Logo
Uniopèdia
Comunicació
Disponible a Google Play
Nou! Descarregar Uniopèdia al dispositiu Android™!
Gratis
Accés més ràpid que el navegador!
 

Període hel·lenístic d'Egipte

Índex Període hel·lenístic d'Egipte

El període hel·lenístic d'Egipte o Egipte Ptolemaic correspon al període de l'antiguitat en la regió de l'actual Egipte entre la conquesta macedònica per part d'Alexandre el Gran i la caiguda en mans de l'Imperi romà, és a dir, al període de domini per part de la dinastia ptolemaica o dels ptolomeus.

239 les relacions: Administració provincial romana, Alexandre el Gran, Alexandre Heli, Alexandre I Balas, Alexandre IV de Macedònia, Alexandria, Alt Egipte, Amon, Anatòlia, Anglès, Ankhmakis, Antígon el Borni, Antíoc III, Antíoc IV, Antic Egipte, Antiga Roma, Aristarc de Samos, Aristarc de Samotràcia, Arquimedes, Arsínoe II, Atenes, Athor, August, Índia, Èudox de Cízic, Babilònia, Baix imperi d'Egipte, Basileu, Batalla d'Àccium, Batalla d'Ipsos, Batalla de Farsàlia, Batalla de Munda (45 aC), Batalla de Thapsus, Berenice de Síria, Berenice II, Berenice III, Berenice IV, Biblioteca d'Alexandria, Burocràcia, Calendari julià, Calendari solar, Cambises II de Pèrsia, Celesíria, Cervesa, Cesarió, Cirenaica, Cleòmenes de Naucratis, Cleòpatra I, Cleòpatra II, Cleòpatra III, ..., Cleòpatra Selene, Cleòpatra V (mare de Cleòpatra VII), Cleòpatra VII, Culte ptolemaic a Alexandre el Gran, De facto, Decret de Canop, Delta del Nil, Denderah, Diàdocs, Dictador romà, Dinastia Macedònica d'Egipte, Dinastia ptolemaica, Dinastia XI d'Egipte, Dinòcrates de Macedònia, Dret civil, Edfú, Edimburg, Egipte, Egiptologia, Encyclopædia Britannica, Epígons, Eratòstenes, Escriba de l'Antic Egipte, Escurçó pirinenc, Estrateg, Euclides, Eunuc, Far d'Alexandria, Faraó, Farnaces I, Farsàlia, Filip II de Macedònia, Filip III Arrideu, Filip V de Macedònia, Gai Popil·li Laenes (cònsol), Gaza, Gneu Pompeu Magne, Golf d'Oman, Grec antic, Grecs, Guerres síries, Heró d'Alexandria, Hermes, Homer, Horus, Hugronafor, Iconografia, Imperi Part, Imperi Persa, Imperi Romà, Imperi Selèucida, Isaac Asimov, Isis, Judea, Juli Cèsar, Kom Ombo, Lagos (pare de Ptolemeu), Laodice (filla d'Aqueu), Lícia, Luci Corneli Sul·la, Macedònia (regió), Madrid, Mar Egea, Marc Antoni, Marc Vipsani Agripa, Memfis, Monarca, Museu Arqueològic Nacional de Nàpols, Museu del Louvre, Nàucratis, Núbia, Nomarca, Nomós, Oasi de Siwa, Octàvia Menor, Optimat, París, Patronímic, Pedra de Rosetta, Període hel·lenístic, Perdicas d'Orèstia, Potí d'Egipte, Província romana d'Egipte, Ptolemeu Apió, Ptolemeu Filadelf, Ptolemeu I Sòter, Ptolemeu II Filadelf, Ptolemeu III Evèrgetes I, Ptolemeu IX Làtir, Ptolemeu V Epífanes, Ptolemeu VI Filomètor, Ptolemeu VII Neofilopàtor, Ptolemeu VIII Evèrgetes II, Ptolemeu X Alexandre I, Ptolemeu XI Alexandre II, Ptolemeu XII Auletes, Ptolemeu XIII Filopàtor, Ptolemeu XIV Filopàtor, Publicà, Regió de Tràcia, Regne del Pont, Religió de l'antic Egipte, Roxana, Sàtrapa, Segle III aC, Segle XIX, Segon Triumvirat, Senat romà, Serapeu d'Alexandria, Serapis, Sincretisme, Sosibi (ministre), Tars (Turquia), Tebes (Egipte), Teodosi I el Gran, Tir, Triomf, Triumvir, Vestal, Xipre, Zenòdot d'Efes, Zeus, 101 aC, 107 aC, 110 aC, 116 aC, 125 aC, 131 aC, 145 aC, 15 de març, 164 aC, 168 aC, 170 aC, 176 aC, 180 aC, 186 aC, 195 aC, 197 aC, 1993, 2 de setembre, 2007, 202 aC, 205 aC, 217 aC, 221 aC, 237 aC, 241 aC, 246 aC, 270 aC, 283 aC, 30 aC, 30 de juliol, 301 aC, 305 aC, 308 aC, 309 aC, 31 aC, 311 aC, 312 aC, 314 aC, 315 aC, 319 aC, 32 aC, 320 aC, 322 aC, 323 aC, 33 aC, 331 aC, 332 aC, 336 aC, 34 aC, 37 aC, 40 aC, 41 aC, 42 aC, 44 aC, 45 aC, 46 aC, 47 aC, 48 aC, 51 aC, 55 aC, 58 aC, 59 aC, 65 aC, 80 aC, 88 aC, 89 aC, 96 aC. Ampliar l'índex (189 més) »

Administració provincial romana

L'administració provincial romana es va crear quan la Primera Guerra Púnica va portar a l'expansió del territori de Roma, bàsicament a les illes mediterrànies.

Nou!!: Període hel·lenístic d'Egipte і Administració provincial romana · Veure més »

Alexandre el Gran

Estàtua d'Alexandre el Gran a Tessalònica Alexandre III el Gran o Alexandre el Magne (grec: Μέγας Αλέξανδρος) (21 de juliol del 356 aC - 10 de juny del 323 aC) va ser rei del Regne grec de Macedònia (336-323 aC), conqueridor de l'Imperi persa i un dels líders militars més importants del món antic.

Nou!!: Període hel·lenístic d'Egipte і Alexandre el Gran · Veure més »

Alexandre Heli

Alexandre Heli (Helios) fou fill de Cleòpatra i Marc Antoni, nascut vers finals del 40 aC o principis del 39 aC.

Nou!!: Període hel·lenístic d'Egipte і Alexandre Heli · Veure més »

Alexandre I Balas

Alexandre Balas (traduït com "el tro", "el llamp" o "el senyor") fou rei selèucida del 150 aC al 146 aC.

Nou!!: Període hel·lenístic d'Egipte і Alexandre I Balas · Veure més »

Alexandre IV de Macedònia

Alexandre IV fou rei de Macedònia del 323 aC al 310 aC.

Nou!!: Període hel·lenístic d'Egipte і Alexandre IV de Macedònia · Veure més »

Alexandria

Alexandria —en àrab الإسكندرية, al-Iskandariyya; en àrab egipci الإسكندريه, al-Eskandareya; en grec Αλεξάνδρεια; en antic egipci raqedum; en copte raqote— és una ciutat d'Egipte, capital de la governació d'Alexandria.

Nou!!: Període hel·lenístic d'Egipte і Alexandria · Veure més »

Alt Egipte

Mapa del Baix i l'Alt Egipte Alt Egipte és la part de l'antic Egipte situat més amunt del Delta del Nil i per tant al sud del país.

Nou!!: Període hel·lenístic d'Egipte і Alt Egipte · Veure més »

Amon

En la mitologia egípcia, Amon o Ammó era el déu de la salut (L'ocult, grec) és espòs de Mut o d'Ipet i pare de Chons en la Tríada de Tebes.

Nou!!: Període hel·lenístic d'Egipte і Amon · Veure més »

Anatòlia

350px Anatòlia (del grec Anatolē, ανατολή, que significa literalment 'orient' o 'llevant') (en català medieval: Natolí), també coneguda com a Àsia Menor, que era com l'anomenaven els romans (del llatí Asia Minor), és una península del sud-oest d'Àsia.

Nou!!: Període hel·lenístic d'Egipte і Anatòlia · Veure més »

Anglès

L'anglès o anglés és la tercera llengua més parlada del món, així com la més utilitzada internacionalment com a segona llengua.

Nou!!: Període hel·lenístic d'Egipte і Anglès · Veure més »

Ankhmakis

Ankhmakis (Khaonnofris) fou el faraó que va succeir a Hugronafor al Baix Egipte, en rebel·lió contra els Ptolemeus, abans del 197 aC.

Nou!!: Període hel·lenístic d'Egipte і Ankhmakis · Veure més »

Antígon el Borni

Antígon el Borni Ἀντίγονος en grec - (vers 382-301 aC) fou un general macedoni que va arribar a rei d'Àsia i rei de Macedònia.

Nou!!: Període hel·lenístic d'Egipte і Antígon el Borni · Veure més »

Antíoc III

Moneda amb la imatge d'Antíoc. Antíoc III dit «el gran» (vers 241 aC–187 aC) fou rei selèucida del 223 aC al 187 aC.

Nou!!: Període hel·lenístic d'Egipte і Antíoc III · Veure més »

Antíoc IV

Moneda d'Antíoc IV. Al revers es mostra Apol·lo assegut. La inscripció grega diu ΑΝΤΙΟΧΟΥ ΘΕΟΥ ΕΠΙΦΑΝΟΥ ΝΙΚΗΦΟΡΟΥ ("Antíoc, imatge de déu, portador de la victòria"). Antíoc IV Epifanes, en grec Επιφανής, és a dir, l'Il·lustre (v. 215 aC–163 aC) fou emperador de l'Imperi Selèucida del 174 aC al 163 aC). El seu nom original fou Mitridates, però va agafar el nom d'Antíoc en pujar al tron. Era fill d'Antíoc III el gran i germà de Seleuc IV Philopator. Des del 188 aC fou ostatge a Roma i justament el 175 aC fou bescanviat pel fill de Seleuc IV, Demetri. Amb ajut de Pèrgam es va imposar al ministre Heliodor i es va proclamar rei en lloc de l'absent Demetri. El 170 aC Egipte va reclamar la retrocessió de Celesíria i preventivament Antíoc IV va fer una campanya contra Egipte (169 aC), país que va ocupar menys Alexandria. Ptolemeu VI Filomètor fou fet presoner però fou deixat com a rei vassall per no alarmar els romans, però a Alexandria fou proclamat rei un germà del rei egipci, de nom Ptolemeu VII Evergetes i quan Antíoc es va retirar els dos germans van acordar regnar junts. A la seva tornada a Síria va passar per Jerusalem (169 aC), on havia crescut el descontentament perquè el rei havia imposat la religió grega i l'uniformisme après dels seus anys d'ostatge a Roma, religió que havia estat assumida pels dos darrers grans pontífexs jueus, Menelau i el seu germà petit Jàson (el germà gran Onies IV havia estat exiliat a Egipte el 177 aC). Antíoc va saquejar el temple de Jerusalem, i va assassinar molts jueus i d'altres foren venuts com esclaus; llavors va crear una ciutadella a Jerusalem on va establir una guarnició encarregada de vigilar el país. El 168 aC Antíoc va tornar a envair Egipte ocupant el país menys Alexandria, mentre la seva flota ocupava Xipre. Prop d'Alexandria Antíoc es va trobar amb Gai Popili Laenas, que en nom de Roma el va convidar a sortir del país i de Xipre i el va amenaçar amb la guerra; Antíoc, doncs, va haver de retirar-se. No va passar massa temps del saqueig del temple de Jerusalem quan un fanàtic religiós de nom Mataties Asmoneu de Modin (descendent de Jashmonai) va organitzar una partida d'homes (vers un miler, entre ells cinc fills de Mataties: Joan o Gadis, Simó o Tasi, Judes o Macabeu, Eleazar o Anaran i Jonatan o Afo) per fer la guerra de guerrilla contra els selèucides a la regió al nord-est de Jerusalem. Mataties va morir el 167 aC i el va succeir el seu fill Judes Macabeu, quan ja s'havien aplegat uns sis mil homes, que van derrotar repetidament els selèucides. Vegeu Macabeus. El 166 aC Antíoc IV va atacar el rei Artaxes I d'Armènia i el va derrotar, però només li va poder imposar una contribució de guerra. També es va reunir un exèrcit de quaranta mil homes i set mil genets per dominar la rebel·lió dels jueus, sota la direcció de tres generals: Ptolemeu, Nicànor i Gòrgies, però aquest exèrcit fou desfet en un atac sorpresa quan estava acampat prop d'Emaús a l'oest de Jerusalem. Un nou exèrcit encara més gran (seixanta mil homes i cinc mil genets) fou enviat l'any següent (165 aC) i també fou derrotat quan acampaven prop de Bet Zur, la capital dels asmoneus, però després els macabeus van patir una derrota considerable a Jamnia. Antíoc IV va morir el 163 aC i el va succeir el seu fill infant Antíoc V Eupator (el Ben Nascut) sota regència del general Lísies. Baccasis de Mèdia i Ptolemeu de Commagena es van fer independents. Categoria:Reis selèucides.

Nou!!: Període hel·lenístic d'Egipte і Antíoc IV · Veure més »

Antic Egipte

Lantic Egipte és una civilització del nord-est d'Àfrica que es va desenvolupar al voltant del curs mitjà i baix del riu Nil, en el territori que ara ocupen els actuals estats d'Egipte i el nord del Sudan.

Nou!!: Període hel·lenístic d'Egipte і Antic Egipte · Veure més »

Antiga Roma

L'antiga Roma va ser la civilització que va sorgir de la ciutat-estat de Roma, a partir del segle IX aC.

Nou!!: Període hel·lenístic d'Egipte і Antiga Roma · Veure més »

Aristarc de Samos

Tal com es veu en el diagrama adjunt, Aristarc va calcular l'angle entre el Sol i la Lluna (phi) quan aquesta es trobava en el primer o últim quart. És a dir, quan el triangle és rectangle. Llavors, mesurant phi podia resoldre el rectangle. Va observar que la distància entre la Terra i el Sol era molt més gran que la distància entre la Terra i la Lluna i que, conseqüentment, el Sol havia de ser molt més gran, ja que sabem que tant el disc solar com el lunar tenen un diàmetre aparent d'uns 32 minuts d'arc. Va ser la idea d'un Sol tan gran la que el va induir a pensar tots els cossos més petits havien de girar al seu voltant. Aristarc (Arístarkhos, Aristarchus) (ca.310 aC - 230 aC) era un astrònom i matemàtic grec, nascut a Samos, Grècia.

Nou!!: Període hel·lenístic d'Egipte і Aristarc de Samos · Veure més »

Aristarc de Samotràcia

Aristarc de Samotràcia (Arístarkhos, Aristarchus) fou un gramàtic i crític alexandrí (Samotràcia, vers 217 aC-Xipre, vers 145 aC).

Nou!!: Període hel·lenístic d'Egipte і Aristarc de Samotràcia · Veure més »

Arquimedes

Arquimedes de Siracusa —Arkhimédes en grec— (Siracusa, Sicília, 287 aC - 212 aC) va ser un matemàtic, astrònom, filòsof, físic i enginyer grec.

Nou!!: Període hel·lenístic d'Egipte і Arquimedes · Veure més »

Arsínoe II

Arsínoe (vers 316 aC-vers 250 aC) fou filla de Ptolemeu I i Berenice I, i reina de Tràcia, Macedònia i Egipte (Arsínoe II).

Nou!!: Període hel·lenístic d'Egipte і Arsínoe II · Veure més »

Atenes

Atenes (en grec modern Αθήνα, en català medieval Cetines) és la capital de Grècia, la capital de la regió grega de l'Àtica i la ciutat més gran del país.

Nou!!: Període hel·lenístic d'Egipte і Atenes · Veure més »

Athor

Deessa Athor del temple Dendera d'Egipte. Athor o Hathor, el nom del qual vol dir Casa d'Horus, és a la mitologia egípcia deessa de l'amor, la joia i la música.

Nou!!: Període hel·lenístic d'Egipte і Athor · Veure més »

August

Gai Juli Cèsar Octavià (Caius Iulius Caesar Octavianus), Cèsar August, August o Octavi August (Roma o Velitrae, 23 de setembre de 63 aC - Nola, Campània, 19 d'agost del 14 dC) va ser el successor de Juli Cèsar i el primer emperador romà.

Nou!!: Període hel·lenístic d'Egipte і August · Veure més »

Índia

LÍndia (en hindi भारत, Bhārat)", oficialment la República de l'Índia (en hindi भारत गणराज्य, Bhārat Gaṇarājya) és un Estat del sud de l'Àsia.

Nou!!: Període hel·lenístic d'Egipte і Índia · Veure més »

Èudox de Cízic

Èudox de Cízic (Eudoxus, Εὔδοξος) fou un geògraf grec que va marxar de Cízic cap a Egipte i Ptolemeu VIII Evergetes II Fiscó, que va regnar diverses vegades entre el 170 aC i el 116 aC, li va encarregar uns viatges a l'Índia.

Nou!!: Període hel·lenístic d'Egipte і Èudox de Cízic · Veure més »

Babilònia

Babilònia era un antic estat de Mesopotàmia (actualment l'Iraq).

Nou!!: Període hel·lenístic d'Egipte і Babilònia · Veure més »

Baix imperi d'Egipte

El Baix Imperi d'Egipte, també conegut com a Període Tardà d'Egipte, comprèn la història de l'Antic Egipte des de la dinastia XXVI, saïta, al segle VII aC, fins a la conquesta d'Alexandre el Gran (que dóna inici al període hel·lenístic d'Egipte).

Nou!!: Període hel·lenístic d'Egipte і Baix imperi d'Egipte · Veure més »

Basileu

Basileu (en grec: βασιλεύς) significa «rei», però també va ser un títol emprat pels emperadors bizantins, i la paraula amb què els grecs es referien als emperadors romans.

Nou!!: Període hel·lenístic d'Egipte і Basileu · Veure més »

Batalla d'Àccium

La segona batalla naval d'Àccium o Àctium es va produir el 2 de setembre de l'any 31 aC, entre les flotes de Gai Juli Cèsar Octavià, futur August, dirigida per Agripa i la de Marc Antoni i la seva aliada Cleòpatra VII, davant el golf d'Ambràcia i el promontori d'Àccium.

Nou!!: Període hel·lenístic d'Egipte і Batalla d'Àccium · Veure més »

Batalla d'Ipsos

La batalla d'Ipsos va tenir lloc a la regió de Frígia (actual Turquia) el 301 aC i s'inscriu en el marc de les Guerres dels Diàdocs Fou guanyada per les forces coaligades de Seleuc I Nicàtor (rei de Síria, de Babilònia i de les satrapies orientals) i de Lisímac de Tràcia (rei de Tràcia) enfront d'Antígon el borni i el seu fill Demetri Poliorcetes que aplegaven Anatòlia, Síria, el Xam i Grècia (la Lliga de Corint fou reconstituïda el 302 aC).

Nou!!: Període hel·lenístic d'Egipte і Batalla d'Ipsos · Veure més »

Batalla de Farsàlia

La Batalla de Farsàlia fou una de les més decisives dins del marc de la Segona guerra civil romana.

Nou!!: Període hel·lenístic d'Egipte і Batalla de Farsàlia · Veure més »

Batalla de Munda (45 aC)

La Batalla de Munda (17 de març de) va ser un enfrontament entre els cesarians i pompeians.

Nou!!: Període hel·lenístic d'Egipte і Batalla de Munda (45 aC) · Veure més »

Batalla de Thapsus

La Batalla de Thapsus va tenir lloc el 6 d'abril del 46 aC a la rodalia de Thapsus, (modern Ras Dimasse, Tunísia).

Nou!!: Període hel·lenístic d'Egipte і Batalla de Thapsus · Veure més »

Berenice de Síria

Berenice fou reina de Síria.

Nou!!: Període hel·lenístic d'Egipte і Berenice de Síria · Veure més »

Berenice II

Berenice II Berenice II (llatí: Bĕrĕnīcē i Bĕrŏnīcē; grec antic: Βερενίκ&#951), la Gran (vers 270 aC-221 aC), fou reina d'Egipte.

Nou!!: Període hel·lenístic d'Egipte і Berenice II · Veure més »

Berenice III

Berenice III o Berenice III Cleòpatra fou reina d'Egipte l'any 80 aC.

Nou!!: Període hel·lenístic d'Egipte і Berenice III · Veure més »

Berenice IV

Berenice IV (en grec: Βερενίκη) fou reina d'Egipte del 57 aC al 55 aC.

Nou!!: Període hel·lenístic d'Egipte і Berenice IV · Veure més »

Biblioteca d'Alexandria

Exterior de la biblioteca modernaInterior de la biblioteca moderna La biblioteca d'Alexandria va ser la biblioteca més cèlebre de l'antiguitat.

Nou!!: Període hel·lenístic d'Egipte і Biblioteca d'Alexandria · Veure més »

Burocràcia

La burocràcia (literalment el "poder de l'oficina") és el conjunt de tràmits i regles que regulen les societats complexes, provinents de l'administració i de les lleis que s'apliquin en cada cas.

Nou!!: Període hel·lenístic d'Egipte і Burocràcia · Veure més »

Calendari julià

El calendari julià és l'antecessor del calendari gregorià que es basa en el moviment del Sol per a mesurar el temps.

Nou!!: Període hel·lenístic d'Egipte і Calendari julià · Veure més »

Calendari solar

El calendari solar és aquell calendari els dies del qual indiquen la posició de la Terra en la seva revolució entorn del Sol.

Nou!!: Període hel·lenístic d'Egipte і Calendari solar · Veure més »

Cambises II de Pèrsia

Cambises II (en persa Kambujiya کمبوجیه) fou rei de Pèrsia del 530 aC fins al 521 aC.

Nou!!: Període hel·lenístic d'Egipte і Cambises II de Pèrsia · Veure més »

Celesíria

Vista aèria de la regió Celesíria (Coele-Syria, que vol dir Síria Buida), fou una regió al sud de Síria, generalment considerada com el territori al sud del riu Eleutheros incloent tot el territori jueu fins al Sinaí, però estrictament només la vall de la Bekaa al Líban.

Nou!!: Període hel·lenístic d'Egipte і Celesíria · Veure més »

Cervesa

Got o canya de cervesa blanca La cervesa (del Cèltic cerevĭsĭa del mateix significat, vegeu la secció d'etimologia) és una beguda alcohòlica, no destil·lada, de gust més o menys amarg.

Nou!!: Període hel·lenístic d'Egipte і Cervesa · Veure més »

Cesarió

Cesarió (47 aC- 30 aC) fou rei d'Egipte del 44 aC al 30 aC amb el nom de Ptolemeu XV.

Nou!!: Període hel·lenístic d'Egipte і Cesarió · Veure més »

Cirenaica

Províncies otomanes de la Líbia actual Cirenaica (en àrab برقة, Barqa) és una regió de Líbia que comprèn les províncies de Bengasi, Darna i Al-Bayda.

Nou!!: Període hel·lenístic d'Egipte і Cirenaica · Veure més »

Cleòmenes de Naucratis

Cleòmenes o Cleòmenes de Naucratis (llatí Cleomenes, grec Kλεoμενης, ? - 322 aC) fou un grec de Naucratis a Egipte que fou nomenat per Alexandre el Gran com a nomarca d'una part d'Egipte i terres adjacents la primavera del 331 aC.

Nou!!: Període hel·lenístic d'Egipte і Cleòmenes de Naucratis · Veure més »

Cleòpatra I

Cleòpatra I o Cleòpatra Sira (Κλεοπάτρα Σύρα, vers 215 aC-176 aC) fou reina d'Egipte.

Nou!!: Període hel·lenístic d'Egipte і Cleòpatra I · Veure més »

Cleòpatra II

Cleòpatra II (Κλεοπάτρα, vers 185 aC - 116 aC) fou reina d'Egipte.

Nou!!: Període hel·lenístic d'Egipte і Cleòpatra II · Veure més »

Cleòpatra III

Cleòpatra III (Κλεοπάτρα, 161 aC–101 aC) fou reina d'Egipte del 142 aC al 101 aC.

Nou!!: Període hel·lenístic d'Egipte і Cleòpatra III · Veure més »

Cleòpatra Selene

Cleòpatra Selene fou filla de Marc Antoni i de Cleòpatra VII.

Nou!!: Període hel·lenístic d'Egipte і Cleòpatra Selene · Veure més »

Cleòpatra V (mare de Cleòpatra VII)

Cleòpatra V (Κλεοπάτρα) és el nom assignat a una princesa làgida en tot cas de línia bastarda, casada suposadament amb son possible germà Ptolemeu XII Auletes, i mare suposada de Cleòpatra VI i probablement de Cleòpatra VII.

Nou!!: Període hel·lenístic d'Egipte і Cleòpatra V (mare de Cleòpatra VII) · Veure més »

Cleòpatra VII

Cleòpatra Filopator Nea Thea, Cleòpatra VII, en grec Κλεοπάτρα Φιλοπάτωρ, va ser l'última reina d'Egipte, de la dinastia hel·lènica dels Ptolemeu, aquella que va ser creada per Ptolemeu I Sòter, general d'Alexandre el Gran.

Nou!!: Període hel·lenístic d'Egipte і Cleòpatra VII · Veure més »

Culte ptolemaic a Alexandre el Gran

El culte ptolemaic a Alexandre el Gran va ser un culte imperial a l'Egipte hel·lenístic dels segles III-I aC, promogut per la dinastia ptolemaica.

Nou!!: Període hel·lenístic d'Egipte і Culte ptolemaic a Alexandre el Gran · Veure més »

De facto

De facto és una expressió llatina que vol dir «de fet» o «pràcticament», i fa referència a situacions que no estan compreses en una llei però que es donen de fet, fent omissió de qualsevol contracte, llei, o situació legal.

Nou!!: Període hel·lenístic d'Egipte і De facto · Veure més »

Decret de Canop

El decret de Canop és un document bilingüe de Ptolemeu III Evergetes I, datat al març de l'any 237 aC, gravat en una llosa de pedra calcària, en grafies grega, jeroglífica i demòtica.

Nou!!: Període hel·lenístic d'Egipte і Decret de Canop · Veure més »

Delta del Nil

El delta del Nil és el territori conformat pels fèrtils dipòsits al·luvials del riu Nil en desembocar al mar Mediterrani al nord d'Egipte.

Nou!!: Període hel·lenístic d'Egipte і Delta del Nil · Veure més »

Denderah

Denderah fou un lloc d'Egipte al nord de Luxor, avui Dendera.

Nou!!: Període hel·lenístic d'Egipte і Denderah · Veure més »

Diàdocs

Efígie d'Alexandre el Gran Diàdocs, del grec antic: διάδοχοι, "successors", foren aquells generals d'Alexandre el Gran que, després de la seva inesperada mort el 323 aC, es van repartir l'imperi.

Nou!!: Període hel·lenístic d'Egipte і Diàdocs · Veure més »

Dictador romà

El dictador és un magistrat extraordinari de la República Romana.

Nou!!: Període hel·lenístic d'Egipte і Dictador romà · Veure més »

Dinastia Macedònica d'Egipte

La Dinastia Macedònica d'Egipte Padró, Josep, 2006, p. 397 governar de 332 aC al 310 aC i juntament amb la Dinastia Ptolemaica configuren el període hel·lenístic Ptolemaic.

Nou!!: Període hel·lenístic d'Egipte і Dinastia Macedònica d'Egipte · Veure més »

Dinastia ptolemaica

Els ptolemeus, ptolomeus, dinastia làgida o dels làgides governà Egipte entre el 323 aC i el 30 aC.

Nou!!: Període hel·lenístic d'Egipte і Dinastia ptolemaica · Veure més »

Dinastia XI d'Egipte

La dinastia XI de l'antic Egipte fou una dinastia sorgida a Tebes que va governar al tomb del final del tercer mil·lenni (entre 2100 aC i 1900 aC).

Nou!!: Període hel·lenístic d'Egipte і Dinastia XI d'Egipte · Veure més »

Dinòcrates de Macedònia

Dinòcrates de Macedònia (Deinocrates, Δεινοκράτης) fou un arquitecte macedoni del temps d'Alexandre el Gran.

Nou!!: Període hel·lenístic d'Egipte і Dinòcrates de Macedònia · Veure més »

Dret civil

El dret civil és el conjunt de normes jurídiques i principis que regulen les relacions personals o patrimonials entre persones privades, tant físiques com jurídiques, de caràcter privat i públic, o inclús entre les últimes, sempre que actuen desproveïdes d'imperium.

Nou!!: Període hel·lenístic d'Egipte і Dret civil · Veure més »

Edfú

El temple d'Edfú. Edfú (Idfú) és una ciutat egípcia a la vora del Nil (part occidental) entre Esna i Aswan, amb uns 50.000 habitants i a uns 90 km al sud de Luxor.

Nou!!: Període hel·lenístic d'Egipte і Edfú · Veure més »

Edimburg

Edimburg (Edinburgh en anglès; Dùn Èideann, en gaèlic escocès) és la capital d'Escòcia, i la segona ciutat en població del país després de Glasgow.

Nou!!: Període hel·lenístic d'Egipte і Edimburg · Veure més »

Egipte

Egipte (en àrab: مصر Miṣr, en àrab egipci Máṣr, en copte Kīmi, en egipci antic Kemet), oficialment República Àrab d'Egipte, és un estat de l'Àfrica nord-oriental.

Nou!!: Període hel·lenístic d'Egipte і Egipte · Veure més »

Egiptologia

Papir del ''llibre dels morts'' L'egiptologia és la ciència i l'estudi multidisciplinari de l'Antic Egipte i de la seva civilització: des del punt de vista arqueològic s'excaven, s'analitzen i s'estudien les restes de la civilització faraònica, des del museològic es conserven i s'exposen aquestes restes, des de l'històric s'investiga el desenvolupament polític, social, econòmic, artístic,...

Nou!!: Període hel·lenístic d'Egipte і Egiptologia · Veure més »

Encyclopædia Britannica

Primera pàgina de la primera edició de l'''Encyclopædia Britannica'' L'Encyclopædia Britannica és l'enciclopèdia generalista més antiga en llengua anglesa, i la més reconeguda en aquesta llengua.

Nou!!: Període hel·lenístic d'Egipte і Encyclopædia Britannica · Veure més »

Epígons

Els epígons (en grec antic Ἐπίγονοι) són els descendents dels set cabdills que van participar en la primera expedició contra Tebes.

Nou!!: Període hel·lenístic d'Egipte і Epígons · Veure més »

Eratòstenes

Eratòstenes (Eratosthenes, Ἐρατοσθένης) va néixer a Cirene (Líbia) l'any 276 aC.

Nou!!: Període hel·lenístic d'Egipte і Eratòstenes · Veure més »

Escriba de l'Antic Egipte

Estàtua d'un escriba egipci. Museu del Louvre. Els escribes de l'antic Egipte eren els encarregats d'inscriure, classificar, comptabilitzar i copiar, utilitzant diversos tipus d'escriptura, com la hieràtica o demòtica, que permetia escriure ràpidament, amb l'ajuda d'un càlam en papir seu Ostraca.

Nou!!: Període hel·lenístic d'Egipte і Escriba de l'Antic Egipte · Veure més »

Escurçó pirinenc

L'escurçó pirinenc (Vipera aspis) és un ofidi d'aspecte rabassut, però més estilitzat que els altres escurçons.

Nou!!: Període hel·lenístic d'Egipte і Escurçó pirinenc · Veure més »

Estrateg

Estrateg (strategus, plural strategi) fou un ofici militar a Grècia, equivalent a general.

Nou!!: Període hel·lenístic d'Egipte і Estrateg · Veure més »

Euclides

Euclides (en grec: Εὐκλείδης), també conegut com a Euclides d'Alexandria (floruit el 300 aC), fou un matemàtic grec, conegut avui en dia com "el pare de la geometria".

Nou!!: Període hel·lenístic d'Egipte і Euclides · Veure més »

Eunuc

Un eunuc (del llatí eunuchus) és un home al qual se li ha practicat una castració, usualment abans de la pubertat, per tal de complir unes determinades funcions socials.

Nou!!: Període hel·lenístic d'Egipte і Eunuc · Veure més »

Far d'Alexandria

El far d'Alexandria (també anomenat la torre de Faros) fou considerat una de les set meravelles del món.

Nou!!: Període hel·lenístic d'Egipte і Far d'Alexandria · Veure més »

Faraó

Els faraons eren els monarques de l'antic Egipte.

Nou!!: Període hel·lenístic d'Egipte і Faraó · Veure més »

Farnaces I

Tetradrachm of Pharnaces I of Pontus Farnaces I (Pharnaces) fou rei del Pont Era fill de Mitridates III del Pont al que va succeir vers el, i en tot cas ja era al tron el any en què va sotmetre Sinope, important ciutat grega i objecte de desig dels reis pòntics.

Nou!!: Període hel·lenístic d'Egipte і Farnaces I · Veure més »

Farsàlia

Farsàlia (llatí Pharsalus, grec Pharsalos, turc Çatalca) fou una ciutat de Tessàlia al districte de Tessaliotis, al límit amb Phthiotis.

Nou!!: Període hel·lenístic d'Egipte і Farsàlia · Veure més »

Filip II de Macedònia

Estàtua de Filip II de Macedònia Filip II de Macedònia (382 – 336 aC) fou rei d'aquesta zona al nord de Grècia del 356 al 336 aC.

Nou!!: Període hel·lenístic d'Egipte і Filip II de Macedònia · Veure més »

Filip III Arrideu

Arrideu (Arrhidaeus, Arrhideos) fou un germanastre d'Alexandre el Gran, fill de Filip II de Macedònia i d'una ballarina de nom Filinna de Larissa.

Nou!!: Període hel·lenístic d'Egipte і Filip III Arrideu · Veure més »

Filip V de Macedònia

Filip V de Macedònia —Philippus, — (237 aC-179 aC) fou rei de Macedònia, fill de Demetri II de Macedònia que va morir el 229 aC.

Nou!!: Període hel·lenístic d'Egipte і Filip V de Macedònia · Veure més »

Gai Popil·li Laenes (cònsol)

Gai Popil·li Laenes (Caius Popillius P. F. P. N. Laenas) fou un magistrat romà, germà del cònsol ''Marcus Popillius P. F. P. N. Laenas''.

Nou!!: Període hel·lenístic d'Egipte і Gai Popil·li Laenes (cònsol) · Veure més »

Gaza

Vista de la ciutat de Gaza Gaza —en àrab غَزَّة, Ḡazza; en hebreu עזה, Azzah— és una ciutat de Palestina que dóna nom a una de les dues parts en què estan dividits els territoris palestins (Franja de Gaza i Cisjordània) i capital d'aquesta zona.

Nou!!: Període hel·lenístic d'Egipte і Gaza · Veure més »

Gneu Pompeu Magne

Gneu Pompeu Magne — Cnaeus Pompeius Magnus — sovint citat només com a Pompeu (Roma, 30 de setembre del 106 aC - Egipte Ptolemaic, 20 de setembre del 48 aC) fou un famós general i estadista al final de la República Romana fill del també reputat general Gneu Pompeu Estrabó.

Nou!!: Període hel·lenístic d'Egipte і Gneu Pompeu Magne · Veure més »

Golf d'Oman

El golf d'Oman o mar d'Oman (en àrab خليج عمان, Khalij 'Oman) és un entrant nord-occidental de la mar d'Aràbia que, a través de l'estret d'Ormuz, es comunica amb el golf Pèrsic.

Nou!!: Període hel·lenístic d'Egipte і Golf d'Oman · Veure més »

Grec antic

El grec antic és el grec que es parlava a la Grècia Antiga i a les seves colònies (segles XI aC a III aC).

Nou!!: Període hel·lenístic d'Egipte і Grec antic · Veure més »

Grecs

Sense descripció.

Nou!!: Període hel·lenístic d'Egipte і Grecs · Veure més »

Guerres síries

Vista de satèl·lit de la regió de Celesíria Les guerres síries foren una sèrie de sis conflictes armats entre els imperis selèucida i ptolemaic, estats successors dAlexandre el Gran, que van tenir lloc als segles III i II aC a la regió de Celesíria (que vol dir «Síria Buida»), una de les poques vies naturals cap a Egipte.

Nou!!: Període hel·lenístic d'Egipte і Guerres síries · Veure més »

Heró d'Alexandria

Heró d'Alexandria (Heron) (~10 dC - dècada del 70) va ser un enginyer, inventor i matemàtic grec, que va viure a Alexandria.

Nou!!: Període hel·lenístic d'Egipte і Heró d'Alexandria · Veure més »

Hermes

En la mitologia grega, Hermes (en grec clàssic: Έρμῆς) era el missatger dels Déus Olímpics, i Déu de les fronteres i dels viatgers, dels pastors, dels oradors, de l'enginy, dels literats i poetes, de l'atletisme, dels pesos i mesures, dels invents i en general del comerç, de l'astúcia, dels lladres i dels mentiders.

Nou!!: Període hel·lenístic d'Egipte і Hermes · Veure més »

Homer

Homer, Ὅμηρος en grec antic, és el suposat autor de les obres literàries més antigues conegudes a Europa: els poemes orals la Ilíada i lOdissea.

Nou!!: Període hel·lenístic d'Egipte і Homer · Veure més »

Horus

A la mitologia egípcia Horus és el déu falcó en cap dels altres.

Nou!!: Període hel·lenístic d'Egipte і Horus · Veure més »

Hugronafor

Hugronafor (es pot trobar també com a Hugronaphor, Hurganophor, Haronnophris, Harmakhis, Hyrgonaphor,Hyrgnafor, Herwennefer o Horwennefer) fou un faraó rebel contra els ptolomeus que va encapçalar l'aixecament nacional dels egipcis després del 215 aC i abans del 205 aC en temps de Ptolemeu IV Filopàtor.

Nou!!: Període hel·lenístic d'Egipte і Hugronafor · Veure més »

Iconografia

gòtic apareixen diverses representacions de la Mare de Déu de la Llet que apareix alletant l'infant Jesús o mostrant-li el pit, però el tema va ser censurat pel concili de Trento al segle XVI La iconografia (paraula composta dicona i grafe, 'descripció') és la descripció de les temàtiques de les imatges i també el tractat o col·lecció d'aquestes.

Nou!!: Període hel·lenístic d'Egipte і Iconografia · Veure més »

Imperi Part

L'imperi Part fou un regne d'estructura feudal que va existir aproximadament des del 249 aC fins a l'any 231 dC.

Nou!!: Període hel·lenístic d'Egipte і Imperi Part · Veure més »

Imperi Persa

Imperi Persa és la denominació convencional per anomenar diversos imperis de l'antiguitat en general i més pròpiament pels regits per dinasties perses originades a Pèrsia (aquemènida i sassànida).

Nou!!: Període hel·lenístic d'Egipte і Imperi Persa · Veure més »

Imperi Romà

L'imperi Romà, successor de la República Romana, va controlar el món mediterrani i bona part de l'Europa occidental a partir del segle I. L'últim emperador de la part occidental de l'Imperi va ser deposat el 476.

Nou!!: Període hel·lenístic d'Egipte і Imperi Romà · Veure més »

Imperi Selèucida

Limperi Selèucida fou un dels estats sorgits de la descomposició de l'imperi d'Alexandre el Gran.

Nou!!: Període hel·lenístic d'Egipte і Imperi Selèucida · Veure més »

Isaac Asimov

Isaac Iúdovitx Asimov (originalment en rus: Исаак Юдович Озимов, Ísaak Iúdovitx Osimov, tot i que actualment es transcriu al rus com a Айзек Азимов reflectint la pronunciació de la seva llengua adoptiva) i més conegut com a Isaac Asimov, va ser un prolífic escriptor i científic, nascut a Petrovitxi, districte de Xumiatxski a la regió o óblast de Smolensk, a la República Socialista Federada Soviètica de Rússia, l'1 de gener de 1920 i mort el 6 d'abril de 1992 a Nova York, Estats Units (EUA).

Nou!!: Període hel·lenístic d'Egipte і Isaac Asimov · Veure més »

Isis

Estàtua d'Isis. Isis (versió grega; en egipci, Aset) és la deessa de la maternitat i la fertilitat en l'Egipte antic.

Nou!!: Període hel·lenístic d'Egipte і Isis · Veure més »

Judea

Regne de Moab Judea fou un antic regne i província romana, format a partir de l'encara més antic regne de Judà i situat en els actuals Israel (al sud) i Palestina (la franja de Gaza).

Nou!!: Període hel·lenístic d'Egipte і Judea · Veure més »

Juli Cèsar

Gai Juli Cèsar, (en llatí Gaius Iulius Caesar) més conegut com a Juli Cèsar (juliol de 100 aC - 15 de març de 44 aC, Roma) va ser un líder polític i militar de l'era tardo republicana.

Nou!!: Període hel·lenístic d'Egipte і Juli Cèsar · Veure més »

Kom Ombo

Temple de Kom Ombo Temple de Kom Ombo Kom Ombo (كوم أمبو) (copte: Embo; grec: Oμβοι, Omboi o Ombos; llatí: Ambo o Ombi) és una ciutat d'Egipte a la governació d'Assuan; és famosa pel seu temple del segle II aC.

Nou!!: Període hel·lenístic d'Egipte і Kom Ombo · Veure més »

Lagos (pare de Ptolemeu)

Lagos (Lagus) fou el pare o suposat pare de Ptolemeu I Sòter.

Nou!!: Període hel·lenístic d'Egipte і Lagos (pare de Ptolemeu) · Veure més »

Laodice (filla d'Aqueu)

Laodice (Laodike) fou la dona d'Antíoc II Theós rei de Síria, i mare de Seleuc II Cal·línic.

Nou!!: Període hel·lenístic d'Egipte і Laodice (filla d'Aqueu) · Veure més »

Lícia

Tombes de Dalyan. Lícia (Lycia, Λυκία) fou una regió de la costa sud-oest de l'Àsia Menor entre Cària i Pamfília.

Nou!!: Període hel·lenístic d'Egipte і Lícia · Veure més »

Luci Corneli Sul·la

Luci Corneli Sul·la Fèlix (138 aC - 78 aC) fou un polític i general romà, cònsol l'any 88 aC i 80 aC i cap del partit dels optimats.

Nou!!: Període hel·lenístic d'Egipte і Luci Corneli Sul·la · Veure més »

Macedònia (regió)

Macedònia és una àrea històrica i geogràfica situada a l'Europa meridional.

Nou!!: Període hel·lenístic d'Egipte і Macedònia (regió) · Veure més »

Madrid

Madrid (nom oficial i estàndard en català, l'ús de Madrit es considera vàlid però arcaic) és la capital d'Espanya i de la Comunitat de Madrid.

Nou!!: Període hel·lenístic d'Egipte і Madrid · Veure més »

Mar Egea

La mar Egea, o el mar Egeu p. 22 (en grec Αιγαίο Πέλαγος, Egeo Pèlagos; en turc Ege Denizi), és un braç de mar de la Mediterrània, situat entre la península grega i Anatòlia (o Àsia Menor, actualment part de Turquia).

Nou!!: Període hel·lenístic d'Egipte і Mar Egea · Veure més »

Marc Antoni

Marc Antoni, en llatí Marcus Antonius (Roma, 20 d'abril vers 83 aC - Alexandria, 30 aC), va ser un militar i polític romà de l'època final de la República.

Nou!!: Període hel·lenístic d'Egipte і Marc Antoni · Veure més »

Marc Vipsani Agripa

Marc Vipsani Agripa, en llatí Marcus Vipsanius Agrippa (Dalmàcia 63 aC-Campània 12 aC) fou un militar i polític romà.

Nou!!: Període hel·lenístic d'Egipte і Marc Vipsani Agripa · Veure més »

Memfis

Memfis (antic egipci Men-Nefer i també Taui; àrab Mit Rahina o Mit Rahim ممفس, àrab egipci: ممفيس Manf; grec: Μέμφις) és una ciutat d'Egipte, situada a uns 20 km al sud del Caire.

Nou!!: Període hel·lenístic d'Egipte і Memfis · Veure més »

Monarca

Un Monarca és la persona que governa una monarquia, una forma d'estat (en oposició a la República) i una forma de govern en la qual una entitat política és governada o controlada per un individu que, en la majoria de casos, ha rebut aquesta funció per herència i l'exercirà de per vida o fins a l'abdicació.

Nou!!: Període hel·lenístic d'Egipte і Monarca · Veure més »

Museu Arqueològic Nacional de Nàpols

Façana del '''Museu Arqueològic Nacional de Nàpols''' El Museu Arqueològic Nacional de Nàpols (en italià: Museo Archeologico Nazionale di Napoli, MANN) es considera un dels més importants del món, tant per la qualitat com per la quantitat d'obres que s'hi exposen, principalment les de l'època grecoromana.

Nou!!: Període hel·lenístic d'Egipte і Museu Arqueològic Nacional de Nàpols · Veure més »

Museu del Louvre

El Museu del Louvre és un dels museus més importants i visitats del món.

Nou!!: Període hel·lenístic d'Egipte і Museu del Louvre · Veure més »

Nàucratis

Plànol de la ciutat de '''Nàucratis''' Nàucratis (en grec Ναύκρατις, Naúkratis) fou una colònia grega fundada en temps del faraó Psamètic I per gent de Milet al a la costa de la zona del Delta del Nil a Egipte, entre Memfis i Alexandria, propera a Sais.

Nou!!: Període hel·lenístic d'Egipte і Nàucratis · Veure més »

Núbia

Mapa general de l'antiga Núbia Núbia fou la regió del sud de l'antic Egipte, més enllà de la primera cascada del Nil.

Nou!!: Període hel·lenístic d'Egipte і Núbia · Veure més »

Nomarca

El nomarca era el governant d'un nomós de l'Antic Egipte.

Nou!!: Període hel·lenístic d'Egipte і Nomarca · Veure més »

Nomós

El nomós fou la divisió administrativa de l'Antic Egipte.

Nou!!: Període hel·lenístic d'Egipte і Nomós · Veure més »

Oasi de Siwa

Siwa o Siwah és una ciutat a l'oest d'Egipte, localitzada prop d'un oasi homònim, part del Wahat, entre la depressió de Qattara i el mar de Sorra egipci, al desert Líbic, aproximadament a 50 km a l'est de la frontera amb Líbia, i a 560 km del Caire.

Nou!!: Període hel·lenístic d'Egipte і Oasi de Siwa · Veure més »

Octàvia Menor

Octàvia, esposa de Gai Claudi Marcel Major i Marc Antoni Octàvia (Octavia) fou la filla petita de Gai Octavi de la seva segona dona Àcia, i germana de l'emperador August.

Nou!!: Període hel·lenístic d'Egipte і Octàvia Menor · Veure més »

Optimat

Els optimats (optimates) eren la facció aristocràtica al final de la República romana.

Nou!!: Període hel·lenístic d'Egipte і Optimat · Veure més »

París

París (en francès: Paris), és la capital i la major ciutat de la República Francesa i de la regió de l'Illa de França, també coneguda com la Regió Parisenca, creuada pel Sena, és una de les aglomeracions urbanes més grans d'Europa, amb una població de 13.067.000 habitants, dels quals resideixen al municipi de París.

Nou!!: Període hel·lenístic d'Egipte і París · Veure més »

Patronímic

Un patronímic és un component del nom personal que es basa en el nom del mateix pare, avi o fins i tot un avantpassat masculí anterior.

Nou!!: Període hel·lenístic d'Egipte і Patronímic · Veure més »

Pedra de Rosetta

La '''pedra de Rosetta''' resolgué un problema lingüístic particularment difícil La pedra de Rosetta és una pedra de granodiorita (sovint identificada erròniament com a basalt) on hi ha gravat, en dues llengües diferents (egípcia i grega), però en tres escriptures (jeroglífica, demòtica egípcia, i grega), un mateix decret de Ptolemeu V del 196 aC.

Nou!!: Període hel·lenístic d'Egipte і Pedra de Rosetta · Veure més »

Període hel·lenístic

El període hel·lenístic o època hel·lenística (del segle IV aC al segle I aC), llevat dels seus personatges importants com ara Alexandre Magne i Cleòpatra VII, es considera un període de transició, potser fins i tot de declivi o de decadència, entre l'esplendor del període clàssic de Grècia i el poder de l'Imperi romà que el succeiria.

Nou!!: Període hel·lenístic d'Egipte і Període hel·lenístic · Veure més »

Perdicas d'Orèstia

Perdicas (Perdiccas) fill d'Orontes, fou un macedoni nadiu d'Orèstia o Orestis, que fou un dels més destacats generals d'Alexandre el Gran, i descendent de la casa reial d'Orèstia.

Nou!!: Període hel·lenístic d'Egipte і Perdicas d'Orèstia · Veure més »

Potí d'Egipte

Potí (Potheinus) fou un eunuc, regent de Ptolemeu XIII Filopàtor.

Nou!!: Període hel·lenístic d'Egipte і Potí d'Egipte · Veure més »

Província romana d'Egipte

La província romana d'Egipte (Aegyptus) va ser el nom amb què van denominar la regió d'Egipte durant l'imperi romà.

Nou!!: Període hel·lenístic d'Egipte і Província romana d'Egipte · Veure més »

Ptolemeu Apió

Ptolemeu Apió fou rei de Cirene vers 104-96 aC.

Nou!!: Període hel·lenístic d'Egipte і Ptolemeu Apió · Veure més »

Ptolemeu Filadelf

Ptolemeu Filadelf fou fill de Marc Antoni i Cleòpatra VII, el més joves dels tres que la reina va tenir amb Marc Antoni.

Nou!!: Període hel·lenístic d'Egipte і Ptolemeu Filadelf · Veure més »

Ptolemeu I Sòter

Ptolemeu I Sòter (Πτολεμαῖος Σωτήρ), "el salvador" (367 aC-282 aC), fou governador i després rei d'Egipte.

Nou!!: Període hel·lenístic d'Egipte і Ptolemeu I Sòter · Veure més »

Ptolemeu II Filadelf

Ptolemeu II i Arsinoe II. Ptolemeu II Filadelf — Πτολεμαῖος — (illa de Cos, 309 aC - 29 de gener del 246 aC) fou rei d'Egipte de la Dinastia Ptolemaica.

Nou!!: Període hel·lenístic d'Egipte і Ptolemeu II Filadelf · Veure més »

Ptolemeu III Evèrgetes I

Moneda de Ptolemeu III Ptolemeu III Evèrgetes o Ptolemeu III Evèrgetes I (Πτολεμαῖος III εὐεργέτης ‘el benefactor&#8217) fou rei d'Egipte (246 aC-222 aC).

Nou!!: Període hel·lenístic d'Egipte і Ptolemeu III Evèrgetes I · Veure més »

Ptolemeu IX Làtir

Ptolemeu IX Làtir, o Ptolemeu IX Soter II o Ptolemeu IX Filomètor II o Ptolemeu IX Filadelf II (Πτολεμαῖος) vers 142 aC-80 aC, fou rei d'Egipte i de Xipre.

Nou!!: Període hel·lenístic d'Egipte і Ptolemeu IX Làtir · Veure més »

Ptolemeu V Epífanes

Ptolemeu V Epífanes - Πτολεμαῖος - (209 aC-180 aC) fou rei d'Egipte (204 aC-180 aC).

Nou!!: Període hel·lenístic d'Egipte і Ptolemeu V Epífanes · Veure més »

Ptolemeu VI Filomètor

Moneda de Ptolemeu VI Ptolemeu VI Filomètor(Πτολεμαῖος) (vers 185 aC-145 aC) fou rei d'Egipte del 180 aC al 145 aC.

Nou!!: Període hel·lenístic d'Egipte і Ptolemeu VI Filomètor · Veure més »

Ptolemeu VII Neofilopàtor

Ptolemeu VII Neofilopàtor o Eupàtor (vers 161 aC-144 aC) fou rei d'Egipte del 145 aC al 144 aC.

Nou!!: Període hel·lenístic d'Egipte і Ptolemeu VII Neofilopàtor · Veure més »

Ptolemeu VIII Evèrgetes II

Ptolemeu VIII Evèrgetes II conegut també com a Ptolemeu Fiscó (Πτολεμαῖος Φύσκων), vers 182 aC-116 aC) fou rei d'Egipte proclamat a Alexandria el 170 aC i formalment coregent el 169 aC, rei únic del 164 aC al 163 aC, rei de Cirene del 163 aC al 144 aC i rei d'Egipte del 144 aC al 116 aC. El nom de Fiscó li van donar els alexandrins a causa del seu aspecte inflat i poc àgil. Era fill de Ptolemeu V Epífanes i de Cleòpatra I. Fou pupil d'Aristarc. Fou autor d'una sèrie de 24 llibres anomenats Memòries (Ὑπομνήματα) que fou esmentat repetidament per Ateneos però no es conserva. Al seu regnat s'atribueix la prohibició d'exportar papirs, suposadament per gelosia de la cort de Pèrgam on la cultura s'estava desenvolupant fins a competir amb Alexandria. Quan el selèucida Antíoc IV Epífanes va fer presoner a Ptolemeu VI Filomètor junt a la germana-esposa Cleòpatra II, els alexandrins van proclamar a Ptolemeu que va agafar el nom d'Evèrgetes i es va col·locar la diadema reial (170 aC). A finals d'any Antíoc, sota pressió de Roma es va haver de retirar però va deixar instal·lats com a reis vassalls amb seu a Memfis a Ptolemeu VI Filomètor i la seva germana-esposa Cleòpatra II. Aquests van entrar en contacte amb Evèrgetes i es va establir (169 aC) un govern tripartit. Aquest acord va enfurismar a Antíoc IV que va reprendre la guerra i va enviar una flota a conquerir Xipre mentre ell mateix tornava a Egipte (169 aC). Els tres germans no es van poder oposar a la invasió amb mitjans militars i Alexandria fou altra vegada assetjada. Allí va anar una ambaixada romana dirigida per Marc Popil·li Laenes III que va ordenar als selèucides la retirada i ho van haver de fer per evitar la guerra. Alexandria es va salvar i Antíoc es va retirar (168 aC). Els germans van enviar una ambaixada conjunta a Roma per agrair la seva intervenció. Però els conflictes entre els dos no van tardar a esclatar. El 164 aC Evèrgetes va a aconseguir fer fora del poder a son germà. Filomètor va sortir d'Alexandria i es va presentar a Roma el mateix any, on va ser rebut pel senat romà amb honors i se li van assignar ajudants per acompanyar-lo a Egipte i restablir-lo al poder. Efectivament abans del maig del 163 aC una petita força romana el va acompanyar a Alexandria on el rei Evèrgetes que no tenia el suport popular fou enderrocat en un cop intern i Filomètor reinstal·lat com a rei sense cap resistència. El nou rei va perdonar a son germà i li va cedir Cirene com a regne separat, acord que fou aprovat pels delegats romans. No va tardar Ptolemeu Evèrgetes de Cirene a queixar-se de la seva sort, i va comparèixer davant el senat romà al que va convèncer per afegir Xipre al seu regne. Amb tres ambaixadors romans Evèrgetes es va dirigir a Egipte a reclamar l'illa (156 aC) però els ambaixadors romans van advertir prèviament al rei que no podia ocupar l'illa per les armes, i que hauria de romandre a Cirene mentre duressin les negociacions que portarien els romans. Filomètor va rebre els ambaixadors a Alexandria, però va demorar les negociacions i no va fer cap concessió. Això va posar nerviós a Evèrgetes que va agafar les armes i va atacar Egipte (155 aC) però una revolta al seu propi país quasi li va costar el tron i la vida, i va haver d'abandonar els seus plans. Sembla que fou llavors quan Demetri I Soter es va apoderar de l'illa de Xipre. El següent any (154 aC) els dos germans van enviar ambaixadors a Roma, però mentre els de Filomètor foren mal rebuts (se'ls va ordenar sortir de la ciutat) els d'Evèrgetes foren rebuts però sense donar-li cap suport pràctic. El mateix Evèrgetes va tornar a Roma per demanar l'assistència del senat que altre cop li va donar cinc llegats amb l'encàrrec de posar-lo en possessió de Xipre però sense soldats. Filomètor va enviar a l'illa una potent força militar i una flota i la va recuperar i quan son germà va desembarcar a l'illa amb un petit exèrcit mercenari el va derrotar ràpidament i va quedar arraconat a la ciutat de Lapethos on es va haver de rendir. Filomètor altra vegada el va perdonar i el va enviar de tornada Cirene, amb l'única condició que es conformés amb aquest regne i renunciés a la possessió de Xipre. Els romans no es va oposar i un tractat en aquests termes va quedar signat. Quan va morir Filomètor, Evèrgetes va fer tota classe de pressions a la seva germana Cleòpatra II (la viuda) regent del jove Ptolemeu VII Neofilopàtor, i finalment va presentar a Alexandria amb un exèrcit, però els romans van impedir la lluita i van forçar el matrimoni dels germans Cleòpatra II i Evèrgetes. El mateix dia del casament el jove Neofilopàtor fou assassinat. Evèrgetes va donar mostres repetides (com ja havia fet a Cirene) de la seva tirania. El poble l'anomenava Kakergetes. Des que va agafar el poder va començar la repressió contra tots aquells que no li havien donat suport i centenars de ciutadans foren executats pels seus mercenaris. Milers de persones van haver de fugir fins al punt de què es va haver de convidar estrangers a viure a la ciutat per evitar que quedés deserta. Individualment es va dedicar als plaers i la indolència i es va fer més gros i quasi no podia ni caminar el que li va valer el sobrenom de Fiscó (Physkon). La seva unió amb Cleòpatra II no va durar. Després de tenir un fill, Ptolemeu Memfita, Evèrgetes es va casar amb la filla de Cleòpatra II i neboda seva, Cleopatra III, i va abandonar a la mare per casar-se amb la filla (142 aC). Si hi va haver divorci és una qüestió que no està aclarida. El poble va augmentar el seu descontentament però el seu general Hierax va reprimir amb mà de ferro qualsevol intent. Amb Roma hi va mantenir una estreta aliança i va rebre cordialment a Escipió l'Africà i els seus companys quan van visitar Egipte. Finalment la fúria del poble va esclatar; el general Marsias es va aixecar i el tumult es va estendre ràpidament i el palau fou incendiat. Evèrgetes va sortir per una porta secreta i es va escapar cap a Xipre. Cleòpatra II fou proclamada reina. Evèrgetes va fer matar al seu propi fill Ptolemeu Memfita i el cap i les mans foren enviades a la seva mare el dia del seu aniversari. Però això va reforçar el suport popular d'aquesta i l'hostilitat a Evèrgetes. Cleòpatra II va buscar la protecció del seu veí selèucida i va oferir casar-se amb Demetri II Nicàtor. Aquesta proposta no fou ben acollida pel poble i fou enderrocada en un cop d'estat i obligada a marxar cap a Síria (127 aC). Els que havien fet la revolució eren hostils a l'aliança síria i havien tingut el suport dels partidaris d'Evèrgetes; aquest partidaris, davant el perill que representaven els selèucides, i segurament per manca de cap candidat amb carisma, van poder imposar el retorn d'Evèrgetes. Se li devien imposar condicions perquè des llavor va governar més suau i moderadament. Va perdonar a Marsias que segurament havia participat en l'enderrocament de Cleòpatra II i no es coneixen actes repressius almenys de caràcter massiu. Tampoc no es van produir nous disturbis. Demetri Nicàtor va abraçar la causa de la seva dona i es va presentar a Pelusium però la deserció de les seves tropes el va obligar a desertar. Llavors un personatge presentat com a príncep selèucida, anomenat Alexandre Zabinas, amb suport d'Evèrgetes i dels jueus, va entrar a Síria amb un contingent donat pel rei egipci. Demetri II fou derrotar i Zabinas es va proclamar rei (Alexandre II Zabinas). Demetri va fugir a Tir, una de les ciutats de Fenícia que encara li eren lleials, però la ciutat va caure en mans d'Alexandre II junt amb altres ciutats fenícies i Demetri va fugir però fou derrotat prop de Damasc i fou fet presoner (126 aC) i va morir sota tortura. El 124 aC Alexandre II, que no havia complert les obligacions de dependència que el rei egipci esperava, va perdre el suport d'Evèrgetes. Aquest es va reconciliar amb la seva germana Cleòpatra II a la que va permetre el retorn a Egipte. També va fer aliança amb Antíoc Gripos fill de Demetri II Nicàtor i de Cleòpatra Thea, al que va donar a la seva filla Trifena en matrimoni i després li va donar una força militar auxiliar per recuperar el poder. Antíoc VIII Grypos aviat va derrotar a Alexandre II Zabinas. Com a darrer recurs Zabinas es va retirar a la capital selèucida, Antioquia, va saquejar els temples i diuen que va fer broma sobre fondre una figura d'una al·legoria de la victòria que era a les mans de Zeus, explicant que amb el metall podria dir que Zeus li havia donat la victòria. Enfadats per les seva falta de fe i les seves bromes, els ciutadans d'Antioquia es van revoltar i van expulsar a Zabinas que va fugir però fou capturat per uns pirates i entregat al sobirà egipci que el va fer executar poc després. Les bones relacions entre Egipte i Síria van ser la norma des de llavors. En una data posterior al 29 d'octubre del 116 aC va morir Ptolemeu VIII Evèrgetes II. Ell contava els seus anys de regnat des de la seva proclamació el 170 aC (per tant 54 anys). Va tenir un fill amb Cleòpatra II (el ja esmentat Ptolemeu Memfita) i dos amb Cleòpatra III: Ptolemeu IX Làtir o Soter II; i Ptolemeu X Alexandre I; i tres filles; Cleòpatra IV (casada amb Ptolemeu Làtir), Trifena, casada amb Antíoc VIII Grypos, i Selene, soltera al temps de la mort del seu pare. Un fill bastard, Ptolemeu Apió, va rebre després el regne de Cirene. Categoria:Ptolemeus.

Nou!!: Període hel·lenístic d'Egipte і Ptolemeu VIII Evèrgetes II · Veure més »

Ptolemeu X Alexandre I

Ptolemeu X Alexandre I (Πτολεμαῖος vers 140 aC-188 aC) fou rei d'Egipte del 107 aC al 88 aC.

Nou!!: Període hel·lenístic d'Egipte і Ptolemeu X Alexandre I · Veure més »

Ptolemeu XI Alexandre II

Ptolemeu XI Alexandre II (Πτολεμαῖος) (abans del 103 aC-80 aC) fou rei d'Egipte per menys d'un mes el 80 aC.

Nou!!: Període hel·lenístic d'Egipte і Ptolemeu XI Alexandre II · Veure més »

Ptolemeu XII Auletes

Representació de '''Ptolemeu XII Auletes''' aixafant els seus enemics amb una maça al temple d'Edfu Ptolemeu XII Neo-Dionisi també Filopàtor i Filadelf però més conegut com a Ptolemeu XII Auletes (Πτολεμαῖος) fou rei d'Egipte del 80 aC al 58 aC i del 55 aC al 51 aC.

Nou!!: Període hel·lenístic d'Egipte і Ptolemeu XII Auletes · Veure més »

Ptolemeu XIII Filopàtor

Ptolemeu XIII Filopàtor(Πτολεμαῖος) fou rei d'Egipte del 52 aC al 40 aC conjuntament amb la seva germana Cleòpatra VII. El seu malnom fou Filopàtor i si bé en algunes fonts també és esmentat com Dionisi, probablement és un error. Era fill de Ptolemeu XII Auletes, i el pare, un any abans de la seva mort, va associar al seu fill i a la filla Cleòpatra VII al tron i els dos es van casar. L'acord fou comunicat al senat romà que ho va acceptar i va concedir a Pompeu el títol de guardià del jove rei. L'administració va caure en mans de l'eunuc Pothinus a la mort del pare el 51 aC. Pothinus va agafar de fet la regència en nom del jove rei al que va declarar rei principal per damunt de la seva dona i germana (de més edat) Cleòpatra VII (octubre del 50 aC). Aquesta situació va fer esclatar conflictes entre Cleòpatra i Pothinus i la reina, que havia adquirit molt de poder, en fou expulsada amb la idea que Ptolemeu seria l'únic rei i Pothinus l'administrador. Cleòpatra es va refugiar a Síria on va reunir un exèrcit amb el qual va envair Egipte. Mentre la seva germana Arsinoe IV havia presentat la seva reclamació al tron. Ptolemeu va anar a trobar a les forces de Cleòpatra a Pelusium i els dos exèrcits van acampar un enfront de l'altra. En aquell moment va arribar a Egipte Gneu Pompeu Magne (perseguit per Cèsar) i Ptolemeu i Pothinus van anar a entrevistar-se amb ell i van fingir que acceptaven ajudar-lo però ràpidament Pompeu fou assassinat per ordre de Pothinus i el general Aquil·les (Achillas) que esperaven guanyar-se així el favor de Cèsar, que estava a punt d'arribar. Una mica després va arribar a Egipte Juli Cèsar i es va proposar regular els afers egipcis. Quant se li va presentar el cap de Pompeu va manifestar el seu disgust i va fer buscar el cos per donar-li un enterrament romà. Cleòpatra va deixar l'exèrcit i va accelerar el seu retorn a Alexandria, i amb els seus encants personals va aconseguir el favor de Cèsar del que va esdevenir l'amant, resultant evident que Pothinus i Ptolemeu serien apartats de la direcció dels país. Pothinus va preparar llavors una revolta a Alexandria contra els romans i per això va fer tornar secretament una part de l'exèrcit acampat a Pelusium, sota la direcció d'Aquil·les. Cèsar va dictaminar que Pothinus seria executat i Cleòpatra tornaria al tron. Ptolemeu llavors es va aliar a Arsinoe que també tenia elements favorables a l'exèrcit egipci i romà. La revolta preparada ja per Pothinus va esclatar a mitjan desembre del 48 aC i va agafar a Cèsar per sorpresa; els romans es van fer forts a una part d'Alexandria que fou atacada per l'exèrcit i el poble sense èxit. En les lluites és possible que fos incendiada la biblioteca d'Alexandria. Els romans van capturar a Ptolemeu XIII però el van deixar anar amb la promesa de què provaria de fer disminuir la violència dels enfrontaments i obtenir la seva rendició, però en lloc d'això, una vegada lliure, es va posar al front dels rebels. L'arribada de reforços des de Pèrgam dirigits per Mitridates, va decidir la victòria de Cèsar. Ptolemeu es va enfrontar amb les forces romanes que arribaven pel costat de Síria i es va fer fort a un dels braços del riu; però l'actuació coordinada de Cèsar i Mitridates va derrotar a les forces egípcies i el seu camp fou assaltat. Els partidaris de Ptolemeu XIII i Arsinoe IV van sortir de la ciutat; Ptolemeu es va ofegar al creuar el Nil el 13 de gener del 47 aC. Cleòpatra va nomenar son germà petit Ptolemeu XIV Filopàtor com a rei associat (47–44 aC) i s'hi va casar, amb permís de Cèsar.

Nou!!: Període hel·lenístic d'Egipte і Ptolemeu XIII Filopàtor · Veure més »

Ptolemeu XIV Filopàtor

Ptolemeu XIV Filopàtor (Πτολεμαῖος) fou rei associat d'Egipte del 47 aC al 44 aC.

Nou!!: Període hel·lenístic d'Egipte і Ptolemeu XIV Filopàtor · Veure més »

Publicà

Els publicans (publicani en llatí) eren capitalistes i homes de negocis a l'antiga Roma.

Nou!!: Període hel·lenístic d'Egipte і Publicà · Veure més »

Regió de Tràcia

Tràcia és una regió del sud-est d'Europa situada al nord-est de Grècia, sud de Bulgària, nord-oest de Turquia i separada d'Àsia pels canals del Bòsfor i Çanakkale.

Nou!!: Període hel·lenístic d'Egipte і Regió de Tràcia · Veure més »

Regne del Pont

El Regne del Pont (en llatí Regnum Pontii) fou un estat de la part nord de l'Àsia Menor.

Nou!!: Període hel·lenístic d'Egipte і Regne del Pont · Veure més »

Religió de l'antic Egipte

Osiris, Anubis i Horus, de la pintura d'una tomba La religió de l'antic Egipte engloba les diferents creences religioses i rituals practicats pels pobladors de l'antic Egipte, durant més de tres mil anys, abans de l'arribada del cristianisme.

Nou!!: Període hel·lenístic d'Egipte і Religió de l'antic Egipte · Veure més »

Roxana

Roxana, en grec / Rôxánê, del persa Roshanak o Roshaniâ «la lluminosa» (v. 345-311 a C.), esposa d'Alexandre el Gran i filla del sàtrapa Oxiartes.

Nou!!: Període hel·lenístic d'Egipte і Roxana · Veure més »

Sàtrapa

Satrapia o Sàtrapa (en grec: σατράπης satrápēs, de l'antic persa xšaθrapā(van), protector de la terra/país) és el nom que es va donar als governadors de les divisions administratives, entre 20 i 25, en què Darios I va dividir l'imperi Persa.

Nou!!: Període hel·lenístic d'Egipte і Sàtrapa · Veure més »

Segle III aC

El segle III aC és un període de l'edat antiga caracteritzat per l'auge de Roma, que s'acaba imposant a l'etern rival, Cartago, en una sèrie de guerres que afecten a tota la Mediterrània.

Nou!!: Període hel·lenístic d'Egipte і Segle III aC · Veure més »

Segle XIX

Mapamundi el 1897. L'Imperi britànic era la superpotència del segle El segle dinou va des de l'1 de gener de 1801 fins al 31 de desembre de 1900 (en el calendari gregorià).

Nou!!: Període hel·lenístic d'Egipte і Segle XIX · Veure més »

Segon Triumvirat

El Segon Triumvirat consistí en una magistratura extraordinària de la República Romana, formada per Octavi, Marc Antoni i Marc Emili Lèpid l'any 40 aC.

Nou!!: Període hel·lenístic d'Egipte і Segon Triumvirat · Veure més »

Senat romà

SPQR El Senat romà fou una institució de l'antiga Roma que va sorgir com a contrapès a la institució reial.

Nou!!: Període hel·lenístic d'Egipte і Senat romà · Veure més »

Serapeu d'Alexandria

Apis (Serapis) al Museu Gregorià Egiziano. El Serapèum d'Alexandria va ser un monumental santuari per al culte de Serapis, fundat l'any 300 aC per Ptolemeu I Sòter i ubicat a la ciutat d'Alexandria.

Nou!!: Període hel·lenístic d'Egipte і Serapeu d'Alexandria · Veure més »

Serapis

Estàtua de Serapis (Museus Vaticans) Serapis o Sarapis fou una divinitat grecoegípcia.

Nou!!: Període hel·lenístic d'Egipte і Serapis · Veure més »

Sincretisme

El sincretisme és la visió del món o la cultura basada en la fusió d'elements provinents d'altres cultures; és el mestissatge aplicat a la concepció filosòfica.

Nou!!: Període hel·lenístic d'Egipte і Sincretisme · Veure més »

Sosibi (ministre)

Sosibi (Sosibius, Sosíbios) fou un ministre egipci, el ministre principal de Ptolemeu IV Filopàtor.

Nou!!: Període hel·lenístic d'Egipte і Sosibi (ministre) · Veure més »

Tars (Turquia)

''Tarsus çöreği'' (çörek de Tarsus) Tars (Tarsus en turc, en llatí Tarsus; en grec Tarsos Ταρσός; en hittita; Tarsa) de vegades anomenada Tarsi, Tersus, Tersos, Tharsus o Tharsos és un districte a la ciutat i Província de Mersin, Turquia.

Nou!!: Període hel·lenístic d'Egipte і Tars (Turquia) · Veure més »

Tebes (Egipte)

Tebes és el nom grec (Θήβαι, Thébai) d'una ciutat de l'antic Egipte, pertanyent al quart nomós de l'Alt Egipte (Wast).

Nou!!: Període hel·lenístic d'Egipte і Tebes (Egipte) · Veure més »

Teodosi I el Gran

Teodosi I el Gran, (en llatí, 11 de gener del 347 - 17 de gener del 395).

Nou!!: Període hel·lenístic d'Egipte і Teodosi I el Gran · Veure més »

Tir

Tir és una ciutat del Líban a la Governació del Líban-Sud.

Nou!!: Període hel·lenístic d'Egipte і Tir · Veure més »

Triomf

Alma Tadema, 1885). moneda encunyada per celebrar el triomf de Trajà sobre els dacis Triomf (Triumphus) era el màxim honor que es podia donar a una persona en l'Antiga Roma, gairebé sempre era dedicat a un general després d'una victòria i s'acompanyava amb una celebració desfilant pels carrers principals de la ciutat.

Nou!!: Període hel·lenístic d'Egipte і Triomf · Veure més »

Triumvir

Triumvir fou el membre d'un triumvirat (triumviri) o col·legi de tres membres.

Nou!!: Període hel·lenístic d'Egipte і Triumvir · Veure més »

Vestal

Baix-relleu d'una vestal A l'antiga Roma, una sacerdotessa consagrada a la deessa Vesta, rebia el nom de Verge Vestal o simplement Vestal.

Nou!!: Període hel·lenístic d'Egipte і Vestal · Veure més »

Xipre

Xipre és un estat insular de la Mediterrània.

Nou!!: Període hel·lenístic d'Egipte і Xipre · Veure més »

Zenòdot d'Efes

Zenòdot d'Efes (Zenodotus) fou un gramàtic grec.

Nou!!: Període hel·lenístic d'Egipte і Zenòdot d'Efes · Veure més »

Zeus

En la mitologia grega, Zeus (en grec antic Θεύς) és el déu suprem de l'Olimp.

Nou!!: Període hel·lenístic d'Egipte і Zeus · Veure més »

101 aC

Sense descripció.

Nou!!: Període hel·lenístic d'Egipte і 101 aC · Veure més »

107 aC

Sense descripció.

Nou!!: Període hel·lenístic d'Egipte і 107 aC · Veure més »

110 aC

Sense descripció.

Nou!!: Període hel·lenístic d'Egipte і 110 aC · Veure més »

116 aC

Sense descripció.

Nou!!: Període hel·lenístic d'Egipte і 116 aC · Veure més »

125 aC

Sense descripció.

Nou!!: Període hel·lenístic d'Egipte і 125 aC · Veure més »

131 aC

República Romana.

Nou!!: Període hel·lenístic d'Egipte і 131 aC · Veure més »

145 aC

Sense descripció.

Nou!!: Període hel·lenístic d'Egipte і 145 aC · Veure més »

15 de març

El 15 de març és el setanta-quatrè dia de l'any del calendari gregorià i el setanta-cinquè en els anys de traspàs.

Nou!!: Període hel·lenístic d'Egipte і 15 de març · Veure més »

164 aC

Sense descripció.

Nou!!: Període hel·lenístic d'Egipte і 164 aC · Veure més »

168 aC

Sense descripció.

Nou!!: Període hel·lenístic d'Egipte і 168 aC · Veure més »

170 aC

Sense descripció.

Nou!!: Període hel·lenístic d'Egipte і 170 aC · Veure més »

176 aC

L'any 176 aC va ser un any del calendari romà prejulià.

Nou!!: Període hel·lenístic d'Egipte і 176 aC · Veure més »

180 aC

Sense descripció.

Nou!!: Període hel·lenístic d'Egipte і 180 aC · Veure més »

186 aC

L'any 186 aC va ser un any del calendari romà prejulià.

Nou!!: Període hel·lenístic d'Egipte і 186 aC · Veure més »

195 aC

Sense descripció.

Nou!!: Període hel·lenístic d'Egipte і 195 aC · Veure més »

197 aC

Sense descripció.

Nou!!: Període hel·lenístic d'Egipte і 197 aC · Veure més »

1993

;Països Catalans.

Nou!!: Període hel·lenístic d'Egipte і 1993 · Veure més »

2 de setembre

El 2 de setembre és el dos-cents quaranta-cinquè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents quaranta-sisè en els anys de traspàs.

Nou!!: Període hel·lenístic d'Egipte і 2 de setembre · Veure més »

2007

; Gener.

Nou!!: Període hel·lenístic d'Egipte і 2007 · Veure més »

202 aC

L'any 202 aC és un any comú denominat així des de la introducció del calendari gregorià.

Nou!!: Període hel·lenístic d'Egipte і 202 aC · Veure més »

205 aC

Sense descripció.

Nou!!: Període hel·lenístic d'Egipte і 205 aC · Veure més »

217 aC

Sense descripció.

Nou!!: Període hel·lenístic d'Egipte і 217 aC · Veure més »

221 aC

Sense descripció.

Nou!!: Període hel·lenístic d'Egipte і 221 aC · Veure més »

237 aC

Sense descripció.

Nou!!: Període hel·lenístic d'Egipte і 237 aC · Veure més »

241 aC

Sense descripció.

Nou!!: Període hel·lenístic d'Egipte і 241 aC · Veure més »

246 aC

Sense descripció.

Nou!!: Període hel·lenístic d'Egipte і 246 aC · Veure més »

270 aC

El 270 aC fou un any del calendari romà prejulià.

Nou!!: Període hel·lenístic d'Egipte і 270 aC · Veure més »

283 aC

Sense descripció.

Nou!!: Període hel·lenístic d'Egipte і 283 aC · Veure més »

30 aC

; Imperi romà.

Nou!!: Període hel·lenístic d'Egipte і 30 aC · Veure més »

30 de juliol

El 30 de juliol és el dos-cents onzè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents dotzè en els anys de traspàs.

Nou!!: Període hel·lenístic d'Egipte і 30 de juliol · Veure més »

301 aC

L'any 301 aC va ser un any del calendari romà pre-julià.

Nou!!: Període hel·lenístic d'Egipte і 301 aC · Veure més »

305 aC

Sense descripció.

Nou!!: Període hel·lenístic d'Egipte і 305 aC · Veure més »

308 aC

Sense descripció.

Nou!!: Període hel·lenístic d'Egipte і 308 aC · Veure més »

309 aC

L'any 309 aC va ser un any del calendari romà pre-julià.

Nou!!: Període hel·lenístic d'Egipte і 309 aC · Veure més »

31 aC

Sense descripció.

Nou!!: Període hel·lenístic d'Egipte і 31 aC · Veure més »

311 aC

Sense descripció.

Nou!!: Període hel·lenístic d'Egipte і 311 aC · Veure més »

312 aC

L'any 312 aC rebé aquest nom a l'edat mitjana, quan es va prendre la referència del naixement de Jesús per datar els anys.

Nou!!: Període hel·lenístic d'Egipte і 312 aC · Veure més »

314 aC

Sense descripció.

Nou!!: Període hel·lenístic d'Egipte і 314 aC · Veure més »

315 aC

Sense descripció.

Nou!!: Període hel·lenístic d'Egipte і 315 aC · Veure més »

319 aC

Sense descripció.

Nou!!: Període hel·lenístic d'Egipte і 319 aC · Veure més »

32 aC

L'any 32 aC fou un any de l'edat antiga que es coneixia a la seva època com l'any 722 ab urbe condita.

Nou!!: Període hel·lenístic d'Egipte і 32 aC · Veure més »

320 aC

L'any 320 aC va ser un any del Calendari romà.

Nou!!: Període hel·lenístic d'Egipte і 320 aC · Veure més »

322 aC

Sense descripció.

Nou!!: Període hel·lenístic d'Egipte і 322 aC · Veure més »

323 aC

; Roma: Els samnites, confiant en què la renúncia del dictador Papiri Cursor suposava una disminució del poder romà, van trencar la treva aviat.

Nou!!: Període hel·lenístic d'Egipte і 323 aC · Veure més »

33 aC

; Imperi romà.

Nou!!: Període hel·lenístic d'Egipte і 33 aC · Veure més »

331 aC

Sense descripció.

Nou!!: Període hel·lenístic d'Egipte і 331 aC · Veure més »

332 aC

L'any 332 aC fou un any conegut com a 422 ab urbe condita al calendari romà.

Nou!!: Període hel·lenístic d'Egipte і 332 aC · Veure més »

336 aC

L'any 336 aC va ser un any del calendari romà pre-julià.

Nou!!: Període hel·lenístic d'Egipte і 336 aC · Veure més »

34 aC

; Imperi romà.

Nou!!: Període hel·lenístic d'Egipte і 34 aC · Veure més »

37 aC

Sense descripció.

Nou!!: Període hel·lenístic d'Egipte і 37 aC · Veure més »

40 aC

Sense descripció.

Nou!!: Període hel·lenístic d'Egipte і 40 aC · Veure més »

41 aC

Sense descripció.

Nou!!: Període hel·lenístic d'Egipte і 41 aC · Veure més »

42 aC

Sense descripció.

Nou!!: Període hel·lenístic d'Egipte і 42 aC · Veure més »

44 aC

Sense descripció.

Nou!!: Període hel·lenístic d'Egipte і 44 aC · Veure més »

45 aC

Sense descripció.

Nou!!: Període hel·lenístic d'Egipte і 45 aC · Veure més »

46 aC

Sense descripció.

Nou!!: Període hel·lenístic d'Egipte і 46 aC · Veure més »

47 aC

L'any 47 aC va ser un any del calendari romà pre-julià.

Nou!!: Període hel·lenístic d'Egipte і 47 aC · Veure més »

48 aC

Sense descripció.

Nou!!: Període hel·lenístic d'Egipte і 48 aC · Veure més »

51 aC

Sense descripció.

Nou!!: Període hel·lenístic d'Egipte і 51 aC · Veure més »

55 aC

Sense descripció.

Nou!!: Període hel·lenístic d'Egipte і 55 aC · Veure més »

58 aC

Sense descripció.

Nou!!: Període hel·lenístic d'Egipte і 58 aC · Veure més »

59 aC

Sense descripció.

Nou!!: Període hel·lenístic d'Egipte і 59 aC · Veure més »

65 aC

Sense descripció.

Nou!!: Període hel·lenístic d'Egipte і 65 aC · Veure més »

80 aC

Sense descripció.

Nou!!: Període hel·lenístic d'Egipte і 80 aC · Veure més »

88 aC

Sense descripció.

Nou!!: Període hel·lenístic d'Egipte і 88 aC · Veure més »

89 aC

Sense descripció.

Nou!!: Període hel·lenístic d'Egipte і 89 aC · Veure més »

96 aC

Sense descripció.

Nou!!: Període hel·lenístic d'Egipte і 96 aC · Veure més »

Redirigeix aquí:

Egipte Ptolemaic.

SortintEntrant
Hey! Estem a Facebook ara! »