la nova fase de la guerra amb Castella, coneguda com la guerra dels dos Peres, després de la ruptura de la pau de Deza-Terrer.

Nou!!: Pere el Cerimoniós і Corts de Montsó (1362-1363) · Veure més »

Crònica de Pere el Cerimoniós

Edició de 1885 de la ''Crònica de Pere el Cerimoniós'' La Crònica de Pere el Cerimoniós és la quarta de les quatre grans cròniques dels segles XIII i XIV.

Nou!!: Pere el Cerimoniós і Crònica de Pere el Cerimoniós · Veure més »

Cròniques dels reis d'Aragó e comtes de Barcelona

Detall del manuscrit ms.2664 de la Biblioteca General de la Universitat de Salamanca Detall de manuscrit ms. 1811 de la ''Biblioteca Nacional de España'' Les Cròniques dels reis d'Aragó e comtes de Barcelona són unes cròniques històriques escrites al, d'autor anònim atribuïdes a Pere el Cerimoniós.

Nou!!: Pere el Cerimoniós і Cròniques dels reis d'Aragó e comtes de Barcelona · Veure més »

Creu d'Aïnsa

La Creu d'Aïnsa «Senyal antich del rey Daragó» (també anomenada Armes antigues d'Aragó o Creu d'Ènnec Arista) és un escut heràldic que es defineix de la següent manera: en camp d'atzur, creu patent d'argent, apuntada en el braç inferior i dextrada en cantó del cap.

Nou!!: Pere el Cerimoniós і Creu d'Aïnsa · Veure més »

Creu d'Alcoraç

La Creu d'Alcoraç o «Armes Daragó» és un senyal heràldic territorial que representa «les armes del regne d'Aragó».

Nou!!: Pere el Cerimoniós і Creu d'Alcoraç · Veure més »

Decrets de Nova Planta

Nieva (2004:53) Reial Audiència de Catalunya, que a partir d'aleshores quedà sota la seva presidència en tots els afers governatius i d'administració, convertint-lo en l'executor de la «reial voluntat» sobre el territori. Reial Cèdula de 16-III-1716 Nova Planta de la Reial Audiència del Regne de Mallorca. Els Decrets de Nova Planta són el conjunt de lleis sancionades i promulgades per Felip V a l'inici del seu regnat —el primer decret és del 1701, i el darrer del 1719— que implantaren el règim absolutista a la Monarquia d'Espanya.

Nou!!: Pere el Cerimoniós і Decrets de Nova Planta · Veure més »

Dei gratia

Dei gratia o abreujat D.G. és una expressió llatina que vol dir per la gràcia de Déu que sovint s'afegeix al títol de monarques o caps d'estats en països de tradició cristiana segons el principi del dret diví dels reis.

Nou!!: Pere el Cerimoniós і Dei gratia · Veure més »

Divendres Sant

Imatge del Crist crucificat En el calendari cristià, el Divendres Sant és el divendres anterior al dia de la Pasqua de Resurrecció.

Nou!!: Pere el Cerimoniós і Divendres Sant · Veure més »

Dret canònic

El Dret canònic (del grec kanon/κανον: regla, norma o mesura) és una ciència jurídica que conforma una branca dintre del Dret la finalitat de la qual és estudiar i desenvolupar la regulació jurídica de l'Església.

Nou!!: Pere el Cerimoniós і Dret canònic · Veure més »

Dret civil

El dret civil és el conjunt de normes jurídiques i principis que regulen les relacions personals o patrimonials entre persones privades, tant físiques com jurídiques, de caràcter privat i públic, o inclús entre les últimes, sempre que actuen desproveïdes d'imperium.

Nou!!: Pere el Cerimoniós і Dret civil · Veure més »

Ducat d'Atenes

El Ducat d'Atenes fou un dels estats fundats pels croats a Grècia després de la conquesta de l'Imperi Bizantí durant la quarta croada.

Nou!!: Pere el Cerimoniós і Ducat d'Atenes · Veure més »

Ducat de Neopàtria

El Ducat de Neopàtria fou un territori històric situat a Grècia, a la regió de Tessàlia.

Nou!!: Pere el Cerimoniós і Ducat de Neopàtria · Veure més »

Editorial Base

Editorial Base és una empresa editorial amb seu a Barcelona fundada el 1972.

Nou!!: Pere el Cerimoniós і Editorial Base · Veure més »

Elionor d'Aragó i de Sicília

Pere III el Cerimoniós i germana de Joan el Caçador i Martí l'Humà. Elionor d'Aragó i de Sicília (Santa Maria del Puig, 1358 - Cuéllar, Segòvia, 13 d'agost del 1382), princesa d'Aragó i reina consort de Castella (1379-1382).

Nou!!: Pere el Cerimoniós і Elionor d'Aragó i de Sicília · Veure més »

Elionor de Portugal

Elionor de Portugal (1328 - Xèrica, València 1348), infanta de Portugal i reina consort de la Corona d'Aragó (1347-1348).

Nou!!: Pere el Cerimoniós і Elionor de Portugal · Veure més »

Elionor de Sicília

Escut d'armes d'Elionor de Sicília com a reina consort d'Aragó Elionor de Sicilia de Carintia (1325 - 20 d'abril de 1375) fou infanta de Sicília i reina de la Corona d'Aragó (1349-1375).

Nou!!: Pere el Cerimoniós і Elionor de Sicília · Veure més »

Elisabet de Mallorca

Elisabet de Mallorca (1337 - 1404) fou infanta de Mallorca i reina titular de Mallorca amb el nom d'Elisabet I, comtessa nominal de Rosselló i la Cerdanya (1375 - 1404).

Nou!!: Pere el Cerimoniós і Elisabet de Mallorca · Veure més »

Esteve V d'Hongria

Esteve V d'Hongria (Budapest, 1239 - Budapest, 1272) (en hongarès V. István) va ser rei d'Hongria entre el 1270 i el 1272, fill de Bela IV d'Hongria.

Nou!!: Pere el Cerimoniós і Esteve V d'Hongria · Veure més »

Felip III de Navarra

Felip III de Navarra el Bo o el Noble (27 de març de 1306 - 26 de setembre de 1343) també conegut com a Felip d'Évreux, va ser rei de Navarra entre 1329 i 1343 per dret de la seva dona, Joana II, filla del darrer rei navarrès del casal de França.

Nou!!: Pere el Cerimoniós і Felip III de Navarra · Veure més »

Felip IV de França

Felip IV de França el Bell (en francès Philippe IV le Bel) (Fontainebleau 1268 - íd. 1314), fou rei de França entre 1285 i 1314, rei de Navarra i comte de Xampanya entre 1284 i 1305.

Nou!!: Pere el Cerimoniós і Felip IV de França · Veure més »

Fidel Fita i Colomer

Fidel Fita Colomer (Arenys de Mar, 31 de desembre de 1835 - Madrid, 13 de gener de 1918), arqueòleg, epigrafista, filòleg i historiador jesuïta català.

Nou!!: Pere el Cerimoniós і Fidel Fita i Colomer · Veure més »

Filosofia

Plató i Aristòtil en el quadre l'''Escola d'Atenes'' de Raffaello Sanzio. La filosofia (del grec "Φιλοσοφία" philo-sophia, "amor per la saviesa") és un camp d'estudi que cerca, per mitjà de la lògica i els arguments raonats, donar una explicació de tots els coneixements possibles i del lloc que ocupa la persona en la naturalesa.

Nou!!: Pere el Cerimoniós і Filosofia · Veure més »

Frederic III de Sicília

Frederic III de Sicília, anomenat el Simple o el Senzill (Catània, 1341 - Messina, 27 de juliol de 1377), fou rei de Sicília i duc d'Atenes i Neopàtria (1355-1377).

Nou!!: Pere el Cerimoniós і Frederic III de Sicília · Veure més »

Gènova

Gènova (en italià Genova, en lígur Zena) és una ciutat d'Itàlia que té 600.000 habitants, anomenats genovesos.

Nou!!: Pere el Cerimoniós і Gènova · Veure més »

Generalitat de Catalunya

La Generalitat de Catalunya és el sistema institucional en què s'organitza políticament l'autogovern de Catalunya.

Nou!!: Pere el Cerimoniós і Generalitat de Catalunya · Veure més »

Gibraltar

Gibraltar o Gibaltar és un territori britànic d'ultramar que inclou el penyal de Gibraltar i els seus encontorns, amb una gran importància estratègica perquè domina la riba nord de l'estret de Gibraltar, que uneix el mar Mediterrani i l'Atlàntic.

Nou!!: Pere el Cerimoniós і Gibraltar · Veure més »

Gilabert de Cruïlles

Gilabert de Cruïlles (?-12 de juny de 1335) fou bisbe de Girona (1334-1335) de la nobilíssima família dels Cruïlles i canonge i Sagristà Major de la catedral de Girona quan en fou escollit bisbe.

Nou!!: Pere el Cerimoniós і Gilabert de Cruïlles · Veure més »

Gombau d'Entença

Escut d'armes de la casa d'Entença Gombau d'Entença o Gombal d'Entença (s. XII) fou fill de Berenguer I d'Entença primer senyor de la baronia d'Entença.

Nou!!: Pere el Cerimoniós і Gombau d'Entença · Veure més »

Guerra catalanogenovesa (1330-1336)

La Guerra catalanogenovesa de 1330 a 1336 fou un conflicte armat entre la Corona d'Aragó i la República de Gènova.

Nou!!: Pere el Cerimoniós і Guerra catalanogenovesa (1330-1336) · Veure més »

Guerra de Jaume IV de Mallorca

A principis del 1374, després del fracàs de Carles V de França en assegurar la pau a la península Ibèrica després de la guerra dels dos Peres, Eduard III d'Anglaterra, va pressionar Pere el Cerimoniós a canvi de suport a Sardenya, que tornava a estar agitada.

Nou!!: Pere el Cerimoniós і Guerra de Jaume IV de Mallorca · Veure més »

Guerra de la Unió

La Guerra de la Unió (1347-48) és un període conflictiu esdevingut a la corona d'Aragó que mantingué enfrontats, d'una banda, les tropes dels fidels al rei Pere el Cerimoniós i, de l'altra, la coalició formada sota el nom dUnió d'Aragó i Unió de València, que eren formades per alguns nobles i el braç popular de les ciutats i viles que s'adheriren al moviment senyorial en aquells regnes.

Nou!!: Pere el Cerimoniós і Guerra de la Unió · Veure més »

Guerra dels dos Peres

La Guerra dels dos Peres, compresa entre 1356 i 1375, va enfrontar la corona d'Aragó i el Regne de Castella; i en certa mesura fou també un conflicte personal entre els respectius monarques Pere el Cerimoniós i Pere el Cruel, i va ser un dels episodis de la Primera Guerra civil castellana.

Nou!!: Pere el Cerimoniós і Guerra dels dos Peres · Veure més »

Guerra venecianogenovesa

La guerra veneciano-genovesa fou un conflicte entre la República de Gènova i la República de Venècia lluitat al mar Egeu pel control del mediterrani oriental entre 1350 i 1355, fou guanyat per Gènova.

Nou!!: Pere el Cerimoniós і Guerra venecianogenovesa · Veure més »

Illa

Vista de satèl·lit de l''''illa''' de Formentera, situada a la mar Mediterrània Relleu de Tenerife vist des de satèl·lit. Una illa és un territori terrestre envoltat d'aigua, sigui de mar, de riu o de llacs.

Nou!!: Pere el Cerimoniós і Illa · Veure més »

Isabel d'Aragó i de Fortià

Armes dels comtes d'Urgell segons l'Armorial de Gelre: partit del Senyal Reial, d'or i dos pals de gules, i el segon d'armes d'Urgell, escacat d'or i sable Isabel d'Aragó i de Fortià (Barcelona, 1376 - Alcolea de Cinca, Aragó, 28 de gener de 1424), princesa d'Aragó i comtessa consort del comtat d'Urgell (1408-1413).

Nou!!: Pere el Cerimoniós і Isabel d'Aragó i de Fortià · Veure més »

Jacob Corsino

Jacob Carsono o Jacob Corsino va ser un astrònom de la península Ibèrica (té una obra datada a Sevilla) del segle XIV.

Nou!!: Pere el Cerimoniós і Jacob Corsino · Veure més »

Jaume el Conqueridor

Jaume el Conqueridor (anomenat també Jaume I d'Aragó) (Montpeller, Senyoria de Montpeller, 2 de febrer del 1208 - Alzira, Regne de València, 27 de juliol del 1276), en occità i català antic: Jacme, en aragonès modern: Chaime, en llatí, Jacobus, a 30 de març de 1251, Dei gratia rex Aragonum, Maioricarum et Valencie, comes Barchinone et Urgelli et dominus Montispessulani, fou sobirà de la Corona d'Aragó.

Nou!!: Pere el Cerimoniós і Jaume el Conqueridor · Veure més »

Jaume el Just

Corts de Barcelona Jaume el Just (dit també Jaume II d'Aragó i Jaume II de Catalunya-Aragó; en aragonès: Chaime, en llatí: Jacobus; València, Regne de València, 10 d'agost del 1267 - Barcelona, Principat de Catalunya, 2 de novembre del 1327) fou sobirà de la Corona d'Aragó amb els títols principals de comte de Barcelona, rei d'Aragó i rei de València (1291-1327), i també rei de Sicília (1285-1296), rei de Mallorca (1291-1295) i rei de Sardenya (1324-1327).

Nou!!: Pere el Cerimoniós і Jaume el Just · Veure més »

Jaume I d'Urgell

Jaume I d'Aragó i d'Entença (?, 1320 - Barcelona, 1347) fou infant d'Aragó, comte d'Urgell i vescomte d'Àger, baró d'Antillón i d'Alcolea de Cinca (1328-1347).

Nou!!: Pere el Cerimoniós і Jaume I d'Urgell · Veure més »

Jaume II d'Urgell

Jaume d'Aragó i Montferrat o Jaume II d'Urgell, dit el Dissortat (Balaguer, 1380 - Xàtiva, 1 de juny de 1433), fou comte d'Urgell (1408-1413), vescomte d'Àger, baró d'Antillón, d'Alcolea de Cinca i de Fraga.

Nou!!: Pere el Cerimoniós і Jaume II d'Urgell · Veure més »

Jaume III de Mallorca

Jaume III de Mallorca (Catània, Sicília 1315 - Llucmajor, 1349) fou rei de Mallorca, comte de Rosselló i la Cerdanya i senyor de Montpeller (1324-1349).

Nou!!: Pere el Cerimoniós і Jaume III de Mallorca · Veure més »

Jaume IV de Mallorca

Jaume IV de Mallorca (Montpeller, 1335 - Sòria, 1375) fou rei nominal de Mallorca, comte nominal de Rosselló i la Cerdanya (1349-1375) i rei consort de Nàpols (1362-1375).

Nou!!: Pere el Cerimoniós і Jaume IV de Mallorca · Veure més »

Joan el Caçador

Joan el Caçador, dit també «el Descurats» o «l'Amador de la Gentilesa» (conegut també com a Joan I d'Aragó i Joan I de Catalunya-Aragó) (Perpinyà, Principat de Catalunya, 27 de desembre del 1350 - Foixà, Principat de Catalunya, 19 de maig del 1396).En aragonès: Juan; en llatí: Johannes.

Nou!!: Pere el Cerimoniós і Joan el Caçador · Veure més »

Joan el Sense Fe

Joan II, dit el Sense Fe o el Gran (Medina del Campo 1398 - Barcelona 1479), fou rei d'Aragó, de València, de Mallorca, de Sicília (1458-1468) i de Navarra (1425-1479); duc de Montblanc (1412-1458) i de Gandia (1433-1439) i (1461-1479); comte de Barcelona (1458-1479) i de Ribagorça (1425-1458).

Nou!!: Pere el Cerimoniós і Joan el Sense Fe · Veure més »

Joan I d'Empúries

Joan d'Aragó i de Tàrent o Joan I d'Empúries, anomenat el Vell (? 1338 - Castellví de Rosanes 1398), fou comte d'Empúries (1364-1386 i 1387-1398) i President de la Generalitat de Catalunya (1376).

Nou!!: Pere el Cerimoniós і Joan I d'Empúries · Veure més »

Joan I de Castella

Joan I de Castella (Épila o Tamarit de Llitera, Saragossa, 1358 - Alcalà d'Henares, 1390) fou rei de Castella (1379-1390) i rei consort de Portugal (1383-1385).

Nou!!: Pere el Cerimoniós і Joan I de Castella · Veure més »

Joana d'Aragó i de Navarra

Joana d'Aragó i de Navarra (Barcelona, 7 de novembre de 1344 - Castelló d'Empúries 1384), princesa d'Aragó i comtessa consort d'Empúries (1373-1384).

Nou!!: Pere el Cerimoniós і Joana d'Aragó i de Navarra · Veure més »

Joana II de Navarra

Representació de Joana II (esquerra) Joana II de Navarra o Joana de França (Conflans, Regne de França, 1311 - íd. 6 d'octubre de 1349) fou princesa del Regne de França i reina de Navarra (1328-1349).

Nou!!: Pere el Cerimoniós і Joana II de Navarra · Veure més »

Johan de Barbastro

Johan de Barbastro (o Joan de Barbastre).

Nou!!: Pere el Cerimoniós і Johan de Barbastro · Veure més »

Jussiana d'Entença

Escut d'armes de la casa d'Entença. Jussiana d'Entença (?, s. XIII), senyora d'Alcolea de Cinca, era filla del senyor de la baronia d'Alcolea Ponç Hug d'Entença i fou la muller de Bernat Guillem de Montpeller (? - 1238), cavaller occità i oncle del rei Jaume I d'Aragó.

Nou!!: Pere el Cerimoniós і Jussiana d'Entença · Veure més »

Jutjat d'Arborea

Mapa del Jutjat d'Arborea L'Arbre desarrelat, senyal del Jutjat d'Arborea Escut del Jutjat d'Arborea en temps de la dinastia Narbona Arborea era un dels quatre jutjats en què estava dividida l'illa de Sardenya cap a l'any 1000.

Nou!!: Pere el Cerimoniós і Jutjat d'Arborea · Veure més »

L'Alguer

L'Alguer (en italià i cooficialment: Alghero, en sard: S'Alighèra, en sasserès: L'Aliera) és una ciutat tradicionalment de llengua catalana situada a Sardenya (Itàlia), al nord-oest de l'illa, a la província de Sàsser a la regió de Nurra.

Nou!!: Pere el Cerimoniós і L'Alguer · Veure més »

Les quatre grans Cròniques

''Llibre dels Fets'' Les quatre grans Cròniques és el nom amb el qual es coneixen quatre obres escrites en català a finals del segle XIII i durant el XIV.

Nou!!: Pere el Cerimoniós і Les quatre grans Cròniques · Veure més »

Lleida

Lleida és una ciutat de l'oest de Catalunya, capital de la comarca del Segrià, de la vegueria de Ponent, cap del partit judicial i seu del bisbat de Lleida.

Nou!!: Pere el Cerimoniós і Lleida · Veure més »

Llibre dels fets

El Llibre dels fets o Crònica de Jaume I és la primera de les quatre grans Cròniques.

Nou!!: Pere el Cerimoniós і Llibre dels fets · Veure més »

Llista de comtes d'Empúries

or i gules Aquesta llista de comtes d'Empúries inclou una relació cronològica dels titulars del comtat d'Empúries, des de la seva creació el 798, amb les dates en què van posseir aquest títol.

Nou!!: Pere el Cerimoniós і Llista de comtes d'Empúries · Veure més »

Llista de comtes de Barcelona

240x240px Els comtes de Barcelona foren els sobirans del Comtat de Barcelona i més tard, per reconeixement i extensió, del Principat de Catalunya, des del segle X fins al segle XVIII; posteriorment el títol l'ha ostentat el rei d'Espanya.

Nou!!: Pere el Cerimoniós і Llista de comtes de Barcelona · Veure més »

Llista de comtes de Rosselló

Llista cronològica dels comtes regnants al comtat de Rosselló, des de la seva creació el 812 fins a la seva integració definitiva a la Corona d'Aragó el 1375.

Nou!!: Pere el Cerimoniós і Llista de comtes de Rosselló · Veure més »

Llista de reis d'Aragó

Llista dels comtes d'Aragó que van regnar al comtat d'Aragó des de la seva creació vers l'any 800, passant per la seva constitució en regne d'Aragó i la posterior Corona d'Aragó per passar a formar part finalment del regne d'Espanya.

Nou!!: Pere el Cerimoniós і Llista de reis d'Aragó · Veure més »

Llista de reis de Mallorca

Escut d'armes dels reis de Mallorca derivat dels comtes de Barcelona.Escut d'armes dels reis privatius de Mallorca.

Nou!!: Pere el Cerimoniós і Llista de reis de Mallorca · Veure més »

Llista de reis de Navarra

La llista de reis de Navarra inclou els monarques del regne de Pamplona, predecessor del navarrès, des del primer monarca Ènnec Aritza fins a Sanç VI, primer monarca a prendre el títol de rei de Navarra; la llista de reis de Navarra fins a la seva divisió entre l'alta i la baixa navarra, la primera annexionada a la Corona de Castella i, després integrada a la Monarquia Hispànica, la segona es mantindrà independent fins a la seva integració a la Corona de França amb l'adveniment d'Enric III de Navarra com a rei de França.

Nou!!: Pere el Cerimoniós і Llista de reis de Navarra · Veure més »

Llista de reis de Sardenya

El Regne de Sardenya fou creat el 1297 pel Papa Bonifaci VIII per resoldre els conflictes entre el Casal d'Anjou i la Corona d'Aragó.

Nou!!: Pere el Cerimoniós і Llista de reis de Sardenya · Veure més »

Llista de reis de València

senyal reial, també emprat com a emblema reial a ValènciaAntic escut de València, usat juntament amb l'escut apuntat dels quatre pals fins al 1377, quan s'establí l'escut caironat i coronat. Llista de reis de València des de la creació del Regne de València per Jaume I ''el Conqueridor'' el 1239 fins a la promulgació dels Decrets de Nova Planta el 1707.

Nou!!: Pere el Cerimoniós і Llista de reis de València · Veure més »

Llobató

Llobató o Llop és el nom donat en l'escoltisme català als nois d'entre 7 i 12 anys (depèn de l'associació escolta).

Nou!!: Pere el Cerimoniós і Llobató · Veure més »

Lluís d'Anjou

* Lluís de Nàpols, (1275–1297), fill de Carles II d'Anjou i bisbe de Tolosa des del 29 de desembre de 1296 fins a la seva mort.

Nou!!: Pere el Cerimoniós і Lluís d'Anjou · Veure més »

Mallorca

Mallorca és una illa de la Mediterrània, la més gran de les Illes Balears –per això també se l'anomena la Balear Major–, i és lloc d'origen dels mallorquins.

Nou!!: Pere el Cerimoniós і Mallorca · Veure més »

Manfred I de Sicília

Manfred I de Sicília (Venosa, Itàlia 1232 - Benevento, Itàlia 1266), regent de Sicília (1254-1258) i rei de Sicília (1258-1266).

Nou!!: Pere el Cerimoniós і Manfred I de Sicília · Veure més »

Maria Arpad d'Hongria

Maria Arpad d'Hongria (1257 - Nàpols, 25 de març de 1323) fou princesa d'Hongria i reina consort de Nàpols (1285-1309).

Nou!!: Pere el Cerimoniós і Maria Arpad d'Hongria · Veure més »

Maria Carme Roca i Costa

Maria Carme Roca (Barcelona, 21 de novembre de 1955), historiadora i filòloga, des de l'any 1997 es dedica professionalment a l'escriptura.

Nou!!: Pere el Cerimoniós і Maria Carme Roca i Costa · Veure més »

Maria de Navarra

Maria de Navarra (~1330 - València, 29 d'abril de 1347) fou infanta del regne de Navarra i reina consort de la Corona d'Aragó (1338-1347).

Nou!!: Pere el Cerimoniós і Maria de Navarra · Veure més »

Maria de Sicília

Maria de Sicília (Catània, 1363 – Lentini, 1401) fou reina de Sicília (1377-1401), filla i hereva de Frederic el Senzill.

Nou!!: Pere el Cerimoniós і Maria de Sicília · Veure més »

Marià IV d'Arborea

Marià IV d'Arborea el gran (1329 -1376), fou fill d'Hug II d'Arborea i Jutge d'Arborea entre el 1345 i 1376.

Nou!!: Pere el Cerimoniós і Marià IV d'Arborea · Veure més »

Marroc

El Marroc (en àrab المغرب, al-Maḡrib, i en amazic Amarruk / Murakuc), oficialment el Regne del Marroc, és un estat del nord d'Àfrica.

Nou!!: Pere el Cerimoniós і Marroc · Veure més »

Martí l'Humà

Martí l'Humà o l'Eclesiàstic (dit també Martí I d'Aragó i Martí I de Catalunya-Aragó) (Perpinyà, 29 de juliol de 1356 - Barcelona, 31 de maig de 1410) va ser sobirà dels territoris de la Corona d'Aragó des de 1396 a 1410, adquirint altres títols posteriorment com el comtat d'Empúries (1402,1407), i a la mort del seu fill Martí el Jove el regne de Sicília (1409).

Nou!!: Pere el Cerimoniós і Martí l'Humà · Veure més »

Múrcia

Múrcia (oficialment i en castellà Murcia) és una ciutat de 443.243 habitants, que forma una conurbació de més de 550.000 habitants amb els municipis de Molina de Segura i Alcantarilla, ambdós a 6 quilòmetres del seu centre urbà.

Nou!!: Pere el Cerimoniós і Múrcia · Veure més »

Medicament

Medicament per via oral Presentació habitual dels medicaments Un medicament pot ser vagament definit com a qualsevol substància destinada a ser utilitzada en el diagnòstic, cura, mitigació, tractament o prevenció de malalties.

Nou!!: Pere el Cerimoniós і Medicament · Veure més »

Medicina

Vara d'Esculapi, símbol de la medicina La medicina és la branca de les ciències de la salut que s'ocupa de la prevenció, diagnòstic i tractament de les alteracions a nivell de la homeostasi de les persones.

Nou!!: Pere el Cerimoniós і Medicina · Veure més »

Mercenari

Un mercenari és un soldat que lluita a la guerra per un salari, a diferència de l'exèrcit regular, que manté una vinculació amb el país pel qual lluita.

Nou!!: Pere el Cerimoniós і Mercenari · Veure més »

Monarca

Un Monarca és la persona que governa una monarquia, una forma d'estat (en oposició a la República) i una forma de govern en la qual una entitat política és governada o controlada per un individu que, en la majoria de casos, ha rebut aquesta funció per herència i l'exercirà de per vida o fins a l'abdicació.

Nou!!: Pere el Cerimoniós і Monarca · Veure més »

Monarquia

Cristià IV de Dinamarca, avui dia és al Palau de Rosenborg de Copenhaguen. La monarquia és la forma d'estat en què una persona té dret, generalment per via hereditària, a regnar com a cap d'estat.

Nou!!: Pere el Cerimoniós і Monarquia · Veure més »

Monestir de Montsió

El Monestir de Santa Maria de Montsió es troba actualment a Esplugues de Llobregat, al carrer de l'Església, número 82.

Nou!!: Pere el Cerimoniós і Monestir de Montsió · Veure més »

Monestir de Sant Joan de la Penya

El monestir de Sant Joan de la Penya (en aragonès San Chuan d'a Penya) es troba a Santa Creu de la Serós, Jacetània (Aragó).

Nou!!: Pere el Cerimoniós і Monestir de Sant Joan de la Penya · Veure més »

Montearagón

Montearagón és un municipi de la província de Toledo a la comunitat autònoma de Castella-La Manxa.

Nou!!: Pere el Cerimoniós і Montearagón · Veure més »

Montpeller

Montpeller (en occità Montpelhièr o Montpel(l)ièr, en francès Montpellier, nom oficial) és una ciutat occitana del Llenguadoc, a la régió d'Occitània, capital del departament de l'Erau.

Nou!!: Pere el Cerimoniós і Montpeller · Veure més »

Neri I Acciaiuoli

Neri I Acciaiuoli fou fill de Jacopo Acciaiuoli.

Nou!!: Pere el Cerimoniós і Neri I Acciaiuoli · Veure més »

Numeració del Casal d'Aragó

Ordinacions fetes per lo senyor en pere terz rey d'aragó sobre lo regiment de tots los officials de la sua cort''. '''N'''os.... (BNF, ms. esp. 99, f.1) «Libre dels Feyts»Còdex de Poblet (1343) ''"los nobles reys que hac en Aragó qui foren del alt linyatge del comte de Barcelona"'''Crònica de Bernat Desclot (Còdex del 1350-1450, Ms. 1), Biblioteca de Catalunya ''Cròniques dels reis d'Aragó e comtes de Barcelona'', capítols XX i XXI: «''Com fina la generació masculina dels reis d'Aragó'': Ací fem fi e terme als reis d'Aragó. E per tal com lo dit regne, en defalliment d'hereu mascle, pervenc a comte de Barcelona per ajustament matrimonial. (''ms. nº 17, f.24r'') Sant Carlemany, una figura reial còpia d'una de les 19 escultures dels comtes i dels reis catalano-aragonesos per al Saló del Tinell en el Palau Reial Majorde Barcelona, que reprodueix el retrat del rei Pere el Cerimoniós. Pere IV rei d'Aragó mític regne de SobrarbeVagad o la identidad aragonesa en el siglo XV; pàg. 96 Jerónimo Zurita. La numeració del Casal d'Aragó són els ordinals utilitzats per identificar als sobirans de la Corona d’Aragó, de la dinastia coneguda com a Casal d’Aragó, nom històric de la branca principal del Casal de Barcelona.

Nou!!: Pere el Cerimoniós і Numeració del Casal d'Aragó · Veure més »

Ordinacions de Pere el Cerimoniós

Caplletra '''N''' d'un manuscrit en català: '''''Ordinacions fetes per lo senyor en pere terz rey d'aragó sobre lo regiment de tots los officials de la sua cort'''''. '''N'''os.... (BNF, ms. esp. 99, f.1) Les Ordinacions de Pere III - de títol complet Ordinacinons fetes per lo Senyor en Pere terç rey dArago sobre lo regiment de tots los officials de la sua cort- són el cònjunt de regles i disposicions estatuïdes vers el 1344 pel rei Pere el Cerimoniós (que signava com Pere terç) sobre funcionament de la Casa reial d'Aragó.

Nou!!: Pere el Cerimoniós і Ordinacions de Pere el Cerimoniós · Veure més »

Ordinals dels reis d'Aragó

Ceremonial d'autocoronació dels reis d'Aragó, ordenada pel rei Pere el Cerimoniós, qui s'intitulà a si mateix ''Pere terç'' (en català) i ''Pedro tercero'' (en aragonès): Manuscrit en aragonès: ''Ordinacion feyta por el muyt alto e muyt excellent princep e senyor el senyor don pedro tercero Rey daragon dela manera como los Reyes daragon se faran consagrar e ellos mismos se coronaran / '''N'''os don pedro por la gracia de dios Rey de aragon, de valencia, de mallorchas, de cerdenya e de corcega, e comte de barchina, de rossellon e de cerdanya.'' (''Biblioteca del Museu Lázaro Galdiano, Madrid; ms. R.14.425'') Els ordinals del reis d'Aragó són els ordinals que empra la historiografia a fi de distingir entre sobirans homònims -del mateix nom- i ordenar cronològicament els reis d'Aragó.

Nou!!: Pere el Cerimoniós і Ordinals dels reis d'Aragó · Veure més »

Pacte de Madrid (1339)

El Pacte de Madrid de 1339 fou una aliança entre la Corona de Castella i la Corona d'Aragó per impedir l'accés de la dinastia marínida a la riba nord de l'estret de Gibraltar.

Nou!!: Pere el Cerimoniós і Pacte de Madrid (1339) · Veure més »

Pallars

Localització del Pallars Els Pallars és un territori històric de Catalunya, que en la divisió comarcal de 1936 quedà subdividit en les comarques del Pallars Sobirà, amb capital a Sort, i el Pallars Jussà, amb capital a Tremp.

Nou!!: Pere el Cerimoniós і Pallars · Veure més »

Papa

El papa (del llatí: papa i del grec: πάππας pappas, una fórmula infantil per anomenar el "pare") és el bisbe de Roma i el cap de l'Església Catòlica.

Nou!!: Pere el Cerimoniós і Papa · Veure més »

Papa Climent VI

Climent VI (Maumont, 1291 - Avinyó, † 6 de desembre de 1352) va ser Papa de l'Església Catòlica del 1342 al 1352 i quart Papa del pontificat d'Avinyó.

Nou!!: Pere el Cerimoniós і Papa Climent VI · Veure més »

Pau de Sanluri

La pau de Sanluri de 1355 fou signada entre Marià IV d'Arborea i Pere el Cerimoniós, tancant la participació de la Corona d'Aragó a la Guerra venecianogenovesa.

Nou!!: Pere el Cerimoniós і Pau de Sanluri · Veure més »

Pere el Gran

Pere el Gran (dit també Pere III d'Aragó i Pere II de Catalunya-Aragó; en aragonès Pero, en llatí Petrus;Arxiu Jaume I: València, Regne de València, 1240 - Vilafranca del Penedès, Principat de Catalunya, 11 de novembre de 1285) fou un sobirà de la corona d'Aragó amb els títols de comte de Barcelona, rei d'Aragó i rei de València (1276-1285) i després de la conquesta de l'illa, rei de Sicília (1282-1285).

Nou!!: Pere el Cerimoniós і Pere el Gran · Veure més »

Pere Gilbert

Pere Gibert o Pere Gilbert (c 1800 - 11. De juny de, 1835) va ser un pirata-principis del segle 19, que va ser un dels pocs pirates restants continus per atacar l'enviament a la costa atlàntica.

Nou!!: Pere el Cerimoniós і Pere Gilbert · Veure més »

Pere I de Castella

Pere I el Cruel Pere I de Castella, dit el Cruel o el Justicier (Burgos, 30 d'agost de 1334 - Montiel, 23 de març de 1369), fou rei de Castella (1350-1369).

Nou!!: Pere el Cerimoniós і Pere I de Castella · Veure més »

Pere II de Sicília

Pere II de Sicília (Calascibbetta, 1304 - ibíd., 15 d'agost de 1342) fou rei de Sicília (1337-1342).

Nou!!: Pere el Cerimoniós і Pere II de Sicília · Veure més »

Pesta negra

La pesta negra, també coneguda com a mort negra, va ser una pandèmia de pesta que devastà Europa i Àsia a mitjan segle XIV (1347-1351) i provocà la mort d'aproximadament un terç de la població europea, després d'una època d'esplendor.

Nou!!: Pere el Cerimoniós і Pesta negra · Veure més »

Pirineus

Els Pirineus o el Pirineu (endotopònims: Pyrénées en francès, Pirenèus en occità, Pireneu en aragonès, Pirinioak en èuscar, Pirineos en castellà) són un conjunt de serres (és a dir, una serralada) situades al nord de la península Ibèrica i recorren tot l'istme que l'uneix a Europa.

Nou!!: Pere el Cerimoniós і Pirineus · Veure més »

President de la Generalitat de Catalunya

El president de la Generalitat de Catalunya és el cap de la Generalitat i el cap del Govern de Catalunya.

Nou!!: Pere el Cerimoniós і President de la Generalitat de Catalunya · Veure més »

Princeps namque

Compilació dels usatges de 1413. El Decret de Nova Planta va derogar la institució del ''princeps namque''. Princeps namque és un dels usatges de Barcelona que regulava la defensa del príncep i del Principat de Catalunya, i la convocatòria a les armes.

Nou!!: Pere el Cerimoniós і Princeps namque · Veure més »

Principat de Catalunya

El Principat de Catalunya, per antonomàsia el Principat o també Catalunya, fou l'estatSesma 2000, pàg.

Nou!!: Pere el Cerimoniós і Principat de Catalunya · Veure més »

Privilegi de la Unió

Pendó de la ciutat de Pamplona segons és descrit en el '''Privilegi de la Unió''' de 1423. El Privilegi de la Unió fou un acord pel qual els tres burgs principals que formaven la ciutat de Pamplona en l'Edat Mitjana es van unir mitjançant una carta fundacional atorgada el 8 de setembre de 1423 pel rei Carles III el Noble.

Nou!!: Pere el Cerimoniós і Privilegi de la Unió · Veure més »

Província de Saragossa

La Província de Saragossa està ubicada en el nord d'Espanya i en el centre de la comunitat autònoma d'Aragó.

Nou!!: Pere el Cerimoniós і Província de Saragossa · Veure més »

Ramon Berenguer I

Ramon Berenguer I, dit el Vell (ca. 1023 - Barcelona, 26 de maig de 1076) fou comte de Barcelona, Girona (1035 - 1076), Osona (1054 - 1076), Carcassona i Rasès (1067 - 1076).

Nou!!: Pere el Cerimoniós і Ramon Berenguer I · Veure més »

Regne d'Aragó

El Regne d'Aragó (en aragonès: Reino d'Aragón) naix el 1035 de la unió dels comtats d'Aragó, Sobrarb i Ribagorça en la figura de Ramir I.

Nou!!: Pere el Cerimoniós і Regne d'Aragó · Veure més »

Regne de Mallorca

El Regne de Mallorca (o Regne de Mallorques) va ser l'entitat política formada després de la conquesta de Mallorca (1229) i la proclamació de les franqueses per Jaume I el Conqueridor.

Nou!!: Pere el Cerimoniós і Regne de Mallorca · Veure més »

Regne de Sardenya

Mapa dels 4 jutjats de Sardenya. El Regne de Sardenya (en sard Rennu de Sardigna, en llatí Regnum Sardiniae et Corsicae o simplement Regnum Sardiniae) fou un estat que ocupà la totalitat de l'illa de Sardenya, al centre de la mar Mediterrània, entre els anys 1297 i 1847.

Nou!!: Pere el Cerimoniós і Regne de Sardenya · Veure més »

Regne de València

El Regne de València és l'antic regne pertanyent a la Corona d'Aragó que abastava gran part de les actuals terres valencianes.

Nou!!: Pere el Cerimoniós і Regne de València · Veure més »

República de Gènova

La República de Gènova (en lígur Repubbrica de Zena) fou un estat independent centrat a la regió itàlica de Ligúria que va existir entre el segle XI i l'any 1797, quan fou envaïda pels exèrcits de la França revolucionària.

Nou!!: Pere el Cerimoniós і República de Gènova · Veure més »

República de Venècia

La Sereníssima República de Venècia va ser una ciutat estat situada al nord d'Itàlia, a la riba de la mar Adriàtica, i té la ciutat de Venècia com a centre.

Nou!!: Pere el Cerimoniós і República de Venècia · Veure més »

Roma

Roma és la capital d'Itàlia, de la regió del Laci i de la ciutat metropolitana homònima.

Nou!!: Pere el Cerimoniós і Roma · Veure més »

Rosselló

Localització del Rosselló respecte dels Pirineus Orientals Mapa de Catalunya i de les comarques històriques Banyuls de la Marenda El Rosselló és una comarca històrica catalana administrativament a l'extrem sud-oriental de l'estat francès.

Nou!!: Pere el Cerimoniós і Rosselló · Veure més »

Sant Cugat del Vallès

Sant Cugat del Vallès és un municipi de la comarca del Vallès Occidental estès als vessants nord-occidentals de la serra de Collserola fins a l'inici de la depressió Prelitoral.

Nou!!: Pere el Cerimoniós і Sant Cugat del Vallès · Veure més »

Sant Joan Baptista de Perpinyà

Sant Joan Baptista de Perpinyà és l'església gòtica, actualment catedral i anteriorment parròquia principal de la ciutat de Perpinyà, a la comarca del Rosselló, de la Catalunya del Nord.

Nou!!: Pere el Cerimoniós і Sant Joan Baptista de Perpinyà · Veure més »

Santa Ponça

Santa Ponça és un dels nuclis turístics costaners que pertanyen al municipi de Calvià, a Mallorca.

Nou!!: Pere el Cerimoniós і Santa Ponça · Veure més »

Saragossa

Saragossa (en castellà, aragonès i oficialment, Zaragoza) és una ciutat i un municipi d'Espanya, capital de la comarca de Saragossa, de la província homònima i de la comunitat autònoma de l'Aragó.

Nou!!: Pere el Cerimoniós і Saragossa · Veure més »

Sardenya

Sardenya (Sardigna, Sardinna o Sardinnia en sard; Sardegna en italià) és la segona illa més gran de la Mediterrània, situada al sud de Còrsega i que pertany a l'estat italià, del qual és una regió autònoma.

Nou!!: Pere el Cerimoniós і Sardenya · Veure més »

Sarinyena

Sarinyena o Sariñena és un municipi aragonès situat a la província d'Osca i enquadrat a la comarca dels Monegres, de la qual n'és la capital.

Nou!!: Pere el Cerimoniós і Sarinyena · Veure més »

Sàpiens

Sàpiens és una revista en llengua catalana de divulgació històrica i periodicitat mensual.

Nou!!: Pere el Cerimoniós і Sàpiens · Veure més »

Senyera Reial

Armand de Fluvià: ''«Els segells més antics que tenim d'un sobirà català són els del comte Ramon Berenguer IV... L'escut porta el senyal dels pals»'' Els quatre pals (1995); pàg. 51-52) Menéndez Pidal: «... ''Porque los palos de oro y gules, hasta el fin de la edad media, tuvieron el caràcter preponderante o único de armas familiares de los descendientes de Ramon Berenguer IV''» El escudo de España (2004); pàg. 99 ·Alberto Montaner Frutos: «... ''puede establecerse sin lugar a dudas que los palos de oro y gules nacen como emblema personal de Ramon Berenguer IV y, al hereadarlos sus hijos se convierten en el símbolo de su família, la Casa de Aragón, sin ligazón alguna con un territorio determinado.''» ''El señal del rey de Aragón'' (1995); pàg. 35 Ramon Berenguer comte de Barcelona, quart del seu nom (f.34r)... Mai no va voler ser anomenat rei, sinó administrador del regne, ni canvià les armes comtals, i àdhuc el Senyal Reial és aquell que era del comte de Barcelona. (f34.v)» ''Numquam tamen voluit rex appellari, sed administrator regni, nec arma comitatus mutare, unde adhuc signa regalia sunt illa que comitis Barchinone erant''. La senyera reial fou la senyera privativa i històrica dels reis d'Aragó i comtes de Barcelona.

Nou!!: Pere el Cerimoniós і Senyera Reial · Veure més »

Senyoria d'Alagón

Escut d'armes de Blasco I d'Alagón segons l'http://commons.wikimedia.org/wiki/Armorial_de_Gelre armorial de Gelre (f. 63v). La senyoria d'Alagón en aragonés (català: d'Alagó) fou una jurisdicciò feudal aragonesa creada el desembre del 1119 quan el rei Alfons I d'Aragó "el Bataller" conquèrí la vila d'Alagó, que fou donada en feu a Lope Garçés el Peregrino.

Nou!!: Pere el Cerimoniós і Senyoria d'Alagón · Veure més »

Setge d'Algesires

El setge d'Algesires fou una de les batalles de la Guerra de l'Estret que tingué lloc entre 1342 i 1344.

Nou!!: Pere el Cerimoniós і Setge d'Algesires · Veure més »

Setge de l'Alguer

El setge de l'Alguer de 1354 fou una de les batalles de la guerra venecianogenovesa.

Nou!!: Pere el Cerimoniós і Setge de l'Alguer · Veure més »

Sibil·la de Fortià

Sibil·la de Fortià, anomenada la Fortiana (o Forciana) (?, vers 1350 - Barcelona, 24 de novembre de 1406), fou reina consort d'Aragó, de València, de Mallorca, de Sardenya i de Còrsega (nominal), duquessa consort d'Atenes i de Neopàtria i comtessa consort de Barcelona, de Rosselló, de Cerdanya i d'Empúries (1377 - 1387).

Nou!!: Pere el Cerimoniós і Sibil·la de Fortià · Veure més »

Tello Téllez de Meneses

Tello Téllez de Meneses fou bisbe de Palència, Regne de Castella, des del 1208 fins al 1247.

Nou!!: Pere el Cerimoniós і Tello Téllez de Meneses · Veure més »

Teologia

Plató La teologia (del grec θεος, theos, "Déu", + λογος, logos, "estudi") és la disciplina que s'ocupa de l'estudi de Déu i, per extensió, també s'aplica a l'estudi dels temes relacionats amb la religió.

Nou!!: Pere el Cerimoniós і Teologia · Veure més »

Teresa d'Entença

Escut d'armes de la casa d'Entença. Teresa d'Entença (1300 - Saragossa, 1327) fou comtessa d'Urgell i vescomtessa d'Àger (1314-1327).

Nou!!: Pere el Cerimoniós і Teresa d'Entença · Veure més »

Terol

Terol (en castellà i oficialment: Teruel) és una ciutat a la zona meridional d'Aragó.

Nou!!: Pere el Cerimoniós і Terol · Veure més »

Tolosa de Llenguadoc

Tolosa o Tolosa de Llenguadoc (en occità Tolosa, pronunciat; en francès Toulouse) és una ciutat d'Occitània i capital històrica del Llenguadoc.

Nou!!: Pere el Cerimoniós і Tolosa de Llenguadoc · Veure més »

Tractat d'Almazán

El Tractat d'Almazán fou una pau signada el 12 d'abril de 1375 entre Pere el Cerimoniós i Enric II de Castella.

Nou!!: Pere el Cerimoniós і Tractat d'Almazán · Veure més »

Tractat d'Argelers

El Tractat d'Argelers fou un tractat signat a la població nord-catalana d'Argelers de la Marenda, de la comarca del Rosselló, l'any 1298 entre Felip IV de França i el comte-rei Jaume el Just.

Nou!!: Pere el Cerimoniós і Tractat d'Argelers · Veure més »

Tractat de Perpinyà (1279)

El Tractat de Perpinyà fou l'acord signat entre Jaume II de Mallorca i el seu germà gran Pere el Gran de Catalunya i Aragó el dia 20 de gener 1279, mitjançant el qual el primer es reconeixia com a feudatari d'honor de l'altre.

Nou!!: Pere el Cerimoniós і Tractat de Perpinyà (1279) · Veure més »

Uncastillo

Uncastillo és un municipi d'Aragó situat a la província de Saragossa i enquadrat a la comarca de Las Cinco Villas i situada a uns 115 kilòmetres de la capital aragonesa.

Nou!!: Pere el Cerimoniós і Uncastillo · Veure més »

Unió d'Aragó

La Unió d'Aragó o Unió Aragonesa (en aragonès: Unión Aragonesa) fou un grup organitzat que agrupà a diversos nobles i infançons aragonesos per tal d'imposar les seves reivindicacions durant les Corts d'Aragó de 1287 al rei Pere III d'Aragó el Gran; en aprovar-se aquestes reivindicacions s'anomenaren Privilegis de la Unió.

Nou!!: Pere el Cerimoniós і Unió d'Aragó · Veure més »

Unió de València

La Unió de València era, com la Unió d'Aragó, un moviment principalment senyorial que es va constituir a València el maig de l'any 1347 en el regnat de Pere el Cerimoniós.

Nou!!: Pere el Cerimoniós і Unió de València · Veure més »

Universitat

Una universitat (del llatí universitas, -atis) és un establiment o conjunt d'unitats educacionals dedicades a l'ensenyament superior i la investigació.

Nou!!: Pere el Cerimoniós і Universitat · Veure més »

Universitat de Palència (històrica)

El studium generale de Palència, conegut col·loquialment com a Universitat de Palència fou el primer Estudi General fundat a l'Espanya cristiana i un dels primers de tota Europa.

Nou!!: Pere el Cerimoniós і Universitat de Palència (històrica) · Veure més »

Usatges de Barcelona

Costums de Catalunya) (ACA, ms. de Ripoll, núm. 38, fol. 1) XIV que representa al comte Ramon Berenguer I de Barcelona (Biblioteca del Monasterio de San Lorenzao del Escorial, Ms. Z-III-14 f.23v) ''Ms. 1.378'' de l'Arxiu Municipal de Lleida (1336). ''Usatges i Constitucions de Catalunya'', Constitucions de Pau i Treva, Commemoracions de Pere Albert i un Tratado de Batalla Foli dels ''Commentaria super Usaticis Barchinone'' (Comentaris dels Usatges de Barcelona) Obra jurídica de Jaume Marquilles (1448-1450) Actes de cort i altres Lleis Catalunya de les Corts de Barcelona (1413) (edició impresa) Els Usatges de Barcelona (en llatí: Usatici Barchinonae) foren una recopilació dels Usatges que formaven el dret consuetudinari barceloní; a mesura que es feren noves recopilacions s'hi recolliren també normes jurídiques de diferents procedències que acabaren formant la base del Dret consuetudinari català.

Nou!!: Pere el Cerimoniós і Usatges de Barcelona · Veure més »

València

València és la capital i la localitat més poblada de la província homònima i del País Valencià.

Nou!!: Pere el Cerimoniós і València · Veure més »

Vallespir

Mapa del Vallespir Mapa de Catalunya i de les comarques històriques El Vallespir segons Norbert Font i Sagué. XVIII Prats de Molló El Pertús El Vallespir és una comarca de la Catalunya del Nord, amb capital a Ceret.

Nou!!: Pere el Cerimoniós і Vallespir · Veure més »

Vassallatge

El vassallatge era un pacte en el qual un vassall jurava fidelitat, ajuda militar i consell en el govern al rei.

Nou!!: Pere el Cerimoniós і Vassallatge · Veure més »

Violant d'Hongria

Violant d'Hongria, de nom Violant Árpád (en hongarès Árpád-házi Jolánta; Esztergom, Hongria, ca. 1216 - Osca, Aragó, 9 d'octubre de 1251), fou princesa reial hongaresa i reina consort d'Aragó, de Mallorca i de València, comtessa consort de Barcelona, senyora de Montpeller i de la baronia d'Omeladès i vescomtessa de Millau (1235-1251).

Nou!!: Pere el Cerimoniós і Violant d'Hongria · Veure més »

Walter Benedict

Walter Benedict va ser un condottiero anglès, conegut a Catalunya per Gualter Beneset o Gualter Beneit.

Nou!!: Pere el Cerimoniós і Walter Benedict · Veure més »

1 d'abril

L'1 d'abril és el noranta-unè dia de l'any del calendari gregorià i el noranta-dosè en els anys de traspàs.

Nou!!: Pere el Cerimoniós і 1 d'abril · Veure més »

11 d'octubre

L'11 d'octubre és el dos-cents vuitanta-quatrè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents vuitanta-cinquè en els anys de traspàs.

Nou!!: Pere el Cerimoniós і 11 d'octubre · Veure més »

1213

;Països Catalans.

Nou!!: Pere el Cerimoniós і 1213 · Veure més »

1220

Sense descripció.

Nou!!: Pere el Cerimoniós і 1220 · Veure més »

1247

Sense descripció.

Nou!!: Pere el Cerimoniós і 1247 · Veure més »

1268

;Països catalans.

Nou!!: Pere el Cerimoniós і 1268 · Veure més »

1276

;Països Catalans.

Nou!!: Pere el Cerimoniós і 1276 · Veure més »

1279

Sense descripció.

Nou!!: Pere el Cerimoniós і 1279 · Veure més »

1288

Sense descripció.

Nou!!: Pere el Cerimoniós і 1288 · Veure més »

1289

Sense descripció.

Nou!!: Pere el Cerimoniós і 1289 · Veure més »

1291

Sense descripció.

Nou!!: Pere el Cerimoniós і 1291 · Veure més »

1297

; Països Catalans.

Nou!!: Pere el Cerimoniós і 1297 · Veure més »

1298

; Països Catalans.

Nou!!: Pere el Cerimoniós і 1298 · Veure més »

1300

Sense descripció.

Nou!!: Pere el Cerimoniós і 1300 · Veure més »

1309

Sense descripció.

Nou!!: Pere el Cerimoniós і 1309 · Veure més »

1319

Sense descripció.

Nou!!: Pere el Cerimoniós і 1319 · Veure més »

1320

Sense descripció.

Nou!!: Pere el Cerimoniós і 1320 · Veure més »

1325

Sense descripció.

Nou!!: Pere el Cerimoniós і 1325 · Veure més »

1327

Lluís IV de Baviera, emperador del Sacre Imperi Romanogermànic, declara el poder civil per sobre de l'eclesiàstic.

Nou!!: Pere el Cerimoniós і 1327 · Veure més »

1328

Sense descripció.

Nou!!: Pere el Cerimoniós і 1328 · Veure més »

1335

Sense descripció.

Nou!!: Pere el Cerimoniós і 1335 · Veure més »

1336

Sense descripció.

Nou!!: Pere el Cerimoniós і 1336 · Veure més »

1338

Sense descripció.

Nou!!: Pere el Cerimoniós і 1338 · Veure més »

1339

;Països Catalans.

Nou!!: Pere el Cerimoniós і 1339 · Veure més »

1343

Sense descripció.

Nou!!: Pere el Cerimoniós і 1343 · Veure més »

1344

Sense descripció.

Nou!!: Pere el Cerimoniós і 1344 · Veure més »

1345

Sense descripció.

Nou!!: Pere el Cerimoniós і 1345 · Veure més »

1346

Països Catalans.

Nou!!: Pere el Cerimoniós і 1346 · Veure més »

1347

Sense descripció.

Nou!!: Pere el Cerimoniós і 1347 · Veure més »

1348

Mapa de la progressió de la Pesta Negra pel continent europeu a mitjan segle XIV de.

Nou!!: Pere el Cerimoniós і 1348 · Veure més »

1349

;Països Catalans.

Nou!!: Pere el Cerimoniós і 1349 · Veure més »

1350

Sense descripció.

Nou!!: Pere el Cerimoniós і 1350 · Veure més »

1354

Porta dels Apòstols de la catedral de València.

Nou!!: Pere el Cerimoniós і 1354 · Veure més »

1356

Sense descripció.

Nou!!: Pere el Cerimoniós і 1356 · Veure més »

1357

Sense descripció.

Nou!!: Pere el Cerimoniós і 1357 · Veure més »

1358

Sense descripció.

Nou!!: Pere el Cerimoniós і 1358 · Veure més »

1359

Sense descripció.

Nou!!: Pere el Cerimoniós і 1359 · Veure més »

1361

Sense descripció.

Nou!!: Pere el Cerimoniós і 1361 · Veure més »

1362

L'any 1362 (MCCCKXII) fou un any comú iniciat en dissabte pertanyent a la baixa edat mitjana.

Nou!!: Pere el Cerimoniós і 1362 · Veure més »

1363

Sense descripció.

Nou!!: Pere el Cerimoniós і 1363 · Veure més »

1364

Sense descripció.

Nou!!: Pere el Cerimoniós і 1364 · Veure més »

1370

Sense descripció.

Nou!!: Pere el Cerimoniós і 1370 · Veure més »

1372

Sense descripció.

Nou!!: Pere el Cerimoniós і 1372 · Veure més »

1373

L'any 1373 (o MCCCLXXIII) va ser un any comú del calendari julià.

Nou!!: Pere el Cerimoniós і 1373 · Veure més »

1374

;Països Catalans.

Nou!!: Pere el Cerimoniós і 1374 · Veure més »

1375

Atles Català de la Corona de Catalunya i Aragó, de l'any '''1375'''.

Nou!!: Pere el Cerimoniós і 1375 · Veure més »

1376

Sense descripció.

Nou!!: Pere el Cerimoniós і 1376 · Veure més »

1377

Sense descripció.

Nou!!: Pere el Cerimoniós і 1377 · Veure més »

1379

Sense descripció.

Nou!!: Pere el Cerimoniós і 1379 · Veure més »

1380

Sense descripció.

Nou!!: Pere el Cerimoniós і 1380 · Veure més »

1381

Sense descripció.

Nou!!: Pere el Cerimoniós і 1381 · Veure més »

1382

Sense descripció.

Nou!!: Pere el Cerimoniós і 1382 · Veure més »

1384

Sense descripció.

Nou!!: Pere el Cerimoniós і 1384 · Veure més »

1385

Sense descripció.

Nou!!: Pere el Cerimoniós і 1385 · Veure més »

1386

Sense descripció.

Nou!!: Pere el Cerimoniós і 1386 · Veure més »

1387

;Països Catalans.

Nou!!: Pere el Cerimoniós і 1387 · Veure més »

1390

Sense descripció.

Nou!!: Pere el Cerimoniós і 1390 · Veure més »

1395

Sense descripció.

Nou!!: Pere el Cerimoniós і 1395 · Veure més »

14 de setembre

El 14 de setembre és el dos-cents cinquanta-setè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents cinquanta-vuitè en els anys de traspàs.

Nou!!: Pere el Cerimoniós і 14 de setembre · Veure més »

1407

Sense descripció.

Nou!!: Pere el Cerimoniós і 1407 · Veure més »

1410

;Països Catalans;Resta del món.

Nou!!: Pere el Cerimoniós і 1410 · Veure més »

1424

;Països catalans.

Nou!!: Pere el Cerimoniós і 1424 · Veure més »

1464

;Països Catalans.

Nou!!: Pere el Cerimoniós і 1464 · Veure més »

16 de juliol

El 16 de juliol és el cent noranta-setè dia de l'any del calendari gregorià i el cent noranta-vuitè en els anys de traspàs.

Nou!!: Pere el Cerimoniós і 16 de juliol · Veure més »

1714

;Països Catalans.

Nou!!: Pere el Cerimoniós і 1714 · Veure més »

19 de setembre

El 19 de setembre és el dos-cents seixanta-dosè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents seixanta-tresè en els anys de traspàs.

Nou!!: Pere el Cerimoniós і 19 de setembre · Veure més »

25 de juliol

El 25 de juliol és el dos-cents sisè dia de l'any del calendari gregorià i el cent dos-cents setè en els anys de traspàs.

Nou!!: Pere el Cerimoniós і 25 de juliol · Veure més »

27 d'agost

El 27 d'agost és el dos-cents trenta-novè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents quarantè en els anys de traspàs.

Nou!!: Pere el Cerimoniós і 27 d'agost · Veure més »

4 de març

El 4 de març és el seixanta-tresè dia de l'any del calendari gregorià i el seixanta-quatrè en els anys de traspàs.

Nou!!: Pere el Cerimoniós і 4 de març · Veure més »

5 d'octubre

El 5 d'octubre és el dos-cents setanta-vuitè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents setanta-novè en els anys de traspàs.

Nou!!: Pere el Cerimoniós і 5 d'octubre · Veure més »

5 de gener

El 5 de gener és el cinquè dia de l'any del calendari gregorià.

Nou!!: Pere el Cerimoniós і 5 de gener · Veure més »

5 de setembre

El 5 de setembre és el dos-cents quaranta-vuitè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents quaranta-novè en els anys de traspàs.

Nou!!: Pere el Cerimoniós і 5 de setembre · Veure més »

6 de desembre

El 6 de desembre és el tres-cents quarantè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents quaranta-unè en els anys de traspàs.

Nou!!: Pere el Cerimoniós і 6 de desembre · Veure més »

Redirigeix aquí:

Pere "el Cerimoniós", Pere Cerimoniós, Pere El Ceremoniós, Pere II d'Empúries, Pere II de València, Pere II el Cerimoniós, Pere III de Barcelona, Pere III el Cerimoniós, Pere IV El Cerimoniós, Pere IV d'Aragó, Pere IV d’Aragó, Pere IV el Cerimoniós, Pere IV, el Cerimoniós, Pere Terç, Pere el cerimoniós, Pere terç.

SortintEntrant
Hey! Estem a Facebook ara! »