Taula de continguts
25 les relacions: Alfafara, Antoni Canals, Banyeres de Mariola, Biar, Bocairent, Camarlenc, Cartoixa de Porta Coeli, Català, Corona d'Aragó, Francesc Eiximenis, Joan el Caçador, Llatí, Llibre dels àngels, Llinatge Orís, Marmessor, Martí l'Humà, Mestre racional, Ontinyent, Orde de la Cartoixa, Palau del Real, Senyoria d'Alfafara, Valencians, Vida de Jesucrist, Violant de Bar, 9 de desembre.
Alfafara
Alfafara és una població del País Valencià situada a la comarca del Comtat.
Veure Pere d'Artés і Alfafara
Antoni Canals
Antoni Canals (Regne de València, c. 1352 – Regne de València, c. 1419) fou un frare dominicà, orador i escriptor.
Veure Pere d'Artés і Antoni Canals
Banyeres de Mariola
Banyeres de Mariola és una població del País Valencià de la comarca de l'Alcoià.
Veure Pere d'Artés і Banyeres de Mariola
Biar
Via verda col-end Atzucac de la vila, a prop del castell Biar és una població del País Valencià.
Veure Pere d'Artés і Biar
Bocairent
Bocairent és una població del País Valencià a la comarca de la Vall d'Albaida.
Veure Pere d'Artés і Bocairent
Camarlenc
Un camarlenc és, en certes corts europees, l'oficial palatí encarregat dels serveis domèstics del sobirà, llevat el de taula.
Veure Pere d'Artés і Camarlenc
Cartoixa de Porta Coeli
La Cartoixa de Porta Coeli, Portacoeli o Portaceli (porta del cel en llatí) és un monestir cartoixà fundat el 1272 a la vall de Lullén, al terme municipal de Serra (Camp de Túria, País Valencià).
Veure Pere d'Artés і Cartoixa de Porta Coeli
Català
El català (denominació oficial a Catalunya, a les Illes Balears, a Andorra, a la ciutat de l'Alguer i tradicional a Catalunya del Nord) o valencià (denominació oficial al País Valencià i tradicional al Carxe) és una llengua romànica parlada a Catalunya, el País Valencià (tret d'algunes comarques i localitats de l'interior), les Illes Balears (on també rep el nom de mallorquí, menorquí, eivissenc o formenterer segons l'illa), Andorra, la Franja de Ponent (a l'Aragó), la ciutat de l'Alguer (a l'illa de Sardenya), la Catalunya del Nord, el Carxe (un petit territori de Múrcia habitat per pobladors valencians), i en comunitats arreu del món (entre les quals destaca la de l'Argentina, amb 200.000 parlants).
Veure Pere d'Artés і Català
Corona d'Aragó
La Corona d'Aragó coneguda també per altres denominacions com ara Corona catalanoaragonesa, fou el conjunt de territoris que estigueren sota la jurisdicció del rei d'Aragó des del 1162 fins al 1715.
Veure Pere d'Artés і Corona d'Aragó
Francesc Eiximenis
Francesc Eiximenis —també Ximenes, Eiximenes o Jimenez— (Girona, 1330 - Perpinyà, 1409) fou un escriptor franciscà (OFM) català del a la Corona d'Aragó.
Veure Pere d'Artés і Francesc Eiximenis
Joan el Caçador
Joan el Caçador, el Descurat o l'Amador de la Gentilesa, anomenat també Joan I d'Aragó (Perpinyà, Principat de Catalunya, 27 de desembre del 1350 - Foixà, Principat de Catalunya, 19 de maig del 1396; en aragonès Juan i en llatí Johannes), fou sobirà de la Corona d'Aragó amb els títols principals de rei d'Aragó, de Mallorca, de València i de Sardenya i Còrsega, i comte de Barcelona, de Rosselló i de Cerdanya (1387-1396); i duc de Girona (1351-1397).
Veure Pere d'Artés і Joan el Caçador
Llatí
El llatí és una llengua indoeuropea de la branca itàlica, parlada antigament pels romans.
Veure Pere d'Artés і Llatí
Llibre dels àngels
Portada de la traducció al castellà del ''Llibre dels Àngels'' de Francesc Eiximenis editada en Alcalá de Henares en 1527 per Miguel de Eguía El Llibre dels àngels (originàriament Lo Libre dels sants àngels) és una obra escrita per Francesc Eiximenis l'any 1392 a València en català i dedicada a Pere d'Artés, mestre racional amb qui l'unia un fort vincle d'amistat.
Veure Pere d'Artés і Llibre dels àngels
Llinatge Orís
El llinatge Orís és una família de noblesa immemorial que va esdevenir baronial i marquesal, iniciada el 1222 amb Berenguer de Manlleu o Berenguer I d'Orís, fill de Ponç de Besora i d'Adelaida de Manlleu.
Veure Pere d'Artés і Llinatge Orís
Marmessor
Un marmessor (derivat del llatí manumissor) és la persona encarregada de fer complir i d'executar la darrera voluntat d'un testador.
Veure Pere d'Artés і Marmessor
Martí l'Humà
84-393-3575-X Martí l'Humà o l'Eclesiàstic, anomenat també Martí I d'Aragó i Martí I de Catalunya-Aragó (Perpinyà, 29 de juliol de 1356 - Barcelona, 31 de maig de 1410), fou sobirà dels territoris de la Corona d’Aragó amb els títols principals de rei d'Aragó, de Mallorca, de València i de Sardenya i Còrsega, i comte de Barcelona, de Rosselló i de Cerdanya (1396-1410), als quals n'afegiria altres posteriorment com el comtat d'Empúries (1402, 1407-1410) i, a la mort del seu fill Martí el Jove, també el regne de Sicília (1409-1410).
Veure Pere d'Artés і Martí l'Humà
Mestre racional
El mestre racional (magister racionalis) era un càrrec dins l'organització política i fiscal de la corona d'Aragó, encarregat de la tresoreria dels diversos regnes que la constituïen.
Veure Pere d'Artés і Mestre racional
Ontinyent
Ontinyent és una ciutat del País Valencià, capital de la comarca de la Vall d'Albaida.
Veure Pere d'Artés і Ontinyent
Orde de la Cartoixa
Lorde de la Cartoixa és un orde monàstic fundat el 1084 per Bru de Colònia i sis companys. Els monjos que en formen part, anomenats cartoixans, posposen al seu nom les sigles O. C. o O. Cart.
Veure Pere d'Artés і Orde de la Cartoixa
Palau del Real
El desaparegut Palau del Real era la residència oficial dels reis de València quan visitaven la ciutat, i estava en la vora esquerra del riu, on actualment hi ha els Jardins del Real.
Veure Pere d'Artés і Palau del Real
Senyoria d'Alfafara
La Senyoria d'Alfafara és una senyoria feudal creada pel rei Jaume I d'Aragó a favor del cavaller Ximèn Peres d'Orís, descendent de la tercera branca del llinatge Orís, el 1250, al voltant del Castell d'Alfafara.
Veure Pere d'Artés і Senyoria d'Alfafara
Valencians
Els valencians constitueixen una nacionalitat històrica que viu predominantment al País Valencià.
Veure Pere d'Artés і Valencians
Vida de Jesucrist
Inici del manuscrit de la ''Vida de Jesucrist'' de Francesc Eiximenis de la Biblioteca Universitària de València (Ms. 209. F. 1r). La Vida de Jesucrist és un llibre escrit possiblement entre 1399 i 1406, tot i que l'eminent estudiós Albert Hauf el data en 23 de juny de 1403, per Francesc Eiximenis en català a València i dedicat a Pere d'Artés, mestre racional de la Corona d'Aragó, a qui Eiximenis ja havia dedicat el Llibre dels àngels.
Veure Pere d'Artés і Vida de Jesucrist
Violant de Bar
Joan I al panteó reial del monestir de Poblet (reconstrucció de Frederic Marès). Violant de Bar (nord de França, vers 1365 - Bellesguard, Barcelona, 3 de juliol de 1431) fou duquessa consort de Girona (1380 - 1387) i comtessa consort de Cervera (1380 - 1387) i després reina consort d'Aragó, de València, de Mallorca, de Sardenya i de Còrsega (nominal), duquessa consort d'Atenes i de Neopàtria i comtessa consort de Barcelona, de Rosselló i de Cerdanya (1387 - 1396).
Veure Pere d'Artés і Violant de Bar
9 de desembre
El 9 de desembre és el tres-cents quaranta-tresè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents quaranta-quatrè en els anys de traspàs.
Veure Pere d'Artés і 9 de desembre