Accés més ràpid que el navegador!
73 les relacions: Alfons d'Aragó i Castella, Alfons II de Portugal, Alfons IX de Lleó, Almenara, Alou, Aurembiaix d'Urgell, Batlia d'Inca, Batlle (antic règim), Bernat de Santa Eugènia de Berga, Bisbat de Mallorca, Castell d'Alaró, Castell del Rei (Pollença), Castella, Castelló de la Plana, Catedral de Mallorca, Coïmbra, Comtat d'Urgell, Conquesta catalana d'Eivissa i Formentera, Conquesta de Mallorca, Corona d'Aragó, Corona de Mallorca, Dinastia almohade, Dinastia Borgonya, Dolça de Barcelona, Eivissa (municipi), Galícia, Guillem de Montgrí, Illes Balears, Jaume el Conqueridor, Jaume II de Mallorca, Jaume III de Mallorca, Llibre del Repartiment de Mallorca, Llista de comtes d'Urgell, Mafalda de Portugal i de Barcelona, Mallorca, Marroc, Miquel Barceló Artigues, Monarca, Morella, Nunó Sanç, Pagà de Mallorca, Palau Reial de l'Almudaina, Papa, Pere el Cerimoniós, Permuta, Peronella d'Aragó, Ramon Berenguer IV, Regne de Lleó, Regne de València, Sagunt, ..., Sanç I de Portugal, Sança de Portugal i de Barcelona, Sant Pere, Sogorb, Teresa de Portugal i de Barcelona, Tractat de Capdepera, Usatges de Barcelona, Vegueria, 1187, 1212, 1228, 1229, 1230, 1231, 1235, 1244, 1254, 1255, 1256, 1258, 2 de juny, 23 de febrer, 29 de setembre. Ampliar l'índex (23 més) »
Alfons d'Aragó i Castella
84-88833-02-4 Alfons d'Aragó (1222 - Calataiud, 1260) fou infant d'Aragó, fill primogènit de Jaume I el Conqueridor i la seva primera esposa, Elionor de Castella.
Nou!!: Pere I d'Urgell і Alfons d'Aragó i Castella · Veure més »
Alfons II de Portugal
Alfons II de Portugal, dit el Gras (Coïmbra, 1185 - ibíd., 1233), fou rei de Portugal (1211-1223).
Nou!!: Pere I d'Urgell і Alfons II de Portugal · Veure més »
Alfons IX de Lleó
Alfons IX de Lleó (Zamora, 1171-Vilanova de Sarria, 1230) fou rei de Lleó (1188-1230).
Nou!!: Pere I d'Urgell і Alfons IX de Lleó · Veure més »
Almenara
Almenara és un municipi del País Valencià situat a la comarca de la Plana Baixa.
Nou!!: Pere I d'Urgell і Almenara · Veure més »
Alou
L'alou era el règim de tinença de béns immobles, generalment terres, pel qual el senyor feudal (l'aloer) tenia el domini complet, absolut i lliure sobre les seves propietats.
Nou!!: Pere I d'Urgell і Alou · Veure més »
Aurembiaix d'Urgell
Aurembiaix d'Urgell (Balaguer, 1196 — Balaguer, 1231) fou l'última comtessa d'Urgell entre 1209 i 1231.
Nou!!: Pere I d'Urgell і Aurembiaix d'Urgell · Veure més »
Batlia d'Inca
La Batlia d'Inca fou una demarcació territorial sota l'autoritat del Batle d'Inca, creada al, el seu territori d'actuació agrupava els actuals municipis d'Inca, Mancor, Selva, Campanet, Búger i Sa Pobla i els límits coincidien amb el Juz' d'Inkan musulmà, demarcació administrativa o judicial amb funcions no aclarides per la historiografia.
Nou!!: Pere I d'Urgell і Batlia d'Inca · Veure més »
Batlle (antic règim)
Batlle o batle era el delegat territorial d'un senyor feudal en un lloc determinat, als Països Catalans de l'edat mitjana i moderna.
Nou!!: Pere I d'Urgell і Batlle (antic règim) · Veure més »
Bernat de Santa Eugènia de Berga
Bernat de Santa Eugènia de Berga, també anomenat Bernat de Santaeugènia o Bernat de Montgrí i de Santa Eugènia, (Torroella de Montgrí, ? - Torroella de Montgrí, 1269) va ser cavaller, governador del Regne de Mallorques i conseller del rei Jaume I d'Aragó.
Nou!!: Pere I d'Urgell і Bernat de Santa Eugènia de Berga · Veure més »
Bisbat de Mallorca
El bisbat de Mallorca és una demarcació de l'església catòlica a les Illes Balears, sufragània de l'arquebisbat de València.
Nou!!: Pere I d'Urgell і Bisbat de Mallorca · Veure més »
Castell d'Alaró
Gravat antic del Castell d'Alaró (segle XIX) El Castell d'Alaró és un castell al cim del mateix nom, al terme municipal d'Alaró, a Mallorca.
Nou!!: Pere I d'Urgell і Castell d'Alaró · Veure més »
Castell del Rei (Pollença)
El castell del Rei és un castell roquer situat a la muntanya del Castell del Rei, a la vall de Ternelles, a Pollença, i té una alçada de 492 m. A l'època romana, ja fou usat com a fortificació i en l'època musulmana fou, amb el castell d'Alaró l'últim reducte de resistència a les tropes catalanes que van envair Mallorca el 1229.
Nou!!: Pere I d'Urgell і Castell del Rei (Pollença) · Veure més »
Castella
Corona de Castella a partir del 1492. Castella és un país de la península Ibèrica, i antigament regne.
Nou!!: Pere I d'Urgell і Castella · Veure més »
Castelló de la Plana
Castelló de la Plana —o localment simplement Castelló— és una ciutat del País Valencià, capital de la comarca de la Plana Alta i de la província de Castelló.
Nou!!: Pere I d'Urgell і Castelló de la Plana · Veure més »
Catedral de Mallorca
La catedral de Mallorca, dita també Seu de Mallorca (popularment la Seu), és la seu episcopal de la diòcesi de Mallorca, i està situada a la ciutat de Palma.
Nou!!: Pere I d'Urgell і Catedral de Mallorca · Veure més »
Coïmbra
Coïmbra (en portuguès Coimbra) és un municipi portuguès, capital del districte de Coïmbra, situada a la regió del Centre, dins la subregió de Baixo Mondego.
Nou!!: Pere I d'Urgell і Coïmbra · Veure més »
Comtat d'Urgell
El Comtat d'Urgell va ser una divisió territorial i administrativa de la Catalunya Vella en forma de comtat des del 785 i fins al 1413 en integrar-se definitivament dins la Corona d'Aragó.
Nou!!: Pere I d'Urgell і Comtat d'Urgell · Veure més »
Conquesta catalana d'Eivissa i Formentera
Les illes d'Eivissa i Formentera van ser conquerides pels catalans, el 1235, per contracte d'infeudació de Jaume I.
Nou!!: Pere I d'Urgell і Conquesta catalana d'Eivissa i Formentera · Veure més »
Conquesta de Mallorca
La conquesta de Mallorca o croada contra Al-Mayūrqa fou una croada comandada per Jaume I d'Aragó que va tenir com a conseqüència la destrucció del poder almohade a l'illa de Mallorca, l'esclavització de la població andalusina autòctona, el repoblament de l'illa amb població catalana sota un règim feudal i la creació del Regne de les Mallorques.
Nou!!: Pere I d'Urgell і Conquesta de Mallorca · Veure més »
Corona d'Aragó
La Corona d'Aragó coneguda també per altres denominacions com ara Corona catalanoaragonesa, fou el conjunt de territoris que estigueren sota la jurisdicció del rei d'Aragó des del 1162 fins al 1715.
Nou!!: Pere I d'Urgell і Corona d'Aragó · Veure més »
Corona de Mallorca
La Corona de Mallorca estigué formada pel conjunt de territoris procedents de la Corona d'Aragó que Jaume I el Conqueridor deixà com a herència al seu fill Jaume II de Mallorca amb el títol de rei de Mallorca.
Nou!!: Pere I d'Urgell і Corona de Mallorca · Veure més »
Dinastia almohade
Els almohades (de l'àrab, i. e. ‘els monoteistes' o ‘els unitaristes’) (1121-1269) foren un moviment religiós amb un fort influx amazic que va inspirar diversos estats a l'extrem occidental del món islàmic al.
Nou!!: Pere I d'Urgell і Dinastia almohade · Veure més »
Dinastia Borgonya
La Dinastia Borgonya fou un llinatge de reis que van governar el Regne de Portugal des de 1139 fins a l'any 1383; el Regne de Castella des de 1127 fins a l'any 1369, així com al Regne de Lleó durant els anys en què se separà del Regne de Castella.
Nou!!: Pere I d'Urgell і Dinastia Borgonya · Veure més »
Dolça de Barcelona
Dolça de Barcelona (Barcelona, 1160 - Coïmbra, 1 de setembre de 1198) va ser una infanta d'Aragó i reina consort de Portugal (1185-1198), filla del comte de Barcelona, Ramon Berenguer IV, i de la reina d'Aragó, Peronella d'Aragó.
Nou!!: Pere I d'Urgell і Dolça de Barcelona · Veure més »
Eivissa (municipi)
Bandera del Consell d'Eivissa i Formentera, antiga bandera de la Universitat Eivissa, sovint Vila d'Eivissa o simplement Vila, és la ciutat i un municipi de l'illa d'Eivissa.
Nou!!: Pere I d'Urgell і Eivissa (municipi) · Veure més »
Galícia
Galícia (en gallec: Galicia o Galiza; en castellà: Galicia) és un país del nord-oest de la península Ibèrica, constituït com a comunitat autònoma d'Espanya.
Nou!!: Pere I d'Urgell і Galícia · Veure més »
Guillem de Montgrí
Guillem de Montgrí (Torroella de Montgrí, cap al 1195- 21 de juny de 1273) va ser un eclesiàstic català del.
Nou!!: Pere I d'Urgell і Guillem de Montgrí · Veure més »
Illes Balears
Taula de Torralba d'en Salort Les Illes Balears són un arxipèlag de la Mediterrània occidental, format per quatre grans illes (Mallorca, Menorca, Eivissa i Formentera) i diversos illots.
Nou!!: Pere I d'Urgell і Illes Balears · Veure més »
Jaume el Conqueridor
Jaume el Conqueridor, anomenat també Jaume I d'Aragó (Montpeller, Senyoria de Montpeller, 2 de febrer del 1208 - Alzira, Regne de València, 27 de juliol del 1276; en castellà Jaime o Jacobo i Santiago, en occità i català antic Jacme, en aragonès modern Chaime i en llatí Iacobus, tots provenen del nom hebreu Iaakov, que significa 'que Déu protegeixi'), fou sobirà de la Corona d'Aragó amb els títols principals de rei d'Aragó, rei de Mallorca, rei de València, comte de Barcelona, comte d'Urgell, i senyor de Montpeller (1213-1276).
Nou!!: Pere I d'Urgell і Jaume el Conqueridor · Veure més »
Jaume II de Mallorca
Jaume II de Mallorca, dit el Bon Rei (Montpeller, 1243 - ciutat de Mallorca, 29 de maig del 1311), fou rei de Mallorca, comte de Rosselló i Cerdanya i senyor de Montpeller (1276-1311).
Nou!!: Pere I d'Urgell і Jaume II de Mallorca · Veure més »
Jaume III de Mallorca
Jaume III de Mallorca (Catània, Sicília 1315 - Llucmajor, 1349) fou rei de Mallorca, comte de Rosselló i Cerdanya i senyor de Montpeller (1324-1349).
Nou!!: Pere I d'Urgell і Jaume III de Mallorca · Veure més »
Llibre del Repartiment de Mallorca
El Llibre del Repartiment de Mallorca, és la denominació genèrica que reben un conjunt de còdex medievals on s'indica com es varen repartir els béns immobles de Mallorca una vegada conquerida l'illa el 1229.
Nou!!: Pere I d'Urgell і Llibre del Repartiment de Mallorca · Veure més »
Llista de comtes d'Urgell
La llista de comtes d'Urgell abasta els sobirans del comtat d'Urgell des de Borrell I d'Urgell-Cerdanya, primer comte documentat el 798, fins a la integració definitiva d'aquest comtat a la Corona d'Aragó el 1413.
Nou!!: Pere I d'Urgell і Llista de comtes d'Urgell · Veure més »
Mafalda de Portugal i de Barcelona
Mafalda de Portugal i de Barcelona (ca. 1208 - Amarante, Regne de Portugal, 1256) fou infanta de Portugal i reina consort de Castella (1215-1216).
Nou!!: Pere I d'Urgell і Mafalda de Portugal i de Barcelona · Veure més »
Mallorca
Mallorca és una illa de la Mediterrània, la més gran de les Illes Balears —per això també s'anomena la Balear Major—, i és lloc d'origen dels mallorquins.
Nou!!: Pere I d'Urgell і Mallorca · Veure més »
Marroc
El Marroc, oficialment el Regne del Marroc, és un estat del nord d'Àfrica.
Nou!!: Pere I d'Urgell і Marroc · Veure més »
Miquel Barceló Artigues
Miquel Barceló Artigues (Felanitx, 8 de gener de 1957), és un pintor mallorquí de renom internacional.
Nou!!: Pere I d'Urgell і Miquel Barceló Artigues · Veure més »
Monarca
Un monarca és la persona que governa una monarquia, una forma d'estat (en oposició a la República) i una forma de govern en la qual una entitat política és governada o controlada per un individu que, en la majoria de casos, ha rebut aquesta funció per herència i l'exercirà de per vida o fins a l'abdicació.
Nou!!: Pere I d'Urgell і Monarca · Veure més »
Morella
Morella és un municipi del País Valencià que es troba a la comarca dels Ports, de la qual és la capital, i hi té altres poblacions dins el seu gran terme municipal.
Nou!!: Pere I d'Urgell і Morella · Veure més »
Nunó Sanç
Nunó Sanç (ca. 1185 - 1241) fou comte de Cerdanya i Rosselló (1212-1241; en llatí, el 8 de març de 1239: Nunus Sancii, Dei gratia dominus de Rossillionis, Vallis de Asperii, Conflent et Cerritane).
Nou!!: Pere I d'Urgell і Nunó Sanç · Veure més »
Pagà de Mallorca
Pagà de Mallorca, nascut, possiblement a Mallorca, abans de 1314 i morí a la Batalla de Llucmajor (Mallorca), el 1349.
Nou!!: Pere I d'Urgell і Pagà de Mallorca · Veure més »
Palau Reial de l'Almudaina
El Castell o Palau Reial de l'Almudaina, dit també simplement l'Almudaina, està situat a la ciutat de Palma, al costat de la Seu, i fou la residència històrica dels reis de Mallorca.
Nou!!: Pere I d'Urgell і Palau Reial de l'Almudaina · Veure més »
Papa
El papa (del llatí: papa i del grec: πάππας, papas, una fórmula infantil per anomenar el «pare») és el bisbe de Roma i el cap de l'Església Catòlica.
Nou!!: Pere I d'Urgell і Papa · Veure més »
Pere el Cerimoniós
Pere el Cerimoniós o el del Punyalet, anomenat també Pere IV d'Aragó i Pere III de Catalunya-Aragó (Balaguer, Principat de Catalunya, 5 de setembre de 1319 - Barcelona, 5 de gener de 1387), fou sobirà de la Corona d'Aragó amb els títols de rei d'Aragó, de València, de Sardenya i comte de Barcelona (1336-1387).
Nou!!: Pere I d'Urgell і Pere el Cerimoniós · Veure més »
Permuta
La permuta és un contracte pel qual cadascuna de les parts s'obliga a donar el dret de propietat (domini) d'una cosa per rebre el dret de domini sobre una altra.
Nou!!: Pere I d'Urgell і Permuta · Veure més »
Peronella d'Aragó
Peronella I d'Aragó (en aragonès: Peyronela/Peronella; Osca, 29 de juny?/ agost?Ubieto Arteta, Literatura medieval, pàg. 302; de 1136 – Santes Creus, 15 d'octubre de 1174) fou reina d'Aragó, comtessa de Ribagorça i Sobrarb i comtessa consort de Barcelona (1137-1162).
Nou!!: Pere I d'Urgell і Peronella d'Aragó · Veure més »
Ramon Berenguer IV
Ramon Berenguer IV, dit el Sant (Barcelona, 1116/1119 - Lo Borg Sant Dalmatz, 6 d'agost del 1162), fou comte de Barcelona i Girona (1131-1162), príncep d'Aragó i comte de Ribagorça –on exercí la potestas– (1137-1162) i regent del comtat de Provença (1144-1161) –on s'esmenta com a Ramon Berenguer II.
Nou!!: Pere I d'Urgell і Ramon Berenguer IV · Veure més »
Regne de Lleó
El Regne de Lleó va ser un dels regnes medievals de la península Ibèrica, successor de l'antic Regne d'Astúries, que va tenir un paper protagonista en la Reconquesta i formació dels successius regnes cristians de l'occident peninsular.
Nou!!: Pere I d'Urgell і Regne de Lleó · Veure més »
Regne de València
El Regne de València és l'antic regne medieval pertanyent a la Corona d'Aragó, fundat per Jaume I i ampliat per Jaume II, que abastava la major part de l'actual territori del País Valencià.
Nou!!: Pere I d'Urgell і Regne de València · Veure més »
Sagunt
Sagunt (oficialment Sagunt/Sagunto; de l'edat mitjana al anomenada Morvedre) és una ciutat i un municipi del País Valencià situat a la comarca del Camp de Morvedre.
Nou!!: Pere I d'Urgell і Sagunt · Veure més »
Sanç I de Portugal
Sanç I de Portugal, dit el Poblador (Coïmbra, 11 de novembre de 1154 - ibíd. 26 de març de 1212) fou rei de Portugal (1185-1212).
Nou!!: Pere I d'Urgell і Sanç I de Portugal · Veure més »
Sança de Portugal i de Barcelona
Sança de Portugal o Sancha Sanches (ca. 1181 - Monestir de Celas, Coïmbra, 13 de març de 1229), infanta de Portugal, filla de Sanç I de Portugal, senyora d'Alenquer i abadessa de Lorvão.
Nou!!: Pere I d'Urgell і Sança de Portugal i de Barcelona · Veure més »
Sant Pere
Sant Peretr; Šimʿōn bar Yōnāh; tr o tr, ‘Simó el Pur’; tr o tr; tr; Petrus; Aziz Petrus.
Nou!!: Pere I d'Urgell і Sant Pere · Veure més »
Sogorb
Sogorb (en castellà i oficialment, Segorbe; també coneguda com Segorb) és un municipi del País Valencià, capital de la comarca de l'Alt Palància.
Nou!!: Pere I d'Urgell і Sogorb · Veure més »
Teresa de Portugal i de Barcelona
Teresa de Portugal coneguda com a Teresa la Inquebrantable (Coïmbra, 1181 - Lorvão, 1250) fou infanta de Portugal i reina consort de Lleó (1191-1194).
Nou!!: Pere I d'Urgell і Teresa de Portugal i de Barcelona · Veure més »
Tractat de Capdepera
El Tractat de Capdepera va ser la solució adoptada per incorporar a Menorca sota el domini de la Corona de Aragó després de la conquesta de Mallorca el 1229.
Nou!!: Pere I d'Urgell і Tractat de Capdepera · Veure més »
Usatges de Barcelona
Costums de Catalunya) (ACA, ms. de Ripoll, núm. 38, fol. 1) XIV que representa al comte Ramon Berenguer I de Barcelona (Biblioteca del Monasterio de San Lorenzao del Escorial, Ms. Z-III-14 f.23v) ''Ms. 1.378'' de l'Arxiu Municipal de Lleida (1336). ''Usatges i Constitucions de Catalunya'', Constitucions de Pau i Treva, Commemoracions de Pere Albert i un Tratado de Batalla Foli dels ''Commentaria super Usaticis Barchinone'' (Comentaris dels Usatges de Barcelona) Obra jurídica de Jaume Marquilles (1448-1450) Actes de cort i altres Lleis Catalunya de les Corts de Barcelona (1413) (edició impresa) Els Usatges de Barcelona foren una recopilació dels usatges que formaven el dret consuetudinari barceloní; a mesura que es feren noves recopilacions s'hi recolliren també normes jurídiques de diferents procedències que acabaren formant la base del Dret consuetudinari català.
Nou!!: Pere I d'Urgell і Usatges de Barcelona · Veure més »
Vegueria
230x230px Una vegueria és la divisió territorial de Catalunya que estableix l'Estatut d'Autonomia de Catalunya de 2006, amb personalitat jurídica pròpia i amb dues funcions: el govern intermunicipal de cooperació local i l'organització dels serveis de la Generalitat de Catalunya.
Nou!!: Pere I d'Urgell і Vegueria · Veure més »
1187
Sense descripció.
Nou!!: Pere I d'Urgell і 1187 · Veure més »
1212
Sense descripció.
Nou!!: Pere I d'Urgell і 1212 · Veure més »
1228
Sense descripció.
Nou!!: Pere I d'Urgell і 1228 · Veure més »
1229
;Països Catalans.
Nou!!: Pere I d'Urgell і 1229 · Veure més »
1230
El 1230 (MCCXXX) fou un any comú començat en dimarts del calendari julià.
Nou!!: Pere I d'Urgell і 1230 · Veure més »
1231
Resum dels esdeveniments de l'any 1231.
Nou!!: Pere I d'Urgell і 1231 · Veure més »
1235
Sense descripció.
Nou!!: Pere I d'Urgell і 1235 · Veure més »
1244
Sense descripció.
Nou!!: Pere I d'Urgell і 1244 · Veure més »
1254
Sense descripció.
Nou!!: Pere I d'Urgell і 1254 · Veure més »
1255
Sense descripció.
Nou!!: Pere I d'Urgell і 1255 · Veure més »
1256
Sense descripció.
Nou!!: Pere I d'Urgell і 1256 · Veure més »
1258
Sense descripció.
Nou!!: Pere I d'Urgell і 1258 · Veure més »
2 de juny
El 2 de juny és el cent cinquanta-tresè dia de l'any del calendari gregorià i el cent cinquanta-quatrè en els anys de traspàs.
Nou!!: Pere I d'Urgell і 2 de juny · Veure més »
23 de febrer
El 23 de febrer és el cinquanta-quatrè dia de l'any del calendari gregorià.
Nou!!: Pere I d'Urgell і 23 de febrer · Veure més »
29 de setembre
El 29 de setembre és el dos-cents setanta-dosè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents setanta-tresè en els anys de traspàs.
Nou!!: Pere I d'Urgell і 29 de setembre · Veure més »
