Accés més ràpid que el navegador!
133 les relacions: Ademús, Agnès de Babenberg, Agnès de Peitieu, Alfons el Cast, Alfons II de Provença, Almodis, Aragó, Aragonès, Barcelona, Batalla de Las Navas de Tolosa, Batalla de Muret, Besiers, Boleslau III de Polònia, Casa reial d'Aragó, Casal de Barcelona, Castellfabib, Catarisme, Comenge, Comtat d'Osona, Comtat d'Urgell, Comtat de Barcelona, Comtat de Berga, Comtat de Conflent, Comtat de Foix, Comtat de Gavaldà, Comtat de Girona, Comtat de Manresa, Comtat de Ribagorça, Comtat de Sobrarb, Comtat de Tolosa, Constança de Borgonya, Corona d'Aragó, Cort Comtal, Dei gratia, Dinastia almohade, Dolça de Provença, Elionor d'Aragó i de Castella, Felícia de Roucy, Felipa Matilde de Tolosa, Fidel Fita i Colomer, Gerberga de Provença, Gerbert de Gavaldà, Guerau IV de Cabrera, Guillem IX d'Aquitània, Guillem Ramon II de Montcada, Història de Catalunya, Honori III, Infanta Constança d'Aragó, Isabel d'Urgell, Jaume el Conqueridor, ..., Ladislau II de Polònia, Leopold III de Babenberg, Llatí, Lleida, Llista de comtes de Barcelona, Llista de reis d'Aragó, Mafalda de Pulla-Calàbria, Manel Forcano i Aparicio, Maria de Montferrat, Maria de Montpeller, Marquesat d'Aitona, Montblanc, Muret, Numeració del Casal d'Aragó, Occità, Occitània, Octubre, Ora faz ost’o senhor de Navarra, Orde de Sant Jordi d'Alfama, Orde militar, Ordinals dels reis d'Aragó, Osca, Papa Innocenci III, Pere del Rei, Peronella d'Aragó, Principat de Catalunya, Provença, Racó d'Ademús, Ramir II d'Aragó, Ramon Berenguer I, Ramon Berenguer II, Ramon Berenguer III, Ramon Berenguer IV, Ramon de Borgonya, Ramon VI de Tolosa, Ramon VII de Tolosa, Regne d'Aragó, Regne de Castella, Regne de Lleó, Regne de Navarra, Revisionisme històric, Riquilda de Polònia, Roergue, Roma, Sanç Ramires, Sança de Castella i de Polònia, Santa Maria de Sixena, Senyoria de Montpeller, Setge de Carcassona, Sheshet Benveniste, Simó IV de Montfort, Tarragona, Tolosa de Llenguadoc, Tortosa, Urraca I de Lleó, Usatges de Barcelona, 1 d'abril, 1177, 1178, 1188, 1196, 1198, 12 de setembre, 1200, 1204, 1205, 1206, 1207, 1208, 1209, 1210, 1213, 1217, 1220, 1250, 1254, 1276, 14 de maig, 15 de juny, 19 de setembre, 21 de febrer, 30 de setembre, 9 de juny. Ampliar l'índex (83 més) »
Ademús
Ademús (en castellà i oficialment, Ademuz) és un municipi del País Valencià situat a la comarca del Racó d'Ademús, de la qual és la capital i municipi més poblat.
Nou!!: Pere el Catòlic і Ademús · Veure més »
Agnès de Babenberg
Agnès de Babenberg (1111 – 25 de gener del 1157) era filla de Leopold III de Babenberg i d'Agnès del Sacre Imperi Romanogermànic, filla d'Enric IV del Sacre Imperi Romanogermànic.
Nou!!: Pere el Catòlic і Agnès de Babenberg · Veure més »
Agnès de Peitieu
Agnès de Peitieu, Agnès de Poitiers o Agnès d'Aquitània (1105-1159) va ser reina d'Aragó durant el seu breu matrimoni amb el Ramir II d'Aragó, antic monjo.
Nou!!: Pere el Catòlic і Agnès de Peitieu · Veure més »
Alfons el Cast
Alfons el Cast o el Trobador, anomenat també Alfons II d'Aragó i Alfons I de Catalunya-Aragó (Osca, març de 1157 - Perpinyà, 25 d'abril de 1196; en aragonès Alifonso, en occità Anfós i en llatí IldefonsusDiccionari d'Història de Catalunya; p. 23; ed. 62; Barcelona; 1998), fou sobirà de la Corona d'Aragó amb els títols principals de comte de Barcelona, rei d'Aragó i menors de comte de Girona, Osona, Besalú i de Cerdanya (1162-1196).
Nou!!: Pere el Catòlic і Alfons el Cast · Veure més »
Alfons II de Provença
pals de gules» Alfons II de Provença (Barcelona, 1180 — Palerm, 2 de febrer de 1209), infant d'Aragó, comte de Provença (1184-1209) i '''comte consort de Forcalquer''' per matrimoni amb la comtessa Garsenda de Forcalquier (1193-1209).
Nou!!: Pere el Catòlic і Alfons II de Provença · Veure més »
Almodis
Almodis de la Marca o simplement Almodis (Tolosa, Occitània, c. 1020 - Barcelona, 1071) fou comtessa consort de Barcelona (1052-1071).
Nou!!: Pere el Catòlic і Almodis · Veure més »
Aragó
Aragó, o l'Aragó (en castellà, en aragonès i oficialment Aragón), és un país constituït com a comunitat autònoma espanyola, descendent de l'antic Regne d'Aragó, i actualment regit per un estatut d'autonomia.
Nou!!: Pere el Catòlic і Aragó · Veure més »
Aragonès
Llengües occitanorromàniques Laragonès o aragonés és una llengua romànica parlada en diverses valls del Pirineu aragonès, principalment a les comarques del Somontano, la Jacetània, l'Alt Gàllego, el Sobrarb i a l'oest de la Baixa Ribagorça.
Nou!!: Pere el Catòlic і Aragonès · Veure més »
Barcelona
Barcelona (pronunciat en català central) és una ciutat i metròpoli a la costa mediterrània de la península Ibèrica.
Nou!!: Pere el Catòlic і Barcelona · Veure més »
Batalla de Las Navas de Tolosa
La batalla de Las Navas de Tolosa (16 de juliol de 1212), anomenada també batalla d'al-'Uqab o batalla d'al-Ikab o, simplement, la Batalla en les cròniques de l'època, fou una batalla decisiva per a l'expansió coneguda com la Conquesta feudal hispànica, perquè és el punt en què l'hegemonia musulmana dona pas a l'hegemonia dels regnes cristians.
Nou!!: Pere el Catòlic і Batalla de Las Navas de Tolosa · Veure més »
Batalla de Muret
La batalla de Muret (en occità batalha de Murèth) va ser una important batalla que va tenir lloc a Muret, al sud de Tolosa de Llenguadoc, el 12 de setembre del 1213, i que va enfrontar Ramon VI de Tolosa i els seus aliats, Pere el Catòlic d'Aragó i Barcelona, Bernat V de Comenge i Ramon Roger I de Foix contra els croats i les tropes de Felip II de França, comandades per Simó de Montfort, que participaven en la Croada albigesa.
Nou!!: Pere el Catòlic і Batalla de Muret · Veure més »
Besiers
Besiers (Besers en català antic, Besièrs en occità, Béziers en francès) és una ciutat d'Occitània, al departament de l'Erau, regió d'Occitània.
Nou!!: Pere el Catòlic і Besiers · Veure més »
Boleslau III de Polònia
Boleslau III el Bocatorta (en polonès: Bolesław III Krzywousty; 1085 - 1138) va ser duc de Polònia des de 1102.
Nou!!: Pere el Catòlic і Boleslau III de Polònia · Veure més »
Casa reial d'Aragó
Armes heràldiques de la Casa reial d'Aragó, provinents de l'emblema personal de Ramon Berenguer IV La Casa reial d'Aragó o Casa d'Aragó és la institució que regí l'organització de la cort dels reis d'Aragó.
Nou!!: Pere el Catòlic і Casa reial d'Aragó · Veure més »
Casal de Barcelona
El casal de Barcelona fou el principal llinatge nobiliari de la Corona catalano-aragonesa.
Nou!!: Pere el Catòlic і Casal de Barcelona · Veure més »
Castellfabib
Castellfabib (en castellà i oficialment: Castielfabib, i en la parla xurra, Castiel) és un municipi del País Valencià que es troba a la comarca del Racó.
Nou!!: Pere el Catòlic і Castellfabib · Veure més »
Catarisme
El catarisme fou una confessió cristiana de tipus gnòstica, difosa des del fins al, amb fluxos i refluxos, per l'Àsia Menor, els Balcans, el nord d'Itàlia, Occitània, Renània, la Xampanya i Catalunya; així doncs, el catarisme s'estengué per tota la Cristiandat, tant en l'àmbit occidental llatí, com en l'àrea oriental romana d'Orient ortodoxa.
Nou!!: Pere el Catòlic і Catarisme · Veure més »
Comenge
Comenge (en occità gascó, Comenge) és una regió històrica d'Occitània, situada entre el País de Foix i Bigorra, a la regió d'Occitània.
Nou!!: Pere el Catòlic і Comenge · Veure més »
Comtat d'Osona
El Comtat d'Osona (en llatí Ausona) fou un dels comtats catalans que es constituí en el territori de la Gòtia, que alguns cronistes francs del denominaren marca hispànica.
Nou!!: Pere el Catòlic і Comtat d'Osona · Veure més »
Comtat d'Urgell
El Comtat d'Urgell va ser una divisió territorial i administrativa de la Catalunya Vella en forma de comtat des del 785 i fins al 1413 en integrar-se definitivament dins la Corona d'Aragó.
Nou!!: Pere el Catòlic і Comtat d'Urgell · Veure més »
Comtat de Barcelona
El Comtat de Barcelona fou un dels comtats que els francs de l'Imperi Carolingi erigiren al sobre l'antiga GòtiaSabaté 1998, pàg.
Nou!!: Pere el Catòlic і Comtat de Barcelona · Veure més »
Comtat de Berga
El comtat de Berga fou un dels comtats catalans que es constituí en el territori de la GòtiaSabaté 1998, pàg.
Nou!!: Pere el Catòlic і Comtat de Berga · Veure més »
Comtat de Conflent
El Comtat de Conflent fou un dels comtats catalans que es constituí en el territori de la GòtiaSabaté 1998, pàg.
Nou!!: Pere el Catòlic і Comtat de Conflent · Veure més »
Comtat de Foix
El comtat de Foix fou una jurisdicció feudal de la part sud-est del Comenge, avui és al departament de l'Arieja, França.
Nou!!: Pere el Catòlic і Comtat de Foix · Veure més »
Comtat de Gavaldà
''Armes de Gavaldà'' El comtat de Gavaldà (en occità: Gavaudan, Gevaudan i arcaicament Gavaldan) fou una jurisdicció feudal entre l'Alvèrnia i el Llenguadoc, la capital del qual fou Grèsas (encara que la capital de la regió del Gavaldà fos Mende, que feudalment pertanyia als bisbes).
Nou!!: Pere el Catòlic і Comtat de Gavaldà · Veure més »
Comtat de Girona
El Comtat de Girona fou un dels comtats catalans que es constituí després de la conquesta franca en el territori de la Gòtia, que alguns cronistes francs del denominaren Marca Hispànica.
Nou!!: Pere el Catòlic і Comtat de Girona · Veure més »
Comtat de Manresa
Comtat de Manresa fou una denominació que es donà a l'extrem occidental del comtat d'Osona, a partir del Moianès i del Bages; gràcies a l'expansió cristiana per terres d'al-Àndalus, l'àrea dita comtat de Manresa s'estengué vers l'Anoia, la Segarra i l'Urgell.
Nou!!: Pere el Catòlic і Comtat de Manresa · Veure més »
Comtat de Ribagorça
El Comtat de Ribagorça fou un dels comtats catalans que es constituí en el territori de la GòtiaSabaté 1998, pàg.
Nou!!: Pere el Catòlic і Comtat de Ribagorça · Veure més »
Comtat de Sobrarb
Escut de l'Arbre de Sobrarbedel llegendari Regne de Sobrarbe El Comtat de Sobrarb va ser creat pels francs al final del s. VIII.
Nou!!: Pere el Catòlic і Comtat de Sobrarb · Veure més »
Comtat de Tolosa
El Comtat de Tolosa va existir des de 778 fins a la meitat del a Occitània.
Nou!!: Pere el Catòlic і Comtat de Tolosa · Veure més »
Constança de Borgonya
Constança de Borgonya (1046 - 1093) fou infanta de Borgonya i reina consort de Castella i Lleó (1081-1093).
Nou!!: Pere el Catòlic і Constança de Borgonya · Veure més »
Corona d'Aragó
La Corona d'Aragó coneguda també per altres denominacions com ara Corona catalanoaragonesa, fou el conjunt de territoris que estigueren sota la jurisdicció del rei d'Aragó des del 1162 fins al 1715.
Nou!!: Pere el Catòlic і Corona d'Aragó · Veure més »
Cort Comtal
'''Corts Catalanes''' segons una miniatura d'un incunable del segle XV La Cort Comtal barcelonina, o Cúria Comtal, es formà durant el, d'acord amb el model de la Cúria reial franca, a mesura que els comtes de Barcelona es consolidaren com a prínceps sobirans.
Nou!!: Pere el Catòlic і Cort Comtal · Veure més »
Dei gratia
Dei gratia o abreujat D.G. és una expressió llatina que vol dir per la gràcia de Déu que sovint s'afegeix al títol de monarques o caps d'estats en països de tradició cristiana segons el principi del dret diví dels reis.
Nou!!: Pere el Catòlic і Dei gratia · Veure més »
Dinastia almohade
Els almohades (de l'àrab, i. e. ‘els monoteistes' o ‘els unitaristes’) (1121-1269) foren un moviment religiós amb un fort influx amazic que va inspirar diversos estats a l'extrem occidental del món islàmic al.
Nou!!: Pere el Catòlic і Dinastia almohade · Veure més »
Dolça de Provença
Dolça de Provença (Gavaldà, Llenguadoc, v. 1095 - 1127) fou comtessa de Provença (1112-1127) i comtessa consort de Barcelona (1112-1127).
Nou!!: Pere el Catòlic і Dolça de Provença · Veure més »
Elionor d'Aragó i de Castella
Elionor d'Aragó (1182 - 1226), princesa d'Aragó i comtessa consort de Tolosa.
Nou!!: Pere el Catòlic і Elionor d'Aragó i de Castella · Veure més »
Felícia de Roucy
Evangeliario de Felicia de Roucy (1070-1085) Felícia de Roucy (Barbastre, cap a 1050 - Barcelona, 1094) va ser una reina d'Aragó.
Nou!!: Pere el Catòlic і Felícia de Roucy · Veure més »
Felipa Matilde de Tolosa
Felipa o Felipa Matilde de Tolosa (morta el 1117) fou duquessa d'Aquitània per matrimoni amb Guillem IX el Trobador i pretesa hereva del comtat de Tolosa i els seus drets.
Nou!!: Pere el Catòlic і Felipa Matilde de Tolosa · Veure més »
Fidel Fita i Colomer
Fidel Fita Colomer (Arenys de Mar, 31 de desembre de 1835 - Madrid, 13 de gener de 1918), arqueòleg, epigrafista, filòleg i historiador jesuïta català.
Nou!!: Pere el Catòlic і Fidel Fita i Colomer · Veure més »
Gerberga de Provença
Gerberga de Provença (? - ~1112) fou comtessa de Provença (1093-1112).
Nou!!: Pere el Catòlic і Gerberga de Provença · Veure més »
Gerbert de Gavaldà
Gilbert de Milhau o Gilbert o Gerbert de Gavaldà (Milhau, Llenguadoc 1055 + 1111), vescomte de Milhau, i de Lodeva, comte de Gavaldà i comte consort de Provença (vers 1073-1111).
Nou!!: Pere el Catòlic і Gerbert de Gavaldà · Veure més »
Guerau IV de Cabrera
Escut d'armes del vescomtes d'Àger Escut d'armes dels comtes Cabrera-Urgell Guerau IV de Cabrera (1196-1229) fou vescomte de Cabrera i vescomte d'Àger (conegut com a Guerau III).
Nou!!: Pere el Catòlic і Guerau IV de Cabrera · Veure més »
Guillem IX d'Aquitània
Guillem el Trobador, Guillem IX d'Aquitània, Guillem VII de Peitieu (22 d'octubre de 1071 - Poitiers, 1126), fou un noble occità, considerat el primer trobador en llengua occitana, comandant de la croada de 1101, Duc d'Aquitània (Guillem IX d'Aquitània) i de Gascunya (Guillem IV el Jove) i comte de Poitiers (Guillem VII de Poitiers), era fill de Guillem VIII d'Aquitània i d'Hildegarda de Borgonya, matrimoni rebutjat per l'església per raons de consanguinitat; aquest fet el va obligar a viatjar a Roma i va aconseguir que el papa Gregori VI reconegués la seva legitimitat perquè fins aleshores fou considerat un bastard.
Nou!!: Pere el Catòlic і Guillem IX d'Aquitània · Veure més »
Guillem Ramon II de Montcada
Guillem Ramon II de Montcada (– 1228), baró d'Aitona i senescal de Barcelona, fou un noble i militar català.
Nou!!: Pere el Catòlic і Guillem Ramon II de Montcada · Veure més »
Història de Catalunya
Situació de Catalunya actual respecte els Països Catalans. Catalunya és un territori històric format originalment a partir dels comtats establerts pels francs, al nord-est de la península Ibèrica, en temps de Carlemany.
Nou!!: Pere el Catòlic і Història de Catalunya · Veure més »
Honori III
Honori III (Roma, 1148 - 18 de març de 1227), de nom Cencio Savelli, fou papa de l'Església catòlica del 1216 al 1227.
Nou!!: Pere el Catòlic і Honori III · Veure més »
Infanta Constança d'Aragó
Constança d'Aragó (ca. 1205? - Avinganya de Seròs, ca. 1252) fou una infanta d'Aragó, filla il·legítima de Pere el Catòlic.
Nou!!: Pere el Catòlic і Infanta Constança d'Aragó · Veure més »
Isabel d'Urgell
Isabel d'Urgell (Ciutat d'Urgell? (probable), v1048 – ?, 1071/1085) fou una noble i infanta urgellenca que esdevingué reina consort d'Aragó i Pamplona (1065-1071) i comtessa consort de Berga, Cerdanya i Conflent (1071) com a resultats dels seus matrimonis.
Nou!!: Pere el Catòlic і Isabel d'Urgell · Veure més »
Jaume el Conqueridor
Jaume el Conqueridor, anomenat també Jaume I d'Aragó (Montpeller, Senyoria de Montpeller, 2 de febrer del 1208 - Alzira, Regne de València, 27 de juliol del 1276; en castellà Jaime o Jacobo i Santiago, en occità i català antic Jacme, en aragonès modern Chaime i en llatí Iacobus, tots provenen del nom hebreu Iaakov, que significa 'que Déu protegeixi'), fou sobirà de la Corona d'Aragó amb els títols principals de rei d'Aragó, rei de Mallorca, rei de València, comte de Barcelona, comte d'Urgell, i senyor de Montpeller (1213-1276).
Nou!!: Pere el Catòlic і Jaume el Conqueridor · Veure més »
Ladislau II de Polònia
Ladislau l'Exiliat —Władysław II Wygnaniec— (Cracòvia, Polònia, 1105 - 30 de maig de 1159, Altenburg, Alemanya) va ser duc de Polònia, 1138-1146.
Nou!!: Pere el Catòlic і Ladislau II de Polònia · Veure més »
Leopold III de Babenberg
Leopold III de Babenberg o d'Àustria (Melk, 1073 - Klosterneuburg, 15 de novembre de 1136) fou marcgravi d'Àustria entre 1095 i 1136.
Nou!!: Pere el Catòlic і Leopold III de Babenberg · Veure més »
Llatí
El llatí és una llengua indoeuropea de la branca itàlica, parlada antigament pels romans.
Nou!!: Pere el Catòlic і Llatí · Veure més »
Lleida
Lleida és una ciutat de l'oest de Catalunya, capital de la comarca del Segrià, de la vegueria de Ponent, cap del partit judicial i seu del bisbat de Lleida.
Nou!!: Pere el Catòlic і Lleida · Veure més »
Llista de comtes de Barcelona
240x240px Els comtes de Barcelona foren els sobirans del Comtat de Barcelona i més tard, per reconeixement i extensió, del Principat de Catalunya, des del fins al; posteriorment el títol l'ha ostentat el rei d'Espanya.
Nou!!: Pere el Catòlic і Llista de comtes de Barcelona · Veure més »
Llista de reis d'Aragó
Segueix la llista dels comtes d'Aragó que van regnar al Comtat d'Aragó des de la seva creació vers l'any 800, passant per la seva constitució en Regne d'Aragó i la posterior Corona d'Aragó per passar a formar part finalment del Regne d'Espanya.
Nou!!: Pere el Catòlic і Llista de reis d'Aragó · Veure més »
Mafalda de Pulla-Calàbria
Mafalda de Pulla-Calàbria (Salern, Sicília, 1060 - Girona, 1111), també coneguda com a Mahalta, Mahalda, Mahaut, Mata i Mathilde, fou comtessa consort de Barcelona (1078-1082) i vescomtessa consort de Narbona (1082-1106).
Nou!!: Pere el Catòlic і Mafalda de Pulla-Calàbria · Veure més »
Manel Forcano i Aparicio
Manel Forcano i Aparicio (Barcelona, 1968) és un poeta, hebraista i traductor català.
Nou!!: Pere el Catòlic і Manel Forcano i Aparicio · Veure més »
Maria de Montferrat
Maria de Montferrat (1192 - 1212), que fou reina de Jerusalem (1205 - 1212) amb el nom de Maria I, fou la filla de Conrad I de Montferrat i d'Isabel I de Jerusalem.
Nou!!: Pere el Catòlic і Maria de Montferrat · Veure més »
Maria de Montpeller
Escut dels Senyors de Montpeller Maria de Montpeller, (ca. 1182 - Roma, 21 de gener del 1213) fou senyora baronessa de Montpeller, muller del rei Pere I i mare del rei Jaume I. Era filla de Guilhèm VIII de Montpeller i d'Eudòxia Comnena de Constantinoble.
Nou!!: Pere el Catòlic і Maria de Montpeller · Veure més »
Marquesat d'Aitona
El marquesat d'Aitona és un títol nobiliari.
Nou!!: Pere el Catòlic і Marquesat d'Aitona · Veure més »
Montblanc
Montblanc és una vila i municipi de Catalunya, capital de la comarca de la Conca de Barberà.
Nou!!: Pere el Catòlic і Montblanc · Veure més »
Muret
Muret (Murèth en occità i antigament Murell) és un municipi a l'estat francès, situat al departament de l'Alta Garona, a Occitània, a uns 20 quilòmetres al sud de Tolosa.
Nou!!: Pere el Catòlic і Muret · Veure més »
Numeració del Casal d'Aragó
Ordinacions fetes per lo senyor en pere terz rey d'aragó sobre lo regiment de tots los officials de la sua cort''. '''N'''os.... (BNF, ms. esp. 99, f.1) «Libre dels Feyts»Còdex de Poblet (1343) ''"los nobles reys que hac en Aragó qui foren del alt linyatge del comte de Barcelona"'''Crònica de Bernat Desclot (Còdex del 1350-1450, Ms. 1), Biblioteca de Catalunya ''Cròniques dels reis d'Aragó e comtes de Barcelona'', capítols XX i XXI: «''Com fina la generació masculina dels reis d'Aragó'': Ací fem fi e terme als reis d'Aragó. E per tal com lo dit regne, en defalliment d'hereu mascle, pervenc a comte de Barcelona per ajustament matrimonial. (''ms. nº 17, f.24r'') Sant Carlemany, una figura reial còpia d'una de les 19 escultures dels comtes i dels reis catalano-aragonesos per al Saló del Tinell en el Palau Reial Majorde Barcelona, que reprodueix el retrat del rei Pere el Cerimoniós. Pere IV rei d'Aragó mític regne de SobrarbeVagad o la identidad aragonesa en el siglo XV; pàg. 96 Jerónimo Zurita. La numeració del Casal d'Aragó són els ordinals utilitzats per identificar els sobirans de la Corona d'Aragó, de la dinastia coneguda com a Casal d'Aragó, nom històric de la branca principal del Casal de Barcelona.
Nou!!: Pere el Catòlic і Numeració del Casal d'Aragó · Veure més »
Occità
L'occità o llengua d'oc (en occità: occitan, lenga d'òc) és la llengua romànica pròpia d'Occitània.
Nou!!: Pere el Catòlic і Occità · Veure més »
Occitània
Occitània és un país de l'Europa occidental i l'àrea històrica de domini de la llengua occitana.
Nou!!: Pere el Catòlic і Occitània · Veure més »
Octubre
L'octubre o santaïni és el desè mes de l'any en el calendari gregorià i té 31 dies.
Nou!!: Pere el Catòlic і Octubre · Veure més »
Ora faz ost’o senhor de Navarra
“Ora faz ost’o senhor de Navarra” és una cantiga d'escarn o maldit i la primera obra conservada de la literatura galaicoportuguesa, així com una de les seves primeres manifestacions escrites.
Nou!!: Pere el Catòlic і Ora faz ost’o senhor de Navarra · Veure més »
Orde de Sant Jordi d'Alfama
Castell de Sant Jordi d'Alfama. L'Orde de Sant Jordi d'Alfama és un orde militar que fou fundat l'any 1201, per Pere I el Catòlic, rei d'Aragó i comte de Barcelona.
Nou!!: Pere el Catòlic і Orde de Sant Jordi d'Alfama · Veure més »
Orde militar
Els ordes militars eren associacions de caràcter cristià formades per personal de caràcter religiós l'objectiu dels quals era la defensa armada dels interessos de la cristiandat, combinant alhora, mètodes militars i religiosos.
Nou!!: Pere el Catòlic і Orde militar · Veure més »
Ordinals dels reis d'Aragó
Ceremonial d'autocoronació dels reis d'Aragó, ordenada pel rei Pere el Cerimoniós, qui s'intitulà a si mateix ''Pere terç'' (en català) i ''Pedro tercero'' (en aragonès): Manuscrit en aragonès: ''Ordinacion feyta por el muyt alto e muyt excellent princep e senyor el senyor don pedro tercero Rey daragon dela manera como los Reyes daragon se faran consagrar e ellos mismos se coronaran / '''N'''os don pedro por la gracia de dios Rey de aragon, de valencia, de mallorchas, de cerdenya e de corcega, e comte de barchina, de rossellon e de cerdanya.'' (Biblioteca del Museu Lázaro Galdiano, Madrid; ms. R.14.425) Els ordinals del reis d'Aragó són els ordinals que empra la historiografia a fi de distingir entre sobirans homònims i ordenar cronològicament els reis d'Aragó.
Nou!!: Pere el Catòlic і Ordinals dels reis d'Aragó · Veure més »
Osca
Osca (totes dues denominacions oficials) és una ciutat aragonesa, capital de la província d'Osca.
Nou!!: Pere el Catòlic і Osca · Veure més »
Papa Innocenci III
Innocenci III (llatí: Innocentius III; Gavignano, 22 de febrer de 1160 o 1161 - Perusa, 16 de juliol de 1216), nascut Lotario dei Conti di Segni, va ser el cap de l'Església Catòlica i governant dels Estats Pontificis des del 8 de gener de 1198 fins a la seva mort.
Nou!!: Pere el Catòlic і Papa Innocenci III · Veure més »
Pere del Rei
Pere del Rei (? - Lleida, 4 de setembre del 1308) Bisbe de Lleida i conseller de Jaume I. Fou canonge de Lleida (1268), prior de Sant Vicenç de València (1269) i bisbe de Lleida (1299-1308).
Nou!!: Pere el Catòlic і Pere del Rei · Veure més »
Peronella d'Aragó
Peronella I d'Aragó (en aragonès: Peyronela/Peronella; Osca, 29 de juny?/ agost?Ubieto Arteta, Literatura medieval, pàg. 302; de 1136 – Santes Creus, 15 d'octubre de 1174) fou reina d'Aragó, comtessa de Ribagorça i Sobrarb i comtessa consort de Barcelona (1137-1162).
Nou!!: Pere el Catòlic і Peronella d'Aragó · Veure més »
Principat de Catalunya
El Principat de Catalunya, per antonomàsia el Principat o també Catalunya, fou l'estat medieval i modernSesma 2000, pàg.
Nou!!: Pere el Catòlic і Principat de Catalunya · Veure més »
Provença
Escut de la Provença sota dominació francesa Bandera tradicional de la Provença La Provença (Provença en occità provençal) és una denominació geogràfica que designa un antic reialme i una antiga província del regne de França, situada al sud-est de França, dins Occitània.
Nou!!: Pere el Catòlic і Provença · Veure més »
Racó d'Ademús
El Racó d'Ademús, també coneguda simplement com el Racó, és una comarca de l'interior del País Valencià, de parla castellana, amb capital a Ademús.
Nou!!: Pere el Catòlic і Racó d'Ademús · Veure més »
Ramir II d'Aragó
Ramir II d'Aragó, anomenat el Monjo (24 d'abril de 1086 - Monestir de Sant Pere el Vell, 16 d'agost de 1157), fou rei d'Aragó, comte de Ribagorça i de Sobrarb (1134-1137) i bisbe de Roda-Barbastre (1134).
Nou!!: Pere el Catòlic і Ramir II d'Aragó · Veure més »
Ramon Berenguer I
Ramon Berenguer I, dit el Vell (ca. 1023 - Barcelona, 26 de maig de 1076) fou comte de Barcelona, Girona (1035 - 1076), Osona (1054 - 1076), Carcassona i Rasès (1067 - 1076).
Nou!!: Pere el Catòlic і Ramon Berenguer I · Veure més »
Ramon Berenguer II
Ramon Berenguer II, dit el Cap d'Estopes (?, 1053 - Gorg de Perxistor, Sant Feliu de Buixalleu, 1082), fou comte de Barcelona, Girona, Osona, Carcassona i Rasès (1076-1082).
Nou!!: Pere el Catòlic і Ramon Berenguer II · Veure més »
Ramon Berenguer III
Ramon Berenguer III, dit el Gran (Rodés, Occitània, 11 de novembre de 1082 - Barcelona, comtat de Barcelona, 23 de gener de 1131), fou comte de Barcelona i Girona (1097-1131), comte d'Osona (1097-1107 i 1111-1131), comte de Besalú (1111-1131), comte de Provença (1113-1131) i comte de Cerdanya (1118-1131).
Nou!!: Pere el Catòlic і Ramon Berenguer III · Veure més »
Ramon Berenguer IV
Ramon Berenguer IV, dit el Sant (Barcelona, 1116/1119 - Lo Borg Sant Dalmatz, 6 d'agost del 1162), fou comte de Barcelona i Girona (1131-1162), príncep d'Aragó i comte de Ribagorça –on exercí la potestas– (1137-1162) i regent del comtat de Provença (1144-1161) –on s'esmenta com a Ramon Berenguer II.
Nou!!: Pere el Catòlic і Ramon Berenguer IV · Veure més »
Ramon de Borgonya
Sepulcre de Ramon de Borgonya a la Catedral de Santiago de Compostel·la Ramon de Borgonya (v 1050 - Grajal, Castella 1107).
Nou!!: Pere el Catòlic і Ramon de Borgonya · Veure més »
Ramon VI de Tolosa
Ramon VI de Tolosa, anomenat el Vell (Sant Geli (Llenguadoc), 27 d'octubre de 1156 - Tolosa, 2 d'agost de 1222), fou comte de Melguelh (Ramon IV, 1173-1190), comte de Tolosa, duc de Narbona i marquès de Provença (de 1194 a 1222).
Nou!!: Pere el Catòlic і Ramon VI de Tolosa · Veure més »
Ramon VII de Tolosa
Ramon VII de Tolosa o de Sant Geli, dit el Jove (juliol de 1197, Bellcaire - 27 de setembre de 1249, Millau) va ser comte de Tolosa, duc de Narbona i marquès de Provença.
Nou!!: Pere el Catòlic і Ramon VII de Tolosa · Veure més »
Regne d'Aragó
El Regne d'Aragó (en aragonès: Reino d'Aragón) naix el 1035 de la unió dels comtats d'Aragó, Sobrarb i Ribagorça en la figura de Ramir I.
Nou!!: Pere el Catòlic і Regne d'Aragó · Veure més »
Regne de Castella
El Regne de Castella va sorgir al, a partir del comtat de Castella, després de l'entronització de Ferran I. Aquesta terra era habitada majoritàriament per habitants d'origen càntabre i basc amb un dialecte romanç propi, el castellà i unes lleis diferenciades.
Nou!!: Pere el Catòlic і Regne de Castella · Veure més »
Regne de Lleó
El Regne de Lleó va ser un dels regnes medievals de la península Ibèrica, successor de l'antic Regne d'Astúries, que va tenir un paper protagonista en la Reconquesta i formació dels successius regnes cristians de l'occident peninsular.
Nou!!: Pere el Catòlic і Regne de Lleó · Veure més »
Regne de Navarra
El Regne de Navarra fou un regne pirinenc aparegut a l'alta edat mitjana en l'antic territori dels vascons que conformà un dels nuclis de resistència cristiana davant de la dominació islàmica de la península Ibèrica, anàleg al Regne d'Aragó i als comtats catalans, o al Regne d'Astúries a la serralada Cantàbrica.
Nou!!: Pere el Catòlic і Regne de Navarra · Veure més »
Revisionisme històric
El revisionisme històric és el nom que reben els diferents corrents crítics amb els corrents historiogràfics majoritaris.
Nou!!: Pere el Catòlic і Revisionisme històric · Veure més »
Riquilda de Polònia
Riquilda o Riclitza de Polònia (Wrocław, Polònia - ~1140 - 16 de juny de 1185) fou princesa de Polònia de la dinastia Piast i reina consort de Castella, Lleó i Galícia (1152-1157), comtessa consort de Provença (1161-1166) i comtessa consort de Tolosa (1166-1183).
Nou!!: Pere el Catòlic і Riquilda de Polònia · Veure més »
Roergue
Escut de Roergue El Roergue és una regió històrica d'Occitània que limita al nord amb Alvèrnia, al sud i sud-oest amb Llenguadoc, a l'est per Gavaldà i a l'oest per Carcí.
Nou!!: Pere el Catòlic і Roergue · Veure més »
Roma
Roma és la capital i la ciutat més gran i més poblada d'Itàlia, de la regió del Laci i de la ciutat metropolitana homònima.
Nou!!: Pere el Catòlic і Roma · Veure més »
Sanç Ramires
Sanç Ramires, també conegut com a Sanç I d'Aragó, Sanç V de Pamplona i Sanç III d'Aragó (ca. 1042 – 4 de juny de 1094), fou rei d'Aragó i Pamplona (1076-1094).
Nou!!: Pere el Catòlic і Sanç Ramires · Veure més »
Sança de Castella i de Polònia
Sança de Castella (1154 - Sigena 1208), infanta de Castella, reina consort d'Aragó i comtessa consort de Barcelona (1174-1206).
Nou!!: Pere el Catòlic і Sança de Castella i de Polònia · Veure més »
Santa Maria de Sixena
El Reial monestir de Santa Maria de Sixena (en castellà: Real Monasterio de Santa María de Sigena) és un monestir d'estil cistercenc del situat en el terme municipal de Vilanova de Sixena (Monegres, Osca) fet construir per Sança de Castella (reina consort d'Alfons el Cast) com a monestir destinat a religioses hospitalàries.
Nou!!: Pere el Catòlic і Santa Maria de Sixena · Veure més »
Senyoria de Montpeller
La senyoria de Montpeller fou una jurisdicció feudal del Llenguadoc amb centre a la ciutat de Montpeller.
Nou!!: Pere el Catòlic і Senyoria de Montpeller · Veure més »
Setge de Carcassona
* setge de Carcassona (508).
Nou!!: Pere el Catòlic і Setge de Carcassona · Veure més »
Sheshet Benveniste
Sheshet ben Isaac ben Joseph Benveniste (va viure a la segona meitat del segle XII) va ser un metge i escriptor jueu francès.
Nou!!: Pere el Catòlic і Sheshet Benveniste · Veure més »
Simó IV de Montfort
Simó IV de Montfort (1150 – Tolosa, 25 de juny de 1218) fou un noble francès, baró de Montfort i comte de Leicester.
Nou!!: Pere el Catòlic і Simó IV de Montfort · Veure més »
Tarragona
Tarragona és una ciutat del sud de Catalunya, capital de la comarca del Tarragonès i de la província de Tarragona.
Nou!!: Pere el Catòlic і Tarragona · Veure més »
Tolosa de Llenguadoc
Tolosa o Tolosa de Llenguadoc (en occità Tolosa, pronunciat; en francès Toulouse) és una ciutat d'Occitània i capital històrica del Llenguadoc.
Nou!!: Pere el Catòlic і Tolosa de Llenguadoc · Veure més »
Tortosa
Tortosa és una ciutat i municipi de Catalunya, capital de la comarca del Baix Ebre.
Nou!!: Pere el Catòlic і Tortosa · Veure més »
Urraca I de Lleó
Urraca I de Lleó (Lleó, 24 de juny de 1081 - Saldaña, Palència, 8 de març de 1126) fou reina de Lleó i de Castella (1109-1126).
Nou!!: Pere el Catòlic і Urraca I de Lleó · Veure més »
Usatges de Barcelona
Costums de Catalunya) (ACA, ms. de Ripoll, núm. 38, fol. 1) XIV que representa al comte Ramon Berenguer I de Barcelona (Biblioteca del Monasterio de San Lorenzao del Escorial, Ms. Z-III-14 f.23v) ''Ms. 1.378'' de l'Arxiu Municipal de Lleida (1336). ''Usatges i Constitucions de Catalunya'', Constitucions de Pau i Treva, Commemoracions de Pere Albert i un Tratado de Batalla Foli dels ''Commentaria super Usaticis Barchinone'' (Comentaris dels Usatges de Barcelona) Obra jurídica de Jaume Marquilles (1448-1450) Actes de cort i altres Lleis Catalunya de les Corts de Barcelona (1413) (edició impresa) Els Usatges de Barcelona foren una recopilació dels usatges que formaven el dret consuetudinari barceloní; a mesura que es feren noves recopilacions s'hi recolliren també normes jurídiques de diferents procedències que acabaren formant la base del Dret consuetudinari català.
Nou!!: Pere el Catòlic і Usatges de Barcelona · Veure més »
1 d'abril
El primer d'abril és el noranta-unè dia de l'any del calendari gregorià i el noranta-dosè en els anys de traspàs.
Nou!!: Pere el Catòlic і 1 d'abril · Veure més »
1177
El 1177 (MCLXXVII) fou un any comú començat en dissabte del calendari julià.
Nou!!: Pere el Catòlic і 1177 · Veure més »
1178
Sense descripció.
Nou!!: Pere el Catòlic і 1178 · Veure més »
1188
Països Catalans.
Nou!!: Pere el Catòlic і 1188 · Veure més »
1196
Països Catalans.
Nou!!: Pere el Catòlic і 1196 · Veure més »
1198
Sense descripció.
Nou!!: Pere el Catòlic і 1198 · Veure més »
12 de setembre
El 12 de setembre és el dos-cents cinquanta-cinquè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents cinquanta-sisè en els anys de traspàs.
Nou!!: Pere el Catòlic і 12 de setembre · Veure més »
1200
Sense descripció.
Nou!!: Pere el Catòlic і 1200 · Veure més »
1204
Sense descripció.
Nou!!: Pere el Catòlic і 1204 · Veure més »
1205
Sense descripció.
Nou!!: Pere el Catòlic і 1205 · Veure més »
1206
Sense descripció.
Nou!!: Pere el Catòlic і 1206 · Veure més »
1207
Sense descripció.
Nou!!: Pere el Catòlic і 1207 · Veure més »
1208
;Països Catalans;Resta del món.
Nou!!: Pere el Catòlic і 1208 · Veure més »
1209
Sense descripció.
Nou!!: Pere el Catòlic і 1209 · Veure més »
1210
Sense descripció.
Nou!!: Pere el Catòlic і 1210 · Veure més »
1213
1213 (MCCXIII en numeral romà) fon un any normal del calendari julià, començat en dimarts.
Nou!!: Pere el Catòlic і 1213 · Veure més »
1217
Sense descripció.
Nou!!: Pere el Catòlic і 1217 · Veure més »
1220
Sense descripció.
Nou!!: Pere el Catòlic і 1220 · Veure més »
1250
Sense descripció.
Nou!!: Pere el Catòlic і 1250 · Veure més »
1254
Sense descripció.
Nou!!: Pere el Catòlic і 1254 · Veure més »
1276
;Països Catalans.
Nou!!: Pere el Catòlic і 1276 · Veure més »
14 de maig
El 14 de maig és el cent trenta-quatrè dia de l'any del calendari gregorià i el cent trenta-cinquè en els anys de traspàs.
Nou!!: Pere el Catòlic і 14 de maig · Veure més »
15 de juny
El 15 de juny és el cent seixanta-sisè dia de l'any del calendari gregorià i el cent seixanta-setè en els anys de traspàs.
Nou!!: Pere el Catòlic і 15 de juny · Veure més »
19 de setembre
El 19 de setembre és el dos-cents seixanta-dosè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents seixanta-tresè en els anys de traspàs.
Nou!!: Pere el Catòlic і 19 de setembre · Veure més »
21 de febrer
El 21 de febrer és el cinquanta-dosè dia de l'any del calendari gregorià.
Nou!!: Pere el Catòlic і 21 de febrer · Veure més »
30 de setembre
El 30 de setembre és el dos-cents setanta-tresè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents setanta-quatrè en els anys de traspàs.
Nou!!: Pere el Catòlic і 30 de setembre · Veure més »
9 de juny
El 9 de juny és el cent seixantè dia de l'any del calendari gregorià i el cent seixanta-unè en els anys de traspàs.
Nou!!: Pere el Catòlic і 9 de juny · Veure més »
Redirigeix aquí:
Pere I de Catalunya-Aragó, Pere I el Catòlic, Pere II d'Aragó, Pere II el Catòlic.
