Logo
Uniopèdia
Comunicació
Disponible a Google Play
Nou! Descarregar Uniopèdia al dispositiu Android™!
Instal·la
Accés més ràpid que el navegador!
 

Pere II d'Urgell

Índex Pere II d'Urgell

Escut d'Armes de Pere II d'Urgell segons l'Armorial de Gelre: partit del Senyal Reial, d'or i dos pals de gules, i el segon d'armes d'Urgell, escacat d'or i sable Pere II d'Aragó-Urgell i de Comenge, anomenat simplement Pere II d'Urgell (?, 1340 — Balaguer, 1408) fou comte d'Urgell, vescomte d'Àger, baró d'Entença i d'Antilló (1347-1408).

81 les relacions: Agramunt, Alfons el Benigne, Antilló, Àger, Balaguer, Baronia d'Entença, Bernat IV de Cabrera, Bernat VIII de Comenge, Bunyol, Casal d'Aragó-Urgell, Cecília d'Urgell, Cecília de Comenge-Torena, Cervelló (llinatge), Compromís de Casp, Comtat d'Urgell, Corona de Mallorca, Daroca, Elionor d'Aragó-Urgell, Elisabet de Mallorca, Elo (Navarra), Ferran d'Antequera, Ferran d'Aragó i de Castella, Fraga, Guerra dels Dos Peres, Guillem Ramon de Montcada i de Peralta, Hug II de Cardona, Hug Roger II de Pallars Sobirà, Invasió de Mateu I de Foix, Jaume I d'Urgell, Jaume II d'Urgell, Joan el Caçador, Joan II de Montferrat, Llista de comtes d'Urgell, Lloctinent General del Regne de València, Margarida de Montferrat, Maria de Luna, Maria de Portugal, Maria de Portugal i de Manuel, Marquesat de Montferrat, Martí l'Humà, Mateu I de Foix, Montblanc, Oriola, Pere el Cerimoniós, Piera, Sant Vicenç dels Horts, Santa Maria de Sixena, Senyera reial, Setge de Terol (1363), Sogorb, ..., Teresa d'Entença, Vescomtat d'Àger, Xestalgar, Xiva (Foia de Bunyol), 1328, 1340, 1347, 1348, 1363, 1364, 1365, 1368, 1369, 1375, 1376, 1378, 1379, 1380, 1382, 1386, 1390, 1396, 1408, 1409, 1410, 1413, 1430, 1433, 1434, 1460, 22 d'agost. Ampliar l'índex (31 més) »

Agramunt

Agramunt és un municipi de la comarca de l'Urgell, Catalunya, que consta de sis unitats de població, que són: Agramunt és la població capdavantera de la Ribera del Sió, situat en el punt de confluència de l'Urgell, la Segarra i la Noguera.

Nou!!: Pere II d'Urgell і Agramunt · Veure més »

Alfons el Benigne

Alfons el Benigne, anomenat també Alfons IV d'Aragó i Alfons III de Catalunya-Aragó (Nàpols, Regne de Nàpols, 1299 - Barcelona, Principat de Catalunya, 1336; en aragonès Alifonso, en occità Anfós, en llatí AlfonsusArxiu Jaume I: Diccionari d'Història de Catalunya; ed. 62; Barcelona; 1998;; p. 25), fou sobirà de la Corona d'Aragó amb els títols principals de comte de Barcelona, rei d'Aragó, de València i de Sardenya i Còrsega (1327-1336).

Nou!!: Pere II d'Urgell і Alfons el Benigne · Veure més »

Antilló

Antilló és un municipi aragonès situat a la província d'Osca i enquadrat a la comarca de la Foia d'Osca.

Nou!!: Pere II d'Urgell і Antilló · Veure més »

Àger

Àger (pronunciat) és una vila i municipi de la comarca de la Noguera, Catalunya.

Nou!!: Pere II d'Urgell і Àger · Veure més »

Balaguer

Balaguer és una ciutat de Catalunya, capital de la comarca de la Noguera i cap del seu partit judicial.

Nou!!: Pere II d'Urgell і Balaguer · Veure més »

Baronia d'Entença

Escut d'armes de la casa d'Entença La baronia d'Entença fou una jurisdicció senyorial que tingué com a centre el castell d'Entença (Baixa Ribagorça).

Nou!!: Pere II d'Urgell і Baronia d'Entença · Veure més »

Bernat IV de Cabrera

Bernat IV de Cabrera, dit Bernardí, (1352 - Catània (Sicília), 1423) ostentà els títols de vescomte de Cabrera, baró de Montclús, comte d'Osona (1373), vescomte de Bas (1381) i comte de Mòdica (1393).

Nou!!: Pere II d'Urgell і Bernat IV de Cabrera · Veure més »

Bernat VIII de Comenge

Bernat VIII de Comenge-Torena (1285-1336) vas ser comte de Comenge i vescomte de Torena.

Nou!!: Pere II d'Urgell і Bernat VIII de Comenge · Veure més »

Bunyol

Bunyol (oficialment i en castellà Buñol) és un municipi del País Valencià que es troba a la comarca de la Foia de Bunyol.

Nou!!: Pere II d'Urgell і Bunyol · Veure més »

Casal d'Aragó-Urgell

La llista de comtes d'Urgell del Casal d'Aragó-Urgell o Casal d'Urgell-Aragó compren els sobirans del comtat d'Urgell des de Jaume I d'Urgell, fundador del Casal d'Aragó-Urgell l'any 1328 en què és nomenat comte d'Urgell per herència del seu pare i rei d'Aragó; Alfons el Benigne fins a Jaume II d'Urgell que fou desposseït dels seus títols l'any 1413 després que fou aspirant a la successió a la mort del rei Martí, no fou escollit en el Compromís de Casp, i fou escollit en el seu lloc el que seria Ferran I d'Antequera.

Nou!!: Pere II d'Urgell і Casal d'Aragó-Urgell · Veure més »

Cecília d'Urgell

Cecília d'Urgell (1424 - Bellesguard, Barcelona, 1460) fou filla de Pere II d'Urgell i de Margarida de Montferrat.

Nou!!: Pere II d'Urgell і Cecília d'Urgell · Veure més »

Cecília de Comenge-Torena

Cecília I d'Urgell o Cecília de Comenge-Torena (vers 1320 - 1384) fou infanta de Comenge, vescomtessa de Torena (1339-1349), comtessa consort d'Urgell (1336-1347), comtessa d'Urgell, baronessa d'Antilló i d'Entença (1347).

Nou!!: Pere II d'Urgell і Cecília de Comenge-Torena · Veure més »

Cervelló (llinatge)

Escut d'armes dels Cervelló Els Cervelló foren un llinatge català derivat del llinatge de Gurb.

Nou!!: Pere II d'Urgell і Cervelló (llinatge) · Veure més »

Compromís de Casp

El Compromís de Casp (1412) fou una reunió de nou notables, representants del Regne d'Aragó, del Regne de València i del Principat de Catalunya (tres per estat), que tenien l'objectiu de decidir qui succeiria l'últim rei de la Corona d'Aragó, Martí l'Humà, mort el 1410.

Nou!!: Pere II d'Urgell і Compromís de Casp · Veure més »

Comtat d'Urgell

El Comtat d'Urgell va ser una divisió territorial i administrativa de la Catalunya Vella en forma de comtat des del 785 i fins al 1413 en integrar-se definitivament dins la Corona d'Aragó.

Nou!!: Pere II d'Urgell і Comtat d'Urgell · Veure més »

Corona de Mallorca

La Corona de Mallorca estigué formada pel conjunt de territoris procedents de la Corona d'Aragó que Jaume I el Conqueridor deixà com a herència al seu fill Jaume II de Mallorca amb el títol de rei de Mallorca.

Nou!!: Pere II d'Urgell і Corona de Mallorca · Veure més »

Daroca

Daroca és una ciutat i municipi d'Aragó, a la província de Saragossa i que és el cap de la comarca del Camp de Daroca.

Nou!!: Pere II d'Urgell і Daroca · Veure més »

Elionor d'Aragó-Urgell

Elionor d'Urgell, Elionor d'Aragó-Urgell o Elionor d'Aragó i Montferrat (Balaguer?, 1378 - Ermita de Sant Joan, Montblanc, Conca de Barberà, 28 de maig de 1430), infanta d'Urgell, que es retirà a fer vida eremítica.

Nou!!: Pere II d'Urgell і Elionor d'Aragó-Urgell · Veure més »

Elisabet de Mallorca

Elisabet de Mallorca (1337 - 1404) fou infanta de Mallorca i reina titular de Mallorca amb el nom d'Elisabet I, comtessa nominal de Rosselló i la Cerdanya (1375 - 1404).

Nou!!: Pere II d'Urgell і Elisabet de Mallorca · Veure més »

Elo (Navarra)

Elo (cooficialment en castellà Monreal) és un municipi de Navarra, a la comarca d'Aoiz, dins la merindad de Sangüesa.

Nou!!: Pere II d'Urgell і Elo (Navarra) · Veure més »

Ferran d'Antequera

Ferran d'Antequera, dit de Trastàmara, el Just o l'Honest i anomenat també Ferran I d'Aragó (Medina del Campo, Castella, 27 de novembre de 1380 - Igualada, 2 d'abril de 1416), fou infant de Castella i després rei d'Aragó, de València, de Mallorca, de Sicília, de Sardenya i (nominal) de Còrsega, duc (nominal) d'Atenes i Neopàtria, comte de Barcelona, de Rosselló i de Cerdanya (1412 - 1416) i regent de Castella (1406-1416), on també ocupava els títols de senyor de Lara, duc de Peñafiel i comte de Mayorga, i (per matrimoni) els de comte d'Alburquerque i de Ledesma i senyor de Castro de Haro.

Nou!!: Pere II d'Urgell і Ferran d'Antequera · Veure més »

Ferran d'Aragó i de Castella

Seu Vella de Lleida) Ferran d'Aragó (València, 1329 - Borriana, 1363), infant d'Aragó i marquès de Tortosa i Camarasa.

Nou!!: Pere II d'Urgell і Ferran d'Aragó i de Castella · Veure més »

Fraga

Fraga és una localitat de l'Aragó de parla catalana situada a la Franja de Ponent, a l'extrem sud-est de la província d'Osca, en l'últim tram de la vall del Cinca (a 115 km de Saragossa i a 25 km de Lleida).

Nou!!: Pere II d'Urgell і Fraga · Veure més »

Guerra dels Dos Peres

La guerra dels Dos Peres, que tingué lloc entre 1356 i 1375, enfrontà la Corona d'Aragó i el Regne de Castella i en certa manera fou també un conflicte personal entre els respectius monarques Pere el Cerimoniós i Pere el Cruel.

Nou!!: Pere II d'Urgell і Guerra dels Dos Peres · Veure més »

Guillem Ramon de Montcada i de Peralta

Guillem Ramon de Montcada i de Peralta (? - 1398) va ser un noble català.

Nou!!: Pere II d'Urgell і Guillem Ramon de Montcada i de Peralta · Veure més »

Hug II de Cardona

Hug II de Cardona Anglesola o Hug Folc II de Cardona Anglesola (15 d'octubre de 1328 - Cardona, 2 d'agost de 1400) fou el primer comte de Cardona (1375-1400).

Nou!!: Pere II d'Urgell і Hug II de Cardona · Veure més »

Hug Roger II de Pallars Sobirà

Hug Roger II de Pallars-Mataplana i Cruïlles (1350 - 1416) fou comte de Pallars Sobirà i senyor d'Urtx (1369 - 1416).

Nou!!: Pere II d'Urgell і Hug Roger II de Pallars Sobirà · Veure més »

Invasió de Mateu I de Foix

La Invasió de Mateu I de Foix fou l'intent d'aquest de prendre el tron de la Corona d'Aragó.

Nou!!: Pere II d'Urgell і Invasió de Mateu I de Foix · Veure més »

Jaume I d'Urgell

Jaume I d'Aragó-Urgell i d'Entença, anomenat simplement Jaume I d'Urgell (Saragossa, 1321 - Barcelona, 15 de novembre de 1347) fou infant d'Aragó, comte d'Urgell, vescomte d'Àger, baró d'Antilló i d'Entença (1328-1347).

Nou!!: Pere II d'Urgell і Jaume I d'Urgell · Veure més »

Jaume II d'Urgell

Jaume d'Aragó-Urgell i Montferrat, anomenat simplement Jaume II d'Urgell, dit el Dissortat (Balaguer, 1380 - Xàtiva, 1 de juny de 1433) fou comte d'Urgell, vescomte d'Àger, baró d'Entença i d'Antilló (1408-1413).

Nou!!: Pere II d'Urgell і Jaume II d'Urgell · Veure més »

Joan el Caçador

Joan el Caçador, el Descurat o l'Amador de la Gentilesa, anomenat també Joan I d'Aragó (Perpinyà, Principat de Catalunya, 27 de desembre del 1350 - Foixà, Principat de Catalunya, 19 de maig del 1396; en aragonès Juan i en llatí Johannes), fou sobirà de la Corona d'Aragó amb els títols principals de rei d'Aragó, de Mallorca, de València i de Sardenya i Còrsega, i comte de Barcelona, de Rosselló i de Cerdanya (1387-1396); i duc de Girona (1351-1397).

Nou!!: Pere II d'Urgell і Joan el Caçador · Veure més »

Joan II de Montferrat

Joan II de Montferrat, fou marquès de Montferrat del 1338 al 1372.

Nou!!: Pere II d'Urgell і Joan II de Montferrat · Veure més »

Llista de comtes d'Urgell

La llista de comtes d'Urgell abasta els sobirans del comtat d'Urgell des de Borrell I d'Urgell-Cerdanya, primer comte documentat el 798, fins a la integració definitiva d'aquest comtat a la Corona d'Aragó el 1413.

Nou!!: Pere II d'Urgell і Llista de comtes d'Urgell · Veure més »

Lloctinent General del Regne de València

El Lloctinent General del Regne de València era la més alta magistratura de la Corona al Regne de València, una mena d'alter ego del rei, qui el nomenava entre els membres de la família reial, primer, i més tard, entre els membres de l'alta noblesa.

Nou!!: Pere II d'Urgell і Lloctinent General del Regne de València · Veure més »

Margarida de Montferrat

Margarida de Montferrat (c. 1360 - Morella, 1420) fou una noble catalana, procedent de la branca italiana dels Paleòleg, que fou comtessa d'Urgell.

Nou!!: Pere II d'Urgell і Margarida de Montferrat · Veure més »

Maria de Luna

Escut de Maria de Luna al monestir de Poblet Maria de Luna (?, 1357 - Vila-real, Plana Baixa, 28 de desembre de 1406) fou reina consort de la Corona d'Aragó (1396-1406), comtessa d'Empúries, comtessa de Luna i senyora de Sogorb (1402-1406).

Nou!!: Pere II d'Urgell і Maria de Luna · Veure més »

Maria de Portugal

* Infantes de Portugal.

Nou!!: Pere II d'Urgell і Maria de Portugal · Veure més »

Maria de Portugal i de Manuel

Maria de Portugal (Évora, 1343-Aveiro, 1367), infanta de Portugal.

Nou!!: Pere II d'Urgell і Maria de Portugal i de Manuel · Veure més »

Marquesat de Montferrat

XV. El Marquesat de Montferrat va ser un estat del nord-oest d'Itàlia.

Nou!!: Pere II d'Urgell і Marquesat de Montferrat · Veure més »

Martí l'Humà

84-393-3575-X Martí l'Humà o l'Eclesiàstic, anomenat també Martí I d'Aragó i Martí I de Catalunya-Aragó (Perpinyà, 29 de juliol de 1356 - Barcelona, 31 de maig de 1410), fou sobirà dels territoris de la Corona d’Aragó amb els títols principals de rei d'Aragó, de Mallorca, de València i de Sardenya i Còrsega, i comte de Barcelona, de Rosselló i de Cerdanya (1396-1410), als quals n'afegiria altres posteriorment com el comtat d'Empúries (1402, 1407-1410) i, a la mort del seu fill Martí el Jove, també el regne de Sicília (1409-1410).

Nou!!: Pere II d'Urgell і Martí l'Humà · Veure més »

Mateu I de Foix

Armes de Mateu I de Foix Mateu I de Foix (? - 1398) fou vescomte de Castellbò i baró de Castellví de Rosanes i Montcada (1381-1398); comte de Foix, vescomte de Bearn i de Marsan (1391-1398); i senyor d'Andorra, Donasà (Donauzan) i Nebosan.

Nou!!: Pere II d'Urgell і Mateu I de Foix · Veure més »

Montblanc

Montblanc és una vila i municipi de Catalunya, capital de la comarca de la Conca de Barberà.

Nou!!: Pere II d'Urgell і Montblanc · Veure més »

Oriola

Oriola (oficialment i en castellà Orihuela) és un municipi situat al sud del País Valencià, capital de la comarca del Baix Segura i que limita amb la Regió de Múrcia.

Nou!!: Pere II d'Urgell і Oriola · Veure més »

Pere el Cerimoniós

Pere el Cerimoniós o el del Punyalet, anomenat també Pere IV d'Aragó i Pere III de Catalunya-Aragó (Balaguer, Principat de Catalunya, 5 de setembre de 1319 - Barcelona, 5 de gener de 1387), fou sobirà de la Corona d'Aragó amb els títols de rei d'Aragó, de València, de Sardenya i comte de Barcelona (1336-1387).

Nou!!: Pere II d'Urgell і Pere el Cerimoniós · Veure més »

Piera

Piera és una vila i municipi de Catalunya situat a la comarca de l'Anoia.

Nou!!: Pere II d'Urgell і Piera · Veure més »

Sant Vicenç dels Horts

Sant Vicenç dels Horts és una ciutat i municipi de la comarca del Baix Llobregat a 16,9 km de la Ciutat Comtal.

Nou!!: Pere II d'Urgell і Sant Vicenç dels Horts · Veure més »

Santa Maria de Sixena

El Reial monestir de Santa Maria de Sixena (en castellà: Real Monasterio de Santa María de Sigena) és un monestir d'estil cistercenc del situat en el terme municipal de Vilanova de Sixena (Monegres, Osca) fet construir per Sança de Castella (reina consort d'Alfons el Cast) com a monestir destinat a religioses hospitalàries.

Nou!!: Pere II d'Urgell і Santa Maria de Sixena · Veure més »

Senyera reial

Escut d'armes de la Corona d'Aragó amb la Senyera Reial Armand de Fluvià: ''«Els segells més antics que tenim d'un sobirà català són els del comte Ramon Berenguer IV... L'escut porta el senyal dels pals»'' Els quatre pals (1995); pàg. 51-52) Menéndez Pidal: «... ''Porque los palos de oro y gules, hasta el fin de la edad media, tuvieron el caràcter preponderante o único de armas familiares de los descendientes de Ramon Berenguer IV''» El escudo de España (2004); pàg. 99 ·Alberto Montaner Frutos: «... ''puede establecerse sin lugar a dudas que los palos de oro y gules nacen como emblema personal de Ramon Berenguer IV y, al hereadarlos sus hijos se convierten en el símbolo de su família, la Casa de Aragón, sin ligazón alguna con un territorio determinado.''» ''El señal del rey de Aragón'' (1995); pàg. 35 Ramon Berenguer comte de Barcelona, quart del seu nom (f.34r)... Mai no va voler ser anomenat rei, sinó administrador del regne, ni canvià les armes comtals, i àdhuc el Senyal Reial és aquell que era del comte de Barcelona. (f34.v)» ''Numquam tamen voluit rex appellari, sed administrator regni, nec arma comitatus mutare, unde adhuc signa regalia sunt illa que comitis Barchinone erant''. La senyera reial fou la senyera privativa i històrica dels reis d'Aragó i comtes de Barcelona.

Nou!!: Pere II d'Urgell і Senyera reial · Veure més »

Setge de Terol (1363)

El Setge de Terol de 1363 fou una de les batalles de la guerra dels Dos Peres.

Nou!!: Pere II d'Urgell і Setge de Terol (1363) · Veure més »

Sogorb

Sogorb (en castellà i oficialment, Segorbe; també coneguda com Segorb) és un municipi del País Valencià, capital de la comarca de l'Alt Palància.

Nou!!: Pere II d'Urgell і Sogorb · Veure més »

Teresa d'Entença

Escut d'armes de la casa d'Entença. Teresa d'Entença (vers 1300 - Saragossa, 20 d'octubre de 1327) fou comtessa d'Urgell i vescomtessa d'Àger (1314-1327) i infanta d'Aragó, muller d'Alfons III el Benigne i mare de Pere III el Cerimoniós.

Nou!!: Pere II d'Urgell і Teresa d'Entença · Veure més »

Vescomtat d'Àger

El vescomtat d'Àger fou una jurisdicció feudal creada el 1094 i vinculada sovint al comtat d'Urgell.

Nou!!: Pere II d'Urgell і Vescomtat d'Àger · Veure més »

Xestalgar

Xestalgar (en castellà i oficialment, Gestalgar, i en la parla xurra, Chestalgar) és un municipi del País Valencià que es troba a la comarca dels Serrans.

Nou!!: Pere II d'Urgell і Xestalgar · Veure més »

Xiva (Foia de Bunyol)

Xiva (en castellà i oficialment Chiva) és un municipi del País Valencià situat a la comarca de la Foia de Bunyol.

Nou!!: Pere II d'Urgell і Xiva (Foia de Bunyol) · Veure més »

1328

Sense descripció.

Nou!!: Pere II d'Urgell і 1328 · Veure més »

1340

Una miniatura de la batalla de les '' Cròniques de Jean Froissart''.

Nou!!: Pere II d'Urgell і 1340 · Veure més »

1347

Sense descripció.

Nou!!: Pere II d'Urgell і 1347 · Veure més »

1348

s.

Nou!!: Pere II d'Urgell і 1348 · Veure més »

1363

Sense descripció.

Nou!!: Pere II d'Urgell і 1363 · Veure més »

1364

Sense descripció.

Nou!!: Pere II d'Urgell і 1364 · Veure més »

1365

Sense descripció.

Nou!!: Pere II d'Urgell і 1365 · Veure més »

1368

Sense descripció.

Nou!!: Pere II d'Urgell і 1368 · Veure més »

1369

;Països Catalans;Resta del món.

Nou!!: Pere II d'Urgell і 1369 · Veure més »

1375

Atles Català de la Corona de Catalunya i Aragó, de l'any '''1375'''.

Nou!!: Pere II d'Urgell і 1375 · Veure més »

1376

El 1376 (MCCCLXXVI) fou un any de traspàs començat en dimarts del calendari julià.

Nou!!: Pere II d'Urgell і 1376 · Veure més »

1378

Sense descripció.

Nou!!: Pere II d'Urgell і 1378 · Veure més »

1379

Sense descripció.

Nou!!: Pere II d'Urgell і 1379 · Veure més »

1380

Sense descripció.

Nou!!: Pere II d'Urgell і 1380 · Veure més »

1382

Sense descripció.

Nou!!: Pere II d'Urgell і 1382 · Veure més »

1386

Sense descripció.

Nou!!: Pere II d'Urgell і 1386 · Veure més »

1390

Sense descripció.

Nou!!: Pere II d'Urgell і 1390 · Veure més »

1396

Sense descripció.

Nou!!: Pere II d'Urgell і 1396 · Veure més »

1408

; Països catalans.

Nou!!: Pere II d'Urgell і 1408 · Veure més »

1409

; Països Catalans.

Nou!!: Pere II d'Urgell і 1409 · Veure més »

1410

;Països Catalans.

Nou!!: Pere II d'Urgell і 1410 · Veure més »

1413

; Països Catalans.

Nou!!: Pere II d'Urgell і 1413 · Veure més »

1430

Mapa d'Europa a l'any 1430.

Nou!!: Pere II d'Urgell і 1430 · Veure més »

1433

; Països Catalans;Resta del món 18 i 19 de novembre: Batalla de Delebio entre el Ducat de Milà i la República de Venècia.

Nou!!: Pere II d'Urgell і 1433 · Veure més »

1434

; Països Catalans; Resta del món.

Nou!!: Pere II d'Urgell і 1434 · Veure més »

1460

; Països Catalans; Resta del món.

Nou!!: Pere II d'Urgell і 1460 · Veure més »

22 d'agost

El 22 d'agost és el dos-cents trenta-quatrè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents trenta-cinquè en els anys de traspàs.

Nou!!: Pere II d'Urgell і 22 d'agost · Veure més »

Redirigeix aquí:

Pere II d’Urgell.

SortintEntrant
Hey! Estem a Facebook ara! »