Accés més ràpid que el navegador!
35 les relacions: Antoni Elias i de Molins, Apel·les Mestres i Oñós, Baix Maestrat, Barcelona, Catalunya, Diccionari de la llengua catalana ab la correspondencia castellana y llatina, Diccionari General de la Llengua Catalana, Fèlix Torres i Amat de Palou, Josep Maria Madurell i Marimon, Josep Rafael Carreras i Bulbena, Josep Ribelles i Comín, Normes de Castelló, País Valencià, Reial Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona, Traiguera, 1802, 1836, 1837, 1839, 1840, 1844, 1848, 1849, 1850, 1852, 1853, 1860, 1866, 1867, 1895, 19 de febrer, 1903, 1929, 1930, 28 de juny.
Antoni Elias i de Molins
Antoni Elias i de Molins (Barcelona, 23 de novembre de 1850 - 24 de juny de 1909) fou un bibliògraf i director de museu català.
Nou!!: Pere Labèrnia Esteller і Antoni Elias i de Molins · Veure més »
Apel·les Mestres i Oñós
Caricatura d''''Apel·les Mestres''' Popular il·lustració d'Apel·les MestresMonument a Apel·les Mestres al parc de la Font del RacóApeles Mestres (Barcelona, 28 d'octubre de 1854, –o 29– - 19 de juliol de 1936), també anomenat Apel·les Mestres segons la grafia fabriana, malgrat que ell s'ofenia profundament quan algú li corregia el nom, va ser un artista polifacètic dedicat al dibuix, poesia, autor de teatre, música, il·lustració gràfica, traducció, col·leccionista i amant de la jardineria.
Nou!!: Pere Labèrnia Esteller і Apel·les Mestres i Oñós · Veure més »
Baix Maestrat
Mapa municipal del Baix Maestrat El Baix Maestrat és una comarca del nord del País Valencià, amb capital a Vinaròs.
Nou!!: Pere Labèrnia Esteller і Baix Maestrat · Veure més »
Barcelona
Barcelona (pronunciat en català central) és una ciutat i metròpoli a la costa mediterrània de la península Ibèrica.
Nou!!: Pere Labèrnia Esteller і Barcelona · Veure més »
Catalunya
Situació de Catalunya respecte als Països Catalans Catalunya és un país europeu situat a la Mediterrània occidental, constituït com a comunitat autònoma d'Espanya.
Nou!!: Pere Labèrnia Esteller і Catalunya · Veure més »
Diccionari de la llengua catalana ab la correspondencia castellana y llatina
El Diccionari Labèrnia (Diccionari de la llengua catalana ab la correspondencia castellana y llatina) és una obra lexicogràfica important elaborada durant 18 anys per Pere Labèrnia i Esteller.
Nou!!: Pere Labèrnia Esteller і Diccionari de la llengua catalana ab la correspondencia castellana y llatina · Veure més »
Diccionari General de la Llengua Catalana
Coberta de l'edició de 1932 del Diccionari General de la Llengua Catalana El Diccionari General de la Llengua Catalana (DGLC) de Pompeu Fabra és un diccionari català, publicat per primera vegada en fascicles l'any 1931 i com a volum únic l'any 1932.
Nou!!: Pere Labèrnia Esteller і Diccionari General de la Llengua Catalana · Veure més »
Fèlix Torres i Amat de Palou
Fèlix Torres i Amat de Palou (Sallent, Bages, 6 d'agost de 1772 - Madrid, 29 de desembre de 1847) fou un eclesiàstic, historiador de la literatura i hel·lenista català.
Nou!!: Pere Labèrnia Esteller і Fèlix Torres i Amat de Palou · Veure més »
Josep Maria Madurell i Marimon
Josep Maria Madurell i Marimon (Barcelona, 1893-1983), fou un historiador i arxiver català.
Nou!!: Pere Labèrnia Esteller і Josep Maria Madurell i Marimon · Veure més »
Josep Rafael Carreras i Bulbena
Josep Rafael Carreras i Bulbena (Barcelona, 23 de març de 1860 - ibídem, 2 de gener de 1931) fou un musicòleg, historiador, filòleg i compositor català.
Nou!!: Pere Labèrnia Esteller і Josep Rafael Carreras i Bulbena · Veure més »
Josep Ribelles i Comín
Josep Ribelles i Comín (Castelló de la Plana, 7 de juliol de 1872 - Barcelona, 19 de setembre de 1951) va ser un bibliògraf, periodista i animador cultural valencià.
Nou!!: Pere Labèrnia Esteller і Josep Ribelles i Comín · Veure més »
Normes de Castelló
Les Bases per a la unificació de l'ortografia valenciana, Normes de Castelló o Normes del 32, són un total de 34 regles ortogràfiques aprovades i ratificades l'any 1932 a Castelló de la Plana per destacades entitats i personalitats del món cultural i polític del País Valencià, amb la idea d'adoptar «un sistema ortogràfic unitari» per al valencià.
Nou!!: Pere Labèrnia Esteller і Normes de Castelló · Veure més »
País Valencià
El País Valencià Minut 8:18 és un país d'Europa i de la Mediterrània situat a l'est de la península Ibèrica, amb capital a la ciutat de València.
Nou!!: Pere Labèrnia Esteller і País Valencià · Veure més »
Reial Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona
La Reial Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona (RABLB) és una societat literària creada a Barcelona el 1729 per Segimon Comas i Vilar, Bernat Antoni de Boixadors, comte de Peralada i altres intel·lectuals barcelonins, preocupats pel trasllat de la Universitat de Barcelona a Cervera, l'ensenyament del jovent i la divulgació de la història de Catalunya.
Nou!!: Pere Labèrnia Esteller і Reial Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona · Veure més »
Traiguera
Traiguera és un municipi del País Valencià a la comarca del Baix Maestrat.
Nou!!: Pere Labèrnia Esteller і Traiguera · Veure més »
1802
;Països Catalans.
Nou!!: Pere Labèrnia Esteller і 1802 · Veure més »
1836
Llinda d'una casa del carrer del Pont Vell de Besalú Placa commemorativa de la primera foto feta a Barcelona, el 10 de novembre de 1836;Països Catalans.
Nou!!: Pere Labèrnia Esteller і 1836 · Veure més »
1837
;Països Catalans.
Nou!!: Pere Labèrnia Esteller і 1837 · Veure més »
1839
;Països Catalans.
Nou!!: Pere Labèrnia Esteller і 1839 · Veure més »
1840
;Països Catalans.
Nou!!: Pere Labèrnia Esteller і 1840 · Veure més »
1844
;Països Catalans.
Nou!!: Pere Labèrnia Esteller і 1844 · Veure més »
1848
s), Francesc Pagès i Serratosa (Barcelona, 1852-99) relleu original en guix, base del bronze "Al·legoria del Ferrocarril" de la façana del Palau de Justícia de Barcelona. Es conserva al Museu de Mataró, número de catàleg MCMM 5415.; Països Catalans.
Nou!!: Pere Labèrnia Esteller і 1848 · Veure més »
1849
;Països Catalans;Resta del món.
Nou!!: Pere Labèrnia Esteller і 1849 · Veure més »
1850
Plànol de Barcelona, l'any 18503 de novembre, Barcelona: Comença a funcionar el Teatre Odeon, al carrer de l'Hospital, número 45.
Nou!!: Pere Labèrnia Esteller і 1850 · Veure més »
1852
El 1852 (MDCCCLII) fou un any de traspàs començat en dijous del calendari gregorià i un any de traspàs començat en dimarts del calendari julià.
Nou!!: Pere Labèrnia Esteller і 1852 · Veure més »
1853
;Països Catalans.
Nou!!: Pere Labèrnia Esteller і 1853 · Veure més »
1860
;Països Catalans.
Nou!!: Pere Labèrnia Esteller і 1860 · Veure més »
1866
;Països Catalans.
Nou!!: Pere Labèrnia Esteller і 1866 · Veure més »
1867
Europa l'any 1867. Potències en lletra majúscula.
Nou!!: Pere Labèrnia Esteller і 1867 · Veure més »
1895
;Països Catalans:;Resta del món.
Nou!!: Pere Labèrnia Esteller і 1895 · Veure més »
19 de febrer
El 19 de febrer és el cinquantè dia de l'any del calendari gregorià.
Nou!!: Pere Labèrnia Esteller і 19 de febrer · Veure més »
1903
;Països Catalans.
Nou!!: Pere Labèrnia Esteller і 1903 · Veure més »
1929
Exposició Internacional de 1929, a Barcelona Finalitza la reforma de l'Estació de França de Barcelona fou una de les principals estacions ferroviàries fins a la construcció de l'Estació de Sants;Països Catalans.
Nou!!: Pere Labèrnia Esteller і 1929 · Veure més »
1930
;Països Catalans.
Nou!!: Pere Labèrnia Esteller і 1930 · Veure més »
28 de juny
El 28 de juny és el cent setanta-novè dia de l'any del calendari gregorià i el cent vuitantè en els anys de traspàs.
Nou!!: Pere Labèrnia Esteller і 28 de juny · Veure més »
Redirigeix aquí:
Pere Labèrnia, Pere Labèrnia i Esteller.
