Accés més ràpid que el navegador!
28 les relacions: Alexandre el Gran, Amintes IV de Macedònia, Antígon II Gònatas, Antípatre, Botieus, Cassandre, Cassandrea, Ciutadella (arquitectura), Colònia romana, Dió Crisòstom, Diccionari Grec-Català, Estadi (mesura), Estrabó, Filip II de Macedònia, Gran Enciclopèdia Catalana, Guerres mèdiques, Hel·lenització de la toponímia de l'estat grec, Heròdot, Hièrocles (geògraf), Luci Emili Paulus Macedònic, Periple de Pseudo-Escílax, Perseu de Macedònia, Polibi, Polis, Regne de Macedònia, Tessalònica, Titus Livi, Via Egnàcia.
Alexandre el Gran
Alexandre III de Macedònia (grec antic: Αλέξανδρος ὁ Μακεδών, Aléxandros ho Makedon; nascut a Pel·la el 21 de juliol del 356 aC i mort a Babilònia el 10 de juny del 323 aC), conegut habitualment com a Alexandre el Gran o Alexandre Magne, fou un rei argèada del Regne de Macedònia, a l'antiga Grècia.
Nou!!: Pel·la (Macedònia) і Alexandre el Gran · Veure més »
Amintes IV de Macedònia
Amintes o Amintas IV (en llatí Amyntas, en grec antic Ἀμύντας) fou fill de Perdicas III de Macedònia i net d'Amintes III de Macedònia.
Nou!!: Pel·la (Macedònia) і Amintes IV de Macedònia · Veure més »
Antígon II Gònatas
Antígon II Gònatas (en grec Ἀντίγονος Γονατᾶς) fou rei de Macedònia.
Nou!!: Pel·la (Macedònia) і Antígon II Gònatas · Veure més »
Antípatre
Antípatre（Antipater) fou un general macedoni, regent del Regne de Macedònia i pare de Cassandre. Va servir Filip II de Macedònia i després de la batalla de Queronea (338 aC) el rei el va encarregar conduir a Atenes els cossos dels atenencs caiguts a la lluita. Juntament amb Parmeni va aconsellar Alexandre de no fer l'expedició a Àsia fins a haver-se casat i haver assegurat la successió. Quan el rei va anar-se'n a Àsia el va deixar com a regent a Macedònia l'any 334 aC. Va combatre Memnó de Rodes que atiava la revolta a Tràcia i va acabar la guerra contra Agis III d'Esparta. Sembla que durant l'absència del rei van sorgir algunes diferències entre Antípatre i Olímpies, la mare d'Alexandre. El 324 aC va ser cridat a Àsia per dur les tropes de refresc que havia demanat Alexandre. Cràter va ser enviat com a regent a Macedònia amb els soldats veterans que retornaven. A la mort d'Alexandre el 323 aC l'assemblea de generals va designar Antípatre com a regent de Macedònia i les ciutats gregues es van sollevar dirigides per Atenes. Antípatre va ser derrotat per Leòstenes i assetjat a Làmia, mentre l'ambaixada enviada a Atenes per oferir la pau era rebutjada. L'arribada del general Leonat amb forces macedònies va obligar els atenencs a aixecar el setge de Làmia. Leonat era aliat d'Olímpies i enemic d'Antípatre, i va morir en combat contra les forces gregues ara dirigides per Antífil que havia substituït a Leòstenes. Tot seguit a Antípatre es va unir Cràter i conjuntament van derrotar els grecs a Crannon; la lliga grega es va dissoldre i Antípatre va tractar moderadament als derrotats, però amb fermesa. Atenes va haver d'admetre una guarnició macedònia i posar fi a la democràcia, el que va lliurar Demòstenes i els líders del partit democràtic de la seva execució. Va tornar a Macedònia i va donar a la seva filla Fila en matrimoni a Cràter. A finals d'any va marxar contra Etòlia. Enemistat amb Perdicas d'Orèstia, proclamat regent suprem, va passar a Àsia i va encarregar a Cràter de lluitar contra Èumenes de Cardia i el mateix va marxar contra Perdicas que en aquell moment havia iniciat una lluita contra Ptolemeu. Mort Perdicas la suprema regència va retornar a Antípatre que va convocar una reunió a Triparadisos (Síria) on es va imposar a la reina Eurídice III de Macedònia que reclamava la regència i va repartir les províncies entre els generals aliats (321 aC). A finals del 321 aC va tornar a Europa deixant la regència d'Àsia al seu aliat Antígon el Borni amb l'encàrrec de lluitar contra Èumenes, l'antic lloctinent de Perdicas. El 320 aC es va posar malalt. Mentre era malalt va rebre Demades d'Atenes que demanava la sortida de la guarnició macedònia d'Atenes. Demades va ser detingut i executat quan van sortir proves que havia mantingut correspondència amb Perdicas. Quan va morir, va deixar la regència al general Polipercó, amb exclusió del seu fill Cassandre.
Nou!!: Pel·la (Macedònia) і Antípatre · Veure més »
Botieus
Els botieus (Bottiæi, en Βοττιαῖοι) eren un poble de mític origen cretenc segons Estrabó (encara que probablement eren tracis) que vivia al districte macedoni de Bòtia o Botiea.
Nou!!: Pel·la (Macedònia) і Botieus · Veure més »
Cassandre
Cassandre o Casandre (Kássander, Κάσσανδρος) fou un epígon, rei de facto de Macedònia.
Nou!!: Pel·la (Macedònia) і Cassandre · Veure més »
Cassandrea
Cassandrea (Cassandrēa, en Κασσάνδρεια, «Kassándreia»; en català antic Casseràndria) era una ciutat situada a l'estret istme que connectava la península de Pal·lene amb el continent, a la Calcídica, on abans hi havia la rica i important ciutat de Potidea (Ποτίδαια), una ciutat dòria colonitzada originàriament de Corint.
Nou!!: Pel·la (Macedònia) і Cassandrea · Veure més »
Ciutadella (arquitectura)
Portal de la ciutadella de Roses Una ciutadella és una fortalesa construïda per tal de protegir una ciutat, de vegades amb un castell al mig.
Nou!!: Pel·la (Macedònia) і Ciutadella (arquitectura) · Veure més »
Colònia romana
Colònia romana era una ciutat romana fundada per ciutadans romans en territori de ciutats conquerides.
Nou!!: Pel·la (Macedònia) і Colònia romana · Veure més »
Dió Crisòstom
Dió Crisòstom (en grec Δίων Χρυσόστομος Dion Chrysostomos) va ser un orador, escriptor, filòsof i historiador grecoromà.
Nou!!: Pel·la (Macedònia) і Dió Crisòstom · Veure més »
Diccionari Grec-Català
El Diccionari Grec-Català.
Nou!!: Pel·la (Macedònia) і Diccionari Grec-Català · Veure més »
Estadi (mesura)
Lestadi és una de les unitats de longitud de l'antiga Grècia.
Nou!!: Pel·la (Macedònia) і Estadi (mesura) · Veure més »
Estrabó
Estrabó va ser un geògraf i escriptor grec nascut a Amàsia a mitjans del segle I aC vers 62 aC, mort cap a l'any 20 dC.
Nou!!: Pel·la (Macedònia) і Estrabó · Veure més »
Filip II de Macedònia
Estàtua de Filip II de Macedònia Filip II de Macedònia (382 – 336 aC) fou rei d'aquesta zona al nord de Grècia del 356 al 336 aC.
Nou!!: Pel·la (Macedònia) і Filip II de Macedònia · Veure més »
Gran Enciclopèdia Catalana
Primer volum de la Gran Enciclopèdia Catalana (1970) La Gran Enciclopèdia Catalana (GEC) és una enciclopèdia general escrita en català.
Nou!!: Pel·la (Macedònia) і Gran Enciclopèdia Catalana · Veure més »
Guerres mèdiques
Les guerres mèdiques són els dos conflictes bèl·lics en què es van enfrontar la major part de les ciutats gregues unides, liderades per Atenes, contra els perses de l'Imperi Aquemènida, conegut també com a Imperi Mèdic, a començaments del.
Nou!!: Pel·la (Macedònia) і Guerres mèdiques · Veure més »
Hel·lenització de la toponímia de l'estat grec
L'estat grec segons les fronteres d'avui en dia D'ençà de la creació del Regne de Grècia el 1832, l'estat grec ha seguit una política dhel·lenització de la toponímia que ha comportat incomptables canvis en els noms de lloc de tot el territori de l'estat.
Nou!!: Pel·la (Macedònia) і Hel·lenització de la toponímia de l'estat grec · Veure més »
Heròdot
Heròdot d'Halicarnàs (Ἡρόδοτος Ἁλικαρνᾱσσεύς; Halicarnàs, 484 aC - Turis, 425 aC) va ser un historiador i geògraf grec.
Nou!!: Pel·la (Macedònia) і Heròdot · Veure més »
Hièrocles (geògraf)
Hièrocles (en llatí Hierocles, en grec medieval), fou un escriptor, geògraf i gramàtic romà d'Orient que és conegut únicament per una sola obra titulada ("El company dels viatges") que era un llibre destinat als viatgers que volien anar a les províncies orientals de l'imperi.
Nou!!: Pel·la (Macedònia) і Hièrocles (geògraf) · Veure més »
Luci Emili Paulus Macedònic
Luci Emili Paulus Macedònic (Lucius Aemilius L. f. M. n. Paullus Macedonicus) (230 o 231 aC - 160 aC) va ser un magistrat romà, el membre més distingit de la família dels Emili Paulus, que formava part de la gens Emília.
Nou!!: Pel·la (Macedònia) і Luci Emili Paulus Macedònic · Veure més »
Periple de Pseudo-Escílax
El Periple de Pseudo-Escílax és una obra en grec antic, datada a finals del segle IV o principis del III C., que descriu un periple al voltant del Mar Mediterrani, incloent la mar Negra i les costes d'Àfrica més enllà de les Columnes d'Hèrcules.
Nou!!: Pel·la (Macedònia) і Periple de Pseudo-Escílax · Veure més »
Perseu de Macedònia
Perseu de Macedònia (en Perseus; vers 212 aC-165 aC) fou el darrer rei de Macedònia, fill gran de Filip V de Macedònia.
Nou!!: Pel·la (Macedònia) і Perseu de Macedònia · Veure més »
Polibi
Estela de Polibi Polibi (Polybius), fill de Licortes, nascut a Megalòpolis, fou un historiador grec que visqué al voltant dels anys 205 a 120 aC, famós per la seva obra Història, que cobreix amb detall el període del 264 aC al 146 aC.
Nou!!: Pel·la (Macedònia) і Polibi · Veure més »
Polis
A la Grècia clàssica, la polis (πόλις) era la ciutat estat, el marc essencial on es desenvolupà i s'expandí la civilització grega fins a l'època arcaica.
Nou!!: Pel·la (Macedònia) і Polis · Veure més »
Regne de Macedònia
El Regne de Macedònia (grec: Μακεδονία) fou un regne hel·lènic que va existir des d'una època desconeguda fins a la conquesta romana del 168 aC.
Nou!!: Pel·la (Macedònia) і Regne de Macedònia · Veure més »
Tessalònica
Tessalònica o Tessalonica (Θεσσαλονίκη), dita també Salònica o, en català medieval, Salonic, és una ciutat de Grècia, capital de la regió de Macedònia central i cap del nomós de Tessalònica.
Nou!!: Pel·la (Macedònia) і Tessalònica · Veure més »
Titus Livi
Tit Livi, Titus Livi (en llatí: Titus Livius) o simplement Livi (Pàdua, 59 aC – 17 dC) fou un historiador romà.
Nou!!: Pel·la (Macedònia) і Titus Livi · Veure més »
Via Egnàcia
Antiga ruta de la Via Egnàcia La Via Egnàcia (en albanès Rruga Egnatia, en macedònic Виа Игнација Via Ignacija, en grec Εγνατία Οδός Egnatia Odós) era una via construïda pels romans al voltant del 146 aC.
Nou!!: Pel·la (Macedònia) і Via Egnàcia · Veure més »
Redirigeix aquí:
Pel.la (Macedònia), Pella de Macedònia, Pel•la (Macedònia), Peŀla (Macedònia).
