Accés més ràpid que el navegador!
233 les relacions: Acantodis, Actinopterigis, Aigua, Aigua dolça, Alaska, Aleta (anatomia animal), Aleta anal, Aleta caudal, Aleta dorsal, Aleta pectoral, Aleta pelviana, Aletes, Alimentació, Amèrica del Nord, Anàspids, Anemones de mar, Animal aquàtic, Animals, Apomorfia, Arbre, Artròpodes, Úlcera, Àfrica, Àgnats, Àntrax (furunculosi), Bacallà, Bacteri gramnegatiu, Bacteris, Bagra, Bentos, Berkeley, Bioluminescència, Boca, Brànquia, Budisme, Bufeta natatòria, Califòrnia, Cambrià, Cap (anatomia), Carbonat de calci, Carn, Carpa (peix), Cavall marí, Cèl·lula, Cèl·lula fotoreceptora, Cíclids, Cefalaspidomorfs, Celacant, Ciclòstoms, Cicle de vida, ..., Científic, Ciprínids, Clade, Classe (biologia), Clatell, Clonorchis sinensis, Clonorquiosi, Columna vertebral, Conodonts, Constel·lació dels Peixos, Contaminació, Cordats, Crani, Craniats, Creacionisme, Cromatòfor, Cua (anatomia), Cyprinodon diabolis, Dècada del 1960, Dent, Depredació, Derma, Destrucció de l'hàbitat, Devonià, Dieta mediterrània, Dipnous, Dit, Ecologia, Ecosistema, Ectotèrmia, Edat, Edat mitjana, Editorial Moll, Elasmobranquis, Embassament, Epidermis, Era geològica, Escata, Escòcia, Escull de corall, Espècie, Espècie amenaçada, Espècie introduïda, Espiracle, Esquelet, Estat de conservació, Estats Units d'Amèrica, Esturions, Eucaristia, Extinció, Família (biologia), Faringe, Galeàspids, Gammaproteobacteris, Gnatostomats, Hathor, Hàbitat, Hemorràgia, Hertz, Hiperoartis, Hoste, Ichthys, Ictiologia, Infecció, Inflamació, Intel·ligència dels peixos, Invertebrats, Labeo rohita, Lampanyctodes hectoris, Làbrid netejador, Línia lateral, Letargia, Leucòcit, Llac Victòria, Llamprees, Llampresa de mar, Llista d'espècies animals en perill d'extinció, Llista de peixos de les Illes Balears, Llum, Locomoció animal, Luxúria, Maig, Massachusetts, Maxil·lar, Maxil·lar inferior, Múscul, Medul·la espinal, Melsa, Microorganisme, Mimetisme, Mixines, Morena (peix), Morfologia (biologia), Mucositat, Natació, Neolamprologus pulcher, Nevada, Notocordi, Oceà Índic, Oceà Pacífic, Opercle (peixos), Os, Osteostracis, Paleozoic, Palma, Parafiletisme, Paràsit, Patogen, Peix pallasso, Peixos cartilaginosos, Peixos ossis, Pell, Perca de riu, Perca del Nil, Pesca, Pigment, Pituriàspids, Placoderms, Plantes, Plàncton, Pleuronectiformes, Població, Pompeia, Pteraspidomorfs, Quimeres (peixos), Rajada, Rap (peix), Ródeus, Reproducció, Respiració, Revista de Palafrugell, Riu, Ronyó, Salmó, Sarcopterigis, Sardina, Sardinops sagax, Símbol, Scaphirhynchus albus, Sexe, Shewanella putrefaciens, Silurià, Sirena, Sistema immunitari, Sistema nerviós central, Sistema respiratori, Tauró blanc, Taurons, Tàxon, Teixit cartilaginós, Teleòstoms, Teleostis, Telodonts, Temperatura, TERMCAT, Terranova, Tetràpodes, Tilàpia del Nil, Tona (unitat), Tonyina, Tritó (mitologia), Tronc (anatomia), Truita arc de Sant Martí, Truita comuna, Truita de riu, Ultrasò, Ultraviolat, Unió Internacional per a la Conservació de la Natura, Universitat d'Auckland, Universitat de Berna, Vacuna, Vèrtebra, Vertebrats, Virulència, Zoologia, 1650, 1922, 1937, 1968, 1993, 1994, 2000, 2006. Ampliar l'índex (183 més) »
Acantodis
Els acantodis (Acanthodii), també coneguts com a taurons espinosos, són una classe extinta de peixos amb mandíbules.
Nou!!: Peixos і Acantodis · Veure més »
Actinopterigis
Els actinopterigis (Actinopterygii, gr. 'aletes radiades') són el clade dominant dels vertebrats, amb més de 27.000 espècies de peixos, distribuïdes per gairebé tots els ambients aquàtics marins, d'aigua dolça i salabrosos.
Nou!!: Peixos і Actinopterigis · Veure més »
Aigua
Gota d'aigua Laigua (variants dialectals no normatives: aiga, aigo, àuia) és un compost químic transparent, inodor, insípid, químicament format per hidrogen i oxigen, de fórmula química H2O, els quals noms sistemàtics són òxid de dihidrogen i oxidà.
Nou!!: Peixos і Aigua · Veure més »
Aigua dolça
Dues persones reflectides a l'aigua d'un estany amb peixos. Laigua dolça o continental, és l'aigua que té concentracions mínimes de sals en dissolució, especialment clorur de sodi.
Nou!!: Peixos і Aigua dolça · Veure més »
Alaska
Alaska és un estat dels Estats Units d'Amèrica, el 49è admès a la Unió.
Nou!!: Peixos і Alaska · Veure més »
Aleta (anatomia animal)
aletes pectorals (per parells) Una aleta és qualsevol dels apèndixs membranosos mitjançant els quals es mouen dins l'aigua els peixos i altres animals aquàtics.
Nou!!: Peixos і Aleta (anatomia animal) · Veure més »
Aleta anal
aletes pectorals (per parells) batallaire amb l'aleta anal molt desenvolupada. Una aleta anal és una aleta imparella localitzada a la part posterior del cos d'un peix, entre l'anus i l'aleta caudal.
Nou!!: Peixos і Aleta anal · Veure més »
Aleta caudal
aletes pectorals (per parells) L'aleta caudal d'una iubarta. Una aleta caudal és una aleta imparella localitzada a l'extrem més caudal de l'animal nedador, la seva cua.
Nou!!: Peixos і Aleta caudal · Veure més »
Aleta dorsal
aletes pectorals (per parells) Aleta dorsal d'un tauró Una aleta dorsal és una aleta imparella localitzada en l'esquena d'alguns peixos, balenes i dofins.
Nou!!: Peixos і Aleta dorsal · Veure més »
Aleta pectoral
aletes pelvianes (per parells), (10) - '''aletes pectorals''' (per parells) En el verat volador, les aletes pectorals recorden unes ales. Les aletes pectorals són unes aletes aparellades localitzades als costats del cos dels peixos o els cetacis, generalment darrere de les brànquies darrere de l'opercle, soldades a la cintura escapular.
Nou!!: Peixos і Aleta pectoral · Veure més »
Aleta pelviana
aletes pectorals (per parells) Aletes pelvianes d'un neogobi melanòstom en forma de ventosa. Les aletes pelvianes, pèlviques o ventrals, Facultat de Biologia · UB són unes aletes aparellades localitzades a la superfície ventral dels peixos, soldades a la cintura pelviana a enciclopedia.cat i lleugerament separades entre si.
Nou!!: Peixos і Aleta pelviana · Veure més »
Aletes
Aletes (grec antic Ἀλήτης), segons la mitologia grega, fou un heroi grec, fill d'Hípotes.
Nou!!: Peixos і Aletes · Veure més »
Alimentació
Parada de fruita a un mercat de Barcelona L'alimentació consisteix en l'obtenció, preparació i ingestió dels aliments.
Nou!!: Peixos і Alimentació · Veure més »
Amèrica del Nord
L'Amèrica del Nord és un subcontinent d'Amèrica, que s'estén, geopolíticament, des d'Alaska i Groenlàndia al nord, fins a la frontera de Mèxic amb Guatemala i Belize al sud.
Nou!!: Peixos і Amèrica del Nord · Veure més »
Anàspids
Els anàspids (Anaspida, gr. 'sense escut') són una classe de vertebrats primitius sense mandíbules, dels quals deriven els vertebrats amb mandíbules (superclase Gnathostomata), i són clàssicament considerats com els avantpassats de les lampreas.
Nou!!: Peixos і Anàspids · Veure més »
Anemones de mar
Els actiniaris (Actiniaria), coneguts popularment com a anemones de mar, són un ordre d'animals marins predadors de la subclasse dels hexacoral·lis.
Nou!!: Peixos і Anemones de mar · Veure més »
Animal aquàtic
Longfin Sculpin (''Jordania zonope'') Un animal aquàtic és un animal, vertebrat o invertebrat, que passa la major part o tota la seva vida a l'aigua.
Nou!!: Peixos і Animal aquàtic · Veure més »
Animals
Els animals (Animalia) conformen un regne d'organismes eucariotes multicel·lulars.
Nou!!: Peixos і Animals · Veure més »
Apomorfia
Una apomorfia (del grec απο, 'de', en el sentit de modificació, diferenciació, separació i μορφος, 'forma') és un caràcter derivat és a dir un caràcter nou, resultat de la modificació d'un caràcter ancestral en el curs de l'evolució.
Nou!!: Peixos і Apomorfia · Veure més »
Arbre
data.
Nou!!: Peixos і Arbre · Veure més »
Artròpodes
Els artròpodes (Arthropoda) són un embrancament d'invertebrats dotats d'un exoesquelet (esquelet extern), un cos segmentat, i extremitats articulades anomenades apèndixs.
Nou!!: Peixos і Artròpodes · Veure més »
Úlcera
isquèmiques a la cama. Una úlcera o nafra és una pèrdua de continuïtat a la pell o d'una membrana mucosa, acompanyada per la desintegració de teixit.
Nou!!: Peixos і Úlcera · Veure més »
Àfrica
LÀfrica és un dels cinc continents, el tercer més gran del món.
Nou!!: Peixos і Àfrica · Veure més »
Àgnats
Els àgnats (Agnatha) formen una superclasse parafilètica dins l'embrancament dels cordats i els subfílum dels vertebrats; són un tipus de peixos sense mandíbules, com indica el nom.
Nou!!: Peixos і Àgnats · Veure més »
Àntrax (furunculosi)
Un àntrax o furunculosi és un cúmul de punts de supuració causat per una infecció bacteriana, més comunament amb Staphylococcus aureus o Streptococcus pyogenes.
Nou!!: Peixos і Àntrax (furunculosi) · Veure més »
Bacallà
El bacallà comú o de l'Atlàntic, (també bacallar, abadejo i juliana o merluça (en rossellonès i català antic), (Gadus morhua) és una espècie de peix teleosti de l'ordre dels gadiformes. Viu en mars fredes del nord. Generalment el bacallà és de talla menuda, encara que alguns exemplars poden assolir cent kilograms de pes amb una mida de fins a quasi dos metres. S'alimenta d'altres peixos més petits, com l'areng (Clupea harengus) o la sardina (Sardina pilchardus).
Nou!!: Peixos і Bacallà · Veure més »
Bacteri gramnegatiu
''Pseudomonas aeruginosa'' gramnegatiu (bastons vermells-rosats). Diferències estructurals entre les parets cel·lulars de bacteris grampositius i gramnegatius. Els bacteris gramnegatius són aquells bacteris que no retenen el cristall violeta en la tinció de Gram i que per tant apareixen de color rosa al microscopi òptic.
Nou!!: Peixos і Bacteri gramnegatiu · Veure més »
Bacteris
lang.
Nou!!: Peixos і Bacteris · Veure més »
Bagra
La bagra (Leuciscus cephalus) és un peix d'aigua dolça de la família dels ciprínids.
Nou!!: Peixos і Bagra · Veure més »
Bentos
Els bentos o organismes bentònics són aquells organismes demersals que viuen als fons marins, també anomenat la zona bentònica o simplement el bentos.
Nou!!: Peixos і Bentos · Veure més »
Berkeley
Berkeley és una ciutat de la costa est de la Badia de San Francisco al nord de Califòrnia, als Estats Units.
Nou!!: Peixos і Berkeley · Veure més »
Bioluminescència
''Ctenophore Mertensia ovum'' La bioluminescència és a la producció de llum de certs organismes vius.
Nou!!: Peixos і Bioluminescència · Veure més »
Boca
La boca, també coneguda com a cavitat bucal o cavitat oral, és l'orifici per on ingerim l'aliment.
Nou!!: Peixos і Boca · Veure més »
Brànquia
tritó que mostra les brànquies Brànquies dins el cap d'una tonyina En organismes aquàtics, les brànquies són un òrgan respiratori que serveix per a extreure oxigen de l'aigua i expulsar-hi diòxid de carboni.
Nou!!: Peixos і Brànquia · Veure més »
Budisme
Estàtua representant Siddharta Gautama Pagoda a Lumbini (Nepal) Siddharta Gautama amb els seus cinc deixebles La Dharmatxakra (''Roda Dharma'') representa el noble camí dels vuit passos El budisme és una doctrina filosòfica basada en els ensenyaments de Siddharta Gautama (el Buda històric).
Nou!!: Peixos і Budisme · Veure més »
Bufeta natatòria
Bufeta natatòria d'un gardí (Scardinius erythrophthalmus). Posició interna de la bufeta natatòria en un ''alburnoides bipunctatus'': S: anterior; S': porció posterior de la bufeta aèria; œ: œsòfag; l: pas d'aire de la bufeta d'aire. La bufeta natatòria és un òrgan hidroestàtic propi de molts peixos i cetacis, situat entre l'esòfag i l'aorta dorsal, a sota de la columna vertebral; té forma de sac centrodorsal, que sovint és replegada, tot i que de vegades és bilobulada.
Nou!!: Peixos і Bufeta natatòria · Veure més »
Califòrnia
Califòrnia és un dels estats dels Estats Units d'Amèrica.
Nou!!: Peixos і Califòrnia · Veure més »
Cambrià
El Cambrià és el període geològic que començà fa milions d'anys i s'acabà fa milions d'anys.
Nou!!: Peixos і Cambrià · Veure més »
Cap (anatomia)
Dibuix d'un cap humà El cap d'un animal és la part anterior del cos que conté la boca, el cervell i diversos òrgans sensorials (generalment òrgans de visió, oïda, olfacte i gust).
Nou!!: Peixos і Cap (anatomia) · Veure més »
Carbonat de calci
El carbonat de calci és un compost inorgànic, una sal, constituïda per cations calci (2+) Ca^2+i anions carbonat CO3^2-enllaçats mitjançant enllaç iònic.
Nou!!: Peixos і Carbonat de calci · Veure més »
Carn
Tros de carn porcina i de pollastre La carn és el teixit, principalment muscular, que forma part de la composició d'un animal.
Nou!!: Peixos і Carn · Veure més »
Carpa (peix)
La carpa, carpa d'Holanda o carpa europea (Cyprinus carpio) és una espècie de peix d'aigua dolça emparentada amb el carpí daurat, amb la qual fins i tot pot tenir descendència híbrida.
Nou!!: Peixos і Carpa (peix) · Veure més »
Cavall marí
''Hippocampus bargibanti'' ''Hippocampus reidi'' Els cavalls de mar, cavalls marins o cavallets de (la) mar, cavalls de serp o cavalls de serps, també dits hipocamps (Hippocampus) són un gènere de peixos de la família dels singnàtids i de l'ordre dels singnatiformes.
Nou!!: Peixos і Cavall marí · Veure més »
Cèl·lula
Una cèl·lula (del llatí cellula, diminutiu de cella, 'cel·la') és la unitat bàsica estructural i funcional de tot ésser viu i, de fet, l'element més petit que es pot considerar viu.
Nou!!: Peixos і Cèl·lula · Veure més »
Cèl·lula fotoreceptora
doi.
Nou!!: Peixos і Cèl·lula fotoreceptora · Veure més »
Cíclids
''Aequidens rivulatus'' ''Cichla ocellaris'' ''Acarichthys heckeli'' ''Aequidens pulcher'' ''Altolamprologus calvus'' ''Anomalochromis thomasi'' ''Apistogramma agassizii'' Femella d'''Archocentrus nigrofasciatus'' ''Astronotus ocellatus'' ''Aulonocara jacobfreibergi'' ''Benthochromis tricoti'' ''Chalinochromis popelini'' ''Cichlasoma octofasciata'' ''Copadichromis borleyi'' ''Cynotilapia afra'' ''Cyphotilapia frontosa'' ''Cyprichromis leptosoma'' ''Etroplus maculatus'' ''Geophagus surinamensis'' ''Astatotilapia latifasciata'' ''Cyprichromis kitumba'' ''Hemichromis bimaculatus'' ''Herichthys cyanoguttatum'' ''Julidochromis dickfeldi'' ''Labeotropheus fuelleborni'' Els cíclids (Cichlidae) són una família de peixos d'aigües dolces tropicals pertanyent a l'ordre dels perciformes, algunes espècies de la qual són molt apreciades com a peixos d'aquari (especialment els gèneres Cichlasoma, Aequidens, Pseudotropheus, Aulonocara, Julidochromis, Pterophyllum i Symphysodon).
Nou!!: Peixos і Cíclids · Veure més »
Cefalaspidomorfs
Els cefalaspidomorfs (Cephalaspidomorphi) són un clade de peixos agnats anomenat així pels Cephalaspis, un gènere d'osteostracis.
Nou!!: Peixos і Cefalaspidomorfs · Veure més »
Celacant
Dibuix d'un celacant El celacant (Latimeria chalumnae) és una espècie de peix sarcopterigi de l'ordre dels celacantiformes.
Nou!!: Peixos і Celacant · Veure més »
Ciclòstoms
Boca de ''Petromyzon marinus''. La boca rodona de les llamprees és el que dona nom al grup. Els ciclòstoms (Cyclostomata, del grec kýklos, "cercle" i stóma, "boca") són una classe d'àgnats (peixos sense mandíbules) que inclou les mixines i les llamprees, que són els únics representants actuals dels àgnats, grup que va sorgir en el Paleozoic.
Nou!!: Peixos і Ciclòstoms · Veure més »
Cicle de vida
* Cicle de vida o cicle biològic, període que inclou una generació completa d'un organisme viu incloent la reproducció.
Nou!!: Peixos і Cicle de vida · Veure més »
Científic
Un científic o científica és la persona que es dedica professionalment a algun camp de la ciència utilitzant les matemàtiques o el mètode científic per a cercar nous coneixements.
Nou!!: Peixos і Científic · Veure més »
Ciprínids
Els ciprínids (Cyprinidae) són una família de peixos teleostis de l'ordre dels cipriniformes que viuen a les aigües dolces i són criats amb fins alimentaris o com a peixos d'aquari.
Nou!!: Peixos і Ciprínids · Veure més »
Clade
Un clade és un terme utilitzat en cladística que s'utilitza per a referir-se a.
Nou!!: Peixos і Clade · Veure més »
Classe (biologia)
En biologia, una classe és una categoria taxonòmica, un grup de la taxonomia que comprèn diversos ordres d'éssers vius.
Nou!!: Peixos і Classe (biologia) · Veure més »
Clatell
Nuca El bescoll, batcoll, clatell, clotell, nuca, tos o més cultament, occípit és la part posterior del coll.
Nou!!: Peixos і Clatell · Veure més »
Clonorchis sinensis
Clonorchis sinensis és un trematode paràsit del fetge transmès per la via alimentària i és l'agent causal de la clonorquiosi.
Nou!!: Peixos і Clonorchis sinensis · Veure més »
Clonorquiosi
La clonorquiosi és una helmintosi causada pel Clonorchis sinensis, un trematode del fetge que pertany al fílum dels platihelmints.
Nou!!: Peixos і Clonorquiosi · Veure més »
Columna vertebral
La columna vertebral o raquis, també coneguda com a espinada, espina, rosari de l'esquena, és part de l'esquelet axial.
Nou!!: Peixos і Columna vertebral · Veure més »
Conodonts
«Dents» de conodont del Carbonífer Inferior. Els conodonts (Conodonta, gr. 'dents còniques') són una classe extinta de cordats marins.
Nou!!: Peixos і Conodonts · Veure més »
Constel·lació dels Peixos
Els Peixos (Pisces), de símbol Símbol dels Peixos, és una de les vuitanta-vuit constel·lacions modernes que pertany al grup de constel·lacions del Zodíac.
Nou!!: Peixos і Constel·lació dels Peixos · Veure més »
Contaminació
Contaminació del sòl Contaminació de l'aire Riu contaminat a causa del drenatge de mines Contaminació a Maracaibo Anoxia, o manca d'oxigen, a causa de contaminants Contaminació lumínica Contaminació acústica La contaminació o pol·lucióGabriel Bibiloni, Carles Castellanos i Lluís Marquet, a El procés d'elaboració de la llengua catalana, prenent com a referència l'elaboració verdagueriana, prefereixen el terme «pol·lució», a diferència del criteri de l'Institut d'Estudis Catalans, que diu: «en alguns casos el calc no es fonamenta en la forma sinó en l'ús, que és calcat de l'espanyol com ara en casos de doblets del tipus de contaminació/pol·lució».
Nou!!: Peixos і Contaminació · Veure més »
Cordats
Els cordats (Chordata) són un embrancament d'animals que inclou els vertebrats, juntament amb una sèrie d'invertebrats estretament relacionats.
Nou!!: Peixos і Cordats · Veure més »
Crani
El crani és una estructura òssia que es pot trobar en molts animals que se serveixen d'un bastiment per protegir l'encèfal.
Nou!!: Peixos і Crani · Veure més »
Craniats
Els craniats (Craniata) són un clade proposat de l'embrancament dels cordats, que inclouen tots els animals amb crani, ja sigui ossi o cartilaginós, d'on deriva el seu nom.
Nou!!: Peixos і Craniats · Veure més »
Creacionisme
La creació de la vida de G. Doré El creacionisme és una creença religiosa segons la qual l'univers i totes les coses han estat originats per un acte creador.
Nou!!: Peixos і Creacionisme · Veure més »
Cromatòfor
Els cromatòfors del peix zebra permeten el mimetisme amb el rerefons en ser exposats a ambients foscos (a dalt) o lluminosos (a baix). Els cromatòfors són cèl·lules amb pigments a l'interior que reflecteixen la llum.
Nou!!: Peixos і Cromatòfor · Veure més »
Cua (anatomia)
La cua, coa o, col·loquialment, rabo és la part posterior del cos dels animals quan és distinta de la resta i forma un apèndix si fa o no fa més llarg, que conté en els vertebrats les vèrtebres posteriors de l'espinada o columna vertebral, anomenades vèrtebres caudals.
Nou!!: Peixos і Cua (anatomia) · Veure més »
Cyprinodon diabolis
Cyprinodon diabolis és una espècie de peix de la família dels ciprinodòntids i de l'ordre dels ciprinodontiformes.
Nou!!: Peixos і Cyprinodon diabolis · Veure més »
Dècada del 1960
La dècada del 1960 comprèn el període d'anys entre el 1960 i el 1969, tots dos inclosos.
Nou!!: Peixos і Dècada del 1960 · Veure més »
Dent
La dent és una peça anatòmica dura incrustada en els ossos maxil·lars d'alguns animals gnatostomats.
Nou!!: Peixos і Dent · Veure més »
Depredació
La depredació és un tipus de relació interespecífica en ecologia que consisteix en la caça i mort que pateixen alguns individus d'algunes espècies (presa), per part d'altres que se'ls mengen, anomenats depredadors, predadors o enemics naturals.
Nou!!: Peixos і Depredació · Veure més »
Derma
Capes de la pell: epidermis, derma i teixit subcutani, mostrant un fol·licle pilós, una glàndula sudorípara i una glàndula sebàcia. El derma o la dermis és la capa de pell situada sota l'epidermis i fermament connectat a ella.
Nou!!: Peixos і Derma · Veure més »
Destrucció de l'hàbitat
Jungla cremada per a fer-hi agricultura al sud de Mèxic La destrucció d'hàbitat és un procés de canvi en l'ús de la terra, en què un tipus d'hàbitat és eliminat i reemplaçat per un altre.
Nou!!: Peixos і Destrucció de l'hàbitat · Veure més »
Devonià
Il·lustració artística d'una escena natural del Devonià. El Devonià és un període geològic del Paleozoic.
Nou!!: Peixos і Devonià · Veure més »
Dieta mediterrània
Pa Sardines (peix blau) Vi negre Dieta mediterrània és un terme que designa un tipus de dieta que des de fa segles pauta tradicionalment l'alimentació dels països banyats per la Mediterrània i que es basa en el consum de verdures, llegums, fruites, peix, i d'oli d'oliva com a greix (àcids grassos) essencials, també inclou sovint el vi.
Nou!!: Peixos і Dieta mediterrània · Veure més »
Dipnous
Els dipnous (Dipnoi, gr. 'dues respiracions') són una subclasse de peixos sarcopterigis proveïts d'un principi de pulmó derivat de la bufeta natatòria, per la qual cosa es coneixen com a peixos pulmonats.
Nou!!: Peixos і Dipnous · Veure més »
Dit
Mà i dits Els dits són les extremitats articulades de les mans i els peus de l'ésser humà i d'alguns animals com els simis i altres vertebrats.
Nou!!: Peixos і Dit · Veure més »
Ecologia
L'ecologia, com a disciplina científica abasta àrees com l'estudi de: processos globals (dalt), hàbitats marins i terrestres (centre) i interaccions interespecífiques (depredació i pol·linització) (baix).
Nou!!: Peixos і Ecologia · Veure més »
Ecosistema
Un ecosistema és un sistema natural que està format per un conjunt d'organismes vius (biocenosi) i el medi físic on es relacionen (biòtop), les relacions que estableixen entre si, així com les característiques físiques d'un lloc on viuen i les relacions entre el medi i els organismes.
Nou!!: Peixos і Ecosistema · Veure més »
Ectotèrmia
Ectotèrmia és un terme modern que fa referència a l'estratègia de molts éssers vius per optimitzar la seva temperatura corporal, antigament coneguda com a pecilotèrmia i que s'aplica a certs animals amb una temperatura corporal variable (molt incorrectament agrupats com a animals de sang freda o peciloterms).
Nou!!: Peixos і Ectotèrmia · Veure més »
Edat
Una dona de 95 anys stoté un nadó de 5 mesos a Tailàndia. L'edat és el nombre d'anys o temps que té un ésser viu, tot i que de vegades s'usa amb el sentit de període històric.
Nou!!: Peixos і Edat · Veure més »
Edat mitjana
Berenguer de Palou i els magnats Bernat de Centelles i Gilabert de Cruïlles durant la conquesta de Mallorca (1229) (frescos del Palau Aguilar de Barcelona, MNAC) L'edat mitjana o edat medieval és el període de la història d'Europa que va des del fins al.
Nou!!: Peixos і Edat mitjana · Veure més »
Editorial Moll
LEditorial Moll és una editorial mallorquina fundada el 1934 pel filòleg Francesc de Borja Moll com a continuació de l'obra cultural que va iniciar el 1896 Antoni Maria Alcover i Sureda amb la publicació del primer volum de lAplec de Rondaies Mallorquines, format actualment per un conjunt de 24 volums.
Nou!!: Peixos і Editorial Moll · Veure més »
Elasmobranquis
Els elasmobranquis (Elasmobranchii) són una subclasse de peixos cartilaginosos que inclou les rajades i els taurons.
Nou!!: Peixos і Elasmobranquis · Veure més »
Embassament
Vista de l'embassament de Sau Es denomina embassament l'acumulació d'aigua produïda per una obstrucció en el jaç d'un riu o rierol que tanca parcialment o totalment la del seu llit.
Nou!!: Peixos і Embassament · Veure més »
Epidermis
Esquema representant les capes de la pell: epidermis, derma i teixit subcutani, mostrant un fol·licle pilós, una glàndula sudorípara i una glàndula sebàcia Preparació d'un tall histològic on s'aprecien els diversos estrats d'una epidermis sana Excoriació epidèrmica (dreta: detall). L'epidermis és la capa de teixit més externa de la pell.
Nou!!: Peixos і Epidermis · Veure més »
Era geològica
Una era geològica és una subdivisió del temps geològic, que divideix els eons.
Nou!!: Peixos і Era geològica · Veure més »
Escata
Escata. Les escates, o escames són petites plaques, imbricades o juxtaposades, que formen part de la pell d'animals vertebrats gnatostomats, per exemple certs peixos, rèptils i ocells.
Nou!!: Peixos і Escata · Veure més »
Escòcia
Escòcia (en scots i anglès: Scotland; en gaèlic escocès: Alba) és el més septentrional dels quatre països constituents del Regne Unit.
Nou!!: Peixos і Escòcia · Veure més »
Escull de corall
Els esculls de corall són formacions coral·lines de grans dimensions.
Nou!!: Peixos і Escull de corall · Veure més »
Espècie
En biologia, una espècie és una de les unitats bàsiques de la biodiversitat.
Nou!!: Peixos і Espècie · Veure més »
Espècie amenaçada
date.
Nou!!: Peixos і Espècie amenaçada · Veure més »
Espècie introduïda
El paó de nit xinés, espècie introduïda a Europa occidental Els geranis, espècie introduïda molt comuna a Europa En biogeografia, una espècie introduïda, espècie forana, espècie al·lòctona o espècie exòtica és una espècie d'organismes no nadiua del lloc o zona determinat en què es troba.
Nou!!: Peixos і Espècie introduïda · Veure més »
Espiracle
Un espiracle és l'orifici respiratori que molts animals marins tenen com a contacte de l'aire o aigua amb el seu sistema respiratori intern.
Nou!!: Peixos і Espiracle · Veure més »
Esquelet
Esquelet d'un rorqual blau En biologia, un esquelet és una carcassa rígida que proporciona la protecció i l'estructura en molts tipus d'animals, en particular els del cordats i els dels ecdisozous.
Nou!!: Peixos і Esquelet · Veure més »
Estat de conservació
L'estat de conservació és una mesura de la probabilitat que una espècie continuï existint en el present o en el futur proper, en vista no només del volum de la població actual sinó també de les tendències que han mostrat al llarg del temps, de l'existència de predadors o altres amenaces i de les modificacions previstes en el seu hàbitat.
Nou!!: Peixos і Estat de conservació · Veure més »
Estats Units d'Amèrica
Els Estats Units d'Amèrica (anglès: United States of America) són una república federal i constitucional integrada per 50 estats i un districte federal.
Nou!!: Peixos і Estats Units d'Amèrica · Veure més »
Esturions
''Acipenser medirostris'' ''Acipenser transmontanus'' ''Acipenser brevirostrum'' Esturió groc (''Acipenser fulvescens'') Esturió oscietra (''Acipenser gueldenstaedtii'') ''Acipenser naccarii'' ''Acipenser oxyrinchus'' Esterlet (''Acipenser ruthenus'') ''Acipenser sinensis'' Esturió sevruga (''Acipenser stellatus'') ''Acipenser sturio'' Els esturions (Acipenser) són un gènere de peixos actinopterigis d'aigua dolça, de la família dels acipensèrids.
Nou!!: Peixos і Esturions · Veure més »
Eucaristia
Fracció de l'eucaristia. Eucaristia (del grec εὐχαριστία, eucharistia, "acció de gràcies") o sagrament de l'altar es refereix, en essència, a la celebració del sagrament cristià de la commemoració de la santa cena de Jesucrist, o al pa i al vi d'aquest sagrament.
Nou!!: Peixos і Eucaristia · Veure més »
Extinció
En biologia i ecologia l'extinció és el procés pel qual desapareixen d'un hàbitat determinat tots els individus d'una espècie o una població.
Nou!!: Peixos і Extinció · Veure més »
Família (biologia)
La família és la unitat sistemàtica o taxonòmica situada entre l'ordre i el gènere.
Nou!!: Peixos і Família (biologia) · Veure més »
Faringe
La faringe és la part del coll situada posteriorment a la boca i la cavitat nasal; i cranealment a l'esòfag, la laringe i la tràquea.
Nou!!: Peixos і Faringe · Veure més »
Galeàspids
Els galeàspids (Galeaspida) són una classe extinta de peixos àgnats que van viure tant en aigua dolça com en el mar des del Silurià mitjà al Devonià inferior (430 a 370 milions d'anys enrere).
Nou!!: Peixos і Galeàspids · Veure més »
Gammaproteobacteris
Els gammaproteobacteris (Gammaproteobacteria) és una classe de diversos grups de bacteris importants per la ciència i la medicina com són els Enterobacteriaceae (Escherichia coli), Vibrionaceae i Pseudomonadaceae.
Nou!!: Peixos і Gammaproteobacteris · Veure més »
Gnatostomats
Els gnatostomats (Gnathostomata, gr. "boca amb mandíbula") o vertebrats mandibulats són un clade de vertebrats proveïts de mandíbules articulades.
Nou!!: Peixos і Gnatostomats · Veure més »
Hathor
Deessa Athor del temple Dendera d'Egipte. Athor o Hathor (en egipci antic: ḥwt-ḥr, que vol dir casa d'Horus) és a la mitologia egípcia deessa de l'amor, la joia i la música.
Nou!!: Peixos і Hathor · Veure més »
Hàbitat
Un hàbitat és el lloc físic on viu un organisme, sovint caracteritzat per una forma vegetal o per una peculiaritat física dominant (un hàbitat de llacunes o un hàbitat de bosc).
Nou!!: Peixos і Hàbitat · Veure més »
Hemorràgia
Una hemorràgia és el vessament de sang dels vasos sanguinis, que es produeix quan aquests es trenquen.
Nou!!: Peixos і Hemorràgia · Veure més »
Hertz
Hertz (símbol Hz) és una unitat de freqüència del Sistema Internacional d'Unitats.
Nou!!: Peixos і Hertz · Veure més »
Hiperoartis
Els hiperoartis (Hyperoartia) són una classe de peixos sense mandíbules (àgnats) que inclou les llampreses modernes i els seus parents fòssils.
Nou!!: Peixos і Hiperoartis · Veure més »
Hoste
En biologia, un hoste o hostatger és un organisme que alberga un altre organisme, que és un soci mutualista o comensalista que proveu generalment protecció i aliment.
Nou!!: Peixos і Hoste · Veure més »
Ichthys
Símbol cristià Ichthys o Ichthus és el nom d'un símbol en forma de peix usat al cristianisme primitiu com a mètode d'identificació entre els creients.
Nou!!: Peixos і Ichthys · Veure més »
Ictiologia
Peix en un mosaic romà d'Emerita Augusta La ictiologia és una branca de la zoologia dedicada a l'estudi dels peixos.
Nou!!: Peixos і Ictiologia · Veure més »
Infecció
La infecció d'un dit del peu amb una ungla encarnada, hi ha pus (groc) i una inflamació. (enrogiment i inflamació al voltant de l'ungla). Una infecció és la introducció proliferació d'un microorganisme patogen en un organisme hoste (vegetal, animal, …) que hi produeix substàncies tòxiques, que poden resultar perjudicials per al funcionament normal i provocar una malaltia infecciosa.
Nou!!: Peixos і Infecció · Veure més »
Inflamació
La inflamació o edema és la forma de manifestar-se de moltes malalties.
Nou!!: Peixos і Inflamació · Veure més »
Intel·ligència dels peixos
mapes mentals que els permeten viatjar grans distàncies amb gran precisió.http://www1.folha.uol.com.br/bbc/883124-tubaroes-usam-mapas-mentais-para-percorrer-longas-distancias.shtml Folha: Tubarões usam "mapas mentais" para percorrer longas distâncias pt Els estudis sobre la intel·ligència dels peixos han demostrat que aquests animals tenen un sistema cognitiu capaç d'executar diverses accions que es poden considerar senyals d'intel·ligència, com ara formular estratègies de manipulació, càstig o reconciliació, mantenir tradicions culturals estables o col·laborar entre si per controlar els depredadors i buscar aliment.
Nou!!: Peixos і Intel·ligència dels peixos · Veure més »
Invertebrats
Invertebrats Els invertebrats són els animals que no tenen columna vertebral ni endoesquelet.
Nou!!: Peixos і Invertebrats · Veure més »
Labeo rohita
Labeo rohita és una espècie de peix de la família dels ciprínids i de l'ordre dels cipriniformes.
Nou!!: Peixos і Labeo rohita · Veure més »
Lampanyctodes hectoris
Lampanyctodes hectoris és una espècie de peix de la família dels mictòfids i de l'ordre dels mictofiformes.
Nou!!: Peixos і Lampanyctodes hectoris · Veure més »
Làbrid netejador
Un làbrid netejador al costat d'una mà Dos làbrids netejadors netejant un ''Epinephelus tukula''. Exemplar netejant un ''Priacanthus hamrur''. El làbrid netejador (Labroides dimidiatus) és una espècie de peix de la família dels làbrids i de l'ordre dels perciformes.
Nou!!: Peixos і Làbrid netejador · Veure més »
Línia lateral
aletes pectorals (per parells) La línia lateral és un òrgan sensor característic d'organismes aquàtics.
Nou!!: Peixos і Línia lateral · Veure més »
Letargia
La letargia és un fenomen biològic consistent en la disminució de l'activitat fisiològica en un animal, caracteritzat per la reducció de la temperatura corporal i de la despesa metabòlica.
Nou!!: Peixos і Letargia · Veure més »
Leucòcit
Imatge de cèl·lules sanguínies (la cel·lula esfèrica central en la imatge amb petites protuberàncies és un leucòcit) presa per un microscopi electrònic de rastreig. Els leucòcits o glòbuls blancs són un conjunt de cèl·lules sanguínies que s'encarreguen de la resposta immunitària, encarregades de defensar l'organisme contra substàncies estranyes o agents infecciosos (antígens).
Nou!!: Peixos і Leucòcit · Veure més »
Llac Victòria
El llac Victòria o Victoria Nyanza (també conegut com a llac Ukéréoué, Ukerewe o Nalubaale), forma part dels grans llacs africans.
Nou!!: Peixos і Llac Victòria · Veure més »
Llamprees
La llamprea com a motiu heràldic, escut de Nakkila, Finlàndia. Els petromizòntids (Petromyzontidae), coneguts popularment com a llamprees o llampreses, són una família de peixos molt primitius que pertanyen a la superclasse dels àgnats, és a dir, sense mandíbules i a la classe dels Cephalaspidomorphi.
Nou!!: Peixos і Llamprees · Veure més »
Llampresa de mar
La llampresa de mar (Petromyzon marinus) és un peix sense mandíbules de la família Petromyzontidae.
Nou!!: Peixos і Llampresa de mar · Veure més »
Llista d'espècies animals en perill d'extinció
Aquesta és una llista d'espècies animals en perill d'extinció segons la Unió Internacional per a la Conservació de la Natura (UICN).
Nou!!: Peixos і Llista d'espècies animals en perill d'extinció · Veure més »
Llista de peixos de les Illes Balears
Aquesta llista de peixos de les Illes Balears és un recull de les espècies de peixos que hom pot trobar a les Balears.
Nou!!: Peixos і Llista de peixos de les Illes Balears · Veure més »
Llum
Llum filtrant-se a través d'unes finestres La llum és la porció de l'espectre electromagnètic visible per a l'ull humà, però en física el terme també pot ser utilitzat per a altres formes de radiació electromagnètica visible o no.
Nou!!: Peixos і Llum · Veure més »
Locomoció animal
Una ratapinyada que vola. Les ratapinyades són els únics mamífers voladors. En biomecànica, la locomoció animal és l'estudi de com es mouen els animals.
Nou!!: Peixos і Locomoció animal · Veure més »
Luxúria
La luxúria, en la Taula dels set pecats capitals de Hieronymus Bosch. Representació de la luxúria com a pecat capital La luxúria és un desig sexual desordenat i incontrolable.
Nou!!: Peixos і Luxúria · Veure més »
Maig
El maig és el cinquè mes de l'any en el calendari gregorià i té 31 dies.
Nou!!: Peixos і Maig · Veure més »
Massachusetts
La Mancomunitat de Massachusetts (en anglès Commonwealth of Massachusetts) és un estat dels Estats Units.
Nou!!: Peixos і Massachusetts · Veure més »
Maxil·lar
* Palp maxil·lar.
Nou!!: Peixos і Maxil·lar · Veure més »
Maxil·lar inferior
El maxil·lar inferior o mandíbula, i popularment la barra o les barres (de la boca), el queix o la maixella és un dels ossos de la cara, pla, imparell, central i simètric, en forma de ferradura.
Nou!!: Peixos і Maxil·lar inferior · Veure més »
Múscul
Músculs humans segons un dibuix de l'anatomista Andreas Vesal (''De humani corporis fabrica'' (1543). El múscul (del llatí, musculus, diminutiu de mus, "ratolí"El nom se li va donar a causa de la semblança que hom ha vist entre els moviments d'aquest rosegador i els que fa un múscul quan es contreu (accedit el 25 gener 2008)) és el teixit contràctil del cos; deriva de la capa mesodèrmica de cèl·lules germinals embrionàries.
Nou!!: Peixos і Múscul · Veure més »
Medul·la espinal
La medul·la espinal és un cordó nerviós, blanc i cilíndric tancat dintre de la columna vertebral.
Nou!!: Peixos і Medul·la espinal · Veure més »
Melsa
La melsa és un òrgan de l'abdomen, la funció del qual és la destrucció d'eritròcits vells i servir de reservori de sang.
Nou!!: Peixos і Melsa · Veure més »
Microorganisme
Els microorganismes o cèl·lules microbianes, com a terme més ampli, són compartiments vius que interaccionen amb l'entorn i altres cèl·lules de forma dinàmica.
Nou!!: Peixos і Microorganisme · Veure més »
Mimetisme
El mimetisme en biologia és un fenomen que consisteix en el fet que un organisme s'assembla a un altre amb el qual no guarda relació i obté així algun avantatge d'adaptació a l'entorn.
Nou!!: Peixos і Mimetisme · Veure més »
Mixines
Les mixines són un grup de peixos sense mandíbules de l'ordre Myxiniformes.
Nou!!: Peixos і Mixines · Veure més »
Morena (peix)
La morena o morena vera (Muraena helena) és un peix de l'ordre dels anguil·liformes, de la família dels murènids, de pell gruixuda i amb la boca grossa i dents agudes present a tota la Mediterrània –llevat de la mar Negra– i l'Atlàntic oriental, des de les Illes Britàniques fins al Senegal, incloent-hi les illes Açores, Madeira, Canàries i Cap Verd.
Nou!!: Peixos і Morena (peix) · Veure més »
Morfologia (biologia)
En biologia, la morfologia és l'aparença exterior (forma, estructura, color, patrons) d'un organisme o tàxon i de les parts que el componen.
Nou!!: Peixos і Morfologia (biologia) · Veure més »
Mucositat
Mucositat de l'estómac vist al microscòpi El moc o mucositat és una substància viscosa d'origen biològic produït per les membranes mucoses mitjançant les cèl·lules caliciformes.
Nou!!: Peixos і Mucositat · Veure més »
Natació
Nedador La natació és l'autopropulsió d'una persona a través de l'aigua o un altre líquid, generalment per recreació, esport, exercici o supervivència.
Nou!!: Peixos і Natació · Veure més »
Neolamprologus pulcher
Neolamprologus pulcher és una espècie de peix de la família dels cíclids i de l'ordre dels perciformes.
Nou!!: Peixos і Neolamprologus pulcher · Veure més »
Nevada
Nevada és un estat dels Estats Units d'Amèrica situat a la regió occidental del país.
Nou!!: Peixos і Nevada · Veure més »
Notocordi
El notocordi és un cordó fi que es desenvolupa a partir de la paret dorsal de l'intestí durant la fase embrionària i que s'estén en sentit longitudinal al llarg de tot el cos, paral·lel al sistema nerviós central.
Nou!!: Peixos і Notocordi · Veure més »
Oceà Índic
L'oceà Índic (en àrab, Bahr al-Hind) és la tercera massa d'aigua més gran del món, i cobreix aproximadament el 20% de la superfície de la Terra.
Nou!!: Peixos і Oceà Índic · Veure més »
Oceà Pacífic
L'oceà Pacífic o simplement el Pacífic és el cos d'aigua més gran del món.
Nou!!: Peixos і Oceà Pacífic · Veure més »
Opercle (peixos)
aletes pectorals (per parells) Lopercle és una estructura dura que cobreix les brànquies dels peixos ossis per tal de protegir-les, Facultat de Biologia · UB i suposa la major part del costat del cap darrere de l'ull; en la majoria de peixos, la seva vora posterior sol delimitar la unió entre el cap i el cos.
Nou!!: Peixos і Opercle (peixos) · Veure més »
Os
Ossos humans Los és un teixit conjuntiu, de notable elasticitat, lleuger i de gran duresa.
Nou!!: Peixos і Os · Veure més »
Osteostracis
Els osteostracis (Osteostraci, gr. "escuts ossis") són una classe extinta de peixos àgnats amb armadura òssia que van viure en el que avui és Amèrica del Nord, Europa i Rússia des del Silurià mitjà a Devonià superior.
Nou!!: Peixos і Osteostracis · Veure més »
Paleozoic
El Paleozoic és l'era geològica que començà fa milions d'anys i s'acabà fa milions d'anys.
Nou!!: Peixos і Paleozoic · Veure més »
Palma
Palma o Ciutat de Mallorca, antigament Mallorca, i col·loquialment només Ciutat, és un municipi i la capital de l'illa de Mallorca.
Nou!!: Peixos і Palma · Veure més »
Parafiletisme
Els rèptils són un grup parafilètic. Si s'hi incloguessin les aus esdevindria monofilètic. En filogènia, el terme parafiletisme s'aplica a un grup tots els integrants del qual tenen un ancestre comú, però no tots els descendents d'aquest ancestre són presents al grup.
Nou!!: Peixos і Parafiletisme · Veure més »
Paràsit
Poll de mar; isòpode del gènere ''Anilocra'' (família des cimotoids Cymothoidae) parasitant una xucla (''Spicara maena'') Un paràsit és un organisme que estableix una relació tròfica amb un altre organisme d'una altra espècie anomenat l'hoste del que s'alimenta el paràsit.
Nou!!: Peixos і Paràsit · Veure més »
Patogen
Un patogen (del grec πάθος pathos "sofriment, passió", i γἰγνομαι (γεν-) gignomai (gen-) "dono llum a"), agent patogen, agent infecciós o també germen, és un agent biològic que pot causar malalties o alteracions al seu hoste.
Nou!!: Peixos і Patogen · Veure més »
Peix pallasso
El peix pallasso (Amphiprion ocellaris) és una espècie de peix de la família dels pomacèntrids i de l'ordre dels perciformes.
Nou!!: Peixos і Peix pallasso · Veure més »
Peixos cartilaginosos
Els peixos cartilaginosos, condrictis o condroïctis (Chondrichthyes) són una classe de peixos que presenten un esquelet de cartílag, la mateixa substància flexible que cobreix les articulacions i dona forma a les orelles i el nas de l'ésser humà.
Nou!!: Peixos і Peixos cartilaginosos · Veure més »
Peixos ossis
Els peixos ossis o osteïctis (Osteichthyes, del grec, osteon, 'os' i ichthys, 'peix') són una classe de vertebrats que inclou tots els peixos dotats d'esquelet intern ossi, és a dir, fet principalment de peces calcificades, en contraposició als condrictis (taurons i rajades) que tenen un esquelet cartilaginós.
Nou!!: Peixos і Peixos ossis · Veure més »
Pell
Pell humana: 1 - epiteli, 2 - epidermis, 3 - dermis, 4 - subcutis La pell és el tegument resistent i flexible que recobreix la superfície del cos i que continua, als orificis naturals, amb les mucoses que entapissen els aparells respiratori, digestiu i genitourinari.
Nou!!: Peixos і Pell · Veure més »
Perca de riu
Exemplar capturat a Utrecht (Països Baixos). La perca de riu (Perca fluviatilis) és una espècie de peix de la família dels pèrcids i de l'ordre dels perciformes.
Nou!!: Peixos і Perca de riu · Veure més »
Perca del Nil
La perca del Nil (Lates niloticus) és un peix de la família Latidae (abans a Centropomidae i canviada el 2004) (ordre dels perciformes, subordre dels percoidei) que pot assolir els 2 m de llargària.
Nou!!: Peixos і Perca del Nil · Veure més »
Pesca
Pesca al ''Tacuinum sanitatis'' La pesca és el conjunt de tècniques i activitats per capturar peix i altres espècies aquàtiques, així com la indústria basada en la transformació i comercialització d'aquest productes, capturats als mars, rius i llacs.
Nou!!: Peixos і Pesca · Veure més »
Pigment
Pigment natural blau marí en forma de pols. Un pigment és un material que canvia el color de la llum que reflecteix com a resultat de l'absorció selectiva del color.
Nou!!: Peixos і Pigment · Veure més »
Pituriàspids
Els pituriàspids (Pituriaspida) són una petita classe extinta de peixos àgnats (sense mandíbules) que van viure en el Devonià mitjà, fa uns 390 milions d'anys.
Nou!!: Peixos і Pituriàspids · Veure més »
Placoderms
Els placoderms (Placodermi, gr. "pell amb plaques") són una classe extinta de vertebrats gnatostomats.
Nou!!: Peixos і Placoderms · Veure més »
Plantes
Les plantes (Plantae) són organismes multicel·lulars autòtrofs (productors primaris).
Nou!!: Peixos і Plantes · Veure més »
Plàncton
Les diatomees són una de les bases de les xarxes tròfiques del mar i de l'aigua dolça. Algunes són considerades bioindicadors de la qualitat de l'aigua Zooplàncton Segons Victor Hensen (1887), el plàncton (del grec antic: πλαγκτός / plangtós, que significa 'errant', 'vagabund') és el conjunt d'organismes que viuen en aigua dolça, salobre i salada, generalment suspesos i aparentment passius: gàmetes, larves, animals no aptes per lluitar contra el corrent (petits crustacis planctònics, meduses i sifonòfors), plantes i algues microscòpiques.
Nou!!: Peixos і Plàncton · Veure més »
Pleuronectiformes
''Trinectes maculatus'' Palaia anglesa (''Pleuronectes platessa '') Els pleuronectiformes constitueixen un ordre de peixos osteïctis, generalment marins, i plans.
Nou!!: Peixos і Pleuronectiformes · Veure més »
Població
Estats Units. El terme població, en biologia, es refereix al conjunt dels éssers vius del mateix grup o espècie, que viuen en una àrea geogràfica particular.
Nou!!: Peixos і Població · Veure més »
Pompeia
Pompeia (llatí: Pompeii) és una ciutat de l'antiga Roma, a la Campània, que va ser destruïda per l'erupció del Vesuvi l'any 79; el seu recinte arqueològic (juntament amb el d'Herculà i Oplontis) fou declarat Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO el 1997, ja que totes tres ciutats «constitueixen un testimoni complet i vivent de la societat i de la vida quotidiana en un moment precís del passat, i no tenen equivalent enlloc del món».
Nou!!: Peixos і Pompeia · Veure més »
Pteraspidomorfs
Els pteraspidomorfs (Pteraspidomorphi) formen una subclasse extinta d'àgnat.
Nou!!: Peixos і Pteraspidomorfs · Veure més »
Quimeres (peixos)
Els quimeriformes (Chimaeriformes) són un ordre de peixos cartilaginosos de las subclasse dels holocèfals, coneguts com a quimeres o taurons fantasma. El seu aspecte estrany, en què s'aprecia un gran cap protuberant, una boca similar a la d'un conill i una llarga cua que recorda a la d'una rata, els va valer el nom de quimeres, un monstre de la mitologia grega format per parts de diversos animals.
Nou!!: Peixos і Quimeres (peixos) · Veure més »
Rajada
Rajada clavellada, ''Raja clavata''(Linnaeus, 1758) S'anomena rajada, escrita (escorçana o escorçó a les Balears, especialment la Raia pastinaca) nombrosos peixos del superordre dels batoids.
Nou!!: Peixos і Rajada · Veure més »
Rap (peix)
El rap, el rap blanc, el buldroi o la granota de mar (Lophius piscatorius) és un peix de la família dels lòfids.
Nou!!: Peixos і Rap (peix) · Veure més »
Ródeus
El ródeus (Rhodeus amarus) és una espècie de peix de la família dels ciprínids i de l'ordre dels cipriniformes que es troba a Europa.
Nou!!: Peixos і Ródeus · Veure més »
Reproducció
aparellant-se En el camp de biologia s'entén per reproducció o procreació al procés mitjançant el qual es generen nous organismes.
Nou!!: Peixos і Reproducció · Veure més »
Respiració
El terme respiració ve del llatí respiratio que vol dir respirar.
Nou!!: Peixos і Respiració · Veure més »
Revista de Palafrugell
Capçalera La Revista de Palafrugell és una publicació d'informació general de periodicitat mensual editada al municipi de Palafrugell, al Baix Empordà, des de l'any 1962.
Nou!!: Peixos і Revista de Palafrugell · Veure més »
Riu
La Muga a l'Empordà. Un riu és un corrent natural d'aigua que flueix amb continuïtat.
Nou!!: Peixos і Riu · Veure més »
Ronyó
Els ronyons o renyons són dos òrgans presents en els animals vertebrats, que filtren la sang de l'aparell circulatori i permeten l'excreció a través de l'orina de diversos residus metabòlics de l'organisme mitjançant un sistema funcional complex que inclou mecanismes de filtració, absorció i excreció.
Nou!!: Peixos і Ronyó · Veure més »
Salmó
Salmó Salmó tornant al seu lloc de naixement Filet de salmó Salmó al mercat El salmó és el nom comú per diverses espècies de peixos de la família dels salmònids (Salmonidae).
Nou!!: Peixos і Salmó · Veure més »
Sarcopterigis
Els Sarcopterigis o Sarcopterygii (del grec, σάρξ (sárx) «carn»; πτέρυξ (ptérux), «ala, aletes») de vegades considerat sinònim de Crossopterygii (del grec, κροσσός (krossós) «serrell»; πτέρυξ (ptérux), «ala, aletes») és un tàxon (tradicionalment una classe o subclasse) de peixos coneguts com a «peixos d'aletes lobulades».
Nou!!: Peixos і Sarcopterigis · Veure més »
Sardina
Una llauna de sardines oberta. Un plat de sardines. Sardines a la brasa. La sardina o sarda (Sardina pilchardus) és un peix de l'ordre dels clupeïformes, de la família dels clupeids, de color blavós, amb els flancs i el ventre de color argentat brillant, que habita les zones costaneres i que es captura i consumeix en grans quantitats pel seu gran valor nutritiu.
Nou!!: Peixos і Sardina · Veure més »
Sardinops sagax
Banc de Sardinops del Pacífic Sardinops en moviment Dibuix Sardinops sagax és una espècie de peix pertanyent a la família dels clupeids i l'única del gènere Sardinops.
Nou!!: Peixos і Sardinops sagax · Veure més »
Símbol
Portar cintes de diversos colors és una acció simbòlica que mostra suport per a determinades campanyes Un símbol és una representació d'una idea, de manera que aquesta pugui ser percebuda per algun dels sentits; és una realitat que n'evoca d'altres en la nostra ment mitjançant algun procediment d'analogia.
Nou!!: Peixos і Símbol · Veure més »
Scaphirhynchus albus
L'esturió pàl·lid (Scaphirhynchus albus) és una espècie de peix acipenseriforme de la família Acipenseridae, endèmic de les conques del riu Missouri i el baix Mississipi que es troba en perill d'extinció.
Nou!!: Peixos і Scaphirhynchus albus · Veure més »
Sexe
El sexe és el conjunt de les peculiaritats que caracteritzen els individus d'una espècie dividint-los en masculins i femenins, i fan possible una reproducció amb un resultat de diversificació genètica.
Nou!!: Peixos і Sexe · Veure més »
Shewanella putrefaciens
Shewanella putrefaciens és un bacteri gramnegatiu pleomòrfic. Ha estat aïllat d'entorns marins, així com de marès anaeròbic de la formació Morrison de Nou Mèxic.
Nou!!: Peixos і Shewanella putrefaciens · Veure més »
Silurià
El Silurià és un període geològic que pertany al Paleozoic i que s'estén des del final del període Ordovicià, fa uns 443,7 ± 1,5 milions d'anys, fins al principi del període Devonià, fa uns 416,0 ± 2,8 milions d'anys.
Nou!!: Peixos і Silurià · Veure més »
Sirena
Sirena pintant-se un escut Sirena mare ''La sirena i el pescador,'' una obra mestra de 1893 de Giulio Aristide Sartorio. Una sirena és un ésser mitològic que té tors de dona i cua de peix.
Nou!!: Peixos і Sirena · Veure més »
Sistema immunitari
Micrografia electrònica de rastreig d'un neutròfil individual (groc) empassant-se bacteris d'àntrax (taronja) El sistema immunitari és el conjunt d'estructures i processos biològics que tenen els organismes per protegir-se contra les malalties.
Nou!!: Peixos і Sistema immunitari · Veure més »
Sistema nerviós central
El sistema nerviós central (SNC) està constituït per l'encèfal i la medul·la espinal.
Nou!!: Peixos і Sistema nerviós central · Veure més »
Sistema respiratori
Esquema del sistema respiratori humà. El sistema respiratori és el sistema biològic de qualsevol organisme que està implicat en l'acte de la respiració.
Nou!!: Peixos і Sistema respiratori · Veure més »
Tauró blanc
El tauró blanc o gran blanc (Carcharodon carcharias) és una espècie de tauró lamniforme de la família dels làmnids que viu a les aigües càlides i temperades de gairebé tots els oceans.
Nou!!: Peixos і Tauró blanc · Veure més »
Taurons
Els selaquimorfs, selacimorfs o selacis (Selachimorpha) són un superordre de peixos cartilaginosos de las subclasse dels elasmobranquis, coneguts popularment com a esquals, taurons o cans marins.
Nou!!: Peixos і Taurons · Veure més »
Tàxon
En biologia, un tàxon (del grec τάξις, transliterat táxis, 'ordenament') és un grup d'organismes emparentats, que en una classificació donada han estat agrupats, assignant-li al grup un nom en llatí, una descripció si és una espècie, i un tipus.
Nou!!: Peixos і Tàxon · Veure més »
Teixit cartilaginós
El cartílag o teixit cartilaginós (dit popularment «tendrum») és una varietat del teixit conjuntiu, que està format per cèl·lules i matriu extracel·lular.
Nou!!: Peixos і Teixit cartilaginós · Veure més »
Teleòstoms
Els teleòstoms (Teleostomi) són un clade de vertebrats proveïts de mandíbules que inclou els extints acantodis, els osteïctis* (actinopterigis + sarcopterigis) i els tetràpodes.
Nou!!: Peixos і Teleòstoms · Veure més »
Teleostis
Els teleostis (Teleostei, gr. 'ossos complets') són una de les tres infraclasses de la classe dels actinopterigis, o peixos d'aletes radiades.
Nou!!: Peixos і Teleostis · Veure més »
Telodonts
Els telodonts (Thelodonti) són una classe extinta de peixos àgnats que van viure de l'Ordovicià Mitjà al Devonià Superior.
Nou!!: Peixos і Telodonts · Veure més »
Temperatura
Simulació de la vibració tèrmica d'un segment d'una proteïna, l'amplitud de la vibració s'incrementa amb la temperatura. La temperatura és una magnitud física variable de la matèria que expressa quantitativament les nocions comunes de calor i fred.
Nou!!: Peixos і Temperatura · Veure més »
TERMCAT
El Termcat és un consorci públic català creat el 1985 amb la finalitat de garantir el desenvolupament i la integració de la terminologia catalana per a l'elaboració de recursos terminològics, la normalització de neologismes i l'assessorament terminològic, en un diàleg permanent amb usuaris ordinaris i especialistes.
Nou!!: Peixos і TERMCAT · Veure més »
Terranova
Bandera històrica de Terranova Terranova (Newfoundland) és una illa de l'oest de l'oceà Atlàntic, situada davant les costes del nord-est de l'Amèrica del Nord.
Nou!!: Peixos і Terranova · Veure més »
Tetràpodes
Els tetràpodes (terme derivat del grec que literalment significa 'quatre potes') són un clade de vertebrats sarcopterigis que inclou els animals de quatre potes i els seus avantpassats directes, el peixos d'aletes lobulades, essent la branca d'animals que van evolucionar per trepitjar la terra ferma.
Nou!!: Peixos і Tetràpodes · Veure més »
Tilàpia del Nil
La tilàpia del Nil (Oreochromis niloticus), és una espècie de peix de la família dels cíclids i de l'ordre dels perciformes que es troba a Àfrica: rius costaners d'Israel, riu Nil, llac Txad i rius Níger i Senegal.
Nou!!: Peixos і Tilàpia del Nil · Veure més »
Tona (unitat)
Una tona és una unitat de mesura de la massa que equival a 1.000 kg.
Nou!!: Peixos і Tona (unitat) · Veure més »
Tonyina
Tonyina La tonyina o tonyina rosa o tonyina vermella (Thunnus thynnus) és una espècie de peix teleosti de la família dels escòmbrids i de l'ordre dels perciformes.
Nou!!: Peixos і Tonyina · Veure més »
Tritó (mitologia)
Estàtua de '''Tritó''' a la Fontana del Moro (Piazza Navona, Roma, Itàlia). Tritó (en grec antic Τρίτων), va ser, segons la mitologia grega, un déu marí, fill de Posidó i d'Amfitrite.
Nou!!: Peixos і Tritó (mitologia) · Veure més »
Tronc (anatomia)
Tors masculí En anatomia, el tronc és una de les parts fonamentals del cos junt amb el cap i els membres.
Nou!!: Peixos і Tronc (anatomia) · Veure més »
Truita arc de Sant Martí
La truita arc de Sant Martí, truita irisada o truita arc iris (Oncorhynchus mykiss) és un salmònid nadiu dels afluents d'aigua freda de l'oceà Pacífic a Àsia i Amèrica del Nord.
Nou!!: Peixos і Truita arc de Sant Martí · Veure més »
Truita comuna
La truita comuna (Salmo trutta) és una espècie de peix teleosti propi de rius cabalosos d'aigües fredes i ràpides.
Nou!!: Peixos і Truita comuna · Veure més »
Truita de riu
La truita és el nom comú donat diverses espècies de peixos de muntanya que pertanyen a la família Salmonidae.
Nou!!: Peixos і Truita de riu · Veure més »
Ultrasò
Un ultrasò és una vibració de la mateixa natura que el so, és a dir, composta d'ones mecàniques de pressió, però d'una freqüència superior a la màxima audible per a l'orella humana, que és 20 kHz.
Nou!!: Peixos і Ultrasò · Veure més »
Ultraviolat
L'ultraviolat, radiació ultraviolada o llum ultraviolada (UV) és la radiació electromagnètica amb una longitud d'ona menor que la de la llum visible i major que la dels raigs X. La seva longitud d'ona fa aproximadament de 400 a 15 nanòmetres i presenta energies d'entre 3 i 124 eV.
Nou!!: Peixos і Ultraviolat · Veure més »
Unió Internacional per a la Conservació de la Natura
La Unió Mundial per a la Conservació de la Natura o Unió Internacional per a la Conservació de la Natura i els Recursos Naturals (en anglès: International Union for Conservation of Nature and Natural Resources o IUCN) és un organisme internacional dedicat a la conservació dels recursos naturals.
Nou!!: Peixos і Unió Internacional per a la Conservació de la Natura · Veure més »
Universitat d'Auckland
La Universitat d'Auckland (University of Auckland en anglès; Te Whare Wānanga o Tāmaki Makaurau en maori) és una universitat pública a Auckland, la més gran de Nova Zelanda, fundada el 1883 com a part del que era la Universitat de Nova Zelanda.
Nou!!: Peixos і Universitat d'Auckland · Veure més »
Universitat de Berna
La Universitat de Berna (Universität Bern), és una universitat Suïssa situada a Berna.
Nou!!: Peixos і Universitat de Berna · Veure més »
Vacuna
Vacuna de la verola Una vacuna o vaccí és un preparat antigen de microorganismes complets (vius o morts) o d'alguna de les seves proteïnes o toxines que s'utilitza per a la prevenció o reducció de malalties en animals i humans.
Nou!!: Peixos і Vacuna · Veure més »
Vèrtebra
Es denomina vèrtebra cada un dels ossos que conformen la columna vertebral.
Nou!!: Peixos і Vèrtebra · Veure més »
Vertebrats
Els vertebrats (Vertebrata) són un subembrancament de metazous celomats deuteròstoms cordats, de simetria bilateral, proveïts d'un teixit ossi que forma vèrtebres que protegeixen el sistema nerviós epineure, i dotats d'una dilatació cefàlica o encèfal protegida per una caixa cranial.
Nou!!: Peixos і Vertebrats · Veure més »
Virulència
La virulència és el grau de patogenicitat dins un grup o espècies de paràsits indicat per les taxes de casos de mortalitat o la capacitat d'un organisme d'envair els teixits de l'hoste.
Nou!!: Peixos і Virulència · Veure més »
Zoologia
La zoologia és la branca de la biologia que tracta l'estudi científic dels animals.
Nou!!: Peixos і Zoologia · Veure més »
1650
Països Catalans Resta del món.
Nou!!: Peixos і 1650 · Veure més »
1922
;Països Catalans.
Nou!!: Peixos і 1922 · Veure més »
1937
;Països Catalans: Bitllet del Consell Municipal de Reus, de '''1937'''.
Nou!!: Peixos і 1937 · Veure més »
1968
1968 (MCMLXVIII) fon un any de traspàs del calendari gregorià començat en dilluns.
Nou!!: Peixos і 1968 · Veure més »
1993
1993 (MCMXCIII) fon un any normal del calendari gregorià començat en divendres, corresponent (en part) a l'any 150 del calendari Bahá'í i al 1400 en el Calendari bengalí.
Nou!!: Peixos і 1993 · Veure més »
1994
1994 (MCMXCIV) fon un any normal del calendari gregorià començat en dissabte.
Nou!!: Peixos і 1994 · Veure més »
2000
2000 (MM, també anomenat 2K) fou un any de traspàs començat un dissabte.
Nou!!: Peixos і 2000 · Veure més »
2006
2006 fou un any normal, començat en diumenge segons el calendari gregorià i declarat Any internacional dels deserts i la desertització per l'Assemblea General de les Nacions Unides.
Nou!!: Peixos і 2006 · Veure més »
