Accés més ràpid que el navegador!
36 les relacions: Anglaterra, Antic Règim, Atles (cartografia), Bèlgica, Cartografia, Castella, Castellà, Comtat d'Holanda, Congrés de Viena, Dijle (departament), Disset Províncies, Dos Netes (departament), Ducat de Borgonya, Estats Units Bèlgics, Flandes, França, Gàl·lia Belga, Guillem I dels Països Baixos, Holanda (regió), Leie (departament), Luxemburg, Neerlandesos, Països Baixos, Països Baixos austríacs, Països Baixos del sud, Països Baixos espanyols, Principat de Lieja, Protestantisme, Províncies Unides, Regne Unit, Regne Unit dels Països Baixos, Sinècdoque, Unió de la Llengua Neerlandesa, Unió personal, Willem Blaeu, 1815.
Anglaterra
Anglaterra (England en anglès, Pow Sows en còrnic, Lloegr en gal·lès) és una de les nacions que formen el Regne Unit de la Gran Bretanya i Irlanda del Nord, la més gran en extensió i població.
Nou!!: Països Baixos (topònim) і Anglaterra · Veure més »
Antic Règim
Revolució francesa (1789). Les seves ruïnes van ser objecte d'un comerç semblant al que, 200 anys més tard, van tenir les restes del mur de Berlín LAntic Règim (francès: Ancien Régime) va ser un terme que els revolucionaris francesos van emprar per a designar pejorativament el sistema de govern anterior a la Revolució francesa de 1789, la monarquia absoluta de Lluís XVI, i que es va aplicar també a la resta de les monarquies europees amb un funcionament similar; posteriorment, ha esdevingut un concepte historiogràfic aplicat a diversos països de l'Europa moderna.
Nou!!: Països Baixos (topònim) і Antic Règim · Veure més »
Atles (cartografia)
Mapamundi d'Abraham Ortelius publicat dins el ''Theatrum Orbis Terrarum'' (1570), un dels primers atles impresos. Un atles és una obra composta de forma majoritària o exclusiva per il·lustracions planificades conjuntament segons un pla unitari.
Nou!!: Països Baixos (topònim) і Atles (cartografia) · Veure més »
Bèlgica
Bèlgica (België en neerlandès, Belgique en francès, Belgien en alemany), oficialment el Regne de Bèlgica (Koninkrijk België en neerlandès, Royaume de Belgique en francès, Königreich Belgien en alemany) és un estat de l'Europa occidental.
Nou!!: Països Baixos (topònim) і Bèlgica · Veure més »
Cartografia
projecció emprada La cartografia és l'art i la ciència que té per objecte la representació gràfica d'una àrea geogràfica, habitualment sobre una superfície plana en forma de mapa, plànol o d'altres formes d'expressió cartogràfica.
Nou!!: Països Baixos (topònim) і Cartografia · Veure més »
Castella
Corona de Castella a partir del 1492. Castella és un país de la península Ibèrica, i antigament regne.
Nou!!: Països Baixos (topònim) і Castella · Veure més »
Castellà
El castellà o espanyol és un idioma nascut a l'antic Regne de Castella; segons Ramón Menéndez Pidal va néixer en una zona que comprèn el centre i est de l'actual Cantàbria, l'oest de Biscaia i d'Àlaba, La Rioja, i el nord de la província de Burgos.
Nou!!: Països Baixos (topònim) і Castellà · Veure més »
Comtat d'Holanda
El Comtat d'Holanda o Holanda era un comtat del Sacre Imperi Romanogermànic del qual el territori comprenia les actuals províncies d'Holanda Meridional i d'Holanda Septentrional, sense les illes meridionals al delta del Rin i del Mosa i amb les illes septentrionals Terschelling, Vlieland, Urk i Schokland que van integrar-se a l'inici del a altres províncies.
Nou!!: Països Baixos (topònim) і Comtat d'Holanda · Veure més »
Congrés de Viena
El congrés de Viena fou una conferència entre ambaixadors de les majors potències d'Europa que va ser presidit per l'estadista austríac Klemens Wenzel von Metternich.
Nou!!: Països Baixos (topònim) і Congrés de Viena · Veure més »
Dijle (departament)
El departament del Dijle (vemell) als departaments francesos dels actuals Països Baixos i BèlgicaEl departament del Dijle o en francès Departement de la Dyle era un dels departaments francesos fora de la França actual, creat durant l'ocupació francesa de 1793 fins al 1815.
Nou!!: Països Baixos (topònim) і Dijle (departament) · Veure més »
Disset Províncies
Les Disset Províncies són una sèrie de feus, comtats i ducats que els Ducs de Borgonya van atènyer del al XVI també anomenats Països Baixos.
Nou!!: Països Baixos (topònim) і Disset Províncies · Veure més »
Dos Netes (departament)
Els Dos Netes o en francès Deux Nèthes és un dels departaments francesos fora de la França actual, creat durant l'ocupació francesa el 1793 que va existir fins al 1814.
Nou!!: Països Baixos (topònim) і Dos Netes (departament) · Veure més »
Ducat de Borgonya
El Ducat de Borgonya (877 – 1477) va ser un dels estats més importants de França durant l'edat mitjana arribant a comprendre l'actual regió francesa de Borgonya, així com les Disset Províncies dels Països Baixos.
Nou!!: Països Baixos (topònim) і Ducat de Borgonya · Veure més »
Estats Units Bèlgics
Els Estats Units bèlgics (en neerlandès: Verenigde Nederlandse Staten o Verenigde Belgische Staten) 1790-1790 són una confederació dels països dels Països Baixos austríacs que es van declarar independents de l'emperador Josep II.
Nou!!: Països Baixos (topònim) і Estats Units Bèlgics · Veure més »
Flandes
Flandes o tradicionalment en català Flanders (en neerlandès), també anomenada regió de Flandes (Vlaams Gewest), és una regió de Bèlgica que comprèn les províncies d'Anvers, de Flandes occidental, de Flandes oriental, del Brabant flamenc i de Limburg.
Nou!!: Països Baixos (topònim) і Flandes · Veure més »
França
França, oficialment la República Francesa, és un estat constituït per una metròpoli i per territoris d'ultramar.
Nou!!: Països Baixos (topònim) і França · Veure més »
Gàl·lia Belga
La Gàl·lia Belga (en llatí Gallia Belgica) va ser una província romana que ocupava el nord-est de les Gàl·lies.
Nou!!: Països Baixos (topònim) і Gàl·lia Belga · Veure més »
Guillem I dels Països Baixos
Guillem I dels Països Baixos (La Haia 1772 - Berlín 1843).
Nou!!: Països Baixos (topònim) і Guillem I dels Països Baixos · Veure més »
Holanda (regió)
Holanda és una regió de l'oest dels Països Baixos, dividida en dues províncies: Holanda Septentrional i Holanda Meridional.
Nou!!: Països Baixos (topònim) і Holanda (regió) · Veure més »
Leie (departament)
Els departaments francesos als Països Baixos i Bèlgica actualsEl Departament del Leie (en francès Département de la Lys) era un departament francès de 1795 a 1815 al territori dels Països Baixos austríacs annexats per França, part occidental del Comtat de Flandes.
Nou!!: Països Baixos (topònim) і Leie (departament) · Veure més »
Luxemburg
Luxemburg, oficialment conegut com el Gran Ducat de Luxemburg, és una monarquia constitucional hereditària amb sistema parlamentari situada entre Bèlgica (a l'oest), Alemanya (a l'est) i França (al sud).
Nou!!: Països Baixos (topònim) і Luxemburg · Veure més »
Neerlandesos
Els neerlandesos (Nederlanders en neerlandès) són els habitants dels Països BaixosAutochtone population at 1 January 2006, Central Statistics Bureau, Integratiekaart 2006, This includes the Frisians as well. que comparteixen una cultura comuna i parlen la llengua neerlandesa. Els neerlandesos i els seus descendents es troben en comunitats d'emigrants d'arreu del món, especialment al Surinam, Xile, Brasil, Canadà, Austràlia, Sud-àfrica,Basat en nombres donats pel Professor J. A Heese al seu llibre Die Herkoms van die Afrikaner (Els Orígens dels Afrikaners), que uns 35% dels 4,5 milions d'Afrikaners tenen ancestres neerlandesos. Nova Zelanda i els Estats Units.According to. L'art i la cultura tradicional dels neerlandesos abasta diverses formes de música tradicional, balls, estils arquitectònics i vestit, algunes de les quals són globalment reconegudes. A escala internacional, pintors neerlandesos com Rembrandt, Vermeer i Vincent van Gogh gaudeixen d'una alta estima. La religió dominant dels neerlandesos és el cristianisme (catòlic i protestant), tot i que en temps moderns la majoria ja no és religiosa. Percentatges significatius de neerlandesos són partidaris de l'humanisme, l'agnosticisme, l'ateisme o l'espiritualitat individual.. A l'edat mitjana, els Països Baixos es trobaven al voltant de la frontera de França i el Sacre Imperi romanogermànic, formant part de les seves respectives perifèries, i els diversos territoris esdevingueren virtualment autònoms cap al. El Comtat de Flandes era un feu de França, les altres províncies pertanyien al Sacre Imperi. Sota els burgundis, les Disset Províncies prengueren aleshores per primera vegada el nom de Països Baixos (topònim) i s'organitzaren en una sola unitat administrativa. Durant els segles i les províncies septentrionals s'independitzaren d'Espanya com a República de les Set Províncies Unides.La independència va ser acceptada pel tractat de Munster de 1648; en la pràctica la república neerlandesa havia estat independent des de l'última dècada del L'alt grau d'urbanització característic de la societat neerlandesa es va aconseguir en un temps relativament primerenc. Durant la República, tingué lloc la primera sèrie de migracions neerlandeses a gran escala fora d'Europa. Prenent el total de totes les persones amb ascendència neerlandesa completa, d'acord amb la definició actual de l'Oficina Central d'Estadística, resulta una estimació de 16 milions de neerlandesos, i la suma de totes les persones amb ascendència neerlandesa, tant total com parcial, donaria una xifra aproximada de 25 milions.
Nou!!: Països Baixos (topònim) і Neerlandesos · Veure més »
Països Baixos
Els Països Baixos són un país constituent (land) del Regne dels Països Baixos i estat membre de la Unió Europea.
Nou!!: Països Baixos (topònim) і Països Baixos · Veure més »
Països Baixos austríacs
El Països Baixos austríacs comencen el 1713, amb el Tractat d'Utrecht, quan els Països Baixos espanyols passen sota la dominació dels Habsburgs, tot i haver-hi un control militar a certes ciutats fortificades per la República.
Nou!!: Països Baixos (topònim) і Països Baixos austríacs · Veure més »
Països Baixos del sud
Països Baixos del Sud (o meridionals) és una denominació que s'utilitza de vegades en un context geogràfic per designar la part meridional de les Disset Províncies, els Països Baixos espanyols, els Països Baixos austríacs o Bèlgica, i en contrast amb els Països Baixos del nord.
Nou!!: Països Baixos (topònim) і Països Baixos del sud · Veure més »
Països Baixos espanyols
Els Països Baixos espanyols era el nom dels Països Baixos del sud des de la reconquesta per Alexandre Farnese (de 1581 a 1588) i fins al Tractat d'Utrecht de 1713.
Nou!!: Països Baixos (topònim) і Països Baixos espanyols · Veure més »
Principat de Lieja
El Principat de Lieja (francès Principauté de Liège, való Principåté d'Lidje) era un estat del Sacre Imperi Romanogermànic.
Nou!!: Països Baixos (topònim) і Principat de Lieja · Veure més »
Protestantisme
El protestantisme és una branca del cristianisme que agrupa diverses denominacions cristianes i generalment es refereix a aquelles que es van separar de l'Església catòlica arran de la Reforma del, les derivades d'aquestes i també aquelles que hi comparteixen doctrines o ideologies similars.
Nou!!: Països Baixos (topònim) і Protestantisme · Veure més »
Províncies Unides
Les Províncies Unides, o Set Províncies Unides dels Països Baixos, és el nom amb què es coneixien els Països Baixos septentrionals, a l'època de la Guerra de Successió espanyola, al, entre l'any 1579 i el 1795, constituïdes com a república federal des de la unió d'Utrecht (1579).
Nou!!: Països Baixos (topònim) і Províncies Unides · Veure més »
Regne Unit
El Regne Unit (en anglès: The United Kingdom) oficialment, el Regne Unit de Gran Bretanya i Irlanda del Nord (en anglès: The United Kingdom of Great Britain and Northern Ireland) és un estat insular sobirà localitzat al nord-oest d'Europa.
Nou!!: Països Baixos (topònim) і Regne Unit · Veure més »
Regne Unit dels Països Baixos
Regne Unit dels Països Baixos és el nom d'un regne compost pels Països Baixos septentrionals, els Països Baixos austríacs i el Principat de Lieja després del Congrés de Viena l'any 1815, després de la desfeta de Napoleó a Waterloo.
Nou!!: Països Baixos (topònim) і Regne Unit dels Països Baixos · Veure més »
Sinècdoque
Una sinècdoque és un recurs literari que consisteix a estendre o restringir el significat d'un mot, prenent el tot per la part (en llatí totum pro parte) o la part pel tot (en llatí pars pro toto).
Nou!!: Països Baixos (topònim) і Sinècdoque · Veure més »
Unió de la Llengua Neerlandesa
La Unió de la Llengua Neerlandesa o la Nederlandse Taalunie fou pactada el 1980 a Brussel·les per preservar la unitat de la llengua neerlandesa i per promoure la col·laboració internacional entre els països als quals és una llengua oficial o molt usada.
Nou!!: Països Baixos (topònim) і Unió de la Llengua Neerlandesa · Veure més »
Unió personal
Una unió personal és una situació política on una persona és al mateix temps el sobirà de dues o més terres (comtats, ducats, regnes…), per la casualitat de casaments, heretatges i altres peripècies de les cases reials.
Nou!!: Països Baixos (topònim) і Unió personal · Veure més »
Willem Blaeu
Willem Janszoon Blaeu (1571, Uitgeest o Alkmaar - 21 d'octubre del 1638, Amsterdam) fou un cartògraf i editor d'atles holandès.
Nou!!: Països Baixos (topònim) і Willem Blaeu · Veure més »
1815
Mapa polític d'Europa després del Congrés de Viena el 1815.
Nou!!: Països Baixos (topònim) і 1815 · Veure més »
Redirigeix aquí:
Països Baixos (Toponímia), Països Baixos (Topònim), Països Baixos (terminologia).
